Campanya de l’Assemblea per proveir la ciutadania de mascaretes d’ús no sanitari i recursos per a la recerca i tractament de la COVID-19 als hospitals catalans

L’Assemblea ajudarà a fer arribar 105.000 mascaretes d’ús no sanitari a la ciutadania, ja que cada vegada són més difícils de trobar. Per això, juntament amb Tèxtil Rosdan -empresa que els darrers anys ha confeccionat la samarreta de l’Onze de Setembre-, s’ha encarregat de trobar el teixit adequat (gruix de 220 g i cotó 100 %), de fer-ne un tractament hidròfug per augmentar-ne la seguretat, de tallar-lo industrialment a Tèxtil Rosdan i d’aconseguir-ne la distribució mitjançant un acord amb la cadena de supermercats del grup Bonpreu-Esclat. 

L’adquisició del lot comportarà un donatiu d’un euro i contindrà dues teles i una cinta de goma. D’aquesta manera, cada persona podrà confeccionar dues mascaretes. Seran per a ús personal, i no per a ús sanitari. Els ingressos d’aquesta iniciativa aniran íntegrament destinats a la recerca i tractament de la COVID-19 als hospitals catalans.

La ciutadania les podrà adquirir als diferents establiments de la cadena de supermercats del Grup Bonpreu a partir de dimarts, 31 de març. En els lots hi haurà un seguit d’indicacions que facilitaran el màxim el procés de confecció, que s’haurà de realitzar a casa, i que podrà fer-se tant cosint a mà com amb màquina de cosir. 

El tractament hidròfug del teixit desapareix després de 30 rentades. Tot i això, l’Assemblea recomana que, abans d’utilitzar la mascareta, es renti amb aigua i lleixiu a temperatura mínima de 60ºC. Aquest procés s’ha de repetir cada vegada després d’usar-la. L’entitat també recorda que cal tenir en compte que les mascaretes són un material de protecció complementari i d’ús personal, i que cal mantenir totes les altres mesures de protecció contra el virus. 

Aquesta iniciativa se suma al servei gratuït d’atenció i suport psicològica per a malalts de la COVID-19 i persones del seu entorn de convivència, el qual amplia l’horari tots els dies de la setmana de 9 a 21 h i es fa extensible al personal sanitari.

Psicòlegs de l'ANC ofereixen un telèfon d’assistència i suport psicològic pel coronavirus

S’ha ampliat l’horari.

Gràcies a la sectorial de psicologia de l’Assemblea, s’ha activat un servei d’assistència i suport psicològic per a casos relacionats amb la gestió de la crisi del coronavirus, pensat tant per als malalts com per a persones del seu entorn de convivència.

Professionals de l’àmbit de la psicologia estaran disponibles per atendre els dubtes i les inquietuds al telèfon 93 347 1714, extensió 1036. 

El servei ha ampliat l’horari i serà operatiu de dilluns a diumenge, de 9 h a 21 h.

Declaració 8 de març 2020: Juntes som més fortes


Des de la sectorial Dones ANC animem a totes les companyes a fer nostre el lema i participar de la mobilització internacional d’aquest 8 de març perquè malauradament encara continuem patint com a col·lectiu desigualtats, repressió i violències. Per tot això des de la nostra sectorial aquest 8 de març:


– Exigim la fi de les violències masclistes. Ens volem vives i lliures!
– Exigim la fi de les diferències salarials entre homes i dones. Per uns drets laborals no sexistes que acabin amb la jerarquia patriarcat laboral de la nostra societat.
– Exigim decidir sobre el nostre propi cos i la nostra vida.
Denunciem la precarietat laboral causa principal en molts casos de la feminització de la pobresa i l’explotació laboral que porta moltes dones a situacions de vulneraritat extrema.
– Exigim uns pressupostos amb perspectiva de gènere perquè les polítiques d’igualtat són transversals no només d’una partida social o sanitària.
Denunciem on són les dones en els mitjans de comunicació, en les estructures d’estat en la política institucional, social, econòmica i universitària.
– Exigim unes escoles laiques, catalanes i en català, públiques, inclusives i coeducatives. Sense coeducació no hi ha inclusió!
– Exigim igualtat des del respecte a les diferències, perquè som moltes, diverses i no estàndards!
Denunciem polítiques migratòries penalitzadores i no acollidores! La llei d’estrangeria és un instrument al servei del racisme institucional que evidencia la desigualtat i manca de drets de les persones d’altres orígens.
– Exigim unes polítiques econòmiques i mediambientals que ens permetin salvar el nostre entorn davant l’emergència climàtica que vivim.
– Exigim una renda bàsica universal per a totes!
Denunciem la penalització laboral per maternitat així com també la manca de reconeixement dels treballs de cura no remunerats. Prou desigualtats i fi de la vulneració de drets i llibertats.

Denunciem la repressió i la violència policial i la justícia patriarcal, que atempta sistemàticament contra els nostres drets, vulnera les nostres llibertats, mentre dóna impunitat a comportaments feixistes.
– Exigim la llibertat de les preses polítiques, el retorn de les exiliades, la cancel•lació de totes les causes obertes per l’1 d’octubre i la fi de la judicialització de la política.
– Exigim poder exercir el dret de l’autodeterminació i no ser penalitzades per fer-ho.
– Exigim la fi de la persecució a la dissidència política i social, a casa nostra i arreu del món. Tot el suport a les defensores dels DDHH estiguin on estiguin…des de Rojava a Nicaragua!
I ens reconeixem des de la sororitat compartida i fem dels valors de la República part del nostre fer quotidià.
LLIBERTAT !

Dones lliures en un poble lliure!
Dones lliures per una vida digna … en llibertat!

VISCA EL 8 DE MARÇ

Barcelona diu no a l’extradició de Julian Assange gràcies a la convocatòria de l’Assemblea

Julian Assange podria encarar una pena de fins a 175 anys de presó si finalment és extradit als Estats Units. Ahir, Barcelona va fer sentir el seu clam de solidaritat amb l’activista i fundador de Wikileaks, tot assenyalant que la seva extradició i condemna suposarien un cop a la llibertat de premsa, d’expressió i del dret a la informació. Contra la vulneració d’aquests drets fonamentals, la concentració global, també a Barcelona, s’emmarcava sota el lema ‘el periodisme no és un crim’. 

El suport d’Assange al moviment independentista de Catalunya ve de lluny, fins que al març de 2018 li van tallar les comunicacions, en part per la pressió del govern Espanyol. “El dret a la informació no preocupava a l’Estat espanyol, sinó que el món sabés el tipus d’estat autoritari que és”, va denunciar Elisenda Paluzie. La presidenta de l’Assemblea també va alertar de la persecució política que viu Assange per defensar la transparència, la veritat i la justícia, i va exigir-ne la seva llibertat.

L’acte de Barcelona va comptar amb les intervencions de Francesc de Dalmasses (JxC), Albert Botran (CUP) i Eva Baró (ERC), que van llegir una moció que serà presentada aquest dimarts al Parlament de Catalunya en nom dels tres partits independentistes, i que reivindicava la defensa dels drets fonamentals, tot exigint la llibertat immediata i incondicional d’Assange. 

Tot seguit, es va poder sentir una gravació del mateix Assange donant suport a l’autodeterminació de Catalunya els dies propers a l’1-O. Finalment, van tancar l’acte les intervencions de Xavier Antich i Elisenda Paluzie per part d’Òmnium i de l’Assemblea, respectivament. 

L’acte va ser organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i va comptar amb el suport d’Anonymous Catalunya, Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP, Demòcrates de Catalunya, el Partit Pirata, Primàries Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Chalecos Amarillos.

L’Assemblea afegeix Barcelona a la protesta mundial en suport a Julian Assange del dilluns 24

El proper dilluns, 24 de febrer, a Londres, comença la vista a Julian Assange, fundador de WikiLeaks, per decidir sobre la seva extradició per ser jutjat als Estats Units. Allà se’l podria condemnar fins a 175 anys de presó. Per aquest motiu, en una convocatòria de protesta global, desenes de ciutats d’arreu del món han convocat mobilitzacions contra l’extradició d’Assange sota el lema el periodisme no és un crim.

L’Assemblea ha impulsat i organitza la mobilització de suport a Barcelona, i suma així la capital catalana a la resta de convocatòries d’arreu del món. Per això fa una crida a concentrar-se el proper dia 24, a les 19.30 h, a la plaça Universitat de Barcelona.

La tria de la ubicació per fer la concentració de Barcelona no és casual. Durant la tardor de 2017, Assange va mostrar repetidament el seu suport al dret a l’autodeterminació de Catalunya i la imatge més icònica d’aquell suport es va produir en una videoconferència organitzada per l’agrupació Universitats per la República. Una plataforma formada per les principals organitzacions d’estudiants universitaris catalans, d’entre les quals l’ANJI, l’Assemblea de Joves de l’Assemblea.

Assange va afirmar durant el seu missatge reproduït a la capital catalana que “poblacions de tot Occident aprendran de la vostra experiència” i va insistir que “on vagi Catalunya, la seguiran altres estats”. A més, va qualificar que el referèndum de l’1 d’Octubre era “un fet determinant de la història d’Occident”.

És per això que durant la concentració, a més de mostrar el rebuig a l’extradició de Julian Assange i de donar suport al periodisme, també se li agrairà el suport de l’australià vers l’autodeterminació de Catalunya.

A la convocatòria inicial de l’Assemblea en suport al fundador de Wikileaks ja s’hi han sumat Anonymous Catalunya, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, la Candidatura d’Unitat Popular, Demòcrates de Catalunya, el Partit Pirata, Primàries Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Chalecos Amarillos.

Encara s’espera que hi hagi més adhesions els propers dies a la convocatòria inicial de l’Assemblea en suport al fundador de Wikileaks.

L’ANC de Sabadell dona suport a l’acampada popular de MES del 15 i 16 de febrer

Aquest cap de setmana el moviment estudianti MES realitza una Acampada popular per denunciar la situació política que viu el país i per manifestar-ne el rebuig.

Exigeixen, resumidament, l’aministia pels presos polítics i exiliats, la finalització de la repressió que vivim i l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Podeu veure el manifest que van presentar públicament, divendres 7 de febrer, al local de l’Obrera i també la relació d’activitats que tenen previstes de fer durant els dos dies.

Totes les activitats són obertes a tothom, però molt especialment cal donar-los suport al començament de la marxa de dissabte, 15, davant dels Jutjats de Sabadell i que anirà fins a la plaça de l’Ajuntament on hi muntaran el campament.

 

Ens agrada poder dir que no és cert que el jovent està de braços plegats i que només fa crítica des del sofà. Quan els joves ho deicideixen hi són i ho manifesten amb el seu llenguatge i a la seva manera.

Ens en sentim molt orgullosos de MES. Endavant jovent!!

12 de febrer, a Bellaterra, xerrada “Cambra de Comerç i les eines de país”

El dimecres 12 de febrer, a Bellaterra, es farà la xerrada “Cambra de Comerç i les eines de país” a càrrec de Montse Soler.

L’acte començarà a les 19.30 al Club Bellaterra.

AJORNADA 6 de febrer, a Sabadell, tertúlia “La planificació territorial del Vallès, quin futur?”

El Vallès Oriental i l’Occidental formen una regió econòmica europea de primer ordre on viuen 1.450.000 habitants que té el contrapès de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Quina articulació ha de tenir tot el Vallès en el futur?

En parlarem amb Manel Larrosa, arquitecte i urbanista, el dijous 6 de febrer, a les 19.00, al local del carrer Illa, 3.

Toc d’atenció a l’Estat espanyol durant l’Examen Periòdic Universal de Nacions Unides per les seves violacions de drets fonamentals

Aquest matí a la seu de Nacions Unides, a Ginebra, s’ha celebrat la 35a sessió de l’Examen Periòdic Universal (UPR, sigles en anglès). Els Estats membres de l’ONU han tingut ocasió d’avaluar i realitzar preguntes i recomanacions a l’Estat espanyol en relació a la situació i al compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals.

L’Assemblea, una de les organitzacions de la societat civil que han presentat informe.

Un dels indicadors del deteriorament de la situació pel que fa al respecte dels drets fonamentals a l’Estat espanyol és el fet que s’hagin presentat un total de 89 informes per part d’organitzacions de la societat civil. Aquests 89 informes són per aportar informació per a l’Examen a l’Estat espanyol. Un increment molt important en relació als 27 que es van presentar la darrera ronda, l’any 2015.

Jaume Bardolet, secretari nacional de l’Assemblea coordinador de la comissió d’incidència internacional, present a Ginebra, ha destacat el paper actiu de l’Assemblea en la presentació dels informes per part de la societat civil. També ha recalcat: “Som una de les entitats que vam presentar un informe, el mes de juliol passat, dels més detallats d’infraccions d’Espanya en drets fonamentals”. Bardolet ha fet referència a l’informe conjunt que van presentar l’Assemblea i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) que va posar l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, fins i tot el món de la cultura.

També es va centrar en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret de reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultura, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, incloent-hi la prohibició de detenció arbitrària, entre altres. Alguns aspectes denunciats en l’informe conjunt de l’Assemblea i UNPO van ser mencionats en diversos paràgrafs del document elaborat per l’oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans de Nacions Unides sobre la UPR a l’Estat espanyol.

117 països han realitzat intervencions

Bardolet també ha destacat que hi ha hagut 117 països que han presentat propostes o recomanacions a l’Estat espanyol i, d’aquests, 22 ho han fet en referència a vulneracions de drets fonamentals. Del total de 117 països que han realitzat intervencions, destaquen Estats com ara França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que han estat especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019.

En matèria de drets civils i polítics, destaquen les aportacions fetes per Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Islàndia, Mèxic i Colòmbia, uns drets que són essencials per al bon funcionament de la democràcia, tal i com han recordat a Espanya.

Referències a Catalunya

A banda de la violència policial denunciada per Iraq, Rússia i Itàlia, la majoria de països han insistit en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, com han fet Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela ha estat el país que ha fet una referència directa a Catalunya i que ha insistit en què l’Estat espanyol necessita trobar una solució política al conflicte, a través del diàleg.

Canadà i Islàndia han demanat un canvi de la legislació respecte a la Llei mordassa, com també ho ha fet Suïssa que, juntament amb França, han remarcat la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. Estats Units ha fet una menció especial a la feina dels periodistes i el deure d’Espanya de protegir-los en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia ha exigit una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.

La delegació espanyola ha evitat abordar les crítiques sobre les violacions de drets civils i polítics, així com les preguntes sobre detencions arbitràries, empresonament amb incomunicació i tortura, tot en relació amb l’autodeterminació de Catalunya.

Un total de set Estats han realitzat preguntes per escrit. D’aquestes, destaca una qüestió plantejada per Bèlgica, on es pregunta a l’Estat espanyol per les mesures per aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, les del Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i del relator especial en dret a la llibertat de reunió i associació. Estaments tots ells que havien mostrat la seva preocupació per les vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles, també contra el moviment independentista.

En la mateixa direcció, Suècia ha preguntat per la llei coneguda popularment com a “Llei mordassa”, expressant preocupació pel que fa a la protecció del dret a la lliberta d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació, especialment pel que fa a periodistes i a societat civil. Tots aquests temes estan relacionats amb la qüestió catalana. Més lluny ha anat la representació de l’Iran, que ha formulat una pregunta en relació als passos que l’Estat espanyol planteja fer per millorar la situació pel que fa a aquests drets, principalment en el context del referèndum de 2017. El Regne Unit ha demanat informació en relació a mesures per millorar la situació pel que fa a llibertat de premsa. Per la seva banda, Alemanya ha formulat una pregunta en relació a la Llei d’Amnistia de 1977 i a la possibilitat de jutjar els crims del franquisme.

Totes aquestes recomanacions i preguntes tindran un recorregut a partir d’ara i tant els Estats com la societat civil en podran fer el seguiment del seu nivell d’implementació i podran demanar explicacions a Espanya en cas d’incompliment.

L’Assemblea és una de les entitats de la societat civil que en farà el seguiment.

Jaume Bardolet, coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional.

30 de gener, a Sant Quirze, xerrada sobre l’emergència climàtica i què podem fer-hi

El dijous 30 de gener, a Sant Quirze del Vallès, es farà una xerrada sobre l’emergència climàtica i la necessitat de fer una transició energètica. També tractarem les opcions que tenim com a usuaris d’optar per les millors alternatives a les que posen en risc la vida al nostre planeta.

Hi participaran Josep Centelles, membre del CMES, Col·lectiu per a un nou Model Energètic i Social sostenible, i un representant de Som Energia de Sabadell.

L’acte començarà a les 19.00, a la Biblioteca de Sant Quirze, c/Eduard Toldrà, s/n.

Comunicat sobre les mesures cautelars contra Consum Estratègic

Aquest divendres al matí l’Assemblea Nacional ha rebut la notificació de la Interlocutòria del Jutjat Mercantil 11 de Barcelona resolent la demanda de mesures cautelars prèvies urgents interposades per Fomento Del Trabajo Nacional contra l’activitat de Consum Estratègic. La resolució, després de tres mesos de la vista, resol aquesta demanda d’urgència imposant a l’Assemblea el tancament del web i la prohibició de no fer cap mena d’acció pública de la campanya “Consum Estratègic”, ara i en el futur.

La campanya de l’Assemblea és la promoció del consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i fa èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0, o el respecte i/o promoció de la llengua catalana com a part indestriable de la realitat del nostre país.

La interlocutòria qualifica la campanya de “boicot” i es basa únicament en una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del cas Willem contra Franca de 16 de juliol de 2009 en què un alcalde proposava un boicot a tots els productes israelians, que no té res a veure amb aquest cas.

Aquesta resolució suposa un greu precedent i la restricció del concepte de consum ètic i responsable, àmpliament estès en diversos sectors socials i ideològics de la nostra societat.

Suposa també un precedent greu perquè fa una interpretació restrictiva del dret a la llibertat d’expressió que, com diu el TEDH, comporta no només l’expressió de les idees, sinó també promoure la difusió per tots els mitjans possibles i l’actuació conseqüent de les persones en la seva vida social.

Una resolució que s’emmarca dins de la interpretació restrictiva dels drets civils que fan molts tribunals espanyols, que contrasta amb les resolucions europees respectuoses amb una interpretació àmplia del dret a la llibertat d’expressió com a base essencial d’una societat democràtica.
Els serveis jurídics de l’Assemblea estan estudiant quina resposta donar a aquesta resolució.

L’Assemblea se solidaritza amb la resistència kurda i defensa els seus drets de reunificació i autodeterminació

L’Assemblea Nacional Catalana, davant l’ofensiva militar de l’estat turc iniciada el passat mes d’octubre, vol fer arribar la seva solidaritat a les dones i homes kurds que en aquests moments resisteixen contra l’exèrcit turc, i s’oposa a totes les intervencions imperialistes a la regió. Així mateix, defensa el dret del poble kurd a la seva unificació i autodeterminació en pau amb tots els altres pobles.

Les accions militars perpetrades per l’exèrcit turc i l’anomenat “exèrcit nacional sirià”, format per mercenaris de diversos grups terroristes, suposen una invasió i ocupació al territori kurd del nord de Síria. Durant més de dos mesos, els atacs a ciutats i assentaments han estat constants. De fet, segons la Mitja Lluna Kurda, els cinc primers dies d’accions militars van deixar 46 civils morts i 139 ferits. Les forces SDF i YPJ-YPG, que van alliberar Síria del nord i de l’est del règim terrorista IS, treballen per protegir la gent de les noves ocupacions i massacres. I les dones que van alliberar milers de dones de l’esclavitud de l’ISIS són ara bombardejades per un exèrcit de l’OTAN amb un objectiu clar: dur a terme una neteja ètnica. Com a conseqüència, ja hi ha milers de desplaçats.Malgrat això, ni la comunitat internacional ni les Nacions Unides han pres cap mesura adequada per evitar el conflicte i parar els peus a Turquia, que, de fet, ja va cometre crims de guerra a Afrin el 2018 i que, llavors sí, la comunitat internacional va condemnar. És més, algunes potències hegemòniques com Rússia i els Estats Units han fomentat la situació actual, amb la consegüent ocupació de territoris per part de Turquia, que suposa un incompliment del dret internacional i de la pròpia sobirania de Síria.La solidaritat del poble kurdEls més de vuit anys de guerra a Síria han generat milers de desplaçats i damnificats que, sense cap suport digne de les organitzacions de les Nacions Unides, l’administració autònoma del nord i de l’est de Síria han aconseguit acollir-los, protegir-los i donar-los suport. A més, aquestes administracions autònomes han aconseguit, durant tot aquest temps, assegurar les necessitats humanes i els drets democràtics per a totes les persones d’aquesta regió.Cal destacar també el paper actiu de les dones en aquest conflicte internacional, especialment la revolució engegada a Rojava, diana dels atacs de l’exèrcit turc precisament per la font d’inspiració que ha suposat pel feminisme la creació d’un model social alternatiu de societat ecològica, democràtica i basada en l’alliberament de les dones.