SECRETARIAT NACIONAL DE L’ANC – COMUNICACIó

Els maratonians de Nova York, amb l’estelada

Corredors catalans llueixen la bandera pel centre de la ciutat en una marató alternativa, després que l’oficial se suspengués degut a l’huracà Sandy

Desenes de corredors catalans han mostrat avui l’estelada pel centre de Nova York en una cursa alternativa a l’oficial, que es va suspendre a darrera hora degut als efectes de l’huracà Sandy sobre la ciutat.

L’Assemblea Nacional de Catalunya havia instat els atletes a mostrar l’ensenya en creuar la meta, en una campanya anomenada ‘Pluja d’estelades’. La cancel·lació de l’esdeveniment, tanmateix, no ha impedit que l’estelada fos ben visible pels carrers de la ciutat. El recorregut alternatiu ha passat pel Central Park i ha mantingut la mateixa distància que els corredors haurien completat en la competició suspesa: 42 kilòmetres i 192 metres.

L’ANC ha demanat als catalans que corrin la propera marató de Sant Sebastià (25 de novembre, dia de les eleccions catalanes) que secundin de nou aquesta iniciativa. L’Assemblea, d’altra banda, ha lamentat el perjudici que ha comportat la cancel·lació de la Marató de Nova York als corredors i acompanyants que s’havien desplaçat fins a la ciutat i ha expressat la seva “més gran decepció i descontentament” per com l’Ajuntament de Nova York i l’organització han gestionat la cancel·lació.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/11/els_maratonians_de_nova_york_amb_l_estelada_90443.php

Estelades a NY, malgrat la suspensió de la Marató

Redacció

Estelada a la marató alternativa a Central Park. Foto: @xsalamartin Estelades a Times Square. Foto: @mariaguixa

La suspensió de la Marató de Nova York, a causa dels efectes de l’huracà Sandy, no va impedir l’exhibició d’estelades en els punts més neuràlgics de la ciutat nord-americana. De fet, molts dels que havien de participar a la prova esportiva van prendre part d’una “marató alternativa” que va recórrer part del recorregut previst.

Cal recordar que entre els 42.000 inscrits hi havia més d’un centenar catalans molts dels quals volien participar en una exhibició d’estelades convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. La suspensió va arribar amb la pràctica totalitat dels inscrits a Nova York, fet que va causar indignació.

http://www.naciodigital.cat/noticia/48472/estelades/ny/malgrat/suspensio/marato

“Pagesos x la independència” a La Selva del Camp

El dissabte dia 3 de novembre va tenir lloc la trobada de la sectorial “Pagesos x la independència” a La Selva del Camp, al (magnífic!) Castell.

Amb l’assistència de quasi 70 persones procedents de diverses comarques de Catalunya, va ser una reunió molt profitosa, començant a les 3 h. de la tarda i fins a les 6 h. en que es va tancar.

Amb la salutació, primer, de l’Antoni Crusells, pagès de la Selva del Camp, i a continuació el parlament de l’Alcalde Sr. Josep Mª Puig donant la benvinguda i fent l’obertura de l’acte, van començar els parlaments que hi havien programats pels diversos apartats a càrrec d’en Pep Sunyé, Antoni Llimona, Pep Riera i Andreu Ferré. Tot seguit un treball -en forma de col·loqui- amb els presents a la sala fent un repàs i recull dels problemes que poden afectar als pagesos en aquest procés cap a la independència.

Es va acordar de continuar fent les reunions al llarg del territori per anar completant la visió de les possibles dificultats que aniran sortint i preveure, a temps, com resoldre-les.

A proposta dels assistents, la propera es farà al Priorat, i també, entre tant, una nova reunió de caire preparatori, al Bages i convidant a les comarques del voltant a que també hi assisteixin, per a fer-ne, més tard una altra convocant a tota la sectorial de “Pagesos X la independència”.

Nota de premsa d’Enginyers per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana

Full de Ruta per a l’Energia de la Catalunya independent

presentat a la seu barcelonina del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Es podrà descarregar d’internet.

Des d’Enginyers per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana, s’està treballant en diferents àrees, entre altres la de l’energia. En aquesta àrea ha col·laborat en un Full de Ruta per a l’Energia de la Catalunya independent que ha estat presentat a la seu barcelonina del Col·legi d’Enginyers Industrials deCatalunya. Es podrà descarregar d’internet.

L’energia no és cap impediment per a la viabilitat d’un Estat català independent a la UE, o fins i tot fora d’aquest àmbit.

I no ho és perquè la Catalunya actual té més capacitat de recepció, de transformació i subministrament de gas natural, de petroli i de derivats del petroli que el necessari per al seu consum. Els ports de Barcelona i de Tarragona poden importar més combustible que el que consumeix Catalunya i, en cas necessari, ampliar les instal·lacions.

Pel que fa a l’electricitat, Catalunya importa electricitat. Importa electricitat de les centrals de l’Aragó(algunes de les quals ocupen territori aragonès i català) (5.941 GWh l’any 2010), a França exporta o importa energia segons els anys, i acostuma a exportar-ne al País Valencià i a Andorra. L’any 2009les importacions netes d’electricitat van representar el 18% de l’energia generada a Catalunya. El motiu d’aquesta importació d’electricitat és econòmic, no de manca de capacitat de generació. En l’actual sistema elèctric hi ha centrals tèrmiques funcionant molt per sota la seva capacitat. La potència de les centrals de cicle combinat de gas natural (4474 MW, a 2012) permet prescindir de les importacions d’electricitat a costa d’augmentar les emissions i el preu segona mercat, però també facilitant la regulació interna. Per altra banda la generació elèctrica amb energies renovables a Catalunya està per sota del seu potencial, situació que millorarà si s’aplica el recentment aprovat Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya.

La capacitat d’importar electricitat de França (actualment de 1.400 MW) amb la nova línia d’alta tensióserà de 2.800 MW, la qual cosa permetria prescindir de la importació de l’Aragó (750 MW). Cal tenir present,però, que la gestió i l’operació del sistema la fan les estructures ibèriques i espanyoles, com és el mercat elèctric OMELi Red Eléctrica de España (REE), a través de les quals es determina quines centrals han de proporcionar l’electricitat demandada. Per tant, hi ha una feina importat per redefinir aquest funcionament. Per altra costat, el 86% de l’electricitat generada a Catalunya prové de centrals d’Endesa i d’Iberdrola que no tenen les seves seus a Catalunya i el seu accionariat és molt divers.

Entre els temes que caldrà negociar hi ha el de les centrals hidroelèctriques que estan a cavall entre Catalunya i l’Aragó, i el capital d’Enresa destinat a la gestió dels residus nuclears (les nuclear són la base de la generació elèctrica catalana, amb 3147 MW instal·lats). El nou Estat d’Europa haurà de crear l’organismeregulador de l’energia equivalent a la Comisión Nacional de la Energía (CNE) i els operadors del sistema elèctric(equivalent a Red Eléctrica de Espanya, REE), del sistema gasístic (equivalent a Enagas) i del sistema d’hidrocarburs(equivalent a CLH, Compañía Logística de Hidrocarburos). Per la qual cosa es poden establir convenis de col·laboració o inclús de participació amb altres estats, com ara hi ha entre Espanya i Portugal per la gestió de la generació elèctrica.

Els costos de l’energia es podrien reduir. Actualment Catalunya paga amb el rebut de l’electricitat més primes que les que rep.Les primes al carbó, a la

generació elèctrica extra-peninsular i les primes a centrals acollides al Règim Especial que no estan a Catalunya fan que el dèficit de tarifa generat a Catalunya sigui inferior al del conjunt d’Espanya. Larevisió d’aquest del sistema de preus de l’energia permetria a Catalunya adaptar el seu sistema energètic en línia a les indicacions de la Unió Europea expressades en el document Energy Roadmap 2050, per reduir la dependència exterior i els impactes al medi ambient derivats de la generació elèctrica, augmentant el nivell de generació a partir de fonts renovables, que a Catalunya és molt baix (només el 4,1% d’energia primària any 2009, incloent la generació hidràulica), i millorant l’eficiència en tot tipus de consums.

Per altra banda, un factor que podria incrementar el cost de l’energia podria ser el mal estat de les infraestructuresenergètiques de l’Estat en el moment del seu traspàs a Catalunya, com està succeint amb les rodalies de Renfe, o la falta d’alguna d’elles. Per exemple caldrà millorar infraestructures com la xarxa elèctrica a les comarques gironines, gestionar els residus nuclears produïts per Ascó i Vandellós, i preparar la connexió amb l’estat francès per canonada.

En canvi pel què fa a emissions de CO2, Catalunya actualment paga més del que li pertoca per les emissions, el CO2 produït per generació de l’electricitat de Catalunya és de 122 gCO2 per KWh, quantitat inferior a la del conjunt d’Espanya que és de 166 gCO2 per KWh (any 2010). I les emissions per unitat d’energiaassociades a tota l’energia primària (generació elèctrica i en altres usos) també són inferiors a lesdel conjunt d’Espanya, per tant Catalunya abona a l’estat espanyol més del què li correspon per aquest concepte, i per tant també es podria repercutir sobre el preu de l’energia, baixant-lo.

En resum, els recursos energètics, les infraestructures energètiques, els actius humans i empresarials actuals fan viable el sistema energètic català en el marc de la independència política de Catalunya en un curt termini. Recomanem a les institucions catalanes que comencin a preparar les eines de regulació, gestió i operació necessàries per a poder utilitzar-los sense problemes.

El ’30 minuts’ sobre la independència, el més vist de l’any

El Gran Premi d’Abu Dhabi de Fórmula 1 lidera el dia amb 774.000 espectadors per a TV3, rècord de la temporada

ARA Barcelona | Actualitzada el 05/11/2012 09:33

El ’30 minuts’ sobre la independència va batre el rècord de l’any
Diumenge de rècords per a TV3. El ’30 minuts’ sobre la independència de Catalunya va ser el més vist d’aquest 2012, amb 750.000 espectadors i un 22,3% de quota de pantalla, i va superar per més de 200.000 persones el ‘Salvados’ sobre les televisions públiques, que va ser la segona opció de la franja, amb 546.000 seguidors i un 16,2% de ‘share’.

L’espai de reportatges, però, va quedar-se a un pas de ser l’emissió més vista del dia. Aquest lloc va quedar reservat per al Gran Premi d’Abu Dhabi de Fórmula 1, que també va batre el rècord de l’any gràcies als 774.000 espectadors i al 31,7% de quota de pantalla que va aconseguir la transmissió de TV3. La narració d’Antena 3 va aportar 490.000 persones més i va assolir un 20,1% de ‘share’, que també va ser la més vista de l’any en aquesta cadena.

El rànquing de canals d’aquest diumenge l’encapçalen, justament, els dos canals que van oferir la Fórmula 1:

TV3: 14,0%
Antena 3: 12,2%
Telecinco: 8,7%
La 1: 8,0%
La Sexta: 6,8%
Cuatro: 5,5%
FDF: 2,7%
8TV: 2,4%
Paramount Channel: 2,2%
Clan: 2,1%

http://www.ara.cat/media/minuts-sobre-independencia-vist-lany_0_805119560.html

La independència és viable, però caldrà cintura política

El reportatge ‘La independència, pas a pas’, dirigit per Santiago Torres, explica quins aspectes cal atendre en el procés d’una Catalunya lliure

Gemma Aguilera

El reportatge ‘Història del cafè (para todos)’ emès el setembre de 2011 al programa 30 minuts responia a diverses qüestions sobre les autonomies, com ara qui va demanar autonomia després de la mort de Franco, per què és van crear disset autonomies o per què es va generalitzar el “cafè per a tothom”. El 30 minuts proposava un viatge al naixement de l’estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys.

Aquell reportatge, en què hi participaven veus molt diferents, va servir per trencar amb algunes mentides històriques. I ara, “després de la manifestació de l’11 de setembre, la trobada de Mas amb Rajoy, que el Parlament aprovés per majoria que en la pròxima legislatura es faci una consulta perquè Catalunya pugui decidir el seu futur i la proximitat electoral, fan necessària una anàlisi reposada, més enllà de les declaracions d’uns i altres, per determinar si la independència és viable des del punt de vista jurídic i econòmic”, explica Santiago Torres, director del reportatge http://www.tv3.cat/videos/4307070/La-independencia-pas-a-pas” style=”color: rgb(185, 18, 43); font-family: Verdana; line-height: 19px; text-align: left; “>’La independència, pas a pas’, junt amb Ramon Vallès, que es podrà veure aquesta nit a TV3 a les 21.50h.

Torres avança a Nació Digital algunes conclusions que s’extrauen de les explicacions d’una munió d’experts en l’àmbit jurídic i econòmic: “Els experts expliquen que jurídicament, la independència ara no és viable, però que es pot buscar una solució política. Els experts consultats coincideixen a assenyalar que la Constitució no és intocable, i que per tant, s’han de trobar fórmules al marge, com s’ha fet a Escòcia i el Canadà”. En l’àmbit econòmic, el sí és més clar: “un dels entrevistats és Ángel de la Fuente -destacat economista del CSIC que elabora estudis sobre les autonomies i que s’ha manifestat públicament contra qualsevol millora del finançament de Catalunya-, i conclou que si bé seria un cop dur per a Espanya, no faria inviables cap de les dues economies”. En aquest sentit, l’expert en boicots Xavier Cuadras explica que perquè Catalunya perdés el 7% del PIB que ara dóna a Espanya, hauria de patir un boicot del 100%, o per perdre un 4%, del 50%, unes xifres que mai no s’han produït en cap cas de boicot al món, i que altrament perjudicarien greument també l’economia espanyola.

El reportatge recorda que en els últims vint anys dinou països d’Europa s’han convertit en estat. D’aquests dinou estats nous, sis –Estònia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, la República Txeca i Eslovènia– ja formen part de la Unió Europea, i Croàcia hi ingressarà l’any que ve.

Entre els encarregats de respondre a aquests dubtes hi ha els professors de ciència política i experts constitucionalistes Ferran Requejo, Joan Lluís Pérez Francesch, Juan Carlos Gavara, Antoni Abat i Javier Pérez Royo, i els economistes Núria Bosch, Ángel de la Fuente i Xavier Cuadras. També participaran en el 30 minuts d’avui el ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón; el ponent de la Constitució Miquel Roca; el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics i exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer; la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) –l’entitat organitzadora de la manifestació de l’Onze de Setembre–, Carme Forcadell, i l’alcalde d’Arenys de Munt i impulsor de les consultes pel dret a decidir, Josep Manel Ximenis.

http://www.naciodigital.cat/noticia/48436/independencia/viable/pero/caldra/cintura/politica

No som Escòcia, però hi tenim tot el dret

editorial

Aquest cap de setmana un grup de suposats intel·lectuals cridats per la capçalera de Prisa, el diari El País han signat una manifest contra el dret democràtic dels catalans cap a la independència, un manifest en que surt la paraula federalisme però en cap cas exigeixen a l’Estat Espanyol que modifiqui la constitució en aquest sentir.

El que posa en dubte la credibilitat dels signats del manifest és preguntar-se on eren tots aquests signats duran la tramitació de l’estatut a Madrid? o on eren i on són quan Catalunya, la seva llengua i cultura pateix la persecució política per part de certs partits polítics i alguns mitjans de comunicació espanyols? La resposta és molt clara, desapareguts, callats i fins i tot alguns dels signants del manifest també van signar i donar suport a la persecució de la llengua catalana.

Catalunya no és Escòcia, ja ho sabem, però tenim tot el dret del món com a poble a exercir el dret a l’autodeterminació, i si la democràcia guanya, el procés és imparable, fins i tot reconeguts juristes i pares de la Constitució Espanyola com Miquel Roca i Junyent ho avalen.

La democràcia és la base del nostre èxit i és l’exercici de la democràcia a Catalunya el que fa por als líders espanyols, per això el manifest d’aquests suposats intel·lectuals que tant sols han fet el paper de la trista figura signant un manifest que la majoria ni tant sols han llegit.

Catalunya assolirà la independència si fem les coses ben fetes i basades en un procés modèlic d’exercici democràtic, i aquest camí té un primer acte el proper 25N. El resultat d’aquestes eleccions serà important per posar les bases definitives d’aquest procés, i serà molt més important que una majoria absoluta d’un sol partit, s’arribi a una majoria superior als 2/3 dels escons favorables a l’exercici del dret a decidir; en aquestes eleccions Europa i bona part del món i ens miraran i en funció dels resultats començaran a decidir sobre les demandes catalanes.

http://www.directe.cat/editorial/252781/no-som-escocia-pero-hi-tenim-tot-el-dret

Avui tanca l’Espai Mallorca, història d’un final

Crits i renou prepara una festa reivindicativa · Hi participen Roger Mas, Enric Casasses, Edgar Alemany, Toni Clapés i el Cor Jove de l’Orfeó Català

Montserrat Serra

Avui tanca l’Espai Mallorca. Obert l’any 1998 a iniciativa del Consell de Mallorca, la gestió fou confiada al Gremi d’Editors de les Balears. Durant aquests anys ha estat més que una llibreria: un espai cultural actiu, que ha fet de pont entre els creadors de les balears i els del Principat. Però la mala gestió del gremi i la manca de compromís del Consell governat pel PP han fet perdre aquest espai. Tot amb tot, el Crits i renou ha convocat un seguit de personalitats del món de la cultura per demanar la continuïtat del centre, sota la crida ‘Re-inaugurem l’Espai Mallorca’.

A les sis del vespre algunes personalitats de la cultura es concentraran a l’Espai Mallorca per fer-se una fotografia en signe de suport al centre. Maria del Mar Bonet, Sebastià Alzamora, Emili Manzano, Bel Olid, Toni Catany, John Carlin, Cinta Massip, Sam Abrams, Jaume Ayats, Toni Vidal, Blanca Llum Vidal, Arnau Pons, Toni Puntí, Rafel Duran, Francesc Ribera ‘Titot’, Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Enric Casasses, Toni Clapés, Dolors Udina, Pere Tàpias, Ester Xargay, Carles Hac Mor i Isidor Marí ja han confirmat que hi assistirien.

Després de la fotografia prendran la paraula les treballadores de l’Espai Mallorca que tots aquests catorze anys han fet del centre un lloc de cultura. Seguidament, el grup Crits i renou llegirà un manifest explicant la lluita per tal que el projecte continuï viu. A les set, els artistes prendran el relleu de l’acte: el cantant Roger Mar farà un petit recital; Enric Casasses, Edgar Alemany i Toni Clapés hi posaran la paraula poètica, i el Cor Jove de l’Orfeó Català tancarà la vetllada abans del brindis final.

Un final agònic

Feia gairebé un any que el Gremi d’Editors de les Balears havia començat a endarrerir les nòmines de les treballadores de l’espai. La professionalitat de l’equip de l’Amanda Vich, directora del centre, s’ha mantingut fins al final, malgrat el desànim i el malestar. De totes maneres, les treballadores van haver d’interposar una demanda d’extinció de contracte per manca de pagament, i van portar a judici tant el Gremi d’Editors com el Consell de Mallorca. Després d’uns quants ajornaments, el judici es va fer el 30 d’octubre i ara esperen la sentència.

Durant aquest últim any el Gremi d’Editors ha assegurat que els mals econòmics venien del Consell de Mallorca que no pagava els ajuts acordats. Però la manca de diàleg en la relació amb les treballadores de l’Espai Mallorca no ha fet sinó agreujar la situació. El gremi va fer públic el tancament de l’Espai Mallorca en un comunicat el 22 d’octubre. Reiterava: ‘La manca de suport del Consell de Mallorca i del govern balear ens obliga a prendre la decisió que mai no pensàvem que hauríem de prendre: tancar l’Espai Mallorca de Barcelona i la llibreria l’Illa de Llibres de Palma.’

Aquesta situació no implicava, en principi, el final definitiu de l’Espai Mallorca; hi havia la possibilitat de mantenir l’espai si cap més entitat o empresa es feia càrrec de la gestió subrogant l’acord que tenia el gremi d’editors amb el Consell de Mallorca. Però la reacció del Consell va ser de desdir-se del compromís que tenia amb l’Espai Mallorca, i de no assumir la responsabilitat del futur del centre.

Aleshores VilaWeb va parlar amb Damià Pons, conseller de Cultura i artífex de l’Espai Mallorca. Ho va dir ben clar: ‘El Consell de Mallorca té la responsabilitat política i moral de l’Espai Mallorca.’ Però la política del govern Bauzá i del PP no és favorable a potenciar la cultura catalana. ben a l’inrevés, un bon cop més contra la llengua és la derogació del decret de mínims i de posar fi a la immersió lingüística en l’ensenyament a les Illes Balears.

En vist de tot plegat Crits i renou es proposa ara de mantenir l’Espai Mallorca en règim d’autogestió. Ja hi ha una comissió que treballa en un pla de viabilitat. Representants del grup es reuniran demà amb membres de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntamnt de Barcelona, que és el propietari del local del carrer del Carme, la seu fins ara de l’Espai Mallorca.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4052604/20121105/tanca-lespai-mallorca-historia-final.html

86é aniversari dels fets de Prats de Molló

Dm. 4 de novembre del 2012
Avui es commemorarà, a Prats de Molló, el 86é aniversari de l’episodi conegut com els Fets de Prats de Molló …>>

Els actes d’homenatge tindran lloc avui a les 10h30 al monument a Francesc Macià, que es troba a la sortida de Prats de Molló, i que consisteixen en una ofrena floral, amb un parlaments dels delegats de diverses entitats (inclosa l’Assemblea Nacional Catalana assembla.cat) o partits. Així mateix, a continuació es fa una ofrena floral al monument al poeta Jacint Verdaguer.

Si aneu a aquesta commemoració, també podeu visitar una exposició de pintures que hi ha al cinema de Prats de Molló ‘Teresa Rebull en temps d’exili’ i també podeu visitar al Folgar Rural una Exposició dels Fets de Prats de Molló.

Cal recordar que l’episodi conegut com ‘els fets de Prats de Mollo’ fou un intent d’invasió militar des de Catalunya Nord per a independitzar Catalunya planejat per Francesc Macià i la direcció d’Estat Català, descoberta i avortada el 1926. El pla consistia en la penetració de dues columnes, una des de Sant Llorenç de Cerdans; l’altra, des del coll d’Ares, que havien d’ocupar Olot, i proclamar-hi la República Catalana.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4052478/20121104/86e-aniversari-fets-prats-mollo.html

Comença una vaga indefinida de les farmàcies valencianes

Protesten perquè el govern no paga · A més, avui hi ha vaga als Ferrocarrils

Les farmàcies del País Valencià comencen avui un tancament patronal indefinit, com van aprovar la setmana passada en assemblea. Dos establiments de cada tres tancaran per torns rotatoris en senyal de protesta perquè la Generalitat no els paga les factures. La intenció és de mantenir la vaga fins que el Consell no els aboni íntegres els 500 milions corresponents a les factures acumulades des del maig.

Fa mesos que els farmacèutics valencians protesten contra la morositat del govern; més ençà, a mitjan octubre, van avisar que, si no cobraven abans d’acabar el mes, podria haver-hi manca de proveïment general perquè als farmacèutics ‘ja no tenien diners per a comprar més medicaments’.

Consideren ‘incomprensible’ que, en el primer tram del fons de liquiditat autonòmic, la Generalitat no hi hagi inclòs sinó ‘una factura de les cinc i mitja que deu a les oficines de farmàcia’, a les quals s’ha d’afegir la de les receptes servides al setembre.

En una situació ‘d’autèntica emergència’, i a fi d’evitar el col·lapse total de la prestació farmacèutica, el Consell de col·legis i la Confederació Empresarial de Farmacèutics han decidit un tancament patronal indefinit ‘fins que no s’aboni l’import total del deute de la Generalitat, o que una nova assemblea decideixi la suspensió o anul·lació d’aquesta mesura’.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4052582/20121105/comenca-vaga-indefinida-farmacies-valencianes.html

L’amenaça fantasma

Si ens ho proposéssim, només amb productes de casa podríem muntar un concurs de supervivència que no ens faltaria de res.

Marta Rojals

Dels creadors de ‘Les digo la verdad’, ‘Ha sido ETA’ i ‘La Historia Verdadera’, arriba a les nostres pantalles ‘L’amenaça fantasma’, en què uns visionaris prediquen que fora d’Espanya hi ha l’abisme, el no-res, el buit, el zero, el sota zero, un forat negre, l’anticrist.

Donada l’afecció d’aquests visionaris al gènere epistolar, que no ens estranyi si ja han enviat una carta a la NASA per forçar-los a dir que una Catalunya independent aniria fora del Sistema Solar, de la Via Làctia, de l’Univers sencer. Coses de tenir poca feina: concretament, un 25% de desocupació.

O sigui, que com que la història avala que ens diuen la veritat, els catalans ens hem de posar les piles en previsió d’una futura supervivència en el buit absolut. Es veu que aquest cop no tindrem la sort de la primera part de ‘V de Vendetta’, quan els grans comerciants del vi escumós van poder anar a vendre a Ganímedes o a Raticulín, més i millor, sense haver de patir finalment pels seus palaus i jacuzzis tropicals.

Però, dels petits cavistes que no van poder pagar-se els coets, què se’n va fer? I si l’abisme és la gran oportunitat per a qui no té de model empresarial l’aiaiai, que aquest any no duplicaré beneficis? Sí que deu ser bonic anar a fer negocis en primera classe, acumular superàvits ingents i viure en torres de quinze lavabos, però, per quin motiu l’èxit econòmic ha de dependre necessàriament de l’expansió infinita a galàxies llunyanes?

Que ho diguin al fabricant de productes lactis que tothom coneix: qui pot ser més ambiciós que ell, que viu de de fer viure dignament els seus treballadors sense gens de necessitat d’enfilar iogurts a l’estratosfera. I com ell, tants que en van sortint i en sortiran. A Barcelona mateix, que volia ser ‘la botiga més gran del món’, ja comencen a proliferar els comerços de productes de proximitat: la benzina d’anar-los a buscar tu, la hi posen ells. Un tracte just, un preu just, i el país amunt, que d’això es tracta.

Si ens ho proposéssim, només amb productes de casa podríem muntar un concurs de supervivència que no ens faltaria de res. Es podria dir ‘Powerpoint del segon origen’, i els concursants, expulsats del Paradís, s’haurien d’espavilar per subsistir i prosperar en la buidor del no-res de fora d’Espanya. Podrien començar per construir-se una casa, per exemple, i acabar accelerant partícules en un sincrotró.

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4052469/lamenaca-fantasma.html

El català recula a la justícia: calen canvis legals, i també d’actituds

L’ EDITORIAL

El nivell de coneixement de la llengua catalana a Catalunya és del 95%, segons l’última Enquesta d’Usos Lingüístics disponible (2008), tot i que només admeten que en fan un ús habitual el 36% dels ciutadans. La normalització lingüística encara ha d’afrontar reptes importants, però hi ha zones d’ombra on no tan sols li està costant més penetrar, sinó on fins i tot assistim a un decebedor retrocés.

És el cas del món judicial. La utilització del català mai no s’hi ha generalitzat, però fa un temps era superior. L’any 2004, per exemple, la proporció de sentències en català va ser del 20%. I no tan lluny, el 2010, van sumar un 17%. L’any passat van baixar al 13%.

De cursos per aprendre la llengua no se n’han deixat de fer, tot i que sí que s’han abandonat plans pilot que havien arribat a incloure incentius econòmics per als jutges que fessin la feina en català.

La sentència del Tribunal Constitucional que el 2010 va mutilar l’Estatut va suprimir que fos requisit el coneixement del català per fer de jutge a Catalunya. Ha quedat, això sí, com un mèrit. Paradoxalment, el Consell d’Europa ha demanat recentment al govern espanyol un canvi legal per deixar clar que “les autoritats judicials, criminals, civils i administratives a les comunitats conduiran els procediments en les llengües cooficials si ho demana una de les parts”.

És evident que el dret dels funcionaris a bellugar-se lliurement pel territori no pot estar per sobre del dret dels ciutadans a expressar-se en la seva llengua davant d’un jutge.

Però no tot és qüestió de lleis. La batalla pacífica i democràtica per arrelar el català a la justícia passa per combatre, sobretot, inèrcies. La de l’advocat quan presenta automàticament un escrit en castellà. La del jutge que no recorda a la sala a l’acusat que pot expressar-se en català. La del client que parla amb el seu defensor en català al passadís i canvia al castellà quan entren a la sala. Hi ha molt per fer amb les lleis, i encara més amb les actituds.

http://www.ara.cat/premium/opinio/catala-justicia-canvis-legals-dactituds_0_805119493.html

CiU denuncia el dèficit fiscal català a la Comissió Europea

L’eurodiputat Ramon Tremosa assegura que podria incomplir les lleis europees perquè resta competitivitat a les empreses de Catalunya

CiU ha denunciat a la Comissió Europea que el dèficit en inversions que pateix Catalunya dins l’Estat espanyol podria incomplir les lleis europees perquè afavoreix “sistemàticament” les empreses de determinades comunitats en detriment de les de Catalunya, que perden competitivitat.

La denúncia es basa en una llei europea que prohibeix específicament que “les ajudes atorgades pels estats o mitjançant fons estatals, sota qualsevol forma, que falsegin o amenacin de falsejar la competència, afavorint a determinades empreses o produccions”.

Per això, a través d’una pregunta parlamentària, l’eurodiputat Ramon Tremosa ha demanat al comissari Joaquín Almunia que investigui si la distribució de la despesa equival a “ajudes d’estat dirigides indirectament a les empreses de certes regions afavorides políticament”.

A l’escrit el diputat de CiU explica que a “l’Estat espanyol, és recurrent el fet que el govern central utilitzi els pressupostos de l’Estat per ajudar algunes regions molt per sobre d’altres”. “El govern central inverteix a Castella-i-Lleó el 14,9% de la despesa en infraestructures tot i que la regió només representa un 5,2% del PIB espanyol; en canvi, Catalunya, amb el 18% del PIB, només rep un 11,9% d’inversió”, posa com a exemple.

Tremosa també aporta més dades: “Per exemple, el percentatge d’execució en matèria d’infraestructures a Catalunya va ser l’any 2011 del 35%, davant del 111% de la comunitat de Madrid. Aquestes diferències d’inversió, doncs, al ser estructurals, tenen conseqüències per a la competitivitat de les empreses situades a les diferents regions”, denuncia.

La Comissió actuarà per corregir la situació?

L’eurodiputat assegura que les ajudes de caire regional també s’inclouen en la definició “d’ajudes estatals” de la Unió Europea, i que per tant, també poden ser objecte d’investigació per part del departament de la Competència. Tremosa especifica que el punt 107.3 del tractat de funcionament de la UE preveu que es “pugui considerar” una ajuda econòmica pels casos de regions “en les quals el nivell de vida sigui anormalment baix o en el que hi hagi una greu situació d’atur”.

En aquest sentit, l’eurodiputat de CiU pregunta si “tenint en compte que el nivell d’atur és, a totes les regions d’Espanya, molt superior a la mitjana europea, la Comissió pensa que la inversió sistemàtica en algunes regions per part del govern central, amb una despesa molt per sobre del seu pes en el PIB, representa una ajuda d’estat per a les empreses d’aquestes regions”. I afegeix: “Si aquestes regions reben ajudes d’estat, la Comissió actuarà per corregir la situació?”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/11/ciu_denuncia_que_el_deficit_fiscal_a_la_comissio_europea_90462.php

Jordi Pujol: “Catalunya està preparada per a la independència”

L’expresident de la Generalitat diu en una entrevista a la Cadena SER que “la voluntat majoritària d’un país no pot ser ignorada”

ARA Barcelona | Actualitzada el 05/11/2012 09:58

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha assegurat avui que “Catalunya està preparada per a la independència” i ha subratllat que “no es pot ignorar la voluntat majoritària d’un país”. En una entrevista a la Cadena SER, l’expresident de la Generalitat ha criticat que l’estat espanyol “es negui a valorar el fet diferencial català” i que el missatge mediàtic i polític que arriba des de fora de Catalunya sigui “molt hostil”.

“Ens han plantejat un dilema que no volíem: sereu independents o residuals”, ha dit Pujol, que ha recordat que, fins fa “molt poc”, el que realment plantejava CiU era el pacte fiscal i que va ser “el rebuig total” per part del govern espanyol el que va portar a la necessitat de decidir sobre el futur de Catalunya. “Hi ha una cosa que seria traumàtica: seguir com estem”, ha afirmat.

Pujol ha dit que l’estat espanyol ha pecat “d’excés d’eufòria, borratxera d’èxit, sobrevaloració i, sobretot, arrogància”. “Durant 60 anys he intentat defensar la identitat de Catalunya sense haver-ho de fer fora de l’estat espanyol”, ha recordat l’expresident, que ha assegurat que si ara hi hagués un referèndum per la independència votaria que sí. “No m’ho hauria imaginat fa uns anys”, ha dit, i ha reconegut que té una “actitud escèptica respecte del que pugui passar”.

El president s’ha mostrat contundent en afirmar que Catalunya “no es dividirà”. “Un mèrit de Catalunya és que, havent rebut una gran quantitat de gent de fora, hem sabut mantenir la cohesió de país i la convivència”, ha recordat.

http://www.ara.cat/politica/Jordi-Pujol-Catalunya-preparada-independencia_0_805119556.html

Sala-i-Martin: “Catalunya continuarà a la UE amb l’ajuda d’Espanya”

L’economista afirma que serà el propi Estat espanyol qui, per interessos econòmics, no hi posarà entrebancs

L’economista Xavier Sala-i-Martín demostra en un article al seu bloc que, malgrat el discurs del PP, una Catalunya independent no estaria condemnada a ser “un estat pària pels segles dels segles” sinó que podria formar part sense problemes de la Unió Europea. De fet, segons el professor de Columbia seria la mateixa Espanya la primera interessada en què Catalunya no quedés expulsada del sistema econòmic europeu.

L’economista utilitza dues imatges per demostrar econòmicament la seva tesi. En primer lloc un mapa d’autopistes d’Espanya (imatge). “Veient aquest mapa, qui penseu que serà el primer interessat en què no s’introdueixin barreres comercials entre Catalunya i Espanya? Qui es quedarà aïllat si Europa aixeca una enorme barrera a Catalunya?”, pregunta.

I en segon lloc, presenta una gràfica sobre l’augment disparat del PIB espanyol. “Si Catalunya s’independitza, el PIB espanyol perdrà el 20% corresponent a Catalunya. I si Espanya es nega a negociar amb Catalunya, Catalunya no es quedarà la part proporcional del deute que li correspon per la qual cosa el deute espanyol com a fracció del PIB serà superior al 120% del PIB: un dels més grans del món”.

Davant aquests dos arguments, l’economista, que amb un mapa de carreteres de França insisteix amb les dificultats que tindria Espanya per exportar les seves mercaderies sense passar per Catalunya, conclou: “si la ciutadania de Catalunya vol lliurement sortir d’Espanya i així ho decideix democràticament, ho farà perquè tindrà l’ajuda d’Espanya”, ara bé, no pas per una qüestió d’estima vers Catalunya, sinó perquè “Espanya té estima per Espanya”.

Però no acaba la seva argumentació sense deixar sobre la taula un seguit de preguntes respecte la visió exterior del conflicte que encara avalen més la seva tesi. “Algú pensa que els europeus deixaran que els espanyols – pràcticament intervinguts- impedeixin tot aquest negoci per una rabieta? Algú creu que els països creditors deixaran que els espanyols no negociïn la rebaixa d’una part del deute per part de Catalunya per fer que aquest sigui una mica menys inviable?”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/11/sala-i-martin_demostra_que_una_catalunya_independent_continuara_a_la_ue_90464.php

“Un nou estat a Europa?”: el ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ recull les tesis del sobiranisme català

El rotatiu exposa els motius de l’auge sobiranista entre la ciutadania catalana i explica les raons per les quals Catalunya vol erigir-se com un estat nou dins la UE

ARA Barcelona | Actualitzada el 05/11/2012 01:35

Les tesis del sobiranisme català per defensar l’anhel d’un estat propi per Catalunya arriben a la premsa alemanya. El prestigiós diari ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ publica un article titulat “Un nou estat a Europa?’ en què exposa els motius de l’auge sobiranista entre la ciutadania catalana i explica les raons per les quals Catalunya vol erigir-se com un estat nou dins la UE.

El diari es fa ressò de la magnitud que va tenir la darrera diada de l’11 de setembre, en què més d’1,5 milions de catalans van sortir al carrer per reclamar un nou estat per Catalunya dins d’Europa. Subratlla que la crisi del deute ha donat un impuls al “moviment separatista”, i posa sobre la taula les xifres de l’espoli fiscal que pateix Catalunya : 16.000 milions l’any, un 8% del PIB dels catalans, unes xifres entre 6 i 10 vegades més elevades que el que aporten les regions més riques d’Alemanya, Baviera i Hesse, subratlla el diari. “Els diners han enverinat les relacions amb el govern de Madrid”, remarca el rotatiu.

El greuge de les transferències a les arques espanyoles se suma a l’actual context de crisi econòmica. El diari subratlla que Catalunya està “profundament endeutada”, i apunta a la “mala gestió” del govern socialista com un dels principals motius, després que “va acumular un nivell de dèficit molt elevat”. El rotatiu explica que, com a conseqüència, l’executiu català ha hagut d’apuntar-se al fons de liquiditat per a les autonomies, i assenyala la dicotomia que se’n deriva: Catalunya, principal aportadora de fons a l’Estat i peticionària a la vegada. En aquest punt, el rotatiu exposa la petició del pacte fiscal a Madrid i el “rebuig brusc” de Rajoy.

L’article situa Catalunya com el motor econòmic de l’Estat, tant pel seu potencial a nivell industrial com pel seu atractiu turístic. Explica que el 27% de les exportacions espanyoles provenen de Catalunya i que l’economia catalana genera el 20% del total del PIB, malgrat que la seva població equival al 16% del total espanyol.

El diari també es fa ressò de l’auge del sobiranista reflectit en les últimes enquestes, i apunta que més de la meitat dels catalans volen ara la independència d’Espanya, mentre que aquest percentatge no arribava al 30% fa només uns anys.

En l’últim tram de l’article, el rotatiu dibuixa l’escenari d’una eventual secessió. Apunta que la transició nacional és un “viatge desconegut” i que porta inherents certs riscos, i assenyala la reacció adversa que va tenir la petició d’un major grau d’autogovern amb la reforma de l’Estatut, en què els productes catalans van ser boicotejats per diverses esferes espanyoles. Tanmateix, assenyala que el greuge va ser “temporal”, i assegura que la majoria de “nacionalistes” catalans estan més preocupats per l’acceptació d’Europa.

http://www.ara.cat/politica/Europa-Frankfurter-Allgemeine-Zeitung-Mas_0_805119550.html

“Catalunya ha de convèncer el món que li doni suport”

“Si la independència es presenta com una causa egoista, ningú l’ajudarà”

“Un problema de l’independentisme català és que sembla anar i venir”

SAMUEL MOYN HISTORIADOR I PROFESSOR A LA UNIVERSITAT DE COLÚMBIA

Avisa que perquè la causa catalana tingui èxit, és imprescindible que aconsegueixi suports internacionals.

Com veu la situació a Catalunya després de la manifestació de l’11 de setembre?
Crec que va ser una demostració clara que la situació ha canviat en diversos sentits.
El cas català és comparable a l’escocès?
És el que sembla que la gent vol, però al meu parer és el cas contrari. L’escocès ha aconseguit un acord amb el govern per fer un referèndum, i això no és el que passa a Catalunya. Seria el més desitjable, perquè és la demostració de la voluntat de la gent a través del vot i aconseguir una entesa. I primer de tot és indispensable la negociació.
Però l’Estat espanyol és just el que no permet. Un govern que no deixa preguntar a la ciutadania és irresponsable?
Caldria fer un resseguiment de la història de l’autodeterminació per veure que ara no hi ha raó com en altres èpoques amb les fronteres estrictes. És cert que estrictament per llei, no tenen cap obligació de permetre el referèndum. És una qüestió política, que en gran part depèn del paper que jugui Catalunya. Si es converteix en una peça necessària, potser se’ls pot convèncer. No és una qüestió només de moralitat, sinó política.
El referèndum seria el resultat natural? Ara seria il·legal.
No és il·legal demostrar fets ni buscar suports exteriors. Històricament, quan no s’ha pogut convèncer el teu govern d’alguna cosa, s’ha hagut de convèncer el món que t’ajudi.
O hi ha hagut guerres.
Assumint que no es vol un procés violent, la qüestió que s’ha de plantejar és: com puc aconseguir els mateixos resultats que en processos violents sense utilitzar la violència? I per això és imprescindible convèncer la comunitat internacional.
L’economia és el principal argument?
N’és un, però també s’ha d’explicar el cas moral al món, argumentant també qüestions lingüístiques o culturals. Hi ha moltes minories que no tenen el seu propi estat, i per tant s’ha de convèncer el món i explicar per què en aquest cas sí que n’ha de tenir. Hi ha dues raons. L’una, que s’està patint. I l’altra, que estarien millor sols perquè podrien aportar més al món. No ha de semblar una causa egoista.
Com es convenç per exemple Obama o Merkel?
Evidentment és un problema, però si es presenta com que Catalunya seria més eficient anant sola… La qüestió és que ells sàpiguen com els ajudaria que vagi sola i la contribució al món. Si s’intueix com una causa egoista, ningú l’ajudarà.
Ho entendrien?
Hi ha hagut moltes causes que han tingut el suport del món presentant-les d’una manera adient.
Així és màrqueting.
No ho diria així. És més una qüestió de relacions públiques.
La comunitat internacional és conscient del que passa?
No ho crec. La comunitat política n’és, en diversos graus, més els europeus que els americans. Un problema de l’independentisme català és que sembla anar i venir. No es pot explicar la situació actual si no és pel context econòmic, amb la crisi i l’austeritat. I el risc és que si s’argumenta només això Catalunya pot semblar avara o egoista perquè abandona Espanya, que també passa per dificultats. Però hi ha altres raons per presentar. Per exemple, que vol establir un millor sistema per a la seva gent. I això és una bona raó: no només no vol abandonar Espanya a la seva sort, sinó que vol crear un model de comunitat solidari amb Europa i el món.

“ESCÒCIA “El cas és el contrari. Han aconseguit un acord amb el govern per fer un referèndum”
“RISC “Hi ha moltes minories que no tenen estat propi; han de saber per què en aquest cas sí que cal”

Erudit expert en la història europea
Samuel Moyn (1972) és professor de la Universitat de Colúmbia i recentment va obrir el cicle de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona ‘Sobirania i drets de les nacions’. Expert en recerca en la història intel·lectual moderna a Europa –en especial la referida a França i Alemanya–, política i pensament legal, matemàtica i teoria crítica. Entre altres coses, és codirector del Consorci Intel·lectual i Història Cultural de New Haven.

http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/588910.html

SOBIRANISME ECONÒMIC I SOBIRANISME CULTURAL

recloure el debat sobiranista únicament dins l’esfera econòmica té un risc evident i és un arma de doble tall, perquè condiciona la independència a la comparació i el greuge econòmic amb l’Estat

Jaume Clotet
Des de fa uns quants anys, el debat independentista a Catalunya està dominat per l’economia i la fiscalitat. Qualsevol debat o discussió entre un independentista i un unionista es converteix ràpidament en una tertúlia financera i estadística. Quin seria el PIB d’un Estat català? Quin és el dèficit fiscal real de Catalunya? Quin és l’impacte fiscal de l’anomenat “efecte seu” del qual gaudeix Madrid en perjudici de Barcelona? Quin tant per cent de les inversions en infraestructures a Catalunya no s’executa mai? Quin percentatge d’atur tindria una Catalunya lliure?

Tot això està molt bé i serveix, sobretot, per convèncer més ciutadans dels avantatges de tenir un país propi. Hores d’ara és innegable que Catalunya tindria més recursos econòmics disponibles i un nivell de benestar superior si fos independent que no pas si roman dins l’Estat espanyol. Ara bé: recloure el debat sobiranista únicament dins l’esfera econòmica té un risc evident i és un arma de doble tall, perquè condiciona la independència a la comparació i el greuge econòmic amb l’Estat. És a dir: si Espanya atorga el concert econòmic a Catalunya s’acabarà la febrada secessionista? O, si mai tenim un Estat català i resulta que ens empobrim, demanarem el reingrés a Espanya?

L’origen del catalanisme i la força motora del sobiranisme des de fa un segle és la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Només un Estat català garanteix la pervivència de la nostra identitat nacional. Algú creu, realment, que la llengua catalana té més garanties de futur dins d’Espanya o dins de França que no pas com a llengua oficial d’una República Catalana? Les llengües que tenen un Estat protector tenen el futur assegurat: penso en el finès, el croat, el letó o el danès. Les llengües que no tenen un Estat protector estan sotmeses a unes pressions terribles i no tenen el futur assegurat: penso en el friülà, el basc, el bretó o el català. Algú pot discutir aquesta realitat científica?

És per això que, bo i mantenint el pols del debat econòmic, el sobiranisme ha de recuperar una mica l’argumentari identitari relacionat amb la cultura, la llengua i amb el propi sentiment de pertinença a una realitat nacional diferenciada. Ni millor ni pitjor que les altres: senzillament diferenciada. Aquest argument té l’avantatge que no admet discussió ni debat amb ningú, perquè és una qüestió sentimental i prèvia a la política. I és, en realitat, el nucli central del catalanisme.

HTTP://WWW.ELSINGULARDIGITAL.CAT/CAT/NOTICES/2012/11/SOBIRANISME_ECONOMIC_I_SOBIRANISME_CULTURAL_90445.PHP

Ferreres. 5.11.2012 http://www.elperiodico.cat/ca/humor/

Entrevista a Antoni Castells, exconseller i doctor en Economia per la UB

“El federalisme és un projecte esgotat amb Pasqual Maragall”

L’exconseller d’Economia i Finances Antoni Castells (Barcelona, 1950) no coincideix amb la línia de l’actual direcció del PSC, tot i ser-ne militant. Ha convidat al seu partit a fer una reflexió sobre la possibilitat que els catalans es pronunciïn sobre la relació que volen mantenir amb Espanya i ens deixa clar que ell considera el projecte federalista per a Espanya esgotat amb Pasqual Maragall.

per Mireia Giné

El federalisme avui dia és una opció realista?
El federalisme podria ser una bona base per inspirar un pacte bilateral d’autogovern entre Catalunya i Espanya. No crec, en canvi, que serveixi com a projecte per a transformar l’Estat espanyol, que és el que ha estat fins el dia d’avui per al PSC. Aquest projecte està esgotat. Pasqual Margall és la culminació i l’esgotament d’aquest intent. No ens n’hem sortit. A l’inrevés, s’ha demostrat contraproduent i ha produït una reacció anticatalana a tot Espanya. Sobretot hi ha un problema irresoluble i és que una majoria d’espanyols estan encantats de ser un país unitari, centralista i impregnat de nacionalisme espanyol. Correspon als espanyols dir si volen ser un Estat federal.

Què intentava el catalanisme polític?
Des del primer dia volia dues coses: autogovern a Catalunya i transformar l’Estat espanyol. És per això que podem afirmar que, de fet, Pasqual Maragall i el PSC seguien una línia que està en la tradició més genuïna del catalanisme polític.

El que ha passat és que Espanya no és el Regne Unit?
Espanya es forma per la unió de dos Regnes: Castella i Aragó. La capital d’aquest últim sempre havia estat Barcelona i el territori que figurava al capdavant, Catalunya. El que passa és que de seguida hi ha una gran descompensació, especialment demogràfica, entre l’un i l’altre, sobretot entre Catalunya i Castella. D’altra banda, a diferència del que succeeix al Regne Unit, on la norma és la negociació i el pacte, a Espanya la nació dominant, Castella, s’ha basat sempre en la imposició. L’Espanya que sorgeix del designi castellà és fruit de l’assimilacionisme. I, de fet, aquest designi assimilacionista ha tingut èxit en gairebé tots els territoris espanyols, però no a Catalunya. I això, aquesta Espanya de matriu castellana, capital Madrid, ni ho entén, ni ho accepta. Un cop i un altre, a la que pot, torna a la càrrega. I això és el que nosaltres, els catalans, ni acceptem, ni acceptarem La diversitat consisteix en acceptar l’altre tal com és, no com tu voldries que fos, després d’haver-lo assimilat. De manera que no resulta massa sorprenent que els catalans diguem: “O ens acceptes tal com som, o no volem estar amb tu”.

Ataquen la diversitat?
Sembla evident que ha estat així. I el que és pitjor, sense que s’alcessin massa veus a la resta d’Espanya, entre altres les de les màximes instàncies de l’Estat, invocant a no continuar per aquesta via. Com he dit, crec que a l’ànima castellana li costa molt acceptar l’altre tal com és. Té una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat. A l’altre l’accepta si el fa seu. I la diversitat és acceptar l’altre tal com és, no com voldries que fos. Això té un exponent molt clar en l’aspecte lingüístic: no entenen que hi hagi gent que parli una altra llengua, els violenta. És una ànima que tendeix a la imposició, no al pacte.

Fa uns dies va dir que votaria sí al referèndum “si l’alternativa és seguir com ara”. Vol dir que no seguiríem com ara?
Això ve després. En tot aquest procés, hi ha diverses etapes, i faríem bé en no confondre-les, ni confondre. La primera són les eleccions, en les quals no anem a votar si volem independència, federalisme, pacte confederal o continuar igual… El que anem a votar és si volem que en el Parlament de Catalunya hi hagi una amplia majoria dels partits que volen que el poble de Catalunya es pronunciï sobre quina relació vol tenir amb Espanya. Jo invito al PSC a dir que estarà en aquesta majoria, perquè si no, per a molts, resultarà molt difícil votar pel PSC. Desgraciadament, no ho ha fet de manera inequívoca, i més aviat, en molts casos, ha semblat que buscava excuses per no dir “efectivament, ara cal fer això”.

I a la segona part?
La segona part serà negociar amb l’Estat la celebració d’aquest referèndum. Una negociació que serà un pols dur, difícil, exasperant en molts moments, i que guanyarà aquell que es carregui de raó i de raons i que cometi menys errors. I després, caldrà decidir quina és la relació amb Espanya per la que es pronuncien els ciutadans: la independència, el federalisme asimètric, un pacte bilateral d’autogovern? És lògic que se’n parli, però no hem de posar el carro davant dels bous. Ara hem de parlar sobretot del que toca. I evitar una fuga endavant, que només ens afebliria.

Com veu el PSC amb el referèndum?
En un article recent he emplaçat Pere Navarro a pronunciar-se de manera inequívoca sobre aquesta qüestió, per poder-lo votar. Fins ara el que ha fet el PSC ha estat buscar pretextos per no dir clarament que defensarà el referèndum. En la meva opinió, el president Mas es va equivocar dient que convocaria el referèndum dins o fora de la legalitat, perquè donava raons a l’adversari i això no s’ha de fer mai. Quan la legalitat no permet resoldre un problema plantejat de manera escrupolosament democràtica, el que s’ha de fer és canviar-la, no sacralitzar-la per fer irresoluble el problema. Ara bé, va semblar que el PSC estava esperant una relliscada per desmarcar-se i no pronunciar-se clarament sobre aquesta qüestió.

Per tant, si és quasi segur que des de Madrid el prohibiran, què s’haurà de fer?
El que s’ha de fer és negociar. Sens dubte, com he dit abans, serà un pols dur, difícil. Però si fem bé les coses, l’Estat no tindrà més remei que acceptar que es convoqui i acceptar-ne els resultats.

Una decisió unilateral no seria la solució, entén…
Jo ho tinc molt clar: només podem convocar un referèndum si el seu resultat és acceptat per la comunitat internacional. Qualsevol altra cosa donaria arguments als contraris a la seva celebració i permetria que se’n discutís la legitimitat. Tot això, suposant que fos possible la seva realització. No, el que s’ha de fer és aconseguir que l’Estat no tingui més remei que acceptar que es faci. Després s’haurà de parlar sobre la continuïtat de Catalunya a la Unió Europea. A mi se’m fa simplement inconcebible una Catalunya fora de la UE. Com que no concebo un referèndum fet sense la implicació de l’Estat (com va succeir al Quebec i ara mateix a Escòcia), entre les condicions que s’han de pactar hi ha precisament aquesta: en el cas que la solució adoptada fos la independència, els dos Estats resultants de l’actual Estat espanyol haurien de continuar a Europa.

I apostaria per una reforma de la Constitució?
Això vindria després. Aquí el que s’ha de fer és guanyar la batalla política i una vegada guanyada, s’haurà de veure quines conseqüències constitucionals i jurídiques té el canvi que es pugui produir, sigui a través d’una via federal, confederal o de la independència de Catalunya. Quan hi ha voluntat política, i els canvis es produeixen de forma democràtica, sempre es troben les fórmules legals per fer-los possibles.

Quina és la causa de la nova centralitat del sobiranisme a Catalunya? El fracàs de l’Estatut?
El corrent de fons ve des de l’època Aznar. Aznar expressa el que seria una visió tradicional nacionalista espanyola, que significa una vertadera revisió del que va ser l’esperit de la Constitució, i que està a la base a la vegada del germen d’aquest sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i del distanciament, afectiu i polític, de Catalunya respecte d’Espanya, de la desafecció. Després ve el procés estatutari, un procés duríssim, al llarg del qual es produeix l’eclosió d’aquest sentiment anticatalà i on cal recordar que el PP es va permetre distribuir urnes a Andalusia per votar contra l’Estatut. Això ha portat que aquest corrent de fons cada vegada s’anés fent més fort, que el sentiment independentista hagués anant agafant força i acabés donant lloc a una ona molt gran l’Onze de Setembre.

Després de les enquestes, els resultats, siguin quins siguin, seran bons pel PSC?
Si es confirma el que diuen les enquestes no ho seran de bons, això està clar. Ja no ho van ser gens a les darreres eleccions, quan el PSC va passar de trenta-vuit a vint-i-vuit diputats, crec recordar.

Hi ha d’haver una refundació del PSC després del 25N?
El que s’haurà de refundar, gairebé des de zero, és un projecte polític que tingui tres característiques: que aspiri a ser majoritari a Catalunya i alternativa de CiU, que se situï en l’espai de centre esquerra i que sigui independent del PSOE, disposat a pactar-hi però des de l’autonomia. Crec que la societat catalana ho demanda, hi ha un electorat orfe que ho espera. Això només es pot fer sumant i unint, agregant; i m’agradaria que el PSC fos un component essencial d’aquest projecte. Però no estic gens segur que aquest sigui el punt de vista dels que actualment manen de veritat en el PSC.

Podria ser el nou partit d’ Ernest Maragall?
Aquest partit s’hauria de sumar a moltes altres iniciatives per construir això que deia. Estem en un moment que cal que neixin moltes iniciatives, per acabar confluint en aquest gran projecte i no que competeixin les unes amb les altres, que és el que pot semblar moltes vegades.

Vostè segueix estant còmode al PSC?
Continuo sent militat però no tinc cap responsabilitat de direcció i ja veu que no coincideixo especialment amb la línia de l’actual direcció; de manera que en tot cas seria una comoditat una mica peculiar.

Què li sembla que el PSOE pressionés per fer renunciar a l’eurodiputada Maria Badia de la secretaria general del grup a Estrasburg, després de criticar les amenaces de Vidal Quadras de fer intervenir la Guàrdia Civil?
Em va sorprendre que el grup socialista europeu en comptes de criticar qui havia amenaçat, ho fes a qui criticava les amenaces. I encara em va sorprendre més que la direcció del PSC, en lloc de fer-li costat a ella, fes costat als que la van fer plegar.

L’ha sorprès que el PSOE no s’hagi escandalitzat pel que va dir Vidal Quadras?
En lloc d’escandalitzar-se pel que va dir Vidal Quadras ho van fer per la persona que va el va criticar. Francament, és el món a l’inrevés.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/11/_el_federalisme_es_un_projecte_esgotat_amb_pasqual_maragall_90441.php

“Pere Navarro: ‘El PSC és qui ha sabut llegir més i millor la societat catalana'”, portada de l’ARA

L’entrevista de Mònica Terribas al candidat del PSC a les eleccions del 25-N obre l’edició d’aquest dilluns

El PP busca suports

Els populars intenten coordinar-se amb altres partits europeus per expulsar de la UE qualsevol territori que s’independitzi

PILAR SANTOS / Madrid

Malgrat que el PP considera que la situació d’Escòcia i Catalunya no es poden comparar, s’ha coordinat amb el partit conservador britànic per donar la mateixa resposta davant una possible secessió d’aquests territoris: si un d’ells s’escindeix, quedarà fora de la Unió Europea (UE) i per adherir-s’hi haurà de fer front a la negociació corresponent i sotmetre’s a la votació dels socis i aconseguir la unanimitat.

El vicesecretari d’Estudis i Programes del PP, Esteban González Pons, ha negociat la firma d’un acord de col·laboració política amb els conservadors britànics, que es posarà negre sobre blanc al desembre a Madrid. “Catalunya i Escòcia són regions diferents i tenen problemes diferents, però la resposta ha de ser conjunta”, assegura González Pons.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/busca-suports-2242331

La fundació d’Aznar presenta aquest dilluns un informe sobre el “mite” de l’espoli fiscal a Catalunya

En un acte a Barcelona, la FAES presentarà un document que recopila, segons avança la seva pàgina web, una sèrie d’arguments que “qüestionen les propostes nacionalistes per alterar el sistema de finançament català”

ARA Barcelona

La Fundación de Análisis y Estudios Sociales (FAES), que presideix José María Aznar, presentarà aquest dilluns a Barcelona un informe sobre el “mite” de l’espoli fiscal a Catalunya. El document, segons avança la pàgina web de la fundació, recopila una sèrie d’arguments que “qüestionen les propostes nacionalistes per alterar el sistema de finançament català”.

El document ha sigut elaborat pel diputat del PP Gabriel Elorriaga, el catedràtic d’hisenda pública Juan José Rubio, el professor Santiago Álvarez, l’analista del Consell Superior d’Investigacions Científiques Ángel de la Fuente i el director del Centre d’Estudis d’Economia de la Universitat Rei Juan Carlos, Pascual Fernández.

Segons la FAES, l’informe aporta raons per al debat sobre “el dogma en què el nacionalisme català pretén sostenir el presumpte maltractament fiscal que pateixen els catalans en l’actual model d’estat”, i analitza els motius que porten a les reivindicacions del govern de la Generalitat.

http://www.ara.cat/politica/fundacio-presenta-informe-lespoli-Catalunya_0_804519728.html

Almunia avisa Catalunya: si s’independitza quedarà fora de la UE i els estats poden vetar-ne el reingrés

El comissari europeu assegura que hi ha “més de 2.000 possibilitats de veto”

JOAN RUSIÑOL Madrid | Actualitzada el 05/11/2012 10:35

El vicepresident de la Comissió Europea Joaquín Almunia avisa Catalunya que seria altament difícil formar part de la Unió Europea si s’acaba independitzant de l’estat espanyol. Citant un article aparegut fa poc a la premsa espanyola, ha avisat que “hi ha més de 2.000 possibilitats de veto” per formar part de la UE. I és que ha dit que, com en qualsevol “club”, la decisió l’han d’avalar tots els socis. Qualsevol dels “passos”, ha afirmat, ha d’estar guiat “pel principi d’unanimitat”. Espanya ja ha dit que s’hi oposaria.

En un esmorzar informatiu a Madrid, ha subratllat que els tractats comunitaris deixen clar que “si la part d’un territori d’un estat membre se separés, quedaria fora i hauria de tornar a començar”. Ara bé, espera que no s’arribi a aquest punt i que s’imposi “el diàleg”. Ha reconegut que, si la situació només depengués d’ell, el camí a prendre seria el federalisme.

El comissari europeu reconeix que a Brussel·les hi ha “certa preocupació” pel conflicte entre Catalunya i Espanya i que se’n parla amb “poc coneixement”.

http://www.ara.cat/politica/ALMUNIA-CATALUNYA-REFERENDUM_0_805119562.html

El Rei exigeix lleialtat a Isidre Fainé

Segons publica “el Confidencial” el Rei es va reunir en secret amb el President de La Caixa per exigir-li lleialtat i l’oposició a la independència de Catalunya

No solament s’ha reunit amb el president de l’entitat financera catalana, s’ha reunit amb altres grans empresaris per exigir lleialtat a la corona i a Espanya, però de moment tant sols José Manuel Lara i Josep Piqué han mostrat públicament la seva oposició a la voluntat majoritària del Parlament de Catalunya en favor de l’exercici del dret a decidir. També han estat citats pel Rei, el president del Banco Santander Emilio Botin i l’editor de La Vanguardia Javier Godó amb qui el Rei estaria molest per la postura mostrada pel diari i el seu grup de comunicació amb la decisió del Parlament de Catalunya.

Silenci fins després del 25-N

De moment i segons sembla tant Isidre Fainé com altres responsables de grans corporacions prefereixen callar fins després de les eleccions d’aquest novembre, consideren que en funció dels resultats encara són a temps de pressionar el President Mas per tal que faci marxa enrere, entenen que amb majoria o sense encara hi són a temps, i compten amb un aliat: Josep Antoni Duran i Lleida.
Comença a ser hora de saber amb qui està Fainé
Ho va dir l’economista Francesc Cabana en la presentació del seu darrer llibre, cal tenir La Caixa al costat del país i la seva gent, sense ella el procés per l’exercici del dret a decidir és retardaria i quedaria molt més dificultat. Comença a ser hora de saber amb qui comptem i és clar que el Govern de Catalunya ha de lluitar per defensar els interessos del catalans. La Caixa no és propietat d’Isidre Fainé, el seu càrrec respon al mandat del consell d’administració de l’entitat format per les entitats fundacionals i socials, ens polítics, i representants dels impositors i dels treballadors, Fainé pot veure el Rei i el “sursuncorda” però no pot prendre decisions unilateralment.

http://www.directe.cat/noticia/252711/el-rei-exigeix-lleialtat-a-isidre-faine

“Una Catalunya independent perdria el 19% del PIB”, a la portada d’‘El mundo’

El diari espanyol cita un informe del ministeri d’Exteriors, en què s’assegura que amb un estat propi es perdria també milions d’euros per la reducció de les exportacions

L’‘Abc’ destaca que Mas “eleva el to del seu desafiament” i ‘La razón’ afirma que una Catalunya independent “xocaria amb quinze països de la UE”

REDACCIÓ

Les portades dels diaris espanyols d’aquest 5 de novembre

El diari El mundo obre portada amb un informe del ministeri d’Exteriors espanyols en què assegura que una “Catalunya independent perdria almenys el 19% del PIB”, més de 36.500 milions d’euros l’any i assegura que “l’emancipació” tindria “efectes adversos” sobre els fluxos comercials, el turisme i la inversió estrangera i que aquests efectes “es veurien agreujats per la impossibilitats d’utilitzar l’euro com a moneda”. També assegura que en l’informe del ministeri de José Manuel García-Margallo, es diu que les exportacions caurien 7.400 milions i les vendes a l’Estat baixarien 28.000 milions més. “Només les pèrdues comercials provocades per la secessió voltarien els 35.400 milions”.
Abc. El rotatiu espanyol obre portada amb la paraula “Insubmissió” i la frase “Mas crida obertament a incomplir les lleis” i cita la frase que el candidat de CiU va dir aquest diumenge en un acte a Barcelona: “No ens pararan ni tribunals ni constitucions”, amenaça el president de la Generalitat”. A l’interior del diari, la notícia canvia de titular: “Mas eleva el to del seu desafiament: Això no ho paren ni tribunals ni constitucions”. Per destacar una de les frases que va dir Mas, el rotatiu el presenta com a “màrtir de la causa rupturista”.
A més, dedica l’editorial d’aquest dilluns a “Artur Mas, contra la democràcia”, en què afirma que “cap govern europeu, cap institució donarà suport mai a una proposta tan demencial com la que ahir va mostrar, tan sincerament, Artur Mas”.
La razón. El diari madrileny obre la portada amb una notícia sobre Bildu i en un segon terme, sota el paraigua de “L’ofensiva sobiranista” destaca que “La independència de Catalunya xocaria amb quinze països de la UE”. El diari assegura que Catalunya rebria el veto dels països que tenen “problemes de minories en el seu interior i que són més d’una quinzena”, entre els quals cita França, el Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Dinamarca, Eslovàquia, Bulgària, Xipre i Romania. A més, recorda que l’antiga república iugoslava de Macedònia no ingressa a la UE des del 2005 pel veto de Grècia.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/590614-una-catalunya-independent-perdria-el-19-del-pib-a-la-portada-del-mundo.html

Morenés afirma que l’exèrcit és “conscient de la gravetat del desafiament independentista”

El ministre de Defensa afirma en una entrevista a ‘El mundo’ que els vols dels F-18 són “normals” des de fa més de 20 anys

Recorda que l’Armada fa “complir la llei” quan exigeix les embarcacions de Roses que portin la bandera espanyola

REDACCIÓ

El ministre de Defensa, Pedro Morenés, afirma en una entrevista que publica aquest dilluns El mundo que “les Forces Armades són conscients de la gravetat i transcendència del desafiament independentista”. Morenés remarca que “afortunadament” el seu “apoliticisme” garanteix “l’estabilitat interna i unitat de criteri al servei d’Espanya de la democràcia i de l’estat de dret”.
El ministre de Defensa també parla dels vols dels F-18 sobre terres catalanes, que tan ha molestat els alcaldes i habitants de les poblacions afectades, i assegurant que “no se suspendran els vols”. “L’espai aeri és nacional” i que el que estan fent a Catalunya “ho portem fent des de fa més de 20 anys”.
Sobre els bucs de l’Armada que han impedit algunes embarcacions de Roses sortir a treballar si no porten la bandera espanyola, Morenés ha considerat que és “normal” perquè és el “pur compliment de la llei que es fa sempre”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/590615-morenes-afirma-que-lexercit-es-conscient-de-la-gravetat-del-desafiament-independentista.html

L’espanyolisme també presenta el seu manifest

Boadella, Espada, Vargas Llosa i De Azúa, entre d’altres, defensen “la Constitució i l’Estat de dret”

Després dels manifestos dels unionistes federalistes i dels progres espanyols, l’entorn intel·lectual de Ciutadans i UPyD també ha decidit fer públic el seu propi manifest, Con Cataluña, con España, que avui publica El Mundo. Albert Boadella, Francesc de Carreras, Joaquín Leguina, Antonio Elorza, Arcadi Espada, Mario Vargas Llosa, Óscar Tusquets, Félix de Azúa, Fernando Savater i Nicolás Redondo Terreros, entre d’altres, denuncien un “mur d’incomprensió i greuges inventats” a Catalunya respecte d’Espanya i reivindiquen la seva lleialtat a la Constitució del 1978, que ha estat “la garantia del període més llarg de convivència democràtica”.

Els signants, que fan una acèrrima defensa de la Constitució i de l’Estat de dret, mostren el procés polític obert a Catalunya com un “risc de fractura” alimentat per “actituds irresponsables”. Es manifesten “hereus de les tradicions liberals i socialdemòcrata”, i asseguren que l”‘Estat i la nació espanyols són obra del passat, present i futur del poble que vol seguir unit en la defensa de la llibertat, la igualtat i el pluralisme polític i el progrés econòmic”.

En aquest context, diuen que “Catalunya s’ha fet creedora de l’estima i la solidaritat de la resta d’Espanya” i “ningú pot oblidar la seva important contribució al procés de modernització del país i l’acollida de milers de treballadors de la resta d’Espanya”. També reconeixen a aquests treballadors “la seva “aportació al creixement i al desenvolupament de l’economia i la modernització de la societat catalana”.

Els firmants afirmen que no estan disposats a què un “mur d’incomprensió i greuges inventats es pugui aixecar dins la societat catalana i entre els catalans i els ciutadans de la resta d’Espanya”. Per això, criden l’atenció sobre “el risc de fractura a què poden conduir actituds irresponsables enmig de les dificultats per les que passa la vida espanyola”.

“Lluny d’enfrontar-nos a la crisis de forma desunida”, assenyalen els signants, demanen que totes les forces polítiques i socials s’uneixin per sortir del “preocupant tràngol”. En aquest sentit, criden a “respectar els cabals democràtics” en tot intent de solució per resoldre els actuals problemes polítics i citen “l’observança i acatament de les lleis, la cura de la convivència i el respecte als procediments previstos en l’ordenament jurídic”.

Així mateix, apel·len a la “cordura, la responsabilitat i la prudència com a actituds indispensables” per fer front als reptes que alguns volen plantejar a la societat espanyola, manifestant la seva “confiança” en el marc constitucional i en l’Estat de Dret”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/48473/espanyolisme/tamb/presenta/seu/manifest

Quaranta firmants denuncien un “mur d’incomprensió i greuges inventats” a Catalunya respecte d’Espanya

Un manifest dóna total suport a la Constitució com a “garantia del període més llarg de convivència democràtica”

ACN Barcelona | Actualitzada el 05/11/2012 10:01

Una quarantena de professionals de diferents àmbits han firmat un manifest titulat “Amb Catalunya, amb Espanya”, que publica aquest dilluns ‘El Mundo’, en què denuncien un “mur d’incomprensió i greuges inventats” a Catalunya respecte d’Espanya i reivindiquen la seva lleialtat a la Constitució del 1978, que ha estat “la garantia del període més llarg de convivència democràtica”.

Albert Boadella, Antonio Elorza, Arcadi Espada, Mario Vargas Llosa, Félix de Azúa, Fernando Savater o Nicolás Redondo Terreros són alguns dels signants. Precisament, ahir ‘El País’ publicava també un manifest amb 300 firmes a favor del federalisme a l’Estat per evitar la secessió de Catalunya.

“Preocupats pels últims esdeveniments que s’han produït en la vida política de Catalunya”. Així comença el manifest en què els signants fan una acèrrima defensa de la Constitució i de l’estat de dret, i mostren el procés polític obert a Catalunya com un “risc de fractura” alimentat per “actituds irresponsables”.

Es manifesten “hereus de les tradicions liberal i socialdemòcrata”, i asseguren que l”‘estat i la nació espanyols són obra del passat, present i futur del poble que vol seguir unit en la defensa de la llibertat, la igualtat i el pluralisme polític i el progrés econòmic”.

En aquest context, diuen que “Catalunya s’ha fet creditícia de l’estima i la solidaritat de la resta d’Espanya” i que “ningú pot oblidar la seva important contribució al procés de modernització del país i l’acollida de milers de treballadors de la resta d’Espanya”. També reconeixen a aquests treballadors “la seva “aportació al creixement i al desenvolupament de l’economia i a la modernització de la societat catalana”.

Els firmants afirmen que no estan disposats a acceptar que un “mur d’incomprensió i greuges inventats es pugui aixecar dins de la societat catalana i entre els catalans i els ciutadans de la resta d’Espanya”. Per això, criden l’atenció sobre “el risc de fractura a què poden conduir actituds irresponsables enmig de les dificultats per les quals passa la vida espanyola”.

“Lluny d’enfrontar-nos a la crisi de forma desunida”, assenyalen els signants, demanen que totes les forces polítiques i socials s’uneixin per sortir del “preocupant tràngol”. En aquest sentit, criden a “respectar els cabals democràtics” en tot intent de solució per resoldre els actuals problemes polítics i esmenten “l’observança i l’acatament de les lleis, la cura de la convivència i el respecte als procediments previstos en l’ordenament jurídic”.

Així mateix, apel·len al “seny, a la responsabilitat i a la prudència com a actituds indispensables” per fer front als reptes que alguns volen plantejar a la societat espanyola, i manifesten la seva “confiança” en el marc constitucional i en l’estat de dret”.

Entre els firmants també hi ha Francesc de Carreras, Joaquín Leguina, Jon Juaristi, Óscar Tusquets, Álvaro Pombo, Fernando Aramburu, Enrique Gimbernat, Joseba Arregi, Andrés de Blas, Juan Pablo Fusi, Carmen Iglesias, Jorge M. Reverte o José Varela Ortega.

Mario Vargas Llosa i Félix de Azúa també van firmar el manifest que ahir feia públic el diari ‘El País’ en favor d’un estat federal.

http://www.ara.cat/societat/Quaranta-denuncien-dincomprensio-inventats-Catalunya_0_805119563.html

Els progres que vénen de Franco

Salvador Cot

Pensava que només creien que érem garrepes, però no: Estan convençuts que també som idiotes. Ho dic pel manifest que han signat 300 famosos (intel·lectuals seria una altra cosa) espanyols que ens volen despertar dels “programes edulcorats” que, al seu entendre, ens estan hipnotitzant i que ens poden deixar sense la sàbia direcció política, econòmica i fiscal madrilenya que ens ha estat beneficiant durant aquests trenta anys fins a l’esclat de joia social que viu actualment la comunitat autònoma catalana.

Els catalans, pobrissons, ens hem d’adonar que -com ens fan saber ells- no hi ha espoli fiscal, i menys encara menyspreu dels espanyols respecte a Catalunya. Ei, no només això, sinó que “Ben al contrari: Catalunya suscita afecte, admiració i reconeixement”. Per això aquests federalistes que volten pel barri de Chueca ens fan un regalet: el principi d’ordinalitat que es van polir de l’Estatut aquests magistrats dolentots que van pasar el ribot per un article de més. Ep, federalisme del bo, eh?

Però el millor del manifest és la seva reivindicació de la legalitat del general Franco. No s’ho perdin, que val la pena: “La transició de la dictadura a la democràcia es va fer de la llei a la llei passant per la llei”. Calia respectar la llei del Generalíssim, ens diuen els progres. Total la democràcia són quatre esmenes. I el president Companys, ben afusellat està.

En fi, que és veritat que el vell sanguinari ho va deixar tot “atado y bien atado”. I la millor infanteria han estat els progres, una categoria que, juntament amb els constructors, no s’entendria sense els diners que arriben d’un espoli que reconeix tot el món menys aquell punt negre del mapa que s’anomenaMadrid.salvadorcot

http://www.naciodigital.cat/noticia/48464/progres/nen/franco

EL MANIFEST SOCIOPOPULAR

“Les dues Espanyes s’han unit finalment contra les aspiracions sobiranistes de Catalunya”

Editorial
Intel·lectuals pròxims al PSOE i al PP han promogut un manifest contra el procés d’autodeterminació que ha iniciat Catalunya, amb una crítica frontal al president Artur Mas, a qui acusen d’incentivar-ho. Entre els 300 firmants hi ha des dels actors zapateristes fins a col·laboradors de la FAES de José María Aznar. Des de Pedro Almodóvar i exdirectors de ‘El País’, al conservador Mario Vargas Llosa. Són moltes persones representatives de les dues Espanyes finalment unides contra les aspiracions catalanes. El text es presenta com a federalitzant, amb una expressió tan buida de contingut real que no ha tingut inconvenient a subscriure-la l’anticatalanista alhora que genial escriptor peruà. El pronunciament sociopopular conté falsedats monumentals, impròpies de persones que es reclamen demòcrates. Citem tres frases: “L’afirmació que Espanya va perpetrar agressions contra Catalunya és una desgraciada manipulació del passat”. “Catalunya no està sotmesa a un espoli per part d’Espanya”. “Ni Espanya ni la Constitució del 1978 ni l’Estatut del 2006 neguen als ciutadans de Catalunya exercir el seu dret a decidir”. Aquesta darrera frase és la de més transcendència política. Perquè els intel·lectuals espanyols es mostren molt preocupats pel procés iniciat a Catalunya, però no reconeixen als catalans el dret d’autodeterminació. Molt manifest mobilitzador, però no respecten la democràcia per als catalans.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/11/el_manifest_sociopopular_90449.php

El PSC aplaudeix el manifest a favor del federalisme, ICV hi veu “elements positius”, ERC el titlla de “presa de pèl” i CiU el considera un atac directe a la coalició nacionalista

Reaccions adverses dels partits catalans al documenta signat per un grup d’intel·lectuals i professionals de diferents àmbits a favor del federalisme. Òmnium Cultural el considera “una proposta extemporània”

Reaccions adverses dels partits catalans als manifest d’un grup d’intel·lectuals i professionals de diferents àmbits a favor del federalisme. El PSC aplaudeix el manifest a favor del federalisme, ICV hi veu “elements positius”, ERC el titlla de “presa de pèl” i CiU el considera un atac directe a la coalició nacionalista. Òmnium Cultural el considera “una proposta extemporània”

El PSC aplaudeix l’escrit dels intel·lectuals, entre “l’independentisme de Mas i el centralisme del PP”

El secretari d’organització del PSC, Daniel Fernández, ha valorat positivament el manifest. Considera que demostra que “entre la independència que demana Mas” i “el centralisme regressiu” del Partit Popular, hi ha una “avinguda” que és “la del diàleg i acord a través de la proposta federal”.

Fernández n’ha destacat el “nombre” però també la “qualitat” dels adherits, entre els quals hi ha el cineasta Pedro Almodóvar, l’exministre d’Economia socialista Carlos Solchaga, els escriptors Juan Goytisolo i Mario Vargas Llosa o el dissenyador Javier Mariscal. A més, mostra la seva satisfacció que en el federalisme hi ha també “interlocutors a l’altre banda del l’Ebre”, els quals “volen negociar des del respecte”, el futur d’una Catalunya “que no ha de trencar amb Espanya”, ha manifestat.

ICV demana als intel·lectuals que reclamin l’estat federal al PP

El secretari general d’ICV-EUiA, Joan Herrera, veu “positiu” que comenci a haver-hi “veus reclamant el model estat federal”, però ha puntualitzat que aquesta alternativa l’han de plantejar davant del Partit Popular.

“El PP ha obstaculitzat tots els passos perquè el model de l’estat canviés, ha dit Herrera, que aquest diumenge ha participat a Martorell a una botifarrada popular.

Herrera ha assegurat que no signaria tot el que recull el manifest, però ha admès que conté “elements positius”, com plantejar el model d’estat federal per a Espanya.

ERC creu que les propostes federalistes són “una presa de pèl”

El candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, considera que les propostes federalistes com les del PSC o la que proposa el manifest són “una presa de pèl per als catalans”.

Durant un acte de la formació republicana a la plaça del Rei de Barcelona, Junqueras ha criticat la vessant “oportunista” d’aquest tipus de plantejaments, que ha qualificat de “brindis al sol” i “presa de pèl per als catalans”.

“Tenim la sensació que hauria estat bé que aquests mateixos intel·lectuals, si en algun moment estaven preocupats per aquesta qüestió, haguessin signat algun manifest a favor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya quan es discutia el tema”, ha ironitzat el dirigent.

A més, Junqueras ha lamentat que “ara s’hagin fet federalistes aquells que abans estaven orgullosos d’haver passat un raspall sobre l’Estatut o els que fa uns anys recollien firmes contra l’Estatut”.

CiU creu que és senzillament una “missiva” en contra de la coalició nacionalista

El líder secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat aquest diumenge al seu compte de Twitter que el manifest “d’intel·lectuals i assimilats espanyols” en defensa d’un estat federal és “una missiva contra CiU”.

Segons Duran, alguns dels signants són “socialistes que sense rubor critiquen la gestió de la crisi i ignoren l’etapa del tripartit a Catalunya i la gestió del PSOE i del PP a Espanya”. Pel líder d’Unió, el manifest no fa cap autocrítica a les institucions espanyoles i constata que “reconeix que amb una majoria independentista considerable, caldria considerar-la i trobar una solució”.

Òmnium Cultural el considera “una proposta extemporània”

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, considera que el text dels intel·lectuals posa sobre la taula “una proposta extemporània”. En un article d’opinió al diari ‘Público’, Casals diu que és una “llàstima” que els signants no alcessin la veu durant el debat sobre de l’Estatut de Catalunya, en què s’hi teixia una relació entre Catalunya i Espanya “que tenia una evident consideració de federal”, subratlla la presidenta d’Òmnium. Casals diu que per a molts intel·lectuals espanyols “hauria de ser estimulant tenir-nos com a veïns, com a amics”. “Hem compartit molta història, això ens permet apel·lar a la seva simpatia en aquest procés històric que acabem de començar”, conclou.

http://www.ara.cat/politica/PSC-ICV-ERC-CiU-nacionalista_0_804519706.html

Els partits catalans responen al manifest dels professionals espanyols contra la independència

CiU i ERC el combaten, el PSC l’aplaudeix i ICV aprecia que surtin veus en defensa del federalisme

El manifest publicat ahir, amb la signatura de tres-centes personalitats espanyoles, contra la independència de Catalunya, ha estat contestat per la majoria de partits catalans. El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, hi veu una missiva contra la federació; el president d’ERC, Oriol Junqueras, reprotxa als signataris que no defensessin l’estatut quan tocava; al PSC, el manifest li sembla bé; i el secretari general d’ICV, Joan Herrera, hi troba punts objectables, tot i que el satisfà que ‘hi hagi veus que surtin a defensar el federalisme’.

Un grup de tres-cents professionals espanyols (llista, pdf): escriptors, advocats, polítics, cineastes i economistes, va fer públic ahir un manifest contra el ‘creixent secessionisme’ de Catalunya. Diuen que responen a la crida feta fa unes setmanes per un grup de professionals d’esquerres, quesignaren en favor del federalisme i contra la independència.

En el manifest, publicat al diari El País, acusen els independentistes de ‘violentar la llei democràtica feta per tots i per a tots’, i de convertir Espanya en el ‘boc expiatori de tots els malestars’. En aquest sentit, entenen que els independentistes catalans ‘adoben el terreny d’una minoria que, des de la resta d’Espanya, fa igual amb la seva particular idea de Catalunya’.

Diuen que ‘l’afirmació que Espanya va perpetrar agressions contra Catalunya és una desgraciada manipulació del passat’ i que ‘ni Catalunya és sotmesa a un espoliació per Espanya, ni el conjunt dels espanyols cova un sentiment de menyspreu contra Catalunya’. A més, demanen que CiU ‘i les altres forces independentistes’ deixin ‘d’exculpar-se amb la presumpta espoliació’ i que ‘assumeixin les greus responsabilitats en l’equivocada gestió de la crisi’.

‘Els promotors d’una independència immediata de Catalunya addueixen beneficis, sense tenir en compte les conseqüències penoses per a tots.’ Per ells, ‘una proposta de secessió augura, sota un nacionalisme exacerbat, el desbordament a curt termini del malestar social al qual ens arrossega l’empobriment’.

Finalment, proposen que les forces democràtiques cerquin ‘un millor encaix institucional per a Catalunya, un finançament més just i una regeneració del deteriorat estat de les autonomies’. De totes maneres, si l’independentisme fos defensat majoritàriament, ‘la convicció democràtica obligaria a la resta d’espanyols a prendre’l en consideració i a trobar una solució apropiada i respectuosa’.

Respostes dels partits catalans

Josep Antoni Duran i Lleida va piular a Twitter que alguns dels signataris són ‘socialistes que sense rubor critiquen la gestió de la crisi i ignoren l’etapa del tripartit a Catalunya i la gestió del PSOE i del PP a Espanya’. Constata que el manifest no critica gens les institucions espanyoles, si bé ‘reconeix que amb una majoria independentista considerable, caldria tenir-la en compte i trobar-hi una solució’.

A Oriol Junqueras, li sembla que ara s’han fet federalistes ‘alguns dels qui abans estaven orgullosos d’haver passat el ribot a l’estatut’ i recollien signatures en contra. ‘Si estaven preocupats per aquesta qüestió’, podien haver signat en favor de l’estat. De totes maneres, per ell, la millor solució és la independència.

El PSC, en canvi, ha aplaudit el manifest. El secretari d’organització, Daniel Fernández, assenyala que els signataris propugnrn el federalisme i repudien el ‘nacionalisme exacerbat’ de Catalunya. A més, diu, l’escrit demostra que ‘entre la independència que demana Mas’ i ‘el centralisme regressiu del PP’, hi ha una ‘avinguda’ que és ‘la del diàleg i l’acord a través de la proposta federal’.

El secretari general d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha dit que hi havia punts del manifest en què no estava d’acord, però que era positiu que comencés a ‘haver-hi veus que demanin un estat federal’. Mentrestant l’eurodiputat Raül Romeva ha criticat obertament el manifest. ‘Arriba tard i descontextualitzat i, per tant, no és creïble’, escriu a Facebook. I rebla: ‘Per cert, el sobiranisme no és una malaltia que necessiti cura. És simplement la darrera de les opcions a les quals els discursos, els silencis i les maneres de fer d’alguns sectors ens han acabat abocant.’

http://www.vilaweb.cat/noticia/4052600/20121105/partits-catalans-responen-manifest-professionals-espanyols-independencia.html

Romeva versus Herrera

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, discrepa de Joan Herra i critica obertament el manifest dels “intel•lectuals” contra de la independència de Catalunya.

El secretari general d’ICV-EUiA, Joan Herrera, va assegurar ahir que veia “positiu” que comenci a haver-hi “veus reclamant el model estat federal”, en relació el manifest a i contra la independència de Catalunya, i va afegir que no signaria tot el que recull el manifest, però que conté “elements positius”, com plantejar el model d’estat federal per a Espanya. L’eurodiputat de ICV, Raül Romeva, es va mostrar crític amb el manifest, en un apunt al seu Facebook, va assenyalar que aquest “Arriba tard i descontextualitzat, i per tant no és creïble’, i a més, “És ple d’inexactituds i reduccionismes preocupants (com, per exemple, en relació al dret a decidir)”, i malgrat que admet que “entre els signataris hi ha amics/gues”, també hi ha”molts altres noms d’intencionalitats més que dubtoses”.

Què pot unir Almudena Grandes i Vargas Llosa?

Romeva assenyala que el manifest no convenç i que “com a molt, posa fi al silenci incomprensible d’un sector a qui ens hauria agradat escoltar molt abans”, i conclou “Per cert, el sobiranisme no és una malaltia que necessiti cura. És simplement la darrera de les opcions a les quals els discursos, els silencis i les maneres de fer d’alguns sectors ens han acabat abocant”.

Ricard Gomà, regidor d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, en una piulada ha donat la raó a Romeva demanant-se “Què pot unir Almudena Grandes i Vargas Llosa? Potser només negar el dret a decidir de Catalunya per mitjà d’una consulta. Penós”.

http://www.directe.cat/noticia/252926/romeva-versus-herrera

I quina credibilitat té aquesta gent?

No deu ser que la seua defensa del federalisme, d’un millor finançament i de l’encaix de Catalunya, és en realitat una defensa, a la desesperada això sí, d’Espanya?

Vicent Partal

Ja és ben curiós que aparega ara aquest manifest dels intel·lectuals espanyols sobre el federalisme. Just ara que es proposa de debò la independència, ixen ells a defensar el federalisme. Però on eren abans? Crec que aquesta és una pregunta legítima. Per què no alçaren la veu, per exemple, durant el llarg i insultant debat sobre l’estatut? No deu ser que la seua defensa del federalisme, d’un millor finançament i de l’encaix de Catalunya, és en realitat una defensa, a la desesperada això sí, d’Espanya?

Entre els signants hi ha de tot, però es fan veure especialment alguns personatges que no han perdut mai l’ocasió de criticar Catalunya i el catalanisme. Gent que ha tingut oportunitats sobrades durant dècades de demanar el respecte a Catalunya que ara diuen que volen, però que mai no han demanat. I encara sorprèn més observar que hi ha representants preeminents d’això que en diuen les dues Espanyes, junts i rebolicats. Són tan estranyes les ocasions en què es posen d’acord entre ells que resulta cridaner de veure’ls junts… contra la independència.

En resum: gràcies per les bones paraules, però no sou de fiar. Gens.

http://www.vilaweb.cat/editorial/4052562/quina-credibilitat-gent.html

Paco Ibáñez: “L’independentisme és el desig dels que estan farts de ser humiliats”

El cantautor assegura en una entrevista a ‘El Periódico’ que l’actitud del govern espanyol “no es pot aguantar” i que “el que decideixin els catalans estarà ben decidit”

ARA Barcelona | Actualitzada el 05/11/2012 08:48

El cantautor Paco Ibáñez assegura que l’independentisme és “el desig dels que estan farts de ser humiliats” i qualifica d'”indecent” l’actitud del govern espanyol cap a Catalunya. En una entrevista a ‘El Periódico’, Ibáñez critica l’actitud “amenaçant” de l’Estat i destaca que “el que decideixin els catalans estarà bé”. “Catalunya és un poble que viu i deixa viure, a veure si ho entenen d’una vegada tots aquells cretins”, diu.

Preguntat per la possibilitat d’un referèndum, el cantautor destaca que no creu que el president de la Generalitat, Artur Mas, “vagi a totes” i que quan tingui la majoria absoluta “se’n desentendrà”. “Però aquí hi ha un poble sencer que es manifesta i és amo de les seves vides. Així que aquí tenen un soldat per al que vulguin els catalans”, conclou.

http://www.ara.cat/politica/Paco-Ibanez-Lindependentisme-farts-humiliats_0_805119555.html

El dret de decidir als programes electorals

Com inclouen l’autodeterminació al programa electoral els partits que hi són favorables

Els partits catalans han presentat aquests últims dies el programa electoral amb vista als comicis parlamentaris del 25 de novembre. Ens hem fixat en un dels punts programàtics: el del dret de decidir i l’autodeterminació, un dels més significatius, si tenim en compte la singularitat d’unes eleccions que es presenten com a plebiscitàries. Vegem-ho tot seguit.

CiU: Estructures d’estat i consulta durant la legislatura vinent

CiU defensa un estat propi dins un marc europeu, i el programa (pdf) preveuque el nou govern català impulsi una consulta durant la pròxima legislatura per tal que el poble de Catalunya decideixi el seu futur. Una consulta que ‘es farà d’acord amb la legalitat que s’esdevingui i amb tota la legitimitat democràtica’. Mentre duri el procés d’autodeterminació, el govern haurà d’anar-se dotant d’estructures d’estat i mantindrà ‘una total predisposició al diàleg amb les institucions de l’estat espanyol i d’interlocució amb la Unió Europea’. A més, la transició nacional cap a l’estat propi exigeix que Catalunya continuï ‘necessàriament formant part d’Europa’ i, per tant, es compromet a ‘complir, com a país’, totes les obligacions que la UE fixa als estats membres’.

Aquestes últimes setmanes, Artur Mas ha reiterat que la seva idea era de fer una consulta, acordada amb els partits parlamentaris, i que, si les institucions espanyoles tancaven la porta, miraria de tirar endavant una llei de consultes catalana.

PSC: Consulta ‘en el marc de la legalitat’ i reforma constitucional per a un estat federal

En el seu programa (pdf) el PSC es compromet a promoure les reformes necessàries perquè a Catalunya es pugui exercir el dret de decidir ‘a través d’un referèndum, o consulta, acordat al marc de la legalitat’. Els socialistes proposen una reforma de la constitució espanyola per tal de ‘transformar les estructures de l’actual estat de les autonomies en un estat federal a través del diàleg i de la negociació entre les forces polítiques espanyoles i catalanes’.

ERC: Diàleg i consulta per a validar la voluntat dels catalans

Esquerra inclou al programa un full de ruta cap a la independència. Els detalls, els presentarà dimecres en un acte a l’Auditori Winterthur, però ja n’ha avançat alguna cosa. Per exemple, el candidat a la presidència, Oriol Junqueras, ha explicat que el programa es dividia en cinc blocs: dret de decidir per a superar la crisi; la Catalunya de les oportunitats i del benestar; defensa del territori; la República que volem; i Catalunya, actor de ple dret internacional. Alhora, cada bloc, té tres plans: ‘l’autonomia que tenim, la transició que farem i la República que volem’.

ERC vol que el procés es faci amb diàleg dins de la societat catalana, però també d’abast internacional. Segons Junqueras, ‘el procés de diàleg pot haver-se culminat a final del 2013’. Per això considera que el 2014 seria una bona data per a una ‘consulta que validi la voluntat dels ciutadans de ser un estat independent dins la Unió Europa’. El programa d’ERC, a més, incorpora els tres punts de la proposta de l’ANC relatius al procés de constitució de Catalunya com a nou estat independent.

ICV-EUiA: Acord nacional sobre l’exercici del dret de decidir i ‘pacte de sobiranies’

El programa d’ICV-EUiA inclou la proposta d’un ‘acord nacional sobre l’exercici del dret de decidir’ per a la legislatura vinent. Un acord que el candidat, Joan Herrera, vol que sigui com més ample millor i que compti amb tots els partits, agents socials i entitats representatives possibles. Un cop assolit l’acord, es pot consultar el poble via referèndum o consulta. En aquest sentit, ICV-EUiA s’emplaça a promoure una consulta amb tres opcions: ‘tenir una relació de caràcter federal, confederal o ser present directament en l’àmbit europeu segons la voluntat de pacte de l’estat i de la lliure decisió de la gent de Catalunya’.

Alhora, defensa un ‘pacte de sobiranies’ amb l’estat, ‘un nou pacte constitucional establert a partir de la negociació bilateral des de la pròpia sobirania, amb llibertat i sense imposicions’. És per això que el programa inclou ‘una taula de negociació bilateral amb l’estat formada per una representació proporcional de les forces polítiques del parlament i del congrés’.

Solidaritat: Referèndum abans de l’11 de setembre de 2014

El punt principal del programa de Solidaritat és el full de ruta cap a la independència. I la primera llei que la formació es compromet a presentar a la pròxima legislatura serà la d’un referèndum d’independència entre l’any que ve i l’11 de setembre de 2014 com a molt tard.

En cas que el govern espanyol impedís de fer la consulta, Solidaritat presentaria una declaració d’independència per sotmetre-la a votació al parlament, ‘en concordança amb la comunitat internacional’.

CUP: Ruptura amb els estats ocupants i procés constituent

La CUP-Alternativa d’Esquerres diu en el seu programa que ‘forçarà la ruptura dels Països Catalans amb els estats ocupants a través de l’exercici del dret d’autodeterminació del poble català’. Pensant en la constitució d’una república dels Països Catalans, es compromet a ‘fomentar i facilitar la creació dels mecanismes que permetin un procés constituent per a establir les institucions polítiques comunes de manera que la societat catalana pugui governar-se’.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4052596/20121105/dret-decidir-programes-electorals.html

Carod, Maragall, Romeva i Ramoneda discuteixen avui una alternativa d’esquerres

En una taula rodona titulada ‘Esquerra i país’

L’ex-vice-president de la Generalitat i ex-president d’ERC, Josep Lluís Carod Rovira, i l’ex-conseller socialista Ernest Maragall volen estimular el debat sobre la manera de construir una alternativa política nacional i d’esquerres a Catalunya. Per això avui a migdia faran un debat, titulat ‘Esquerra i país’, al Col·legi de Periodistes. També hi prendran part l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, i el filòsof Josep Ramoneda.

Un dels propòsits d’aquest acte és de preparar el terreny perquè hi hagi una esquerra nacional que pugui ser una alternativa de govern a CiU després del 25 de novembre, és a dir, durant el procés constituent del nou estat català.

En vist d’una possible patacada electoral dels socialistes –si les enquestes es confirmen–, un destacat ex-conseller socialista com Maragall i un ex-vice-president del govern i ex-president d’ERC com Carod Rovira coincideixen a dir que se senten orfes políticament i que no acaben de trobar el seu partit.

Maragall n’ha començat a impulsar un, la Nova Esquerra Catalana, que vol proposar ‘amb claredat un estat propi per a Catalunya’ i l’exercici del dret d’autodeterminació ‘en un període constituent immediat’.

Carod deia aquesta setmana que molts catalans independentistes d’esquerres encara no sabien qui votar. I si bé ha negat que Maragall l’hagués ‘temptat’ perquè s’incorporés al seu projecte polític, sí que ha coincidit amb ell en la necessitat ‘d’una opció política de l’esquerra nacional, que sigui una alternativa de govern a Catalunya’.

L’ex-president d’Esquerra va dir ahir a Catalunya Ràdio que per al 25-N començava a tenir pressa de votar. No va dir qui. Ara, el dia abans l’ex-conseller Joan Manuel Tresserras li havia demanat que votés Esquerra.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4052584/20121105/carod-maragall-romeva-ramoneda-discuteixen-alternativa-desquerres.html

Duran Lleida rebenta el globus de Mas

El líder d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha “descobert” que no hi pot haver un
referèndum il·legal i que la majoria de catalans no som independentistes

ALFONS QUINTÀ el globus de Mas ha rebentat. Ho ha fet Duran Lleida. Ho podia i ho havia d’haver fet molt abans, atès que no ha passat res de nou. Ara resulta que res d’il·legalitat, ni de consultes sortides de la màniga. Gràcies.
La clau del canvi no es vol confessar. És que CiU està perdent el seu electorat moderat, justament esgarrifat per les bestieses i les cabòries continuades de Mas.
Per això Duran ha “descobert” que no hi pot haver un referèndum il·legal, que la majoria de catalans no som independentistes i que el seu partit és una organització històricament incomparable a l’aventurisme insensat d’Artur Mas. No ho sabia abans? Jo sí.
Per a mi, UDC sempre serà (ho hauria de ser) el partit de dos prohoms catalans bàsics, honestos, terriblement cultes, dels quals vaig tenir l’honor de ser amic.
Un va ser Joan Sansa Caminal (1921-1980) i l’altre Miquel Colli i Alentorn (1904-1990). Cap dels dos era separatista, com ningú llavors a UCD. Ni tampoc venturer. Però sí valents, coratjosament i activament antifranquistes.
Podria dir moltes coses d’ambdós. Serà en una altra ocasió, perquè els tinc sovint al cap i al cor.
Només diré que el senyor Coll (usar només el seu cognom seria un fet sense precedents) no només no era separatista, sinó partidari de la federació entre Espanya i Portugal. No m’ho va dir només a mi, mantes vegades. No era home de versions diverses i acomodatícies. En va parlar amb infinitud de persones, inclòs el llavors jove Duran.
Què no dir dels dos democristians internacionals que més admiro, per ?con?trast als molts que detesto. En detestació, el primer és Giulio Andreotti, de qui vaig assistir, a gust, malgrat la seva no condemna final, al seu procés per col·laboració amb Cosa Nostra que va tenir efecte a Palerm el 1993. Puc afegir que Andreotti va tenir molt bones relacions amb Jordi Pujol? També és veritat.
Dic serenament no condemna i no pas absolució. En efecte, el delicte d'”associazione per delinquere” amb la Cosa Nostra va ser declarat “estinto per prescizione”, i la resta són punyetes.
En canvi, admiro molt Don Luigi Sturzo, capellà i antifeixista militant des de la molt primera hora, i Alcide de Gasperi, persones sense les quals Europa avui seria molt pitjor.
Però tot això és un teló de fons. La veritat, la que sap Duran, tota la cúpula de CDC i tota la d’UDC, així com tothom que s’esforci a no bufar núvols, és que Mas ha iniciat, per ambició personal pura i dura, l’aventura més grotesca , junt amb el sis d’octubre del 1934, delirant de mala fi del catalanisme, des de la Renaixença a avui.
Evitar-la és prioritari. Cal fer-ho no pas en nom d’Espanya ni de res aliè a l’interès més elemental de tots els catalans. Altrament, hi podem perdre bus i esquelles. Allò que emfàticament en diuen “Madrid” es quedarà igual. No solament ho dic jo. Independentistes dignes, com el meu amic Heribert Barrera, es posarien, crec jo, les mans al cap, com ho va fer ?-m’ho va dir mil vegades i ho va escriure en un article extraordinari i molt clar a la Revista de Catalunya- en ocasió, i en contra, del projecte d’Estatut de Catalunya, concebut per Maragall i ara vigent. Llavors i avui no hi hagué una lluita entre espanyolistes, catalanistes o independentistes.
Era i ha de ser entre aventurers (pels quals la trencadissa sembla un plaer) i els que odiem continuar amb esbojarraments en un país i un Estat on, jugant jugant, s’arribà a un immens superàvit de guerres civils, amanides de sang i, ai las, de bones paraules. Duran ho ha vist clar. Ara cal que també ho vegi l’Església, els votants de CDC i d’UDC i els dirigents i votants del PSC, que semblen atemorits pel que inexorablement acabarà sent un foc d’encenalls.
Però, això sí, és ja, acabi com i quan acabi, molt danyós per la convivència, la serenor i l’economia de tots els catalans.

http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2012/11/05/duran-lleida-rebenta-globus-mas/589322.html

Els Pets s´estrenen a Londres amb un concert reivindicatiu

La banda de Constantí repassa la seva discografia davant d’un públic entregat format per 350 persones

diaridegirona.cat » Cultura

LONDRES | ACN Ple total d’Els Pets aquest cap de setmana a Londres. Dissabte passat, el grup de pop-rock català va omplir del tot la sala Cargo de la capital britànica, situada en un dels barris més destacats de l’ambient musical londinenc.
Unes 350 persones, l’aforament màxim de l’espai, van cantar amb els del Constantí alguns dels seus millors temes, en un repàs de la discografia del grup que ha comptat amb clàssics com VespreJo vull ser rei.
La banda de Constantí, però, tampoc es va oblidar de tocar peces més noves, com El que val la pena de veritat.
A més de la música, la reivindicació independentista va ser una constant durant tot el concert, el primer que el grup tarragoní oferia a la ciutat londinenca.
El cantant Lluís Gavaldà va ?obrir el xou cridant en anglès: We are from Constantí and pretty soon Catalonia is going to be free (Som de Constantí i aviat Catalunya serà lliure), despertant l’entusiasme dels assistents, que els van secuncar amb crits d’independència.
Els Pets van tancar amb èxit rotund el seu primer concert a Londres, una ciutat que han definit com “la Meca” d’un grup de pop com el seu, influenciat pels ritmes anglosaxons.
La formació de Constantí va aconseguir completar l’aforament de la sala Cargo, d’unes 350 persones, amb antelació. Segons va explicar l’organització del concert, les entrades del recital s’havien esgotat quatre setmanes abans de la cita prevista. A més, els responsables de l’actuació van assegurar que haguessin tingut demanda per a unes 500 localitats.

Recuperant els clàssics
Des de l’inici de l’actuació, que va començar amb el clàssic Vespre, Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres van seguir l’actuació amb una selecció dels seus millors temes, davant d’un públic entregat i fidel, que vestia samarretes del grup i que es va acostar a la sala londinenca companyat de senyeres i estelades.
Gavaldà i els seus van tocar temes com Hospital del Mar, Agost, Soroll Pau, i van tancar el concert amb un bis innovador que ha comptat amb una versió del She’s got a new spell de Billy Bragg i les emblemàtiques Jo vull ser rei i Bon dia.

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2012/11/05/pets-sestrenen-londres-concert-reivindicatiu/589360.html

Una jove periodista engega un lloc web per trobar dones expertes arran d’un polèmic episodi a la BBC

Myriam Cordón Actualitzat a les 21:00 h 04/11/2012

El diari britànic “The Guardian” publica aquest diumenge un article que posa de manifest, un cop més, una de les polèmiques que tradicionalment ha envoltat la BBC. El lloat model de la televisió pública britànica, una de les referències mundials en televisió, va reconèixer fa uns mesos que discrimina les dones madures, que tenen molt poca presència en pantalla. Enmig d’un gran debat públic, el jutge va donar la raó a una presentadora que va ser acomiadada als 51 anys per ser massa gran. A més, la premsa britànica pública també afirmava que la cadena paga més als directius que a les dones que ocupen alts càrrecs. Hi ha el doble d’homes que dones a la cúpula i cobren un 10% més. Per desgràcia, en la majoria de mitjans, tant públics com privats, això és una pràctica habitual. Ara, però, s’hi afegeix un debat nou que va de la mà de l’anterior: la dificultat de la BBC, en aquest cas, per trobar dones expertes.

Tal com explica “The Guardian”, s’ha posat en marxa una pàgina web dedicada als mitjans de comunicació per tal de garantir una representació justa quan es necessiten comentaris d’experts o d’especialistes en una determinada matèria. La iniciativa s’ha pres, precisament, arran d’un episodi compromès, per no dir vergonyós, que va viure en directe el presentador del programa “Today”, John Humphrys, quan va demanar a un col·laborador que s’imaginés per un moment que era una dona, donada la dificultat que havia tingut la cadena per trobar una analista -dona- en un debat sobre el tractament del càncer de mama. Caroline Criado-Perez, periodista independent i bloguera, es va posar mans a l’obra a través del Twitter i, en pocs minuts, va trobar diverses expertes. Farta de tantes omissions i despropòsits de la cadena, aquesta jove innovadora denuncia al rotatiu que “un cop més, la BBC no s’hi esforça prou”.

Aquest cap de setmana, Criado-Perez, de 28 anys, i la seva col·lega Catherine Smith van posar en marxa oficialment el lloc web “The Women’s room”, el racó de les dones. Esperen que la iniciativa es converteixi en un registre en expansió per a dones amb experiències personals de rellevància. L’èxit de la idea va ser immediat. La setmana passada, més de 40 dones s’hi van inscriure en menys de 48 hores. Hi havia especialistes en el món empresarial, les finances, la violència de gènere o els nous mitjans. Ara, les fundadores d’aquest racó femení de gran nivell esperen les presentacions de moltes més especialistes, virtuoses de l’enginyeria, l’automobilisme, la ciència, la matemàtica, la medicina o la construcció de ponts.

“És el moment de fer-ho nosaltres mateixes”

Criado-Perez i Smith expliquen que han rebut crítiques del tipus “Per què fer la feina que hauria de fer la BBC?” o “Per què fer-la de franc? La resposta que donen és molt clara: “Quan hi ha un problema i no se soluciona durant anys, és el moment de fer-ho nosaltres”.

En una altra part de l’article, la periodista afegeix “Massa sovint, un expert es defineix com un home blanc de classe mitjana. Això no reflecteix ni l’experiència ni la gran diversitat que tenim a la societat. En canvi, els mitjans de comunicació recorren una i altra vegada a un petit grup de privilegiats (…). La BBC diu: ‘No puc trobar expertes’. Nosaltres diem: ‘No les busques prou’.

http://www.324.cat/noticia/1959552/societat/Una-jove-periodista-engega-un-lloc-web-per-trobar-dones-expertes-arran-dun-polemic-episodi-a-la-BBC

Torna l’OSSA Yankee

Serà una bicilíndrica de quatre temps, de 600cc, que fabricaran OSSA i Gas Gas conjuntament per posar a la venda el 2014

Els qui la van conèixer no dubten a assegurar que era el model més emblemàtic de la indústria motociclística catalana. Els seus colors cridaners, el seu disseny, i sobretot, el soroll del seu motor bicilíndric de dos temps, una revolució en un mercat basat en els motors monocilíndrics, van marcar època. Aquesta joia de carretera nascuda el 1976 es va convertir en l’esportiva més ràpida. va tenir una curta vida, perquè l’any 1978 l’empresa catalana del trèvol verd va deixar de fabricar-la.

Durant més de quaranta anys, OSSA havia estat una marca capdavantera en el mercat mundial, amb una forta penetració comercial als Estats Units. Fruit dels èxits de l’enginyeria del trèvol van ser diverses victòries als grans premis mundials de velocitat, motocròs i enduro. En el cas del trial, Mick Andrews va guanyar dos campionats del món (1971, 1972) pilotant la mítica OSSA MAR.D’altres models llegendaris van ser l’OSSA Desert, d’enduro, i la 250 F3, una esportiva de carretera.

Però als anys vuitanta, la potència pels models japonesos va arrasar una indústria de la moto catalana que havia viscut dues dècades d’or. Els anys seixanta i setanta van deixar una bona col·lecció de clàssiques de marques com OSSA, Sanglas, Montesa i Bultaco, cadascuna amb un estil propi però amb el prestigi internacional com a denominador comú.

El projecte busca accionistes

Però l’OSSA Yankee tindrà una segona vida. Els enginyers d’OSSA ja treballen en el prototipus d’una moto de carretera inspirada en aquell model, però incorporant millores en el disseny i en la tècnica. Nació Digital ha tingut accés al prototipus, que contempla un motor bicilíndric de quatre temps i 600 cc. La previsió de l’empresa, que fabricarà aquest model amb la col·laboració de Gas Gas, és tenir enllestida la Yankee per a posar-la a la venda el 2014. Com explica el director general d’OSSA, Joan Gurt, “ara s’està fent un estudi de mercat a tot el món, a través dels distribuïdors i analitzant quines motos similars ofereix la competència, per calcular quina producció podríem col·locar. Som optimistes amb aquest model, el preu del qual dependrà encara de moltes variables, però podria ser molt similar a la Triumph”.

La Yankee, però, necessita finançament. Gurt explica que per fabricar aquest model calen entre 1,5 i 2 milions d’euros de diner circulant. Per al director general d’OSSA, fabricar aquesta moto serà la culminació d’un projecte de col·laboració amb Gas Gas, que ja van anunciar les dues companyies fa uns mesos. “Unint esforços ens podem consolidar com el principal productor a nivell mundial de trial, i intentar l’assalt al gegant de l’enduro, KTM, amb la solvència competitiva de Gas Gas i la tecnologia puntera dels motors d’OSSA”. En aquest sentit, Gurt reconeix que “ens calen entre 4 i 5 milions d’euros per fer realitat aquest projecte comú, que per exemple, permetrà ampliar la capacitat de producció de les dues marques fins a 20.000 unitats l’any, aprofitant els punts forts de Gas Gas i OSSA”. Aquesta producció conjunta suposarà, com avança Gurt, “la creació de més llocs de treball, uns 25 a la planta de producció i entre 10 i 12 per a enginyers”. En total, Gas Gas i OSSA sumaran 150 empleats quan posin en marxa la col·laboració, i quan s’ampliessin els models, s’arribaria a una plantilla de 200 persones.

Conscients de les dificultats de finançament, Gas Gas i OSSA estan disposats a donar entrada, si no arriba el finançament bancari, a un nou accionista. Com avança Gurt a Nació Digital, “estem disposats cedir el 33% de la participació al grup que creem les dues empreses, que no és una fusió, per poder tirar endavant la indústria de la moto. Així, cap dels tres socis no tindria el control”.

Mentre no es posa en marxa el projecte conjunt, OSSA segueix produint a la seva planta, i aquest mes de novembre ja comercialitza una nova moto de trial de 125cc, i a l’abril de 2013 posarà a la venda el model de 300 cc.

http://www.naciodigital.cat/noticia/48380/torna/ossa/yankee