El dimarts 23 de maig, a Terrassa, es farà un debat electoral sobre política lingüística amb representants de Tot per Terrassa, PSC, ERC, Junts per Terrassa, Terrassa en comú, CUP, PACMA i PdeCAT.
L’acte començarà a les 19.00 al Casal Civic de Sant Pere, passeig 22 de juliol, 337.
L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) està celebrant per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, fent l’Assemblea d’amfitriona. L’independentisme català ha aprofitat aquesta trobada per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.
Aprofitant la presència dels membres d’aquesta organització internacional a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una taula rodona sobre autodeterminació i independència a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, amb una audiència de més d’un centenar de persones, que ha comptat amb l’expertesa de membres de l’UNPO i dignataris de tot el món. L’acte ha comptat amb la presència d’assistents com Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Ramos, vicerector d’economia de la UAB, Jordi Garell, director del CIEMEN i Agustí Colomines, Càtedra UB Josep Termes, entre d’altres.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha donat la benvinguda i ha agraït la participació als ponents i als espectadors, i ha expressat que “Les minories s’han de mantenir unides i mostrar solidaritat entre elles. Cada nació té les seves particularitats, però els problemes en joc són els mateixos. És una qüestió de democràcia, drets humans, justícia i llibertat.”
Els ponents de l’acte han estat el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa; l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail; la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood; i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.
Adan, presidenta de l’UNPO, ha expressat el seu agraïment per la invitació i ha reblat “Un país només pot néixer una vegada. El meu país va ser el 12è estat independent africà, però els actuals 42 països africans, molts dels quals encara estaven sota domini colonial quan vam esdevenir independents, ara no ens reconeixen […] Somàlia, que ha estat la causa de la nostra destrucció, ha rebut l’autoritat per representar-nos. Ens preguntem a quin altre lloc del món s’ha donat a l’agressor l’autoritat per representar la seva víctima.”
L’acte ha comptat amb la moderació de Josep Alay, doctor en Ciències, Física i Història Contemporània i director de gabinet de l’oficina del president Carles Puigdemont. A més, durant l’acte, el president del Catalonia Global Institute, Abel Riu, i Daniel Roldan, editor en cap del Catalonia Global Institute, han presentat el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.
Si no heu pogut assistir a l’acte, podeu recuperar-ne el directe en aquest enllaç.
L’UNPO continuarà amb la seva Assemblea General Ordinària fins al diumenge 23, en què els membres participaran de la diada de Sant Jordi i s’organitzarà una recepció a la parada de l’Assemblea a les 13 h amb la presidenta Dolors Feliu.
L’UNPO i l’Assemblea
L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol envers el moviment independentista. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt exitoses els darrers anys, com per exemple la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va provocar la comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de 40 membres s’hi troben nacions com els Tàtars de Crimea, Biafra, o la Kabília, entre altres.
L’Organització de Nacions i Pobles No-representats celebra la seva XVII Assemblea General el 21 i 22 d’abril a la capital catalana, i l’Assemblea organitza un acte per aprofundir en l’experiència dels seus membres per debatre sobre autodeterminació i independència.
L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) celebrarà per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, on l’Assemblea farà d’amfitriona. Aquesta trobada és una oportunitat excel·lent per a l’independentisme català per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de quaranta membres s’hi troben nacions com els Mapuche, els Tàtars de Crimea, el Tibet, el Poble Lakota o la Kabília, entre altres.
Aprofitant la presència dels membres d’UNPO a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana organitzarà la taula rodona “”The struggle for self-determination and independence around the world: success, resilience and survival”, sobre autodeterminació i independència, el dijous 20 d’abril, a les 19:30 h, a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Els ponents seran el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa, l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail, la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood, i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.
L’acte el moderarà Josep Alay, catedràtic d’Història d’Àsia de la Universitat de Barcelona, i comptarà amb la participació d’Abel Riu, president del Catalonia Global Institute, i Jofre Rocabert, director de recerca del Catalonia Global Institute, que presentaran el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.
Per participar-hi cal fer inscripció prèvia, tant per al públic com per a la premsa, enviant un missatge abans del 18 d’abril a international@assemblea.cat, indicant nom i cognoms de les persones assistents. Tota la sessió es realitzarà en anglès sense traducció simultània, i l’acte es podrà seguir telemàticament a través del canal de YouTube internacional de l’Assemblea.
La branca exterior de l’Assemblea als Estats Units, ANC USA, està impulsant una campanya de sensibilització i denúncia de la discriminació al català al cercador de Google. Activistes i experts ja denunciaven a finals de l’any passat que fa temps que el gegant americà discrimina el català a les cerques. Malgrat tenir tant el dispositiu, el navegador i la configuració de Google en català, el cercador sol oferir les respostes en anglès i castellà molt abans de les que surten en el nostre idioma.
El problema no és només amb el català, sinó amb moltes llengües minoritàries, i a més del cercador, aquest problema també afecta altres productes, com el Google Maps. Per aquest motiu, una delegació de l’Assemblea a Washington va enviar una missiva el passat mes de febrer, i s’ha reunit amb un representant de Google aquest mes de març, el qual els ha demanat que els enviïn exemples concrets per tal que el seu equip tècnic pugui continuar treballant per arreglar-ho
D’aquesta manera, des de l’Assemblea donem suport a la nostra representació als EUA, i per tal d’aconseguir revertir la situació del català a Google, us animem a participar en la campanya.
Per contribuir a la campanya cal seguir aquests passos:
Feu una cerca en català al navegador de Google on es vegi clarament que els primers resultats que ofereix són en altres idiomes
Feu una captura de pantalla
Envieu un email a anc@ancusa.org amb la següent informació:
La captura de pantalla
El missatge que vau escriure al navegador
La vostra ubicació geogràfica
Així mateix, des d’ANC USA demanen que si teniu coneguts que viuen en llocs on es parlin altres llengües minoritàries, compartiu el missatge per poder aconseguir la quantitat més gran d’informació possible.
Aquest 8 de març sortim al carrer per reivindicar el feminisme i denunciar un sexisme atàvic que es perpetua en diferents formes.
Des de l’independentisme reivindiquem la llibertat de les decisions col·lectives, però també les individuals, lligades a la dignitat de la persona i l’erradicació d’una discriminació de gènere que perdura en el temps i que s’estén a tots els àmbits personals i socials.
El feminisme és la lluita pel respecte i la igualtat, s’oposa a la dominació de tota mena, i és la premissa necessària per aconseguir una societat realment justa, democràtica, lliure i plural. Les guerres com la que s’està vivint a Ucraïna o la situació de les dones a l’Iran ens mostren una espiral de violència que ha d’acabar.
Les reivindicacions del 8M són totes, també i molt especialment les de cada dia. La lluita és constant per eliminar estereotips, la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, i construir un canvi de paradigma de plena i efectiva igualtat d’oportunitats sense discriminacions per raó de gènere.
Malgrat els avenços aconseguits en les últimes dècades, el 95% de les persones que redueixen la seva jornada de treball per tenir cura d’un tercer són dones; la bretxa salarial entre homes i dones al nostre país se situa en el 19,7%; també les diferències en pensions, atur i les dobles i triples jornades de treball. Mostren la precarietat i la pobresa feminitzada. I no oblidem que l’any 2022 van ser assassinades 12 dones a mans de les seves parelles o exparelles i van créixer les denúncies per violència de gènere i per agressió sexual enmig del greu gir legislatiu exculpatori i la deshumanització del sistema judicial. En l’àmbit polític la dona continua menystinguda.
Entre les metes de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides es preveu assolir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes, i la reducció de desigualtats, instant a garantir la igualtat d’oportunitats promovent legislacions, polítiques i mesures adequades per aconseguir-ho.
Aquest també és l’objectiu que anima a l’independentisme a poder prendre les necessàries decisions en aquest àmbit. Recordem que el Tribunal Constitucional ja ha declarat expressament que el Parlament de Catalunya no pot legislar sobre prevenció d’assetjament sexual a les empreses, ni sobre plans d’igualtat, ni sobre la presència de dones i homes a la negociació col·lectiva, ni sobre la incorporació de la perspectiva de gènere als expedients de regulació d’ocupació, tampoc als de prevenció de riscos laborals.
La lluita per la nostra llibertat com a persones no està desvinculada de la nostra lluita col·lectiva, volem aconseguir una societat sense invisibilitzacions de les dones i menysteniment de les tasques de cura, i on els valors del respecte a les decisions individuals i la participació en les polítiques públiques ens porti a la igualtat efectiva, aquesta és la veritable capacitat de transformació social que té el feminisme.
Aquest 8 de març, celebrem que les dones som aquí.
Ni guerra que ens destrueixi, ni pau que ens oprimeixi.
El dijous 23 de febrer, a Sabadell, parlarem amb Gerard Furest, autor de “Decàleg irreverent per a la defensa del català” sobre “Què n’hem de fer del català?“. També és portaveu de la sectorial d’Educació de Las Intersindical.
L’acte començarà a les 19.30 h al Casal Pere Quart (auditori 2a pl.)
Aquest dissabte, el Secretariat de l’Assemblea va celebrar un plenari extraordinari centrat en la Llista Cívica, la raó del qual ha estat la necessitat de debatre el projecte, d’acord amb les indicacions del full de ruta aprovat el maig passat a l’última Assemblea General Ordinària. El debat sobre la Llista Cívica va ser ric i intens.
En el transcurs de les votacions, es va rebutjar treballar, per ara, aquest projecte en un Grup de Treball, una proposta que presentava Presidència i la Comissió d’Estratègia i Discurs, previ debat al Comitè Permanent. Tot i això, el compromís de l’Assemblea amb les previsions del seu full de ruta i la Llista Cívica és del tot vigent.
Tal com descriu el full de ruta, “Des d’aquest moment ens plantegem l’impuls d’una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya i fer la independència. Caldrà determinar els mecanismes democràtics necessaris per a la composició de la llista cívica i, en qualsevol cas, haurà de ser ratificada pels socis”.
El Secretariat Nacional ha preferit que el debat quedi obert i continuï a través de les Comissions, a les Assemblees Territorials i les bases, i al full de ruta, que es votarà a l’Assemblea General Ordinària dels socis i sòcies. Els socis de l’Assemblea prendran la decisió final sobre l’impuls de la Llista Cívica en una consulta.
El compromís de tot el Secretariat Nacional amb la mobilització va ser explícit i es confirma amb les multitudinàries accions de protesta impulsades aquests darrers mesos i amb la convocada contra Felip VI aquest proper dimarts, 31 de gener, a les 15.30 hores a la plaça d’Ernest Lluch amb la plaça de Leonardo da Vinci, sota el lema “Ni rei, ni corona”.
El pròxim dissabte 4 de febrer, l’Assemblea i la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs organitzen una jornada de treball sota el nom “Xirinacs i la lluita independentista” al Centre Cultural Can Costa de Taradell, Osona. La trobada neix del convenciment que cal una renovació de pensament i que Lluís M. Xirinacs, filòsof i persona de compromís polític, és una bona font d’inspiració. L’acte començarà el dissabte a les 10:30 h i durarà fins les 15 h. Aquelles persones que vulguin quedar-se a dinar s’han de registrar en aquest enllaç.
Xirinacs defensava la llibertat, l’exigència i el compromís, i aquesta jornada pretén ensenyar i aprofundir en l’autoorganització que cal per fer la independència. Per això s’exposaran els conceptes i les eines per aplicar aquesta ‘força del poble’ en una sessió organitzada en taules de treball de 8-10 persones i que combinarà audiovisuals centrats en el mateix Xirinacs.
Els assistents podran conèixer les propostes concretes i experiències generades del que Xirinacs anomenava la via demòtica (la força del poble). Xirinacs va projectar aquesta força quan es va plantar a la plaça de Sant Jaume, l’any 2000, per iniciar l’Assemblea dels Països Catalans que culminés amb la plena independència del nostre poble, fomentada en assemblees de baix a dalt (llar, veïns, carrer, barri, municipi, comarca, nació…).
El dijous 26 de gener, a Terrassa, es farà la xerrada “Micromasclisme, l’opressió quotidiana del patriarcat“ organitzada per la Intersindical i amb la col·laboració de l’Assemblea Nacional Catalana de Sabadell i Terrassa.
L’acte començarà a les 19.00 hores al local de l’Assemblea, carrer Torrent 153.
Arriba l’Horitzó Joan Fuster, un cap de setmana d’actes centrats en els eixos d’unió entre els territoris catalanoparlants. El punt de trobada serà a la Sala La Bohemia, a Castelló de la Plana, el 17 i 18 de desembre, i vol abastar públics de totes les edats que comparteixin els ideals del fusterianisme.
Els actes començaran el dissabte 17, a partir de les 10:45h, amb una taula rodona centrada en l’estratègia cap a la independència de les nacions catalanoparlants, amb la participació de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, la coordinadora de Decidim País Valencià, Zahia Guidoum, i una representació de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.
Tot seguit s’organitzarà una altra taula, aquesta vegada sobre la llengua, amb Gerard Furest, filòleg, sindicalista i activista per la llengua, Alexandra Uso, presidenta d’Escola Valenciana, i Neus Sànchez, professora i activista. Els actes del dia culminaran amb la manifestació “Una llengua per guanyar”, en honor a Joan Fuster, i amb un concert al vespre amb artistes com Parint Versos, Al Tall i la Unió Musical del Grau, Lola Bou i Manel Brancal, entre altres.
El diumenge 18, tindrà lloc la última taula rodona, on es plasmarà la memòria de Joan Fuster amb una mirada cap al futur, per establir l’existència d’un marc nacional compartit. Comptarà amb la participació de Toni Infante, portaveu de la campanya Reciprocitat Ara i de la Crida pel Finançament, Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica d’Economia, i Fanny Tur, exconsellera de cultura del Govern balear, historiadora, i activista cultural.
Horitzó Joan Fuster vol ser la primera de moltes edicions per posar en comú els nexes identitaris entre els països de parla catalana i enfortir encara més els llaços històrics, socials i culturals que uneixen a tota la ciutadania de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya, que té consciència nacional i aspiracions per assolir la independència.
Totes aquelles persones que hi vulguin assistir ho poden fer a través d’aquest enllaç.
Aquest matí, el tribunal superior de justícia de Londres ha dictaminat que el parlament escocès no té competències per convocar un nou referèndum d’independència sense el consentiment del govern britànic.
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha lamentat la decisió del tribunal que “ha negat la democràcia al poble escocès, deixant palès que Gran Bretanya no és verdaderament una unió de nacions voluntària”. La resolució del tribunal superior de justícia posa en joc el principi de democràcia en blocar la voluntat d’un poble d’escollir de manera pacífica el seu futur.
Aquesta resolució, juntament amb la negativa prèvia del govern britànic de permetre a Escòcia votar en un nou referèndum d’independència -tal com sí que va poder fer el 2014, amb un referèndum pactat amb Westminster- mostra que la via unilateral és l’única opció.
“Tot i les diferències entre Escòcia i Catalunya, en ambdós països maldem per aconseguir la independència de manera pacífica i democràtica davant d’estats que no volen ni sentir-ne a parlar”, ha indicat Feliu. “Davant d’estats com l’espanyol o el britànic, que no volen permetre l’exercici democràtic de votar en referèndum, la decisió d’aprofitar les eleccions legislatives britàniques vinents per a convertir-les en unes eleccions plebiscitàries es presenta com una alternativa realista, sòlida i factible. Escòcia enceta ara un camí que a Catalunya ja fa temps que s’ha posat en marxa”.
La lluita per la independència de Catalunya s’emmarca en un moment històric de canvi al continent europeu, i va agafada de la mà d’aquelles lluites per la llibertat nacional que viuen altres nacions i pobles d’Europa, com és el cas d’Escòcia. Davant d’aquest procés tan important que enceta el poble escocès, la presidenta de l’Assemblea ha refermat el suport del moviment independentista català amb el poble d’Escòcia, i ha posat l’experiència i l’expertesa de l’entitat a disposició dels agents civils i polítics independentistes escocesos per a acompanyar i donar suport a les campanyes i accions cíviques de suport al plebiscit que es puguin portar a terme.
Un acte previst a Brussel·les per part del govern de la Generalitat el va suspendre la nova conselleria d’Exteriors.
Quan el Govern falla per denunciar internacionalment els atemptats del 17-A i protegir el dret a saber la veritat, l’Assemblea hi és per defensar els interessos de la ciutadania.
Cal traslladar a Europa la lluita de les víctimes per saber la veritat.
Compartim la decepció de Jaume Alonso Cuevillas per la censura del Govern de l’acte programat per al dia 17 de novembre, i per això hem fet possible amb el Consell de la República que es mantingui.
Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana encapçalada per la seva presidenta, Dolors Feliu, realitza aquesta setmana una visita als Estats Units per a internacionalitzar la lluita del poble de Catalunya per l’autodeterminació, i per a denunciar la repressió espanyola contra el moviment independentista català. El 21 de setembre, a les 13 h hora de Nova York, l’Assemblea coorganitzarà un esdeveniment púbic on es presentarà l’informe elaborat per l’UNPO sobre les eines de repressió que els estats autoritaris utilitzen contra els pobles i nacions sense estat.
L’informe Tools of Oppression: How self-determination movements are silenced, analitza com governs de diferents parts del món (especialment de països no democràtics), estan aprofitant la resposta repressiva de l’Estat espanyol, un estat suposadament democràtic i membre de la UE, contra el moviment independentista català, com a pretext per implementar mesures similars a fi de reprimir i criminalitzar els moviments pacífics d’autodeterminació i oprimir les minories i comunitats indígenes.
L’expresidenta de l’Assemblea i vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, participarà com a ponent a la sessió, junt amb el Secretari General de l’UNPO, Ralph Bunche, i representants d’organitzacions kurdes, de Mongòlia del sud i dels tàtars de Crimea. L’acte se celebrarà a l’Institut Ralph Bunche d’Estudis Internacionals, situat al Centre de Postgrau de la City University de Nova York, i hi participarà el seu director, John Torpey.
La presentació de l’informe tindrà lloc en el marc de la 77a sessió de l’Assemblea General de l’ONU a Nova York. A més, els representants de l’Assemblea es reuniran a Nova York i Washington DC amb delegacions estatals davant l’ONU, càrrecs polítics dels EUA, i ONG per discutir la situació relativa a la lluita per la independència de Catalunya i les accions repressives de l’Estat, i discutir perspectives de cooperació en relació a aquestes qüestions.
L’Assemblea Nacional Catalana és membre de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats des de desembre de 2018 i ocupa la seva vicepresidència des d’abril de 2022. L’UNPO és una organització creada el 1991 per potenciar la veu dels pobles i nacions no representats d’arreu del món i defensar els seus drets humans bàsics. Tots els seus membres lluiten per fer realitat els seus drets a la participació civil i política i a l’autodeterminació, i en molts casos estan sotmesos a diverses formes de repressió.
El front internacional és un dels pilars d’acció principals de l’Assemblea, juntament amb el front popular i l’institucional. En aquest sentit, treballa per aconseguir el suports arreu del món pel dret d’autodeterminació de Catalunya, i per denunciar la repressió sistemàtica i els abusos dels drets humans contra els catalans per part de les autoritats espanyoles.