L’Assemblea Nacional Catalana demana a la Comissió Europea que protegeixi els drets de la minoria catalana

L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.

L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.

Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.

En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.

L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.

Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.

Comunicat de L’Assemblea Nacional Catalana en relació a la situació a l’Alt Karabakh

El passat 27 de setembre les forces armades de l’Azerbaidjan, amb el suport de Turquia, van iniciar una ofensiva militar contra l’Alt Karabakh o República d’Artsakh, a la regió del Càucas Sud, violant l’alto el foc i posant en risc les vides de milers de persones. Aquesta agressió ha provocat desenes de morts civils, centenars de ferits, i que més de 75.000 persones –un 50% de la població de l’Artsakh– hagin hagut de fugir de les seves poblacions per buscar refugi davant dels atacs. 

L’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva condemna a l’ús de la violència per a modificar l’statu quo actual a la regió, així com els atacs i bombardejos indiscriminats contra la població civil, inclòs l’ús de bombes de dispersió per part de les forces armades de l’Azerbaidjan, armament prohibit segons la Convenció sobre Bombes de Dispersió.  

Fem una crida al cessament de les hostilitats, i a la comunitat internacional per a que s’impliqui en el conflicte i pressioni els governs de l’Azerbaidjan i de Turquia, a fi de que cessin la seva agressió militar. Només així podrà haver-hi un retorn a les negociacions per a una solució pacifica del conflicte, especialment en el marc del Grup de Minsk de l’OSCE, presidit per França, la Federació Russa, i els Estats Units.    

Per últim, expressem el nostre ple suport al dret a l’autodeterminació dels ciutadans de l’Alt Karabakh o República d’Artsakh, reconegut internacionalment al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i exercit en referèndum el desembre de 1991, i en conseqüència reconeixem la independència de la República d’Artsakh i la seva sobirania territorial.

Una ONG internacional de drets humans llança una campanya per a demanar al Bundestag alemany que denunciï la repressió espanyola contra Catalunya

Aquesta setmana, l’ONG Society for Threatened Peoples ha llançat una campanya per recollir signatures i fer una crida a la Sra. Gyde Jensen, presidenta de la Comissió de Drets Humans i Assistència Humanitària del Bundestag, en relació a Catalunya. Aquesta declaració demana al Parlament alemany que s’involucri en la protecció dels drets de la minoria catalana, la qual pateix una persecució política per part de les autoritats espanyoles

El manifest de la campanya destaca la manca real de voluntat del govern espanyol d’obrir una negociació política amb el seu homòleg català d’ençà del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, brutalment reprimit per la policia espanyola. De la mateixa manera, esmenta que líders civils i polítics catalans, implicats en el referèndum, van patir presó arbitrària durant dos anys abans de rebre draconianes condemnes d’entre 9 i 13 anys de presó

La campanya també posa de relleu els mitjans democràtics i pacífics per a exercir l’autodeterminació l’any 2017, que van ser considerats sedició per la justícia espanyola. Una acusació desproporcionada contra representants polítics electes segons l’ONG alemanya, i un episodi més de l’operació repressiva de l’Estat espanyol contra les minories nacionals. 

Tenint en compte tot això, Society for Threatened Peoples demana al Bundestag que sol·liciti formalment al govern espanyol complir amb les recomanacions dels dictàmens del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitrària, perquè els presos polítics catalans siguin alliberats i compensats immediatament per les violacions de drets humans que han patit.  

Els dictàmens del Grup de Treball són fruit d’una iniciativa de les defenses de les preses i els presos polítics, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural el 2018, que pretenia confirmar si la seva situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol. 

Per últim, l’ONG també expressa la necessitat que el govern espanyol arribi a una solució política mitjançant una negociació política integral, sense criminalitzar el moviment independentista i evitant noves violacions dels drets humans. En aquest sentit, també ha publicat un vídeo en llengua alemanya per explicar i denunciar els fets esmentats.

Aquest és l’article de la sectorial d’economistes de l’Assemblea: “El veritable pragmatisme”

Article publicat al diari Ara el 14 de setembre de 2020

El Dr. Mas-Colell, en un recent article publicat en aquest mitjà, crida el moviment independentista a apuntar-se al pragmatisme i abandonar qualsevol aspiració a la independència o a un referèndum d’autodeterminació. Les raons són que “res del que es pugui fer des de Catalunya afectarà la probabilitat de la independència o d’un referèndum vinculant”, ja que, en la seva opinió, “Espanya […] no acceptarà sota cap circumstància la separació de Catalunya” i “Europa fa i farà costat a Espanya” mentre que “la política de confrontació […] interfereix en les perspectives econòmiques i socials del país.” Precisament pel gran respecte que sentim pel Dr. Mas-Colell ens sap greu haver d’expressar el nostre desacord amb la seva tesi.

¿De debò hem de creure que, en absència d’aquests objectius, l’estat espanyol tindria algun incentiu per negociar res de substancial amb Catalunya? Perquè si fos així, aleshores caldria contestar com és que en les nombroses oportunitats en què s’ha intentat negociar plantejant objectius molt més moderats el fracàs ha estat absolut. Tots recordem l’episodi de la sentència del TC contra l’Estatut o com va acabar, dos anys després, la proposta d’un pacte fiscal per a Catalunya per part del govern del qual el mateix Dr. Mas-Colell formava part. I no és tampoc perquè Catalunya sigui “l’autonomia rebel”: al País Valencià i a les Illes els partits dominants han estat sempre partits d’àmbit espanyol i tanmateix l’espoli fiscal que pateixen les Illes és percentualment pitjor i tot que el del Principat, mentre que el del País Valencià és més sagnant, car s’aplica a una regió amb una renda per càpita inferior a la mitja espanyola i el PIB de la qual està en davallada com a percentatge de l’espanyol. En canvi el País Basc, on fins fa uns deu anys la confrontació ha estat bastant més greu que a Catalunya, gaudeix d’un pacte fiscal que és l’enveja de qualsevol altra autonomia excepte Navarra. Precisament si alguna cosa pot obligar l’estat espanyol a replantejar-se la seva pròpia visió de si mateix és que percebi el perill real que Catalunya (o una altra regió) torni a encetar un procés d’autodeterminació. Una altra cosa són les condicions polítiques i socials perquè es torni a donar i sigui creïble. Però la primera condició perquè sigui creïble és estar disposat a exercir-la.

Diu també el Dr. Mas-Colell que res del que faci Catalunya no afectarà les seves possibilitats d’obtenir la independència o un referèndum vinculant, perquè l’estat espanyol compta amb la lleialtat dels seus socis europeus. A curt termini sembla que sigui així, efectivament. A mitjà i llarg termini, però, és més aplicable la vella màxima de Lord Palmerston: els estats no tenen lleialtats, tenen interessos… I aquests interessos, esclar, són mutables. Fa tot just dotze anys el suport dels Estats Units va fer possible la independència de Kosovo, i avui 114 països hi mantenen relacions diplomàtiques. Que podria fer canviar la posició de la UE respecte del cas català? No ho sabem, com tampoc no ho sap l’estat espanyol –per això malda sempre per fer el conflicte invisible a l’exterior–. El que sí que sabem és que, si els mateixos catalans contribuïm a invisibilitzar el conflicte, el canvi d’actitud d’Europa sí que no es produirà mai.

L’àmbit econòmic és només un vessant més dels greuges que pateix Catalunya. En aquest sentit, el Dr. Mas-Colell sap tan bé com nosaltres que el principal problema que patim com a poble és la mínima capacitat de gestió dels nostres propis recursos així com l’enorme part que són drenats per l’Estat i no retornats. Ho sap i ho ha patit en primera persona. En essència, no som amos del nostre destí. També coneix les raons profundes d’això. Catalunya, juntament amb Balears i el País Valencià, finança l’estat del benestar i les infraestructures que, altrament, bona part de la resta de regions no es podrien permetre. Després de quaranta anys de (selectiva) democràcia i una quantitat ingent de recursos esmerçats no només no s’ha reduït aquesta dependència sinó que s’ha mantingut o eixamplat. És més, bona part de la societat espanyola creu que aquesta és una situació normal que no cal canviar i, per tant, pel que fa a ells aquest drenatge de recursos pot continuar indefinidament per molt que perjudiqui catalans, valencians i illencs. Ateses aquestes circumstàncies, quin estímul té l’estat espanyol per alterar aquest estat de coses si no percep riscos en la seva actitud? Efectivament cal ser pragmàtics però practicant el pragmatisme de qui sap on ha d’anar.

Sectorial d’economistes de l’Assemblea Nacional Catalana

Signen aquest article Eduard Gràcia, Josep Reyner, David Ros, Oriol Martínez, Lluís Verbon, Jaume Pérez, Joan Olivé i Eugènia Bentanachs

Gran èxit de la #CatalanWeek: 26 esdeveniments i més de 6.000 espectadors en la seva cinquena edició

Com ja és tradició, les assemblees exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana han organitzat diversos actes al voltant de la Diada Nacional de Catalunya, en territoris com Mèxic, Bèlgica, Madrid, Anglaterra, el País Basc, Luxemburg, Estats Units, Portugal i Alemanya, entre d’altres. S’han organitzat 26 esdeveniments en cinc idiomes, repartits en les dues setmanes del 29 d’agost al 13 de setembre.

El context sanitari i polític actual ha impulsat les assemblees exteriors a adaptar la mobilització per desenvolupar una presència més forta en línia -la meitat dels actes van tenir lloc digitalment- amb un gran èxit: els esdeveniments en línia han tingut una audiència de més de 6.000 espectadors. Organitzada per primera vegada al 2016, la #CatalanWeek se centra a fomentar la causa independentista catalana a l’estranger i, en la situació actual que afronta el país, també a denunciar la repressió política d’Espanya contra el poble de Catalunya. D’acord amb l’èxit d’aquesta edició, està previst que es repeteixi l’any vinent.

Representació internacional

A banda de les trobades i les manifestacions amb motiu de la Diada, hi va haver diversos actes destacats i intervencions especials de personalitats acadèmiques, de la societat civil i política en els actes:

El 3 de setembre, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va participar en una conferència celebrada per l’Assemblea d’Euskal Herria a Bilbao, on es va reunir amb representants del moviment independentista basc, inclosos EH Bildu i Gure Esku, entre d’altres.

L’Assemblea Madrid va celebrar dos actes, un el 30 d’agost, centrat en els deu mesos de presó de l’activista espanyol Daniel Gallardo, amb una representació considerable de grups de la societat civil espanyola que simpatitzen amb la causa independentista catalana; i el dia 5, també van mantenir un debat amb Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, i David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea.

El mateix dia, l’Assemblea de Brussel·les va celebrar la inauguració de l’exposició fotogràfica “Presos polítics a l’Espanya contemporània” de Santiago Sierra -que romandrà oberta fins a finals de setembre- i s’hi va incloure una entrevista amb el raper mallorquí a l’exili Josep Valtonyc.

L’endemà, la sucursal de Mèxic va celebrar una taula rodona digital centrada en la solidaritat entre els moviments independentistes de Catalunya i el país llatinoamericà, amb els destacats professors mexicans José María Murià i Montserrat Galí Boadella, entre d’altres.

El 8 de setembre, l’Assemblea de Frankfurt va organitzar un debat digital amb el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal. El dia següent, el 9 de setembre, l’Assemblea d’Anglaterra va mantenir una conferència en directe amb els diputats dels partits independentistes catalans; i la de Portugal va celebrar un debat a Lisboa sobre la història de la Diada, amb la presència de l’historiador i periodista portuguès, Fernando Rosas.

La #CatalanWeek va concloure el 13 de setembre, amb un debat virtual amb representació de set assemblees exteriors, en què es va debatre sobre la seva tasca, així com sobre l’actualitat i els reptes de futur per als independentistes catalans.

Les assemblees exteriors treballen des de la base amb organitzacions locals, ONG i representants polítics per informar sobre la situació política a Catalunya, i animen a qualsevol persona interessada a contribuir i treballar al costat de la causa independentista catalana a l’estranger a posar-s’hi en contacte i conèixer-les de més a prop o participar en aquests o altres esdeveniments.

Si us heu perdut algun dels esdeveniments, els podreu trobar al canal de YouTube d‘Assemblea Internacional.

Vídeo de la xerrada “La independència és de boomers?”

Xerrada a quatre bandes amb els ‘tiktokers’ catalans @aina.bueso, @gemmetaladivina, @gerryquerryberry i @sanyesmag, que acumulen desenes de milers de seguidors a les xarxes fent el seu contingut en català. En parlen, els joves, d’independència?

Debat moderat pel periodista i músic @GerardSese.

#XarxaIndependència

Vídeo “Fes el teu vincle amb el bloc social!”

Una vegada més, el preu d’aquesta crisi el pagaran els col·lectius més vulnerables. Sabem per experiència que les crisis a l’Estat espanyol les paga la gent. Creixen les desigualtats i els de sempre blinden els seus privilegis emparats per la justícia, perquè això, també està lligat i ben lligat.

Catalunya té la capacitat de fer front a la crisi molt millor si gestiona els seus propis recursos. Els necessitem per fer front a l’emergència social, i necessitem més que mai les eines d’un estat independent que garanteixin els drets i el benestar de tothom!

Uneix-te a la #XarxaIndependència i fes el teu vincle amb el bloc social!

Vídeo “Fes el teu vincle amb el bloc solidari amb la salut!”

Resiliència, esforç, compromís.El personal sanitari ho ha donat tot per fer front a la pandèmia.

Hem vist com és necessari cuidar-nos. Que una sanitat pública, de qualitat, transparent i ben finançada, és bàsica per al benestar de tothom.

Com hem demostrat altres vegades, si la societat civil s’organitza és capaç d’arribar allà on les institucions no arriben. Ara ens toca actuar per fer front a aquesta crisi!

Fes el teu vincle amb el bloc de la salut a xarxaindependencia.cat i comencem a construir el país que volem!

Perquè tenim el deure de construir un futur millor. Tenim el dret a ser independents!

Vídeo “Fes el teu vincle amb el bloc solidari amb el medi ambient!”

És el moment de començar a posar les bases d’un estat que prioritzi el medi ambient. Que decideixi per ell mateix i pel benestar de la seva gent.

Entra a la #XarxaIndependència i fes el teu vincle amb el bloc solidari amb el medi ambient!

Vídeo “Fes el teu vincle amb el bloc solidari amb la cultura i la llengua!”

La llengua és una de les manifestacions més visibles de la cultura. És una eina d’inclusió i oportunitats.

Tens molts motius per fer el teu vincle amb el bloc solidari amb la cultura i la llengua! Entra i fes créixer la #XarxaIndependència!

Posicionament de l’Assemblea envers Bielorússia

Des de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea, considerem que la societat civil catalana hauria de fer una lectura en clau de reflexió interna de l’experiència extreta dels esdeveniments a Bielorússia. 

En primer lloc, el cas bielorús posa en relleu de manera molt clara el poder de la mobilització de la gent. Els bielorussos han ocupat els carrers i, per més que l’exèrcit i la policia estigui reprimint els manifestants, provocant centenars de ferits, aquests segueixen mobilitzant-se una vegada i una altra. En el nostre cas, la possibilitat de fer efectiva la independència es va perdre quan els nostres polítics ens varen demanar tornar a casa. A partir d’aquell moment, vam malbaratar la nostra posició de força i, tant l’Estat espanyol com la UE, es van desdir de les propostes de diàleg. El proper cop que ocupem els carrers, hem d’organitzar-nos per mantenir-ne el control fins assolir els nostres objectius. 

En segon lloc, atès que la població de Catalunya és majoritàriament europeista i desitja un futur dins de la Unió Europea, creiem convenient fer una crítica constructiva a la contradicció entre els posicionaments europeus envers el poble bielorús i el català. Ens congratulem del compromís expressat per la UE a favor dels valors democràtics, drets humans i llibertats fonamentals a Bielorússia, i li recordem que trobem a faltar aquesta implicació envers Catalunya, quan de fet hauria de ser fins i tot superior.  

Tant les autoritats comunitàries com dels Estats Membres tenen l’obligació legal de defensar l’Estat de Dret, principis democràtics i protecció de les minories a tot el territori de la UE. Inclosa Catalunya, evidentment. Lluny d’això, el cap de la diplomàcia europea, el comissari Josep Borrell, es pronuncia amb vehemència contra la violència policial, la persecució política i judicial i l’existència de presos polítics a Bielorússia, però les mateixes polítiques li semblen encertades per al lloc on va néixer. 

En tercer lloc, com a demòcrates i defensors dels drets humans universals, donem suport al moviment bielorús pacífic a favor de la democràcia i a la comunitat bielorussa a l’exili a Catalunya. És de justícia i, a més, ens pot suposar comptar amb aliats en un futur. Quan exercim la independència ens caldran tots els suports internacionals possibles.  Pensem també que la nostra posició constant a favor de moviments democràtics pacífics arreu del món consolida les credencials de Catalunya com a un actor internacional fiable. 

Per tot això, des de l’Assemblea Nacional Catalana considerem que la Generalitat hauria d’expressar el suport explícit al moviment democràtic bielorús al més aviat possible.

31 d’agost, per internet, xerrada consum responsable i de proximitat sobre el domini d’Endesa al mercat català

El Grup Impulsor del Consell Local per la República de Sabadell ens ofereix la xerrada CONSUM RESPONSABLE I DE PROXIMITAT
Com és que Endesa domina tot el mercat català? 

La xerrada es farà via telemàtica mitjançant el canal de Youtube del Consell Local per la República de Sabadell, el dilluns 31 d’agost a 2/4 de 8 del vespre.

Tractarà els següents temes:

  • Què entenem per consum responsable i de proximitat. 
  • Com hi podem incidir
  • Aspectes qualitatius en la relació comercialització – consumidor
  • Potència contractada i comptador intel·ligent
  • Què és la transició energètica. Hi estem preparats?

La xerrada està organitzada en col·laboració amb el grup Consum Km Zero Sabadell (col·lectiu de persones compromeses amb la sostenibilitat) i l’ANC de Sabadell.

Consum Km Zero Sabadell, treballa des del 2017 per tal de:

  • Estendre el valor del consum responsable.
  • Potenciar el consum de proximitat perquè afavoreix el teixit social i empresarial català.
  • Apoderar la ciutadania en el seu paper de consumidor a l’hora d’escollir empreses lleials al nostre país i als clients.
  • Crear sinergies entre el productor i el consumidor que reforcen l’economia local i nacional, alhora que construïm país tot afavorint les empreses del país.
  • Optar per empreses transparents que reverteixin els guanys al territori i  que estableixin una relació de col·laboració amb el client.
  • Fer país. Construir República.

5 de setembre, al Coll de Soudet, llums per la llibertat

Catalans i bascos tenim grans cims per assolir. També per il·luminar. La gent de Llum i Llibertat ho van fer a Montserrat, i nosaltres els vam agafar el testimoni a l’Aiako Harria, replicant després l’acció a molts més indrets d’Euskal Herria.

És hora que fem cims plegats, perquè el conflicte a Catalunya és el mateix que a Euskal Herria: la ciutadania vol decidir amb llibertat el seu futur, fet que s’obstrueix contínuament vulnerant drets civils i polítics. És per això que Gure Esku, Llum i Llibertat i l’Assemblea Nacional Catalana organitzem plegats una acció.

Tindrà lloc el dia 5 de setembre, vigília de la novena etapa del Tour de França (Pau-Laruntz), dins el recorregut de la cursa, al coll de Soudet (Areta, Bearn). Il·luminarem la paraula Freedom – Llibertat. No només farem una crida a la comunitat internacional projectant un missatge, sinó que també aprofitarem l’acció per refermar el vincle de cooperació entre catalans i bascos.

Tothom qui hi vulgui participar s’hi haurà d’inscriure. Caldrà portar mascareta i frontal.

Arrenca la #CatalanWeek, una vintena d’esdeveniments internacionals per a celebrar la Diada arreu del món

Les Assemblees Exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana impulsen enguany, com ja és tradició, diversos esdeveniments i actes de preparació per a la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de Setembre, agrupats en la coneguda com a #CatatalanWeek.  

Organitzada per primera vegada el 2016, la #CatalanWeek té com a objectiu fomentar la causa independentista de Catalunya a l’estranger, i en el moment actual que travessa el país, denunciar també la repressió política espanyola contra el poble de Catalunya. 

En aquest sentit, i malgrat l’actual escenari polític i sanitari, les representacions de l’Assemblea a països com Mèxic, Bèlgica, Anglaterra, Luxemburg, Estats Units, Portugal i Alemanya entre d’altres, organitzaran més de vint actes repartits en dues setmanes, del 29 d’agost al 13 de setembre.

L’Assemblea de Suïssa donarà el tret de sortida als esdeveniments, amb la celebració de la Diada a Zuric el 29 d’agost. L’endemà es durà a terme un debat virtual per part de l’ANC Madrid, centrat en els 10 mesos de l’empresonament de l’activista Daniel Gallardo per protestar contra les sentències del Tribunal Suprem contra els líders independentistes l’octubre del 2019.

El dilluns 3, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, participarà a una conferència a Bilbao organitzada per l’ANC Euskal Herria sobre els efectes de la repressió espanyola al moviment independentista i els seus actuals reptes. El dimecres 5, l’Assemblea de Brussel·les organitzarà diversos actes públics, incloent la retransmissió d’una entrevista al raper exiliat Josep Valtonyc, i l’Assemblea de Madrid celebrarà un debat amb Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, i David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea.    

El dijous 6, l’Assemblea de Mèxic celebrarà una taula rodona digital centrada en la solidaritat entre els moviments independentistes de Catalunya i el país llatinoamericà. El mateix dia, l’Assemblea de Brussel·les inaugurarà l’exposició “Presoners polítics a l’Espanya Contemporània”, de Santiago Sierra, que estarà exposada fins a finals de mes a la capital belga. L’endemà, l’Assemblea de Luxemburg organitzarà una conversa digital amb el Conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, i el 9 de setembre, l’Assemblea d’Anglaterra durà a terme un debat en directe amb representants dels partits polítics catalans independentistes. La vigília de la Diada tindran lloc una conferència a Lisboa que comptarà amb la participació de l’historiador i periodista portuguès Fernando Rosas, i una concentració a la Place de la République de París.

L’11 de Setembre, coincidint amb la celebració de la Diada a Catalunya, s’organitzaran diversos actes online i mobilitzacions presencials, com la que tindrà lloc a Brussel·les en connexió amb Catalunya, que comptarà amb la participació de personalitats del moviment independentista. L’endemà de la Diada tindrà lloc una trobada virtual a Dallas (EUA) de celebració de la Diada. La #CatalanWeek conclourà el 13 de setembre, amb un debat virtual on es presentarà la feina de les Assemblees Exteriors, i es discutirà la situació actual i els futurs reptes del moviment independentista català.

Les Assemblees Exteriors treballen des de la base amb organitzacions locals, ONG i representants polítics dels seus respectius països per a informar sobre la situació política a Catalunya. 

En aquest enllaç podeu consultar la nota de premsa en anglès. 

Més informació de la #CatalanWeek. 

30 d’agost, per Internet, xerrada en motiu dels 10 mesos a presó de Dani Gallardo

El diumenge 30 d’agost, l’Assemblea de Madrid organitza una xerrada sobre la Solidaritat amb Catalunya i la lluita antirepressiva a Madrid, en motiu dels 10 mesos de presó de l’activista Dani Gallardo.

Serà a les 19:30 h a través d’aquest l’enllaç.