Èxit rotund de la Diada per la República catalana. La Diagonal de Barcelona s’ha desbordat de gent aquesta tarda per reclamar que s’implementi el mandat del referèndum de l’1-O. Durant tot el dia, la ciutat s’ha anat omplint de gent vinguda d’arreu del país, i cap a primera hora de la tarda han anat ocupant les seves posicions al llarg dels 38 trams, que des d’ahir a la tarda ja havien penjat el cartell de complets al web de la Diada.

Puntualment, a les 17.14 h, un cop els grallers han interpretat el Toc de Matinades i la Diagonal ha quedat en silenci, un coet ha marcat l’inici de l’onada. Llavors, tots els participants han alçat els seus cartells, pancartes i han clamat tot de consignes diverses. L’onada ha recorregut tota la Diagonal, des de Glòries fins a Palau Reial, i ha fet caure un mur simbòlic, que simbolitza tots els obstacles i adversitats que impedeixen avançar l’independentisme.

Exigència i esperança per fer la República catalana

La Presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha destacat que, malgrat la repressió, el moviment independentista no ha renunciat als seus objectius, sinó que ara l’encara amb més “responsabilitat, fortalesa i determinació”. Ha advertit que hi ha un Estat davant disposat a reprimir l’autodeterminació vulnerant drets individuals, però també ha afirmat que la societat és capaç de guanyar aquest Estat “autoritari”, tal i com es va demostrar l’1-O. “Ens vam guanyar el dret a la independència”, ha recordat, i ha afegit que aquest projecte s’ha demostrat que és “radicalment democràtic” i que neix des de baix.

Paluzie ha admès les febleses del moviment i s’ha preguntat per quina raó no es va defensar la República catalana. I ha dit que la resposta es troba en l’1-O: majoria parlamentària, un govern disposat a fer efectiu el mandat, més de 700 municipis independentistes i una mobilització popular per sostenir-ho. “Hem de tornar a recuperar aquesta conjunció”, ha dit, i ha demanat que sigui més sòlida, forta, realista i decidida.

Elisena Paluzie també s’ha referit als judicis de la tardor del Suprem, i ha demanat que sigui un nou procés de Burgos que converteixi aquest judici en un “bumerang” que retorni a l’Estat. Així mateix, s’ha compromès a treballar per enfortir la societat civil per quan vingui un nou embat, però ha enviat un missatge clar als partits: prioritzar els interessos col·lectius als de partit, i que no recaigui únicament en la societat civil la responsabilitat de tirar endavant la República catalana. “No som al 2012, i encara menys al 2006”, ha subratllat. Paluzie ha recordat que s’ha fet un referèndum, s’ha guanyat i que l’independentisme ha guanyat dues vegades consecutives les eleccions al Parlament. Per això, ha demanat que els partits polítics tractin la societat com a “adults”.

“No us demanem impossibles, però sí rigor, honestedat i determinació”. Perquè, segons ella, amb “exigència i esperança”, i des de la lluita “serena” s’aconseguirà fer la República catalana.

Acusar un estat impropi

Al seu torn, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha descrit l’1-O com l’acte de desobediència i autodeterminació més important a Europa en les darreres dècades, i ha enviat un missatge a Pedro Sánchez: ara ja no valen estatuts, ni es creuen les seves “falses promeses”, i ha tret una butlleta de l’1-O per recordar que “votar mai és cap delicte”. També ha enviat un missatge als partits polítics: els ha demanat sentit d’Estat i “unitat, rigor, fermesa i determinació”. Finalment, ha reiterat que als judicis de la tardor no s’anirà a defensar de cap delicte, sinó que s’anirà a acusar aquest Estat “impropi” que vulnera drets sistemàticament, i ha subratllat que ni la presó, ni l’exili, ni la violència són cap límit ja.

Per acabar, Josep Maria Cervera, President de l’AMI, s’ha mostrat ferm i convençut que a cada amenaça i coacció, a cada injustícia, el sentiment de fer la República catalana es farà més “ferm, compromès i decidit”, i que el camí iniciat ja no té retorn.

També han dirigit unes paraules a la ciutadania Núria Tarrés, mare d’Adrià Carrasco, que ha demanat que el “verí de la por” no faci aturar el moviment i es desmobilitzi, “és el que volen”, ha advertit, i Glòria Coronas, en representació dels CDR, que ha demanat acabar amb els interessos partidistes i els projectes autonomistes, i que els polítics desobeeixen als despatxos com ho fa la gent al carrer. “Vam votar, vam guanyar”, ha conclòs.

Una destacada presència internacional en l’acte final

Aamer Anwar, advocat de Clara Ponsatí, ha recordat que el dret d’autodeterminació és un dret “fonamental” i s’ha mostrat molt crític amb el paper de l’Estat espanyol, i ha exclamat que fins i tot el general Franco estaria molt “orgullós” d’aquesta Espanya, que actua com una dictadura feixista, i ha enviat un missatge clar a Pedro Sánchez: si té un interès real en trobar una solució política al conflicte català, ha d’alliberar tots els presos polítics “sense condició” i permetre als exiliats tornar a casa.

Al seu torn, Ben Emmerson, advocat de Carles Puigdemont i altres dels exiliats catalans, ha pronosticat que d’aquí un any, Catalunya serà una República independent, i s’ha referit a la resolució que les Nacions Unides ha de fer properament, que espera que considerarà que Espanya ha violat els drets polítics no només dels presos polítics, sinó també de tots els que els han votat.

Emmerson, com també Anwar, ha enviat un missatge a Pedro Sánchez: li ha retret que l’única esperança d’un acord negociat és prenent mesures ara, abans que comenci el judici, i això vol dir “alliberar els presos polítics”.

Thomas Schulze ha dit que cada cop hi ha més “amics” de Catalunya a Europa i al món, ja que les reaccions de l’Estat espanyol no són reaccions d’un Estat en què els europeus volen viure. Són la gent d’Europa i del món que creuen que el poble té dret a decidir sobre el seu futur, i aquests valors són els que s’han demostrat als tribunals d’Alemanya, Bèlgica i Escòcia.

Fer caure un mur simbòlic

L’onada que ha recorregut la Diagonal ha impactat amb un mur immens de 45 metres de llarg per 8 d’alt, i n’ha fet caure tres parets, amb imatges simbòliques. D’una banda, una bola de hàmster que simbolitza el processisme i critica que es vulgui esperar un referèndum pactat amb l’Estat quan aquest no l’ha volgut acceptar mai. A la segona imatge hi apareixia un rei de bastos amb una porra a la mà i el concepte 3-O als extrems, en referència al discurs del 3 d’octubre. I finalment, a la tercera imatge, hi apareixia un 155 amb unes mans lligades.

Una Diada de rècords

Aquesta ha estat una Diada multitudinària. Els trams van quedar complets ahir al vespre, i s’han assolit més de 460.000 inscripcions. També s’ha habilitat una Fila 0 per aquella gent que no s’ha pogut inscriure a cap altre tram. Més de 1.500 autocars provinents de desenes i desenes de punts de tot el territori han arribat, i la venda de samarretes s’ha enfilat fins a les 280.000.

A més, internacionalment aquest ha estat l’any en què s’han celebrat més Diades arreu del món. Més d’una seixantena de ciutats de tot el món n’han acollit. Londres, Sao Paulo, Miami… han reunit catalans residents i també ciutadans encuriosits o solidaris amb la causa catalana.

La Diada d’enguany tindrà un simbolisme especial. A les 17.14 h, una onada sonora que sortirà des del carrer Castillejos recorrerà tota l’avinguda Diagonal de Barcelona, fins arribar a Palau Reial. Allà, aquesta onada, impulsada pels crits i càntics de la gent, farà caure un mur, una acció inspirada en altres moment de la història contemporània occidental, on la persistència i força popular han permès fer caure murs en favor de la llibertat.

Aquest mur simbolitza totes aquelles adversitats i dificultats que impedeixen que Catalunya pugui esdevenir un Estat independent en forma de República. Per això, la força de la gent, representada a través d’una gran onada, és capaç de fer-lo caure i permetre així implementar el mandat de l’1-O.

El mur és una infraestructura metàl·lica coberta de lones de 46 metres de llargada per 8 metres d’alçada. Rèpliques de diferents murals del territori basats en el referèndum de l’1 d’octubre hi seran representats. Al mur hi destaquen sobretot tres imatges que són les que l’onada farà caure. En una, hi apareix una roda de hàmster, que simbolitza el “processisme” i l’eterna esperança que l’Estat espanyol accepti i permeti un referèndum acordat.

Una altra de les imatges és un rei de bastos, amb una porra a la mà, i amb la inscripció 3-O als extrems, com si fos una carta, que representa la monarquia espanyola i el discurs que el monarca va pronunciar aquell dia.

I finalment, la tercera imatge que destaca és un 155 ben gran amb unes mans lligades a sota, que representa la supressió de l’autonomia catalana viscuda i que es va aplicar a partir del mes de novembre de l’any passat, així com el record que tenim presos polítics, exiliats i represaliats.

Totes tres imatges són adversitats que impedeixen seguir endavant. Per això, aquestes tres imatges i missatges són les que cauran quan arribi l’onada sonora.