La manifestació convocada per ambdues entitats amb el lema “PROU! Única via, Independència”, se celebrarà el dia 7 de febrer a les 12 h.
La marxa, que començarà al monument a Rafael Casanova i acabarà a la Plaça Sant Jaume, denuncia l’espoli fiscal i proclama la independència com a única solució.
Lluís Llach: “La principal raó de ser de l’independentisme és construir un país millor per a tots els catalans, i així ho hem reivindicat l’Assemblea i el Consell des que vam néixer.”
Jordi Domingo: “Si la unitat exclou parlar d’independència, llavors no és unitat plena.”
L’Assemblea i el Consell de la República han presentat avui en roda de premsa la manifestació convocada pel 7 de febrer sota el lema “Prou! Única via: independència!”. La manifestació denuncia l’espoli fiscal que pateixen els catalans, la repercussió que té en Rodalies i els altres serveis bàsics, i reivindica la independència com a única solució. La marxa començarà a les 12 del migdia des del monument a Rafael Casanova, seguirà per ronda de Sant Pere fins a la plaça Urquinaona, baixarà per Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, on tombarà per Jaume I per finalitzar a plaça Sant Jaume.
Lluís Llach, el president de l’Assemblea, ha explicat que la convocatòria d’aquesta manifestació s’ha produït arran del caos ferroviari de Rodalies de l’última setmana. Ha denunciat la mala gestió dels governs espanyols: “infrafinancen el nostre país, el maltracten i fan servir els recursos dels ciutadans per engreixar l’estructura radial i extractiva madrilenya”. Llach ha ressaltat que el motiu de la manifestació no és només el caos de Rodalies: “La discriminació premeditada i la incompetència espanyola no només s’han carregat Rodalies, també han provocat estralls a la resta de serveis públics del país”. Ha assenyalat àmbits com les infraestructures desfasades i insuficients, la sanitat i els serveis socials, l’ensenyament, l’habitatge o els salaris. Llach ha denunciat la dependència de l’Estat espanyol: “Sense els nostres recursos i sense sobirania política això no canviarà”.
El president de l’Assemblea ha denunciat que la promesa del traspàs de Rodalies ve de lluny. Lluís Llach ha explicat que no és la primera vegada que el govern espanyol promet un benefici econòmic per Catalunya que acabarà incomplint. Ho ha exemplificat amb el traspàs promès i no executat del 2009, anunciat pel govern socialista. Una altra promesa incomplerta és la de Mariano Rajoy el març del 2017, quan va prometre “pluja de milions” destinada a les infraestructures de Catalunya, en ple procés independentista.
El president del Consell, Jordi Domingo, ha destacat l’enorme impacte que té el dèficit fiscal sobre la capacitat de Catalunya per invertir en uns serveis públics de qualitat. Domingo ha remarcat que la inversió extraordinària a Rodalies anunciada per la Generalitat aquesta setmana, d’uns 1.700 milions d’euros fins al 2030, es recaptaria en només vint-i-vuit dies sense dèficit fiscal, segons les dades que la Generalitat va presentar l’any 2023 sobre l’exercici del 2021. És a dir, en només quatre setmanes, Catalunya seria capaç de recaptar el que Espanya ens promet pels pròxims cinc anys.
Els economistes del Consell de la República i l’ANC, però, eleven l’estimació del dèficit fiscal fins als 25.500 milions d’euros, prenent com a referència les dades del PIB català del 2024. En aquest cas, només serien necessaris uns vint-i-quatre dies per recaptar la suma que s’ha d’invertir a Rodalies al llarg dels cinc anys vinents.
Pel que fa a la manifestació convocada per la Plataforma d’usuaris de Rodalies el mateix dia a les 17 h, Llach ha explicat que l’ANC i el Consell van convocar la manifestació primers, el divendres 23: “els vam dir que ens mostràvem oberts a col·laborar i donar suport a la seva manifestació sempre que no convoquessin el mateix dia.” I ha afegit: “El que no podem fer és desconvocar la nostra manifestació per afegir-nos a una altra on es volen sumar el PP i Vox!”. Llach ha explicat que una mobilització que evita denunciar l’espoli fiscal, la dependència política i la manca de sobirania, acaba sent compatible amb aquelles forces que sempre han combatut els drets nacionals i socials de Catalunya.
En aquesta línia, Jordi Domingo ha argumentat que “si la unitat exigeix excloure parlar d’independència, no és una unitat plena.” El president del Consell ha remarcat que la manifestació convocada per l’ANC i el Consell assenyala l’arrel del problema del col·lapse de Rodalies i dels serveis bàsics, que és la dependència d’Espanya, mentre que l’altra mobilització expressa el malestar pels efectes del problema dins el marc actual. I ha afegit: “La principal raó de ser de l’independentisme és construir un país millor per a tots els catalans, i així ho hem reivindicat l’Assemblea i el Consell des que vam néixer.”
Finalment, Lluís Llach ha volgut remarcar que l’Assemblea Nacional Catalana fa anys que treballa de manera sostinguda per denunciar el mal funcionament de Rodalies i el conjunt dels serveis públics del país. La mobilització del 7 de febrer no és un punt final, sinó un pas més en aquesta lluita. L’endemà de la manifestació, l’ANC i el Consell continuaran al costat dels usuaris, donant suport a les seves reivindicacions i denunciant les causes estructurals que impedeixen una gestió digna del servei ferroviari: l’espoli fiscal, la dependència política i la manca de sobirania. Sense independència, Catalunya no podrà garantir uns trens ni uns serveis públics a l’altura del que mereix la seva ciutadania.
Tenim un desastre de país. Es veia venir que un dia o un altre s’aniria fent insostenible el deteriorament que per als nostres serveis públics representa l’espoli sostingut a que ens tenen sotmesos, governi qui governi a Espanya:
• Setmana tràgica a Rodalies.
• Infraestructures viàries obsoletes i sense tasques de manteniment que són un perill per als usuaris, a més dels reiterats retards.
• Metges i personal sanitari revoltats per l’explotació a que són sotmesos i el deteriorament continuat de la sanitat pública que això comporta.
• Educació amb caiguda lliure en les avaluacions dels informes Pisa i sense mitjans econòmics ni de personal per poder revertir el deteriorament de l’Ensenyament.
• Pagesos col·lapsats per la burocràcia i les importacions de productes agrícoles exempts de controls de qualitat i sanitat que s’exigeix als pagesos d’aquí.
• I més coses que podíem enumerar!
Davant aquest col·lapse, cal resposta de país!
Per això el Consell de la República i l’ANC, les dues entitats que tenen com a únic objectiu avançar cap a la independència, i amb el suport d’Òmnium Cultural, han convocat una macro manifestació el dissabte 7 de febrer a les 12 del migdia a l’Arc de Triomf de Barcelona per dir que ja n’hi ha PROU!
La convocatòria ha espantat a les associacions afectades pel desastre de Rodalies i s’han afanyat a convocar una contramanifestació el mateix dia però a les 5 de la tarda, no fos cas que massa gent anés a la del matí que convoquen entitats independentistes convocada abans, transversal i oberta a tothom. Llàstima que no vegin que mentre depenguem de l’estat espanyol els nostres mals no tenen remei.
Per això la nostra resposta ha de ser potent! Animeu-vos a venir dissabte a l’Arc de Triomf i animeu a amics, coneguts i saludats per ser molts. Sols amb una resposta contundent de la ciutadania els polítics es veuran obligats a fer quelcom per avançar nacionalment.
Estem pensant en llogar un autocar pel dia 7 tal com a la Diada. Si us hi apuntaríeu, si us plau, escriviu al nostre correu dient quants seríeu: bellaterra@assemblea.cat
Un cop presa la decisió contactarem amb tots vosaltres.
L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República convoquem una gran mobilització de país per protestar contra el deteriorament dels serveis més bàsics i fonamentals. La situació actual als transports i les infraestructures, a la sanitat, o a l’educació és insuportable, i és conseqüència directa del maltractament i la discriminació permanent que patim per la dependència de l’Estat espanyol.
Sota el lema “PROU!” farem sentir fort la nostra veu el pròxim dissabte 7 de febrer, a les 12 del migdia, a Barcelona. Anoteu-vos la data i estigueu atents a la convocatòria.
Queden més de dues setmanes perquè tothom pugui organitzar-se per ser-hi. Que hi participi el país sencer: ciutadania, entitats, associacions, sindicats, empreses, ajuntaments, etc. Cal que sigui un clam de baix a dalt sense excepcions.
Del 6 al 9 de febrer celebrarem la XIV Assemblea General Ordinària (AGO) de manera telemàtica. És una cita clau per a la nostra entitat i per al país: és l’espai on les sòcies i els socis preneu la paraula, decidiu el rumb de l’Assemblea i feu possible que l’independentisme continuï avançant amb força i determinació.
Es discutiran i votaran aquests documents:
Informe de gestió del Secretariat Nacional
Informe econòmic del darrer exercici
Proposta de pressupost ordinari per al 2026
Enguany, després de més de deu anys sense actualitzar les quotes, el Secretariat Nacional proposa un increment mínim d’un euro al mes per soci. És una aportació individual molt petita, però col·lectivament decisiva: ens permet garantir la continuïtat de les accions, les campanyes i la presència nacional i internacional de l’ANC, en un moment polític en què hi ha molts interessos per esborrar la independència del debat públic.
Mantenir una ANC forta, independent, transversal i amb capacitat d’incidència real depèn, en gran part, del compromís actiu de totes i tots nosaltres. Cada vot compta. I cada pas que fem avui condiciona les oportunitats de demà.
Per això, la teva participació en l’AGO és imprescindible.
A l’Assemblea, tu decideixes. I quan decideixes, el país avança.
El descarrilament de dos trens a la xarxa de Rodalies, amb un mort i més de 30 ferits, posa de manifest, una vegada més, les conseqüències de l’infrafinançament crònic i de la gestió negligent dels serveis públics a Catalunya.
L’accident de Gelida, causat pel despreniment d’un mur després de les fortes pluges, evidencia la fragilitat d’unes infraestructures abandonades i sotmeses al model de colonialisme que ens sotmet Espanya, on el bé comú de la terra i del poble queda sempre relegat.
El deteriorament de les instal·lacions i serveis essencials és evident, mentre l’espoli fiscal del país limita les nostres capacitats i condicions de vida.
La Generalitat, que hauria de vetllar pel benestar col·lectiu i la seguretat de la ciutadania, encara no ha pogut garantir unes infraestructures i serveis ferroviaris segurs. La tragèdia de Gelida demostra que, en aquesta terra ocupada, el control sobre els recursos i les decisions clau continua limitat.
Mobilitzem-nos per defensar els serveis públics i el bé comú. Només amb la independència Catalunya podrà recuperar el control del seu territori i construir unes infraestructures i serveis que serveixin realment a la ciutadania.
L’Assemblea Nacional Catalana considera que la proposta de “nou finançament” pactada per ERC i el govern espanyol no suposa cap avenç substancial i debilita la posició negociadora de les institucions catalanes en un àmbit clau per al seu autogovern i demana als partits independentistes que la rebutgin.
En un comunicat aprovat dissabte passat pel Secretariat Nacional i presentat avui en roda de premsa, l’entitat afirma que “l’independentisme necessita un canvi amb urgència basat en la unitat estratègica” i demana un front comú dels partits: “la suma de la unitat política amb les manifestacions popularsproporcionen la força necessària per enfrontar-se a l’Estat espanyol i avançar cap a la independència, l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal.”
A la roda de premsa celebrada a la seu de l’ANC hi ha intervingut la vicepresidenta Nohemí Zafra, el coordinador d’Estratègia i Discurs, Benet Oliva, i David Ros, de la sectorial d’Economistes de l’Assemblea, que ha participat en la part econòmica del comunicat. Oliva ha parlat d’una proposta “mancada de concreció” i ha situat diversos incompliments clau de l’acord d’ERC per investir Salvador Illa, entre els quals que no s’ha intentat negociar “un nou model de finançament per a la Generalitat de Catalunya basat en la negociació bilateral amb l’Estat” i que no s’assoleix que la Generalitat “gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya”, que estipulava el pacte entre socialistes i republicans. Tampoc s’ha obtingut, segons Oliva, el punt més importat per reduir l’espoli fiscal que recollia l’acord: que l’aportació catalana a les finances de l’Estat estigui limitada pel principi d’ordinalitat.
David Ros, de la sectorial d’economistes de l’ANC, ha destacat que els 4.700 milions “addicionals” són un “miratge”. Ros ha recordat que aquesta quantitat prové d’un augment de la recaptació tributària (part substancial de la qual prové de Catalunya) i, per tant, “quan aquest pastís creix totes les parts reben més ingressos, fins i tot si no es modifica cap regla del sistema de finançament”. Segons Ros, “confondre aquest efecte automàtic amb un guany derivat d’un nou model és l’error central del relat actual”.
Amb la informació disponible, des de l’ANC asseguren que no es pot afirmar que el suposat nou model de finançament introdueixi canvis reals en les regles de repartiment: “no hi ha garanties sobre el compliment del principi d’ordinalitat, ni mecanismes transparents que permetin verificar l’impacte estructural de l’acord.”
L’ANC recorda que l’any 2021 la Generalitat de Catalunya va donar a conèixer que l’espoli fiscal se situava al voltant dels 22.000 milions d’euros anuals: “aquest desajust econòmic comporta conseqüències devastadores per a l’economia catalana, relacionades amb estructures cabdals del país com són la sanitat, l’ensenyament, habitatge…” Finalment, Nohemí Zafra, vicepresidenta de l’ANC, ha demanat un canvi amb urgència a l’independentisme basat en la unitat estratègica: “la divisió i la desmobilització només generen retrocés i feblesa; en canvi, la suma de la unitat política amb les manifestacions populars proporcionen la força necessària per enfrontar-se a l’Estat espanyol i avançar cap a la independència, l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal.”
En conseqüència, l’Assemblea demana als partits polítics independentistes “que no validin l’espoli fiscal i, per tant, rebutgin la proposta tal com està plantejada i que facin front comú per denunciar i revertir l’escandalosa i insostenible situació d’espoli fiscal”. Així i tot, recorda que “qualsevol acord econòmic no serveixi com excusa per aturar la lluita per la independència, atès que el millor model de finançament serà l’estat propi.”
En aquest sentit, l’Assemblea adverteix que “qualsevol acord econòmic no serveixi com excusa per aturar la lluita per la independència, atès que el millor model de finançament serà l’estat propi” i fa una crida a la societat civil: “cal que els ciutadans exigim als representants polítics una actuació valenta i clara amb aquests objectius. La represa dels carrers pel poble català és la clau de la força de Catalunya.”
El ple del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit aquest dissabte a Flix, ha aprovat un comunicat sobre la proposta de ‘nou model’ de finançament pactat per ERC i el govern espanyol. El posicionament, que l’entitat farà públic en una roda de premsa el pròxim dimarts, 20 de gener, defensa que “els 4.700 milions d’euros addicionals no representen una correcció del dèficit fiscal estructural, sinó una redistribució derivada del creixement conjuntural de la recaptació” i demana als partits que no validin l’espoli fiscal i que, per tant, rebutgin la proposta tal com està plantejada. En aquest sentit, l’Assemblea alerta que “l’independentisme necessita un canvi d’estratègia amb urgència.”
D’altra banda, el Secretariat Nacional també ha elegit Jordi Alsina com a nou tresorer de l’entitat després d’obtenir el suport d’una majoria superior als dos terços necessaris.
Jordi Alsina és un enginyer agrònom i empresari lleidatà del sector agrícola, vinculat des dels inicis a l’Assemblea. Ha sigut coordinador de l’assemblea territorial de Lleida, ha impulsat la campanya de Consum Estratègic i ha col·laborat en formacions de lluita no violenta. És un activista compromès amb la causa independentista.
Alsina agafa el relleu de Jaume Valls, fins ara tresorer de l’entitat, que ha renunciat al càrrec per raons personals i professionals, però continuarà formant part del Secretariat Nacional.
L’Assemblea Nacional Catalana denuncia un greu atac a la llibertat d’expressió per part del Departament d’Interior pel fet que s’hagi iniciat un procediment sancionador contra l’entitat arran de la protesta contra la visita del Rei a Montserrat del dia 23 de juny.
Hem formulat al·legacions i hem demanat arxivar l’expedient “per no ser sancionable l’exercici del dret de manifestació com a dret fonamental”. La resistència passiva en una manifestació no pot ser mai considerada un acte antidemocràtic. Es tracta d’un dret legítim protegit pel dret internacional dels drets humans.
La protesta del dia 23 de juny de 2025 davant la visita dels reis a Montserrat responia a un interès legítim: expressar el rebuig ciutadà davant la visita del cap d’Estat espanyol. Es tractava, doncs, de denunciar la imposició del règim borbònic a Catalunya i l’ús de mecanismes de poder que perpetuen la seva presència, hereva directa de la continuïtat del règim del 78.
Va ser una acció que va transcórrer de manera pacífica, a excepció dels moments de tensió generats per les empentes i dels cops de porra dels Mossos d’Esquadra contra els manifestants, els quals —en legítima defensa— van dur a terme accions de resistència passiva asseguts a terra. La voluntat de presentar els participants com a actors violents és impropi d’una policia democràtica i respon a la voluntat de menystenir i soscavar el dret fonamental de reunió, manifestació i dissidència política.
És especialment greu que l’atestat policial inclogui descripcions de fets artificiosos amb l’objectiu de justificar la seva actuació així com sancions administratives. Aquesta pràctica, absolutament incompatible amb els estàndards democràtics, pretén blanquejar i legitimar un dispositiu que va actuar de manera desproporcionada i amb greus mancances de respecte envers la llibertat de manifestació. Penalitzar la resistència pacífica és, de fet, un mecanisme repressiu que distorsiona l’essència mateixa dels drets polítics fonamentals.
Els fets descrits a l’atestat són rotundament falsos. El material audiovisual aportat per Mossos demostra el contrari: van ser els cossos policials els qui empenyien, colpejaven i obligaven els manifestants a retrocedir, generant situacions de tensió innecessàries. Tant és així que no existeix cap prova que acrediti cap agressió per part dels concentrats.
El Tribunal Europeu de Drets Humans estableix clarament que un operatiu policial mai no pot tenir com a objectiu impedir una protesta per evitar crítiques polítiques, encara que aquestes siguin incòmodes o s’adrecin al cap d’Estat. Impedir l’expressió ciutadana contra una institució hereva d’un estat repressor, com és la monarquia borbònica, soscava el dret de reunió i de manifestació i reforça una lògica de blindatge institucional pròpia de règims autoritaris.
Denunciem també que durant el dispositiu els agents van requisar estelades i pancartes, elements que formen part indestriable del dret de protesta. Aquesta actuació, sumada a les anteriors, constitueix una vulneració greu dels drets polítics bàsics i referma la nostra preocupació per la deriva autoritària del govern.
Davant la imposició del règim borbònic tenim no només el dret, sinó també la legitimitat moral de defensar-nos. Ho fem mitjançant accions pacífiques de resistència i de rebuig públic.
Cal denunciar el comportament poc democràtic de la Conselleria d’Interior i del Govern del PSC així com la línia repressiva de Mossos d’Esquadra, que ja es va fer notar el 8 d’agost de 2024 quan van ruixar amb esprai pebre manifestants pacífics de manera indiscriminada.
La desobediència civil no és un delicte. És una expressió democràtica que vol protegir drets fonamentals. I es fa encara més necessària quan aquests drets són restringits per aquelles institucions que haurien de garantir-los.
Defensar la protesta pacífica, la llibertat d’expressió i la desobediència com a eina legítima és defensar la democràcia.
En aquest sentit, i davant els fets ocorreguts, afegim que l’Assemblea Nacional Catalana té l’obligació ètica de defensar el patrimoni intangible de la nostra nació, com és Montserrat, espai carregat de simbolisme col·lectiu per al poble català. Aquesta defensa inclou no només preservar-ne el valor cultural i identitari, sinó també protegir-lo de qualsevol intent d’apropiació o instrumentalització per part de l’Estat repressor.
Per coherència amb la seva raó de ser, l’ANC ha de mantenir-se ferma en la lluita per la independència. Cap atac repressiu ens farà cedir en els nostres objectius. De la mateixa manera, cal afirmar que l’ANC continuarà emprant fórmules de resistència pacífica i de defensa dels drets civils com a pilars fonamentals del seu compromís amb el país i amb la llibertat.
El dijous 22 de gener, a Sant Cugat del Vallès, es farà la xerrada Present i futur de l’independentisme.
Hi participaran:
Montserrat Rossell, vicepresidenta executiva del Consell per la República, enginyera química i sòcia de l’ANC des de la seva fundació.
Jordi Pesarrodona, secretari nacional d’Accions al Territori, activista d’esquerres, pallasso i comediant, represaliat de l’1 d’Octubre i condemnat per desobediència.
On som com a moviment?
Cap a on volem anar?
Us convidem a una xerrada imprescindible per reflexionar plegats sobre el moment actual de l’independentisme i els reptes de futur.
L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de Cultura de Sant Cugat.
Una trobada per escoltar, debatre i participar. Perquè només sabent on som podrem decidir cap on volem anar.
El dijous 22 de gener es farà la segona xerrada del cicle Països Catalans, darrera colònia d’Espanya.
Serà una atractiva xerrada-col·loqui amb l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté que ens parlarà del període que va de la Renaixença a la dictadura del general Franco.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 