L’Assemblea homenatja les víctimes dels atemptats del 17-A i els serveis d’emergència, els bombers i els cossos de seguretat

L’esplanada de darrere del centre penitenciari de Lledoners ha acollit aquest vespre una concentració per homenatjar les víctimes dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, així com els servidors públics i d’emergència, bombers i cossos de seguretat. A més, s’ha volgut tenir també un record pel Conseller Quim Forn i pel Major Trapero, tots dos encarregats de la seguretat del país en el moment en què van tenir llocs els atemptats.

Sota una intensa pluja que ha deixat amarats els camps i ha obligat la gent a tapar-se com ha pogut, la societat civil, encapçalada per l’Assemblea Nacional Catalana, han anat fent diversos parlaments, i cadascun d’ells ha dipositat un clavell en un gran llaç groc ple de clavells blancs en memòria de les víctimes dels atemptats. A darrere, la presó que manté tancats Joaquim Forn, conjuntament amb Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El President de la Generalitat, amb altres membres del Govern i d’organismes i entitats polítiques, també hi ha assistit.

Vam ser poble, vam ser Estat

La Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha recordat els moments posteriors a l’atemptat, i ha explicat que aquells dies, col·lectivament, ens vam sentir un Estat, en bona part gràcies als Mossos. Però, a més, pocs dies després, l’1 d’octubre, ens vam sentir un poble. Paluzies’ha preguntat com, un any després dels atemptats, els Mossos encara no formin part de la Interpol. En comptes d’això, els màxims responsables d’aquell operatiu són ara a la presó, “acusats de delictes completament fabulats”.

Paluzie, però, també ha fet autocrítica, i ha dit que el millor recordatori que es pot fer a les víctimes és el compromís de millorar en el seguiment als familiars i víctimes en els moments posteriors de fets tan traumàtics com aquests. ”Cal millorar-ho; aspirem a ser exemplars”.

Si bé Paluzie ha lloat la gran tasca dels Mossos d’Esquadra, també s’ha referit als fets d’aquesta nit, en què agents del cos han intentat retirar una pancarta que denunciava la presència del Rei Felip a plaça Catalunya. Per Paluzie, els Mossos ens han de tornar a fer sentir orgullosos, i han de ser garants de la les llibertats, especialment de la d’expressió. “I aquesta nit hi ha hagut moments en què no ha estat així”, ha afegit, però s’ha mostrat confiada en què el Govern n’haurà pres nota i resoldrà aquests problemes.

De fet, Paluzie ha ampliat la demanda al Govern, de qui ha dit que ha de garantir les llibertats i ajudar a generar una comunió entre govern, societat civil. Perquè “el major capital d’aquest país és la seva gent mobilitzada”, ha conclòs.

Iniciem una marxa pels drets civils i nacionals

El President de la Generalitat, Quim Torra, ha reivindicat l’esperit de Ripoll, que posa valors com la convivència, la solidaritat o la fraternitat en el punt central del país. “Aquests són els valors que ens fan com a país i com a poble”, perquè Catalunya és un país que vol pau i democràcia.

Torra ha confirmat que la jornada d’avui s’havia de dedicar a les víctimes, i s’ha referit a les paraules de Paluzie, i ha admès que caldrà millorar tot el que faci falta per acompanyar les víctimes i els seus familiars, perquè el país són les persones. “Només si som capaços d’acompanyar les víctimes ens en sortirem”, ha afirmat.

Torra s’ha referit als presos polítics, i al judici que es farà a la tardor. “Europa ens ha donat la raó”, ha afirmat, i s’ha preguntat qui té el problema, Europa o Espanya, que jutja d’una manera contrària a la resta d’Europa. Torra ha encoratjat la ciutadania a iniciar una marxa pels drets civils i nacionals del país fins a fer efectiva la República. “No ens aturarem”, ha conclòs.

Greu retrocés democràtic de l’Estat

Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, s’ha referit a la visita del Rei d’Espanya als actes d’avui, i ha dit que l’homenatge d’avui era només per a les víctimes i pels servidors públics que van treballar durament durant el 17-A i dies posteriors, per això ha lamentat que “cap rei i cap Borbó es pot atorgar el protagonisme en un dia com avui”.

Laura Masvidal, en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils i parella de Joaquim Forn, ha alertat novament del “greu retrocés democràtic de l’Estat” i s’ha preguntat com Espanya, presidida suposadament per un govern de progrés, permet tenir gent empresonada per motius polítics i sense judici i amb acusacions falses. “Ja n’hi ha prou”, ha exclamat. Masvidal, a més, ha explicat que des de la presó s’ha fet un sentit homenatge a les víctimes dels atemptats i també un agraïment cap a les forces de seguretat i cossos d’emergència.

Josep Maria Cervera, President de l’AMI, ha tingut un record per les víctimes, i ha subratllat que el 17-A encara té “molts interrogants”, i ha apel·lat a la responsabilitat jurídica i política de tothom, “també dels que han rebutjat una comissió d’investigació al Congreso de los Diputados”. Cervera ha explicat que l’Estat va pair molt malament la tasca feta, i per això va usar l’1-O com a “venjança” en contra de Joaquim Forn o del Major Trapero, entre d’altres, tancant-lo, en el cas de Forn, i processant-los judicialment. Per això, ha dit que “sense República no hi ha llibertat”, i que Catalunya vol viure en pau i llibertat.

Finalment, Patrícia Nubiola, en representació del cos de Bombers, ha volgut fer un reconeixement “als que van donar la cara” aquells dies d’agost del 2017, especialment al paper dels Mossos, amb el Major Trapero al capdavant, i l’equip d’Interior, amb Joaquim Forn al capdavant. Però també de tota la Generalitat amb el President Puigdemont al capdavant, i ha reiterat que els bombers sempre estaran al costat de les víctimes. “Ens abracem com un sol poble i demanem pau i justícia”, ha conclòs.

Un gran llaç humà groc exigeix la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en el seu desè mes empresonats

La plaça de la Vila de Gràcia s’ha tenyit de groc aquesta tarda per exigir la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que tot just avui fa 10 mesos que van ser empresonats acusats de sedició i rebel·lió. En una plaça plena de gom a gom, més d’un centenar de persones han conformat un immens llaç de color groc, fet de cartolines grogues, que ha ocupat gairebé la totalitat de la plaça. L’acte ha estat conduit per l’actriu Pepa Arenós.

David Minoves, Secretari Nacional de l’Assemblea, ha recordat que “llibertat i República són dues cares d’una mateixa moneda”, que només s’aconseguirà el seu alliberament amb la República, i que no hi ha cap possibilitat de diàleg sense llibertat. Per això, ha estat clar: només podrem estar contents quan tots i totes estiguin lliures i a casa.

Minoves ha descrit la repressió com una “causa general contra l’independentisme”, i ha dit que la repressió que pateixen els presos la voldrien “infligir” a tots nosaltres. De fet, Minoves ha recordat que mentre la ciutadania ha anat fent sopars grocs i penjant llaços, tots plegats hem estat “perseguits i colpejats”, i ha reiterat el compromís amb la pau per no generar cap resposta violenta, però sí que ha alertat de la utilització que està fent l’Estat espanyol de la violència d’extrema dreta per trencar el país, motiu pel qual ha exigit a les institucions catalans que “no en deixin passar ni una més”, tot recordant que “al feixisme se’l combat, també des de les institucions”.

Per acabar, ha tingut un record per a les víctimes i els seus familiars dels atemptats d’ara fa un any a Barcelona i Cambrils, i ha enviat un missatge clar per si algú vol aprofitar un bany de masses per rentar la seva imatge i tapar les seves vergonyes. “Tenim memòria”, ha advertit.

Omplir la Diagonal per la Diada

Al seu torn, Marcel Mauri ha deixat clar que, passi el que passi, la lluita per la República seguirà, i ha fet una crida a omplir la Diagonal el proper 11 de setembre, i també a inscriure’s a la Diada. Mauri ha reiterat que l’únic gest que val als presos polítics i els exiliats és que puguin tornar a casa, per això ha instat la fiscalia a retirar les “acusacions falses” que manté tancats i exiliats membres del Govern i de la societat civil.

Finalment, Alba Puig, en representació de l’Associació Catalana pels Drets Civils, ha constatat la “vergonyosa veritat” de veure que hi ha persones empresonades i exiliades per haver donat l’oportunitat al país d’autodeterminar-se.

L’Estat actua com una dictadura

Sicus Carbonell, músic, i Joan Carles Llibre i Agnès Garreta, President i vicepresidenta dels Castellers Gràcia, han estat els encarregats de llegir el manifest, que ha reclamat la llibertat dels presos polítics i dels exiliats, i ha exigit justícia. El text considera que l’Estat espanyol actua com una dictadura, i recorda que les entitats no han comès cap delicte.

El manifest recorda que amb totes les vulneracions que ha dut a terme l’Estat, ni tan sols “li han pujat els colors”, i reitera que no s’ha percebut cap gest del nou Govern, per això s’ha instat la fiscalia a retirar els càrrecs.

El 17 d’agost, reivindicarem la feina de Joaquim Forn i el Major Trapero. Hi ha autocars des del Vallès Occidental

El proper 17 d’agost farà un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que van marcar un abans i un després per a moltes famílies, també per a la societat catalana.

Un any després, les autoritats encarregades d’abordar aquella situació, Joaquim Forn i el Major Trapero, que van fer una feina lloada i reconeguda internacionalment en la gestió de les primeres hores i dies després dels fets, són perseguits judicialment i, fins i tot, empresonats, en el cas de Forn.

Per denunciar aquesta injustícia, us convoquem el proper 17 d’agost, a les 18.30 h, al centre penitenciari de Lledoners, al Bages. Allà, reivindicarem la gran feina que van fer en uns moments tan difícils. És important recordar i reiterar la ignomínia permanent que manté gent innocent empresonada i perseguida. I ara, que farà un any de l’atemptat, és cabdal recordar les víctimes i la valentia de Joaquim Forn, Josep Lluís Trapero i tots els serveis d’emergència.

El preu per haver desarticulat una cèl·lula terrorista va ser la presó i la persecució. Ni ho tolerem ni ho acceptem. El proper 17 d’agost a la tarda, ens retrobarem per denunciar-ho.

Autocars des del Vallès Occidental

  • Sabadell Cita al pàrquing del Vapor Turull per sortir amb cotxes a les 17.00.
  • Sant Cugat del Vallès Sortida 16.30 davant de l’Auditori. 5€. Reserveu a scxi.anc@gmail.com
  • Sant Quirze del Vallès A les 16.00 a la porta del Parc de les Morisques per anar-hi en cotxes.
  • Terrassa Cal inscriure’s al Cants de Llibertat, al Raval de Montserrat, a 2/4 de 8 del vespre, tots els dies.

16 d’agost, a Sabadell, de nou al carrer per reclamar la llibertat dels presos!

Tot i ser estiu, i en ple mes de vacances, aquest 16 d’agost no ens quedarem a casa! Tenim persones íntegres injustament empresonades i d’altres a l’exili, i no els oblidem!

Si sou a Sabadell, aquestes són les cites ineludibles:

Com cada dia 16, els amics i amigues de Jordi Cuixart ens convoquen a la plaça del Vallèsa dos quarts de vuit del vespre. Aquest cop, escriurem cartes als presos i exiliats. Aquí teniu el cartell.

A les 8 del vespre, i conjuntament amb Òmnium Cultural, ens trobarem a la plaça del Dr. Robert, on llegirem un manifest  i reivindicarem, un cop més i tots els que calgui, que volem que tots els presoners i exiliats tornin a casa.

Finalment, després de la concentració, us animem a sumar-vos a la Roda de la Pau que, com cada dijous i a la mateix plaça del Dr. Robert, farà 15 minuts de silenci (de 3/4 de 9 a les 9 del vespre) en defensa de la pau i contra la guerra i totes les injustícies.

És estiu, però no fem vacances!

Continuem reclamant incansablement l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats! No defallim!

Implementem el mandat de l’1 d’octubre

Aquest dissabte, 4 d’agost, el Secretariat Nacional de l’ANC s’ha reunit a Mollerussa amb la mirada fixada a la Diada per la República catalana i el proper 1 d’octubre. L’1 d’octubre de 2017 és el dia en què el poble de Catalunya va prendre les regnes del seu propi futur i es va autodeterminar, amb una repressió i una violència sense precedents per part de l’Estat espanyol des de la instauració de la “democràcia”. Aquell dia vam ser realment sobirans i el mandat que se’n desprèn no es pot ni ignorar, ni devaluar. És per això que aquesta data i el seu mandat es vol posar en valor.

Cada territori està preparant actes i accions que poden tenir enfocaments molt diferents segons com es va viure a cada col·legi o municipi. Així que, juntament amb tots els actors que van fer possible l’1 d’octubre, es commemorarà que vam votar i vam guanyar i es treballarà perquè es faci efectiu el mandat de les urnes i el que vam defensar junts l’1 d’octubre.

Per tal de recollir totes les activitats, actes i accions que es puguin programar per aquell cap de setmana i pel mateix dia 1, des de qualsevol de les entitats o col·lectius, es farà un web específic.

També s’ha acordat la col·locació de plaques commemoratives als col·legis electorals i fer un acte simultani descentralitzat, on cada territori decidirà si és més adient fer-ne un a cada col·legi, a cada municipi o agrupant municipis propers, que serveixi de tancament de la jornada.

L’ANC aprova demanar l’ingrés a l’UNPO

En el full de ruta de l’ANC, aprovat a la darrera Assemblea General Ordinària, figura com a objectiu estratègic aconseguir el màxim suport internacional, així com establir vincles amb els pobles i les organitzacions socials de la comunitat internacional amb la finalitat d’identificar suports i ser pro-positius en l’oferta del paper que pot jugar Catalunya com a aliada.

Per tal de donar compliment a aquest mandat, l’ANC ha aprovat per unanimitat entrar a formar part de l’organització UNPO, Unrepresented Nations and Peoples Organization. Aquesta és l’única organització internacional no governamental dels pobles sense estat i, per tant, qui és membre de l’UNPO en representació d’un poble sense estat són organitzacions de la societat civil, partits polítics o entitats no governamentals que treballen activament pel dret a l’autodeterminació dels seus pobles. A més, UNPO és un fòrum internacional amb la finalitat que els seus membres puguin participar activament en les organitzacions internacionals establertes pels estats del món.

No hi haurà República catalana sense memòria

Per tal de recuperar la memòria històrica com a pilar bàsic d’un país reconciliat, el Secretariat Nacional ha aprovat treballar per a l’anul·lació dels judicis sumaríssims, enfortir el banc d’ADN, l’obertura de les fosses comunes, la recuperació del patrimoni espoliat, eliminar la simbologia franquista i recuperar la memòria oral, sense oblidar que cal afrontar la memòria també des d’una perspectiva de gènere, amb polítiques de memòria transversals i responsables.

Per portar-ho a terme es contactarà i es col·laborarà amb entitats memorialistes i amb les institucions directament implicades, per tal d’oferir l’Assemblea com a cadena de transmissió apropant la importància de la memòria històrica arreu del territori.

Hi haurà una presentació del grup de treball de memòria històrica de l’Assemblea en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) el 21 d’agost a Prada amb el nom “No hi ha República catalana sense memòria”.

logo2018

Sabadell. Tens interès en adherir-te a la Querella contra el magistrat Pablo Llarena?

Com ja deus saber, Querellants per la República neix d’una iniciativa popular que demana una resposta judicial per a la vulneració del dret fonamental de vot. La querella la dirigeix un equip de penalistes, professionals del Dret, que treballen de manera completament altruista amb el suport de molts voluntaris en tasques de documentació i logística.

L’objectiu de la querella és la defensa dels nostres vots. Es tracta de denunciar al magistrat del Tribunal Suprem, el Sr. Pablo Llarena i a tres magistrats més per prevaricació, per dictar resolucions injustes sabent que ho són.

La querella ja es va presentar el 13 de juliol amb més de 3.000 querellants. Ara, la gent que vulgui recolzar aquesta querella s’hi pot seguir adherint. Hem d’avisar però, que en el moment en el que el procediment avanci, ja sigui perquè admeten la querella a tràmit i obren via al següent pas, perquè no l’admeten o per qualsevol altra circumstància, ja no es podrà afegir ningú més. Això no sabem quan pot passar, si en 3 dies o en 3 mesos i, pot donar-se el cas de nous querellants que hagin fet tots els passos i no es puguin adherir finalment per un tema de temps processal.

Tot i així, nosaltres pensem que la vulneració dels nostres drets ha estat molt important, els costos, el temps a dedicar-hi i la feina son pocs i que val la pena que tots els que ens considerem afectats ho intentem.

Per adherir-se, només s’han de fer 2 passos:

  1. Acreditar que en les eleccions del 21D tenies la condició d’elector. Per acreditar-ho cal tenir o bé la targeta censal o bé un certificat (nota informativa) que s’obté sense cost a l’INE a Barcelona.
  2. Donar poders al procurador i als advocats perquè presentin l’adhesió en nom teu.

A SBDxI hem creat un grup per tal de fer les gestions necessàries de forma conjunta pels interessats i facilitar-los la feina.

Si vols afegir-te als querellants i tenint en compte el que dèiem al tercer paràgraf, has d’enviar un correu abans del dia 10 d’agost a secretaria@sbdxi.cat i indicar-hi: el nom sencer, el DNI, l’adreça amb el codi postal, l’adreça electrònica, un telèfon de contacte i si teniu o no la targeta del cens.

Amb aquesta informació i en funció del nombre que siguem, organitzarem les trobades amb el notari per tal de signar els poders. El cost és de 10 Euros per signatura per a grups de, com a mínim, 15 persones.

Els que no tingueu la targeta del cens i preferiu delegar les gestions a fer per obtenir-la, haureu de signar uns poders per tal que Joan Carles Roca, persona voluntària a qui se li delegaran els poders, vagi a Barcelona a recollir tots els certificats.

Així doncs, el cot serà de 10 € pels que disposen de la targeta censal o el certificat i 20 € pels que no la tenen.

Ànims