Estat de la Nació: Lluís Llach ens parla del Debat Constituent

L’Estat de la Nació d’avui:

  • Posant les bases per a la República Catalana. Com avança el Debat Constituent? Ens ho explicarà Lluís Llach, una vegada anunciat el concert al Palau Sant Jordi. 
  • Ofensiva de l’Estat espanyol contra la immersió lingüística. Com s’hi ha de reaccionar? En parlem amb Marina Solís, coordinadora de la Sectorial d’Educació de l’Assemblea.
  • Del cor d’Europa a Barcelona. Com és i per què serveix l’oficina dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí? En parlem amb el seu director, Aleix Sarri.
  • L’advocat Pep Cruanyes, president de la Caixa de Solidaritat, fa balanç d’un any marcat per la repressió contra centenars d’activistes i l’extorsió del Tribunal de Cuentas. 
  • Premi al millor web d’entitat financera per a la fintech catalana 11Onze. En parlem amb Toni Mata, el seu director de continguts. 

A les 21.30 h al nostre canal de Youtube:

10 de desembre, a Sabadell, xerrada “Pensions… garantides? Avui? I d’aquí 10 anys?”

Et convidem a assistir a la xerrada:

Pensions… garantides?

Avui? I d’aquí 10 anys?

La xerrada anirà a càrrec de Paco Martínez de la sectorial de gent gran de l’ANC i, Xavier Ludevid i es farà:

  • Divendres 10 de desembre
  • A 2/4 de 8 del vespre
  • A l’auditori del Centre Cívic de Sant Oleguer (c. de Sol i Padrís, 93)
  • Presentació a càrrec de Jordi Folch

Els mitjans de comunicación ens van preparant pel tema de les pensions de mica en mica.

  • Què ha passat a les pensions?
  • Què pot pasar?
  • Sembla ser que no hi ha diners per pagar les pensions en un futur.
  • Diuen que ara vivim més que abans, i cal pagar les pensions durant molts més anys.
  • Que cada cop som més persones per cobrar les pensions i que hi ha menys treballadors per finançar-les.
  • Més pensionistes, durant més anys i menys treballadors per pagar les pensions… sembla lògic que no hi hagi diners.

El debat està enverinat, inquieta i segur que t’interessa.

Xerrades segures amb mesures anti-covid. Estigues tranquil.

Si vols tenir més informació del tema entra aquí:

https://directa.cat/que-passa-amb-les-pensions/

https://www.ara.cat/editorial/edat-jubilacio-futur-pensions-editorial-diari-ara-dilluns-4-octubre-2021_129_4137586.html

https://www.altaveu.com/reportatges/reflexions-sobre-futur-pensions_28411_102.html

https://www.publico.es/public/economia-les-claus-reforma-les-pensions-aprovat-consell-ministres.html

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/3215212/pensions-minimes-i-no-contributives-seran-mes-pujaran-2022

Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències vers les Dones i les Nenes: Ens volem vives i lliures!

Diem prou! I ho diem alçades i sense por. Enguany hem patit 25 feminicidis i 2 infanticidis als Països Catalans 2021(1). És insuportable i del tot inadmissible. I és per això que aquest 25 de Novembre – DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES I LES NENES – tornarem a sortir al carrer tot exigint la fi de totes les violències masclistes.


Com pot ser que continuem denunciant dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, dones assetjades, traficades, explotades, violades per un o per múltiples homes, coneguts o desconeguts, de nit, matinada o a ple dia, a descampats, polígons industrials, al mig del carrer de la ciutat o a casa seva? Els casos d’abusos sexuals, violacions i ciberassetjaments a criatures és esfereïdor. Minuts de silenci, condols i paraules sentides no aturen les violències. La fi del confinament ha portat un increment de la brutalitat dels agressors. És imprescindible passar a l’acció: cap agressió sense resposta a l’alçada del mal que ocasiona.


Tenim lleis i mesures que sobre el paper reconeixen aquesta xacra que patim les dones pel fet de ser dones. Malauradament compta amb la connivència de les institucions i el poder judicial que no destinen recursos suficients als serveis d’atenció ni reglamenten els règims sancionadors que preveuen les lleis. Un poder judicial que fa de l’ordre patriarcal el seu manual de bones pràctiques per tal de no perdre l’hegemonia del poder sobre nosaltres i tot allò que som i volem ser i que sovint revictimitza les víctimes, culpabilitzant-les i fent passar tot un calvari de tràmits judicials. Això també és violència patriarcal. Com també ho és la violència que pateixen les represaliades polítiques. El sistema judicial i policial no ens serveixen ni per caminar tranquil·les ni per esperar justícia. Prou violència institucional. Prou justícia patriarcal.


Nosaltres Dones de l’ANC reivindiquem que tenim l’oportunitat de capgirar la situació fent realitat la República Catalana. Una República que volem tingui un compromís ferm i decidit per erradicar totes les violències masclistes. Una República dotada de recursos econòmics, personal especialitzat i format, i infraestructures per donar aixopluc a totes les víctimes de les violències patriarcals. Una República que defensi i posi en valor i en pràctica una educació inclusiva i coeducadora des del minut zero en totes les etapes educatives.


Ens cal un codi penal i uns tribunals propis que deixin enrere el paternalisme i el masclisme i no penalitzin les víctimes de violències masclistes traslladant sobre elles la responsabilitat vers les agressions que exerceixen els agressors. Ens cal una hisenda pròpia i un sistema fiscal propi i just que permeti disposar i gestionar tots els recursos que generem. Ens cal una Seguretat Social pròpia que doni cobertura a totes les ocupacions i garanteixi el dret a l’atur i a pensions dignes. Les treballadores de la llar i les autònomes no poden quedar excloses de la protecció social. Les dones en situació de violències masclistes no poden perdre cotitzacions ni atur ni casa seva si per sortir-se’n han de deixar la feina i deixar el seu entorn. Ens cal una llei d’estrangeria pròpia que no perpetuï les situacions administratives irregulars, l’explotació i l’exclusió. Viure sense “papers” et posa en situació de vulnerabilitat extrema i afavoreix també les violències masclistes.


Exigim un compromís polític i social per construir entre totes i tots una República Catalana lliure de violències masclistes i garantir justícia, reparació i recuperació a les sobrevivents. Treballem per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no hi tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni lgbtifòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistim i juntes ho aconseguirem.


A l’escola, a casa, als carrers, al transport públic, a les xarxes, als espais d’oci, a la feina… a tot arreu volem caminar tranquil·les i ser lliures, no valentes!


Per això la sectorial Dones de l’Assemblea donem suport al Manifest feminista unitari “Fúria Feminista contra les violències masclistes. De la por a la ràbia, el 25N ocupem juntes els carrers” i diem ben alt que Ens volem vives i lliures!


Sectorial de Dones ANC, Assemblea Nacional Catalana

dones@assemblea.cat

(1)Recompte feminista del feminicidis als Països Catalans: La Directa Convoquem a les dones de l’Assemblea a omplir els carrers participant de les mobilitzacions feministes. Als companys que volen fer-nos costat el dia de la manifestació, que ho facin des dels blocs mixtos de les manis.
Mobilitzacions Dijous 25N

  • Barcelona. Manifestació. A les 18.30h. Pg Gràcia amb Diagonal. Fúria Feminista contra les violències masclistes. Recorregut fins Pl. Catalunya amb acte final (20.15 h). Important. Dones ANC ens trobem al Pg Gràcia amb Provença a les 18.15 h, per fer la mani des del Bloc NO MIXT. Si a la mani us acompanyen companys, aneu al bloc mixt de la manifestació, per damunt de les Percudones (col·lectiu de la batucada de la manifestació).
  • Cornellà. Marxa de torxes contra les violències masclistes. Porta cassoles, xiulets o qualsevol cosa per fer molt soroll. Recorregut: 19.30 h Pl. Ajuntament. 20.00 h Pl. Marsans 20.15 h Biblioteca Central (Garcia Nieto) 20.30 h Pl. De les Dones.
  • Camp de Tarragona. Reus. Quan la violència és la norma, l’autodefensa és un dret. Manifestació unitària del Camp de Tarragona. Contra la violència masclista institucional. 19.30 h Mercat del Carrilet Reus.
  • Lleida. Contra la violència masclista, ofensiva feminista. 19.30 h Pl. Ricard Viñes. Manifestació mixta. Capçalera no mixta.
  • Terres de l’Ebre. Tortosa. Foc al Patriarcat. Feministes de l’Ebre en lluita. Marxa de torxes No Mixta A les 19 h. Sortida des de l’esglèsia del Roser – Ferreries. 20 h Acte a la Plaça de l’Ajuntament, acte Mixt.
  • Totes les convocatòries a la web Novembre Feminista https://novembrefeminista.caladona.org/

L’Assemblea exigeix aplicar la immersió lingüística i desobeir la sentència del Tribunal Suprem

Davant la publicació per part del Tribunal Suprem de la sentència que vol imposar un mínim d’un 25% de classes en castellà a les escoles de Catalunya, volem deixar clar que ens trobem davant d’una ofensiva judicial més per part de l’Estat espanyol.

La sentència, que reclama augmentar les hores de castellà, només respon a objectius polítics. Pretén seguir amb el control i la repressió de Catalunya i la nostra llengua. Cal recordar que la sentència respon a un recurs del propi govern espanyol presentat mitjançant l’advocacia de l’Estat.

Un cop més, l’Estat espanyol utilitza la seva suposada justícia per liquidar els nostres drets nacionals. A més a més, busca confrontació interna on no n’hi ha. Ataca directament un model de consens social i pedagògic.

Hem de ser conscients, com ho és l’Estat espanyol quan l’ataca, que la llengua catalana és vertebradora de la nostra identitat i cohesió nacional. Per aquest motiu, des de l’Assemblea apostem per la desobediència a la sentència i exigim que es compleixi la immersió arreu del territori.

També reclamem més iniciatives en altres àmbits de la política lingüística que pot fer la Generalitat, i posar la nostra força mobilitzadora a disposició de les entitats que lluiten per la llengua.

Tot i això, som conscients que només la independència ens donarà les eines necessàries per garantir l’ús i el coneixement del català en tots els àmbits.

Per protegir la llengua catalana, lluitem i guanyem la independència!

Estat de la Nació: entrevista a Teresa Cabré, presidenta de l’institut d’Estudis Catalans

Aquest vespre, un nou Estat de la Nació.

Al programa d’avui:

  • Entrevista a la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré.
  • Clam per convertir la comissaria de la Via Laietana en un espai d’interpretació i memòria de la repressió i la tortura. Amb Elisenda Romeu (Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea).
  • Els 9 de Lledoners, absolts. En parlem amb Eric Laredo, un dels encausats.
  • Atesos per persones o màquines? Ens en parla Xavier Esteve, cap d’atenció al client d’11Onze.

A les 21.30 h, al nostre canal de Youtube:

18 de novembre, a Sant Cugat, Àgora 1 d’Octubre: Creant eines de país

El dijous 18 de novembre, a Sant Cugat del Vallès, es farà una nova xerrada del cicle Àgora 1 d’Octubre.

En aquest cas serà sobre “Creant eines de país” i hi participarà Salvador Cot, d’Eines de país i Roser Palol, de la Instersindical.

L’acte començarà a 19.00 hores a la Casa de Cultura.

Estat de la Nació: el canvi climàtic i la cimera de Glasgow

Avui, divendres, un nou Estat de la Nació.

Al programa d’avui:

  • Entrevista a Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat. Què n’hem d’esperar, de la cimera pel clima de Glasgow?
  • Tornen els castells. Parlem de la represa de la temporada castellera amb Albert Pedret (Colla Vella dels Xiquets de Valls) i Montse Soler (Colla Joves Xiquets de Valls).
  • Com canvia la relació entre clients i bancs al segle XXI? Amb Òscar Tafanell, director financer d’11Onze, la nova fintech catalana.
  • Hervé Pi, des de Perpinyà, ens parlarà de la repercussió de la Diada de la Catalunya Nord.
  • Quina és la situació dels joves i adolescents que arriben a Catalunya? En parlem amb Guillermo Scheling, coordinador de la Sectorial d’Immigració de l’Assemblea.

A les 21.30 h al nostre canal de Youtube

18 de novembre, a Ripollet, acte “Lluitar per la llengua, encara!”

El dijous 18 de novembre, a Ripollet, es farà l’acte titulat “Lluitar per la llengua, encara!“.

L’acte comptarà amb la participació dels filòlegs Pau Vidal i Jaume Marfany.

Està previst que comenci a les 19.30, a la sala d’actes del Centre Cultural.

Els silencis de la Comissió Europea sobre els abusos de l’Estat contra Catalunya són “injustificables”, segons un nou estudi europeu

Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l’estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l’estat de dret.

L’estudi denuncia que els informes sobre l’estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l’estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017″, declarant el cas com “un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l’estat de dret a la Unió.

En aquest sentit, l’informe denuncia també un ampli “ventall d’incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l’executiu”, incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d’odi i d’agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals.

D’altra banda, es destaca l’informe del Consell d’Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d’euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l’exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d’altres. En aquest sentit, l’informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.

L’informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l’octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l’empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l’Informe de l’Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.

L’informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions “sistèmiques” de l’estat de dret i va argumentar que no comentaven “casos individuals”. A més, va reiterar que l’evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren “una qüestió interna d’Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”.

En aquest sentit, a les seves conclusions, l’informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l’estat de dret, afirmant que moltes d’aquestes qüestions són “un assumpte intern” de l’Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l’estat de dret a la Unió Europea”, i que “l’anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l’estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d’opressió”.

L’estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l’estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l’estat de dret com a eina d’opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, “reduint l’estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d’expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”

Estat de la Nació: Entrevista a Toni Comín sobre les eleccions al Consell per la República

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació

Al programa d’avui:

  • Toni Comín, eurodiputat, ens parla dels resultats a l’Assemblea de Representats del Consell per la República. I ara, què? 
  • El cas dels 9 de Lledoners. Amb Anna Roselló, portaveu del grup de suport. 
  • Jocs Olímpics d’Hivern: sí o no? En parlem amb Francesc Sanahuja, responsable de Pirineus Territori esportiu d’Europa, i Mònica Bosch, presidenta de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern.
  • Activisme per la independència i pels drets de les persones nouvingudes. Amb Cristina Álvarez, de la Sectorial d’Immigració de l’Assemblea

Estat de la Nació: entrevista al conseller Lluís Puig

Com cada divendres, arriba l‘Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • 4 anys d’exili i lluita des de l’exterior. Com ho ha viscut Lluís Puig, exconseller de Cultura i diputat al Parlament?
  • 11Onze: què i com és la nova fintech catalana? En parlem amb la seva CEO, Natàlia Cugueró.
  • Una declaració internacional per posar sobre la taula les polítiques del temps, més enllà de la reforma horària. Amb Marta Junqué, coordinadora de Barcelona Time Use Initiative.
  • Parlem de la qualitat del son amb Carla Estivill (Fundació Estivill Sueño).

🔴 A les 21.30 h en directe a TeveCat i al nostre canal de Youtube.

27 d’octubre, a Cerdanyola, Vicent Partal parlarà dels mitjans i la repressió

El dimecres 27 d’octubre, a Cerdanyola del Vallès, el director de Vilaweb, Vicent Partal parlarà sobre els mitjans de comunicació i la repressió. L’acte coincidirà en el dia que va fer-se la declaració d’independència al Parlament de Catalunya, fa quatre anys.

L’acte començarà a les 19.30 h, al Teatre de l’Ateneu, carrer Indústria 38.

Al vestíbul de l’Ateneu, i des de les set del vespre, representants del Consell per la República informaran sobre l’organització i la seva transcendència en el procés d’alliberament nacional. Així mateix, explicaran com poder-s’hi inscriure i, per a qui ja ho estigui, com poder votar a les properes eleccions a l’Assemblea de Representants dels propers dies 29, 30 i 31 d’octubre.

Estat de la Nació: la decisió del Tribunal de Comptes i taula jove sobre oci i precarietat

Com cada divendres, un nou l’Estat de la Nació.

Al programa d’avui:

El Tribunal de Comptes espanyol rebutja l’aval de l’ICF pels alts càrrecs d’exteriors. En parlem amb Jaume Amat, síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Taula jove sobre oci, cultura i precarietat amb Maria Villaró (La Forja) i Pol Ibós (Jovent Republicà).

Sant Carles o la Ràpita? Parlem de la consulta al municipi amb la coordinadora de l’assemblea territorial de la Ràpita, Mariona Gairí.

Parlem amb Eva Fontova, secretària nacional de l’Assemblea, sobre l’activitat internacional de l’entitat la darrera setmana.

L’Assemblea fa balanç dels 100 primers dies del Govern. En parlem amb Arnau Padró, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’entitat.

A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:

L’Assemblea emplaça el Govern a preparar-se per la ruptura

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la valoració dels primers 100 dies de govern. Aquest informe, que es farà trimestralment, s’ha realitzat comparant el Pla de Govern i les accions realitzades amb el decàleg de l’Assemblea.

Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén democratitzar l’accés a la informació i augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a la tasca que realitzen els electes. En definitiva, es vol ajudar a la ciutadania a prendre decisions informades, abans i després de les eleccions.

Per tal d’elaborar aquest informe s’ha tingut en compte en quin punt es troben les propostes que recull el decàleg de l’Assemblea: no previst, parcialment previst, previst, execució parcial i executat.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “els principis que no s’inclouen de forma majoritària al Pla de Govern són els encarats a la ruptura amb l’Estat espanyol: respecte per la voluntat dels electors, sobirania i no cooperació institucional i construcció de la Institució pròpia”.

“En alguns àmbits sectorials que són necessaris per preparar el país per la ruptura, sí que es poden veure certes tendències que s’inclinarien en aquest sentit“. Aquestes avaluacions “tenen un caràcter propositiu”, ha afegit la presidenta de l’Assemblea.

Paluzie ha conclòs que “aquests dos anys no seran perduts si realment es prepara el país per poder afrontar una futura ruptura amb l’Estat. La nostra proposta d’accions concretes és en positiu. Podem preparar-nos des de les institucions per a la independència“.

Per la seva banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Arnau Padró, i el secretari nacional Jordi Domingo, han estat els encarregats de desgranar els diferents punts del decàleg tot analitzant el Pla de Govern i l’acció realitzada fins aquest moment.

En aquest enllaç es poden consultar totes les valoracions dels diferents punts del decàleg.

L’Assemblea denuncia els abusos de drets humans de l’Estat contra Catalunya al Fòrum Europeu de Nacions Unides sobre drets de les minories nacionals

Els dies 12 i 13 d’octubre, el Fòrum Regional Europeu de les Nacions Unides ha reunit uns 150 representants d’estats, de l’ONU, d’organitzacions regionals, d’agrupacions de la societat civil i de minories nacionals.

En aquest sentit, representants de l’Assemblea han intervingut en cadascuna de les quatre sessions del fòrum per denunciar les violacions dels drets humans que les autoritats espanyoles cometen contra el poble de Catalunya.

Bàrbara Roviró, secretària nacional de l’Assemblea i Coordinadora de la Comissió Internacional, va participar ahir a la primera sessió, titulada “Les causes fonamentals dels conflictes contemporanis que involucren minories”, en la què va denunciar que les autoritats espanyoles estaven abusant d’aquests drets catalans: “més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans han estat perseguits políticament per les autoritats espanyoles, creant un efecte dissuassori en l’exercici de la llibertat d’expressió, reunió i el dret a la participació política”.

El secretari nacional Carles Fité va intervenir a la segona sessió, “Marc normatiu: els drets humans de les minories i prevenció de conflictes”, on va denunciar la intervenció i persecució de la justícia espanyola de l’activitat parlamentària a Catalunya: “Els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana, basant-se en una interpretació extremadament restrictiva de la Constitució espanyola, anul·lant així la representació política de les minories nacionals.”

Les conferències s’han reprès aquest matí, amb una sessió centrada en “Els obstacles a la implementació dels drets de les minories i la prevenció eficaç dels conflictes”. Roviró hi ha tornat a intervenir, alertant del risc que comporta ignorar les vulneracions de drets perpetrades per un estat membre a la UE: “El 2019, el govern de Turquia va justificar la destitució i la persecució judicial de representants electes kurds amb les mesures repressives de l’Estat espanyol contra els representants democràtics bascos i catalans, tot reconeixent que en tots aquests casos no s’havia fet ús de la violència.”

Finalment, la Secretària Nacional Eva Pruneda Ruiz, ha pres l’última paraula durant la darrera sessió: “Camins a seguir per solucionar les mancances dels mecanismes de drets humans per protegir les minories i prevenir conflictes”, en la què va denunciar el cas de l’expresidenta de l’Assemblea i expresidenta del Parlament de Catalunya, que va ser condemnada a 11 anys i mig de presó i hi va passar 3 anys i mig per haver permès un debat sobre la independència a la cambra.

En el marc del fòrum, el relator especial de les Nacions Unides sobre minories, Fernand de Varennesva posar en relleu la manca de reconeixement per part del govern espanyol de les minories nacionals existents a l’Estat espanyol -incloent Catalunya-, un fet que pot provocar discriminacions i vulneracions dels seus drets.

Els debats resultants a les diferents sessions de treball serviran per redactar els informes i les recomanacions de la 14a sessió del Fòrum mundial de les Nacions Unides sobre les minories, que tindrà lloc a Ginebra el desembre de 2021, i que es titularà “La prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories”.

L’Assemblea ha estat present en diverses reunions de les Nacions Unides sobre minories i drets humans per denunciar violacions de drets contra els catalans, així com esdeveniments clau com l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya (2020), i els seus representants també han realitzat diverses declaracions orals com a declaracions escrites presentades per a denunciar les vulneracions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (novembre de 2020, juny de 2018).