Parapolítica del procés sobiranista, conferència pronunciada a Bellaterra el 21 de novembre pel comentarista polític Manuel Milián Mestre on el ponent compara la política com la llera del riu mentre que la parapolítica són les vores i per tant ja no tenen la perspectiva directa dels fluxos centrals de la política.
Seguint el fil metafòric, justifica les diferències entre el rol de la societat del de la política, tot deixant clar que aquesta ha de respectar la societat; però, també comprèn les maniobres que la política requereix i amb desconeixement de les forces socials.
Després d’afirmacions i comentaris alguns contradictoris, entra en matèria i valora que Catalunya és forta com a emprenedora i econòmicament, raó per la qual Espanya no ens deixarà marxar perquè som la seva mamella. El PIB català era del 24% en època de Franco, ara és el 17-18% o sigui que l’han dessagnada. Si els comptes fossin clars li correspondria el 30-35%. A Andalusia i Extremadura hi ha una economia submergida de grans proporcions més enllà del PER, on treballant 26 dies a l’any cobren sous complets. Ara que la UE ha aprovat definitivament el Corredor Mediterrani es queixa que els diversos governs de l’Estat espanyol no han afavorit aquesta gran via transeuropea i vital per al conjunt de l’Estat; també afirma que Catalunya, València i les Balears representen el 43% de les exportacions.
Sobre el projecte sobiranista creu que està embastat a mitges. Hi ha un sector clarament independentista, un altre que vol un estat propi i un altre que parla del dret a decidir. Considera que la tercera via d’un federalisme asimètric tipus Maragall no s’ha pogut experimentar i que una confederació amb Espanya seria la millor de les solucions, posant Baviera d’exemple. Es mostra favorable a un pacte fiscal per a Catalunya i, per altra part, considera que s’hauria d’igualar el nivell de tots els espanyols; no pot ser que bascos i navarresos tinguin un pacte fiscal i que els andalusos visquin en primera divisió gràcies a les subvencions i al PER.
Pel que fa a la consulta, creu que la societat catalana no espera res de Madrid però que no actua de forma compacta i que per a l’Estat la constitució és intocable. Per això, segons ell, o es troba un pont de diàleg o bé no hi haurà consulta. Esmenta l’article 150.2 de la Constitució com a referent per poder fer una consulta posant l’exemple del canvi del marc legal per afavorir Andalusia en el seu moment com a autonomia per la via ràpida o article 151 de la Constitució (*). Ara, si a Catalunya fem quelcom el Tribunal Constitucional no ho permetrà.
Afirma que actualment no hi ha diàleg amb Catalunya i que “els que en volen no coneixen les dues vores del riu”. En aquest context creu que el millor és refer els ponts de diàleg que en el seu dia es varen trencar per culpa d’Aznar.
Tot i que la negociació és inacceptable per part de Madrid, es pregunta si és el moment idoni d’emprendre el camí cap a la independència degut a la crisi que estima que és pitjor que la del 29. Finalment, ell no es considera independentista sinó que voldria una confederació amb Espanya sense definir-se com hauria de ser.
La conferència ha estat força dispersa amb insinuacions i afirmacions ambigües sovint deslligades i repletes de vivències personals. Ha intercalat anècdotes i comentaris que han induït a la poca claredat d’exposició.
(*) Nota d’autor: Andalusia és un clar exemple que ni la Constitució ni les Lleis han estat un mur infranquejable a l’Estat espanyol quan hi ha hagut voluntat política. En el referèndum d’Andalusia per a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de l’any 1979 per la via ràpida (article 151 de la Constitució reservat només per a les “comunitats històriques” Catalunya, Euskadi i Galícia), la província d’Almeria no va assolir la majoria absoluta en el nombre de vots que imposava la llei. Políticament el tema es va resoldre modificant la Llei de Referèndums per poder suplir l’absència d’Almeria al•legant raons “d’interès nacional” segons dicta la Llei Orgànica 13/1980, de manera que Almeria es va afegir al procés autonòmic per la via 151 tot i haver-ne quedat fora.