L’Assemblea i la Intersindical-CSC s’alcen per la República dels drets socials

L’Assemblea Nacional Catalana i la Intersindical-CSC han presentat la campanya “Alcem-nos per la República dels drets socials”. Representa el tret de sortida a l’1 de maig d’enguany, tot i que aquesta campanya va més enllà i és de llarg recorregut. La iniciativa va un pas més en la relació entre ambdues organitzacions, que cerquen treballar per una Catalunya independent i socialment justa.

A la roda de premsa de presentació hi han participat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; el secretari general de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, i l’alliberada i afiliada a la Intersindical Anna Pagès.

Elisenda Paluzie ha explicat que, per part de l’Assemblea, “la participació en la plataforma Alcem-nos parteix d’un eix bàsic: construir Eines de País per tal de preparar-nos per quan es faci efectiva la independència. Un pilar bàsic és tenir un sindicalisme nacional fort“.

A més, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “avui presentem un pas més del projecte Alcem-nos, perquè és estratègic recuperar i aprofundir en l’argumentari econòmic i social“.

Per la seva banda, el secretari general de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, ha deixat clar que “cal una resposta catalana a la crisi que pugui fer front a l’emergència que viu el país“.

Anna Pagès, alliberada i afiliada de l’Intersindical-CSC, ha estat l’encarregada de presentar el nou portal web, així com el manifest de la campanya. Aquest explica que “vivim temps difícils, immersos en una nova crisi mundial que a l’Estat espanyol s’està manifestant de forma molt visible, a causa de la mala gestió i la manca d’inversions. Les conseqüències de la pandèmia ens endinsen en una crisi econòmica i social que tot indica que serà dura i llarga”.

Per aquest motiu fa una crida “a tornar als carrers i a seguir organitzant-nos i creant comunitat: enfortint els partits, organitzacions i sindicats, les xarxes antiracistes, feministes i pel dret a l’habitatge, els casals i ateneus i projectes autogestionats, teixint espais de resistència i llibertat per avançar cap a la República Catalana de tothom”.

Avui s’han fet públics els primers signants del manifest, alguns noms dels quals són Gabriela Serra, Lluís Llach, Tamara Carrasco, Carles Castellanos, Miriam Ponsa, Albano Dante Fachin o el Sindicat Popular de Manters. El portal web disposa d’un formulari d’inscripció perquè s’hi pugui adherir tothom qui ho desitgi.

Manifest

ALCEM-NOS: PER LA REPÚBLICA DELS DRETS SOCIALS

Vivim temps difícils, immersos en una nova crisi mundial que a l’Estat espanyol s’està manifestant de forma molt visible, degut a la mala gestió i la manca d’inversions. Les conseqüències de la pandèmia ens endinsen en una crisi econòmica i social que tot indica que serà dura i llarga. El creixement de l’atur i la pobresa poden portar a l’augment dels discursos autoritarisrecentralitzadors i d’extrema dreta. Perquè vivim en un Estat hereu del franquisme i amb una monarquia corrupta que ha mantingut al poder la classe dominant de l’IBEX-35, la banca i les multinacionals, sempre al servei del capitalisme neoliberal.
Les persones que estem pagant aquesta crisi som les de sempre: les que aixequem la persiana cada matí (si podem), fem classe a l’escola o assistim malaltes a l’hospital; les que treballem en la indústria, un hotel o un bar; les que treballem al camp, en una oficina o un gimnàs. Estudiants, jubilades i migrants en situació irregular. I les que no tenim feina. Mentrestant, l’Estat segueix regalant milions d’euros a la banca i mantenint els privilegis d’uns pocs, com al 2008 quan ja dèiem “Que la crisi la paguin els rics!”. Nosaltres volem una economia al servei de les persones i del planeta, com proposa l’economia social i solidària catalana amb un “Pacte per una Economia per la vida”.
Així mateix, reivindiquem el paper del personal sanitari, i demanem més recursos per la sanitat pública. Creiem que l’educació és una inversió de futur i volem que augmenti el personal educatiu. La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini, defensem-la. Millorem i augmentem el transport públic. Volem més inversió en serveis socials, a l’atenció i la cura de la gent gran i les persones dependents, la salut mental i les violències masclistes.
 
Ni amb un govern autonòmic ni dins de l’Estat espanyol podem tirar endavant aquesta sortida progressista i solidària a la crisi. Cal una resposta unitària de país en defensa de la democràcia, l’autodeterminació i la fi de la repressió, una resposta en defensa de la justícia social, la salut i la vida. Per això fem una crida a tornar als carrers i a seguir organitzant-nos i creant comunitat: enfortint els partits, organitzacions i sindicats, les xarxes antiracistes, feministes i pel dret a l’habitatge, els casals i ateneus i projectes autogestionats, teixint espais de resistència i llibertat per avançar cap a la República catalana de tothom.
Per tots aquests motius fem tres demandes urgents: exigim tant al Govern de l’Estat (que n’és el màxim responsable) com a la Generalitat (allà on tingui competències):
– L’aturada immediata de tots els desnonaments i desallotjaments previstos, mesures per garantir el dret a l’habitatge, així com una moratòria del pagament de serveis bàsics i essencials als més afectats.
– La implementació de la Renda Bàsica Universal, reducció de la jornada laboral per repartir la feina i conciliar la vida i aturada del pagament de les quotes d’autònoms per aquelles persones més afectades.
– La regularització immediata de les nostres veïnes i veïns refugiats o migrants en situació irregular.

Manifest del 8 de Març “Un futur millor”

Fa un any que estem en una emergència sanitària que ens ha capgirat la vida a una immensa majoria de la població. Moltes ens hem quedat a casa per no col·lapsar els serveis de salut, unes teletreballant i d’altres aturades. Moltes hem perdut la feina i no tenim dret a cap atur, altres estem subsistint amb ERTOs fins al maig. Moltes no hem parat perquè les nostres feines remunerades s’han considerat essencials per contenir la pandèmia o abastir la societat del que és indispensable. Moltes estem esgotades. Hem tornat a sostenir els treballs de cura, amb les criatures a casa, combinant teletreball, flexibilitzant la jornada laboral remunerada o reduint-la. No hem parat. El món del capital sí.

La COVID-19 ha aconseguit aturar el món i ha accelerat l’evidència que el sistema està caducat. Sembla que la natura, a través d’un minúscul virus, hagi donat una empenta a la humanitat: PAREU. I hem parat. Els governs, un any més tard, parlen de reconstrucció social i econòmica. Què hem de reconstruir? Res. No res. El treball remunerat ja no és garantia de poder “guanyar-te la vida”. I no hi ha treball remunerat per a tothom. Cal pensar com ho farem.

Ens cal un país nou que superi la crisi econòmica, social, climàtica, sanitària, política, però també la crisi de cures i les discriminacions i violències que patim les dones. Tenim el mateix dret a existir i viure en dignitat que la resta de la població. S’acosta el 8 de març, i per un dia tothom parlarà de les xifres

22,17 % de bretxa salarial, 15% més destrucció de llocs de treball de dones que dels homes, 6 de cada 10 persones que cobren -1.000 € per la feina remunerada som dones, 3,5% més expedients de regulació d’ocupació per a les dones, 75% de les persones contractades a temps parcial som dones. Tenim les ocupacions amb els salaris més baixos, més penalitzades per ser mares, més penalitzades per responsabilitats de cures, i ens sentim culpables per traslladar a altres dones, que estan en pitjors condicions que nosaltres, les responsabilitats de les nostres cures.

Si hem de reconstruir, fem-ho amb ulleres 100% liles. Posem al centre la vida de totes les persones. Protegim les tasques de cures amb guarderies, centres de dia i residències suficients i de qualitat i serveis públics de salut i educatius de qualitat per a tothom. Construïm un país que compti el PIB reproductiu? Assegurem a totes i tots uns ingressos suficients per viure en dignitat? Garantim els drets i llibertats a tothom?

Un altre país és possible. No necessitem una reconstrucció: necessitem bases noves! Un projecte il·lusionant i de futur ens ajudarà a sortir d’aquest esgotament vital. Un país nou, independent, ple de llibertat. I mentrestant, comencem a casa amb corresponsabilitat, que cada dia és 8 de març.

Dones ANC

Sectorial Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea llança la campanya internacional #DefendCataloniaSaveEU contra l’aixecament de la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans

L’Assemblea Nacional Catalana ha llançat una campanya contra el suplicatori per a l’aixecament de la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, impulsada pel Tribunal Suprem espanyol. La Comissió d’Afers Jurídics (JURI) del Parlament Europeu va aprovar ahir la proposta d’aixecar la immunitat dels tres eurodiputats, basada en un informe elaborat per l’eurodiputat búlgar d’extrema dreta Angel Dzhambazki, del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, al qual pertany el grup de VOX al Parlament Europeu.

En el marc de la campanya #DefendCataloniaSaveEU, que es pot seguir a les xarxes socials, l’Assemblea fa una crida als ciutadans de tota la UE a alçar la veu i dirigir-se als seus representants al Parlament Europeu, per expressar-los la seva preocupació i emplaçar-los a votar NO a l’aixecament de la immunitat durant la sessió plenària que tindrà lloc en algun moment els dies 8, 9 o 10 de març. Amb aquesta finalitat, l’Assemblea llançarà diversos vídeos de campanya durant les properes setmanes, i ha creat un lloc web en diversos idiomes perquè els usuaris puguin enviar missatges preestablerts als líders dels grups parlamentaris europeus a través del correu electrònic i Twitter.

L’Assemblea també enviarà comunicacions a tots els eurodiputats i als representants de grups polítics i organitzacions de la societat civil de tot Europa amb informació sobre el cas. Les comunicacions inclouen cartes de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en les quals denuncia la campanya repressiva sistemàtica de les autoritats espanyoles contra el poble català.

A les cartes, Paluzie també demana als eurodiputats que votin NO a l’aixecament de la immunitat, per tal com suposa una amenaça per al dret a la participació política de més d’un milió de ciutadans de la UE que van votar pels tres eurodiputats catalans i, per tant, per als drets democràtics de tots els ciutadans de la UE.

En resum, l’Assemblea fa una crida als diputats al Parlament Europeu dels 27 estats membres a votar en contra de l’aixecament de la immunitat dels eurodiputats catalans Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí en el ple del 8, 9 o 10 de març, i emplaça els ciutadans de la UE que aixequin la seva veu i s’adrecin als seus representants al Parlament Europeu per expressar preocupació pel cas.

L’Assemblea celebra el resultat històric de l’independentisme

L’Assemblea Nacional Catalana ha valorat els resultats històrics que ha assolit el moviment independentista a aquestes eleccions. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha dirigit als partits independentistes així com al conjunt del moviment, un cop escoltades les primeres reaccions.

En aquest sentit, Elisenda Paluzie ha manifestat que “malgrat la repressió, el desànim i la pandèmia, hem aconseguit superar el 50% dels vots. Una fita que l’Assemblea va fixar al seu full de ruta fa dos anys“.

Paluzie ha afegit que “ara és a Esquerra Republicana qui li toca liderar un bloc independentista unit i que avanci cap a la independència“.

La presidenta de l’Assemblea ha conclòs que “confiem en la responsabilitat dels partits independentistes, tenim la legitimitat per fer la independència. Som al vostre costat!”.

La Junta Electoral prohibeix concentracions per la llibertat de les preses i presos polítics

La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha prohibit a l’Assemblea l’organització de concentracions en favor de les preses i presos polítics al·legant que el seu contingut és indirectament electoral.

Aquest organisme defensa que “en aquestes reunions es fa apologia dels drets i qualitats de líders polítics a la presó o a l’exili, que són figures emblemàtiques al capdavant de partits que competeixen entre si i amb altres partits a les eleccions, de manera que indirectament deriven en reunions de suport electoral a les formacions polítiques a les quals pertanyen”.

La coordinadora de la Comissió de Gestió jurídica i de seguretat de l’Assemblea, Jordina Sonet, ha explicat que “no són actes de propaganda electoral, sinó actes de protesta contra la repressió”. En aquest sentit, ha manifestat que es “torna a utilitzar com a excusa la campanya electoral per limitar drets”.

 Jordina Sonet ha defensat que la Junta Electoral “cada vegada fa una interpretació més restrictiva del dret a reunió i de llibertat d’expressió”. De fet, no ha descartat que “continuïn arribant més restriccions i limitacions d’aquesta mena”.

L’Assemblea ja ha presentat els recursos als organismes competents.

Declaració de l’Assemblea Sectorial d’Educació

Fa més de 20 anys, quan anàvem a visitar companyes docents valencianes de la mateixa ciutat de València, aquestes lloaven la bona salut de què gaudia la llengua catalana al Principat. Tot i que les comparacions eren més positives per al català en aquest darrer territori, insistíem en el fet que la situació sociolingüística de la llengua a Catalunya era d’una falsa normalitat, almenys per tres motius:

En primer lloc, per l’apropiació en exclusiva i blindada per part dels diferents governs de la Generalitat del que passava en relació amb la llengua en el si de la societat i/o en concret als centres educatius públics.

En segon lloc, pel silenci esfereïdor sobre això (i en general sobre la salut real de la llengua), tant per negligència com per connivència amb l’Administració, de l’establishment universitari principalment barceloní (amb alguna excepció) i dels lobbies d’entesos en sociolingüística i de la majoria de mitjans de comunicació.

En tercer lloc, pel qui dia passa, any empeny, dels sí-ministre responsables de la política lingüística educativa catalana, amb una fatal manca de diagnosi i de planificació quant a la situació sociolingüística a les aules, sobretot, a les de secundària.

El pitjor de tot, però, és que l’Administració va deixar en mans de les docents, com si es tractés d’una tria personal, si feien un ús individual o professional de la llengua als seus llocs de treball.

Vist amb més perspectiva, doncs, l’àmbit públic educatiu ha passat de ser ─falsament─ la joia de la corona quant a la normalització del català durant més de 30 anys, amb tot el que això comporta a hores d’ara.

La gota que va fer vessar el got en el si de la pròpia comunitat educativa a l’hora de denunciar la situació del català a l’escola, especialment a secundària, va ser la presentació i difusió d’un spin-off del model de conjunció lingüística, adaptat als nous temps que redueixen les societats humanes a mercats entrellaçats, que no era cap decret, però que beneïa oficialment les accions que la Conselleria d’Educació ja feia cursos que implementava en centres públics pilot, com ara el Batxibac o els Grups d’Experimentació per al Plurilingüisme (GEP), entre altres, en què el francès o l’anglès passaven a ser la llengua vehicular de diferents matèries, sense, però i evidentment, haver-se assolit la (plena) normalització del català en els instituts públics ─sobretot de l’Àrea metropolitana─ i brandant unes inexistents zones de catalanització plena per a reforçar-hi l’ús del castellà.

Tot això, a més, en un context d’infinits atacs (sense cap resposta ni tan sols a nivell de relat) del nacionalisme lingüístic espanyol al model lingüístic escolar, en qualsevol de les seves formes (Manifiesto de los 2.300, irrupció de Ciudadanos al Parlament, sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010, incompliment reiterat de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, llei Wert, Méndez de Vigo i el 155, sentències del TSJC i del Tribunal Suprem, llei Celaá…). Atacs que miraven d’explotar el retrocés i la feblesa de la llengua després de l’experiència traumàtica del franquisme, i que aspiraven a consolidar i aprofundir els èxits de la seva política etnocida.

Finalment, la notícia de 17 de desembre de 2020, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va avalar un 25% d’ús del castellà a les aules catalanes al·legant que aquest ha estat arraconat (sic) en el model lingüístic educatiu català, obre un altre capítol d’aquesta història, patètica per a la llengua, que apunta, a més, un desenllaç no tan incert com catastròfic per a una comunitat nacional minoritzada que sembla no merèixer cap respecte, ans al contrari.

Així, l’experiència dels catalans és la de viure atrapats en un got cap per avall mentre aquell que ens hi manté va llevant-ne l’aire, cada cop més enrarit, que ens cal per sobreviure com a comunitat lingüística i nacional, amb la voluntat darrera de veure’ns boquejar mentre que ens acusa de victimisme i amb l’esperança que, a no tardar gaire, ens sufoquem i li deixem tenir l’imperi en pau. En aquest receptacle blindat políticament i judicialment vigilat en què ens tenen tancats, presidit per la inscripció “perdeu-hi tota esperança”, molts catalans s’han adaptat a la seva alienada situació i abandonen l’ús de la llengua després d’haver assumit com a normal la submissió (política, lingüística, cultural, econòmica…), naturalitzant la anormalitat i integrant la deserció i la renúncia com a comportaments virtuosos.

Conscients d’aquest estat de la qüestió, davant dels drets inalienables dels catalans, i pensant especialment en el setge a què l’escola catalana es troba sotmesa en totes les seves etapes en relació amb les imposicions que arriben sobretot de les institucions espanyoles, però també d’altres instàncies alienes a la comunitat educativa, declarem:

  1. Que l’àmbit educatiu és una institució que juga un paper fonamental a l’hora de garantir el desenvolupament ple i lliure de la cultura i de la llengua de la comunitat a la qual serveix, i que els països de llengua catalana tenen un dret igual (i en els mateixos termes) a disposar d’una escola catalana i en català, que aquell que tenen les comunitats del domini lingüístic del castellà a disposar-ne d’una en llengua castellana (de la qual efectivament disposen i que ningú mai no els l’ha qüestionada). Si som iguals, tenim els mateixos drets i mereixem el mateix tracte.
  2. Que tota persona que viu en el territori del domini lingüístic català té dret a rebre educació en tots els nivells del sistema educatiu, obligatori o no, exclusivament en llengua catalana.
  3. Que el fet de considerar que amb els individus es desplaça també un dret general a rebre una escolarització en la seva llengua d’origen, implicaria partir del supòsit que existeix el dret genèric a no integrar-se lingüísticament i a alterar i subvertir, d’aquesta manera, els usos lingüístics de la comunitat d’acollida. Que l’exercici d’aquest dret inexistent dugui associada l’obligació dels escolars de la societat d’acollida a canviar (totalment o parcialment) la llengua vehicular de la seva escola, constitueix un acte de violència moral que degrada tant qui el rep com qui l’exerceix.
  4. Que la Generalitat de Catalunya sempre ha tractat la qüestió de la llengua a l’escola (i no solament en l’àmbit educatiu) des de la por i afectada per un complex d’inferioritat, per la qual cosa no ha arribat mai a implementar de manera efectiva, a l’escola catalana, el sistema de conjunció lingüística, i que s’ha limitat a introduir, i encara de manera només parcial, la metodologia d’aprenentatge immersiu.
  5. Que la mateixa Generalitat, avui dia, en comptes de reconèixer els seus errors i indecisions, pretén fer de la impotència virtut i promoure un nou paradigma lingüístic per a l’àmbit educatiu que admet la reculada del català com a llengua vehicular i que, a més, obre la porta perquè aquest retrocés sigui encara més gran, amagant tal pretensió sota l’etiqueta ambigua i altisonant de plurilingüisme, tot confonent el plurilingüisme individual amb el social que, a diferència del primer, condueix inexorablement a la desaparició de les llengües més febles i desprotegides i a l’hegemonia supremacista de les fortes perquè políticament són les dominants. Per altra banda, si bé és cert que en una societat multilingüe conviuen ciutadanes que a nivell individual poden parlar diverses llengües, no és menys cert (i fàcilment constatable) que a nivell general només existeix ─o acaba existint─ una llengua comuna, que quan no és la pròpia de la comunitat originària ho és només per raons de conquesta i imposició.

Denunciem, finalment, tot intent de fer retrocedir la llengua catalana en qualsevol àmbit, rebutgem qualsevol amenaça i proposta programàtica en aquest sentit per part dels poders executiu, legislatiu i judicial de l’Estat espanyol, i fem alhora una crida tant a la societat en general com a les seves forces polítiques, perquè es restitueixi la llengua catalana en les comunitats del seu domini lingüístic en el lloc que li pertoca com a llengua d’identificació i de cohesió social, tant a través del seu ús assertiu i desacomplexat, com mitjançant els canvis legals i les iniciatives polítiques de què sigui menester.

Demanem, en definitiva, que es reconegui a la llengua catalana en les comunitats del seu domini lingüístic, el mateix estatus que es reconeix a la llengua castellana en les comunitats que pertanyen al seu.

Sectorial d’Educació.

Jordi Martí Monllau, i Marina Solís Obiols.

Prou Repressió!

Comunicat impulsat per la Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea conjuntament amb altres entitats i organitzacions civils.

La repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme català ha estat sempre present, però a partir de la tardor de 2017 s’ha fet més constant i generalitzada. Des de llavors, gairebé tres mil persones l’han patida en forma de pressió judicial, multes, persecucions, detencions, exilis o empresonaments.

Avui, la repressió continua i s’agreuja quan el Govern de la Generalitat de Catalunya s’hi afegeix presentant-se com a acusació contra independentistes i altres causes relacionades amb el dret a la protesta i a la dissidència, o quan exerceix violència policial desproporcionada. Aquest fet empitjora les relacions al si de l’independentisme i en especial entre l’independentisme de base i els partits independentistes que governen.

Les persones represaliades som conscients de les conseqüències de la nostra lluita política i no tenim problemes de consciència per assumir-les. No obstant això, entenem que cal, més que mai, treballar per la unitat d’acció de l’independentisme, perquè és l’única manera de fer front a la repressió amb garanties d’èxit i de poder transformar-la en un dels principals fronts de lluita política de l’independentisme, un front antirepressiu unitari.

És necessari, a més, que les persones represaliades rebin el suport d’aquest Govern -i els seus representants- ja que justament seguien les consignes de mobilització de la mateixa institució que ara els imputa. El gruix de persones represaliades és molt heterogeni, prové de tots els espais polítics de l’independentisme, i pot servir com a punt de partida per crear punts d’entesa i cooperació. Abans, però, s’ha eliminar qualsevol situació que pugui generar tensions i recels dins del propi moviment.

Per tot això, des dels col·lectius i entitats de persones represaliades i familiars, demanem al Conseller d’Interior i a tot el Govern de la Generalitat de Catalunya, un canvi d’actitud, atès que actualment són presoners del corporativisme policial i la pressió de sindicats de policia espanyolistes. Demanem, de manera explícita, que la nostra policia catalana, els Mossos d’Esquadra, defensin en primer lloc els interessos de Catalunya, els drets civils i polítics i la llibertat d’expressió i de manifestació.

Cal que el Govern de la Generalitat es retiri de les actuals acusacions a independentistes i que no es torni a presentar a cap altra causa relacionada amb l’independentisme ni amb la dissidència política. És necessari construir un front comú contra la repressió des de tots els àmbits. Cal deixar de difuminar l’origen de la repressió. I en aquest sentit, no és comprensible ni admissible que partits polítics independentistes donin suport a cap govern espanyol mentre aquests segueixin exercint formes de repressió contra l’exercici del dret a l’autodeterminació.

La repressió per part de l’Estat espanyol no s’aturarà mentre no exercim, de forma efectiva, el dret a l’autodeterminació. Fins llavors, cal un moviment fort i cohesionat capaç de fer front a la repressió d’avui i a la que vindrà demà per poder continuar avançant. 

Fem una crida a totes les entitats, plataformes i organitzacions a fer un front comú en contra la repressió de l’Estat espanyol per tal de convertir-la en una eina política per aconseguir la independència.

Han signat

Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea

Socors Català

Comissió de la Dignitat

Col·lectiu MAR

Dones per la República

Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes

Via Independència

Alerta Solidària

Plataforma Defensem 1-O

 Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans

Col·lectiu del 92

Grup de Suport a les Encausades del 23S

Associació pro memòria als immolats per la llibertat a Catalunya

Plataforma 3 d’octubre

Gràcia Llibertat

L’Assemblea fa pública la valoració d’aquesta legislatura

L’Assemblea Nacional Catalana ha valorat aquest matí en roda de premsa l’acció de govern en aquesta darrera legislatura. A més, ha presentat el portal web desenvolupat per tal d’incloure els informes de valoració dels programes electorals dels partits independentistes i, en aquesta primera fase, l’acció de govern.

Cal recordar que aquestes valoracions es fan d’acord amb el Decàleg de principis d’acció política institucional. Aquesta acció està inclosa en el Posicionament d’incidència política de l’Assemblea de cara a les eleccions del 14 de febrer, ambdues resolucions aprovades pel Secretariat Nacional i ratificades per les sòcies i els socis de l’entitat.

En la roda de premsa de presentació d’aquest informe de valoració de l’acció de govern 2018-2021, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que amb aquesta iniciativa es vol “empoderar l’electorat i augmentar el coneixement sobre les propostes i els compromisos dels partits i la seva concreció. L’objectiu principal és que l’electorat pugui prendre decisions informades, abans, i després de les eleccions“.

El portal eleccions2021.assemblea.cat, a més dels informes de valoració, inclou un document a signar anomenat Compromís per la independència que emplaça les electores i els electors a “comprometre’s a ser estrictes amb els partits polítics i a votar partits independentistes“, ha explicat Elisenda Paluzie.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, han desglossat i analitzat la valoració que fa l’Assemblea de l’acció de govern durant la legislatura 2018-2021. D’una banda, David Fernàndez ha explicat que l’acció de govern, en general, en l’última legislatura “ha estat deficient pel que fa a l’objectiu de la independència“.

D’altra banda, Adrià Alsina ha matisat que “no fem res que sigui estrany en una democràcia. Hem de ser una societat civil exigent i constructiva, i volem actuar, poder pressionar i fer passes que ens apropin a la independència“.

Elisenda Paluzie ha conclòs la roda de premsa explicant que “la legislatura ha estat gairebé perduda pel que fa al procés independentista. Però no volem acabar amb una nota pessimista. Aquestes accions de l’Assemblea han d’ajudar a reprendre la iniciativa i avançar cap a l’objectiu comú, la independència“.

La CNMC inicia un expedient administratiu contra l’Assemblea

La Comissió dels Mercats i la Competència Espanyola (CNMC) ha obert un expedient administratiu contra l’Assemblea per la campanya Consum Estratègic, després que el Tribunal Constitucional sentenciés que la competència sobre la denuncia de Foment del Treball era de la CNMC i no de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).

Amb motiu de l’obertura de l’expedient de la CNMC, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que ara aquest organisme “haurà de decidir si hi ha hagut o no pràctiques contra la competència“. Ha afegit que “l’Assemblea no té res a amagar, ja que la campanya de Consum Estratègic era pública i transparent“. Justament el que volia era “promoure la competència, en cap cas era de boicot“.

De fet, la campanya “volia donar informació al consumidor, era absolutament voluntari apuntar-s’hi. S’informava, per exemple, si utilitzaven energies renovables, tenien el seu portal web en català o si tenien una política de responsabilitat social corporativa o no, així com altres indicadors“. Paluzie ha afegit que “aportàvem informació al consumidor i transparència al mercat per promoure una economia catalana més competitiva“.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha considerat que no té sentit una possible sanció de la CNMC,  ja que “Consum Estratègic no era una campanya que reduís la competència, sinó que la promovia. De campanyes de consum positiu de la societat civil cada vegada n’hi ha més, forma part de la llibertat del consumidor, d’expressió i d’associació. En resum , la llibertat de promoure determinats valors en el consum“.

Cal recordar que Foment del Treball també va demandar Consum Estratègic al Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona per una possible infracció de la llei de competència deslleial. D’acord amb la demanda, el 20 de desembre de 2019, aquest Jutjat Mercantil va acordar les mesures cautelars que van comportar el tancament del web i la prohibició de fer cap mena d’acció pública de la campanya. Ara està pendent de resoldre el plet principal sobre el fons.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea vol l’anul·lació de la causa general contra l’independentisme

El Ple del Secretariat Nacional ha aprovat aquest dissabte el posicionament de l’Assemblea en el debat sobre les mesures per posar fi a la repressió (indults, reforma del codi penal i amnistia). L’ Assemblea considera que la causa general de repressió política, amb més de 2.850 persones represaliades, ha de ser anul·lada perquè vulnera drets fonamentals.

L’independentisme ha de treballar en una estratègia juridicopolítica ben travada a nivell internacional per tal d’aconseguir l’anul·lació d’aquests judicis per part dels tribunals europeus. D’aquesta manera, si organismes i tribunals internacionals acreditessin vulneracions de drets humans per part de l’Estat espanyol es reforçaria, a més, la legitimitat de la causa política de la independència.


L’Assemblea dona suport a la proposta dels partits, però no creu que sigui viable

Els partits parlamentaris independentistes han presentat aquesta setmana una proposta de resolució que, a diferència de la proposta del col·lectiu Amnistia i Llibertat, no preveu l’extinció de les responsabilitats per als membres dels cossos i forces de seguretat pels actes generadors de causes penals, i reitera que l’amnistia, per a la seva plena efectivitat, ha d’anar acompanyada d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya.

En aquest sentit, l’Assemblea considera que l’amnistia acompanyada d’un acord polític que respectés l’exercici del dret d’autodeterminació seria una solució democràtica del conflicte nacional. Ara mateix, però, no es donen les condicions per a l’amnistia perquè ens trobem en plena ofensiva repressiva per part de l’Estat, que, per tant, no té cap al·licient per concedir-la, ans al contrari.

D’aquesta manera, el moment en què ens trobem exigeix mantenir el pols amb l’Estat, un estat que no ens reconeix com a nació, ens nega drets fonamentals, cerca la nostra assimilació forçada i ens aplica el dret penal amb finalitats polítiques. El compromís prioritari de l’Assemblea és seguir treballant per la independència, per guanyar definitivament la República Catalana.

En aquesta lluita política per la independència, la repressió, que és una arma política de l’Estat contra el moviment independentista, ha de ser resposta i utilitzada políticament per potenciar precisament la causa que es pretén sufocar. Cal que la lluita antirepressiva esdevingui una eina política de mobilització i legitimació interna i externa de l’independentisme.

Així, l’Assemblea ha de col·laborar a bastir instruments útils en un front ampli contra la repressió. En aquest sentit, calen més instruments, tant de coordinació i mobilització de les entitats antirepressives a nivell nacional com de coordinació i finançament d’una estratègia ofensiva jurídica a nivell internacional.

A continuació es pot consultar la proposta de resolució completa.

El Tribunal de Luxemburg escolta l’Assemblea i el Consell per la República després del veto de la Comissió Europea a la Iniciativa Ciutadana Europea

Aquest dijous a les 9:30 h, hi ha hagut la primera vista (“hearing”) del recurs presentat per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg contra la inadmissió de la Iniciativa Ciutadana Europea “Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles” per part de la Comissió Europea el juliol del 2019.

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), presentada per l’Assemblea i el Consell el maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals.

La iniciativa pretén demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó que són generalitzades i han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, que han destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.

Emfatitzen així, l’escàs respecte al dret de les minories; la politització de les altes instàncies jurisdiccionals; la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals; el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea; la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres; la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants; i la vulneració sistemàtica de determinats drets sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.

L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que no es compleixen els requisits per admetre una ICE d’aquestes característiques perquè consideren que no s’ha sol·licitat que la Comissió proposi un acte legislatiu. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea.

Així, l’Assemblea i el Consell han estat representats per l’advocat Gonzalo Boye, que ha argumentat que el que la ICE sol·licita és un acte jurídic, el qual tal com estableix l’article 288 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, inclou els actes legislatius, però també les decisions, recomanacions i dictàmens.

Gonzalo Boye ha argumentat davant del tribunal que Espanya té un problema amb les minories nacionals com la catalana i que l’argument formal és una excusa per no entrar al fons de la qüestió. També els hi ha dit que si es rebutja el recurs, l’Assemblea i el Consell per la República tornaran a presentar la Iniciativa en els termes que indiqui el Tribunal de Justícia de la UE, i veuran que un cop més serà rebutjada per la Comissió, i tornarem a estar davant del Tribunal amb un nou recurs en un any.

Val a dir que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.

Sí a la República Catalana! No a la Constitució espanyola!

L’independentisme, des dels inicis i com a moviment polític de ruptura, sempre n’ha rebutjat el seu contingut. Seria un error, però, pensar que la Constitució només representa un problema per als independentistes. És un problema per a tot el poble català. Quan s’ha de suportar i finançar una Casa Reial dedicada a la corrupció i a l’aplaudiment de la repressió, amb plena impunitat, el problema és de tots i totes.

Quan lleis avançades d’habitatge, de pobresa energètica o canvi climàtic són tombades pel tribunal que vigila el compliment d’aquest text que “nos dimos entre todos”el problema és de totes i tots. Quan se’ns nega el dret de decidir el futur polític del país i només se’ns ofereixen judicis, empresonaments i exili en nom de l’aplicació de la Constitució, el problema és de tots i totes.

Cal tenir clar que la imposició de l’Estat al nostre país no és una història de seducció. Que hi ha tot un engranatge de poder destinat a la dominació amb la Constitució al capdamunt de tot. Una dominació perjudicial per al conjunt de catalans i catalanes en forma de vulneració de drets socials, civils i polítics. És per això que cal que l’independentisme i el conjunt del poble català ens reforcem per salvaguardar i eixamplar els drets que ens han de permetre viure en un país lliure i amb justícia social. Més enllà del que senti cadascú hi ha la lluita col·lectiva per un futur millor.

L’Assemblea i el conjunt de l’independentisme civil ens hem de comprometre a fer més fortes les eines de país que ens han de permetre avançar. És la nostra responsabilitat. Agafant aquest compromís i amb voluntat de construir, demanem també a les forces polítiques independentistes que facin valer els drets socials, civils i polítics del poble català, que recuperin les lleis tombades pel Tribunal Constitucional i ens emplacem a defensar-les des del carrer i les institucions.

És per aquesta constatació que l’Assemblea proposa als partits polítics, a les institucions que ells governin, i a tota la ciutadania catalana, les accions que poden portar-nos a l’assoliment d’una República catalana que beneficiarà tothom.

La Constitució espanyola no serà mai una eina beneficiosa per al conjunt de catalans i catalanes. No és una qüestió de matisos o voluntat, és pensada i feta contra nosaltres.

L’Assemblea presenta el posicionament i accions davant el procés electoral del febrer de 2021

Les sòcies i socis de l’Assemblea han aprovat el Posicionament d’incidència política i el Decàleg de principis d’acció política institucional. Els vint-i-cinc punts portats a consulta han estat aprovats àmpliament. Cal destacar que la mitjana de “Sí” s’ha enfilat fins al 91,61 % del total de respostes. A la consulta hi han participat 6.543 persones.

Ambdues propostes han quedat aprovades totalment i per àmplia majoria. D’aquesta manera, el Secretariat Nacional veu com les seves propostes queden avalades i àmpliament reforçades després d’haver estat consultades a les sòcies i socis de l’entitat.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie ha volgut valorar “la contundència dels resultats” i la incontestable majoria en l’aprovació i ratificació d’aquestes accions. Ha afegit que aquest Decàleg “és una eina que permet desenvolupar a l’Assemblea una de les seves principals funcions: pressionar i fiscalitzar l’acció dels partits polítics“. A més, ha volgut deixar clar que cal que aquests “recuperin la coherència entre les paraules i els fets”.

El vicepresident de l’entitat, David Fernàndez, ha explicat que el Decàleg pretén “redibuixar i concretar el camí cap a la independència“. També ha deixat clar que “cal tornar a posar la independència al centre de l’acció política“. Ho ha fet durant la roda de premsa de presentació dels resultats on ha explicat els principis bàsics d’aquest Decàleg.

D’altra banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Jordi Ollé, ha explicat que l’estratègia d’incidència de l’entitat cara al procés electoral “no es limita només a la campanya electoral”. Aquest posicionament està dividit en tres etapes: Període de precampanya i de campanya electoral, després de les eleccions i fins a la constitució del Parlament i un cop constituït el Govern.

El coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, ha explicat que aviat es posarà en marxa “un portal web que permetrà fiscalitzar públicament l’acció dels partits polítics d’acord amb el Decàleg“. Per fer-ho, es generarà un sistema de puntuacions per tal que es puguin valorar els programes electorals de les diferents organitzacions polítiques.

Aquí pots consultar els resultats de la consulta

22, 24 i 25 de novembre, actes en motiu del Dia Internacional per l’Erradicació de les Violències contra les Dones

Aquest diumenge, 22 de novembre, et convidem a participar a la Cadena feminista a Barcelona i el 24 i 25 de novembre a les concentracions i mobilitzacions que s’organitzen arreu del territori. Els diferents nuclis de la sectorial convocaran a Cornellà, Camp de Tarragona i Lleida, entre d’altres. Finalment, el mateix 25-N a les 20 h, t’animem a sumar-te a la cassolada contra les violències masclistes.

Manifest

Ens volem vives i lliures. Un protocol contra les violències masclistes i lgbtifòbiques!

La crisi de la COVID-19 ha agreujat la situació de les dones i de les nenes i nens que pateixen violències masclistes en època de confinament arreu dels Països Catalans.

Aquest 2020 la pandèmia ha impactat totalment en les nostres vides i una vegada més les crisis sanitària, econòmica i social agreujades per la covid-19 tenen efectes més devastadors en les vides de les dones i les criatures. Per això el 25 de novembre ens hem d’alçar i exigir a la societat que igual que volen derrotar al virus que ens assetja cal combatre amb la mateixa energia totes les formes de violències masclistes malauradament presents en el dia a dia de les nostres ciutats i pobles i massa cops invisibles, perquè malgrat els esforços i les reivindicacions continuem veient dones assassinades només pel fet de ser dones, cada dia i a cada petit racó del món!

Aquest novembre, a Palma i a Lloret, 2 assassinades més. Des de principi d’any als Països Catalans, 26 feminicidis, la forma més extrema de violència. L’aturada i el confinament que ens acompanya, està tancant a casa a moltes dones amb els seus agressors, en un moment en què molts serveis d’atenció, acompanyament i recuperació han tancat per manca de recursos, i els serveis públics, insuficients, estan col·lapsats.

La nostra sectorial continua treballant per assolir una república catalana, feminista i lliure de violències masclistes sense deixar d’exigir a les institucions i a qui les governa que facin de l’erradicació de totes les violències masclistes una qüestió d’estat amb els recursos necessaris per aturar totes les agressions sexuals, els assetjaments, les violacions i els feminicidis que patim. Denunciem el sistema judicial i dels cossos de seguretat que culpabilitzen, infantilitzen i revictimitzen les dones, amb comportaments i actituds masclistes i resolucions carregades de simbòlic patriarcal que lluny de donar seguretat i justícia, ens deixa més desemparades i vulnerables.

El camí és llarg però persistim. Ens resistim a normalitzar la violència sexual, l’assetjament a les xarxes, el sexisme, els micromasclismes, que dones de totes les edats, procedències i ocupacions patim a casa, a l’escola, a la feina, al carrer, a les organitzacions, a les institucions, als mitjans de comunicació, a la comissaria, a la presó, arreu. I és per això que la sectorial de Dones de l’Assemblea Nacional Catalana conjuntament amb la sectorial LGBTI hem impulsat el Protocol d’actuació davant de violències masclistes i lgbtifòbiques, aprovat el maig de 2020, amb l’objectiu de prevenir i actuar davant de conductes d’assetjament sexual, per raó de sexe o per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, entre les persones que formen part de l’Assemblea Nacional Catalana o que hi estan relacionades.

Tots i totes tenim la responsabilitat col·lectiva de posar fi a les violències masclistes, transformant la realitat actual i fent insuportable el masclismequotidià, històric i transversal. Ser i viure en llibertat és també condició indispensable per fer realitat la República Catalana.

Un cop més, exigim la fi de la repressió judicial i política que és també violència: llibertat preses polítiques, retorn exiliades i aturem els processos de totes les encausades per l’1-O.

Som dones, moltes, diverses, i totes nosaltres ens volem vives i lliures de violències! I aquest 25N ens sumem a la crida :

DAVANT LES VIOLÈNCIES MASCLISTES, JUSTÍCIA FEMINISTA TOTES JUNTES, DIVERSES, VIVES I REBELS … i LLIURES!

#25NVivesILliures #JoSiEtCrec #FemCadena #CadenaFeminista22N #vivesirebels #ProuViolènciesMasclistes #LlibertatPresesPolítiques #xarxaIndependència

Sectorial de Dones de l’Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea Nacional Catalana denuncia el discurs d’odi contra la minoria catalana davant de l’ONU

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat a la 13a sessió del Fòrum sobre minories de les Nacions Unides, centrat enguany en el discurs de l’odi i les xarxes socials. En representació de l’organització, el membre del secretariat nacional de l’Assemblea, Carles Fitéha fet una intervenció  durant la sessió inaugural per denunciar l’augment dels casos de discurs d’odi contra la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol durant els darrers anys.

Fité ha destacat que “des del 2017, els mitjans de comunicació espanyols sovint han retratat els catalans negativament, utilitzant epítets com terroristes, supremacistes, racistes o traïdors. La deshumanització ha obert el camí a declaracions més violentes, especialment a les xarxes socials”. Tot plegat forma part d’una “campanya sistemàtica de repressió contra el moviment català d’autodeterminació, inclosa la persecució de 2.850 activistes i representants, i l’empresonament de 9 líders civils i polítics “, ha denunciat Fité.

Altres organitzacions, com l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), han destacat el fet que la “minoria catalana està àmpliament sotmesa a discursos d’odi en línia” i que la legislació espanyola “no s’ha utilitzat per protegir, sinó per intimidar i perseguir els catalans que treballen pel dret a l’autodeterminació”.

Durant el Fòrum, i coincidint amb el tema central d’aquesta edició, l’Assemblea Nacional Catalana i l’UNPO també han organitzat una taula rodona internacional, centrada en les alarmants conclusions d’un l’informe de la Clínica Jurídica Aix Global Justice i UNPO sobre el discurs d’odi contra la minoria catalana per part dels mitjans espanyols, les institucions i usuaris de xarxes socials, seguit d’un debat sobre les preocupants tendències d’aquest fenomen.

Durant la taula rodona, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha afirmat que “el creixement dels discursos d’odi i de l’ús de delictes d’odi contra la minoria nacional catalana s’està produint en un context de repressió creixent contra el poble català i la seva lluita per l’autodeterminació, especialment des del 2017”. La coordinadora de casos d’Aix Global Justice i coautora de l’informe, Indira Boutier, ha insistit en el fet que “s’ha detectat un preocupant augment dels discursos de l’odi contra la minoria nacional catalana i violacions de legislacions europees i internacionals per part de l’Estat espanyol. El marc legal espanyol està obert a una interpretació autoritària de la llei, acompanyada per un poder judicial molt conservador, que l’Estat utilitza com una eina per mantenir la integritat territorial”.

La periodista i coordinadora de l’Observatori Crític dels Mitjans de Catalunya Mèdia.cat, Elisenda Rovira, ha destacat diversos exemples de catalanofòbia als principals mitjans de l’Estat espanyol, i ha insistit que “la presència de catalanofòbia als mitjans espanyols ve de molt enrere. S’ha fer servir per mantenir el poder polític i ha afectat greument la pluralitat dels mitjans a l’estat, i ha conduït a la violència; mentre criticaven la suposada falta de pluralitat dels mitjans públics catalans, malgrat ser més neutrals segons les evidències empíriques”. La taula rodona ha estat moderada per l’advocat internacional de drets humans i secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), Ralph Bunche, que ha recordat que “l’abús de la legislació per part de l’Estat espanyol contra la minoria nacional catalana, especialment durant una situació com la pandèmia de la COVID19, és especialment preocupant. Els discurs d’odi és un problema endèmic a l’Estat espanyol i no només s’ha dirigit a la minoria catalana, també a altres minories nacionals”

El març de 2020, el Relator Especial de l’ONU sobre minories, Fernand de Varennes, va presentar un informe que posava en relleu l’augment significatiu del discurs d’odi, la denúncia, el vandalisme, les amenaces físiques i fins i tot les agressions contra membres de la minoria catalana, així com les denúncies que aquestes queixes no s’estan investigant, i augmenta així la intolerància del nacionalisme espanyol contra la minoria catalana.

Recupereu el vídeo de la taula rodona internacional aquí

Podeu llegir un sumari executiu de l’informe de discurs de l’odi contra la minoria catalana aquí. L’informe complert es farà públic durant els propers dies, i estarà disponible als webs de UNPO i de l’Assemblea internacional.