Mapa del percentatge de vot independentista en les eleccions a les Corts espanyoles del 10 N 2019 en els municipis del Vallès Occidental

Aquest mapa mostra el percentatge del vot a bloc independentista (ERCJunts per Catalunya i CUP). Informació del Vilaweb.

Guia del Vallès Occidental dels actes del 9N

Actualitzat el 9 de novembre a les 09.45 h.

Aquests són els actes que es faran el 9N a municipis del Vallès Occidental.

  • Barberà del Vallès plaça de la Vila 16.30 h.
  • Castellar del Vallès a la plaça del Mirador a partir de les 16.00 h.
  • Castellbisbal a la plaça de l’Església a partir de les 17.00 h.
  • Matadepera al Casal de Cultura a partir de les 16.00 h.
  • Montcada i Reixac a la plaça de l’Església a partir de les 13.00 h
  • Palau-solità i Plegamans a la plaça de la Vila d’11.00 a 14.00 h.
  • Ripollet a la plaça del Molí a partir de les 17.00 h.
  • Sabadell diversos actes a partir de les 17.00. Mireu el cartell.
  • Sant Cugat del Vallès a la plaça de la Vila a partir de les 11.00h.
  • Sant Llorenç Savall a la plaça, a partir de les 18.00, castanyada.
  • Sant Quirze del Vallès s’anirà a Sabadell. A les 17.30 es queda a l’estació dels FGC per anar a Sabadell. De Les Fonts s’anirà a Terrasa, 16.40 als FGC.
  • Sentmenat a la plaça de la Vila a partir de les 17.00 h.
  • Terrassa al Raval de Montserrat a partir de les 16.00 h. També al matí, de 10.00 a 13.00 al Cafè de l’Aula. Mireu el cartell.
  • Vacarisses a la plaça Joan Bayà a partir de les 10.00 h.
  • Viladecavalls se sumarà als actes de Terrassa

El posicionament de l’Assemblea respecte al 10-N

Des del 31 d’octubre i fins aquest dilluns, 4 de novembre, els membres de ple dret al corrent de pagament a data 25 d’octubre, s’han pogut expressar a través d’una consulta interna.

Les sòcies i socis de l’Assemblea han ratificat amb un 97,8 % el posicionament de l’entitat respecte al 10-N.

A la votació hi han participat 9.582 membres de ple dret, xifra que representa una participació del 21.69% del cens.

Aquest és el resum del text que es posava a votació:

El conflicte polític no només no s’ha resolt sinó que s’ha agreujat, i en aquest sentit, després de la colossal reacció de rebuig a la sentència i la desmesurada reacció de les forces de seguretat, cal que l’acció política dels partits independentistes a les Corts passi de manera indispensable per configurar un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat, atenent a tres punts irrenunciables:

ATURAR LA REPRESSIÓ. Exigència de retirada de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. Aturada de la violència policial i recuperació de l’acció dels Mossos d’Esquadra com a policia democràtica.

LLIBERTAT. Prou presó i exili. Prou detencions arbitràries. EXIGIM l’alliberament immediat de totes les preses i els presos polítics, la fi de totes les causes contra l’independentisme i el lliure retorn de totes les exiliades i els exiliats polítics.

AUTODETERMINACIÓ. El referèndum de l’1 d’Octubre va ser vinculant, cal avançar clarament en la culminació del procés d’autodeterminació, fins assolir la independència, sense deslegitimar el referèndum de l’1-O.
Pel que fa als pactes locals, l’actuació del govern del PSOE en els darrers mesos, fa encara més incomprensible el manteniment d’alguns acords en l’àmbit municipal, comarcal i a la diputació de Barcelona amb un partit del bloc del 155. Exigim als partits que els mantenen el trencament d’aquests acords.

 

Pots llegir tot el text aprovat en aquest enllaç.

#SomAssemblea

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Captura de Pantalla 2019-11-06 a les 20.00.58.png

 

6 de novembre, a Sabadell, tertúlia “La identitat digital catalana”

Us convidem a participar a la Tertúlia Republicana de dimecres 6 de novembre, de les 7 a les 9 del vespre, al local de l’ANC-SBDxI (Illa,3).

Parlarem de La identitat digital catalana, amb Jordi Manyà, advocat, enginyer, periodista, professor universitari i fundador de l’ANC.

Segurament tots n’hem sentit a parlar però tenim molts dubtes de la bondat d’aquesta identitat. La Generalitat hi ha apostat. En estar empadronat al Consell per la República també adquirim una identitat digital. Són complementàries? Quin abast i quins límits té? Significa que es tindrà control absolut sobre nosaltres? O som nosaltres que podrem tenir el control sobre la nostra identitat?

Parlem-ne i aclarim dubtes.

Vídeo “Resum mobilitzacions: Contra la Sentència, Independència!”

Davant d’aquest atac a la democràcia ens cal una resposta política i institucional a l’alçada del moment històric que vivim. La mobilització popular de resposta a la sentència ha estat a l’alçada. Des del carrer, continuarem defensant tots els drets.

Declaració de la Llotja de Mar

Text de la Declaració de la Llotja de Mar

Davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara en endavant, les forces polítiques que subscrivim aquesta declaració desitgem compartir amb els nostres pobles i amb l’opinió pública de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i dels països del món, les reflexions següents:

  1. Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. La innegable modernització de l’Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu.
  2. Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu. Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, com els moviments d’àmbit estatal que demanen una modernització de l’Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania.
  3. La falta de respecte al dret a l’autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics és el corol·lari d’un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d’activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d’artistes i publicacions…
  4. En conseqüència, i molt seriosament preocupats pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania, constatem la necessitat d’arribar a un acord polític per unir-nos en la defensa dels punts següents:
  1. El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles.
  2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política.
  3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
  4. Les llibertats civils i polítiques.
  5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles.
  6. Des de la defensa d’aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l’Estat espanyol.
  7. Finalment, apel·lem a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions.

Signat a Barcelona, el 25 d’octubre de 2019

Document en pdf

Barcelona, desbordada en favor del dret a l’autodeterminació i en contra de la sentència a l’1-O

Manifestació històrica la que s’ha viscut aquesta tarda al carrer Marina de Barcelona, que ha quedat absolutament desbordat de gent per mostrar el rebuig a la sentència a l’1-O i en favor del dret a l’autodeterminació. El lema de la manifestació ha estat “Llibertat”, si bé l’Assemblea també s’hi ha manifestat amb una pancarta pròpia, “Contra la sentència, independència”.

La capçalera ha sortit puntualment, i ha avançat a poc a poc fins a l’avinguda Icària, on hi havia l’escenari i on s’ha dut a terme l’acte polític. Just abans, els castrllers hsn aixecat 16 pilars. Roger Mas, Núria Graham i Paula Sànchez han estat els encarregats de posar la nota musical de l’acte, conduït per Maria Xinxó.

Representants de les més de 500 entitats adherides han tingut veu. Ha estat el cas d’Unió de Pagesos, Irídia, la Taula del Tercer Sector, el Consell Nacional de la Joventut, Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana.

Cal una resposta política urgentment
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha reclamat urgentment una resposta política i institucional a l’altura del moment històric. “Des de les institucions calen propostes polítiques que recullin els clams que avui omplen el carrer Marina”, ha afegit. Per Paluzie, no es pot acceptar que els presos polítics hagin estat condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys per defensar l’autodeterminació. “Això no és acceptable en un estat democràtic”, ha dit, i ha avisat que no es pot permetre que la sentència hagi comportat més presó. “Seguirem dempeus mentre duri la repressió i la vulneració de drets”, ha conclòs just abans de recordar, un a un, el nom dels empresonats d’aquestes darreres setmanes.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha enviat un missatge a les institucions de l’estat: la presó, la repressió, o els empresonaments no podran frenar la voluntat d’una immensa majoria de la ciutadania de Catalunya d’exercir aquests drets. “No podem permetre que hi hagi gairebé 50 persones empresonades i més de 1.000 persones perseguides per la justícia”, ha dit. Així mateix, ha recordat que el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i Amnistia Internacional han demanat que els presos polítics tornin a casa.

Un sol poble
Anaïs Franquesa, en representació d’Irídia, ha evidenciat que, quan el que està en risc són els drets i les llibertats, Catalunya sempre ha respost com un sol poble, i ha reclamat un país en el qual cap detingut pugui acabar condemnat per sedició per convocar manifestacions pacífiques i posar urnes, o ningú sigui víctima de la “brutalitat policial” per defensar els seus ideals, com s’ha vist aquests dies, amb mes 600 persones ferides.

També s’ha afirmat que la sentència del Suprem és una “condemna” al dret a vot, al dret a manifestació i al dret a la dissidència política, i s’ha mostrat el rebuig a aquesta sentència; davant d’un problema “històric” es reclama “una solució política”. Per això, s’ha dit, cap sentència, per molt dura que sigui, impedirà que es continuï sortint al carrer per defensar els drets i exigir la llibertat dels presos polítics i exiliats.

Blanca Bragulat, en representació dels familiars presos, ha sostingut que tots plegats es troben “més forts i determinats que mai”, i que ni les amenaces ni la repressió aturaran el moviment. “Seguirem lluitant pacíficament pels nostres drets”, i ha recordat que aquesta condemna és a tot un poble. “Hi serem fins al final”, ha conclòs.

L’acte ha finalitzat amb el Cant dels Segadors.

Vídeo “Acció protesta: Desemmascarem l’Estat!”

Ho hem aconseguit! Hem impedit que España Global expliqués les seves mentides, i han suspès l’acte! Mentre no es respecti el dret a l’autodeterminació, i mentre duri la repressió i les forces d’ocupació segueixin aquí, el govern espanyol no serà benvingut.

L’Assemblea, present a la manifestació en favor del jovent que ha recorregut el centre de Barcelona

L’Assemblea Nacional Catalana ha estat present aquest vespre a la manifestació que ha recorregut els carrers del centre de Barcelona. Cap a dos quarts de set del vespre, la manifestació ha sortit de plaça Universitat, i una hora més tard arribava a plaça Sant Jaume. Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres membres del secretariat nacional, ha acompanyat la marxa.

A Sant Jaume, Lluís Llach ha conduït l’acte, i ha estat l’encarregat de llegir un text de consens, en el qual s’ha subratllat que el jovent ha exercit el dret a la seva participació política a través de la mobilització popular, i ha patit una repressió “digna d’un estat autoritari”, també a través de la “criminalització mediàtica”, i de detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen com a objectiu “horroritzar” i “coartar la llibertat d’expressió” i “l’exercici de drets fonamentals”.

Montse Piqué, representant de les Mares i Àvies per la República, recentment constituïdes, ha explicat que han nascut amb la voluntat de fer “xarxa” i apoderar-se per aturar la “brutalitat policial” patida per fills i filles. “Rebutgem la campanya de criminalització”, ha manifestat, i ha advertit que els joves no són violents, sinó que són valents i s’estan defensant. “Exigim als poders públics que depurin responsabilitats”, ha manifestat, i ha demanat la llibertat immediata de les detingudes i els detinguts. Finalment, ha fet un avís: si l’Estat només ofereix policia i jutges i bloqueja el camí de la política, el diàleg s’acaba fent al carrer.

També ha parlat l’entorn dels detinguts i empresonats. En uns parlaments colpidors, han testimoniat les vivències dels seus coneguts, i han denunciat les continuades vulneracions en tot el procés, les irregularitats i l’obstaculització de l’assistència lletrada, entre d’altres. En definitiva, tot un seguit d’aberracions jurídiques que han de servir per justificar, si encara en calia més, la llibertat de tots els presos i preses polítiques.

Catalunya mostra la solidaritat amb el poble de Hong Kong en una concentració davant del consolat xinès a Barcelona

La ciutadania catalana ha mostrat la solidaritat amb el poble de Hong Kong aquest matí. En una concentració que s’ha fet davant del consolat de la Xina, l’Assemblea i Pícnic per la República han volgut traslladar a la societat hongkonguesa l’escalf per una lluita compartida: la de la independència.

Un dels moments àlgids de l’acte s’ha produït quan s’ha connectat en directe amb la concentració que s’estava produint simultàniament a Hong Kong, en aquest cas en solidaritat amb el poble català on, a més de veure què estava passant allà, s’han emès vídeo de suport mutus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha compartit la solidaritat en un vídeo que s’ha emès també en directe, on ha reconegut admiració per la “perseverança” després de la revolució dels paraigües, ara fa cinc anys. “Ens vau ensenyar que no ens podem rendir, que hem de lluitar pels nostres drets sense importar-ne les dificultats”, ha admès en el vídeo, que es pot consultar íntegrament a continuació: