Ara, defensarem el referèndum i treballarem per guanyar el Si

L’Assemblea Nacional Catalana celebra que el govern i els partits hagin complert el seu compromís i hagin anunciat data i pregunta pel referèndum. Ara, queden 4 mesos fins l’1 d’octubre, en els quals serà tan important defensar la democràcia que ens volen prendre com guanyar el Sí que ens durà a un estat independent en forma de república.
Per tot això, esperem ben aviat poder tenir la convocatòria oficial, conèixer el cens i tots els detalls de la votació que ho canviarà tot.

L’ANC estarà sempre al costat del dret de vot de tota la ciutadania de Catalunya, i defensarà aquest dret quan i on calgui, pels del Sí i pels del No, i defensarem el resultat amb la mateixa intensitat.

Assemblea Nacional Catalana 

Why Europe should welcome a referendum in Catalonia

Comunicat del Col·lectiu Emma disponible en diversos idiomes: català, castellà, francès, italià, alemany, portuguès, àrab i esperanto.

——————-

Why Europe should welcome a referendum in Catalonia 

The Catalans’ historic grievances with Spain have intensified in recent years. A deadlock has been created by the Spanish refusal to even consider repeated proposals coming from Catalonia, including an honest attempt to renegotiate the 1979 autonomy charter. Starting in 2005, a new text was drafted and approved by the Catalan Parliament, and subsequently endorsed by the Spanish Cortes, but not before several key provisions had been pared down or simply removed. In the end it was ratified, resignedly, by the Catalan people in a referendum. But then in 2010 a not unbiased Constitutional Court ruled that several articles were unconstitutional and gave a restrictive interpretation of many others. In practice, the resulting text, far from improving the earlier charter, served to set limits to the scope of Catalan self-government, and the entire process revealed how little the Spanish side was willing to advance in that direction. At that point it became clear that the current system of territorial administration, established in 1978 after a long period of centralized rule, was being used to perpetuate the Catalans’ status as a permanent minority in Spain. Today a growing number of Catalans feel that their collective affairs are being run by Madrid without regard for their needs and often against their vital interests, and many have lost all hope of a fairer bargain within the Spanish framework. 

The Catalan government has pledged to hold a referendum on the relationship that Catalan society should have with Spain – whether to maintain in some form the present state of political subordination or start off as a new independent nation. That was the course of action chosen by Quebec in 1995 and by Scotland in 2014 and respected by the governments of Canada and the United Kingdom. But the Spanish authorities, relying on a narrow ­– some say partisan – interpretation of the Constitution, have declared such a referendum illegal and have vowed to prevent it. They are also working to undermine its preparation. In their reaction to alleged acts of disobedience by Catalan elected representatives, the state institutions seem to be reverting to some of the ways of the dictatorial past, to the point of threatening the very pillars of democratic governance. 

The stated resolve of the ruling coalition in Catalonia to hold a referendum regardless should not be seen as a show of defiance but as an act of democracy. In this the leadership is following the mandate given by the hundreds of thousands who have been peacefully demonstrating year after year since 2010; by the 2.3 million who cast their ballot in a symbolic vote in November 2014; by the nearly 2 million who handed a majority to pro-independence forces in the September 2015 elections to the Catalan Parliament; and, last but not least, by the three-quarters of the Catalan population that, according to every opinion poll, favor holding a referendum, irrespective of their eventual vote in it. It is for Catalans to decide on their society’s collective future, and asking them directly is the only reasonable way to find out where everyone stands on such a fundamental issue.

In the end, a referendum is a good solution for all. Certainly for Catalans, because, whatever the result, it will necessarily open a dialogue on a fresh relationship with Spain, one that must be based on the recognition of their rights as a people, including the right to have the final word on the shape that such a relationship should take.

It may ultimately be good for Spain too, by forcing its government and the rest of political forces to reassess the foundations of the regime installed in 1978. This was the outcome of a transition to democratic rule designed and implemented by a political establishment whose members grew up under Franco’s dictatorship. A satisfactory resolution of the Catalan question will give Spanish society a chance to finally break free from the ghosts of its authoritarian past and to address the flaws of a political system that is gravely conditioned by its origins.

And it will also be good for Europe. First, for a practical reason, because it will help to solve an age-old problem that, if allowed to fester, will only escalate, adding another front of instability on a continental scale. And second, and most important, as a matter of principle. In these days of political uncertainty, when in many countries the European project is being questioned from different camps, the Catalans’ stance, determinedly pro-European, firmly grounded on democratic principles and relying on strictly peaceful methods, should be held up as an example for all as the only acceptable way of resolving controversies between nations and within states.

Sooner or later all European countries as well as their common institutions will be called to take a stand on this issue. It is a matter of democracy that the Catalans’ legitimate claims as a historic nation and their inherent collective rights as a people are recognized, and it is a matter of justice that their constant and peaceful struggle is rewarded.
—————————

PER QUÈ EUROPA HAURIA DE VEURE AMB BONS ULLS UN REFERÈNDUM A CATALUNYA

 Les desavinences històriques dels catalans amb Espanya s´han agreujat en els darrers anys. S’ha arribat a un punt mort a causa de la negativa espanyola a ni tan sols escoltar les reiterades propostes fetes des de Catalunya, com va ser la iniciativa lleial de renegociar l´Estatut de 1979. A partir de 2005 es va redactar un text nou, que seria aprovat pel Parlament de Catalunya. Les Cortes espanyoles també el van aprovar, no sense haver-ne rebaixat algunes clàusules i eliminat d´altres. Després va ser sotmès a referèndum i ratificat, resignadament, pels catalans. Però el 2010, un Tribunal Constitucional ben poc imparcial va dictaminar que diversos articles eren inconstitucionals i va donar-ne una interpretació restrictiva de molts altres. A la pràctica, el text resultant, lluny de millorar l´anterior Estatut, va servir per posar límits a l´abast de l´autogovern català, i tot el procés va demostrar la falta de voluntat de la part espanyola d´avançar en aquesta direcció. Llavors va quedar clar que el sistema territorial vigent, establert el 1978 després d´un llarg període de govern centralitzat, es volia fer servir per perpetuar la condició de minoria permanent que tenen els catalans a Espanya. Avui un nombre creixent de catalans consideren que els afers de la seva col·lectivitat són gestionats per Madrid sense tenir en compte les seves necessitats i sovint en contra dels seus interessos més bàsics, i molts han perdut l´esperança d´un tracte més just en el marc espanyol.

El govern català s´ha compromès a celebrar un referèndum sobre la relació que la societat catalana hauria de tenir amb Espanya —o bé mantenir d´alguna forma l´actual situació de subordinació política o bé constituir una nova nació independent. Aquest va ser el camí triat pel Quebec el 1995 i per Escòcia el 2014, i respectat pels governs del Canadà i del Regne Unit. Les autoritats espanyoles, en canvi, aplicant una interpretació estreta —per no dir partidista— de la Constitució, han declarat il·legal el referèndum i s´han proposat impedir-lo. També procuren obstaculitzar-ne els preparatius. En la seva reacció a presumptes actes de desobediència dels representants elegits pels catalans, les institucions de l´estat semblen retornar a les formes del passat dictatorial, fins al punt de fer perillar els fonaments d´un govern democràtic.

La determinació expressada per la coalició que governa Catalunya pel que fa a celebrar el referèndum malgrat tot no s´ha de considerar una mostra de desafiament sinó un acte de democràcia. Els dirigents estan complint el mandat que els van donar els centenars de milers que s´han estat manifestant pacíficament any rere any des de 2010; els 2,3 milions que van votar en una consulta simbòlica el novembre de 2014; els prop de 2 milions que van atorgar una majoria a les forces partidàries de la independència en les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015; i finalment, de manera prou important, les tres quartes parts de la població catalana que, segons totes les enquestes d´opinió, estan a favor que se celebri un referèndum, independentment de com hi acabarien votant. Correspon als catalans decidir el futur col·lectiu de la seva societat, i preguntar-los directament és l´única manera raonable de saber què pensa cadascú sobre una qüestió tan fonamental.

Al capdavall, un referèndum és una bona solució per a tothom. Per als catalans ben segur, perquè, sigui quin sigui el resultat, obrirà un diàleg sobre una nova relació amb Espanya, basada en el reconeixement dels seus drets com a poble, inclús el dret a dir-hi l´útima paraula sobre la forma que ha de tenir aquesta relació.

També pot acabar sent bo per a Espanya, perquè obligaria el seu govern i les altres forces polítiques a repensar els fonaments del règim establert el 1978. Aquest va ser el resultat de la transició a un govern democràtic dissenyada i aplicada per uns quadres polítics sorgits de la dictadura franquista. Una solució satisfactòria de la qüestió catalana donaria a la societat espanyola l´oportunitat d´alliberar-se d´una vegada dels fantasmes del seu passat autoritari i d´afrontar els defectes d´un sistema polític greument condicionat pels seus orígens. 

I també serà bo per a Europa. Primer, per una raó pràctica, perquè contribuirà a resoldre un problema secular que, si es deixa enquistar, anirà empitjorant i afegirà un nou front d´inestabilitat a escala continental. I segon, i més important, per una qüestió de principi. En aquest temps d´incertesa política, quan en molts països el projecte europeu és qüestionat des de diferents camps, l´actitud dels catalans, decididament proeuropea, fermament ancorada en principis democràtics i seguint mètodes estrictament pacífics, hauria de presentar-se com un exemple per a tothom de l´única manera acceptable de resoldre les diferències entre les nacions i dintre dels estats.

Tard o d´hora tots els països d´Europa i les seves institucions comunes hauran de prendre una posició sobre aquest afer. És una qüestió de democràcia que les legítimes aspiracions dels catalans en tant que nació històrica i els seus drets col·lectius inherents siguin reconeguts, i és una qüestió de justícia que la seva lluita constant i pacífica es trobi recompensada.

L’ANC, Òmnium i l’AMI es reuniran conjuntament per analitzar el moment polític

Per primera vegada, el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, la Junta Directiva i les presidències territorials d’Òmnium Cultural i l’Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència es reuniran conjuntament per analitzar el moment polític. Les tres entitats han acordat la reunió extraordinària aquest divendres al matí després de constatar que la ràpida resposta del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a les propostes del Govern de Catalunya obre un nou moment polític.

Comunicat de la CES en suport a la Flama del Canigó

La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans [CES] denuncia la instrumentatització de la Flama del Canigó pel PP sostingut per Ciutadans i el PSC
La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans [CES] manifesta el seu total suport a Òmnium Cultural per voler celebrar al Parlament de Catalunya el 23 de juny per trenta-setena vegada l’arribada de la Flama del Canigó i denuncia l’exigència d’una diputada del PP, que l’acte hagi de tenir “un caràcter tradicional i folklòric”.

La Confederació recorda que la Flama, nascuda a la Catalunya del Nord i any rere any regenerada a la pica del Canigó amb catalans d’una i altra banda, va celebrar precisament l’any passat el cinquantè aniversari de la seva transmissió al Principat de Catalunya pel Coll d’Ares el 1966. Aquesta transmissió s’hi perpetua sense interrupció des de llavors; l’any passat en un acte emotiu, on el president del govern de la Generalitat C. Puigdemont no va poder assistir i va excusar la seva absència, diferents oradors van ressaltar la transcendència del sentit de la Flama, símbol d’unió i unitat dels Països Catalans.

El 23 de juny del 2008 el sentit de la Flama va ser corroborat sense cap ambigüitat per Ernest Benach i per Jordi Porta, aleshores respectivament presidents del Parlament de Catalunya i d’Òmnium Cultural.

Ernest Benach davant d’un centenar de persones havia reivindicat els Països Catalans, havia demanat “coratge i determinació” perquè en el futur “quan es parli dels Països Catalans no es faci com un acte de resistència, sinó de normalitat“. S’havia mostrat convençut que “la tradició de la Flama del Canigó tindrà la continuïtat garantida” i havia definit la Flama com a “símbol d’unió dels Països Catalans”.

Jordi Porta havia subratllat que: “el fet que (la Flama) circuli és un símbol de la unitat dels Països Catalans“. (AVUI 24.07.2008).

La Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans –Assemblea Nacional Catalana [ANC], Assemblea Sobiranista de Mallorca [ASM] i Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià [PDaD]– testimonia la seva voluntat de mantenir el sentit nacional de la Flama, d’assegurar la seva normalització i continuïtat en tots els territoris catalans de Salses a Guardamar de Fraga a Maó, per tal que puguem celebrar el 24 de juny la Festa Nacional dels Països Catalans.

Les urnes i els rumors

El Govern de Catalunya està plenament compromès amb l’organització del referèndum. Totes les seves accions públiques i privades de les darreres setmanes no deixen lloc al dubte. La darrera d’aquestes accions, l’ordre de compra de 8.000 urnes, ha provocat reaccions per part del Govern espanyol, d’un ridícul democràtic difícilment imaginable. La imatge de la Fiscalia perseguint urnes ens carrega encara amb més raons per marxar d’un estat demofóbic.
No ens cansarem de defensar aquells que treballen perquè la ciutadania pugui expressar-se democràticament. I alhora, denunciarem els atacs despòtics i autocràtics d’un Estat espanyol enfollit. Saben que no podran parar la veu del poble. Saben que votarem.

Mantinguem la calma.No contribuïm a escampar rumors, benitencionats o interessats.

Assemblea Nacional Catalana

Declaració de Granollers en defensa de la democràcia

REUNITS en ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA al Palau d’Esports de Granollers, avui, dia 29 d’abril de 2017, i davant de la nova ofensiva de l’Estat Espanyol al Parlament de Catalunya, els socis de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

MANIFESTEM:

Que aquest nou atac al Parlament de Catalunya s’ha concretat en la citació d’aquells membres de la mesa del Parlament que van donar tràmit a les propostes 37.713 i 37.714 relatives al procés constituent i a la convocatòria d’un referèndum vinculant.

Així, el passat 25 d’abril, Carme Forcadell i Lluís, Presidenta del Parlament i quatre membres més de la mesa: Lluis M. Corominas i Diaz (Vicepresident 1er); Anna Simó i Castelló (Secretària 1era); Ramona Barrufet i Santacana, (Secretaria 4a) i Joan Josep Nuet i Pujals (Secretari 3er) van ser citats a declarar, en qualitat d’investigats, per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació continuada.

Conseqüentment, DECLAREM QUE:

Som conscients que vivim en la judicialització permanent d’un conflicte polític, som conscients de la instrumentalització i vulneració de la independència dels Tribunals, de la destrucció de l’Estat de Dret i, en definitiva, de la negació de la Democràcia mateixa.

Per això, reiterem el nostre ferm compromís en la defensa de les institucions de Catalunya així com en els principis i valors democràtics pels quals ens regim com a societat.

Reiterem el nostre ferm compromís en la defensa dels nostres càrrecs electes i institucionals: el Govern, el Parlament i els nostres representants municipals.

Sabem que l’únic Parlament amb legitimitat democràtica per representar la ciutadania és el Parlament de Catalunya i, per tant, qualsevol atac que posi en perill la seva sobirania serà democràticament però implacablement contestat.

Donarem tot el suport necessari a tots els càrrecs electes que són i seran políticament represaliats per tal que puguin complir el compromís democràtic adquirit amb la ciutadania el 27S de l’any passat a les urnes.

FEM una crida a la mobilització ciutadana, en defensa del nostre Parlament, conscients que, davant de la repressió de l’Estat espanyol, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya serem determinants per tal de garantir la Democràcia i l’expressió de la voluntat del poble a les urnes.

Expressem tot el nostre suport i admiració a aquells que estan vivint la repressió política en primera persona. Jutjats i investigats per voler complir el mandat de les urnes, jutjats i investigats per les seves conviccions profundament democràtiques, jutjats i investigats per voler donar veu als ciutadans. Farem TOT allò que sigui necessari per tal de defensar l’honorabilitat democràtica que representeu i de la QUAL doneu exemple: NO ENS FALLAREU, NO US FALLAREM, MAI CAMINAREU SOLS!!!!!

lovemesa-1920-1080-ago.png

El #casforcadell és un #casdemocràcia

Amb la citació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la mesa Anna Simó, Lluís Coromines, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya accelera el seu procés polític contra els representants de la ciutadania.
L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l‘Associació de Municipis per la Independència consideren que perseguir diputats democràticament elegits per haver permès un debat a la cambra consisteix una violació flagrant de la llibertat d’expressió que no es pot permetre en un estat avançat. Si allò que, segons totes les enquestes, demanen més del 75% de ciutadans no es pot debatre al Parlament, no hi ha democracia.

Les entitats refermen el seu compromís amb la defensa de les institucions del país democràticament escollides. Insisteixen que estan disposades a acompanyar els seus representants electes fins on calgui per tal d’assegurar la celebració del plebiscit, com ja van fer el passat 13 de novembre. L’ANC, Òmnium i l’AMI recorden un cop més que la persecució als jutjats dels representants del poble de Catalunya no fa més que augmentar la base social a favor del referèndum i donar més arguments a favor del Sí. 

El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ha dit que “el #casForcadell, com l’ha anomenat el propi TSJC burlant-se de tots els catalans, és una causa general contra la majoria del país” i ha avisat al tribunal perquè es prepari “per jutjar milers de ciutadans“.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha declarat que “els atacs dels tribunals espanyols no ens faran desviar del nostre objectiu immediat: fer el referèndum aquest 2017. Un cop més ells mateixos es retraten: ampliar ara la querella contra el diputat Nuet demostra l’absoluta politització dels tribunals espanyols“.

La presidenta del’Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, ha afirmat que “La justícia continua la seva feina al dictat dels interessos del Govern espanyol. Res no ens aturarà perqué els catalans puguin decidir el futur del país en el referèndum“.

Les entitats explicaran aviat les mobilitzacions previstes per assegurar que les institucions puguin dur a terme el referèndum.

També van multar Gandhi, Martin L. King, Mandela…

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural hem rebut una nova sanció de 90.000 euros de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que se suma a l’embargament, ara fa pocs dies, de 240.000 euros. L’estratègia de l’Estat és evident: aplicar-nos sancions excepcionals amb la pretensió d’ofegar econòmicament les entitats per aturar el referèndum. En menys d’un mes, cada entitat ha estat sancionada per un import de 330.000 euros.
Estem indignats, com et pots imaginar. Tot i això, creiem que tenim l’obligació, com a Assemblea, de donar als socis informació jurídica rigorosa sobre la sanció, sense fer més escarafalls del compte. Anem per feina: ens multen per tenir una base de dades inoperativa als Estats Units durant el període de temps en què s’estava definint el nou protocol internacional sobre dades allotjades en aquell país. De bases de dades com aquestes, en tenien moltes altres empreses d’activitats diverses. Garantim que hem complert rigorosament la normativa existent a cada moment. Insistim que torna a ser una multa política i, per tant, no la reconeixem i hi recorrerem fins a les últimes conseqüències. La sanció contra Òmnium i l’Assemblea és un cas sense precedents a l’Estat espanyol.

Tres detalls jurídics et poden servir per jutjar, com a soci/sòcia, quina és la situació amb plena independència de criteri:

  1. Òmnium i l’ANC són les primeres entitats que han estat sancionades per l’AEPD com a conseqüència de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 6 d’octubre de 2015, sentència que invalidava una decisió de la Comissió Europea de l’any 2000 sobre els requisits per al tractament de dades als Estats Units.
  2. L’AEPD va emetre un comunicat i una nota de premsa en la qual manifestava que “l’Agència en cap moment ha anunciat la seva intenció d’iniciar un procediment sancionador per defecte contra les empreses”. Seguia així els criteris del Grup Europeu de Protecció de Dades, conscient de la inseguretat jurídica que produïa la decisió del TJUE. És més, a la comunicació enviada als responsables de bases de dades, l’AEPD només indicava que, “si no es modifica la base legal per fer les transferències, l’Agència podrà iniciar el procediment per acordar, en el seu cas, la suspensió temporal de les transferències”. És a dir, no havia d’iniciar actuacions sancionadores si no és que l’empresa o entitat es negava a transferir a l’Estat espanyol les bases de dades.
  3. Davant d’una situació sobrevinguda, l’Administració espanyola no solament no actua per evitar la inseguretat jurídica generada per la Sentència del TJUE, sinó que, a més a més, actua en contra d’allò que havia manifestat públicament en els seus comunicats. Conscients de la singularitat de la qüestió, les entitats vam sol·licitar, com a prova, que l’AEPD certifiqués quants procediments s’hi havien iniciat per aquest mateix motiu i ho van denegar.

No ens intimiden, i continuem treballant de valent. La teva millor acció de solidaritat, ara, és inscriure’t a l’Assemblea General Ordinària de Granollers! 

La fiscalia atempta contra l’Estat de Dret

La fiscalia general de l’Estat ha presentat una segona querella pels delictes de prevaricació i desobediència contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres tres membres de Junts pel Sí de la mesa del Parlament, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet.
La fiscalia deixa fora de la querella Joan Josep Nuet perquè la “falta de voluntat de sumar-se al projecte polític de ruptura unilateral amb el sistema constitucional s’infereix de la seva trajectòria com a diputat”.

Es tracta d’un escrit sense precedents, que davant un mateix fet objectiu ataca uns diputats i en deixa uns altres de banda per un judici d’intencions. Això demostra una persecució discriminatòria del tot impròpia d’un Estat de Dret.

L’escrit també demostra la progressiva ideologització de la fiscalia, que en comptes de defensar l’Estat de Dret es dedica a defensar l’aparell de l’Estat.

Aquest menysteniment total de la fiscalia a l’Estat de Dret es produeix quan es compleixen 36 anys del cop d’Estat del 23F. Llavors, un tinent coronel de la Guàrdia Civil va haver de fer la feina bruta d’una part de l’aparell de l’Estat i va acabar a la presó.

Assemblea Nacional Catalana 

L’opinió de Juristes per la independència: “Un judici polític de manual”

Després de fracassar en la negociació d’un pacte fiscal, Artur Mas va convocar i guanyar les eleccions autonòmiques del 2012 amb una promesa clara: convocar una consulta sobre si Catalunya hauria de ser un estat independent. Més d’un 80% dels diputats catalans va votar a favor d’aquesta consulta.

Mas va convocar oficialment la consulta per al 9 de novembre del 2014. Després de diverses actuacions judicials, la “consulta formal no referendària” inicial es va convertir en un “procés participatiu no vinculant” d’acord amb la legislació catalana preexistent. El Govern espanyol va trigar ni dues setmanes a impugnar la convocatòria del que aleshores es plantejava ja com un simple procés participatiu sense efectes jurídics. També va plantejar la suspensió de la convocatòria al Tribunal Constitucional, el qual, cinc dies abans de l’obertura de les urnes, la va suspendre. La suspensió es va comunicar telemàticament i genèricament al Govern de la Generalitat.

No obstant això, el procés participatiu jurídicament no vinculant es va dur a terme en la data prevista, mitjançant la participació de més de 40.000 voluntaris, que es van encarregar d’obrir els col·legis electorals, coordinar el procés, posar en marxa els elements informàtics per poder garantir la realització del procés i donar-ne a conèixer els resultats: més de dos milions quatre-centes mil persones, que suposaven aproximadament el 50% del cens electoral vigent, van votar en la manifestació política no electoral més massiva de la història del país.

L’alta participació i una roda de premsa el mateix dia 9 de novembre del president Mas van acabar d’arrodonir l’èxit del procés participatiu no vinculant. Això va moure la Fiscalia de l’Estat, a instàncies del Govern espanyol del Partit Popular, que és qui nomena el fiscal general, a impulsar la presentació d’una querella contra Artur Mas (president de la Generalitat), Irene Rigau (consellera d’Educació) i Joana Ortega (vicepresidenta del Govern) per delictes de desobediència administrativa o judicial, prevaricació (ordenar actuacions administratives tot sabent que són il·legals) i malversació de fons públics (gastar diners públics en actes inapropiats).

La Fiscalia de Catalunya es va negar, inicialment, a formular la querella, ja que va considerar que els fets no eren delictius, però, finalment, per les pressions del Govern central –que produïren fins i tot la caiguda de l’aleshores fiscal general de l’Estat i la seva substitució– la querella es va presentar i tramitar, fins a l’obertura del judici oral d’aquest dilluns, 6 de febrer de 2017.

Durant la instrucció, la fiscalia va retirar finalment de la querella el delicte de malversació de fons públics. Així, només queda per jutjar el delicte de prevaricació, és a dir, si els querellats varen fer algun acte per acció o omissió que tendís a la celebració del procés participatiu després de la notificació del TC de la suspensió del procés participatiu el dia 4 de novembre del 2014. També s’ha de jutjar si a partir de la mateixa data es va produir el delicte de desobediència d’una resolució judicial, tal com pretén demostrar la Fiscalia.

Les peticions de la Fiscalia comporten penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic i multes. Si fossin condemnats, els acusats no podrien exercir cap càrrec públic executiu o de representació: durant 10 anys el president Mas i durant 9 anys les exconselleres Ortega i Rigau.

En tractar-se d’un procés que té arrels profundes en decisions polítiques enfrontades entre els governs de Madrid i Barcelona, tot fa pensar que si el TSJC ha permès l’obertura del judici oral, difícilment la sentència podrà ser absolutòria.

Les qüestions tècniques més transcendentals són aspectes formals de la notificació als acusats de la suspensió del procés participatiu, que contravenen tota la jurisprudència existent fins avui del Tribunal Suprem espanyol, i que haurien d’haver-se resolt en la fase d’instrucció.

L’absolució suposaria un autèntic fracàs del funcionament del poder judicial, que quedaria profundament tocat en relació a elements essencials: la independència respecte dels altres poders de l’Estat i el respecte als drets fonamentals de la persona, entre els quals hi ha el de no ser sotmès innecessàriament a un procés judicial mediàtic com el que s’està produint.

Cal tenir en compte que la prova dels elements materials de la concreció dels delictes únicament es pot fer mitjançant proves merament instrumentals, com ara la declaració de testimonis, que eventualment poden tenir interessos o visions personals contradictòries per la mateixa ideologia política, o documentals, com ara l’aparició de factures posteriors a la data de la comunicació de suspensió, cosa que no prova ni que els encàrrecs s’haguessin fet amb posterioritat a aquella data ni tan sols que s’haguessin realitzat amb data anterior o posterior, o que aquelles que es van realitzar ja no les podien aturar els acusats. En aquell moment, tot el procés estava ja en mans dels voluntaris, que han estat absolts de delicte, ja que el 9N no hauria estat possible de cap manera sense la seva participació.

Aquest fet comporta una situació tan irracional com la de considerar culpables d’un delicte els seus presumptes autors intel·lectuals, mentre que se n’absolen els autors materials.

Per si no n’hi hagués prou, la notificació al Govern de la Generalitat del dia 4 de novembre no tenia el caràcter de requeriment personal directe a cap dels acusats perquè deixessin de realitzar alguna activitat concreta, ni se’ls advertia personalment de les conseqüències penals que la seva desobediència podia comportar-los. Només això ja hauria d’haver suposat l’arxivament de la instrucció abans del judici.

Si no ha estat així, només es pot entendre per l’obstinació política d’un Estat que no està disposat a admetre que la seva integritat territorial és discutida per una part dels habitants del seu territori des de fa segles.
Juristes ANC

LOGO anc JURISTES.jpg

L’administració espanyola intenta escanyar l’ANC

Avui hem tingut coneixement gràcies a una empresa col·laboradora que l’Estat espanyol ha donat ordres per embargar 246.000 euros dels recursos de l’ANC.
No creiem en les casualitats. Aquest embargament arriba després de la mobilització extraordinària del 6F i de la seva repercussió internacional, que ha fet augmentar la pressió sobre l’Estat espanyol.

I arriba pocs dies després que tinguéssim coneixement per la premsa de les novetats en relació amb els procediments que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va iniciar al seu moment contra l’Assemblea Nacional Catalana.

L’embargament arriba quan encara no hi ha resolució ferma sobre el fons d’una sanció de l’AEPD contra l’ANC. Nosaltres seguim defensant que no hi ha base per la sanció, que hem actuat dins la legalitat fins al final i que és injust l’execució de la sanció abans que l’Audiència Nacional resolgui el fons de la qüestió.

Amb aquesta manera de procedir (sense comunicació directa i amb filtracions a determinada premsa) l’Estat busca també fer mal a l’honor i reputació de la pròpia ANC.

La manca de respecte de l’administració espanyola cap als seus administrats no té límits i ens converteix a tots en súbdits -als independentistes, en súbdits no desitjats- contra qui s’acarnissa l’Estat. Per què aquesta pressa quan qui cobra és l’Estat i qui paga una organització independentista i tanta deixadesa i falta de mitjans quan és un particular qui reclama a la justícia?

Fermesa, doncs, confiança en les pròpies forces, i moltes gràcies a tots els socis i simpatitzants i amics de l’Assemblea Nacional Catalana per tots els missatges de suport que hem anat rebent al llarg del dia!

Molts ens heu demanat com podíeu ajudar avui l’Assemblea. La millor manera d’ajudar per minimitzar l’embargament i reforçar l’ANC és fent-vos socis. I si ho preferiu o ja sou socis, podeu fer una aportació al ES91 2100 0829 0102 0096 6175.

Tots els recursos recaptats aniran directament a fer més gran la campanya per guanyar el SÍ a la independència.

Mereixem un país millor, decidit democràticament. Hi tenim dret. Sabem que és possible. No ens aturaran ni sancions, ni inhabilitacions. Junts som imparables, junts ho farem possible!

Comunicat de la sectorial d’immigració de l’ANC contra les agressions xenòfobes

Davant els insults i agressions masclistes, islamòfobes i racistes que va patir la setmana passada la regidora Fàtima Taleb de Badalona, amb el greu perill que aquestes actituds representen per a la bona convivència pacífica que caracteritza la nació catalana, la Sectorial d’Immigració de l’ANC expressa públicament el seu rebuig, i condemna tota mena d’expressions i manifestacions de caràcter discriminatori per raó d’origen, creença o gènere.

L’àmbit públic de la nostra societat està en risc de perdre la seva condició de lloc de convivència i consensos de polis, per a convertir-se en àmbits de violència política verbal i de vulneració impune dels DDHH.

La Sectorial d’immigració se solidaritza amb la regidora Fàtima Taleb i totes les persones víctimes d’atacs perpetrats contra un dels valors més preuats de la condició humana, que és la seva dignitat. Tanmateix, aquesta sectorial emplaça la resta dels òrgans de l’ANC a sumar-se a tots els actes de rebuig i condemna que s’organitzin al respecte.

Instem la ciutadania a denunciar i rebutjar amb tota fermesa qualsevol actitud ofensiva contra la dignitat humana i a preservar aquest pluralisme social i polític que forneix la nostra societat d’orgull i exemplaritat dilatadament contrastables.

Exigim a les autoritats tant polítiques com jurisdiccionals, cadascuna des dels seus respectius àmbits de responsabilitat, actuar sense embuts per tal de prevenir, sancionar i corregir amb caràcter exemplar aquesta mena de comportaments antisocials, per a la salvaguarda de la cohesió social com a valor essencial de tota comunitat administrativa.

Barcelona, 1 de febrer de 2017

SECTORIAL D’IMMIGRACIÓ  ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Cristians per la independència en contra de les declaracions del nunci del Vaticà a Espanya

 

Cristians per la Independència rebutja les paraules del nunci del Vaticà a Espanya, Renzo Fratini, pronunciades recentment davant del Rei Felip VI en l’acte de recepció al cos diplomàtic destinat a Espanya.

Considerem que les reiterades referències a la unitat d’Espanya menystenen la realitat nacional catalana, avalada per una llarga història, una cultura, una llengua i unes institucions pròpies, i per la voluntat persistent d’una gran majoria de catalans de sentir-se i considerar-se una nació sobirana.

Les manifestacions de monsenyor Fratini són contràries a la Doctrina Social de l’Església i al Magisteri, que d’una manera reiterada defensen els drets de les nacions com una extensió dels drets fonamentals de la persona humana, i que, en conseqüència, reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles. També representen una desautorització als bisbes de les diòcesis catalanes, que d’una manera reiterada, des de 1985, amb el document “Arrels cristianes de Catalunya”, i el més recent de 2010, “Al servei del nostre poble”, han reconegut sempre que Catalunya és una nació i que la voluntat dels catalans és escollir el seu futur.

Des que el 2009 va ser nomenat nunci a Espanya Monsenyor Fratini, aquest ha protagonitzat diverses manifestacions contràries i hostils a la identitat catalana, tant pel que fa a l’església, com a la societat. Concretament, el 2014 va carregar contra l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, per unes declaracions en què deia que el Vaticà reconeixeria un futur Estat català. L’actitud bel·ligerant del nunci trencava, així, amb el respectuós silenci que el Vaticà havia mantingut fins aleshores respecte del procés català. La hostilitat envers Catalunya també s’ha manifestat amb la negativa d’utilitzar la llengua catalana en cap de les seves intervencions en el Principat.

Davant d’aquestes actituds reiterades de menyspreu i bel·ligerància envers la identitat catalana, seria de justícia que els bisbes de Catalunya esmenessin els errors de les paraules del nunci.

srnun.jpg

Renzo Fratini

Unitat, coratge i determinació

Manifest aprovat al Consell d’Assemblees Territorials, Sectorials i Exteriors celebrat a Cervera. 

—-

L’11 de setembre i el 13 de novembre vam tornar a demostrar que l’independentisme està a punt, que és ben viu, i que persisteix sense defallir. Estem a punt per ajudar a néixer la república catalana i esdevenir un Estat independent.
L’Assemblea Nacional Catalana reconeix i agraeix l’esforç ingent de ciutadans, institucions, polítics, i entitats. El camí iniciat el 2012 ens ha portat fins a les portes de la independència. Ens hem sobreposat als entrebancs i als embats que ens han arribat d’arreu. Gràcies al triomf de les forces independentistes a les eleccions del 27 de setembre de 2015, tenim per primera vegada un govern i una majoria independentista al Parlament i d’aquí pocs mesos estaran preparats per fer efectiu el compromís contret a les urnes. Ens queda, doncs, poc temps per bastir una estructura sòlida i organitzada que, si som capaços de deixar de banda recels i desconfiances, ens ha de permetre ben aviat proclamar la independència. Ens caldrà, però, ser intel·ligents, astuts i persistents.

L’Assemblea Nacional Catalana segueix compromesa a treballar per mantenir i ampliar el suport i l’entusiasme en la construcció del nou país i per garantir que tothom en pugui ser partícep. Seguirem dedicant tots els esforços que facin falta per difondre el missatge que ben aviat ens caldrà fer efectiu el nostre compromís de construir un futur millor per al nostre país.

Demanem al Parlament, al Govern, i als partits i associacions que, amb unitat d’acció, confiança i lleialtat mútues, segueixin avançant en l’execució del mandat que van rebre el 27-S, tot definint una estratègia comuna per als moments decisius que s’acosten. A tots els reclamem que siguin fidels a la voluntat del poble, que aparquin partidismes estèrils, de curta volada, i que, intel·ligentment, evitin els paranys i les manipulacions de tota mena. Cal que, els propers mesos, poble, partits i institucions treballem conjuntament per consolidar, preparar i organitzar el país en i des de tots els àmbits. Amb coratge i determinació farem pinya per seguir avançant i tirant endavant el full de ruta que el proper setembre ens ha de permetre votar i guanyar democràticament i pacífica el refrèndum i fer efectiva la independència.

Coherents amb aquesta petició i amb el nostre full de ruta donem i donarem sempre tot el suport que calgui a les instucions i als càrrecs electes que de manera valenta s’han posat al servei del poble i que, en compliment del compromís contret a les urnes, hi són fidels.

Cervera, 26 de novembre de 2016

Escrit d’agraïment als participants en l’acte del 13 de novembre

L’últim diumenge, 13 de novembre, vam demostrar la nostra força una altra vegada. Desenes de milers de ciutadans vam donar suport a les nostres institucions i vam enviar un missatge al món: La nostra via és pacífica i democràtica, però no ens arronsarem davant els atacs de la justícia als nostres representants.
Els equips de l’Assemblea Nacional Catalana, l’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència van treballar per organitzar l’esdeveniment, però sense vosaltres mai no ho hauríem aconseguit.

Gràcies a vosaltres, vam aconseguir omplir l’Avinguda Reina Maria Cristina i tancar la Plaça Espanya de Barcelona. Gràcies a vosaltres, els nostres càrrecs electes saben que mai caminaran sols. Gràcies a vosaltres, el món parla una altra vegada del nostre país.

Gràcies a vosaltres, i amb vosaltres, aconseguirem el nostre objectiu!

Endavant, República Catalana!

Jordi Sànchez, President ANC

Natàlia Esteve, Vicepresidenta ANC