Category Objectiu Independència

març 6 2023

L’Assemblea aglutina a més de quaranta entitats de la societat civil en la Conferència Nacional per engegar un Pacte del Moviment Civil Independentista

L’Assemblea Nacional Catalana està tancant els últims detalls de Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que tindrà lloc l’11 i el 12 de març al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. Com es va anunciar el passat 2 de febrer, l’objectiu de la Conferència és consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions extretes dels debats, i constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència després de la Conferència.

Ja s’han confirmat tots els ponents, com l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa; Elisabet Almeda, catedràtica de Sociologia a la Universitat de Barcelona i activista feminista; Toni Fitó, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona; Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica en Economia a la Universitat de Barcelona; Jaume Ventura, Doctor per Harvard, catedràtic a la Pompeu Fabra; Alexandra Vallugera llicenciada en ciències polítiques a la Universitat de Bergen, Noruega, i màster en Economia i Desenvolupament Internacionals per CIDOB; o Zahia Guidoum, coordinadora de Decidim País Valencià i membre del Catalonia Global Institute.

Entre les ponències es troben títols com “Noves formes d’institucionalització”, “Impuls polític institucional i lideratge de l’independentisme unilateral”, “La transició cap a la independència: aspectes econòmics” o “Espais de poder i societat civil. El control necessari de les eines de país”, entre altres. S’espera que més de quaranta entitats i mig miler persones passin per la Conferència Nacional, que podran afegir les seves contribucions a les conclusions i se sumaran a les d’aquelles persones que ho hagin fet telemàticament.

Cada ponència tindrà una o diverses persones ponents i una dinamitzadora, que introduiran diversos punts de debat, i obriran diversos torns perquè cada participant – sigui representant d’una entitat o particular- pugui fer les seves aportacions, que es recolliran per part d’un relator. Totes les aportacions es valoraran per introduir-les a les conclusions de la cloenda i en un document que es publicarà posteriorment.

Els temes dels debats estan emmarcats en els tres fronts que figuren en el full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional; i tractaran de la confrontació amb l’estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre altres. Les persones inscrites podran participar en les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.

El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14 h, mentre que a partir de les 16 h serà el torn dels particulars, que tindran fins a les 20:30 h per debatre els diferents temes. El diumenge 12 a les 11:30 h se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats, i que es podrà seguir en directe pel canal de YouTube de l’Assemblea.

Més de 40 entitats de la societat civil han confirmat la seva presència a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua i Comissió de la Dignitat, entre d’altres.

L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

set. 30 2021

L’Assemblea impulsa una nova Catalan Week en el 4t aniversari de l’1-O

Les Assemblees Exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana organitzen una nova edició de la #CatalanWeek, que tradicionalment s’organitza en el context dels actes de la Diada de l’11 de setembre; però aquest any la iniciativa se centrarà en el 4t aniversari del referèndum d’independència de Catalunya, la victòria més gran del moviment independentista català fins avui.

Organitzada per primera vegada el 2016, la #CatalanWeek té com a objectiu fomentar la causa independentista de Catalunya a l’estranger i, degut al moment en què s’enfronta el país, també mobilitzar la diàspora catalana per denunciar i sensibilitzar sobre la repressió política espanyola i les vulneracions dels drets humans contra el poble de Catalunya.

En aquest sentit, les Assemblees Exteriors de l’Assemblea a països com Mèxic, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, els països bàltics, Alemanya, el País Basc i Madrid, així com l’àrea Internacional de l’Assemblea, organitzaran una dotzena d’esdeveniments del 5 al 14 d’octubre.

Les Assemblees Exteriors dels Països Baixos, el País Basc i Mèxic seran les encarregades d’endegar aquesta edició, i el primer esdeveniment tindrà lloc a Països Baixos, centrat en les llengües minoritàries i el seu paper a Europa, la directora de cine Isona Passola, el periodista Michel Neumuller, i el professor de lingüistica Cor van der Meer. L’ANC Euskal Herria co-organitzarà, juntament amb “Som-hi” –una organització de cultura catalana al País Basc– una presentació presencial del llibre “Història del moviment independentista català” amb l’autor i excoordinador d’ANC Euskal Herria, Fermí Rubiralta. Finalment, l’ANC Mèxic organitzarà un acte en línia sobre els reptes actuals del moviment independentista català, amb representants de partits polítics i entitats catalanes i un acadèmic mexicà expert en relacions internacionals i la Unió Europea.

L’endemà, el 6 d’octubre, l’ANC a Alemanya organitza una videoconferència sobre qüestions internacionals i legals en el cas català, amb el jurista especialitzat en drets humans Nico Krisch,  seguida del debat públic “Fake news i desinformació contra la dissidència política a la UE”, organitzat pel Comitè Internacional de l’Assemblea en el marc de la Conferència sobre el futur d’Europa de la Comissió Europea, amb el doctor en drets humans i periodista internacional Raphael Tsavkko Garcia i el sociolingüista i activista polític català Miquel Strubell.

El 7 d’octubre serà el torn de l’ANC als Estats Bàltics, que organitzarà un debat amb motiu del 30è aniversari de la independència dels Bàltics, amb l’exdiputat estonià i ex-líder del Partit Lliure Estonià, Artur Talvik; el periodista i escriptor letó i participant actiu a la Via Catalana 2013, Otto Ozols; i Tomas Kavaliauskas, professor associat de la Universitat de Kaunas (Lituània) especialitzat en minories nacionals.

El mateix dia, ANC Euskal Herria organitzarà un altre acte sobre la situació actual del moviment independentista català i els seus reptes actuals, amb l’exdiputat al Parlament de Catalunya i activista Albano Dante Fachin; mentre que l’ANC Madrid organitzarà una conferència contra l’experimentació i el maltractament animal.

El 8 d’octubre, ANC Madrid celebrarà un altre acte, aquesta vegada sobre els intents de repressió de les autoritats espanyoles contra els moviments d’autodeterminació de la península, incloent la il·legalització de partits polítics i el bloqueig de la creació d’organitzacions sense ànim de lucre, com Izquierda Castellana i la Fundació Doris Benegas.

El 9 d’octubre, ANC Mèxic organitzarà un segon acte, centrat en el Debat Constituent, una plataforma que impulsa el debat sobre la independència catalana i el futur estat català promovent un paper actiu de la societat civil, amb una de les seves impulsores, Gabriela Serra.

La setmana següent hi haurà dos esdeveniments més. El primer, dilluns dia 11, sobre l’imacte del cas català en els drets fonamentals de tots els europeus, organitzada per ANC Luxemburg, amb la participació del representant del partit d’esquerres DeÍ Lenk, David Wagner, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i altres ponents pendents de confirmar. Finalment, l’ANC Brussel·les tancarà la Catalan Week el dia 14, amb la conferència en línia “Repressió contra el moviment de base català: el cas de l’operació Judes contra activistes pacífics”, amb la participació d’activistes i advocats perseguits.

Part fonamental de l’estructura organitzativa de l’Assemblea Nacional Catalana, les Assemblees Exteriors de l’Assemblea treballen des de la base com a diàspora catalana organitzada, contactant amb organitzacions locals, ONG i representants polítics de tot el món per informar sobre la situació política a Catalunya i la seva lluita per la independència. Les Assembles Exteriors animen a qualsevol persona interessada a contribuir i treballar a favor de la causa independentista catalana des de l’estranger a posar-se en contacte amb elles, conèixer-ne més o participar en aquests o altres esdeveniments.

set. 22 2021

L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis organitza una consulta ciutadana sobre la sobirania fiscal

Per tercer any consecutiu, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana, organitza una consulta ciutadana coincidint amb l’1 d’octubre. Enguany, els habitants d’aquest municipi podran decidir si el seu Ajuntament ha de liquidar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Si la resposta fos afirmativa, el primer trimestre de 2022 aquesta administració ja pagaria a l’ATC.

La consulta es farà el divendres 1 d’octubre de 16 h a 20 h, i hi estaran cridades a participar totes aquelles persones empadronades al municipi i que siguin majors de 16 anys. La votació tindrà lloc pavelló municipal de Sant Julià de Ramis.

Aquesta iniciativa s’afegeix a la campanya “Jo pago a Catalunya” impulsada per l’Assemblea per tal que les persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics paguin tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola. Es pretén empènyer el Govern de la Generalitat a enfortir l’Agència Tributària de Catalunya, una eina d’estat indispensable, perquè gestioni un volum superior de recaptació i d’informació tributària. Així, estarem preparats per afrontar amb més garanties la culminació del procés d’independència quan arribi el moment.

En aquest sentit, Jaume Casamitjana, coordinador de l’assemblea territorial de Sant Julià de Ramis, assenyala que “si la majoria d’ajuntaments paguessin els seus impostos a l’ATC, quan arribés el moment que fes falta, la Generalitat tindria a la seva disposició aquests diners“. A més, afegeix que “per assolir la independència és imprescindible que els ciutadans a títol individual facin accions concretes com ara exercir la sobirania fiscal“.

Paral·lelament a la consulta, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i l’Assemblea han organitzat el mateix divendres a la tarda una xerrada sobre sobirania fiscal i una altra del Debat Constituent.

set. 21 2021

30 de setembre, a Ullastrell, xerrada amb Adrià Alsina

El dijous 30 de setembre, a Ullastrell, es farà la xerrada Per què la independència va fracassar i per què encara és possible a càrrec d‘Adrià Alsina.

Adrià Alsina és membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i autor de llibre que porta el mateix títol de la xerrada.

L’acte començarà a les 20.09 a la sala de les Orenetes. Per reservar seient cal demanar-ho al 628 450 430.

set. 18 2021

28 de setembre, a Sant Quirze del Vallès, Josep Costa presenta el seu llibre “Eixamplant l’esquerda”

El dimarts 28 de setembre, a la BIblioteca de Sant Quirze del Vallès, Josep Costa presentarà el seu llibre “Eixamplant l’esquerda“.

Josep Costa va ser diputat i vicepresident del Parlament de Catalunya la passada legislatura. Està investigat pel TSJC per ser membre de la mesa i haver permès que es debatessin i s’aprovessin resolucions a favor del dret d’autodeterminació i de reprovació del rei d’Espanya. 

Aquest acte està organitzat conjuntament pel Consell Local per la República i per l’Assemblea Nacional Catalana de Sant Quirze. 

L’acte començarà a les 19.00 h i l’aforament serà limitat.

Cliqueu per reservar entrada
set. 13 2021

President, faci la independència!

Llegeix el discurs que va fer la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie aquest 11 de Setembre:

Bon vespre!

Abans m’he girat un moment i és perquè m’estaven dient que encara hi ha gent a Via Laietana.

Gràcies a tots els que heu tornat a omplir els carrers! Hem tornat a desbordar Barcelona. Vaig dir 100.000 persones i ho hem multiplicat per quatre. Ho heu tornat a fer vosaltres, quan ningú hi creia.

Gràcies, gràcies als companys d’Òmnium, de l’AMI, del Consell per la República, de la Intersindical, de la Cambra de Comerç, i de totes les entitats que heu encapçalat aquesta manifestació en nom de la societat civil i ens heu ajudat a omplir els carrers!

Gràcies a totes les delegacions internacionals que un cop més heu volgut estar presents a la nostra Diada Nacional!

Representants d’Euskal Herria, Còrsega, Sardenya, Galícia, Castella, Canàries, el Kurdistan, la Cabília, Estònia, Flandes, Bielorússia, Armènia i el Rif, gràcies!

Gràcies als rectors i vicerectors de 6 universitats públiques catalanes, que enguany ens heu volgut acompanyar.

Gràcies, gràcies, gràcies, com sempre a les territorials de l’Assemblea que us deixeu la pell cada 11 de Setembre i cada dia de l’any per la independència del nostre país!

Gràcies, gràcies, gràcies, a tots els voluntaris i tècnics de l’Assemblea que ara mateix no ens podeu ni escoltar perquè esteu treballant perquè tot surti perfecte!

En aquesta Diada, per primera vegada en quatre anys, tornen a ser-hi nou persones molt especials, els nou presos i preses polítics tornen a ser amb nosaltres al carrer!

Per això, és una alegria enorme poder compartir el discurs amb el president d’Òmnium, l’estimat Jordi Cuixart! Que com ja m’imaginava m’ho ha posat molt difícil per parlar després d’ell.

Estimats Carme i Jordi, que heu estat tants anys aquí dalt, fent aquest discurs de l’Onze en nom de l’Assemblea; Dolors, Oriol, Jordi, Quim, Josep, Raül, us volíem a casa i sou a casa. Ens omple de joia que avui sigueu aquí. Però us volíem lliures i volíem la llibertat completa del nostre poble i no la tenim encara.

A més, avui no hi som tots, falten els exiliats: Carles, Marta, Lluís, Clara, que sempre ets tan dura amb nosaltres però que ens fas pensar, Toni, Anna, Valtònyc, també per vosaltres continuarem lluitant per la independència del nostre país, perquè pugueu tornar a casa.

No només això sinó que l’amenaça de presó pesa sobre moltes, moltes persones que s’han manifestat per tots vosaltres i per la independència. Avui molts d’ells són aquí, com també represaliats del franquisme, de la transició i del 92. De fet, cada generació de catalans ha tingut els seus represaliats. En la nostra causa, només la Independència és Llibertat!

Per tota la gent que lluita cada dia, i per tota la gent que està patint i ha patit les conseqüències de la repressió estem disposats a lluitar, avui i cada dia fins que, ens en sortim i guanyem la independència!

Mireu, la independència és una qüestió de drets i de fets.

El drets els tenim tots:

Tenim el dret d’autodeterminacióperquè som un poble, som una nació històrica, i tots els pobles segons l’article primer del Pacte de Drets Civils i Polítics de Nacions Unides tenen el dret d’autodeterminar-se lliurement.

Però aquesta vella nació ha estat una nació integradora, ha acollit onades de gent vinguda d’arreu, primer els occitans, com el meu rebesavi, el d’aquest cognom que ningú sap com pronunciar; després la gent vinguda dels pobles de la península, com el meu avi castellà i la meva àvia asturiana, i ara gent de tots els continents.

Tenim el dret a disposar de les eines per integrar tots els nouvinguts, per fer del català, la llengua que ens singularitza, també la llengua comuna de tots els ciutadans de Catalunya. Llengua d’inclusió i no d’exclusió, per construir un Nosaltres, que és aquesta nació cívica, la que tan bé va descriure Pau Casals en el seu discurs a les Nacions Unides.

Però, a més a més, tenim el dret d’autodeterminació perquè també tenim les majories democràtiques des del 2012 de manera sistemàtica al Parlament de Catalunya de més del 60% per l’autodeterminació; i de més del 50% per la independència, tant en el referèndum de l’1 d’octubre com ara amb el 52% del vot independentista a les darreres eleccions.

Per tant, pel principi democràtic també tenim el dret d’autodeterminació!

I en tercer lloc, tenim el dret d’autodeterminació per la vulneració sistemàtica de drets fonamentals que fa l’Estat espanyol per reprimir-lo. Criminalitzant el dret d’autodeterminació com ho fa, ens els reforça!

Empresonant manifestants, punxant telèfons sense permís judicial, posant multes per parlar de l’autodeterminació al món, condemnant cantants, inhabilitant alcaldes ens fa patir, però ens ajuda. Ens legitima més i més, internament i externa.

Tenim els drets. Però el dret d’autodeterminació i la independència ens els hem de guanyar amb els fets!

El dret d’autodeterminació no es demana ni es pidola a l’Estat opressor, s’exerceix!

S’exerceix, com el vam exercir en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, on vam guanyar l’Estat!

La victòria d’un poble unit que no va permetre a les forces d’ocupació controlar el territori i on es va votar pràcticament a tot arreu i es va guanyar!

Aquell dia vam exercir fets, aquell dia és un fet, és el fet més important, sí, és el fet més important que ha passat en aquest país en els darrers tres-cents anys, Sr. Illa, l’acte de sobirania més gran que hem fet!

La independència del nostre poble és un dret, però només la guanyarem amb fets.

  • Quan cadascú de nosaltres decideixi on consumeix i per què.
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és treballador, a quin sindicat s’afilia: als que no han volgut venir ni a les manifestacions que vam fer per la sentència amb el simple lema de “llibertat”, o als que han convocat vagues generals quan les hem necessitat?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és autònom o empresari, a quina associació d’empresaris o patronal reforça. A Foment, que ha denunciat l’Assemblea i la Intersindical i vol que ens cruixin a multes? O a Anem per Feina, que aquesta tardor tornarà a fer fires de Consum Estratègic arreu del país?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi a quina finestreta paga els impostos: a la de l’Estat que ens espolia 18.000 milions cada any, o la del govern que volem que esdevingui República?

La independència la guanyarem amb la lluita constant i persistent de la gent per desgastar l’Estat a Catalunya. Però només amb la gent no n’hi ha prou: ens cal el lideratge institucional i polític.

Al govern li exigim fets!

El primer de tot, que deixi de mirar l’Estat esperant concessions que no vindran mai, perquè l’Estat espanyol interpreta les demandes com un símptoma de feblesa, i ho aprofita per humiliar-nos i si pot aixafar-nos.

Que torni a tenir un projecte propi, centrat en l’autodeterminació, en acabar el que vam començar l’1 d’octubre. Ara tenim un Parlament amb el 52% del vot directe independentista. No el podeu desaprofitar. Heu d’aplicar el mandat sorgit de les urnes. Heu de fer allò per què us vam votar: la independència!

Fa uns anys l’estimada Carme va dir: president, posi les urnes! Avui nosaltres li diem: president, faci la independència!

Ens tindrà al seu costat pel que faci falta, no en tingui cap dubte. Quan el moviment independentista ha avançat ha estat quan la societat civil i les institucions i partits han tingut un projecte polític comú. Quan hem estat més forts ha estat quan hem caminat junts. I tal com diria en Jordi, estem convençuts que “ho tornarem a fer” i aquest cop ho farem millor.

A l’Assemblea som tossuts i estem convençuts que la unitat estratègica independentista és possible. Prou retrets, prou desconfiança. Posem-nos a treballar des d’ara mateix!

Avui al Govern de la Generalitat també li demanem que aprofiti tots els marges que té per avançar en sobiranies: com per exemple en l’àmbit econòmic, fiscal i energètic. Ens hem de preparar per la ruptura!

I li exigim que deixi de criminalitzar els manifestants, d’exercir d’acusació particular en tants casos sense proves.

En definitiva, que treballi sense descans per fer la independència.

  • Voleu un aeroport hub? Feu la independència.
  • Voleu seus de multinacionals? Feu la independència.
  • Voleu polítiques socials? Feu la independència que tindreu els recursos i les competències per fer-les.
  • Voleu igualtat, llibertat i oportunitats per tothom? Feu la independència.

Govern, feu la independència i ens tindreu al costat!

Nosaltres hi anirem, hi anirem, hi anirem, persistirem, persistirem, persistirem fins a guanyar!

Visca els Països Catalans!

Visca el poble català!

Visca Catalunya lliure!

set. 3 2021

L’Assemblea trasllada l’escenari de l’11S davant l’estació de França

L’Assemblea Nacional Catalana ha decidit traslladar l’escenari de l’11 de Setembre
davant de l’estació de França per tal de poder garantir la seguretat de tots els participants. Per responsabilitat, davant l’increment de l’assistència prevista, l’entitat ha decidit que l’acte polític final tingui lloc fora de la Ciutadella per garantir la seguretat i la mobilitat. A més, l’amplada de les portes d’accés dificultarien una entrada ordenada.

Tanmateix, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona es comprometen a mantenir obert el parc de la Ciutadella per tothom qui vulgui acabar-hi la manifestació.

Això vol dir que es manté el recorregut previst i que la manifestació serà en moviment. La mobilització començarà a Urquinaona a les 17.14 h, baixarà per Via Laietana, girarà pel passeig d’Isabel II i continuarà per l’avinguda Marquès de l’Argentera fins l’estació de França, a les portes del parc de la Ciutadella, on es farà l’acte polític.

L’11 de Setembre vol tornar a situar la independència al centre del debat polític i empènyer els partits i institucions a fer-la efectiva.

juny 24 2021

4 de juliol, a Arenys de Munt, “Ara més que mai, independència!”

Diumenge 4 de juliol, a les 11:00 del matí, les Assemblees del Maresme organitzen un acte polític a Arenys de Munt, per deixar ben clar que ni la pandèmia, ni la repressió, ni els interessos partidistes ens han fet desistir del nostre objectiu: Ara més que mai, independència!

En aquests moments que l’estat espanyol, pressionat per Europa, concedeix graciosament indults als 9 presos polítics, però continua destrossant la vida a més de 3.000 represaliats; en aquests moments que sectors de l’independentisme reneguen de l’1 d’octubre i ho fien tot a una incerta taula de diàleg amb els repressors, us emplacem a tornar als carrers, a mobilitzar-nos i a participar en aquest acte per donar un nou impuls a la lluita per la independència.

juny 17 2021

19 de juny, a Terrassa, xerrada amb David Fernández, vicepresident de l’Assemblea

Aquest dissabte 19 de juny, a Terrassa, hi haurà una xerrada amb la participació del vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, David Fernàndez.

L’acte començarà a 19.30 al local de l’Assemblea, carrer Torrent, 153.
Cal fer inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.

juny 12 2021

El Secretariat Nacional de l’Assemblea es reafirma en la vigència del mandat de l’1 d’Octubre

Davant de les afirmacions sobre la via unilateral, criticant-ne la viabilitat i conveniència, i sobre el sentit del referèndum de l’1 d’Octubre, considerant-lo un instrument de negociació, fetes aquesta setmana respectivament pels principals dirigents d’ERC i de Junts, l’Assemblea Nacional Catalana vol manifestar:

  • El dret d’autodeterminació és un dret que tenen tots els pobles per decidir el seu futur. La majoria d’estats que s’han creat en les darreres dècades ho han fet exercint aquest dret contra la voluntat de l’Estat del qual es volien emancipar.
  • En alguns casos excepcionals, i en el marc de democràcies consolidades i madures, alguns pobles han pogut exercir el dret a l’autodeterminació per mitjà de referèndums acordats sobre la independència.
  • L’Estat espanyol ha demostrat que ni reconeix Catalunya com a nació ni li respecta el dret d’autodeterminació, ans al contrari el criminalitza. 
  • L’any 2016, l’Assemblea Nacional Catalana va proposar introduir en el full de ruta del moviment independentista un referèndum oficial i vinculant sobre la independència. Les bases de l’Assemblea es van abocar a fer-lo possible des de la convicció que el referèndum seria vinculant i, si els vots del Sí superaven els del No, la independència seria proclamada com així fou, finalment, el 27 d’octubre de 2017. 
  • El 6 de setembre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya que regulava la celebració del referèndum d’autodeterminació vinculant sobre la independència de Catalunya. L’aprovació d’aquesta llei generava un mandat d’obligat compliment legal i obligava a declarar formalment la independència si hi havia més vots afirmatius que negatius.
  • L’1 d’octubre de 2017 el poble de Catalunya va exercir el dret d’autodeterminació i va  aconseguir una victòria èpica i radicalment democràtica contra l’Estat.
  • L’experiència ens demostra que les vies de la negociació amb l’Estat són vies abocades al fracàs, com es va demostrar quan es va suspendre la declaració d’independència el 10 d’octubre de 2017, apel·lant al diàleg amb l’Estat, i aquest va activar l’article 155 i va empresonar els presidents de l’Assemblea i Òmnium. 
  • Renunciar a la unilateralitat per exercir el dret d’autodeterminació en el marc de l’Estat espanyol és renunciar a la independència.
  • L’Assemblea Nacional Catalana es reafirma en el mandat expressat per la ciutadania de Catalunya en el referèndum de l’1 d’Octubre, que ens obliga a fer una declaració d’independència efectiva al més aviat possible. El nostre full de ruta defensa que el moviment popular, les institucions i tota l’acció exterior s’han de conjurar per afrontar definitivament una ruptura democràtica, que sigui el producte resultant de molts fronts de confrontació oberts alhora.
  • Som conscients que el front institucional que ha liderat l’agenda política del moviment aquests darrers anys és incapaç de trobar un consens estratègic que ens porti a avançar amb claredat cap a la independència.
  • Per això, l’Assemblea es conjura a tornar a exercir de catalitzador del moviment popular, perquè aquest recuperi l’agenda del moviment d’alliberament nacional i ens prepari per un nou moment de desbordament unilateral que culmini el procés d’autodeterminació amb una declaració d’independència efectiva.

Finalment, convidem la ciutadania a sortir al carrer, mobilitzar-se i lluitar activament per fer efectiva la independència. Les setmanes i mesos que venen seran clau per avançar de manera efectiva i evitar l’operació d’Estat que pretén acabar amb els nostres anhels.

L’Assemblea estarà allà on sempre ha estat, amb la gent i la independència de Catalunya. Sempre amb vosaltres i el país.

maig 30 2021

L’Assemblea insisteix en la necessitat de fer efectiva la independència

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí a Cornellà de Llobregat el seu posicionament polític per als mesos vinents. Hi ha participat la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, el vicepresident, David Fernàndez, i secretàries i secretaris nacionals. A l’auditori hi han assistit membres del Secretariat Nacional, voluntàries i voluntaris, sòcies i socis, i autoritats convidades.

La presidenta, Elisenda Paluzie, ha deixat clar que “tenim la majoria més gran dels darrers anys. 52% dels vots i 74 escons. En canvi, estem esperant concessions de l’Estat, oblidant que l’esquerra i la dreta espanyola comparteixen un mateix objectiu: mantenir la unitat de l’Estat costi el que costi“. A més, ha afegit que “no tornarem a desaprofitar les oportunitats. Quan vam aplicar la via dels fets vam guanyar, quan ens vam aturar vam perdre. Sabem que la independència la farem per la via dels fets”.

Paluzie ha volgut constatar que “ens hem deixat marcar l’agenda per la política institucional. No ens podem quedar de braços plegats esperant el realineament dels fronts institucional, popular i internacional. No podem blanquejar més renúncies i dilacions“.

“Hem d’estar a punt quan arribi el nostre moment. Aquesta legislatura ha de definir passes concretes cap a la independència. Impulsarem una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per impulsar una llei d’independència per atorgar el lideratge a la ciutadania. Hem d’aprofitar les finestres d’oportunitat”, ha deixat clar Elisenda Paluzie.

D’altra banda, la presidenta de l’Assemblea, ha explicat que l’estratègia jurídica enfront de les vulneracions de drets civils i polítics “ha de ser ofensiva i sempre amb una mirada internacional, per reforçar la legitimitat de la causa de la independència“.

“Tot això ho hem de fer amb esperit de lluita i de combat. Un combat democràtic que obri fronts de desobediència, no cooperació i confrontació en tots els àmbits. Recuperem els carrers per recuperar les institucions i guanyar la independència!“, ha conclòs Elisenda Paluzie.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha cridat la ciutadania a fer “més carrer i menys sofà. La independència es fa, no es diu que es fa! A l’Assemblea sabem què volem, sabem com fer-ho i ho farem!”. A més, ha afegit que “l’1-O i el 14-F generen un mandat per fer efectiva la independència. Assumiu el mandat i serem amb vosaltres!”.

“La gent acceptem errors. Forma part de la lluita per la llibertat. Però mai acceptarem enganys. Mai acceptarem una rendició. Un nou estatut o un pacte fiscal només són engrunes!”, ha manifestat David Fernàndez, que ha exclamat que “avui el tren cap a la independència abandona la via morta i torna a la via principal. Des d’avui la gent tornem a pilotar aquest tren. Prou de dubtar!”.

David Fernàndez ha reivindicat els drets nacionals de Catalunya: “Catalunya és una nació. Que ens n’hem oblidat? Respectem-nos i defensem-nos com a poble, sempre i a tot arreu. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?”.

“La independència és necessària per donar resposta a les necessitats de la gent. És imprescindible per existir com a poble. I és el millor indult i la millor amnistia per a presos, exiliats i els més de 3.000 represaliats!” ha conclòs el vicepresident, David Fernàndez.

També han pujat a l’escenari vuit secretàries i secretaris nacionals (Mònica Batalla, Jordi de Bofarull, Carla Soler, Francesc Salvador, Èrika Casajoana, Arnau Padró, Rosa Maria Ros i Martí Claret) per fer un repàs de les accions més rellevants que ha fet l’Assemblea aquest darrer any.

L’acte polític d’avui també ha tingut un espai per la cultura, ja que s’ha comptat la glossa de la Fardatxa i el Ferriols.

abr. 22 2021

Representants dels països bàltics i Eslovènia debatran sobre els seus processos d’independència unilateral a Catalunya

Els dies 7 i 8 de maig, exrepresentants públics i antics líders de la societat civil dels països bàltics i Eslovènia participaran en un congrés internacional digital, que tractarà els processos d’independència dels seus respectius països, per tal de guanyar perspectiva sobre els passos a seguir per part de l’independentisme català. El congrés durarà dos dies i constarà de cinc seminaris, en sessions a porta tancada per Zoom. La inauguració i la clausura de l’acte s’emetran en directe a través de les xarxes socials de l’Assemblea. 

Representants com Dimitrij Rupel, ministre d’Exteriors eslovè durant el procés d’independència i entre el 2000 i el 2008, i exalcalde de Ljubjana i portaveu dels observadors internacionals durant l’1-O; Ülo Laanoja, un dels organitzadors de la Via bàltica, exdirigent del Front Popular de Estònia i exmembre del primer parlament independent d’Estònia, i Vents Armands Krauklis, alcalde del municipi de Valka, líder del Front Popular Letó a la regió de Valka durant el procés d’independència de Letònia, compartiran els seus coneixements i oferiran un punt de vista únic durant les sessions. 

A més, el Congrés comptarà amb la participació d’especialistes i acadèmics com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg al Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley; a més dels experts i acadèmics catalans Xavier Cuadras, Albert Noguera, Eulàlia Pasqual,Jordi Arrufat i Daniel Soler. L’acte inaugural comptarà amb la participació de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i estarà presentat i moderat pel periodista i director del diari digital Vilaweb, Vicent Partal.  

Per participar als tallers, els assistents han d’inscriure’s al web. Cadascun dels tallers tindrà una capacitat de 60 participants i cal inscripció. La participació és gratuïta. 

Els exemples dels països bàltics i d’Eslovènia s’han escollit perquè són geogràficament i cronològica propers a Catalunya (aquest any és el 30è aniversari de la seva independència), i per haver estat aconseguits davant d’un estat molt més poderós que ells, a través del desbordament democràtic, la desobediència civil i la via dels fets consumats. 

Amb aquesta finalitat, aquests processos s’analitzaran des d’àmbits com l’economia, la defensa i la seguretat, les relacions internacionals, els seus processos constituents o les seves estratègies de desobediència civil, per tal d’extreure’n lliçons i aprenentatges que puguin ser útils per a reactivar i reimpulsar el moviment independentista català.