Comunicat del Consell per la República

El proper 1 d’octubre es compliran dos anys d’ençà que el poble de Catalunya va exercir el seu dret a l’autodeterminació i va decidir constituir un estat independent en forma de república. L’exercici d’aquest dret, reconegut al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol i incorporat a la Constitució Espanyola de 1978, va ser interferit per la violència i la repressió de l’Estat espanyol, que el va intentar impedir. La determinació de les institucions legítimes de Catalunya i dels ciutadans va evitar el propòsit de l’Estat.

També farà dos anys de l’inici de l’estratègia de la repressió per part dels poders de l’Estat, des del mateix cap d’Estat fins als tribunals que han jutjat els nostres líders polítics i socials, com a única resposta a les aspiracions del poble de Catalunya. En dos anys de repressió s’han detingut, empresonat, enviat a l’exili i perseguit judicialment centenars de persones.

El conjunt del moviment independentista sempre ha apel·lat al diàleg i a la negociació per a la solució del conflicte polític. Aquesta apel·lació, amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, al marge de la seva preferència per l’estatus que el país hagi de tenir en el futur, ha estat sistemàticament desatesa i menystinguda per tots els governs espanyols. Avui, malgrat la repressió, seguim disposats al diàleg.

Després d’una nova demostració massiva a la Diada d’enguany, i a les portes de la sentència del judici contra els nostres líders polítics i socials, el Consell de govern del Consell per la República, reunit a Waterloo el 12 de setembre de 2019, ha acordat fer públiques les següents conclusions del seu debat intern:

1.Proposar a l’Estat una plataforma de negociació per a la resolució del conflicte basada en el marc següent:

  • 1.1.El reconeixement per part de l’Estat del dret a l’autodeterminació, que el poble català va exercir l’1 d’octubre de 2017.
  • 1.2.La reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics, tal i com estan reconeguts pel dret internacional.
  • 1.3.Una mediació independent de les negociacions.

2. L’acció de les institucions i la societat civil per materialitzar el dret a l’autodeterminació no pot quedar bloquejada, ni per la repressió, ni per la negativa de la majoria de forces polítiques i institucions espanyoles al diàleg.

3. D’acord amb la nostra missió de fer efectiu el mandat derivat del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017, el Consell:

  • 3.1. Insta la societat civil i les institucions catalanes a preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per la independència.
  • 3.2. Cridarà al poble de Catalunya a mobilitzar-se per acompanyar l’acció de les institucions catalanes per materialitzar aquest mandat, exercint els drets civils essencials en un sistema democràtic consolidat, així com la desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta.
  • 3.3. Considera que mentre el mandat derivat del referèndum no s’hagi materialitzat plenament, qualsevol elecció al Parlament, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, tindrà caràcter referendari.

4. Reclamem a les institucions europees i internacionals, i molt particularment a la Unió Europea, que d’acord amb les obligacions derivades dels seus Tractats vetllin per garantir els drets humans i la democràcia a l’Estat espanyol.

L’Assemblea exigeix unitat d’acció a les Corts espanyoles i un vot negatiu a Pedro Sánchez

Aquest dijous al migdia se celebrarà la segona sessió del debat d’investidura al Congrés espanyol. És evident que l’embat polític per resoldre el procés d’autodeterminació segueix sent a Catalunya, no a l’Estat espanyol. Tots els poders de l’Estat espanyol (executiu, legislatiu i judicial) i qualsevol dels partits polítics amb opcions de govern, actuals i de futur, ja han dit amb claredat que no accepten ni acceptaran cap mena de diàleg sobre l’autodeterminació. Per aquest motiu, és un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat espanyol.

Denunciem novament la preocupant regressió autonomista de les forces polítiques catalanes, que un dia van DECLARAR la independència i ara tornen a lluites partidistes per l’hegemonia electoral, en alarmant contrast amb el nivell de mobilització i consciència de ruptura democràtica manifestada per la ciutadania. En un front exterior com són les Corts espanyoles i en un context de repressió política, la unitat estratègica és necessària. Lamentem que el clam que expressa la ciutadania en totes les manifestacions no s’hagi atès.

El nostre Govern i el nostre Parlament resten paralitzats i s’encaren a la recuperació d’una acció purament autonomista de curt abast, i sense cap estratègia compartida. Exigim a les forces polítiques catalanes que sàpiguen transformar un escenari de diversitat política previ a les eleccions en una unitat estratègica d’acció postelectoral. Hauran d’actuar amb coincident criteri estratègic tant en els fronts exteriors com interiors, d’acord amb les necessitats del progrés de l’embat de ruptura democràtica i de desobediència noviolenta que hem d’aprofundir al nostre país.

Per tot això, doncs, l’Assemblea reclama als diputats independentistes en els diferents fronts exteriors i interiors que respectin aquestes premisses i no generin falses expectatives de diàleg amb un estat hostil, que l’únic que provocaran seran noves decepcions i desmobilització.

Així mateix, demanem als diputats a les Corts espanyoles que:

  • No donin suport a la governabilitat de l’Estat espanyol si no respecta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El govern del PSOE també ha demostrat que no el respecta ni té voluntat d’acabar amb la repressió política: forma part del bloc del 155. Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha estat còmplice de la dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i del cessament del Govern de la Generalitat, ni amb el vot favorable, ni amb una abstenció que permetés la investidura.
  • Respectin els anhels de la societat civil i actuïn amb una única veu, d’acord amb el Govern i el Parlament, als quals també instem a avançar clarament en el desenllaç del procés d’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre del 2017, per la via unilateral, únic camí possible per generar un diàleg multilateral posterior de resolució definitiva del conflicte.

Reclamem un compromís ferm de les direccions dels partits o formacions que tenen representació a les Corts de Madrid per culminar el procés iniciat, la qual cosa implica la determinació de posar els nostres representants a les Corts espanyoles al servei d’una estratègia col·lectiva per la independència.

El temps del peix al cove, dels pactes per unes engrunes, ja s´ha acabat. Ara cal fer República catalana de debò, sense por, amb fermesa, amb dignitat i amb coratge.

Demanem que els diputats dels partits independentistes votin NO a la investidura del candidat del PSOE.

#ObjectiuIndependència

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Carta oberta d’Elisenda Paluzie a l’independentisme de base

Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.

Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.

L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.

D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.

I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.

Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.

A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.

Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.

Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.

Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.

Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

.

Comunicat de l’Assemblea de Sant Cugat en relació als pactes municipals

La nit electoral del 26 de maig els socis de l’ANC de Sant Cugat ens congratulàvem de la victòria assolida pels partits sobiranistes en constatar que 18 dels 25 regidors del consistori corresponien a forces independentistes. El sufragi de la ciutadania de Sant Cugat mostrava clarament que l’independentisme és una opció aclaparadorament majoritària a la ciutat, deixant relegats a un paper minoritari (o, inclús, fent-les fora del consistori) aquelles formacions que avalaren (i avalen encara) la repressió desfermada de l’estat espanyol contra Catalunya.

La independència és hores d’ara l’únic camí viable i creïble per la regeneració democràtica i l’assoliment de la justícia social. L’àmbit local és una oportunitat única per l’avenç del procés cap a la independència. El municipi té efectes en el País, i a l’inrevés. Allò que li passa a un afecta l’altre: són dues cares de la mateixa moneda, no pas dos àmbit antagònics. Una ciutat clarament independentista, amb una acció municipal potent en favor de les persones i de les col·lectivitats a nivell local, és el millor exemple per la resta de municipis del País i el camí a seguir per l’exercici ple de la sobirania.

Ben aviat, però, l’ANC de Sant Cugat va constar amb perplexitat que el partits sobiranistes negociaven amb un partit impulsor de l’article 155 i de la repressió que se’n deriva. Aquest partit, el PSOE (i la seva sucursal catalana, el PSC), té actualment responsabilitats de govern a l’estat, des del qual dirigeix i encoratja l’acció repressiva contra els drets individuals i col·lectius dels catalans amb millers de ciutadans imputats i perseguits per la justícia. No és una qüestió política, sinó d’ètica i dignitat no pactar amb qui vulnera de manera continuada els drets i llibertats més elementals.

El secretariat de l’ANC de Sant Cugat va iniciar contactes amb el tres partit sobiranistes: Junts per Sant Cugat, ERC-MES i CUP-PC, per aquest ordre. Enmig les trobades, el set de juny es va emetre un comunicat en roda de premsa expressant la preocupació i refusant qualsevol mena de pacte amb partits avaladors de l’article 155. El mateix contingut es va transmetre als representants dels partits polítics en les entrevistes mantingudes amb ells. Fins el darrer moment abans de la formació del nou consistori, l’ANC de Sant Cugat va mantenir i fer pública la seva posició.

L’ANC de Sant Cugat expressa la seva profunda decepció amb el tres partits polítics anomenats sobiranistes, donades les proves fefaents que tots tres negociaren amb un partit partidari del 155 i la repressió. El fet que el pacte es materialitzés en un sentit, no exclou que s’hagués pogut perfectament materialitzar en el sentit contrari, tal i com s’ha demostrat en diversos pobles i ciutats de Catalunya, de manera que tots tres en són igualment responsables. Enfront d’aquesta situació, l’ANC de Sant Cugat, a més de ratificar la seva oposició a qualsevol mena de pacte amb partidaris del 155, alerta i condemna la incorporació d’un d’aquests al govern de la ciutat. Tal com ja vàrem fer el 2017 amb el govern municipal del PDeCat, ens manifestarem en contra el pacte i demanarem la seva dissolució per fer fora del govern de la ciutat els partidaris de la repressió.

L’ANC, com ho ha fet des de la seva fundació, resta oberta al diàleg i a l’actitud de ma estesa; però sempre que aquest es realitzi sense repressió i amb el reconeixement del dret inalienable del poble català a l’autodeterminació. Si es produeixen aquestes condicions, serem els primers; en cas contrari, mantindrem la nostra oposició, mostrarem una resistència creixent i intensificarem la lluita en favor dels drets individuals i col·lectius, de la democràcia i la justícia social fins assolir la República catalana independent. Les dificultats no ens aturen, sinó que ens reafirmen en la nostra lluita diària, que seguirem fins el final. El poble ho ha començat i el poble ho acabarà.

Visca Catalunya lliure!

Visca la República catalana!

Sant Cugat del Vallès, a 20 de juny de 2019

sant_cugat_-_nou_ajuntament

Manifest de la diada dels Països Catalans 2019

La Flama 2019. Construïm la llibertat dels PPCC

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurí- dic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les per- sones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liqui- dació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incom- pletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per a la culminació del nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure ager- manament de la resta de territoris, conformant la República Confederal dels Països Catalans.

Actualment, les nostres societats són, en molts as- pectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les nostres més arrelades tradicions, com la de les fogueres de Sant Joan, vin- culades a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la di- versitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la conti- nuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projec- te de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició po- pular mediterrània i europea, primer pagana, des- prés cristianitzada i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exi- gència de la més àmplia llibertat, aprofundiment democràtic, la més inclusiva justícia social i el més acusat esperit igualitari.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte a través de les vies de- mocràtiques, trobem injustícies i maneres despòti- ques i autoritàries; quan pensàvem que el trànsit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris catalans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

Visca la Flama del Canigó.
Visca la llengua i la cultura catalanes. Visca els Països Catalans.

23 de juny de 2019

Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels PPCC

Comunicat de l’ANC de Sant Cugat sobre la formació del Govern municipal

Al llarg d’aquesta última setmana, el secretariat de l’ANC- Sant Cugat per la Independència hem mantingut diverses reunions amb els responsables de les tres llistes independentistesque han obtingut representació en les darreres eleccions municipals (Junts x SQ, ERC-MES i CUP-PC).

En totes elles l’ANC ha expressat el seu desig de que a Sant Cugat es consolidi un govern municipal independentista, atesa la aclaparant majoria de regidors independentistes que han sortit, 18 de 25 (un 72%).

En aquestes reunions hem observat diverses opinions i possibilitats que no sempre passaven per la consolidació un govern municipal independentista i que podien representar l’entrada en el consistori d’alguna força clarament vinculada al 155 i a tot el procés repressiu que pateix Catalunya.

L’ANC de Sant Cugat, ha manifestat en reiterades vegades el seu total i absolut rebuig a qualsevol pacte, del tipus que sigui, amb cap força política que hagi participat en la onada de repressió que està patint Catalunya des de fa dos anys.

Així ho varem fer denunciant el pacte de govern que, en el seu dia, va fer l’anterior consistori amb el Partit Socialista de Catalunya, i exigint el trencament del mateix.

Per tot això exposat, i perquè no quedi cap dubte de quina és la nostra posició, l’ANC – Sant Cugat per la Independència manifesta:

  1. Que exigim que les tres llistes independentistes, si més no les dues més votades, negociïn un pacte de govern sòlid i estable que doni les garanties plenes d’estabilitat als propers quatre anys de govern municipal.
  2. Que aquest acord respecti els resultats electorals, pel que fa a llista més votada.
  3. Que aquest pacte de govern distribueixi amb proporcionalitat les àrees de responsabilitat dins del nou equip de govern, d’acord amb els resultats electorals.
  4. Que, només amb aquest nou govern sòlid i clarament independentista, quedarà reflectida la voluntat que els ciutadans de Sant Cugat varen manifestar en les urnes en els últims comicis municipals.
  5. Que qualsevol altre opció que incorpori forces polítiques que, avui en dia, segueixen defensant la repressió política, jurídica i policial sobre Catalunya, serà sens dubte, una estafa a la ciutadania.
  6. Que, en cas de que no es complexin les demandes exposades en aquest comunicat, l’ANC de Sant Cugat serà, des del primer moment, absolutament bel·ligerant en totes i cadascuna de les seves actuacions vers al nou consistori.

Per tot l’ exposat, esperem i confiem que la lògica i el sentit comú s’imposi per sobre d’altres interessos i a Sant Cugat s’acabi configurant un govern que realment reflecteixi la voluntat dels ciutadans, expressada el passat 26 de maig.

Secretariat ANC – Sant Cugat per la Independència

Manifest “Llibertat: l’autodeterminació és un dret”

Manifest “Llibertat: L’Autodeterminació és un dret” en motiu de la fi del judici a l’1-O”.

Tot just fa 4 mesos, de matinada, vam veure com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva eren traslladats de Catalunya a Madrid, en furgons policials, per afrontar un judici que ja denunciàvem que seria una farsa.

Avui, que el judici a l’1-O s’ha deixat vist per a sentència, constatem que, efectivament, aquest judici ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació. Lluny d’admetre aquest despropòsit, lluny de denunciar les contradiccions de molts dels testimonis i les mentides dites en seu judicial, les acusacions s’han refermat en les peticions de pena per a tots els encausats. I nosaltres, la societat civil, lluny de desanimar-nos, estem més ferms que mai en la defensa dels nostres drets. L’estat espanyol no vol justícia, vol venjança.

Per això, tornem a omplir places i viles dels nostres pobles i ciutats, per deixar ben clar, altre cop, que l’autodeterminació és un dret. No ens cansarem de repetir-ho. L’autodeterminació és un dret! Les 12 persones jutjades al Suprem no són culpables de res. No ho poden ser, perquè només han permès que tothom s’expressés lliurement en un referèndum, pacíficament; van obeir el mandat popular expressat a les urnes. I qui no entengui això és que està més a prop dels totalitarismes que de la democràcia.

A poc a poc, les veritats van aflorant. I la justícia de veritat comença a despertar-se i a deixar en evidència davant del món la injustícia espanyola, cada vegada més aïllada i tancada en si mateixa, que considera Franco cap d’Estat des del 1936, ignorant el govern republicà, i que afirma que el delicte d’odi també ha de protegir els nazis. Una autarquia que prefereix anar de bracet amb l’ex- trema dreta abans que amb el dret internacional. Primer van ser els tribunals d‘Alemanya i Bèlgica i, recentment, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha demanat també la llibertat dels presos polítics, ha qualificat el judici “d’inversemblant” i ha manifestat que les acusacions penals només busquen coaccionar els acusats per les seves opinions polítiques. I sí, l’ONU també diu que el referèndum és permès a l’Estat espanyol i que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin fetes per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de la llibertat d’opinió i d’expressió”.

L’Estat espanyol cada dia actua de forma més totalitària i amenaça de tornar a temps passats. Ha volgut fer del judici un instrument per anorrear les idees polítiques, l’independentisme i el dret d’autodeterminació, saltant-se les seves pròpies regles. Fins i tot les Nacions Unides han titllat el tribunal de no ser imparcial, i afirmen que el motiu pel qual s’ha detingut els encausats del Suprem és per haver exercit el dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació! Què farà ara l’Estat espanyol? Desobeirà l’ONU? S’alinearà amb els Estats repressors i les democràcies low cost? Seguirà avantposant la unitat territorial com un bé suprem davant dels compromisos internacionals que ells mateixos han signat a la declaració universal de drets humans i al pacte internacional de drets civils i polítics?

Davant d’aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici. Volen decapitar l’independentisme, criminalitzar la dissidència i atemorir tot aquell que no només cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vulgui aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratègia unitària. Ja ho deia Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”.

Tenim centenars de causes obertes arreu del país; tenim presos i exiliats polítics que no sabem quan podran tornar a casa seva; tenim una persona que ha estat un any confinada al seu municipi sense poder-ne sortir; tenim 17 encausats al jutjat 13 de Barcelona, amb bens embargats per haver-se deixat la pell per fer possible l’1-O. I la llista segueix, i és llarga. No podem esperar més: o ens plantem davant de la repressió i teixim una estratègia realista per fer efectiva la independència, o la repressió seguirà indefinidament.

Per això, el dia que acabi el judici tornarem a sortir al carrer i omplirem les places dels pobles per denunciar aquesta farsa. Sota el lema “l’autodeterminació és un dret” sortirem al carrer de nou, a les 8 del vespre. A Barcelona serem a plaça Catalunya.

L’1 d’Octubre ens va marcar el camí: societat mobilitzada, institucions compromeses, fermesa, solidaritat, unitat i apoderament popular. Reprenguem el camí allí on el vam deixar i comencem a caminar de nou cap a la independència. Només així deixarem enrere el llast de la repressió i podrem construir la República catalana dels drets i les llibertats que volem per a tothom.

Visca la República catalana!

Manifest en pdf

El 2 de juliol el Consell per la República crida a manifestar-se a Estrasburg davant del Parlament Europeu

Aquest és el comunicat del Consell per la República.

El Consell per la República Catalana fa una crida a la mobilització ciutadana perquè el dia 2 de juliol, davant de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, hi hagi una demostració massiva de suport a la democràcia i per la llibertat dels presos polítics. Reclamem a les institucions comunitàries que actuïn per aturar les violacions de drets humans a l’Estat espanyol, i exigim respecte pels resultats electorals d’aquest passat 26 de maig.

Crida a la mobilització.

  • Exigim que l’Estat espanyol compleixi la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de l’ONU i alliberi els presos polítics.
  • Reclamem al Parlament Europeu que no permeti l’exclusió dels 3 eurodiputats catalans.
  • No a la degradació democràtica d’Europa!

Aquest dimecres 29 de maig, s’ha fet pública la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries del Consell de Drets Humans de l´ONU que obliga a posar en llibertat els presos polítics catalans. Malgrat que ni el Tribunal Suprem, ni la Fiscalia, ni el Govern de Pedro Sánchez se n’han donat per assabentats, i el judici farsa ha continuat com si res, cada dia que passi i els presos encara no siguin a casa serà un dia més que l´Estat espanyol actuï com un estat delinqüent.

El mateix dia 29 hem vist com s’ha posat en marxa l’operació per influir en les institucions europees per tal d’impedir que els eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Antoni Comín prenguin possessió del seu escó. Aquest intent és una vulneració flagrant dels principis més elementals de la democràcia, i representa una amenaça per al model europeu basat en el respecte per les decisions dels ciutadans.

Les eleccions europees a Catalunya van atorgar a les coalicions Junts per Catalunya-Lliures per Europa i Ara Repúbliques, compromeses amb el dret a l’autodeterminació de Catalunya i amb la república catalana, més del 50% dels vots a candidatures. Uns resultats excepcionals que no admeten cap dubte, en unes eleccions lliures i sense incidents, que podrien quedar sense efecte pràctic si prospera l’intent espanyol de manipular les institucions europees. Concretament, hi ha en risc els drets de 2.282.895 ciutadans europeus que van donar el seu vot perquè els candidats Puigdemont, Junqueras i Comín fossin els seus representants al Parlament; el president Tajani i el seu Secretari General han actuat fins ara com a guardians dels interessos de determinats partits polítics espanyols i han actuat al marge de la seva responsabilitat institucional, d’obligada neutralitat i joc net.

S’han plegat als desitjos de tres grups polítics, que no representen el desig de la majoria de la població de Catalunya expressat a les urnes, en una actuació impròpia de representants institucionals.

La violació dels drets d’aquests quasi 2,3 milions de ciutadans europeus suposaria un gravíssim precedent que deixaria tocada la credibilitat del Parlament Europeu, que es veuria incapaç de garantir el respecte pels drets fonamentals dins de la pròpia institució i, per tant, incapaç de poder representar tots els ciutadans europeus, tal com determina el Tractat de Lisboa.

Volem recordar que d’acord amb les reformes introduïdes per aquest tractat, en el seu article 14.2 queda clar que el Parlament el formen els «representants dels ciutadans de la Unió» en lloc dels «representants dels pobles dels Estats» com fins aleshores.

Davant d’aquesta greu amenaça de retrocés democràtic a Europa, fem una crida als ciutadans europeus perquè expressin la seva protesta i exigeixin respecte pels seus drets polítics el mateix dia de la constitució del Parlament Europeu, el 2 de juliol a Estrasburg. Per això, el Consell per la República es coordinarà amb les entitats socials i polítiques que donin suport a aquesta mobilització, i demana la solidaritat a aquelles entitats civils i polítiques que se sentin concernides en la defensa dels drets i la democràcia a Europa.

Brussel·les, 31 de maig de 2019

Comunicat: El 26-M, independència

Aquest divendres una institució espanyola, aquest cop el Congrés dels Diputats, va vulnerar un cop més drets fonamentals, en concret drets polítics.

Amb la suspensió dels diputats Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Sànchezi Jordi Turull, es vulneren greument els seus drets, i es vulnera tambéel dret dels ciutadans a participar en els afers públics directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions per sufragi universal, recollit a l’article 23.1 de la Constitució i el 25 a) del Pacte Internacional dels Drets civils i polítics de les Nacions Unides.

L’Estat Espanyol, representat aquest cop pel legislatiu, en un acte d’ingerència absoluta del poder judicial sobre el legislatiu, contrari al dret parlamentari, està afectant greument la representació política que han conferit els electors afectant les majories parlamentàries i limitant els drets exercits per la ciutadania a les eleccions del 28 d’abril de 2019. Aquest divendres es va demostrar també que no hi ha diferències en el bloc del 155, ni cares amables. El diàleg del PSOE és el del PP: és la raó d’Estat i la seva ‘democràcia’ cada vegada més autoritària i arbitrària.

No és la primera vulneració de drets polítics que patim. Es van vulnerar els drets polítics dels diputats Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, en els seus intents d’investidura a la presidència de la Generalitat entre el gener i l’abril de 2018. Es van vulnerar els drets polítics dels diputats Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull amb la suspensió temporal dels seus drets com a diputats del Parlament de Catalunya el passat mes de juliol. 

Aquestes vulneracions ha estat denunciades, amb la col·laboració econòmica i el suport de l’Assemblea Nacional Catalana, davant del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides. També vam impulsar un recurs d’empara col·lectiu davant del Tribunal Constitucional per la vulneració de drets dels electors, encapçalat pel Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Jaume Cabré, entre moltes altres personalitats. Així mateix, s’han inclòs aquestes vulneracions en la Iniciativa Ciutadana Europea, que juntament amb el Consell per la República, l’Assemblea va presentar el passat 2 de maig a Brussel·les.

Aquesta nova vulneració de drets serà també denunciada en totes les instàncies internacionals. No ens aturarem fins que tribunals o organismes internacionals condemnin l’Estat espanyol per totes aquestes vulneracions de drets fonamentals.

Però alhora, som molt conscients, que l’única sortida, l’única solució és la independència del nostre país, i que aquesta depèn només de nosaltres.

Diumenge, demanem que les candidatures independentistes obtinguin el màxim de representació a les eleccions municipals i a les Europees. I alhora serem absolutament exigents amb aquests vots. No n’hi ha prou que els electes d’aquestes candidatures diguin que són independentistes. Cal que tinguin un compromís electoral inequívocament vinculat a fer efectiva la República catalana.

 

24 de maig de 2019.

Comunicat ANC – Sant Cugat per la Independència sobre l’apropiació indeguda del nostre nom

En el mes de maig del 2017, l’ANC va decidir donar suport a la iniciativa de Primàries a Catalunya, per decisió dels socis, mitjançant votació telemàtica. A partir d’aquest fet, l’ANC va prioritzar el suport en aquells municipis de més de 25.000 habitants i que no tinguéssin ajuntament independentista. Deixant a cada territorial la total i absoluta capacitat de decisió, de si impulsaven o no la creació d’un moviment de primàries en el seu municipi.

Davant la importància d’aquesta decisió, el secretariat de l’ANC de Sant Cugat va decidir convocar, el mes d’octubre, una assemblea extraordinària amb un únic punt de l’ordre del dia, donar suport o no a la creació d’una candidatura de primàries a Sant Cugat. El resultat va ser contundent. Per una amplíssima majoria l’assemblea va decidir NO donar suport a una candidatura de primàries, per considerar que Sant Cugat ja tenia històricament una majoria independentista en el consistori i que, per tant, aquesta nova candidatura no faria res mes que dispersar el vot.

A pesar d’aquesta decisió, un grup de gent, totalment al marge de l’ANC, va decidir impulsar un procés de primàries a Sant Cugat, cosa que era totalment legítima atès que l’ANC no tenia, ni té el monopoli de les primàries.

Dit això, han anat passant el mesos i les eleccions municipals s’han anat acostant i cada partit, grup o coalició ha anat presentant les seves candidatures.

Quina va ser la nostra sorpresa quan varem veure que l’abans esmentada candidatura de primèries s’havia apropiat, de manera unilateral i sense haver-nos dit res, del nostre nom, registrat al Registre d’entitats municipals des de fa 7 anys, ” Sant Cugat per la Independència” i que amb aquest nom es presentaven a les municipals.

Immediatament ens varem posar en contacte amb el cap de la candidatura, Sr. Joan Recasens, per manifestar-li la nostra desagradable sorpresa i instant-los a que canviessin el nom atès les confussions que es podrien generar. En un primer moment ens van dir que així ho farien, però després d’uns dies se’ns va dir que no ho pensaven fer, ja que així ho havien presentat a la Junta Electoral.

Davant d’aquesta desagradable situació i entenent que la candidatura de primàries de Sant Cugat ha fet una utilització indeguda, fraudulenta i interessada del nom de l’ANC de Sant Cugat, que deu respondre a interessos electorals maldestres, volem deixar clar que l’ANC de Sant Cugat NO té res a veure amb aquesta candidatura, i així ho hem transmès als mitjans de comunicació.

I que, per últim, dir que l’ANC de Sant Cugat recomana i demana el vot per una de les tres candidatures que representen els veritables interessos independentistes, JuntsxSant Cugat, ERC i CUP. Desmarcant-nos absolutament de la gent que actua de manera “lletja” i que es vanten de representar una regeneració de la política, però amb actuacions molt allunyades d’aquest principi.

Cordialment,

Secretariat ANC – Sant Cugat per la Independència.

Manifest “Els drets civils i polítics: Prou manipulació electoral!”

La Junta Electoral Central va prendre aquest dilluns una nova decisió arbitrària i sense fonament democràtic per intentar silenciar el sobiranisme. Segons aquest òrgan, hi ha 3 persones – Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí- que no poden formar part de les llistes de les eleccions europees del proper 26 de maig. Ho fonamenta en el fet, diu, que no estan inscrits al cens de residents a l’exterior, que estan suspesos pel Tribunal Suprem, i que es poden beneficiar de la seva situació de “rebels de la justícia”.

Som davant una nova jugada de l’Estat espanyol que utilitza les institucions per vulnerar els drets fonamentals de tota la població. La Junta Electoral s’ha convertit en la nova joguina de l’Estat per intentar desactivar els seus adversaris polítics. Joc brut, arbitrari i antidemocràtic. Perquè no es vulneren només els drets del president Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. S’estan vulnerant drets polítics fonamentals com l’accés de tots els ciutadans als càrrecs públics i el dret a sufragi passiu: els exiliats no tenen els seus drets polítics suspesos.

Avui, un cop més, ens plantem davant els atacs constants de l’estat espanyol contra els nostres drets. I ho farem tants cops com calgui perquè, malauradament, no ens ve de nou. La llista és llarga i ve de lluny.

  • Han intentat irrompre a seus de partits polítics democràtics sense cap ordre judicial
  • han segrestat revistes d’entitats
  • es carreguen el dret a defensa i a un judici just
  • van interferir la sobirania del Parlament impedint l’elecció del president Puigdemont i els candidats Jordi Turull i Jordi Sànchez
  • condemnen a presó artistes perquè no els agraden les lletres de les seves cançons
  • hi ha activistes confinats al seu municipi
  • hi gent de pau a la presó per manifestar-se, per reivindicar i exercir el dret a l’autodeterminació i per permetre debats polítics
  • multen periodistes per exercir el dret a la informació, altres per manifestar-se
  • un estat on un comediant està imputat per protestar amb un nas de pallasso
  • i on hi ha persones condemnades per expressar les seves opinions a les xarxes socials
  • on s’acusa joves de terroristes per una baralla de bar…

Fa pocs dies hem vist com la repressió ha fet un pas més perseguint el patrimoni de treballadors i treballadores, els anomenats encausats del Jutjat número 13. Els demanen 5,8 milions d’euros, una autèntica barbaritat. Si no, el jutjat els embargarà els béns!
I ara, ha arribat el torn dels exiliats. Contra aquells que han deixat el seu país, la seva família i els seus amics per seguir lluitant per uns ideals lluny de casa.

Tampoc no és la primera ingerència inacceptable de la Junta Electoral. El 21-D, les eleccions imposades pel 155, ja van intentar manipular les urnes privant als candidats presos polítics poder fer campanya. Han censurat paraules als mitjans públics, han prohibit el color groc i la denúncia de la repressió política. Però el verb prohibir no conjuga amb la llibertat d’expressió i la Junta Electoral hauria d’entendre que un dels principis essencials de la democràcia es basa en escollir els representants a les urnes. Sense filtres previs. Sense que cap òrgan censor decideixi qui es pot presentar i qui no. A quina democràcia s’és vist que es prohibeixi als adversaris polítics presentar-se a les eleccions quan veuen que no els poden vèncer a les urnes?

Que la Junta Electoral censuri candidatures a unes eleccions és un fet insòlit en qualsevol país democràtic. És una decisió tan fràgil com arbitrària. Fràgil perquè ni tan sols compta amb la unanimitat dels seus membres. Arbitrària perquè la JEC aplica una doble vara de mesurar. I sinó, per què el conseller Lluís Puig va poder ser candidat al Senat a les eleccions de diumenge passat amb total normalitat? Perquè l’Estat espanyol no fonamenta les seves decisions en el dret: només busca venjança.

Som davant una nova mostra de la inexistent divisió de poders a l’Estat espanyol. Dos dels magistrats del Tribunal Suprem que estan jutjant líders socials i polítics de Catalunya per exercir i defensar drets i llibertats fonamentals formen part d’aquesta mateixa Junta Electoral. La JEC, 13 magistrats i catedràtics escollits directa o indirectament pel PP i el PSOE, no poden suplantar la voluntat popular i decidir què i a qui es pot votar. Som nosaltres qui a les urnes hem de decidir qui volem que ens representi i qui no. És l’essència de la democràcia. I així s’entén a tota l’Europa democràtica.

Quan no deixen participar una opció política a les eleccions es vulneren els drets de tots els electors. És un atac molt greu als principis que sustenten l’Estat de dret i el Conveni europeu de drets humans que no passarà cap filtre de justícia europea i, un cop més, l’Estat espanyol tornarà a fer el ridícul a ulls d’Europa.

Exigim a l’Estat Espanyol que rectifiqui i accepti els candidats que ha censurat. Encara hi és a temps via Junta electoral, Tribunal Suprem o Tribunal Constitucional. Encara és a temps d’evitar el ridícul internacional i no allunyar-se encara més dels estàndards democràtics europeus. A nosaltres no ens fan por les urnes. Escoltem les propostes de tots els candidats que es volen presentar i defensem que cada ciutadà és lliure per escollir la que consideri la millor opció. Però cal que totes les opcions i estiguin representades. Prou vulneracions flagrants contra els drets polítics dels nostres legítims representants. Les vulneracions de drets i llibertats no quedaran impunes.


Nota de premsa de l’ANC de Sabadell en motiu de la suspensió de a “Jornada Consum Alimentari Km Zero. La ciutadania decideix”

 

 Nota de premsa

Jornada Consum Alimentari KM Zero. La ciutadania decideix

Data: Diumenge 14 d’abril del 2019

Horari: De les 10 a les 14h

Lloc: Passeig de la Plaça Major. Sabadell

 

Aquest diumenge, 14 d’abril, havia de tenir lloc a Sabadell la “Jornada Consum Alimentari KM Zero. La ciutadania decideix”. Tanmateix, la Comissió KM Zero i Sabadell per la Independència-ANC vam haver de suspendre la Jornada per denegació del permís municipal.

En primer lloc, voldríem demanar disculpes a conferenciants, paradistes, col·laboradors i persones que tenien previst participar en la Jornada i/o visitar la Fira per l’escàs marge de temps amb què els vam avisar de la cancel·lació, però no va ser fins les dues del migdia del divendres 12 d’abril que un representant de l’Ajuntament ens va comunicar que no ens concedien el permís per realitzar la Jornada.Aquest diumenge, 14 d’abril, havia de tenir lloc a Sabadell la “Jornada Consum Alimentari KM Zero. La ciutadania decideix”. Tanmateix, la Comissió KM Zero i Sabadell per la Independència-ANC vam haver de suspendre la Jornada per denegació del permís municipal.

L’Ajuntament ens va comunicar la denegació del permís com un fet consumat mitjançant una trucada de telèfon. Segons se’ns va informar, la raó per la qual no se’ns concedia el permís era la manca de documentació d’alguns paradistes. La comunicació in extremis no ens va fer possible trobar cap solució per poder realitzar la Jornada. Tan sols amb un petit marge de temps haguéssim pogut esmenar la manca d’informació o ajustar el format de la Jornada, limitant la venda de productes a aquells paradistes que no havien aportat tota la documentació. Val a dir que l’interès dels paradistes en participar en la fira era més la sensibilització que el guany econòmic.

En segon lloc, volem manifestar que des de l’inici de l’expedient amb la presentació de la sol·licitud el 21 de gener, cap dels diferents funcionaris i representants de l’Ajuntament amb que hem tingut contacte ens ha traslladat la possibilitat d’una denegació del permís, tant és així que l’acte fa dies que es va publicitar a l’agenda cultural de l’Ajuntament. Segons tenim entès el traspàs a Via Pública es va fer el dimecres 10 d’abril i no se’ns va comunicar que hi hagués cap problema substancial. De fet, l’Ajuntament ens cedeix cadires i taules que des del mateix dimecres estaven dipositades a l’espai on havia de tenir lloc la Jornada/Fira. És per això que restem pendents de la resposta per escrit a la nostra petició, per saber exactament les raons que expliquen la denegació del permís al contingut total de la Jornada.

En tercer lloc, volem fer palès la decepció pel paper que hi ha tingut l’administració local, després de l’esforç que KM Zero hem realitzat per organitzar un acte com aquest, des de la societat civil, seguint el nostre objectiu d’informar i sensibilitzar la ciutadania sobre el consum responsable i de proximitat. La Jornada alimentària és la segona que organitza la Comissió KM Zero i Sabadell per la Independència-ANC, amb un format que combina xerrades, parades i tallers en aquest cas seguint l’objectiu de fer arribar a tots els públics els beneficis d’un consum alimentari de proximitat i responsable per garantir el desenvolupament econòmic, la justícia social i el respecte al medi ambient a Catalunya.

D’altra banda, creiem que el contingut de l’acte posa de manifest l’interès del sector. La nostra proposta havia aconseguit convocar a 5 conferenciants d’entitats i organitzacions de referència, entre les quals  l‘Àrea de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sabadell; 10 paradistes, i sis tallers amb la incorporació d’un darrer taller de cuina solar.

Finalment, volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que han ajudat a fer possible aquest acte i fem saber que tenim l’interès de realitzar la Jornada/Fira en un futur proper, possiblement durant la primera quinzena de juny, tot esperant que l’actuació dels polítics i dels tècnics de l’Ajuntament passi de ser obscura i obstruccionista, a ésser transparent, facilitadora i defensora de l’exercici dels valors cívics de TOTA la societat civil sabadellenca.

L’Assemblea demana a la primera ministra May asil polític per a Assange

L’Assemblea Nacional Catalana ha enviat una carta adreçada a la primera ministra del Regne Unit, Teresa May, per demanar-li que alliberi i doni asil polític a Julian Assange.

La carta posa de manifest que Assange, així com Edward Snowden, han denunciat accions governamentals il·legals i que el motiu de la seva detenció és per raons polítiques, tal com han fet els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, detinguts per haver exercit els seus drets com el de llibertat d’expressió, de pensament i a la informació.

Assange ha estat defensor dels drets humans en múltiples ocasions, també per defensar el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya, per això, l’Assemblea li expressa i li dona el seu total suport.

En aquest enllaç es pot consultar la carta que s’ha enviat aquest matí.

Comunicat “Eleccions Municipals 2019, és temps de treballar per la independència”

De cara a les properes eleccions municipals, l’Assemblea Nacional Catalana considera que és fonamental aconseguir, al màxim de municipis, alcaldies independentistes que tinguin un compromís electoral inequívocament vinculat a fer efectiva la República catalana. L’Assemblea donarà suport a les candidatures que treballin per a la independència i per a la implementació de la República catalana. No n’hi ha prou que diguin que són independentistes. Ja no estem en temps de voluntats, sinó de treballar-hi.

Per tal de donar la màxima importància a les eleccions municipals 2019, per la proximitat entre institucions i ciutadans, entre govern local i persones del municipi, l’Assemblea Nacional Catalana assenyala dos pilars bàsics i de gran importància estratègica:

  • 1- La República catalana ha de tenir presència immediata a tots els municipis, que són la primera frontera de contacte amb una ciutadania amatent de percebre els avantatges tangibles dels valors republicans, que la cursa electoral municipal ha d’aprofitar per difondre i després els governs locals independentistes hauran de fer realitat. Així, l’Assemblea Nacional Catalana demana a les candidatures i als futurs governs locals que despleguin les següents eines de país:
    • Impulsar la sobirania fiscal: pagar els impostos, les taxes i altres tributs directament a l’Agència Tributària Catalana.
      Exigir que la xarxa de fibra òptica sigui pública i no depengui com ara de les empreses de l’IBEX35.
      Apostar per empreses deslligades del poder polític i econòmic de l’Estat espanyol, seguint el camí ja iniciat per la ciutadania.
      Afavorir el consum de proximitat, per tal de crear riquesa per a les empreses locals i beneficiar el medi ambient.

    2- Alhora, tal i com ja va exposar en el seu posicionament de cara a les eleccions espanyoles, l’Assemblea demana als partits independentistes que no pactin cap formació de govern municipal amb els partits que van donar suport al 155, sinó que facin pactes de govern entre ells, per no dependre del vot d’altres i des dels ajuntaments començar a fer República catalana, i pressionar el Parlament i el Govern de la Generalitat perquè la implementin.

    Primàries Catalunya, un procés necessari

    L’Assemblea Nacional Catalana, com a actor fonamental de la societat civil, ha de promoure la participació activa de tots els independentistes en les accions polítiques fins que tinguem implementada la República catalana. A tal efecte ha promogut el procés de Primàries a diferents pobles i ciutats de Catalunya, amb la doble voluntat de generar candidatures obertes i integradores, i d’estimular la regeneració política fomentant la participació activa de la ciutadania.

    A partir del 23 de març, quan va finalitzar el període d’eleccions internes per tal de confeccionar les candidatures de Primàries Catalunya, l’Assemblea també va donar per acabada la seva tasca en aquest projecte.

    Aquest procés ha possibilitat un ampli debat ciutadà, d’una gran riquesa de matisos i participació, que de ben segur tindrà transcendència. Però respectant la seva transversalitat, l’Assemblea no oferirà un suport exclusiu a les candidatures de Primàries.

    Secretariat Nacional

    Assemblea Nacional Catalana

    L’Assemblea exigeix un front de bloqueig a les Corts espanyoles

    Davant la convocatòria d’eleccions a Corts espanyoles, l’Assemblea Nacional Catalana vol fer paleses les següents consideracions:

    • L’embat polític per resoldre el procés d’autodeterminació del nostre poble continua essent a Catalunya, no a l’Estat espanyol. L’autodeterminació és un dret que s’exerceix i esdevé impossible de pactar amb un estat matriu hostil.
    • Tots els poders de l’Estat espanyol (executiu, legislatiu i judicial) i qualsevol dels partits polítics amb opcions de govern en un futur ja han dit amb claredat que no accepten ni acceptaran cap mena de diàleg sobre l’autodeterminació.
    • Per aquest motiu és un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat espanyol. És un miratge il·lusori i desmobilitzador.
    • Volem denunciar un cop més la preocupant regressió autonomista de les forces polítiques catalanes, que un dia van defensar la República catalana i ara tornen a lluites partidistes per l’hegemonia electoral, en alarmant contrast amb el nivell de mobilització i consciència de ruptura democràtica manifestada per la ciutadania.
    • En un front exterior com les Corts espanyoles i en un context de repressió política, la unitat és necessària. Lamentem que el clam que expressa la ciutadania en totes les manifestacions no s’hagi atès.
    • El nostre Govern i el Parlament resten paralitzats i encarats a la recuperació d’una acció purament autonomista de curt abast, i sense cap estratègia compartida.
    • Cal tractar les eleccions a les Corts espanyoles com un front exterior, en clau de país. I haurem d’exigir a les forces polítiques catalanes que sàpiguen transformar un escenari de diversitat política prèvia a les eleccions en una unitat estratègica d’acció, posteriorment.
    • Hauran d’actuar tant en els fronts exteriors com interiors, amb criteri estratègic coincident, d’acord amb les necessitats del progrés del embat de ruptura democràtica i de desobediència no violenta que hem d’aprofundir al nostre país.

    A partir d’aquestes consideracions:

    Reclamem a les candidatures independentistes, en els diferents fronts exteriors i interiors, que respectin aquestes premisses i no generin falses expectatives de diàleg amb un estat hostil, que l’únic que provocaran seran noves decepcions i desmobilització.

    Demanem que a les Corts espanyoles aquestes candidatures defensin:

    • Avançar clarament en el desenllaç del dret d’autodeterminació.
    • El mandat de l’1 d’Octubre, com a referèndum en què el poble català va votar a favor de la República catalana. Vam votar i vam guanyar.
    • No donar suport a la governabilitat de l’Estat espanyol si no respecta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El govern del PSOE també ha demostrat que no el respecta ni té voluntat d’acabar amb la repressió política: forma part del bloc del 155. Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha estat còmplice de la dissolució il·legal del Parlament i el cessament del Govern de la Generalitat.

    Que respectin els anhels de la societat civil i actuïn amb una única veu, d’acord amb el Govern i el Parlament, a qui instem a avançar clarament en el desenllaç del procés d’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre del 2017, per la via unilateral, únic camí possible per generar un diàleg multilateral posterior de resolució definitiva del conflicte.

    Reclamem un compromís ferm de les direccions dels partits o formacions que concorrin a les eleccions espanyoles per culminar el procés iniciat, la qual cosa implica la determinació de posar els seus representants a les Corts espanyoles al servei d’una estratègia col·lectiva per la independència. El temps del peix al cove, dels pactes per unes engrunes, ja s’ha acabat. Ara cal fer República catalana de debò, sense por, amb fermesa, amb dignitat i amb coratge.