Aquest recull d’imatges mostra l’empenta popular que té la campanya del Sí.
Sant Quirze del Vallès
Palau-solità i Plegamans
Matadepera
Sabadell
Castellbisbal
Bellaterra
Castellar del Vallès
Sant Cugat del Vallès
Ullastrell
Santa Perpètua de Mogoda
Rellinars
Barberà del Vallès
Polinyà
Terrassa
Sentmenat
De forma simultània Bellaterra i Tarragona han inaugurat la campanya del referèndum. L’entitat Bellaterra per la Independència ha estat l’organitzadora i amfitriona de l’acte local. A comentar l’absència de Gerard Gómez per coincidència amb l’acte d’inici de campanya a la Tarraco Arena.
Els joves Marta Vilalta, Bernat Picornell i Laura Benseny han transmès confiança i compromís en el referèndum de l’1-0 des d’àmbits diferents.
La Marta ens va oferir una mirada des de la Direcció General de la Joventut. Decidida i contundent quan afirma que “el Parlament i el Govern han fet la seva feina; ara ens toca a nosaltres fer la nostra”. És l’hora del poble, de reclamar els drets, de la democràcia. I no podem fallar!
Reitera que l’1-0 és la gran oportunitat de canvi. De fer un nou país amb totes les garanties dotat de competències, recursos i un marc legal amb oportunitats per a tots. Oportunitats per als joves, per a les dones després que la Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes (2015) també hagi estat suspesa parcialment pel Tribunal Constitucional. També és una gran oportunitat per a autònoms, pensionistes i per a tothom.
En parlar del referèndum a Escòcia, contrasta el vot afirmatiu dels joves amb el de la gent gran que encegada per la por, l’immobilisme o les falses promeses va votar no en el referèndum. Un resultat que hipoteca al futur dels joves i que a Catalunya lluitaran perquè això no passi.
En Bernat Picornell contraposa la visió catalana amb la de Madrid i la resta d’Espanya respecte de si es farà o no el referèndum. La premsa espanyola va plena d’amenaces i mesures per avortar l’1-0, ben confiats que tindran el seu efecte. L’estat espanyol ja ha perdut els papers! El Bernat es mostra escèptic sobre el què passarà, però ressalta les recents declaracions del Departament d’Estat dels Estats Units de treballar amb la nova “entitat” o govern que surti de l’1-0 i del mateix Juncker president de la Comissió Europea quan afirma que respectarà el resultat del referèndum. Un gir substancial en la diplomàcia que desmunta les campanyes d’amenaces i de la por de l’estat espanyol i de l’unionisme en general. Ja no vagarem indefinidament per l’espai!
Recorda que hi ha gent que amb el referèndum s’hi juga el seu patrimoni. Cal confiar en el Govern i estar preparats per a la mobilització i generar una onada d’il·lusió per anar a votar; és la nostra “revolució dels somriures”.
La bellaterrenca Laura Benseny ja es situa en una pantalla posterior al referèndum per destacar la importància del Procés Constituent com el marc que ha de suposar un veritable canvi. En aquesta fase considera molt important la participació i implicació de la ciutadania, conscient de possibles diferències generacionals que puguin sorgir en el futur entre l’opinió dels joves i la dels adults.
Els tres es ratifiquen en que la República catalana és una oportunitat per canviar tot el que es vulgui i fer un país nou; un país que no sigui una còpia barata de l’estat espanyol.
Per això, l’1-0 és l’acte de rebel·lia per excel·lència, el més gran de tots. L’1-0 possibilita l’estat de canvi. Confiats que l’1-0 serà una sorpresa en positiu, el 2-0 comença el futur i l’estatus de Catalunya passarà a ser un afer internacional.
Optimistes, alegres, perseverants, confiats en el sí, …. ara tot depèn només de nosaltres!
Votarem!
Bellaterra per la Independència. Comunicació
Moment de l’acte presentat per en Carles Pla i el ponents Marta Vilalta, Bernat Picornell i Laura Benseny.
Ha estat la 4a edició del Sopar a la Fresca que organitzat per Bellaterra per la Independència s’ha celebrat a Bellaterra el 7 de setembre.
Però aquest any ha estat un sopar especial: aprovada la llei del Referèndum al Parlament de Catalunya i a les portes de la Diada del SÍ, el sopar ha estat presidit per una pancarta en honor del Miquel Hernández, activista i ferm col·laborador a favor de la independència de la nació catalana i que fa uns mesos ens va deixar. Fou el Sopar del SÍ.
Aquesta vegada el sopar ha reunit més bellaterrencs que altres anys, un preludi del que també serà l’11-S, una multitudinària Diada del Sí, i una activa mobilització a favor del referèndum de l’1-0.
Part dels comensals davant el Centre Cívic Bellaterra.
Pancarta en record del bellaterrenc Miquel Hernández.
A Bellaterra, els quatre joves ponents ens parlaran de la República en un format d’acte obert que s’emmarca dins la Campanya Unitària pel SÍ al Referèndum. Tindrem el Senador més jove d’Espanya, en Bernat Picornell de 27 anys; Gerard Gómez del Moral de 28 anys, diputat i fins fa poc portaveu nacional de les JERC; Marta Vilalta, diputada de 32 anys recentment anomenada Directora General de Joventut; i Laura Benseny, bellaterrenca de 24 anys, molt activa socialment i amb un fort arrelament al nostre poble.
L’acte, organitzat per Bellaterra per la Independència, s’avança a l’inici de la campanya que comença l’endemà.
Serà el dijous 14 de setembre, a les 20 hores al Centre Cívic, plaça de Maragall, núm. 4, Bellaterra.
Vine a parlar-ne! T’hi esperem!
Bellaterra per la Independència. Comunicació
Un any més arriba el Sopar a la Fresca organitzat per Bellaterra per la Independència.
És el sopar que per a la nostra Territorial suposa l’inici de la temporada i enguany amb l’energia posada en la Diada del SÍ (11-S) i en el Referèndum de l’1 d’Octubre. Hi haurà material divers i informació de la Diada del SÍ.
Serà el dijous 7 de setembre, a 2/4 de 9 de la nit a l’espai de l’EMD plaça de Maragall núm. 4 Bellaterra.
Com sempre, el menjar el porta cada comensal; nosaltres hi posem taules, cadires, estovalles, gots, begudes,…. I sobretot, moltes ganes i il·lusió perquè aquest any és el Sopar del SÍ!
No hi faltem!
Millor que confirmeu la vostra presència a bellaterra@assemblea.cat per poder preparar les taules necessàries.
Bellaterra per la Independència. Comunicació
Perquè l’11 de Setembre de 2017 sigui un èxit i ens porti a un Sí massiu en el referèndum de l’1 d’octubre, clicant aquí teniu tota la informació.
Aquests són els passos:
Feu la inscripció, individual o en grup, des d’aquí: si.assemblea.cat
També podeu fer les inscripcions per telèfon. El número és el 93 655 98 57. L’horari és de les 10 a les 2 i de les 4 a les 8.
Els trams que corresponen al Vallès Occidental són el 110, 111 i 112 que corresponen al capdamunt del Passeig de Gràcia, als Jardinets. Aquesta és la distribució, preferent dels trams entre les persones del Vallès Occidental, segons el municipi de procedència.
Aquí trobareu informació dels trams i dels autocars o transport previst a cada municipi:
Xerrada informativa sobre les Pensions i les Polítiques d’Ocupació feta a Bellaterra el dilluns 3 de juny, amb els ponents Paco Martínez de la sectorial de Jubilats de l’ANC i membre de SÚMATE i Mercè Garau del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. El parlamentari Chakir el Homrani, no hi va poder estar per malaltia.
El Paco Martínez recorda el funcionament de les pensions a l’Estat espanyol. Espanya té el sistema de repartiment, un sistema solidari entre la població jubilada i la població activa que treballa, on les pensions les paguen les persones que treballen. No les paga el rei ni surten dels pressupostos de l’Estat, sinó de la classe treballadora en actiu.
Desmenteix mentides sobre les pensions escampades pel govern espanyol; tot seguit argumenta perquè Catalunya pot pagar pensions.
Sobre el Fons de Reserva de les Pensions (FRP) fa un repàs del seu origen (Pacte de Toledo, en època de vaques grasses i explosió de la natalitat) i l’objectiu (guardar el Fons en previsió de la jubilació del “baby-boom” o per a èpoques de vaques magres). Amb la crisi econòmica i el rescat d’Espanya ningú vol els bons espanyols; llavors, és el mateix l’Estat espanyol qui compra el seu propi deute amb el fons de les pensions.
Des de l’any 2011 fins l’any 2017, el govern espanyol s’ha gastat més de 67.000 milions d’euros del FRP. Esgotada la Reserva, Espanya ara ha demanat préstecs per pagar pensions del 2017. Espanya necessita 15.000 milions €/any per a pensions que sortiran de préstecs bancaris o dels pressupostos de l’Estat.
Catalunya pot salvar les pensions; Espanya, no. La situació de les pensions a Espanya entra en conflicte amb la política de la Unió Europea.
En el nou estat català les pensions recuperaran l’actualització d’acord amb el cots de la vida, és a dir, l’Índex de Preus del Consum (IPC). La solució la tenim a tocar: la República Catalana.
La intervenció de la Mercè Garau s’ha centrat en explicar les Polítiques Actives, és a dir els recursos destinats a trobar feina o a no perdre-la, que en el cas d’Espanya són el 0,28% del PIB (Dinamarca: 2,26% del PIB). Una baixa inversió en recursos humans, prestacions de misèria i fons ocupacionals insuficients.
Les diferencia de les Polítiques Passives, que són les mesures de protecció quan no es té feina. La Unió Europea vincula ambdues polítiques; Espanya no, malgrat tenir xifres altes d’atur.
El Programa d’Activament de l’Ocupació preveu 426 € a persones que no tenen ocupació; un servei que paga l’Estat però que gestionen les autonomies amb gran dificultat per la càrrega de feina i problemes socials junts a la insuficient dotació econòmica. Espanya tampoc transfereix a la Generalitat els fons necessaris per a Polítiques Actives: al 2011 foren transferits 440 milions €; al 2013 només 191 milions € i 299 milions € al 2017, xifres llunyanes a les necessitats real de la societat catalana.
A més a més, el repartiment dels recursos està molt condicionat per mesures estatals distants de la realitat catalana. El catàleg de l’Estat pensat per a grans empreses no permet implementar polítiques actives d’acord amb les necessitats reals del país amb un teixit de petites i mitjanes empreses. Resultat d’això, moltes mesures no es poden aplicar i els diners retornen al govern central. Un altre espoli!
Per altra part, Espanya no gasta tots els diners donats per la UE en Programes de Garantia Juvenil. Diners pensats per estimular els joves a trobar feina s’han destinat a pagar peonades, màsters universitaris, etc. Uns usos allunyats de la seva funció.
Davant el model d’Alemanya que és molt participatiu a tots els nivells, Espanya té una visió centralista i no territorial. I el govern de Catalunya ni té les eines ni té el marc legal per actuar.
Tot i així, a Catalunya les coses es fan de manera diferent però amb moltes dificultats. Comenta que l’Organització Internacional del Treball ha seleccionat tres experiències de Catalunya per exposar a Europa. Dol que el mèrit se l’apropiï el govern espanyol sense merèixer-lo.
Comenta algunes conseqüències de la crisi amb incidència en polítiques socials; les rendes mitjanes i baixes actualment són més baixes, mentre que les rendes altes ara són encara més altes.
Espanya està molt lluny del model social danès. El futur estat català vol emmirallar-se en Dinamarca.
Bellaterra per la Independència. Comunicació
Bellaterra. Carles Pla presenta els ponents.
Un debat amb tres ponents: Paco Martínez de la sectorial de Jubilats de l’ANC i membre de SÚMATE; Mercè Garau del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya; i Chakir el Homrani, diputat al Parlament.
Una bona ocasió per esvair dubtes que tinguem sobre el tema.
El debat es farà al Centre Cívic de Bellaterra, plaça de Maragall núm. 4, el dilluns 3 de juliol a les 20 hores.
I perquè sigui més agradable, cap a ¾ de 10 et convidem a sopar mentre parlem i comentem.
T’hi esperem!
Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El vicepresident David Fernàndez s’han centrat en l’activitat del CCN i en la situació actual del procés.
El CCN ha assessorat el Consell Assessor per a la Transició Nacional en diversos àmbits, especialment en la repartició de béns i deutes. També en treballs de gestió duanera, amb la formació de personal de duanes via organismes internacionals especialitzats. Ha treballat el finançament-pont fins que no es recaptin tots els impostos, tot assegurant que Catalunya no ha de patir pel finançament. També en activitats de suport de relators internacionals, sobretot de les Nacions Unides, particularment en drets humans i en l’assessorament sobre el referèndum i el suport d’observadors internacionals.
Si l’any 2008 el CCN publica estudis, informes i llibres per destapar l’espoli fiscal quan ningú en parlava, al 2014 ja preveu la desaparició del Fons de Pensions l’any 2017 i ho publica. Una realitat ara reconeguda pel Govern espanyol.
Al 2015 centra les seves investigacions en la corrupció i situa Andalusia com la comunitat amb més casos, el PP el partit més corrupte i que Catalunya és el territori que menys en té. Tot avalat amb xifres i contrastable.
El 2016 investiga la xarxa viària i ja afirma que el Corredor Mediterrani no passaria pel Mediterrani, sinó per Madrid i el centre de la Península; el “Corredor Madridterrani”. Actualment el CCN s’aboca en el referèndum que es farà a l’octubre i en treballar per construir un nou país, una nova economia. Cal canviar coses, la mentalitat, què volem ser, …Cal pensar en clau de país per canviar-lo i fer-ho diferent.
Estableix una clara diferencia entre empresaris i directius. Ser empresari comporta un risc, amb possible pèrdua dels seus béns, amb projecte vital. Ser empresaris no vol dir tenir una empresa molt gran. L’empresari, l’emprenedor i el botiguer arrisquen; els directius no arrisquen res. Ser empresari no depèn de la mesura de l’empresa sinó en el fet de si arrisca o no patrimoni personal.
Contradiu afirmacions com la que sovint es pot llegir als mitjans: “els empresaris catalans recomanen a Puigdemont…”ó bé “els empresaris del Cercle d’Economia diuen…”. Aclareix que el Cercle d’Economia no el formen empresaris sinó directius molt propers al poder, al règim polític de l’Estat i que no arrisquen res. L’empresariat català el formen empresaris de petites i mitjanes empreses, autònoms i botiguers i representen el 99,6% del teixit català.
Analitza diversos models econòmics per arribar a definir el model necessari per a la societat catalana. L’alemany està basat en productes de qualitat, preus elevats, salaris elevats, valor afegit alt i una taxa atur de 4,2 (any 2016). Per al danès el disseny ho és tot: qualitat molt elevada, preus i sous elevats, alta capacitat adquisitiva i una taxa atur de 6,2 (any 2016). El xinès cerca una baixa qualitat dels productes, salaris baixos, mà d’obra molt intensiva, fàcil acomiadament i indemnitzacions molt baixes, baixa protecció social i una taxa d’atur de 4,2 (any 2016). El model espanyol s’estructura en productes de qualitat mitjana-baixa, preus alts, salaris baixos, producció força intensiva, poca inversió en modernitzar la producció i una taxa d’atur de 18,4 (any 2016). El mercat espanyol amb salaris baixos demana productes de preu baix, de valor afegit baix. Dins l’Espanya actual hi ha alguna patronal que proposa salaris mínims de 400 euros. Salaris baixos, productes de preus baixos i de poc valor afegit, no són un bon referent per al model de la Catalunya independent.
El model que el CCN proposa per a la Catalunya estat es basa en cercar productes d’alta qualitat, preus i salaris alts, alt valor afegir, capacitat de consum elevada, digitalització i informatització de la producció i una taxa d’atur entre el 3-4%. Un model productiu totalment allunyat de l’espanyol. Recomana seguir l’organització de les empreses alemanyes que funcionen com a “lobby” quan van fora del seu país, fet que també fan els bascos. Valora la compra de productes de proximitat per la repercussió positiva en l’economia.
Aquest model econòmic és possible perquè Catalunya lidera la quarta regió econòmica més important de la UE: del Mediterrani fins als Pirineus, el sud de França fins Marsella i la zona del Roïna-Alps. Aquest és el nostre corredor natural d’expansió, un mercat de poder adquisitiu elevat cap on s’ha d’orientar la nostra economia. Sobre un mapa de l’Europa subvencionada i de l’Europa productiva, es pregunta: per què voler un mercat (Madrid a 600 km.) quan el francès (150 km.) és més proper, més potent i de més poder adquisitiu?. De forma natural, s’ha d’anar a França, Alemanya, Itàlia, … cap al nord. L’Europa productiva demana productes de molt valor; la subvencionada, tot lo contrari. Tot un canvi de mentalitat.
Considera que el poder econòmic català s’ha de reforçar, i molt, en el factor productiu. Immersos en la 4a revolució industrial, la digitalització i una indústria 4.0 conformen la línia de modernització per aconseguir un model fort, competitiu, eficient i molt potent on la relació empresari-treballador es mogui dins uns paràmetres de millora i superació, cooperació i no confrontació.
Repassa les dades del referèndum del Brèxit i recorda que en les eleccions del 27S, l’independentisme va assolir el 55% i que més del 50% de la coalició CSQP són independentistes. Un referèndum es guanya amb el 50% més un vot. Amb dades a la mà, el referèndum de l’1-O es guanyarà. Només ens cal confiança en nosaltres mateixos. Cal escenificar els resultats, amb celebració al carrer i no com es va fer el 27S.
L’Estat espanyol farà qualsevol cosa per impedir el referèndum. Enfrontar-se a un Estat fort, poderós i organitzat pot fer tremolar les cames dels nostres polítics; cal que tinguin el nostre suport i no deixar-los sols. Hem d’estar preparats i disposats a tot.
Considera que les pensions i el deute d’Espanya són una garantia de la nostra independència. Recorda que a algunes autonomies cada any els falta diners per pagar-les i que l’Estat espanyol no pot assumir el seu propi deute. Només amb la nostra independència, Espanya negociarà.
Informa del canal de Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.
En campanya pel referèndum, notifica que el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.
https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia
Bellaterra per la Independència. Comunicació.
Intervenció del Vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez.
Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El President Albert Pont recorda que l’objectiu del CCN és la confecció d’un corpus del pensament econòmic a Catalunya per a la Catalunya independent. Des de l’any 2008, el CCN ha treballat i argumentat en aquesta línia.
Dues significatives comparacions, “El pes econòmic de Catalunya sobre Espanya és igual al d’Alemanya sobre la Unió Europea” i “El català té la mateixa proporció dins l’Estat espanyol que l’alemany dins la UE”, per concloure que malgrat el pes territorial, econòmic, cultural de Catalunya dins Espanya, el nostre país no té la mateixa incidència que Alemanya dins la UE.
Entre els molts arguments a favor de l’estat propi, n’hi ha un de molt sòlid: l’econòmic. Ajudant de gràfics de fonts contrastables, projecta i comenta material audiovisual que es pot consultar a la web del CCN, http://www.ccncat.cat/
Recorda que l’espoli fiscal català (16.700 milions €/any) té una forta repercussió econòmica a la comarca del Vallès Occidental: un dèficit anual de 1.780 milions €/any. En 15 anys, 21.000 milions € de dèficit que incideix en serveis que deixem de tenir, diners que no circulen per la nostra economia i infraestructures que no tenim.
Exemplifica greuges comparatius amb altres comunitats. L’any 2016, l’Estat força Catalunya a endeutar-se 7.500 milions € per finançar dèficit públic espanyol via FLA. Però no fa pas el mateix amb altres comunitats autònomes igualment deficitàries que les exonera. Això comporta un endeutament progressiu i evidencia la discrecionalitat política del FLA.
Manifesta els reiterats incompliments de l’Estat en economia que han obligat la Generalitat a fer impopulars retallades en serveis.
Amb arguments desarma l’unionisme quan aquest qüestiona la viabilitat econòmica de Catalunya estat. Demostra que el procés no afecta l’economia catalana ni la qualificació creditícia de Catalunya.
Crític amb la destinació dels 100.000 milions € del rescat de l’Estat espanyol (2012) que van a parar a la banca espanyola i que no han repercutit als agents socials, les empreses, les famílies,… Des de llavors, el Banc Central Europeu (BCE) ha seguit adquirint deute públic de d’Estat espanyol que no compra ningú per la desconfiança dels inversors. L’any 2016, Espanya emet 221.000 milions en deute públic i el BCE en compra 153.000 milions. Des del 2011, és el propi govern d’Espanya que treu diners del Fons Reserva de les Pensions per comprar el seu propi deute.
Oficialment Espanya té un deute públic del 100%, però realment està per sobre del 145%. Per amagar el veritable dèficit públic, l’Estat ha modificat el sistema de comptabilitat. Una manipulació comptable molt burda.
Afronta el tema pensions amb optimisme. Catalunya ha tingut superàvit en pensions durant més de 30 anys, fins el 2008 amb arribada de la crisi; una situació que contrasta amb el dèficit estructural de bona part de comunitats espanyoles durant el mateix període. Cert que des de fa 3 ó 4 anys Catalunya té un petit dèficit (entre 150-240 milions €/any), però res comparable amb els dèficits de Galícia (1.984 milions €/any); Astúries (1.825 milions €/any, Andalusia (1.800 milions €/any o Castellà i Lleó (1.800 milions €/any), per posar alguns exemples.
Contradiu l’unionisme quan aquest alarma que Catalunya no podrà pagar pensions. Catalunya té problemes de tresoreria però no financers; per tant, les pot pagar. Prestigiosos economistes afirmen que el 69,9% del Fons de Pensions (63.800 milions €, any 2011) provenia de les aportacions d’empresaris, autònoms i treballadors de Catalunya.
El 69% de les pensions de tot l’Estat les aporta Catalunya amb només el 16% de la població a causa de salaris més elevats, més cotització,… i sobretot perquè al sud de la línia A Coruña – Castelló hi ha 24 províncies amb una gran economia submergida que oscil·la entre el 30 – 40% del PIB. El fet només es troba a alguns països del sud d’Europa i a l’Àfrica subsahariana (Ruanda, Malawi i Botswana). Aquest any s’esgota el Fons de les Pensions i a partir d’ara es pagaran amb la recaptació del mes anterior. Tot i això, faltaran entre 5.000 i 6.000 milions euros per any que obligarà l’Estat a buscar noves vies de finançament. Es reafirma en la viabilitat d’una Catalunya independent.
Repassa la incidència dels bancs en la crisi del 2012, el rescat bancari i la desaparició de caixes i bancs. El BBVA adquireix Catalunya Caixa per 400 milions euros, passant a un increment de quota de mercat a Catalunya del 7,1 al 26,1; això vol dir que el BBVA va obtenir 59.800 milions euros en recursos provinents del estalviadors catalans, fet que representa el 35% de tots els recursos del BBVA de tot l’Estat. És a dir, el 26% d’una quota de mercat que és del 16% de població d’Espanya genera una riquesa del 35% del BBVA. Brutal!
Més alarmant és la destinació dels recursos que el BBVA obté al nostre país. El banc només concedeix a Catalunya entre el 9 i l’11% de tots el crèdits. La resta, van a parar a empreses foranes o bé concedeix crèdits per a infraestructures de l’Estat sense viabilitat econòmica.
Dels desnonaments també s’ha fet un instrument d’enginyeria política i social. Catalunya concentra el 32% de tots els desnonaments de l’Estat, el doble de la mitjan espanyola. Els 80.000 desnonaments de més han tingut com a conseqüència el creixement de Podemos a Catalunya. A Madrid, per sota la mitjana en desnonaments, Podemos no és majoritari i a Andalusia el partit polític entra al parlament andalús però no supera PP ni PSOE. Aleatori?
Coneixedor de la política d’infraestructures, comenta amb dades la trama especulativa a l’entorn proper a les rescatades autopistes radials de Madrid, la propietat de grans finques privades de Madrid i Ciudad Real i el desenvolupament econòmic projectat en aquesta extensa zona on significats prohoms del poder econòmic espanyol franquista i proper al poder esperen obtenir suculents beneficis a costa dels diners de tots els contribuents. Negocis especulatius que contribueixen a engreixar el deute espanyol.
Informa del gran negoci que han suposat les autopistes Radials per als propietaris des de l’expropiació fins al rescat. S’expropia 150 metres d’amplada, el doble de lo normal. El ministeri de Foment paga 28 €/m2 expropiat que els terratinents recorren i guanyen de manera que Foment acaba pagant 3.161 €/m2. Un sobrecost elevadíssim que repercuteix només en deu famílies. Un greuge comparatiu que contrasta amb el preu pagat per ADIF en la construcció del TGV a Catalunya en que el m2 expropiat de terra de secà es paga entre 0,60 i 1,20 €/m2 i un màxim de 5 €/m2 la terra de regadiu.
Resultat d’això, les 80 finques de cacera més gran d’Espanya disposen ara d’accés gratuït per autopista, ja que totes les autovies passen pels llindars d’aquestes finques i de terrenys requalificats per albergar grans urbanitzacions i zones logístiques i industrials. Moltes finques de cacera privades amb aeroport propi per a “jets” privats fan de Ciudad Real la província amb més aeroports privats de tot Europa. Insòlit!
Ciudad Real té un gran aeroport, molt gran, en fallida comercial i sense activitat econòmica i al servei d’aquests propietaris. Només en època de cacera registra més de 500 vols privats. Aquests propietaris tenen permís per construir en una zona on no hi ha cap indústria implantada l’estació AVE per a mercaderies i una gran zona industrial dues vegades més gran que la Zona Franca de Barcelona. També tenen permís per construir un gran centre logístic i un dic sec que ha d’albergar la terminal de contenidors més gran d’Europa. Això a 400 km de la costa i a cota elevada que fan inviable el projecte.
L’aeroport de Barajas, molt proper, opera al 40% de la seva capacitat màxima tot i disposar de tracte de favor en detriment del Prat. Tot i així, es projecta construir dos aeroports més a Madrid.
Tot això amb la clara intenció de connectar el Corredor Mediterrani i zones logístiques i de serveis en aquestes finques privades que beneficien als màxims accionistes d’empreses de l’Ibex35 i amics en compensació de favors (compra de deute públic, per exemple).
Grans infraestructures econòmiques que no porten enlloc ni són viables, fet que guarda paral·lelisme amb la situació de la crisi dels ferrocarrils de 1868. Una vegada més estem a les portes d’una nova fallida d’Espanya.
El llibre Interès d’Estat. Fer capital (a) Madrid, de l’Albert Pont publicat recentment, recull de forma exhaustiva bona part de la informació exposada.
Per al referèndum, el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.
https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia
Nou canal Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.
Entre tots ho farem possible!
Bellaterra per la Independència. Comunicació
El President del Cercle Català de Negocis, Albert Pont.
Informació actualitzada el 6 de juny
Les entitats sobiranistes han organitzat un acte en defensa del referèndum el pròxim 11 de juny a Barcelona, amb el lema “Referèndum és democràcia“.
L’acte començarà a les 12 del migdia davant de les columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc.
Des del Vallès Occidental s’estan organitzant autocars i cites per anar-hi en grups organitzats. Aquí les teniu:
En Miquel era gran, tenia anys però no ho semblava pas per l’esperit que desprenia. La seva vida ha girat a l’entorn de la família i el país que tan estimava. Implicat en la lluita activa per les llibertats de la nació catalana sempre ha estat col·laborador, participatiu, generós i amb una disponibilitat total. Un voluntari exemplar.
Ha estat membre fundador primer de Bellaterra Decideix i després de Bellaterra per la Independència, molt actiu en tasques de repartiment d’informació, enquestes, present a les mobilitzacions o actes independentistes d’àmbit local, comarcal, nacional i també a Europa. Alguns encara el recordem a Brussel·les i a Ginebra amb deumil.cat; des de llavors també ha estat en l’embrió d’entitats a favor de la independència de Catalunya.
Als 86 anys ha mort una gran persona i un bon patriota.
Miquel: Per tu ho aconseguirem!
Bellaterra per la Independència, 25 de maig de 2017
En Miquel Hernández a la presentació de la campanya DIEM PROU. Cornudella de Montsant, abril de 2012.
Una xerrada pensada per a empresaris, autònoms, pimes, botiguers,…i per a tothom.
L’Albert Pont i el David Fernàndez, President i Vicepresident del Cercle Català de Negocis (CCN) ens parlaran sobre l’economia actual i perspectives de futur amb propostes reals i factibles per al país nou.
Un acte potent, transversal i obert a tot tipus d’inquietuds lligades al món social i econòmic.
Mentre parlem, et convidem a sopar!
Informació: bellaterra@assemblea.cat
Dijous 1 de juny, a les 8 de la tarda.
Vine a Bellaterra.
T’hi esperem!
Aquest Sant Jordi estarà marcat per la recollida de signatures a favor del Referèndum.
És el dia del llibre i la rosa i per aquest motiu us suggerim aquesta llista de llibres per tenir tots els punts de vista del nostre procés d’independència.
L’ANC recollirà signatures en moltes localitats incloses les del Vallès Occidental que us relacionem:
I a Barcelona…
L’interès per conèixer la nostra història a fi de recuperar la memòria del nostre passat ens ha dut a voler saber sobre Colom. Ho hem fet guiats per en Jordi Bilbeny, un destacat investigador sobre Colom i les seves arrels catalanes.
Joan Colom, és el seu nom de pila. És després del descobriment d’Amèrica que ell mateix signa com Cristòfor Colom. Com va fer el Cristòfor bíblic, ell també creuà les aigües per portar la fe.
La ruta per Barcelona se centra en diversos espais, relacionats directament amb en Colom. La plaça del Duc de Medinaceli, punt de partida, s’ubica en l’àmbit del que fou el gran monestir de Sant Francesc d’Assís, comunitat molt implicada en l’aventura del descobriment d’Amèrica. Fou un important monestir, del qual avui no en queda cap rastre, on fins hi tot s’hi celebren Corts.
El monument a Colom és un niu d’informació. Construït l’any 1888 mostra la saviesa del poble sobre Colom. Conté plafons molt interessants malgrat no ser els originals ja que foren retirats durant la dictadura de Primo de Rivera i mai més se n’ha sabut res. Els actuals, són de l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal. Els relleus contextualitzen com l’èpica americana fou obra catalana, només catalana. I la simbologia ho reforça: capitulacions d’Amèrica amb tancament de contracte entre el rei Ferran i Colom (no la reina Isabel); nau Santa Maria amb vela llatina (les naus de Castella la tenien quadrada); simbologia patriòtica de la mà al pit de Colom (res a veure amb imatgeria maçona); Colom pren possessió de la terra americana amb les banderes reial i de Sant Jordi; etc. Relleus amb rerefons ben propers: muntanyes de Montserrat, creu de Sant Jordi, etc. També altres elements que desmitifiquen un Colom humil i sense cultura.
La parada a l’antic Hospital de la Santa Creu (Hospital de Colom), brinda l’oportunitat per comentar l’arribada a Catalunya, el primer lloc d’Europa, d’infermetats provinents d’Amèrica i fins llavors desconegudes (sífilis, per exemple). També un Colom regenta l’hospital.
Topònims catalans i vinculats a la família Colom han donat nom a carrers (Montalegre, Tallers, Ferlandina,…); també són portats a Amèrica. En aquesta zona barcelonina possiblement hi havia la gran biblioteca de Ferran Colom, fill de Colom, amb més de 20.000 llibres i considerada la més gran del moment. Biblioteca colombina, biblioteca Ferrandina, tal com ell mateix anota al testament. És el mateix Ferran qui nega que el seu pare fos genovès.
El marc de l’actual església de Santa Anna evoca les Corts convocades pel rei Ferran i amb la presència de Colom. Les Corts només es convoquen davant fets molt importants. Consta documentalment que el 1493 és l’any del redreçament econòmic de Catalunya, fet que només s’explica per Amèrica. El rei Ferran (Trastàmara, títol castellà dels Aragó) s’adreça en català a les Corts, fet que demostra el coneixement del monarca de la llengua catalana.
Al carrer dels Banys Vells hi ha la casa dels Colom; ho és des del 1398 segons consta documentalment, i possiblement ja ho és des d’abans. Al segle XVII, encara consta que Colom té casa a Barcelona; al XVIII s’enderroca la casa per fer-hi pisos (restes renaixentistes encara a la casa).
El litigi entre el rei i Colom el porta al seu anorreament. Colom tenia un monument funerari a la catedral tal com figura al Llibre de la Sagristia de la Catedral de Barcelona (s. XV). Estava enterrat a la catedral de Barcelona.
Bilbeny: “La història no es pot veure en un sol pla”. Per això, cal contrastar totes les informacions, cròniques, documents, …, cosa que ell fa.
La Inquisició i les polítiques de Castella són responsables directes de la manipulació històrica, servint-se de la desaparició de documents i de llocs d’interès històrico-cultural d’arreu. La constant desaparició de documents, arxius, elements físics (monuments, edificis, …) són fets sospitosos de destrucció cultural premeditada. Un fet encara més acusat en tot lo referent a Colom i el descobriment d’Amèrica. Malgrat tot, queden referències indirectes recollides en bibliografia que palesen grans contradiccions en la historiografia oficial.
Barcelona i Catalunya tenen molt a veure amb Amèrica. Tots els documents en relació a Amèrica estan signats a Barcelona.
J. Bilbeny: “Les mentides tenen la funció que qui se les vol creure, ho pot fer”.
