Entitats de juristes de Catalunya diuen prou a les vulneracions de drets a l’Estat espanyol des de la sortida de la sentència del Suprem

Toc d’atenció d’una representació molt nombrosa d’entitats de juristes de Catalunya, que han denunciat la inseguretat jurídica i la falta de garanties sorgides sobretot arrel de la sentència del Suprem a l’1-O. Al voltant d’una vintena d’entitats, d’entre les quals la sectorial de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana, han escenificat aquesta tarda al Col·legi de periodistes una imatge d’unió davant la repressió i les vulneracions de drets fonamentals.

Sebastià Sardiné, de la sectorial de Juristes de l’Assemblea; Teresa Vallverdú, de Compromeses; Salvador Mestre, d’Advocats Voluntaris Reus; Isa Castell, de Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Yago Aubanell, dels voluntaris de dret i defensa de Girona; Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Núria Garrido, de Democràcia i Justícia per Catalunya; Olga Amargant, de Juristes pels Drets Humans del Maresme i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; i Pere Grau, de Juristes per la República Tarragona, i Jordi Flores, de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans, han estat els encarregats de posar veu al manifest.

Repressió davant l’exercici de drets fonamentals
El text denuncia la repressió i la violència policial davant l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i informació, i n’exigeix l’assumpció de responsabilitats; també exigeix la llibertat de les persones empresonades preventivament a Soto del Real acusades falsament de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, i també demana la llibertat de les persones en presó preventiva a Catalunya des que va sortir la sentència del Suprem.

El text denuncia que les persones ja alliberades se’ls apliquen mesures cautelars que vulneren drets fonamentals, com el de manifestació, reunió, i expressió. Així mateix, lamenta el silenci i l’actitud tèbia i equidistant dels il·lustres col·legis de l’Advocacia de Catalunya i del Consell General de l’Advocacia, i recorda que han de vetllar escrupolosament pels drets de la ciutadania.

En aquesta línia, també lamenten les declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en l’acte d’obertura de l’any judicial militar, del ministre Marlaska i també la d’avui de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia.

Paral·lelament, reiteren que l’article 2 del Tractat de Lisboa protegeix els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte pels drets humans, també de les minories, i fan una crida al Parlament Europeu, la Comissió i Consell d’Europa perquè intervinguin en les vulneracions de diversos drets perpetrades per l’Estat des de la sentència del Suprem. Així mateix, han denunciat les agressions a periodistes, sovint per les forces de seguretat, que dificulta així la seva tasca.

Per acabar, han fet menció a alguns recordatoris en cas de detenció, com tenir clar el nom i el telèfon d’un advocat, no parlar ni declarar sense presència de l’advocat, no tocar res ni emprovar-se roba aliena, reivindicar, en cas de necessitat, una visita mèdica, i el dret a una trucada telefònica.

Entre les entitats signants hi ha, a més de la sectorial de juristes de l’Assemblea, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Drets, Juristes pels Drets Humans del Maresme, Advocats Voluntaris del Bages, Associació Advocats Voluntaris 1 d’Octubre Reus, Advocacia per la Democràcia Lleida, Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre, Més Drets Humans Terrassa, Querellants per la República, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Voluntaris Dret Defensa Girona, Compromesos Per una Advocacia Compromesa, Juristes per la República Tarragona, i Democràcia i Justícia per Catalunya.

L’Assemblea es reafirma amb el compromís de la noviolència i denuncia els actes de criminalització de la lliure expressió

Davant les recents notícies que han donat a conèixer els mitjans de comunicació en relació a la denúncia presentada per Societat Civil Catalana, així com la suposada obertura de diligències per part de la fiscalia de Barcelona, l’Assemblea comunica que no té cap tipus de notificació ni de la denúncia, ni coneixement que s’hagin obert diligències envers l’entitat o la seva presidenta, Elisenda Paluzie, i per tant, fer qualsevol tipus de valoració seria prematur.

L’Assemblea vol fer constar que el simple fet que la denúncia fos presentada en roda de premsa per la part presumptament denunciant, és en sí mateix un exemple d’utilització de la justícia per intentar criminalitzar el dret a la llibertat d’expressió i el dret a la dissidència política, en aquest cas l’independentisme.

Finalment, i tal i com la pròpia presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va expressar a les xarxes socials, des de l’entitat ens refermem en la noviolència, i en la lluita per la independència de Catalunya per mitjans democràtics, i defensarem el dret a la llibertat d’expressió i la lliure anàlisi de la realitat.

El posicionament de l’Assemblea respecte al 10-N

Des del 31 d’octubre i fins aquest dilluns, 4 de novembre, els membres de ple dret al corrent de pagament a data 25 d’octubre, s’han pogut expressar a través d’una consulta interna.

Les sòcies i socis de l’Assemblea han ratificat amb un 97,8 % el posicionament de l’entitat respecte al 10-N.

A la votació hi han participat 9.582 membres de ple dret, xifra que representa una participació del 21.69% del cens.

Aquest és el resum del text que es posava a votació:

El conflicte polític no només no s’ha resolt sinó que s’ha agreujat, i en aquest sentit, després de la colossal reacció de rebuig a la sentència i la desmesurada reacció de les forces de seguretat, cal que l’acció política dels partits independentistes a les Corts passi de manera indispensable per configurar un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat, atenent a tres punts irrenunciables:

ATURAR LA REPRESSIÓ. Exigència de retirada de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. Aturada de la violència policial i recuperació de l’acció dels Mossos d’Esquadra com a policia democràtica.

LLIBERTAT. Prou presó i exili. Prou detencions arbitràries. EXIGIM l’alliberament immediat de totes les preses i els presos polítics, la fi de totes les causes contra l’independentisme i el lliure retorn de totes les exiliades i els exiliats polítics.

AUTODETERMINACIÓ. El referèndum de l’1 d’Octubre va ser vinculant, cal avançar clarament en la culminació del procés d’autodeterminació, fins assolir la independència, sense deslegitimar el referèndum de l’1-O.
Pel que fa als pactes locals, l’actuació del govern del PSOE en els darrers mesos, fa encara més incomprensible el manteniment d’alguns acords en l’àmbit municipal, comarcal i a la diputació de Barcelona amb un partit del bloc del 155. Exigim als partits que els mantenen el trencament d’aquests acords.

 

Pots llegir tot el text aprovat en aquest enllaç.

#SomAssemblea

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Captura de Pantalla 2019-11-06 a les 20.00.58.png

 

Comunicat sobre les afirmacions del ministre d’interior Fernando Grande-Marlaska

Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit.
Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.

En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies.
En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents.
En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.

Un cop aplicat aquest dispositiu, els Mossos són qui tenen les competències d’ordre públic a Catalunya, i la Policia Nacional s’ha de limitar a donar suport. Per què s’ha permès que la Policia Nacional fes detencions irregulars totalment mancades de garanties?
S’ha pretès fer imprescindible un suport de la Policia Nacional Espanyola amb operatius que semblaven dirigits a provocar la reacció dels manifestants, per tal de poder alimentar el relat de la violència.

A més, ens dolen particularment les actuacions dels Mossos que han seguit una mala praxi policial, amb ús excessiu de la força, amb càrregues indiscriminades contra gent manifestant-se de forma pacífica.

No pot passar ni un dia mes sense que s’investiguin i depurin les responsabilitats. Ho vam demanar al govern des de l’endemà de la sentència. No es va atendre aquesta petició, i vam demanar la dimissió o cessament del Conseller Buch. Ens reiterem en aquesta demanda.

Per evitar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, s’ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d’Esquadra, que en el seu conjunt actua com a policia democràtica, com així vam viure en l’organització de l’operatiu policial de seguretat de les Marxes per la Llibertat.

És imprescindible que es prenguin les mesures perquè el cos dels Mossos deixi d’estar al servei d’aquesta operació d’Estat, que té només l’objectiu d’escalar la repressió política del moviment independentista.

Agraïment infinit als voluntaris de Sant Quirze que heu ajudat a rebre les Marxes per la Llibertat

De les Marxes per la Llibertat se’n sabia poc fins el mateix dia que van arrencar. Les expectatives per la publicació de la sentència, la primera resposta a l’aeroport i la repressió policial van tenir protagonisme els primers dies de la setmana. 

De cop, dimecres arrencava una resposta inèdita des de cinc punts diferents de Catalunya i ningú sabia quina resposta podia tenir. Aquell mateix moment quedaven només 36 hores perquè dues de les columnes entressin a Sant Quirze i aquell mateix vespre la Patronal vessava de persones que s’oferien a ser voluntàries per fer la millor rebuda possible als marxadors.

Va caldre organitzar-ho sense unes xifres clares de quina seria la gent que hauríem d’atendre. Les inscripcions a la web de Marxes per la llibertat creixien en comptagotes i les experiències de la primera nit de les Marxes donaven indicis contradictoris. 

Va caldre prendre decisions importants sense cap seguretat de si fèiem llarg o curt. De si llançaríem menjar o si no hi hauria prou espai per dormir tothom. Un grup de persones vam pensar un dispositiu pensant que era el millor possible i només podíem confiar en no equivocar-nos massa.

Quan dues Marxes de 10.000 persones cadascuna arribaven a Sant Quirze. érem el més semblant a un porter de futbol intentant salvar la porteria davant una allau de penals.

Només la decidida actuació dels centenars de voluntaris disposats a fer el que calgués va permetre’ns superar el moment i acabar atenent vora 1500 àpats i permeten el descans a vora 2000 marxadors.

Agraïment infinit als voluntaris 

  • que vau fer cartells, 
  • que vau facilitar la mobilitat del trànsit i l’aparcament,
  • que vau repartir aigua i informar els arribats, 
  • que vau guiar-los en els desplaçaments,
  • que vau ajudar a que s’instal·lessin als llocs de dormir i vau vetllar-los,
  • que vau portar una muntanya d’allargs elèctrics per carregar mòbils,
  • que vau ajudar a preparar el menjador i a distribuir el sopar,
  • que vau atendre els lesionats en una infermeria plena d’atencions,
  • que vau informar tota la gent que anava desorientada,
  • que vau oferir casa vostra per acollir marxadors,
  • que vau matinar a les 4 per preparar els esmorzars,
  • que vau mantenir la zona prou neta

És una sensació de poble prenent la iniciativa que l’1 d’Octubre que ja havíem viscut i aquests dies hem tornar a tenir.

Gràcies infinites.

Gràcies a l’Ajuntament i a les empreses col·laboradores.

Gràcies als marxadors que vau tenir paciència en els nostres errors i vau ser tant generosos en els nostres encerts.

Agraïment infinit.

Assemblea Nacional Catalana Sant Quirze del Vallès

Els carrers es desborden d’indignació per la sentència a l’1-O i determinació per la independència

Milers i milers de persones han sortit als carrers de tot el país aquest vespre. Si durant el matí la ciutadania ja s’havia mobilitzat massivament a diversos llocs, aquest vespre les places del país s’han omplert per protestar per la sentència del Suprem, que s’ha fet pública avui.

La plaça Sant Jaume de Barcelona ha queda desbordada; els carrers adjacents també. I al bell mig, entre els milers de persones, una pancarta gran amb un lema clar: contra la sentència, independència. Darrere d’ella, s’hi ha concentrat una àmplia representació de la societat civil i també del Govern de la Generalitat.

A més de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; el vicepresident, Pep Cruanyes, i altres membres del secretariat nacional, s’hi ha unit el President de la Generalitat, Quim Torra; el President del Parlament, Roger Torrent; i també membres del Govern i de diverses formacions polítiques.

“No cedirem”
La presidenta de l’Assemblea s’ha mostrat contundent: “des de la societat civil no cedirem, i seguirem determinats fins aconseguir la plena llibertat”. Per Paluzie, l’objectiu de la repressió és acabar amb el moviment independentista, però les mobilitzacions d’avui demostren que la gent segueix determinada. “El món sap que no estem acceptant aquesta sentència”; ha afegit. Al seu torn, el vicepresident Pep Cruanyes ha advertit que allò que tem l’Estat és que la ciutadania exerceixi aquests drets fonamentals, i avui s’ha tornat a fer això. “Seguirem endavant”, ha conclòs.

Seguir fins la plena llibertat
El manifest llegit per Jaume Comas constata que aquesta sentència només busca venjança, i que, en el fons, condemna tota la ciutadania per l’exercici de drets i llibertats. L’Estat, lluny d’investigar i condemnar la violència de l’1-O, ha condemnat aquells que, pacíficament, van fer possible l’1-O, amb penes de 99 anys i mig. Ara bé, alerten que ni la repressió, ni les amenaces ni la violència, tampoc els empresonaments, faran desaparèixer l’anhel de llibertat.

El text considera que l’Estat intenta criminalitzar el moviment independentista de maner “barroera” i associar-lo al terrorisme, fet que demostra la “desesperació” de l’Estat, i recorda que el moviment independentista sempre ha portat la bandera de la noviolència.

Finalment, davant d’aquest atac sense precedents a la democràcia i a l’autodeterminació, el text emplaça a trobar una resposta política i institucional a l’altura d’aquest moment. “Ens cal més unió que mai”, perquè cal seguir demostrant que la societat catalana ha estat, és i serà pacífica. “Davant d’aquells que ens volen violents, serenor i tranquil·litat. No caurem en provocacions. Seguirem fins a la plena llibertat”, conclou el text.

Posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana en relació a la invasió militar turca contra el Kurdistan sirià

Comunicat

El darrer 9 d’octubre les forces armades turques van iniciar una ofensiva militar contra el poble kurd de Síria, aprofitant la retirada de les tropes nord-americanes de la zona del nord-est del país. Els primers quatre dies d’operació militar s’han saldat ja amb desenes de civils morts, diversos executats com la líder del partit kurd Futur de Síria, Hevrin Khalaf, i prop de 20.000 desplaçats. Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana fa públic el següent posicionament:

  • Condemnem de forma rotunda l’agressió militar turca contra el poble del Kurdistan, una violació flagrant del dret internacional que suposa un pas més en l’ofensiva imperialista i repressiva del govern d’Erdogan contra els i les kurdes.
  • Condemnem fermament el suport del govern espanyol a aquesta nova agressió militar turca contra el poble kurd, de nou fent costat a règims autoritaris que violen drets fonamentals de forma massiva. L’actitud del govern espanyol és especialment alarmant en tant que contrasta amb la de diversos països europeus, els quals ja han anunciat un embargament d’armes contra Turquia.
  • Condemnem la repressió i la persecució contra els alcaldes i altres càrrecs electes kurds per les autoritats turques, justificats en algunes ocasions pel mateix govern de Turquia que utilitza les suspensions de càrrecs electes catalans i bascos per l’Estat espanyol. En aquest sentit, celebrem que el Consell d’Europa estigui investigant els casos d’empresonaments de líders polítics kurds i catalans per les autoritats turques i espanyoles respectivament, empresonats en molts casos per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió.
  • Refermem la nostra solidaritat fraterna amb el poble kurd i el nostre suport al seu dret a l’autodeterminació, una aspiració plenament compartida amb el poble de Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana


Barcelona, 13 d’octubre de 2019.

2 anys de l’1-O: Acabem el que vam començar. Vam votar independència i exigim independència

Avui, 1 d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.

En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l’ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.

Els dies posteriors al referèndum del Primer d’Octubre vam demostrar una força popular i cívica que fer tremolar els fonaments de l’Estat. Però les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l’independentisme. Aprenguem dels errors per no tornar a cometre’ls. No podem jugar-ho tot a una carta que s’ha demostrat tramposa. No podem caure una vegada i una altra en la mateixa pedra.

En comptes de diàleg, el que hem trobat és presó, exili i repressió. I davant d’això, correm el risc d’oblidar quin és el nostre objectiu, allò pel qual més de 2 milions de persones vam sortir a votar avui fa dos anys. La independència és l’única eina real per sortir d’aquest atzucac repressiu en el qual l’Estat es vol engabiar. Què busca la repressió? Que renunciem als nostres objectius. Doncs tenim una mala notícia per a l’Estat: estem determinats a seguir fins al final. No renunciem al nostre objectiu: treballem incansablement per la independència!

I en un temps de moltes preguntes, trobem la majoria de les respostes precisament en l’1 d’octubre: societat mobilitzada, majoria independentista al Parlament, i Govern compromès són la fórmula per avançar. Nosaltres, la societat mobilitzada, hi estem treballant a través de campanyes com Eines de País i formacions de noviolència. Però el Parlament i el Govern, què fan? Què volen fer? Fins on volen arribar? Estan preparant la via unilateral? No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques. Els vots de l’1 d’Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real.

Nelson Mandela deia que els líders han d’estar disposats a sacrifica-ho tot per la llibertat del seu poble. Nosaltres mai no abandonarem els companys de lluita: ni presos, ni exiliats ni cap dels milers de represaliats. Tampoc no vam abandonar els col·legis el Primer d’Octubre. El nostre compromís és i serà insubornable. Però exigim d’una vegada per totes la fi dels tacticismes i partidismes que ens impedeixen teixir definitivament una estratègia unitària. O com es pensen que vam fer possible l’1-O?

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem, i buscarem la màxima unitat possible. Però que ningú no s’equivoqui: no acceptarem cap renúncia més. L’1-O vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre. I si algú té cap temptació de canviar el sentit de l’acte més important que hem dut a terme com a poble en els darrers anys, ens hi trobarà de cara.

Acabem el que vam començar, guanyem la independència!

1 d’octubre de 2019

Comunicat del Consell per la República

El proper 1 d’octubre es compliran dos anys d’ençà que el poble de Catalunya va exercir el seu dret a l’autodeterminació i va decidir constituir un estat independent en forma de república. L’exercici d’aquest dret, reconegut al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol i incorporat a la Constitució Espanyola de 1978, va ser interferit per la violència i la repressió de l’Estat espanyol, que el va intentar impedir. La determinació de les institucions legítimes de Catalunya i dels ciutadans va evitar el propòsit de l’Estat.

També farà dos anys de l’inici de l’estratègia de la repressió per part dels poders de l’Estat, des del mateix cap d’Estat fins als tribunals que han jutjat els nostres líders polítics i socials, com a única resposta a les aspiracions del poble de Catalunya. En dos anys de repressió s’han detingut, empresonat, enviat a l’exili i perseguit judicialment centenars de persones.

El conjunt del moviment independentista sempre ha apel·lat al diàleg i a la negociació per a la solució del conflicte polític. Aquesta apel·lació, amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, al marge de la seva preferència per l’estatus que el país hagi de tenir en el futur, ha estat sistemàticament desatesa i menystinguda per tots els governs espanyols. Avui, malgrat la repressió, seguim disposats al diàleg.

Després d’una nova demostració massiva a la Diada d’enguany, i a les portes de la sentència del judici contra els nostres líders polítics i socials, el Consell de govern del Consell per la República, reunit a Waterloo el 12 de setembre de 2019, ha acordat fer públiques les següents conclusions del seu debat intern:

1.Proposar a l’Estat una plataforma de negociació per a la resolució del conflicte basada en el marc següent:

  • 1.1.El reconeixement per part de l’Estat del dret a l’autodeterminació, que el poble català va exercir l’1 d’octubre de 2017.
  • 1.2.La reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics, tal i com estan reconeguts pel dret internacional.
  • 1.3.Una mediació independent de les negociacions.

2. L’acció de les institucions i la societat civil per materialitzar el dret a l’autodeterminació no pot quedar bloquejada, ni per la repressió, ni per la negativa de la majoria de forces polítiques i institucions espanyoles al diàleg.

3. D’acord amb la nostra missió de fer efectiu el mandat derivat del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017, el Consell:

  • 3.1. Insta la societat civil i les institucions catalanes a preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per la independència.
  • 3.2. Cridarà al poble de Catalunya a mobilitzar-se per acompanyar l’acció de les institucions catalanes per materialitzar aquest mandat, exercint els drets civils essencials en un sistema democràtic consolidat, així com la desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta.
  • 3.3. Considera que mentre el mandat derivat del referèndum no s’hagi materialitzat plenament, qualsevol elecció al Parlament, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, tindrà caràcter referendari.

4. Reclamem a les institucions europees i internacionals, i molt particularment a la Unió Europea, que d’acord amb les obligacions derivades dels seus Tractats vetllin per garantir els drets humans i la democràcia a l’Estat espanyol.

L’Assemblea exigeix unitat d’acció a les Corts espanyoles i un vot negatiu a Pedro Sánchez

Aquest dijous al migdia se celebrarà la segona sessió del debat d’investidura al Congrés espanyol. És evident que l’embat polític per resoldre el procés d’autodeterminació segueix sent a Catalunya, no a l’Estat espanyol. Tots els poders de l’Estat espanyol (executiu, legislatiu i judicial) i qualsevol dels partits polítics amb opcions de govern, actuals i de futur, ja han dit amb claredat que no accepten ni acceptaran cap mena de diàleg sobre l’autodeterminació. Per aquest motiu, és un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat espanyol.

Denunciem novament la preocupant regressió autonomista de les forces polítiques catalanes, que un dia van DECLARAR la independència i ara tornen a lluites partidistes per l’hegemonia electoral, en alarmant contrast amb el nivell de mobilització i consciència de ruptura democràtica manifestada per la ciutadania. En un front exterior com són les Corts espanyoles i en un context de repressió política, la unitat estratègica és necessària. Lamentem que el clam que expressa la ciutadania en totes les manifestacions no s’hagi atès.

El nostre Govern i el nostre Parlament resten paralitzats i s’encaren a la recuperació d’una acció purament autonomista de curt abast, i sense cap estratègia compartida. Exigim a les forces polítiques catalanes que sàpiguen transformar un escenari de diversitat política previ a les eleccions en una unitat estratègica d’acció postelectoral. Hauran d’actuar amb coincident criteri estratègic tant en els fronts exteriors com interiors, d’acord amb les necessitats del progrés de l’embat de ruptura democràtica i de desobediència noviolenta que hem d’aprofundir al nostre país.

Per tot això, doncs, l’Assemblea reclama als diputats independentistes en els diferents fronts exteriors i interiors que respectin aquestes premisses i no generin falses expectatives de diàleg amb un estat hostil, que l’únic que provocaran seran noves decepcions i desmobilització.

Així mateix, demanem als diputats a les Corts espanyoles que:

  • No donin suport a la governabilitat de l’Estat espanyol si no respecta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El govern del PSOE també ha demostrat que no el respecta ni té voluntat d’acabar amb la repressió política: forma part del bloc del 155. Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha estat còmplice de la dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i del cessament del Govern de la Generalitat, ni amb el vot favorable, ni amb una abstenció que permetés la investidura.
  • Respectin els anhels de la societat civil i actuïn amb una única veu, d’acord amb el Govern i el Parlament, als quals també instem a avançar clarament en el desenllaç del procés d’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre del 2017, per la via unilateral, únic camí possible per generar un diàleg multilateral posterior de resolució definitiva del conflicte.

Reclamem un compromís ferm de les direccions dels partits o formacions que tenen representació a les Corts de Madrid per culminar el procés iniciat, la qual cosa implica la determinació de posar els nostres representants a les Corts espanyoles al servei d’una estratègia col·lectiva per la independència.

El temps del peix al cove, dels pactes per unes engrunes, ja s´ha acabat. Ara cal fer República catalana de debò, sense por, amb fermesa, amb dignitat i amb coratge.

Demanem que els diputats dels partits independentistes votin NO a la investidura del candidat del PSOE.

#ObjectiuIndependència

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Carta oberta d’Elisenda Paluzie a l’independentisme de base

Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.

Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.

L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.

D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.

I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.

Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.

A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.

Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.

Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.

Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.

Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

.

Comunicat de l’Assemblea de Sant Cugat en relació als pactes municipals

La nit electoral del 26 de maig els socis de l’ANC de Sant Cugat ens congratulàvem de la victòria assolida pels partits sobiranistes en constatar que 18 dels 25 regidors del consistori corresponien a forces independentistes. El sufragi de la ciutadania de Sant Cugat mostrava clarament que l’independentisme és una opció aclaparadorament majoritària a la ciutat, deixant relegats a un paper minoritari (o, inclús, fent-les fora del consistori) aquelles formacions que avalaren (i avalen encara) la repressió desfermada de l’estat espanyol contra Catalunya.

La independència és hores d’ara l’únic camí viable i creïble per la regeneració democràtica i l’assoliment de la justícia social. L’àmbit local és una oportunitat única per l’avenç del procés cap a la independència. El municipi té efectes en el País, i a l’inrevés. Allò que li passa a un afecta l’altre: són dues cares de la mateixa moneda, no pas dos àmbit antagònics. Una ciutat clarament independentista, amb una acció municipal potent en favor de les persones i de les col·lectivitats a nivell local, és el millor exemple per la resta de municipis del País i el camí a seguir per l’exercici ple de la sobirania.

Ben aviat, però, l’ANC de Sant Cugat va constar amb perplexitat que el partits sobiranistes negociaven amb un partit impulsor de l’article 155 i de la repressió que se’n deriva. Aquest partit, el PSOE (i la seva sucursal catalana, el PSC), té actualment responsabilitats de govern a l’estat, des del qual dirigeix i encoratja l’acció repressiva contra els drets individuals i col·lectius dels catalans amb millers de ciutadans imputats i perseguits per la justícia. No és una qüestió política, sinó d’ètica i dignitat no pactar amb qui vulnera de manera continuada els drets i llibertats més elementals.

El secretariat de l’ANC de Sant Cugat va iniciar contactes amb el tres partit sobiranistes: Junts per Sant Cugat, ERC-MES i CUP-PC, per aquest ordre. Enmig les trobades, el set de juny es va emetre un comunicat en roda de premsa expressant la preocupació i refusant qualsevol mena de pacte amb partits avaladors de l’article 155. El mateix contingut es va transmetre als representants dels partits polítics en les entrevistes mantingudes amb ells. Fins el darrer moment abans de la formació del nou consistori, l’ANC de Sant Cugat va mantenir i fer pública la seva posició.

L’ANC de Sant Cugat expressa la seva profunda decepció amb el tres partits polítics anomenats sobiranistes, donades les proves fefaents que tots tres negociaren amb un partit partidari del 155 i la repressió. El fet que el pacte es materialitzés en un sentit, no exclou que s’hagués pogut perfectament materialitzar en el sentit contrari, tal i com s’ha demostrat en diversos pobles i ciutats de Catalunya, de manera que tots tres en són igualment responsables. Enfront d’aquesta situació, l’ANC de Sant Cugat, a més de ratificar la seva oposició a qualsevol mena de pacte amb partidaris del 155, alerta i condemna la incorporació d’un d’aquests al govern de la ciutat. Tal com ja vàrem fer el 2017 amb el govern municipal del PDeCat, ens manifestarem en contra el pacte i demanarem la seva dissolució per fer fora del govern de la ciutat els partidaris de la repressió.

L’ANC, com ho ha fet des de la seva fundació, resta oberta al diàleg i a l’actitud de ma estesa; però sempre que aquest es realitzi sense repressió i amb el reconeixement del dret inalienable del poble català a l’autodeterminació. Si es produeixen aquestes condicions, serem els primers; en cas contrari, mantindrem la nostra oposició, mostrarem una resistència creixent i intensificarem la lluita en favor dels drets individuals i col·lectius, de la democràcia i la justícia social fins assolir la República catalana independent. Les dificultats no ens aturen, sinó que ens reafirmen en la nostra lluita diària, que seguirem fins el final. El poble ho ha començat i el poble ho acabarà.

Visca Catalunya lliure!

Visca la República catalana!

Sant Cugat del Vallès, a 20 de juny de 2019

sant_cugat_-_nou_ajuntament

Manifest de la diada dels Països Catalans 2019

La Flama 2019. Construïm la llibertat dels PPCC

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurí- dic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les per- sones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liqui- dació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incom- pletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per a la culminació del nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure ager- manament de la resta de territoris, conformant la República Confederal dels Països Catalans.

Actualment, les nostres societats són, en molts as- pectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les nostres més arrelades tradicions, com la de les fogueres de Sant Joan, vin- culades a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la di- versitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la conti- nuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projec- te de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició po- pular mediterrània i europea, primer pagana, des- prés cristianitzada i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exi- gència de la més àmplia llibertat, aprofundiment democràtic, la més inclusiva justícia social i el més acusat esperit igualitari.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte a través de les vies de- mocràtiques, trobem injustícies i maneres despòti- ques i autoritàries; quan pensàvem que el trànsit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris catalans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

Visca la Flama del Canigó.
Visca la llengua i la cultura catalanes. Visca els Països Catalans.

23 de juny de 2019

Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels PPCC

Comunicat de l’ANC de Sant Cugat sobre la formació del Govern municipal

Al llarg d’aquesta última setmana, el secretariat de l’ANC- Sant Cugat per la Independència hem mantingut diverses reunions amb els responsables de les tres llistes independentistesque han obtingut representació en les darreres eleccions municipals (Junts x SQ, ERC-MES i CUP-PC).

En totes elles l’ANC ha expressat el seu desig de que a Sant Cugat es consolidi un govern municipal independentista, atesa la aclaparant majoria de regidors independentistes que han sortit, 18 de 25 (un 72%).

En aquestes reunions hem observat diverses opinions i possibilitats que no sempre passaven per la consolidació un govern municipal independentista i que podien representar l’entrada en el consistori d’alguna força clarament vinculada al 155 i a tot el procés repressiu que pateix Catalunya.

L’ANC de Sant Cugat, ha manifestat en reiterades vegades el seu total i absolut rebuig a qualsevol pacte, del tipus que sigui, amb cap força política que hagi participat en la onada de repressió que està patint Catalunya des de fa dos anys.

Així ho varem fer denunciant el pacte de govern que, en el seu dia, va fer l’anterior consistori amb el Partit Socialista de Catalunya, i exigint el trencament del mateix.

Per tot això exposat, i perquè no quedi cap dubte de quina és la nostra posició, l’ANC – Sant Cugat per la Independència manifesta:

  1. Que exigim que les tres llistes independentistes, si més no les dues més votades, negociïn un pacte de govern sòlid i estable que doni les garanties plenes d’estabilitat als propers quatre anys de govern municipal.
  2. Que aquest acord respecti els resultats electorals, pel que fa a llista més votada.
  3. Que aquest pacte de govern distribueixi amb proporcionalitat les àrees de responsabilitat dins del nou equip de govern, d’acord amb els resultats electorals.
  4. Que, només amb aquest nou govern sòlid i clarament independentista, quedarà reflectida la voluntat que els ciutadans de Sant Cugat varen manifestar en les urnes en els últims comicis municipals.
  5. Que qualsevol altre opció que incorpori forces polítiques que, avui en dia, segueixen defensant la repressió política, jurídica i policial sobre Catalunya, serà sens dubte, una estafa a la ciutadania.
  6. Que, en cas de que no es complexin les demandes exposades en aquest comunicat, l’ANC de Sant Cugat serà, des del primer moment, absolutament bel·ligerant en totes i cadascuna de les seves actuacions vers al nou consistori.

Per tot l’ exposat, esperem i confiem que la lògica i el sentit comú s’imposi per sobre d’altres interessos i a Sant Cugat s’acabi configurant un govern que realment reflecteixi la voluntat dels ciutadans, expressada el passat 26 de maig.

Secretariat ANC – Sant Cugat per la Independència

Manifest “Llibertat: l’autodeterminació és un dret”

Manifest “Llibertat: L’Autodeterminació és un dret” en motiu de la fi del judici a l’1-O”.

Tot just fa 4 mesos, de matinada, vam veure com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva eren traslladats de Catalunya a Madrid, en furgons policials, per afrontar un judici que ja denunciàvem que seria una farsa.

Avui, que el judici a l’1-O s’ha deixat vist per a sentència, constatem que, efectivament, aquest judici ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació. Lluny d’admetre aquest despropòsit, lluny de denunciar les contradiccions de molts dels testimonis i les mentides dites en seu judicial, les acusacions s’han refermat en les peticions de pena per a tots els encausats. I nosaltres, la societat civil, lluny de desanimar-nos, estem més ferms que mai en la defensa dels nostres drets. L’estat espanyol no vol justícia, vol venjança.

Per això, tornem a omplir places i viles dels nostres pobles i ciutats, per deixar ben clar, altre cop, que l’autodeterminació és un dret. No ens cansarem de repetir-ho. L’autodeterminació és un dret! Les 12 persones jutjades al Suprem no són culpables de res. No ho poden ser, perquè només han permès que tothom s’expressés lliurement en un referèndum, pacíficament; van obeir el mandat popular expressat a les urnes. I qui no entengui això és que està més a prop dels totalitarismes que de la democràcia.

A poc a poc, les veritats van aflorant. I la justícia de veritat comença a despertar-se i a deixar en evidència davant del món la injustícia espanyola, cada vegada més aïllada i tancada en si mateixa, que considera Franco cap d’Estat des del 1936, ignorant el govern republicà, i que afirma que el delicte d’odi també ha de protegir els nazis. Una autarquia que prefereix anar de bracet amb l’ex- trema dreta abans que amb el dret internacional. Primer van ser els tribunals d‘Alemanya i Bèlgica i, recentment, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha demanat també la llibertat dels presos polítics, ha qualificat el judici “d’inversemblant” i ha manifestat que les acusacions penals només busquen coaccionar els acusats per les seves opinions polítiques. I sí, l’ONU també diu que el referèndum és permès a l’Estat espanyol i que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin fetes per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de la llibertat d’opinió i d’expressió”.

L’Estat espanyol cada dia actua de forma més totalitària i amenaça de tornar a temps passats. Ha volgut fer del judici un instrument per anorrear les idees polítiques, l’independentisme i el dret d’autodeterminació, saltant-se les seves pròpies regles. Fins i tot les Nacions Unides han titllat el tribunal de no ser imparcial, i afirmen que el motiu pel qual s’ha detingut els encausats del Suprem és per haver exercit el dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació! Què farà ara l’Estat espanyol? Desobeirà l’ONU? S’alinearà amb els Estats repressors i les democràcies low cost? Seguirà avantposant la unitat territorial com un bé suprem davant dels compromisos internacionals que ells mateixos han signat a la declaració universal de drets humans i al pacte internacional de drets civils i polítics?

Davant d’aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici. Volen decapitar l’independentisme, criminalitzar la dissidència i atemorir tot aquell que no només cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vulgui aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratègia unitària. Ja ho deia Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”.

Tenim centenars de causes obertes arreu del país; tenim presos i exiliats polítics que no sabem quan podran tornar a casa seva; tenim una persona que ha estat un any confinada al seu municipi sense poder-ne sortir; tenim 17 encausats al jutjat 13 de Barcelona, amb bens embargats per haver-se deixat la pell per fer possible l’1-O. I la llista segueix, i és llarga. No podem esperar més: o ens plantem davant de la repressió i teixim una estratègia realista per fer efectiva la independència, o la repressió seguirà indefinidament.

Per això, el dia que acabi el judici tornarem a sortir al carrer i omplirem les places dels pobles per denunciar aquesta farsa. Sota el lema “l’autodeterminació és un dret” sortirem al carrer de nou, a les 8 del vespre. A Barcelona serem a plaça Catalunya.

L’1 d’Octubre ens va marcar el camí: societat mobilitzada, institucions compromeses, fermesa, solidaritat, unitat i apoderament popular. Reprenguem el camí allí on el vam deixar i comencem a caminar de nou cap a la independència. Només així deixarem enrere el llast de la repressió i podrem construir la República catalana dels drets i les llibertats que volem per a tothom.

Visca la República catalana!

Manifest en pdf