Aquest any volem omplir Sant Cugat de pancartes per la Diada!
Des de la territorial de Sant Cugat us oferim gratuïtament una pancarta per penjar al balcó ara o els dies previs a l’11 de Setembre. El cost l’assumeix íntegrament la territorial.
Per poder fer la comanda amb el nombre d’unitats necessari, necessitem saber com més aviat millor qui en vol una.
Si esteu interessats, feu-nos-ho saber abans de dilluns vinent
👇👇👇
📞WhatsApp/clica 633086845
Entre tots i totes, fem visible el nostre compromís amb la Diada!
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Comparteix aquest missatge amb amics, coneguts i saludats 👋
Les sentències del TJUE constitueixen una victòria jurídica important davant dels intents de convertir el dret europeu en una nova barrera contra l’amnistia. Volem deixar clar, però, que ni l’amnistia ni aquests pronunciaments resolen el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Exigim als tribunals espanyols que apliquin immediatament la doctrina del TJUE, sense noves interpretacions restrictives ni dilacions indegudes i reiterem el suport a totes les persones represaliades.
Reafirmem el nostre compromís de continuar treballant democràticament per culminar el procés d’independència de Catalunya. Cal una estratègia renovada, lideratges capaços de recuperar la confiança i una proposta de país compartida per ampliar la majoria social favorable al dret d’autodeterminació.
Tot i que Espanya va respondre a aquesta comunicació afirmant que la vigilància s’havia dut a terme d’acord amb la legislació interna i que el marc constitucional espanyol proporcionava garanties suficients, les víctimes no han obtingut cap reparació efectiva, no s’han exigit responsabilitats i les greus acusacions de vigilància il·legal continuen sense resoldre’s. Aquesta situació suscita preocupació pel que fa als drets protegits pels articles 17, 19, 22 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i pels articles 8, 10 i 11 de la Convenció Europea de Drets Humans, així com per la legislació espanyola (art. 588 de la Llei 13/2025).
L’Assemblea i la UNPO també argumenten que la decisió de la justícia espanyola de fragmentar els procediments, en lloc d’unificar-los en una investigació coherent, ha vulnerat el dret de les víctimes a una reparació efectiva, com també ho ha fet el fracàs sistemàtic en la tramitació de les Ordres Europees d’Investigació.
La nova comunicació també posa de manifest fets coneguts després de l’enviament de la comunicació original als Relators Especials, que aporten noves proves en suport de les preocupacions expressades el 2022. Per exemple, les autoritats espanyoles van justificar la vigilància dels expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez únicament per la seva activitat política i de la societat civil, legítima i pacífica. A més, en el cas de Sànchez, les infeccions documentades són anteriors a l’autorització judicial coneguda. En el cas de l’exmembre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, Sònia Urpí, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va negar haver dut a terme cap vigilància, malgrat que la infecció del seu telèfon ha estat confirmada per quatre fonts diferents: els Mossos d’Esquadra, Amnistia Internacional, Citizens Lab i Eventia.
Davant d’aquests fets, l’Assemblea i la UNPO demanen als relators especials de l’ONU que emetin una declaració pública conjunta i una nova carta d’al·legacions dirigida a l’Estat espanyol per sol·licitar informació addicional, així com que duguin a terme una visita oficial al país. També insten Espanya a fer públiques les autoritzacions judicials del CNI sense retallar, reformar el marc legal que regula el CNI i garantir a les víctimes l’accés a la informació, el reconeixement de les vulneracions dels seus drets i garanties de no repetició.
L’escàndol d’espionatge del Catalangate
Una investigació del Citizen Lab va revelar, l’abril del 2022, l’ús a gran escala de programari espia contra el moviment independentista català. La investigació va concloure que almenys 65 persones —càrrecs electes, advocats, diputats al Parlament Europeu, periodistes, acadèmics i dirigents d’organitzacions de la societat civil catalana— havien estat objecte de Pegasus i Candiru, programaris espia altament intrusius.
L’abast i el perfil de les víctimes indiquen clarament que l’operació de vigilància no era aleatòria ni estava relacionada amb investigacions penals ordinàries. Al contrari, totes les víctimes compartien la seva vinculació amb el moviment independentista català i amb activitats de defensa política o cultural associades.
Més d’un centenar d’entitats de drets humans i socials i més de 50 personalitats de la cultura i la comunicació han impulsat una campanya pública de suport a Roger Español davant el judici que se celebrarà els dies 16, 17 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2026.
Nou anys després dels fets, les entitats impulsores denuncien la violència policial exercida durant la jornada de l’1 d’Octubre, que va provocar 1.066 persones ferides, i reivindiquen la necessitat de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
Les organitzacions recorden que aquest és l’únic cas derivat de la repressió policial d’aquella jornada que ha arribat a judici, fet que consideren especialment rellevant en el context de manca de depuració de responsabilitats pels fets.
Una campanya unitària de drets humans i reparació
La iniciativa està impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana, Irídia, Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, Novact, Òmnium Cultural i CIIVO.
Segons les entitats promotores, la campanya vol “posar al centre la necessitat de justícia i reparació per a les víctimes de la violència policial de l’1 d’Octubre i reivindicar la no repetició de situacions similars”.
Manifest i adhesions
Durant la roda de premsa s’ha presentat el manifest de suport a Roger Español, signat per més d’un centenar d’entitats de drets humans i socials i més de 40 personalitats de la cultura i la comunicació.
El manifest denuncia que la violència policial d’aquell dia va respondre a “un patró estandarditzat i sistemàtic” amb voluntat de reprimir drets fonamentals, i reclama que “siguin condemnats els responsables de la mutilació d’en Roger i de la violència de l’1 d’octubre”, recordant que “només una sentència condemnatòria pot garantir justícia i reparació”.
El text compta amb l’adhesió, entre d’altres, de Jordi Évole, Marc Giró, Olga Rodríguez, Juliana Canet, Manel Vidal, Sergi López, Clara Peya, Judit Neddermann, Yolanda Sey i Jordi Borràs. Les adhesions reflecteixen el suport d’un ampli espectre del món cultural i comunicatiu a la necessitat de veritat, justícia i reparació.
Intervencions
En l’acte han intervingut Roger Español i representants de les entitats impulsores de la campanya, que han exposat els objectius de la iniciativa i les accions previstes de cara al judici.
Josep Vila, president de l’ANC:
“L’Estat espanyol va respondre a aquella expressió democràtica amb repressió. I nou anys després continua demostrant les seves mancances democràtiques quan les víctimes han de lluitar durant gairebé una dècada perquè un únic cas arribi a judici. L’ANC hi som com a acusació popular”.
“La causa que va portar milions de catalans a defensar les urnes continua viva. Continuem amatents, organitzats i preparats per tornar a defensar democràticament el nostre dret a decidir i a culminar el camí cap a la independència”.
Anaïs Franquesa, directora d’Irídia:
“Després de gairebé nou anys de feina hem aconseguit portar a judici els quatre agents de la Policia Nacional responsables de la mutilació de Roger Español l’1 d’octubre de 2017. Arribar fins aquí ha estat una cursa d’obstacles, perquè lluitar contra la impunitat de la violència policial sempre ho és, però en un cas amb una significació política i simbòlica tan gran les dificultats es multipliquen”.
“Arribem amb una sensació agredolça: el judici contra els quatre agents que van mutilar en Roger és l’excepció a la norma. Però aquest cas representa molt més que una víctima concreta: representa totes les persones que denuncien la violència policial i es troben amb obstacles per accedir a la veritat, la justícia i la reparació”.
Roger Español, afectat per la violència de l’1 d’octubre i membre de Stop Bales de Goma:
“Engeguem aquesta campanya per denunciar la repressió de l’Estat espanyol en l’exercici de drets fonamentals i, una vegada més, l’abús de la força per part dels cossos policials, especialment en la utilització d’armes menys letals durant l’1 d’Octubre de 2017”.
“Encara que aquest judici acabés amb una condemna, la reparació no seria completa. S’estan jutjant quatre policies d’un operatiu que va mobilitzar 10.000 agents i va causar més de 1.000 persones ferides. Sento la responsabilitat que aquest judici representi també totes aquelles persones que no han tingut accés a la justícia ni a la reparació”.
Xavier Antich, president d’Òmnium:
“El judici del cas Roger Español és important perquè hem aconseguit que els policies no hagin estat amnistiats, i perquè manté oberta una escletxa de justícia davant la impunitat de la violència policial de l’1-O. I en aquest judici, Òmnium hi serà com a acusació popular per defensar la veritat, la justícia, la reparació i els drets col·lectius del poble de Catalunya”.
“Es tracta de convertir el cas particular en una acusació coral contra la impunitat de l’Estat, alhora que buscar justícia, denunciar la greu vulneració drets i seguir reivindicant que, gairebé deu anys després, el consens entorn del dret a l’autodeterminació segueix intacte, amb un suport de prop del 80% i el reconeixement internacional. Convertim, doncs, aquest judici en una nova acusació contra l’Estat”.
Sobre el cas
Roger Español va patir la mutilació d’un ull a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma durant l’actuació policial de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona. El cas arriba a judici nou anys després dels fets.
Els quatre agents de Policia Nacional acusats —l’agent que va disparar i els seus tres comandaments— ho estan per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i per un delicte de tortura. El Ministeri Fiscal, en canvi, considera que els fets no constitueixen delicte per l’eximent de “compliment d’un deure”. La instrucció ha permès acreditar indiciàriament que l’agent va disparar fins a tres vegades, i que el tret que va causar l’amputació de l’ull es va efectuar a una distància de 14,12 metres, totalment contrària al reglament.
El judici determinarà si els fets constitueixen un delicte de tortura —fet que podria establir un precedent judicial rellevant també en l’àmbit internacional—, un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal, un delicte de lesions a títol imprudent, o si, per contra, no hi ha responsabilitat penal per l’eximent invocat per la Fiscalia.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el Consell de la República i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)fan una crida conjunta a la ciutadania a rebre el papa Lleó XIV amb estelades durant la seva visita a Barcelona. Han citat l’independentisme a lluir la seva estelada el mateix dia 10 de juny a les 18 hores, als voltants de la Sagrada Família. Els punts concrets seran detallats pròximament.
Les entitats consideren que és una oportunitat per mostrar al món l’anhel de llibertat de Catalunya, per defensar la llengua i la cultura catalanes i per desarticular l’intent d’espanyolització envers la figura d’Antoni Gaudí. Les organitzacions denuncien aquesta utilització de l’arquitecte qui, recorden, va negar-se a parlar en castellà davant la policia i va entrar a la presó per aquesta convicció. En el marc del centenari de la seva mort i de la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família, les entitats reivindiquen les arrels catalanistes de Gaudí, ferm defensor de la cultura i la llengua catalanes. Afirmen que la llengua pròpia de Catalunya és el català i, per tant, la Conferència Episcopal Espanyola, organitzadora d’aquesta visita, i el Vaticà, han de tenir en consideració la realitat nacional i cultural de Catalunya.
En aquest sentit, l’ANC i Òmnium Cultural, per una banda, i la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, per l’altra, van sol·licitar a l’arquebisbat de Barcelona la instal·lació de la senyera a la Basílica de la Sagrada Família amb motiu de la visita del papa. El president de l’ANC, Josep Vila, i el president d’Òmnium, Xavier Antich, ho van demanar en una carta que van enviar al maig al cardenal Omella. Es va denegar la propostaal·legant al “protocol habitual” i al “caràcter commemoratiu i litúrgic” de l’acte. Les entitats independentistes lamenten aquesta negativa, que vol desvincular la relació històrica, cultural i nacional entre la Sagrada Família, Antoni Gaudí i Catalunya.
Carta al Papa
L’Assemblea, amb la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Òmnium Cultural i el Consell de la República, hem adreçat una cartaal Papa Lleó XIV on remarquem la profunda vinculació d’Antoni Gaudí amb la llengua, la cultura i la nació catalanes i demanem explícitament que prioritzi l’ús del català durant la seva visita, com un missatge de respecte a la societat catalana.
La carta també recorda que Catalunya continua reclamant el reconeixement del dret a l’autodeterminació dels pobles, d’acord amb els drets humans i la doctrina social de l’Església catòlica.
El sistema educatiu català es troba en una situació límit: malviu enmig d’un infrafinançament sostingut i una mala gestió del govern.
Les reivindicacions dels docents evidencien una realitat insostenible: Catalunya pateix un espoli fiscal crònic que afecta directament serveis essencials com l’ensenyament públic.
Mentre marxen milers de milions d’euros cada any cap a l’Estat espanyol, les escoles catalanes suporten ràtios elevades, manca de professionals,infrafinançament, precarització i barracons. Calen més recursos, millores salarials i de condicions.
El govern d’Illa ha presentat un “acord de país per a l’educació” amb UGT i CCOO sense comptar amb els sindicats majoritaris de l’ensenyament (USTEC, Intersindical, CGT, Professors de Secundària), tornant a demostrar unainoperància crònica per resoldre els grans problemes de país.
L’educació és una estructura de país. I sense plena sobirania no podrem garantir una educació de qualitat i en català. El país se’ns desfà a les mans. Ens hi juguem el futur.
La independència és urgent. És l’única via per poder construir el país que volem. El país que els nostres alumnes i docents mereixen.
Per això, ens tenen i ens tindran sempre al seu costat.
Dos-cents catedràtics de 101 universitats i 24 països diferents han dirigit sengles cartes als presidents espanyol i català per exigir-los una actuació immediata en favor de la llibertat del raper català Pablo Hasél, nom artístic del ciutadà lleidatà Pablo Rivadulla Duró. La iniciativa ha estat protagonitzada pels catedràtics emèrits Dominic Keown i Henry Ettinghausen —de les universitats de Cambridge i Southampton— amb el suport de les organitzacions: Assemblea Nacional Catalana, que firma el president, Lluís Llach; el Pen Club Català, i la Comissió de la Dignitat, sense especificar cap via concreta per efectuar el seu alliberament.
La carta recorda que el passat 15 de febrer l’artista de hip-hop va complir el seu cinquè any de presó al centre penitenciari de Lledoners, al Bages, i que encara s’enfronta a catorze mesos més de presó. El motiu principal del seu empresonament és la calúmnia, en piulades i cançons, contra la Corona i les institucions de l’Estat. En aquest aspecte recorden a Sánchez i Illa que, segons les Nacions Unides, aquest delicte no té cap mena de cabuda en una democràcia i que organitzacions de drets humans, com ara Amnistia Internacional, així com diversos experts legals destacats a Espanya, han criticat l’empresonament de Hasél com una clara negació de la llibertat d’expressió i un abús dels drets humans.
La carta conclou: “En nom d’aquests acadèmics d’universitats distingides internacionals, us instem a reflexionar sobre la vergonyosa anormalitat que suposa el continuat empresonament del cantant. Li demanem, senyor president, que prengui tots els passos necessaris per assegurar la llibertat immediata del senyor Pablo Hasél”.
El dijous 23 d’abril, un cop s’hagin resolt possibles reclamacions, la Junta Electoral farà públics els resultats definitius. Les secretàries i secretaris nacionals escollits pels membres de ple dret de l’entitat, es trobaran el dissabte 25 d’abril a Igualada en el ple de constitució del nou Secretariat Nacional. En aquest primer plenari, els membres del nou Secretariat escolliran els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. Per a ser escollits, han d’aconseguir el suport de 2/3 parts del Secretariat en primera i segona votació, i majoria absoluta a partir de la tercera. Cal recordar que totes les secretàries i secretaris, sigui quin sigui el bloc on s’han presentat (nacional, territorial, sectorial o jove), poden optar als càrrecs orgànics de l’entitat, més enllà dels vots que hagin obtingut cada un en aquestes eleccions.
L’entitat es felicita per un procés electoral transparent i que ha transcorregut sense incidències. Alhora, vol agrair la participació dels 2.322 socis en les votacionsaixí com a totes les persones que s’han presentat a aquestes eleccions i també als voluntaris que han fet possible els punts d’assistència a la votació presencials.
La llengua és la principal matriu identitària de la nostra nació i veiem com contínuament des del nacionalisme espanyol rep atacs. El darrer ha estat la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per executar la sentència contra el decret de la Generalitat per protegir-ne l’ús a l’escola.
És una ofensiva contínua per retallar-nos els drets i accelerar l’emergència lingüística a la qual estem sotmesos. Davant d’això, creiem que cal una resposta de país: convidem totes les entitats, associacions, plataformes i grups socials a una convocatòria de país de què tots n’hem de ser promotors. La llengua i l’escola catalana ho necessiten. Com som part del procediment judicial, ja hem presentat recurs de reposició. Cal desobeir des de l’escola, cal una confrontació unitària amb l’Estat i el govern Illa per la seva manca de defensa. Som conscients que la via òptima per al català és l’estat propi, però ens cal defensar-lo ja dia a dia.
Adjuntem el comunicat redactat per les sectorials de Llengua i cultura i Ensenyament de l’ANC.
El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat fa prop de dos anys per l’Assemblea Nacional Catalana en defensa de la campanya “Consum Estratègic”. L’ANC valora positivament aquest pas clau en el recorregut judicial de la causa, ja que és el tràmit previ i imprescindible perquè l’alt tribunal entri a valorar el fons del cas.
Tot i que aquesta admissió no implica encara una resolució favorable, cal destacar que menys d’un 10% dels recursos de cassació superen aquest filtre inicial. En aquest sentit, l’Assemblea considera que es tracta d’una notícia important, especialment tenint en compte que el Tribunal hauria pogut inadmetre el recurs com a via ràpida per evitar pronunciar-se sobre el fons de la qüestió.
Amb aquesta decisió, el Tribunal Suprem haurà d’abordar el debat entre la qualificació de determinades accions com a boicot i l’exercici legítim de la llibertat d’expressió.
L’Assemblea reitera que la campanya “Consum Estratègic” és una iniciativa informativa orientada a promoure un consum conscient basat en valors, i emmarcada plenament dins dels drets fonamentals. Tal com ja es defensava en el recurs presentat l’any 2024, prohibir-la i qualificar-la de boicot constitueix una greu vulneració de drets com la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica i el dret d’associació.
L’entitat recorda que:
La campanya no assenyalava cap empresa ni promovia accions il·legals, sinó que buscava empoderar la ciutadania en les seves decisions de consum.
L’actuació judicial fins ara ha confós l’expressió d’idees polítiques amb conductes inexistents, atribuint a l’Assemblea accions que no van tenir lloc.
La jurisprudència europea estableix que la llibertat d’expressió protegeix també aquelles idees que poden incomodar o generar controvèrsia, com a base essencial d’una societat democràtica.
Els drets fonamentals prevalen sobre els interessos econòmics, tal com han reconegut reiteradament els tribunals europeus.
En aquest context, l’Assemblea reafirma la seva determinació de continuar defensant els drets fonamentals de la ciutadania catalana fins a les últimes instàncies, inclosos els tribunals europeus calgués.
Aquesta admissió a tràmit és, doncs, un pas més en la lluita per garantir que la llibertat d’expressió no sigui limitada sota acusacions infundades de boicot.
El Ple del Secretariat Nacional de l’ANC va aprovar dissabte passat l’adhesió al manifest “Prou d’asfíxia: Cuba ha de viure” de l’associació Defensem Cuba, signat per diverses forces polítiques, socials, sindicals i entitats de Catalunya, en defensa de la sobirania dels pobles i del dret internacional.
El document denuncia la vulneració estrangera a la independència del país del Carib, rebutja el bloqueig energètic total al poble cubà i demana l’aixecament del bloqueig econòmic, comercial i financer contra Cuba.
El document recorda que l’octubre de 2025 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar per trenta-tresena vegada una resolució que demana la fi del bloqueig, amb el suport majoritari dels països membres. El text denuncia l’ordre executiva signada el 29 de gener de 2026 pel president dels Estats Units, Donald Trump, que declara una “emergència nacional” per justificar aranzels contra països que subministrin petroli a Cuba. Aquesta mesura equival a un bloqueig energètic que podria agreujar les dificultats d’accés a combustible, electricitat, aliments i medicaments per a la població cubana.
El manifest considera que aquestes mesures vulneren el dret internacional i el principi de no-intervenció. En conseqüència, exigeix el respecte al dret internacional i a la sobirania dels pobles, la derogació de l’ordre executiva de gener de 2026 i l’aixecament immediat, total i incondicional del bloqueig contra Cuba.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)ha participat en la Supplementary Human Dimension Meeting I 2026 de l’Organització per la Cooperació i Seguretat a Europa: Lawmaking for Democratic Resilience, on ha intervingut en dues sessions per exposar les seves preocupacions per la reducció de l’espai cívic, la criminalització de la dissidència política i la manca de mecanismes efectius de control judicial a l’Estat espanyol en relació amb el moviment independentista català.
En representació de l’organització, la secretària nacional Teresa Calveras ha intervingut a la Sessió II: Societat civil i supervisió independent en defensa de la legislació democràtica, on ha subratllat que la qualitat de la legislació democràtica depèn de la capacitat real de la ciutadania i de la societat civil per influir en l’elaboració de les lleis. Calveras ha advertit que aquest principi s’ha vist erosionat en el cas català.
Ha explicat que després del referèndum d’independència del 2017, l’Estat espanyol va traslladar el conflicte polític a l’àmbit penal, utilitzant disposicions penals àmplies, com delictes d’ordre públic, narratives antiterroristes o interpretacions expansives del delicte de desobediència, contra representants polítics i mobilitzacions pacífiques vinculades al moviment d’autodeterminació de Catalunya.
A la Sessió III: Revisió judicial i responsabilitat en la legislació democràtica, l’ANC ha posat el focus en les deficiències del control judicial a Espanya. Calveras ha recordat que la independència judicial és essencial per a la democràcia, però ha advertit que la politització del poder judicial espanyol ha debilitat l’efectivitat del control judicial en casos relacionats amb l’activisme polític català.
També ha fet referència al Catalangate, denunciant que malgrat les preocupacions expressades per relators especials de les Nacions Unides, les investigacions avancen lentament, les víctimes no han rebut cap reparació i les recomanacions dels organismes internacionals continuen sense aplicar-se. A més, Calveras ha assenyalat que l’espionatge –justificat amb arguments vinculats a la seguretat nacional– no ha respectat els principis de necessitat i proporcionalitat requerits, ja que es va utilitzar contra activitats polítiques pacífiques i legítimes.
Finalment, l’Assemblea Nacional Catalana ha fet una crida als estats participants i a les institucions de l’OSCE perquè reforcin les garanties d’independència judicial, assegurin l’accés efectiu a la justícia i protegeixin l’espai cívic. L’organització també ha reafirmat el dret a l’autodeterminaciócom a única via per garantir la protecció dels drets fonamentals del poble català.
L’Assemblea Nacional Catalana, la sectorial de Persones Represaliades de l’ANC, la Comissió de la Dignitat i Hasél Campaign Professors han impulsat una campanya de suport internacional a Pablo Hasél amb motiu dels cinc anys d’empresonament del raper. Les entitats han presentat una carta oberta, signada per més de dos-cents professors de 95 universitats de 25 països diferents, que reclama la llibertat del raper català i el proposa com a candidat al Premi Sàkharov. També s’hi ha adherit el Pen Club Català, una de les organitzacions internacionals més importants en la defensa de la llibertat d’expressió i els drets lingüístics.
La carta, que ha aconseguit el suport de dos-cents catedràtics i professors universitaris d’Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania, ha estat presentada públicament aquest divendres a Barcelona de la mà de l’Assemblea Nacional Catalana, que hi ha participat amb 3 representants: el president Lluís Llach, el secretari nacional Toni Strubell i el coordinador de la sectorial de Persones Represaliades, Dani Carulla; la Comissió de la Dignitat, amb Pilar Rebaque com a portaveu, i Hasel Campaign Professors, liderada pel professor Henry Ettinghausen. A la roda de premsa també ha intervingut la Plataforma Antirrepressiva de Ponenti de Barcelona.
L’escrit denuncia l’empresonament de Pablo Hasél i en qüestiona els motius: “injustament empresonat després d’una polèmica condemna per suposades calúmnies contra la Corona i per una suposada apologia del terrorisme”. La carta destaca les reaccions que va comportar la condemna “criticada per experts juristes a Espanya i per organitzacions de drets humans d’arreu del món, inclosa Amnistia Internacional”. També es fa ressò del fet que la prestigiosa revista internacional de música Rolling Stone va dedicar la seva portada al cas Pablo Hasél la primavera del 2025.
La carta també incideix en els motius pels quals Pablo Hasél és el candidat idoni per rebre el Premi Sàkharov, guardó concedit pel Parlament Europeu en reconeixement de persones o organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans i de la llibertat. En aquest sentit, es destaquen dos motius principals: el coratge i resiliència durant els cinc anys que ha estat a la presó, i la defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans de l’activista lleidatà. Finalment, la carta conclou amb una crida a l’acció al govern espanyol i català: “emplacem el president del govern espanyol i al president de la Generalitat de Catalunya que prenguin mesures per posar fi immediatament a l’empresonament de Pablo Hasél.”
Herny Ettinghausen durant la seva intervenció ha recordat que l’ONU havia declarat que el suposat delicte d’en Hasél no tenia cabuda dins el Codi penal de cap societat democràtica. El president de l’Assemblea, Lluís Llach, ha clausurat l’acte amb una demanda contundent: “Exigim l’alliberament de Pablo Hasél, no com a penediment, sinó com a demostració que som una societat que intenta ser civilitzada.”
L’onada de desenes de milers de professors amb samarretes grogues a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa i altres ciutats mostra el gran seguiment que ha tingut la jornada de vaga a l’educació convocada pels sindicats USTEC, Intersindical, CCOO, CGT i UGT de l’onze de febrer. Aquesta massiva presència al carrer evidencia el malestar que s’ha acumulat en l’educació pública de Catalunya.
Les demandes econòmiques del professorat són del tot justes, atès que cobren menys que els seus companys de la resta de l’Estat, mentre que a Catalunya el cost de la vida és molt més alt.
Amb l’actualització del 2026, el sou brut mensual d’un professor de secundària a Catalunya és de 2.837 €, mentre que a Andalusia els professors de secundària perceben de sou brut 2.970 €, un 4,59 % més. Al País Basc, un ensenyant de primària percep 3.364 €, un 18,6 % més que a Catalunya.
A l’ensenyament primari els percentatges són similars. Cal remarcar que l’augment d’alumnat derivat de l’increment de població també justifica la reivindicació de més places docents.
A més d’una injustícia, les diferències salarials i la falta de mestresevidencien la falta de reconeixement de l’administració autonòmicaenvers els responsables de l’educació de les noves generacions catalanes. També són la conseqüència del còctel letal entre la falta de recursos derivada de l’espoli fiscal i la manca de lideratge pedagògic i planificació per part dels consellers/es d’ensenyament dels darrers anys.
Catalunya es pot enorgullir d’una llarga tradició de renovació pedagògica començada fa més d’un segle. Ara aquest llegat està en perill per la situació d’espoli colonial que patim i la deixadesa dels dirigents autonòmics. El percentatge del PIB que Catalunya dedica a l’ensenyament és un índex de la importància que els dirigents polítics li atorguen: a Catalunya no arriba al 4%, a Espanya voreja el 4,5% i a la Unió Europea es troba al 5%.
La conseqüència d’aquesta combinació de falta de recursos, manca de lideratge i malestar en el professorat és la davallada de les competències bàsiques dels nostres joves. Les proves PISA fetes el 2022 constaten la caiguda en picat en matemàtiques, ciències i comprensió lectora. L’alumnat català se situa per sota de la mitjana d’Espanya i dels països de l’OCDE.
La mala maror en el sistema educatiu se suma a la provocada pel pèssim funcionament dels trens de rodalia, per la crisi de l’habitatge, per les males condicions de la pagesia, pel marasme de l’administració de justícia, etc. Columnes essencials del nostre país estan en perill d’esfondrar-se. El poble català no pot resignar-se a l’actual descomposició del nostre país. La causa última de tots aquests destrets és el domini espanyol, és ser la darrera colònia d’Espanya. Professors, usuaris, llogaters, pagesos, hem de continuar alçats fins a assolir governar el nostre futur, fins a guanyar la independència.
El descarrilament de dos trens a la xarxa de Rodalies, amb un mort i més de 30 ferits, posa de manifest, una vegada més, les conseqüències de l’infrafinançament crònic i de la gestió negligent dels serveis públics a Catalunya.
L’accident de Gelida, causat pel despreniment d’un mur després de les fortes pluges, evidencia la fragilitat d’unes infraestructures abandonades i sotmeses al model de colonialisme que ens sotmet Espanya, on el bé comú de la terra i del poble queda sempre relegat.
El deteriorament de les instal·lacions i serveis essencials és evident, mentre l’espoli fiscal del país limita les nostres capacitats i condicions de vida.
La Generalitat, que hauria de vetllar pel benestar col·lectiu i la seguretat de la ciutadania, encara no ha pogut garantir unes infraestructures i serveis ferroviaris segurs. La tragèdia de Gelida demostra que, en aquesta terra ocupada, el control sobre els recursos i les decisions clau continua limitat.
Mobilitzem-nos per defensar els serveis públics i el bé comú. Només amb la independència Catalunya podrà recuperar el control del seu territori i construir unes infraestructures i serveis que serveixin realment a la ciutadania.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 