set. 12 2013

Sabadell omple l’Ampolla i també va a Avinyonet del Penedès, Vallirana i l’Aldea

Més de 3.500 persones es van ínscriure a la Via catalana cap a la independència a través de l’assemblea local de la nostra ciutat, Sabadell per la Independència. D’aquest total, una part va decidir anar-hi pel seu compte, mentre que la resta es van apuntar als autocars que SBDxI vam noliejar.

Així doncs, a 2/4 de 10 del matí del gran dia, 29 autocars esperaven a la ronda Ponent per a dur a més de 1.600 persones cap a quatre trams situats a l’Ampolla: el 80, 81, 82 i 83. Una mica més tard, a les onze, al c. de Vilarrúbias hi havia 6 autocars: 4 cap a Avinyonet del Penedès i 2 cap a Vallirana. I encara més tard, a les 2 del migdia, en sortirien dos més, des de Castellar del Vallès, per a dur als castellers de Sabadell, que hi feien una actuació, també cap a Vallirana.

A cada autocar, un o dos responsables que controlaven les llistes, resolien incidències i, un cop en marxa, van donar les explicacions necessàries de com es desenvoluparia la jornada. L’alegria, la il·lusió i també molta emoció, eren palpables a bord de tots els autocars.

A totes les destinacions, els sabadellencs i sabadellenques van ser rebuts per voluntaris molt preparats que, en tot moment, van anar indicant-nos què havíem de fer i ens resolien qualsevol problema que es podia plantejar. El fet que, uns quinze dies abans, membres de l’equip organitzador a Sabadell haguessin visitat les destinacions (l’Ampolla i Avinyonet del Penedès) va fer que els problemes sorgits fossin els mínims.

Va arribar el moment culminant i una emoció ens va recórrer quan vam pensar que tots nosaltres, separats per centenars de quilòmetres, estàvem units!

Després el retorn: molt fàcil per la gent que veníem de Vallirana i Avinyonet del Penedès, i més llarg per als que havien anat fins a l’Ampolla i l’Aldea. Però ni una queixa, ni un gest de descontent. Tothom sabia que veníem de fer una gesta històrica.

Des d’aquí moltes gràcies a les poblacions que ens van acollir: no només als voluntaris de l’Aldea, l’Ampolla, Avinyonet del Penedès i Vallirana, sinó a totes les persones que, arreu de Catalunya, van treballar per fer-ho possible.