Comunicat “Dignitat, responsabilitat i radicalitat democràtica”

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària a Igualada aquest dissabte 10 de febrer, considera que hem entrat en una fase decisiva del camí que ens ha de portar a la independència efectiva de Catalunya. Ara cal demostrar que uns i altres estem disposats a assumir les responsabilitats i conseqüències penals davant de l’estat demofòbic que tenim obertament en contra.

  • Demanem sentit de responsabilitat als polítics en el seu lideratge cap a la independència, assumint els riscos que això comporta tot donant-los el suport necessari des de la societat civil perquè aquesta condició es pugui complir.
  • Respondrem judicialment a l’abús de poder de l’Estat espanyol i farem costat a tothom que emprengui accions en aquest sentit.
  • Denunciem la inacció, i preparem mobilitzacions per donar suport a accions valentes o per exigir-les. Per això, en cas que no hi hagi acord per a la investidura, cridem a mobilitzar-nos immediatament per exigir la investidura del president que hem votat i a favor de la República.
  • Reclamem a les forces polítiques catalanes que s’investeixi de nou el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya i de dorma efectiva, sense estar condicionats als desacreditats tribunals espanyols, la llei dels quals no ha de tenir efectes sobre el territori de Catalunya des de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017.
  • Així mateix, quan el president Puigdemont torni a Catalunya per entomar el repte de liderar la creació efectiva de la República Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana serà al seu costat i defensarà les nostres institucions i Govern fins a les últimes conseqüències.

Secretariat Nacional

Assemblea Nacional Catalana

Declaració d’Òmnium Cultural

Òmnium Cultural , entitat cívica – cultural del país, amb 56 anys d’història i gairebé 100.000 socis, vol deixar constància que :

  1. Ens trobem davant d’un episodi sense precedents en democràcia amb una retallada de llibertats i drets com no s’ha patit mai en un estat membre de la Unió Europea.
  2. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, és a la presó per exercir el dret a manifestació i per defensar els nostres drets col•lectius i nacionals.
  3. El govern espanyol està utilitzant totes les formes de repressió possibles: empresonament de la dissidència política, exili del President i dels Consellers, supressió del nostre autogovern i de les nostres institucions i vulneració de drets fonamentals tant de la ciutadania com dels càrrecs electes escollits democràticament. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució està tocant el moll de l’os de les nostres competències i està posant en risc àmbits com la llengua, l’educació, la cohesió social… pilars i raó de ser de la nostra entitat i grans consensos del nostre país.
  4. Catalunya ha esdevingut subjecte polític internacional des de l’1 d’octubre i, tot i la repressió de l’Estat, el 21D les formacions a favor de la República van tornar a guanyar per majoria absoluta si bé sense superar el llindar del 50% dels vots. Unes eleccions que, juntament amb l’1 d’octubre, signifiquen la culminació d’un període de més de 7 anys d’estratègia unitària del sobiranisme a favor del dret a decidir.
  5. Les eleccions també ens alerten de la creixent presència de formacions amb un discurs populista que amenacen la cohesió social i els grans consensos assolits en el nostre país.
  6. Les negociacions entre els partits per a la investidura, greument condicionades per les amenaces del govern espanyol i per la vulneració de drets dels diputats, empresonats o a l’exili, evidencien que existeixen diverses estratègies polítiques diferenciades sobre les fites que ha d’afrontar el sobiranisme en els pròxims anys i provoquen episodis desconcertants, com el viscut el passat dimarts amb l’ajornament del ple d’investidura.

En aquest context, Òmnium Cultural demana als partits sobiranistes:

  1. Màxima unitat i generositat per tal de poder garantir tan aviat com sigui possible la investidura, la formació de govern i la restitució de les nostres institucions.
  2. Que les forces polítiques sobiranistes assumeixin la responsabilitat que els han donat les urnes, que parlin clar a la ciutadania i expliquin amb la màxima transparència quines són les estratègies que cadascú creu que cal seguir a partir d’ara. La societat catalana ha donat sobrades mostres de maduresa per poder entendre que davant un context polític complex i de repressió, les respostes polítiques també han de ser complexes; i que no hi ha solucions fàcils ni ràpides. En aquest sentit, Òmnium es troba en un procés de reflexió estratègica que pretén contribuir al necessari debat de futur que ha d’afrontar el sobiranisme.
  3. A partir de les legítimes estratègies de cada partit, demanem que es treballi des del sobiranisme per fixar uns objectius mínims de país que siguin àmpliament compartits i que permetin sumar més persones al projecte republicà i avançar en la seva materialització.

Som davant d’un camí llarg, però que serà irreversible si així ho decideix la ciutadania.

No ens deixem espantar per la força d’un Estat que utilitza tots els mecanismes per silenciar-nos, però alhora fem un exercici d’autocrítica i sinceritat amb nosaltres mateixos. Ens calen solucions serenes, fermes i el més àmpliament compartides que respectin els resultats expressats per la ciutadania el 21D a les urnes.

Barcelona, 3 de febrer de 2018

Comunicat de l’ANC: “Per responsabilitat”

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió extraordinària aquest dimecres 31 de gener, ha aprovat el comunicat següent:

 

Per responsabilitat 

El 21 de desembre el poble de Catalunya va deixar clara la correlació de forces que havien de constituir el Parlament de Catalunya.

Per responsabilitat com a organització política transversal:

  1. Exigim la unitat de la majoria independentista perquè es dugui a terme el ple d’investidura tal com estava previst després dels contactes amb els grups parlamentaris, i un pla d’acció unitari.
  2. Només tornarem a mobilitzar-nos davant del Parlament de Catalunya quan tinguem un compromís ferm que la investidura tirarà endavant.
  3. Tornarem a sortir al carrer si veiem que l’estat o els seus tribunals paralitzen la investidura. Ja no és l’hora de “Cap pas enrere”, cal fer passos endavant.

Entenem que hi puguin haver certes incògnites referents a la República, però no entendrem mai que s’aturi la implementació del resultat d’unes eleccions. L’Estat espanyol estaria incomplint la llei si no permetés aquesta implementació.

Venim d’una etapa unitària de mobilitzacions de defensa i suport a les institucions, fruit de la lluita que estaven duent a terme en pro de la República. Ara també, és imprescindible mantenir aquesta unitat d’acció.

La majoria per la República va escollir President del Parlament. Aquest President va efectuar les converses pertinents amb els grups parlamentaris, i d’aquestes converses en va sorgir quin diputat electe -sí, diputat electe- havia de ser el candidat a la investidura.

Ara, un tribunal s’erigeix en intèrpret del reglament d’un Parlament, i a més, gosa vetar un candidat a la Presidència de Catalunya, més enllà, o obviant, el resultat de les urnes del 21 de desembre.

Sabíem que tenien urticària a les urnes, però no crèiem que tinguessin la poca vergonya de saltar-se un mandat democràtic.

Per responsabilitat, no podem fer altra cosa que exigir unitat.

 

Secretariat Nacional

Assemblea Nacional Catalana

logo2018

El poble és Sobirà, ni un pas enrere!

El President del Parlament ha decidit ajornar el ple per garantir la immunitat parlamentària del President Carles Puigdemont i s’ha compromès a fer tot el possible per a poder celebrar la investidura amb normalitat democràtica de manera que es garanteixi la voluntat expressada a les urnes.

L’ANC, però, hem mantingut la convocatòria per tal de fer sentir la nostra veu i dir ben alt i clar que no acceptarem ni dilacions ni incompliments. Entenem l’ajornament si aquets ha de servir per a poder fer efectiva la invesdtidura amb més garanties, però en cap cas no l’entendríem si fos per canviar la voluntat de les urnes.  Som aquí,prop del Parlament, per donar suport al President del Parlament, als diputats i al President de Catalunya.

No acceptarem ni un pas enrere ni cap decisió que suposi trepitjar el mandat de les urnes.

L’embat de l’Estat espanyol és fortíssim i només amb la unitat de tots els independentistes comprinesos amb la república. Per aixòdes de l’ANC fem una vegada més la crida a la unitat.

No podran res contra un poble alegre, unit i compromès!

Defensarem el que hem votat

El Ple del Secretariat Nacional, convocat de manera extraordinària aquest dissabte, ratifica la posició que l’Assemblea Nacional Catalana ha defensat sempre:

  1. Vam acceptar, per pragmatisme, i perquè no ens fan por les urnes, la convocatòria il·legítima feta per M.Rajoy.
  2. Hem estat disposats a tornar a les urnes. Les urnes han parlat i hem guanyat.
  3. No acceptarem més imposicions ni usurpacions de la sobirania de Catalunya.
  4. Només acceptarem el mandat de les urnes del 27S de 2015, el resultat del referèndum de l’1 d’octubre, ratificat a les urnes el 21D.
  5. Qualsevol altra cosa que no sigui materialitzar aquest mandat, l’entendrem com una imposició inacceptable en una democràcia, com una prova definitiva del cop d’estat i de l’esperit dictatorial de l’Estat espanyol, que mai no acceptarem. En conseqüència, no ens mourem de la nostra radicalitat democràtica i arribarem fins on calgui per defensar-la.

Demanem a la ciutadania catalana que estigui amatent a mobilitzar-se per defensar el seu vot!

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

logo2018

Manifest dels 3 mesos

92 dies. O el que és el mateix: 3 mesos. És el temps que porten Jordi Cuixart i Jordi Sànchez privats de llibertat. El president d’Òmnium Cultural i el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana fa més de 90 dies que viuen entre reixes per les seves idees polítiques: per defensar el dret a l’autoderminació del poble de Catalunya. El mateix per al vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn: 75 dies tancats a la presó d’Estremera per tirar endavant el mandat del poble de Catalunya.

El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. L’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots.

Han passat tres mesos des d’aquell 16 d’octubre quan, passades les 9 del vespre, l’Audiència Nacional decidia enviar a la presó de Soto del Real Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les cassolades van ressonar arreu de Catalunya, el país es va omplir d’espelmes amb l’esperança que aquest malson acabaria, el carrer Marina es va desbordar de persones que exigien la fi dels empresonaments dels Jordis i del govern… i en tot aquest temps al govern espanyol ni tan sols li han pujat els colors.

Hem vist com juristes, advocats, organismes internacionals han posat el crit al cel per aquesta ordre de presó preventiva. Escandalosa, alarmant, cop a l’estat de dret… són només algunes de les moltes qualificacions que veus més que autoritzades han etzibat a la injusta situació de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, així com Oriol Junqueras i Joaquim Forn que no oblidem: porten 75 dies tancats a Estremera.

Ara mateix a l’Estat espanyol s’estan vulnerant drets bàsics i fonamentals, no estan garantits alguns drets i llibertats.

La injusta situació dels presos polítics ens demostra que s’estan vulnerant el dret d’expressió, d’opinió, de manifestació, d’associació i participació. Als presos se’ls restringeix el dret a participar de l’activitat política. Han estat empresonats per ordre d’un tribunal que no era competent per fer-ho: l’Audiència Nacional. No s’han respectat els principis d’imparcialitat ni d’independència judicial. S’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència, no se’ls ha garantit el dret a preparar la seva defensa.

Jordis: Sou l’exemple viu la lluita pacífica d’un poble per a una societat més lliure. Ens volien aïllar i estem més units que mai. L’esperança és més forta que la tristor, la voluntat d’una Catalunya millor i unida és més forta que el rencor.

I no oblidem: són a la presó sense haver estat jutjats. No hi ha escletxa per al dubte: tots 4 estan retinguts per l’Estat per raons polítiques. No defallirem, seguirem alçant la veu per denunciar tants cops com calgui aquesta injustícia majúscula. Avui, una vegada més,  exigim la llibertat immediata de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Exigim justícia!

photo_2018-01-16_11-12-11.jpg

L’independentisme guanya novament les eleccions i ratifica la República catalana

Les forces independentistes han tornat a guanyar les eleccions. Amb un total de 70 diputats, i amb una participació rècord, les tres forces independentistes conformen una majoria absoluta que serveix per enviar un missatge ben clar a la comunitat internacional, però també a Espanya.

A les Drassanes de Barcelona, lloc que l’ANC ha triat per fer el seguiment electoral, centenars de persones s’han concentrat per celebrar els resultats, un cop s’han anat sabent.

La República, ratificada

Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, ha volgut enviar un missatge molt clar: la ciutadania ha revocat l’article 155, que ha considerat un cop d’estat a la república. Però sobretot, Alcoberro ha deixat clar que, amb aquests resultats, la ciutadania ha ratificat la República.

El vicepresident de l’ANC ha exigit la restitució del govern legítim, amb els seus equips de govern, de manera immediata, així com el control absolut de tots els comptes de la Generalitat. També ha exigit el retorn dels presos polítics, que ha titllat d’ostatges i el retorn del govern a l’exili, així com aturar qualsevol acció judicial contra la mesa del Parlament o qualsevol dels diputats i alcaldes.

Malgrat la victòria Alcoberro ha volgut deixar clar que aquests comicis eren il·legítims, il·legals. Ara bé, els resultats evidencien, segons el vicepresident de l’ANC, que la ciutadania ha expressat la seva voluntat de seguir endavant amb la República, i demostra que l’Estat ha aplicat el 155 en contra de la majoria del poble de Catalunya.

Finalment, Agustí Alcoberro ha volgut recordar el paper cabdal de l’1 d’octubre, com es va resistir, i ha deixat un missatge clar: l’Estat espanyol mai podrà callar la veu de Catalunya.

Banner_21D_ok-03

Comunicat del Col·lectiu Wilson davant el 21D

Davant de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades el 21 de desembre de 2017, el Col·lectiu vol fer i compartir públicament les següents reflexions:

  1. Malauradament, les eleccions del 21-D s’han de celebrar en condicions anormals que clarament perjudiquen a algunes opcions polítiques: amb les institucions catalanes intervingudes en virtut de l’article 155; una part dels candidats de les forces polítiques catalanes a l’exili i a la presó; i un context en què una bona part de la ciutadania s’ha sentit cohibida en la seva capacitat d’expressar-se amb plena llibertat (com mostra la prohibició d’utilitzar o dur determinats símbols o colors).
  2. La decisió d’emprar l’article 155 per intervenir la Generalitat i la seva aplicació de manera extensiva culmina un llarg procés de recentralització dut a terme en contra de la voluntat manifestada de forma repetida i democràtica de la majoria dels catalans i catalanes. Aquest procés, contestat per diversos col·lectius jurídics a Catalunya i a Espanya:
    • va cristal·litzar en la sentència del Tribunal Constitucional de 2010;
    • va ser reforçat per les mesures preses pel govern espanyol actual des de 2012 (incloent una interpretació parcial de l’obligació de la UE de reduir el dèficit públic, amb conseqüències molt negatives per a les hisendes autonòmiques i per a la despesa social, l’administració de la qual es troba en mans dels governs regionals);
    • es va accelerar en l’àmbit polític amb les intervencions i detencions realitzades abans de l’1-O.
  3. Aquest procés de recentralització i de reafirmació de l’autoritat de l’Estat espanyol té, com a mínim, quatre conseqüències greus:
    • Nega el dret d’autodeterminació de Catalunya, constatant la incapacitat de l’Estat espanyol de respondre a la demanda d’una majoria dels catalans i catalanes i del Parlament de Catalunya de decidir democràticament la seva forma d’organització política. Un referèndum és una eina perfectament vàlida en el context de la Constitució espanyola. És, a més, un mètode que ha estat utilitzada de manera gens conflictiva per societats democràtiques avançades, com ara el Canadà o la Gran Bretanya. És, finalment, l’instrument més apropiat per garantir els drets dels catalans com a minoria nacional dins de l’Estat espanyol.
    • Certifica la incapacitat de l’Estat espanyol de reformar-se per ajudar a construir una societat moderna, amb una economia de mercat plenament competitiva, amb institucions polítiques que garanteixin una justícia igual per a tothom i que impedeixin el manteniment d’un “capitalisme d’amics” que beneficia certes elits centrals (i les seves xarxes perifèriques) en detriment del ciutadà de peu, de la innovació empresarial i de l’excel.lència. L’opció pel 155 reforça la coalició política existent a Espanya, amb grans empreses de sectors regulats localitzades a prop del poder central, infrastructures radials, i transferències als sectors menys productius de l’Estat. Aquesta incapacitat d’Espanya per reformar-se no li permetrà encarar amb èxit els reptes del segle XXI.
    • Evidencia la manca de separació de poders executiu i judicial, així com la incapacitat efectiva del poder legislatiu de fiscalitzar l’acció d’un govern que corromp els principis bàsics del pacte constitucional. El contrast entre el relleu interessat de jutges del cas Gürtel i la severitat en l’aplicació de la presó preventiva a polítics i activistes catalans és una mostra escandalosa d’arbitrarietat. Un govern central sense control legislatiu ni judicial no té cap necessitat d’atendre les demandes polítiques de cap col·lectiu de ciutadans.
    • Mostra encara més clarament a l’Estat espanyol com una cotilla per al desenvolupament de Catalunya: incapaç de resoldre els dèficits d’infrastructures existents; contrari a l‘establiment d’un sistema fiscal just i eficient; disposat a fer servir el seu poder absolut de regulació per ofegar la innovació legislativa a Catalunya; insensible a les necessitats socials dels ciutadans de Catalunya.
  4. Aprofitem aquest comunicat per recuperar algunes reflexions sobre les possibles conseqüències econòmiques de la independència que ja havíem fet en publicacions anteriors i que poden ser una referència útil en les circumstàncies actuals:
    • El benefici econòmic resultant de la independència de Catalunya tindria dos components. En primer lloc, la fi del dèficit fiscal, que alliberaria recursos que representen al voltant del 8 per cent del PIB català, any rere any, i que es podria utilitzar per millorar el nostres sistemes educatiu i sanitari, les infraestructures, les universitats i centres de recerca, augmentar l’ajut a països en desenvolupament i, per què no, a reduir impostos. En segon lloc, i més enllà dels recursos addicionals que suposi la fi del dèficit fiscal, la sobirania suposa per sobre de tot la capacitat de poder decidir polítiques que afavoreixin els interessos econòmics de Catalunya, tot prioritzant-los. Aquesta capacitat no existeix en l’actualitat degut a la manca de competències de la Generalitat en els aspectes clau de la política econòmica, així com al rebuig absolut per part de l’Estat espanyol de qualsevol política diferenciada que posi en qüestió la igualtat de tots els espanyols. En aquest sentit un Estat propi suposa una oportunitat, però no una garantia, ja que en últim terme la materialització d’aquestes possibilitats depèn de la qualitat i el bon fer dels futurs governants.
    • En un procés de separació racional, negociat i pacífic els eventuals costos de transició a un Estat català independent serien mínims. En un context de confrontació amb l’Estat, aquest costos serien més grans. En qualsevols cas, creiem que és molt important que tothom sigui conscient i se’n adoni que aquests costos serien el resultat de decisions deliberades de “càstig” per part de l’Estat espanyol (un eventual veto a l’entrada a la UE) o dels seus ciutadans (boicot de productes catalans). Un altre cost potencial a curt termini, associat a la incertesa inherent a tota transició, també dependria en gran mesura del grau de pacte o confrontació amb què es produeix. La manca d’un daltabaix econòmic significatiu al Regne Unit malgrat les incerteses associades amb el Brèxit reflecteix en bona part l’esperit pactista de les dues parts (al marge de totes les gesticulacions normals en qualsevol negociació).
    • Com qualsevol gran projecte empresarial, la creació d’un nou Estat requereix incórrer en uns costos inicials, de magnitud incerta i en bona part fora del control dels seus promotors, a canvi d’uns guanys, també incerts i que potser no es materialitzaran fins un termini més o menys llarg. Som davant d’una cruïlla històrica. Un nou model d’estat per a Catalunya és fonamental per al futur del nostre país. El resultat d’aquest procés determinarà el benestar de les generacions de catalans presents i futures.
  5. No podem acceptar acríticament la versió oficial proposada pel govern espanyol i una gran part de la premsa. Aquesta versió afirma que els fets econòmics esdevinguts a Catalunya durant els darrers mesos són la demostració que els costos de la independència són enormes i que per tant la independència de Catalunya és inviable. El fet que durant els mesos d’octubre i novembre algunes empreses traslladessin la seva seu social o que el turisme caigués a Catalunya, per exemple, no és una demostració de la inviabilitat de la independència ni una mostra de la magnitud dels costos de transició. El trasllat de seus pot respondre a les pressions polítiques fetes pel govern de Madrid i la caiguda del turisme pot tenir més a veure amb la violència policial de l’1 d’octubre (una violència mostrada abastament a totes les televisions del món) que amb la viabilitat de la independència. En aquest cas, el trasllat de seus i la caiguda del turisme serien exemples dels costos de formar part d’un Estat que es capaç de causar mal al seus propis ciutadans quan no es fa el que la elit espanyola vol. Com acadèmics que som afirmem que, abans de confirmar aquesta explicació, s’ha de mesurar la magnitud real de la caiguda i estudiar amb rigor les dades reals de manera crítica i objectiva.

Com a conclusió dels punts anteriors, i davant d’aquesta situació anòmala en què ens trobem i que afecta greument la capacitat de les diferents forces polítiques de concórrer a les eleccions en igualtat de condicions, animem a tots els catalans i catalanes a participar massivament a les eleccions del 21-D tot considerant quins partits polítics han donat suport obert a la repressió i a la conculcació de drets individuals i col·lectius fonamentals. El vot per aquestes formacions indefectiblement serà interpretat com un vot d’aprovació de l’aplicació del 155 i de les accions dels poders polítics espanyols, inclòs el poder judicial. En altres paraules, un vot per aquestes formacions donaria suport a la via judicial i autoritària com a solució per a un contenciós que té naturalesa política.

  • Pol Antràs, Doctor pel MIT i Catedràtic de Harvard University

  • Carles Boix, Doctor per Harvard University i Catedràtic de Princeton University

  • Jordi Galí, Doctor pel MIT i Investigador Sènior al Centre de Recerca en Economia Internacional

  • Gerard Padró i Miquel, Doctor pel MIT i Catedràtic de la London School of Economics
  • 
Xavier Sala i Martin, Doctor per Harvard University i Catedràtic de Columbia University
  • 
Jaume Ventura, Doctor per Harvard University i Investigador Sènior al Centre de Recerca en Economia Internacional

Captura de pantalla 2017-12-20 a les 0.20.08

Posició de l’ANC sobre les eleccions il·legitimes

A l’Assemblea Nacional Catalana tenim ben clar que la majoria PP, PSOE i C’s a les Cortes Generales fa absolutament impossible un canvi de la Constitució espanyola, tant a curt com a llarg termini, que ens beneficiï com a poble, i que continuant dins d’Estat espanyol ens condemna a la decadència i la frustració, i a seguir tenint repressió i persecució política i vulneració de drets fonamentals.

Per tant, davant de l’absència d’un acord mínim de punts programàtics, l’ANC manifestem:

  • El nostre profund desacord en qualsevol declaració individual o col·lectiva provinent de les llistes independentistes que generi confusió i dubtes, que insinuï pactes postelectorals amb forces no independentistes o estigui per intentar vies lentes amb una legislatura autonòmica de 4 anys.
  • Que el nostre suposat silenci o neutralitat en els nostres missatges de campanya electoral no s’interpretin com una complaença o complicitat envers les manifestacions individuals o col·lectives provinents de les llistes independentistes. Nosaltres no tenim intencions partidistes ni les tindrem i treballarem per assumir compromisos ferms per part de les candidatures independentistes.
  • Demanem als nostres socis i simpatitzants que siguin ben conscients i conseqüents que el vot que dipositaran sigui clarament i indubtablement independentista, o sigui, el vot de la implementació de la República Catalana.

En vista a la gestió posterior als resultats d’aquestes eleccions, volem fer constar explícitament el següent:

  1. Atès que el president i el Govern legítim de Catalunya no ha acabat la seva legislatura ni ha dimitit voluntàriament, després del 21-D l’ANC reconeixerà únicament el president legítim sorgit de les urnes del 27S de 2015 i el Govern que aquest designi. En altres paraules, només reconeixerà aquell Govern format per forces independentistes, obert al suport d’altres candidatures que facin costat al projecte d’implementar la República Catalana. Només d’aquesta manera s’anul·larà l’acció il·legítima i il·legal que l’article 155 ha produït a les institucions catalanes.
  2. No acceptarem en cap cas que, en la gestió posterior, formin part del Govern de Catalunya aquells que, activament o passiva, hagin fet costat a l’aplicació de l’article 155.
  3. L’ANC donarà suport a les forces polítiques que es comprometin públicament a tots els punts següents:
    • La consolidació de la República.
    • La restitució del Govern legítim.
    • L’inici del procés constituent.

El dia 27 d’octubre es va declarar la República catalana però no es va fer efectiva. Al cap de dos dies ens trobàvem amb mig govern català empresonat, l’altre mig a l’exili, un cop d’estat en forma d’article 155 aprovat pel Senat espanyol i unes eleccions convocades pel president espanyol.

Des del primer moment vam manifestar que aquestes eleccions no les consideràvem ni legals ni legítimes perquè qui les ha convocat no té potestat legal per fer-ho ni ostenta la representació del poble de Catalunya. A més, la vulneració i l’anomalia en el procediment democràtic normal és evident:

  • la Junta Electoral és clarament parcial (només hi són PP, C’s i PSOE)
  • el Govern d’Espanya, el convocant, és descaradament bel·ligerant contra dels partits independentistes.
  • els mitjans de comunicació espanyols, públics i privats, decanten la balança cap al mateix costat mentre s’exigeix escrupolosa neutralitat al mitjans públics catalans.
  • hi ha una estratègia de persecució ideològica i judicial dels plantejaments republicans
  • alguns dels candidats independentistes, uns són a la presó i altres a l’exili, sense poder fer campanya o fent-la amb moltes dificultats.
  • Finalment, el Govern d’Espanya no vol aclarir si finalitzarà o no l’aplicació de l’article 155 el dia 22 de desembre, una cop proclamats els resultats de les votacions.

No obstant això, en el context descrit, les eleccions del 21 de desembre són una oportunitat de recuperar i restablir les institucions catalanes il·legalment usurpades i el govern legítim injustament cessat. Igualment, les votacions són una oportunitat per fer públic, una altra vegada, el suport de la majoria del poble de Catalunya al Govern legítim sortit de les urnes el dia 27 de setembre de 2015.

Davant les properes eleccions del 21 de desembre, en una situació excepcional d’ocupació de la Generalitat amb presos polítics i exiliats, s’han presentat diverses candidatures independentistes. Com que hi ha diverses llistes, s’estan produint desavinences o tensions polítiques com era previsible. I, en vista de que no hi ha un acord mínim de punts programàtics, fa que l’ANC no es quedi indiferent: ens toca dir què volem i què no volem, i que les llistes independentistes en prenguin nota.

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

image_6

Manifest Tots a casa!

Ens trobem una vegada més, i les que faci falta, per reclamar la justícia cap als nostres companys, amics i legítims representants polítics empresonats per l’Estat Espanyol.

Avui hem sabut que els honorables vicepresident del nostre Govern, Oriol Junqueras; el conseller Joaquim Forn, i els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, seguiran presos.  Alhora, el nostre Govern legítim segueix a l’exili, impedit per la força i les coaccions del cop d’estat del 155 d’exercir el mandat que el poble li va donar el 27 de setembre de 2015.

A l’Europa de 2017 l’Estat espanyol persegueix les idees polítiques, hi ha presos polítics, i no hi ha cap mena de separació de poders ni, per tant, de justícia.

Es demana als empresonats que acatin ordres polítiques i se sotmetin ideològicament. Ens trobem davant de tribunals inquisitorials que persegueixen idees, volen anihilar moviments democràtics, i reposen sobre els fonaments del franquisme.

Però, com que nosaltres sabem què és la democràcia i la justícia, el proper dijous 7 de desembre, a Brussel·les, cridarem ben fort perquè tothom a Europa escolti el clam d’un poble contra el silenci dels estats de la UE davant la injustícia. El clam d’un poble que vol aconseguir la llibertat pels camins de la democràcia i la renúncia a la violència.

L’alegria del retorn a casa dels honorables consellers Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, i Carles Mundó es veu entelada i per l’absència dels que seguiran patint un captiveri injust. No hi sou tots i no pararem fins a alliberar-vos!

Ens mantindrem ferms i seguirem lluitant fins que la nostra causa, democràtica i pacífica, s’imposi davant la tirania de la llei espanyola i els seus tribunals.

No us oblidem ni us oblidarem. Mentre sigueu allà, tancats, inundarem les ciutats i pobles d’accions per mostrar el món que reclamem l’alliberament d’uns amics i companys que mai haurien d’haver entrat a la presó. Us volem lliures perquè no heu comès cap delicte i perquè vosaltres representeu tot allò pel qual nosaltres lluitem.

Com bé diu en Jordi Sànchez, des de la teva cel·la, “Que ningú pensi que ja ho ha fet tot, que està cansat, que ja no hi ha res a fer”. Entomem el repte de fer-vos lliures i de derrotar aquest cop d’estat que ha perpetrat l’Estat espanyol en forma d’article 155, derrotant-lo a les urnes el proper 21 de desembre.

Que ningú no s’adormi, que ningú no es quedi a casa. Cada vot compta per recuperar la justícia, la democràcia, les nostres institucions i la República legítimament declarada al Parlament de Catalunya.

I finalment i, una vegada més, cridem a preservar la unitat, que amb esforç hem construït i que és la nostra major força.

Visca Catalunya lliure i Visca la República catalana!

4 de desembre de 2017

Per una victòria incontestable de la República

El Govern de l’Estat s’ha vist forçat a no allargar una intervenció que hauria estat agònica i ha convocat unes eleccions il·legítimes amb l’aplicació de l’article 155 el 21 de desembre. Aixó és una mostra de la nostra capacitat  i de la seva manca de control territorial.

L’Assemblea Nacional Catalana considera que l’Estat espanyol ja no exerceix d’estat a Catalunya sinó que actua com a mecanisme de sotmetiment absolut de la població. Les evidències d’aquest sotmetiment no són pas lleugeres no transitòries, com ho expliciten els danys, greuges i prejudicis causats els darrers tres mesos. La República Catalana està ocupada.

Després d’una lluita no violenta de més de 5 anys, aquest país, la seva gent i el Govern i el Parlment van ser capaços d’organitzar i aguantar el referèndum d’independència. Aquest és un clar exemple que l’unitat d’acció de l’idenpendentisme pot aconseguir fer caure qualsevol dels murs que se’ns col·loquis al davant.

Aquestes eleccions no són normals. Amb una victòria clara a les urnes el 21 de desembre amb més vot indepentista que mai, malgrat la violència i la por, com deixen entreveure els resultats de l’1 d’octubre, la posició feble de l’estat espanyol es tornarà insostenible de manera definitiva per sota dels seus escarafalls constitucionals. Tindrem la República efectiva més a la vora, amb la màxima legitimitat d’un procés no violent i sempre validat per les urnes.

L’Assemblea Nacional Catalana hauria preferit poder donar suport activament a una candidatura única, tal com havien expressat els socis. Malgrat això, no estarà pas passiva durant la campanya ni en els mesos que vindran – l’Assemblea té moltes maneres de fer activisme polític, més enllà de les candidatures.

El poder és de la ciutadania. Si aconseguim que es produeixi un mandat electoral inequívoc en favor de la República, l’Estat espanyol haurà perdut tota autoritat legítima per ser obeït pels catalans i no tindrà argument aplicable per tornar a utilitzar ni la força ni l’amenaça contra el Parlament electe ni el Govern sobirà. Els passos que s’hauran de recórrer a partir del 22 de desembre són evidents: la restauració del Govern legítim, la ratificació i consolidació de la República i l’inici del procés constituent.

Encentem a partir d’avui la confecció d’un nou Full de ruta per a la implementació real de la República. Com que aquest anys ha estat del tot impossible organitzar un Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors, atès el conjunt d’esdeveniments polítics, iniciarem una ronda de debats d’Incidència Política al Territori per poder copsar totes les inquietuds i els objectius que hauria d’incloure aquest nou Full de ruta.

Basant-nos en aquestes aportacions de tot el territori, es confeccionarà una proposta de Full de ruta qu’en serà el que presentarà el Secretariat Nacional per sotmetre’l al procés d’esmenes prèvia l’Assemblea General Ordinària (AGO). Prepararem així la nostra AGO, que ha de tenir lo pero estatuts del gener a l’abril i que el 2018 tindrà lloc tan aviat com sigui possible, probablement coincidint amb la constitució del nou Govern.

L’ANC portarà a terme la seva pròpia acció política per arribar a la restauració del govern legítim i la consolidació de la República Catalana.

Barcelona, 25 de novembre de 2017

Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana

logo_assemblea_negre

Comunicat del Govern de la Generalitat sobre els judicis

El Govern legítim de la Generalitat de Catalunya afronta les citacions judicials de l’Audiència Nacional en els termes que ahir va anunciar el President Puigdemont.
Davant les citacions decretades per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el Govern de la Generalitat, volem recordar:

  • Que aquestes citacions s’emmarquen en un sumari sense fonament jurídic que només busca castigar idees. Estem davant d’un judici polític.
  • La desproporció de les penes demanades pel fiscal, reprovat pel Congrés espanyol, equivalents a delictes com l’assassinat o el terrorisme, demostren que estem davant d’un judici polític efectuat al dictat del govern de l’Estat Espanyol.
  • El President de la Generalitat de Catalunya ahir ja va explicar quina seria la fórmula amb què els consellers del seu Govern afrontarien aquesta declaració.
  • El compromís d’aquest Govern en la defensa dels drets i les llibertats del poble català és total. Entomem les penes de presó que ens esperen com una denúncia de la situació que viu la democràcia a l’Estat Espanyol i com un crit a favor de la llibertat del nostre poble.

Brussel·les, 1 de novembre de 2017

Acords del Secretariat Nacional extraordinari de l’ANC del 30 d’octubre

Acords del Secretariat Nacional extraordinari de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit el dilluns 30 d’octubre a la nit:

  • El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana només reconeix la República Catalana i rebutja l’aplicació de l’article 155 i la repressió que s’ha iniciat contra els nostres legitims Govern i Parlament. Des del carrer i la mobilització continuarem treballant per construir la República Catalana.
  • Exigim la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que són presos polítics.
  • No poden ser considerades plenament democràtiques unes eleccions convocades il·legítimament pel Govern de Madrid, amb els Jordis a la presó, i el gran desplegament de forces de seguretat de l’estat coaccionant el dia de la votació.
  • Tanmateix, acordem convocar la taula de partits i entitats civils abans del 3 de novembre, a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana, com a organització transversal, per debatre l’estratègia conjunta en les eleccions del 21 de desembre. La nostra única finalitat és obtenir una victòria incontestable que ratifiqui la República, activi la Llei de transitorietat jurídica i el procés constituent, i restitueixi la sobirania dels legítims representants del poble català.

logo_assemblea_negre

Divendres 27, concentració davant del Parlament per veure néixer la República

L’horari s’avança a les 10:30 del matí.

Convoquem la cituadania davant del PARLAMENT DE CATALUNYA el proper divendres 27 d’octubre. a partir de les 10:30h del matí

LA REPÚBLICA CATALANA NEIX AQUEST 27 D’OCTUBRE

S’apropa l’hora més decisiva de la història del nostre país, som a les portes de fer efectiu el mandat que els ciutadans vam donar l’1 d’octubre al Parlament de Catalunya i al Govern de la Generalitat.

Els dies previs al referèndum d’autodeterminació de Catalunya, el poble va tenir clar que només amb la mobilització permanent i pacífica aconseguiríem que el referèndum fos una realitat. El dia 1 d’octubre aquest país no va fallar. Va patir violència per defensar la democràcia, per defensar una urna, un col·legi. Ho va fer amb fermesa i sense fer ni un pas enrere, sabent el que estaven fent la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a les escoles del país. L’estat ha reaccionat empresonant els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, les dues entitats que durant anys hem canalitzat la força de la gent mitjançant mobilitzacions massives, cíviques i pacífiques.

Ara ha arribat l’hora d’aplicar aquest mandat per part dels nostres representants, els quals van ser escollits en una legislatura excepcional per portar aquest país a la llibertat. Tenim la sort d’arribar en aquest moment amb líders polítics compromesos amb el nostre mandat i perseverants en el diàleg, des del president Carles Puigdemont, passant pel vicepresident Junqueras o la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. No tenim cap dubte de la seva determinació i compromís amb el mandat rebut l’1 d’octubre. Des de l’ANC volem fer-los saber que ens trobaran sempre al costat per defensar la implantació de la República Catalana que els ciutadans de Catalunya vam decidir. Cap detenció, amenaça o empresonament ens restarà ni una engruna de determinació per culminar el nostre objectiu fundacional. Així ho volen també els nostres Jordis.

Arribar fins aquí ha estat possible gràcies a la dedicació i determinació de moltíssima gent, dels milers de voluntaris que han fet possible que el nostre missatge hagi arribat a tots els racons del país. A tots ells gosem demanar-los encara un darrer esforç. Quan el Parlament de Catalunya proclami aquesta setmana la República Catalana, hem d’estar tots preparats per defensar-la pacíficament, amb la fermesa que requereixi el moment que tindrem el privilegi de protagonitzar. No en tinguem cap dubte, la República Catalana naixerà al Parlament, però bategarà als carrers. La gent és la força d’aquest batec.

Vam néixer per fer possible la independència d’aquest país, acabem la nostra tasca! Fundem la República Catalana. Visca la República!

Assemblea Nacional Catalana

PENTAX Image

Manifest “Llibertat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez”

L’Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978. Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.

El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. L’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots. 

Empresonar representants de la societat civil forma part de l’estratègia de l’Estat per tensionar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L’objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil. 

En són capaços, ja ens ho van demostrar l’1-O. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social. No ho permetrem i no ho aconseguiran. 

Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat.

Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l’1 d’octubre és inepel·lable i més vigent que mai. 

Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l’Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. 

Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia!