Presentat el recurs d’empara constitucional impulsat per l’Assemblea per denunciar la vulneració dels drets dels electors

Una trentena de persones d’un teixit molt ample i divers de la societat civil han presentat un recurs d’empara, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, al Tribunal Constitucional espanyol per la suspensió dels diputats processats del Parlament. El recurs, que es va presentar el passat dilluns, 15 d’octubre, s’ha fet contra la interlocutòria del Jutge Llarena del Tribunal Suprem del 9 de juliol de 2018, que suspenia les funcions de diversos diputats del Parlament.

Amb aquesta suspensió, contrària a la llei, es vulnera el dret dels ciutadans a participar en els afers públics directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions per sufragi universal, recollit a l’article 23.1 de la Constitució i el 25 a) del Pacte Internacional dels Drets civils i polítics de les Nacions Unides.

De fet, aquest recurs és un pas previ imprescindible per poder arribar, finalment, al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, ja que si el recurs és desestimat pel Tribunal Constitucional, es plantejarà la petició d’emparament al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides. Allà, s’hi cercaran mesures cautelars per la vulneració de drets polítics, amb la voluntat que es pronunciïn com en els casos recents de Jordi Sànchez o de l’expresident del Brasil Lula da Silva.

La suspensió dels parlamentaris i la seva substitució per d’altres diputats, contrari al dret parlamentari, afecta la representació política que els han conferit els electors afectant les majories parlamentàries i limitant els drets exercits per la ciutadania a les eleccions del 21 de desembre de 2017. També afecta els drets a la llibertat personal, d’expressió i d’associació recollits en totes les normes de Drets humans de la Constitució, europees i de les Nacions Unides.

L’Assemblea Nacional Catalana dona suport a aquesta iniciativa i a totes les que es plantegin en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius, de les institucions i del Parlament com a dipositari de la sobirania del nostre poble.

A continuació teniu la relació de noms dels demandants:

  • Jaume Cabré i Farré, Escriptor.
  • Josep M Antràs Badia, Advocat, ExDegà del Col·legi d’Advocats.
  • Magda Oranich Casagran, Advocada.
  • Borja de Riquer i Permanyer, Historiador.
  • Benet Nomdedéu Tobella, Metge.
  • Maria Favà Compta, Periodista.
  • Pilar Rebaque Mas, Advocada.
  • Anna Sallés i Bonastre, Historiadora.
  • Abel Valentí Pié Lacueva, Advocat.
  • Carles Duarte i Montserrat, Poeta.
  • Carles Sales Pastor, Actor.
  • Carme Sansa i Albert, Actriu.
  • Antoni Llimona Botey, Pagès.
  • (Pep) Josep Riera Porta, Pagès.
  • Oriol Bohigas i Guardiola, Arquitecte.
  • Ada Parellada i Garrell, Cuinera.
  • Joan Domènec Ros i Aragonès. Ecòleg i President de l’IEC.
  • Miquel Samper Rodriguez, Advocat.
  • Roderic Guigó i Serra, Bioinformàtic (Premi Nacional de Recerca 2018).
  • Antoni Pau Strubell Trueta, Professor.
  • Carlos Adolfo McCragh Prujà, Advocat.
  • Elisenda Paluzie i Hernàndez, Economista i Presidenta de l’ANC.
  • Josep Cruanyes i Tor, Advocat i Vicepresident de l’ANC.
  • Enric Majó i Miró, Actor.
  • Patricia Sarrias Javier, Educadora Social.
  • Josep Maria Vilajosana Rubio, Professor de Filosofia del Dret.
  • Joan Torres Binefa, Directiu de Banca.
  • Jordi Roset Chaler, Empresari.
  • Isabel Brugue Aliu, Infermera.
  • Elisabet Comin Oliveres, Pedagoga.
  • David Agustí Fernàndez Aguilera, Empresari.
  • José Luis Rodriguez Vazquez, Enginyer Industrial.
  • Ricardo Ibañez Julvé, Director comercial.
  • Patricia Sierra Llaberia, Advocada.

1200px-Tribunal_Constitucional

Manifest en motiu de l’any de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Tres-cents seixanta-cinc dies de trampa.

Tres-cents seixanta-cinc dies tancats a la garjola.

Tres-cents seixanta-cinc dies humiliats.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’abús de poder.

Tres-cents seixanta-cinc dies de fred, calor, por i disciplina imposada per un sistema judicial injust, que insulta les persones que defensen la llibertat.

Tres-cents seixanta-cinc dies que no tenim la República catalana.

Tres-cents seixanta-cinc dies de catalans a punt de mobilitzar-se.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’aguantar el a por ellos.

Tres-cents seixanta-cinc dies que en Roger Espanyol no hi veu d’un ull.

Tres-cents seixanta-cinc dies de solitud a la cel·la de la presó.

Tres-cents seixanta-cinc dies pensant en la llibertat.

Tres-cents seixanta-cinc dies covant la revolució.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’abandonament de la unilateralitat.

Tres-cents seixanta-cinc dies que podríem haver dedicat a la construcció de la República catalana.

Tres-cents seixanta-cinc dies amb l’objectiu desenfocat.

Tres-cents seixanta-cinc dies de paraules rebotades al vidre.

Tres-cents seixanta-cinc dies parlant de judicis, quan hauríem de parlar d’independència.

Tres-cents seixanta-cinc dies amb la llibertat personal i nacional als tribunals espanyols.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’acords i desacords per trobar la clau que obre la porta a l’exercici dels drets.

Tres-cents seixanta-cinc dies d’inalterable dignitat.

Tres-cents seixanta-cinc dies pensant-vos.

Aquests tres-cents seixanta-cinc dies ens interpel·len i ens exigeixen compromís. No podem perdre més temps. Ens hem de mantenir ferms i decidits per fer realitat el mandat de l’1 d’octubre, per avançar obstinadament cap a la independència, que ens portarà a la República catalana. I només quan l’hàgim assolida, tindrem les claus de les presons, alliberarem els presos, podran tornar els exiliats i tota la gent represaliada veurà com s’aixequen les causes que tenen obertes.

L’ANC de Terrassa dona suport a Primàries Catalunya

El dijous 11 d’octubre es van reunir en Assemblea Extraordinària – oberta a tota la societat – els membres de ple dret de l’ANC-Terrassa per la Independència per debatre el suport de la nostra territorial a la Plataforma Primàries Catalunya a Terrassa.

Després d’un intens i perllongat debat entre els assistents a l’assemblea, es  va decidir per una inqüestionable majoria donar suport a la Plataforma Primàries Catalunya a Terrassa. 

Aquesta manera queda obert el procediment per configurar una llista oberta de candidatura republicana per les properes eleccions a l’alcaldia de Terrassa.

En conseqüència, l’ANC-Terrassa per la Independència s’integra el grup de treball local conjuntament a altres agents de la societat civil.

La voluntat és clara: aconseguir l’alcaldia amb una proposta política pro república que representi una millora en la qualitat de vida de la ciutadania, permetre una renovació i generació política gràcies a la transversalitat, superar el tacticisme i empoderar la ciutadania. 

Convidem a tothom a inscriure’s a al registre de votants de Primàries Catalunya: 

https://primariescatalunya.cat/.

Ben aviat  farem públics més detalls de les accions relacionades amb aquesta decisió estratègica presa per l’ANC-Terrassa per la Independència.

 Terrassa, 12 d’octubre de 2018

El Secretariat de l’ANC – Terrassa per la Independència

img_8453

Per la mobilització i la desobediència civil al carrer. Contra la criminalització del moviment independentista

Des de l’Assemblea Nacional Catalana constatem que:

  • Els cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol són qui exerceixen la violència, gràcies al monopoli de la violència legítima de l’Estat, que és qui ostenta el poder i en fa un ús abusiu.
  • És un error que determinats sectors de l’independentisme hagin qualificat les darreres mobilitzacions de “violentes”. Fer-ho implica adoptar el mateix discurs de criminalització i banalització de la violència dut a terme per l’Estat espanyol contra el moviment independentista.
  • Els responsables polítics dels Mossos d’Esquadra, així com tota la cadena de comandaments, haurien de fer una reflexió profunda de quin és el paper que els pertoca assumir en la present fase de construcció de la República catalana, i més encara en l’escenari actual d’expansió de l’extrema dreta.
  • La implementació de la República catalana serà possible a través d’un programa de desobediència civil no-violent, organitzat i consensuat amb tots els actors, que s’enfronti a la violència intrínseca de l’Estat espanyol, el qual utilitza i utilitzarà el monopoli de la violència com a única via per aturar les aspiracions legítimes d’autodeterminació del poble català.
  • El debat sobre la violència en els termes plantejats actualment forma part de l’estratègia de desviar l’atenció de l’objectiu principal, la independència, i de fer-nos caure en debats estèrils dintre del propi moviment.

Per tant, apostem per…

  • La desobediència civil no-violenta com a eina estratègica per assolir la República catalana.
  • Plantejar la no-violència com l’alternativa a una acceptació passiva de l’opressió. Creiem fermament que la no-violència ens permetrà implementar una República catalana amb uns espais de poder més repartits, sense odi ni venjances, amb una inclinació menor cap a la violència futura i amb uns resultats més satisfactoris i permanents.
  • Condemnar i aïllar totes aquelles declaracions que intentin criminalitzar l’independentisme tot fent una banalització i una ampliació abusiva i tendenciosa de la concepció de la violència.

Assemblea Nacional Catalana

Foto de Jordi Borràs

L’Assemblea referma la seva aposta per la unilateralitat

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana s’ha reunit en un Ple extraordinari avui, 6 d’octubre, a la seu nacional de l’Assemblea. Aquest Ple havia de celebrar-se el dia 22 de setembre, però es va posposar per poder ser tractat amb el temps i la manera adequats que requerien els temes que s’han pogut tractar durant la jornada d’avui. En aquesta jornada, han quedat aprovats 3 documents: “Fem la República catalana. Relat del que ens ha passat”, “Balanç̧ de l’acció́ de Govern de la Generalitat de Catalunya” i “Fem la República catalana. Estratègia de futur”. Els tres documents han estat aprovats amb una clara majoria, d’entre el 71 i el 88 per cent.

Primer s’ha fet una anàlisi dels esdeveniments, des de la sentència de l’Estatut del 2010 fins a l’octubre del 2017, i s’han identificat les fortaleses i debilitats acumulades. Així, en el document aprovat es denuncia que el procés que ens va portar a fer un simulacre de proclamació s’ha acabat. Aquest procés ens ha permès acumular moltes fortaleses i aprenentatges que ara s’han de posar en valor, així com aprendre i posar remei a les febleses.

Centrant-nos en l’acció de govern, podem constatar que cap dels compromisos electorals de les eleccions del 21 de desembre no s’han dut a terme. El Govern destituït pel 155 no s’ha restituït i ni el Parlament ni el Govern no estan disposats a la desobediència necessària per fer respectar la sobirania del Parlament i avançar cap a la proclamació efectiva de la República Catalana.

Balanç de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya

Davant d’aquesta situació de manca de concreció i manifesta falta d’estratègia compartida del Govern, des de l’Assemblea Nacional Catalana s’insta el president de la Generalitat i el Govern de Catalunya a tota una sèrie de punts:

  • Garantir l’acord estratègic i d’actuació entre JxC i ERC al Parlament i al Govern, i recuperar la unitat d’acció parlamentària amb la CUP, així com la unitat d’acció estratègica amb la resta d’actors socials republicans.
  • Fer balanç de les capacitats reals de les institucions catalanes per fer efectiva la República catalana en un escenari d’unilateralitat, identificar les deficiències, traçar un pla per cobrir‐les i comunicar‐lo a la població.
  • Complir els compromisos adquirits durant la investidura i preparar-se per a un embat democràtic, tot activant totes les capacitats institucionals, que han d’estar llestes, alineades i lleials a la majoria independentista del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat quan sigui necessari.
  • Materialitzar la unitat d’acció estratègica entre les institucions, els partits i les organitzacions socials republicanes en la concreció d’una coordinació permanent i en la definició d’una tàctica específica per a cada actor sobiranista.
  • Posar en marxa l’anunciat Consell de la República i presentar-ne l’estructura i les funcions.
  • Fixar, abans del proper 21 de desembre, una única i nítida estratègia de govern per a la implantació de la República catalana. I que la comparteixi i coordini tàcticament amb tots els actors polítics i entitats compromesos amb la implantació efectiva de la República, declarada el 27-O del 2017.

Si després del 21 de desembre, el Govern persisteix en aquesta disparitat manifesta i desconcertant de criteris estratègics de futur i segueix emprant un llenguatge abrandat en les formes que no es correspon en absolut amb una acció de govern que defuig la desobediència i que, persistint en l’autonomisme, legítima l’acció repressora de l’Estat espanyol, l’Assemblea no acompanyarà el Govern i serem crítics i extremadament exigents en el compliment del seu mandat, amb mobilitzacions que tindran aquesta orientació.

Demanarem al Govern que qui no es vegi amb cor de seguir amb un procés nítid d’accions de govern que condueixin cap a la proclamació efectiva de la República catalana faci un pas al costat, i deixi el seu lloc al Govern a persones que estiguin disposades a una acció més decidida, assumint els riscos propis de la desobediència.

Pla estratègic

Sobre la base de les fortaleses i debilitats identificades i el context actual, l’ANC ha traçat un pla estratègic basat en escenaris. Així, identifica només 3 escenaris que ens portarien a la independència efectiva: Referèndum pactat amb l’Estat espanyol a resultes d’una negociació directa bilateral; referèndum pactat amb l’Estat espanyol forçat per algun organisme internacional i la via unilateral.

L’ANC ha volgut posar en rellevància que ampliar la base social no és un escenari en si mateix. Encara que fóssim el 80 %, la independència no ens vindria donada, sempre hauríem de situar-nos igualment en algun dels 3 escenaris citats. A més, l’ANC entén que destensionar i pretendre una normalització en l’actual context és dilatori i desmobilitza, i no serà efectiu per assolir l’objectiu.

En referència a l’escenari de referèndum pactat amb l’Estat espanyol, l’ANC considera que totes les manifestacions del Govern del PSOE, així com de la majoria política, social i electoral de l’Estat espanyol, indiquen que aquesta via és malauradament impossible. En referència a l’escenari de referèndum pactat forçat per algun organisme internacional, el considera poc probable atesos els fets d’octubre, però sí que creu que hi ha un llindar màxim de vulneració de drets o inestabilitat econòmica que podria fer que aquest escenari es produís. Per tant, l’Assemblea considera la via unilateral com l’escenari més probable i l’únic que depèn de nosaltres i ens permet ser proactius, ateses la incapacitat del Govern espanyol d’oferir absolutament res i de renunciar a la seva cara més repressora, així com les seves debilitats pel que fa a la governabilitat. Tot i això, l’entitat estaria disposada a renunciar a la unilateralitat si qualsevol dels dos primers escenaris es convertissin, en els propers 6 mesos, en realitats tangibles i declarades sense cap marge d’ambigüitat per part dels actors implicats (Govern català, Govern espanyol, potencial mediador).

Així doncs, l’Assemblea considera que, perquè la via unilateral es desenvolupi amb èxit, cal idealment alinear els actors clau següents: Govern, Parlament, institucions i ciutadania mobilitzada. Una vegada alineats, cal revalidar la declaració d’independència al Parlament i publicar-la al DOGC, fer una proclamació solemne de la República Catalana davant del món i demanar el reconeixement internacional de la independència de Catalunya, constituint-se en Estat, baixar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat i Parlament, publicar els decrets de desplegament de la Llei de transitorietat jurídica, deixar en llibertat els presos i preses polítics i organitzar el retorn dels exiliats i exiliades.

Per tal de seguir avançant en el desenvolupament de la via unilateral, l’ANC treballarà 12 línies d’actuació claus i prioritàries. Entre elles destaquem que l’ANC desenvoluparà projectes que facin tangible la República Catalana pels ciutadans, en què s’afavoreixi una economia menys dependent dels poders polítics espanyols i dels oligopolis rendistes. Així mateix, es farà la màxima amplificació interna i internacional davant el judici als ostatges polítics, es potenciaran les eleccions primàries per a les Municipals 2019 per assolir el màxim d’alcaldies independentistes i la necessària regeneració democràtica. També es generarà un relat constant per seguir ampliant la majoria social, de manera no reactiva sinó positiva i propositiva. Es denunciarà, davant els organismes internacionals, la situació de vulneració de drets civils i polítics dels ciutadans catalans. Així mateix, es mantindrà la mobilització ciutadana.

En el front institucional, l’ANC demana al Govern, al Parlament i als partits independentistes que exerceixin un lideratge clar i efectiu que no tingui missatges contradictoris entre el que es diu i el que es fa realment. Així mateix, demana al Govern que es prepari per a la via  unilateral sense més dilacions i que treballi en aquells àmbits que s’han de reforçar per garantir la proclamació i el funcionament inicial de la República.

L’ANC vol enviar un missatge a tot l’independentisme que, si els tres actors, Govern, Parlament i societat civil, ens preparem amb responsabilitat i rigor en l’escenari de la unilateralitat, arribarem a l’objectiu de fer efectiva la República Catalana, igual com vam ser capaços de fer el referèndum de l’1 d’Octubre en les condicions més adverses..

Aquest 1-O sortim al carrer: reivindiquem-ne el mandat!

Aquest migdia es posa en marxa el web 1octubre2018.cat. El lloc web és fruit d’un acord dut a terme per la Plataforma 1 d’octubre, constituïda per diversos col·lectius i organitzacions ciutadanes, entre els quals hi ha l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu d’aglutinar i coordinar els actes unitaris del primer aniversari de l’1 d’octubre arreu del país.

Des d’aquest espai, i també des de l’Assemblea, fem una crida a la societat a reclamar-ho tot, exigir-ho tot i conjurar-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorgar tota la legitimitat al seu resultat.

Al web 1octubre2018.cat s’hi recolliran a partir d’avui tots els actes reivindicatius que es duran a terme durant el cap de setmana previ i també durant tota la jornada del primer d’octubre. Les accions tindran lloc de manera descentralitzada tant la mateixa jornada com el cap de setmana previ a la majoria de poblacions del país per tal que cada municipi pugui recordar i reivindicar la fortalesa i el mandat de la jornada.

Així mateix, us informem que, a banda dels actes que tindran lloc arreu del territori, a les 18.30 h convidem la ciutadania a participar d’una marxa el proper 1 d’octubre a Barcelona per tal de demanar que es faci efectiu el mandat de l’1-O. Això no exclou que pugui haver actes organitzats a la resta de territori al llarg de la tarda, consulteu-los a mida que es vagi nodrint el web.

A continuació, detallem les entitats que conformen la Plataforma 1 d’octubre, tot i que s’espera que en els propers dies s’anirà ampliant:

  • Agents Rurals per la República
  • Assemblea Nacional Catalana
  • Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI)
  • Bombers per la República
  • Clam per la llibertat
  • Comitès de Defensa de la República (CDR)
  • Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)
  • Grup Impulsor del Parlament Ciutadà
  • Joves Nous Catalans
  • L’Eina – Espai Jove de la Intersindical – CSC
  • Òmnium Cultural
  • Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC)

L’1-O vam votar i vam guanyar. Ara tocar fer la República catalana!

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Manifest en motiu dels 11 mesos d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui fa onze mesos que l’expresident de l’Assemblea, Jordi Sánchez, i el President d’Òmnium,Jordi Cuixart, estan tancats a la presó per delictes inexistents que no van cometre. I en tot aquest temps no hem parat de mobilitzar-nos exigint l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la resta de represaliats: el President Puigdemont, la Presidenta Forcadell, el Vicepresident Junqueras, els Consellers Bassa, Comín, Forn, Ponsatí, Puig, Romeva, Rull, Serret, Turull i l’AnnaGabriel, la Marta Rovira, en Valtònyc, l’Adri, la Tamara i molts d’altres, víctimes d’aquesta causa general contra l’independentisme.

 

Tots ells han esdevingut ostatges polítics que l’Estat ens mostra com exemple del que ens potpassar si insistim en la nostra determinació. Ens volen aturar a costa de laminar els nostres drets civils i polítics. Avui les preses i els presos polítics, les exiliades i exiliats, les persones investigades i encausades, així com les seves famílies paguen el preu per exercir els nostres drets: El dret a la manifestació, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, i al vot, els presos polítics i exiliats.

Fa pocs mesos els tenim més a prop, certament. Els han traslladat a presons catalanes perquè era el seu dret, i no per cap concessió d’una suposada distensió que no veiem en els fets. Aixòha permès a les famílies accedir-hi més fàcilment, i a nosaltres poder-nos mobilitzar més a prop de les cel·les on estan tancats, però ni de bon tros estem més alleujats per això. En aquest temps hem picat cassoles, enviat cartes, interpel·lat a les institucions, arreu del món per demanar el seu alliberament. I hem fet manifestacions, concentracions, sopars grocs i organitzat tota menad’esdeveniments, pacíficament.

Però no només no hem obtingut la resposta justa i desitjada sinó que hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços i les pancartes impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els hi regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no permetrem mai. No caurem en la guerra de llaços, però tampoc ens retallaran la llibertatd’expressió. Abans es cansaran ells de treure’n que nosaltres de posar-ne encara més a les places i carrers.

I denunciem la utilització de l’extrema dreta per part de certs estaments i partits de l’Estat, amb l’objectiu de trencar el país i dividir la societat, i els hi diem alt i clar que no se’n sortiran. I de lamateixa manera també exigim a les nostres institucions que plantin cara a aquesta impunitat,que no en pot passar ni una més, que al feixisme se’l combat des de la legitimitat de les nostresinstitucions.

La única cosa que esperem ara del govern espanyol de Pedro Sánchez és que insti a la FiscalGeneral que retiri tots els càrrecs contra els presos, exiliats i encausats i deixi d’atribuir-los unasuposada violència, del tot inexistent als ulls d’Europa i del món sencer.

En pocs mesos començarà el judici, i malgrat les irregularitats procedimentals, les absurdes acusacions sense proves i els evidents contrastos amb la justícia europea que fan envermellir devergonya davant la inexistent separació de poders a l’Estat, la justícia espanyola ja té llestes lessentències condemnatòries. S’albira un càstig judicial injust i dolorós al que caldrà respondre.

I tenim la força! Ara fa pocs dies, vam tornar a omplir, per setè any consecutiu, els carrers de Barcelona per fer efectiu el mandat del referèndum del passat u d’octubre, perquè Catalunyaesdevingui un estat independent: la República catalana.

Justament per això exigim avançar cap a la República catalana, perquè sabem que només amb la República catalana serem capaços d’alliberar els presos i fer que tornin els exiliats sense pora represàlies de cap mena, i per això no cedirem en la lluita per assolir-la el més aviat possible.

Perquè República és Llibertat, Fem la República catalana!

image-115

Som-hi! Fem la República catalana

Ho hem tornat a fer. Ahir vam desbordar l’avinguda Diagonal de Barcelona de color corall i vam exigir que s’apliqui el mandat de l’1 d’octubre. Va ser una jornada històrica, la setena consecutiva, on vam redescobrir-nos, vam demostrar que la repressió no té l’efecte que voldrien i que estem ferms i decidits a fer la República catalana. Diguin el que diguin, sabem que ahir en vam ser molts, moltíssims.

Des de l’Assemblea, agraïm i compartim aquest èxit amb tothom qui l’ha fet possible. La força de la gent és la nostra gran fortalesa, i així va tornar a quedar demostrat fent una manifestació encara més massiva.

Agraïm especialment als més de 2.000 voluntaris que s’hi han deixat la pell, no només ahir, sinó també des de fa moltes setmanes, dedicant moltes, moltíssimes hores del seu temps lliure a treballar incansablement per un objectiu clar: la independència.

També agraïm molt profundament la presència dels Dimonis de Pallejà, de músics i Grallers per la Llibertat i de centenars de colles i col·lectius de cultura popular que es van organitzar i repartir per tota l’avinguda Diagonal, així com els actors i col·laboradors que ho van fer possible; van omplir d’alegria, color i vida els trams. I per acabar, un agraïment també a totes les assemblees territorials, sectorials i exteriors de l’ANC que es van coordinar les setmanes prèvies a la Diada, i es van organitzar i repartir en molts trams per fer visible la diversitat del moviment independentista o van organitzar rèpliques de la Diada per la República catalana a l’exterior.

Sense cadascun dels que ahir vau ser a la Diagonal, no hauria estat possible l’èxit de la Diada per la República catalana.

Us animem a visualitzar el vídeo final que vam reproduir durant l’acte final de la Diada per la República catalana. Volem que hi hagi una voluntat majoritària del Parlament i un Govern disposat a implementar-la. Perquè la mobilització ciutadana hi és més forta que mai.

Nosaltres hi som. Ferms i decidits.

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Manifest de l’ANC “Fem la República catalana”

Fem la República catalana

Un any més, l’Assemblea torna a convocar la ciutadania a manifestar-se al carrer l’Onze de Setembre per mostrar l’amplíssim suport dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a l’objectiu d’assolir la República catalana.

Avui, un cop realitzat el referèndum i haver-lo guanyat, contra pronòstic i amb tot un Estat en contra exercint violència contra la població, tornem a sortir al carrer, aquest cop per exigir que es compleixi amb el mandat democràtic de l’1 d’octubre de 2017, quan vam decidir esdevenir República.

Una victòria que vam revalidar el passat 21 de desembre, amb tot l’aparell de l’Estat en contra, un altre cop. I ho vam fer després de veure com empresonava impunement en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart per defensar els nostres drets civils i polítics per delictes infundats i una violència inexistent.

I vam persistir malgrat la destitució il”legal i il”legítima del nostre Govern, l’empresonament de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, del Vicepresident Oriol Junqueras i dels consellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull, així com de la marxa forçada a l’exili del President Carles Puigdemont i dels consellers Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret. Un camí al qual també s’han vist abocades les dirigents polítiques Marta Rovira i Anna Gabriel i els activistes Valtònic i Adri Carrasco, fruit d’una repressió que han patit també Tamara Carrasco i molta altra gent.

Però la repressió no només no ens ha aturat, sinó que ens ha donat renovades forces, perquè sabem que només la clau de la República podrà alliberar els ostatges polítics i fer que tornin els exiliats sense patir represàlies. Per això, no cedirem en la nostra lluita per assolir-la. Perquè els volem lliures i a casa, i perquè mai més cap persona torni a ser empresonada per raons polítiques.

Som molt conscients dels obstacles que tenim davant, el context de repressió que estem patint per part dels aparells de l’Estat i de la violència de l’extrema dreta als carrers. En aquests darrers mesos hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços, les pancartes i els domassos impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no aconseguiran.

Fa pocs dies, el President de la Generalitat ens va demanar que des d’ara fins al judici ens mobilitzéssim. Ho farem, com ho hem vingut fent fins ara. Però la majoria independentista al Parlament i el Govern també han de fer la feina que els pertoca, perquè tenen el mandat democràtic de l’1 d’octubre i han de complir amb el compromís de fer-lo efectiu. Per això també els vam votar.

És hora de recuperar la unitat d’acció i, des de la diversitat d’actors existents, traçar una nova estratègia que ens permeti fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre al més aviat possible. Ens cal que els que van proclamar la República complint el mandat del referèndum ens expliquin per quina raó no es va fer efectiu aquest mandat i com i quan el farem possible.

Tenim la majoria parlamentària per fer efectiva la República catalana; tenim una societat civil forta, preparada i mobilitzada, amb una Assemblea al davant, preparada per superar les dificultats i aconseguir l’objectiu: la independència del país. És l’hora que entre tots, junts i coordinats, salvem els obstacles que resten i fem efectiva la República catalana.

11 de setembre 2018.

BANNER_FACEBOOK.png

L’Assemblea respon a SCC. Primer cal demanar públicament la llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen sobre Jordi Sànchez

El passat 6 de juny, Societat Civil Catalana (SCC) demanava públicament una reunió amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en un acte informatiu organitzat per Nueva Economía Fórum. L’ANC, però, no en va rebre cap petició formal. Dies més tard, el 15 de juliol, SCC va tornar a sol·licitar públicament una trobada, altre cop sense enviar cap tipus de comunicació a l’ANC.

Finalment, el passat 27 de juliol, va arribar a la seu de l’Assemblea una carta de José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana, adreçada a la seva presidenta, Elisenda Paluzie, en la qual demanavauna reunió amb l’ANC, tan aviat com fos possible, per “rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats”. La carta no contenia cap referència a la situació de repressió política ni a la vulneració de drets fonamentals que viu el poble de Catalunya, ni tampoc a l’existència de presos i exiliats polítics.

Davant d’aquest fet, el 9 d’agost, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va respondre a la petició amb una carta, en què manifestava que “contribuir a un clima de concòrdia i convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats és, certament, un objectiu que l’Assemblea comparteix”. No obstant això, indicava que “la primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb la vulneració de drets fonamentals i la repressió política”.

Després de denunciar la situació en què es troba Jordi Sànchez, predecessor de Paluzie, a la qual Rosiñol no feia cap esment en la seva carta, l’ANC va respondre que “si l’entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès”.

A continuació podeu llegir la carta completa:

Benvolgut senyor,

He rebut la seva carta del passat 26 de juliol, en què sol·licitava una reunió amb l’associació que presideixo, l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu de contribuir a un clima de concòrdia ¡ convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles ¡ ciutats. Aquest és, certament, un objectiu que compartim. La primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb lavulneració de drets fonamentals i la repressió política.

Així, es dona la circumstància que el meu predecessor en la presidència de l’ANC, Jordi Sànchez, és en presó preventiva des del passat 16 d’octubre, per activitats pacífiques desenvolupades en representació de I’ANC, com ara manifestacions o l’organització de la campanya del Sí, entre d’altres. La seva detenció és clarament arbitrària, segons els estàndards del dret internacional, i així l’hem denunciada davant del grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides. La privació de llibertat de Jordi Sànchez resulta de l’exercici de drets com el de llibertat d’associació i reunió, el de llibertat d’opinió i expressió, i el de participació en la vida política, drets que estan protegits per la Declaració de Drets Humans de Nacions Unides i pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol. També hi hem denunciat el no compliment d’estàndards internacionals relatius al dret a un judici just i el fet que la privació de llibertat constitueix una violació del dret internacional per raonsde discriminació basada en l’opinió política.

Si entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès, per tal d’intercanviar idees sobre com la defensa dels respectius objectius polítics de les nostres entitats (en el nostre cas, la independència de Catalunya per mitjans democràtics i pacífics, i en el seu el manteniment de Catalunya dins de l’Estat espanyol) pot fer-se preservant el respecte, la convivència i el diàleg democràtic entre tota la ciutadania catalana.

Creiem que el que li demanem és un gest de distensió que permetria obrir una nova etapa en eldebat polític al nostre país.

Aprofito l’avinentesa per saludar-lo cordialment,

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Barcelona, 9 d’agost de 2018

Implementem el mandat de l’1 d’octubre

Aquest dissabte, 4 d’agost, el Secretariat Nacional de l’ANC s’ha reunit a Mollerussa amb la mirada fixada a la Diada per la República catalana i el proper 1 d’octubre. L’1 d’octubre de 2017 és el dia en què el poble de Catalunya va prendre les regnes del seu propi futur i es va autodeterminar, amb una repressió i una violència sense precedents per part de l’Estat espanyol des de la instauració de la “democràcia”. Aquell dia vam ser realment sobirans i el mandat que se’n desprèn no es pot ni ignorar, ni devaluar. És per això que aquesta data i el seu mandat es vol posar en valor.

Cada territori està preparant actes i accions que poden tenir enfocaments molt diferents segons com es va viure a cada col·legi o municipi. Així que, juntament amb tots els actors que van fer possible l’1 d’octubre, es commemorarà que vam votar i vam guanyar i es treballarà perquè es faci efectiu el mandat de les urnes i el que vam defensar junts l’1 d’octubre.

Per tal de recollir totes les activitats, actes i accions que es puguin programar per aquell cap de setmana i pel mateix dia 1, des de qualsevol de les entitats o col·lectius, es farà un web específic.

També s’ha acordat la col·locació de plaques commemoratives als col·legis electorals i fer un acte simultani descentralitzat, on cada territori decidirà si és més adient fer-ne un a cada col·legi, a cada municipi o agrupant municipis propers, que serveixi de tancament de la jornada.

L’ANC aprova demanar l’ingrés a l’UNPO

En el full de ruta de l’ANC, aprovat a la darrera Assemblea General Ordinària, figura com a objectiu estratègic aconseguir el màxim suport internacional, així com establir vincles amb els pobles i les organitzacions socials de la comunitat internacional amb la finalitat d’identificar suports i ser pro-positius en l’oferta del paper que pot jugar Catalunya com a aliada.

Per tal de donar compliment a aquest mandat, l’ANC ha aprovat per unanimitat entrar a formar part de l’organització UNPO, Unrepresented Nations and Peoples Organization. Aquesta és l’única organització internacional no governamental dels pobles sense estat i, per tant, qui és membre de l’UNPO en representació d’un poble sense estat són organitzacions de la societat civil, partits polítics o entitats no governamentals que treballen activament pel dret a l’autodeterminació dels seus pobles. A més, UNPO és un fòrum internacional amb la finalitat que els seus membres puguin participar activament en les organitzacions internacionals establertes pels estats del món.

No hi haurà República catalana sense memòria

Per tal de recuperar la memòria històrica com a pilar bàsic d’un país reconciliat, el Secretariat Nacional ha aprovat treballar per a l’anul·lació dels judicis sumaríssims, enfortir el banc d’ADN, l’obertura de les fosses comunes, la recuperació del patrimoni espoliat, eliminar la simbologia franquista i recuperar la memòria oral, sense oblidar que cal afrontar la memòria també des d’una perspectiva de gènere, amb polítiques de memòria transversals i responsables.

Per portar-ho a terme es contactarà i es col·laborarà amb entitats memorialistes i amb les institucions directament implicades, per tal d’oferir l’Assemblea com a cadena de transmissió apropant la importància de la memòria històrica arreu del territori.

Hi haurà una presentació del grup de treball de memòria històrica de l’Assemblea en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) el 21 d’agost a Prada amb el nom “No hi ha República catalana sense memòria”.

logo2018

La (in)justícia espanyola queda en ridícul a Europa

Avui, el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, ha decidit refusar l’extradició del president català exiliat Carles Puigdemont i retirar les euroordres de detenció dictades no només contra ell, sinó també contra Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí; com també la demanda d’extradició de la secretària general d’ERC Marta Rovira. Amb això ha fet un ús interessat de les euroordres, que el jutge ha retirat quan les decisions judicials no li han agradat. Cal recordar que, la setmana passada, el Tribunal de Schleswig-Holstein va descartar els delictes de rebel·lió i sedició del president Puigdemont i només va proposar lliurar-lo per malversació.

Amb aquesta decisió, el jutge Llarena queda completament en evidència i entra en una contradicció sense precedents: hi ha 7 polítics catalans a l’exili, 5 d’ells eren membres del Govern català el passat 1 d’octubre, que es poden moure lliurement per Europa, però que no poden posar un peu en territori espanyol sense ser detinguts, mentre que a l’Estat espanyol hi ha 9 ostatges polítics, acusats de delictes gravíssims i inexistents com és la rebel·lió –que la justícia belga i l’alemanya han descartat–, que es troben en presó preventiva des de fa mesos i sense haver-se ni tan sols celebrat un judici.

La justícia espanyola està fent un abús sense precedents d’un mecanisme com és l’euroordre, que implica un reconeixement mutu dels sistemes judicials dels estats de la Unió Europea. Amb aquestes retirades es demostra que s’estan manipulant políticament els instruments jurídics, que la justícia espanyola no reconeix les seves homòlogues europees, en allunyar-se dels principis que fonamenten la Unió Europea, i que no li importa el descrèdit de les institucions espanyoles quan l’objectiu és acabar amb un moviment polític pacífic i democràtic com és l’independentisme català.

Exigim de nou la llibertat dels ostatges polítics, el retorn dels exiliats i el sobreseïment del cas. D’altra banda, després d’aquestes victòries judicials internacionals, instem la majoria parlamentària catalana i el Govern de la Generalitat a establir una estratègia coherent per reprendre el camí cap a la independència, ja que és l’única opció d’aconseguir la República Catalana, la llibertat dels ostatges polítics i el retorn dels exiliats;  a la vegada que demanem, ara sí, que s’activi i es posi en marxa el Consell de la República.

Assemblea Nacional Catalana

logo2018

1024px-TRIBUNAL_SUPREMO_DE_ESPAÑA.jpg

La justícia alemanya descarta rebel·lió i sedició. Cal alliberar immediatament els presos polítics catalans!

El Tribunal de Schleswig-Holstein ha decidit avui tramitar l’euroordre d’extradició del president Carles Puigdemont pel delicte de malversació. En canvi, els de rebel·lió i sedició s’han acabat per descartar, ja que el Tribunal ha considerat que no es pot provar violència en els fets pels quals se’l volia extradir i perquè el delicte de sedició no està reconegut al codi penal alemany. A més, el Tribunal ha deixat el president Puigdemont en llibertat provisional mentre es resolen els possibles recursos per part de la defensa de Carles Puigdemont o de la Fiscalia alemanya.

Per aquest motiu, les Assemblees Exteriors de l’ANC han convocat manifestacions avui mateix, davant dels principals consolats espanyols, sota el lema: “Justícia espanyola, la vergonya d’Europa. Allibereu els presos polítics catalans!”. A Catalunya la manifestació convocada per dissabte a les 19h amb el lema “Ni presó ni exili. Us volem a casa” pren una nova dimensió. Ha de ser un clam per la llibertat i la retirada de les acusacions.

Tot i que s’han descartat els delictes de rebel·lió i sedició, la justícia de Schleswig-Holstein ha considerat que podria haver-hi malversació. Cal recordar que, si bé el jutge Llarena i la Guàrdia Civil consideren que el Referèndum de l’1 d’octubre es va finançar amb recursos públics, el fins ara ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha reconegut públicament i diverses vegades que no es va dedicar cap euro a finançar-lo.

Aquesta decisió, juntament amb la decisió presa al maig per la justícia belga de rebutjar l’euroordre, suposa un fort revés al jutge Llarena i a la justícia espanyola, ja que, malgrat l’extradició, posa en dubte tota la instrucció feta des de Madrid i deixa en evidència que no hi ha hagut ni delicte de rebel·lió, ni de sedició. Cal recordar que les penes de presó per malversació poden ser de 2 a 6 anys de presó, molt inferiors als 15 o 30 anys pels delictes de sedició i rebel·lió, respectivament. En pocs dies se sabrà també la resolució de la justícia escocesa, que està pendent de decretar si extradeix o no la consellera Clara Ponsatí. Tot i això, la Sra. Ponsatí tampoc no ha estat empresonada preventivament, fet que torna a deixar al descobert la parcialitat i duresa injustificades de la justícia espanyola, que no només acusa els nou presos polítics catalans d’uns delictes que ni Alemanya ni Bèlgica consideren, sinó que és l’única de les quatre justícies europees que els manté empresonats preventivament.

Per un delicte (rebel·lió) que segons la justícia alemanya no existeix tenim 9 dirigents polítics i socials a la presó des de fa mesos i es vol suspendre 6 diputats pervertint les eleccions del 21 de desembre. Exigim que s’alliberin immediatament els presos i es retirin les acusacions.

La instrucció de Llarena xoca frontalment, també, amb les declaracions i afirmacions que organismes i entitats internacionals han fet al voltant dels empresonaments preventius. Així, tant Amnistia Internacional com el Comissariat dels Drets Humans de l’ONU han denunciat la regressió dels drets humans a l’Estat espanyol i han recomanat diàleg per a solucionar un conflicte polític.

Un procés complex que encara es pot allargar de 6 a 9 mesos

El president Carles Puigdemont va ser detingut el passat 25 de març a Schleswig-Holstein per l’euroordre que el jutge Llarena havia reactivat dies abans, posant Alemanya i Europa al centre del debat polític del conflicte que pateix Catalunya. El procés, llarg, ha iniciat la seva resolució avui amb una decisió contundent: ni rebel·lió, ni sedició, seguint l’estela de la justícia belga.

Tot i que el jutge ha decidit extradir-lo pel delicte de malversació, no ha considerat necessari dictar presó provisional, de manera que, en contrast novament amb la justícia espanyola, podrà seguir lliure a Alemanya fins que es resolguin els possibles recursos que la Fiscalia o la defensa del president Puigdemont puguin presentar per recórrer la decisió, primer al Tribunal Federal, i posteriorment, al Constitucional alemany. Un procés que es pot allargar entre 6 i 9 mesos.

Manifest dels familiars dels joves d’Altsasu en la manifestació del 16 de juny a Pamplona

DECLARACIÓN DE MADRES Y PADRES DE ALSASUA DEL DÍA 16 DE JUNIO DE 2018 EN PAMPLONA

Las madres y padres de Alsasua os queremos enviar un caluroso abrazo y daros las gracias de todo corazón por vuestra solidaridad, aliento, apoyo y ayuda. Hoy en Iruñea- Pamplona se está desarrollando una de las mayores manifestaciones de la historia de Navarra, sino la mayor, para reclamar Justicia y la liberación de nuestros hijos. Tal y como vuestro Pueblo ya conoce y está padeciendo, la represión y la vulneración de los derechos fundamentales que provienen desde las estructuras centrales de poder nos está obligando a realizar este sobresfuerzo. Porque se ha cometido un auténtico atropello judicial con la condena a largos años de prisión para nuestros hijos y porque no podemos, la sociedad no puede permitir que se repitan situaciones de este tipo. Siete de ellos se encuentran ahora mismo encarcelados a cientos de kilómetros de sus hogares, con una pena de entre 9 a 13 años de cárcel a la espalda, que van a truncar su vida y su futuro y van a hipotecar el día a día de sus familias.

Desde hace un año y medio venimos denunciando la vulneración de derechos y de principios básicos. Se han vulnerado durante la instrucción de la causa, durante la fase de juicio oral, y en la misma sentencia. Se han vulnerado derechos y principios legales con la imposición de prisión preventiva para tres de nuestros hijos que llevan más de año y medio y con el encarcelamiento reciente de otros cuatro de nuestros hijos alegando el riesgo de fuga. No ha existido, ni existe riesgo de fuga cuando se han presentado voluntariamente antes los juzgados tantas veces como se les ha requerido. No existe riesgo de fuga cuando desde julio del año pasado sabían que la fiscalía pedía un total de 375 años de cárcel y no se han movido de sus casas. No ha existido, ni existe riesgo de fuga cuando antes de que fueran detenidos llevaban cinco días haciendo vida normal e incluso reincorporándose al trabajo desde que conocieron la salvajada de esta sentencia. No hay riesgo de fuga y por ello nuestros siete hijos deben estar en libertad ya, en sus hogares retomando su vida, sus trabajos y sus estudios.

Lo que sí hay es un deseo indisimulado de venganza y un tribunal que no ha buscado la verdad. Se han utilizado de manera torticera la calificación de los hechos como terrorismo para usurpar la competencia al juzgado ordinario de Navarra y trasladar la causa a un tribunal excepcional como la Audiencia Nacional. Un tribunal permeable a las influencias exteriores. La sombra de la Guardia Civil, y no sólo la sombra, ha sobrevolado en todo este proceso. La jueza instructora Lamela, la que no permitió a las defensas la inclusión de pruebas y relatos de testigos, está condecorada por la Guardia Civil. La Guardia Civil ha llevado a cabo la investigación de esta causa. ¿Dónde queda la imparcialidad en la investigación de los hechos? La Guardia Civil ha detenido a nuestros hijos. Testigos y peritos han sido miembros de la Guardia Civil. Y lo que es más alarmante, la presidenta del Tribunal que ha condenado a estos ocho jóvenes, está casada con un Coronel de la Guardia Civil y harecibido la cruz al mérito de la Guardia Civil. ¿Dónde queda la neutralidad del tribunal y de la Justicia?

No se les ha condenado por terrorismo, pero el objetivo expeditivo está más que cumplido. Y por si fuera poco, antes de ayer supimos que la fiscalía ha recurrido la sentencia, pretendiendo alargar este sufrimiento. No conforme con la barbaridad de la condena impuesta, la fiscalía tiene sed de más castigo, más sufrimiento, más venganza. No podemos soportar semejante atrocidad.

Tal y como sostienen diferentes asociaciones de abogados y de juristas que han estudiado la sentencia, las condenas son muestra de ensañamiento y crueldad. Son absolutamente desproporcionadas. Incluso dando por buena la descripción de los acontecimientos de aquella faedica noche, los juzgados ordinarios suelen condenar este tipo de hechos con multas, indemnizaciones y bajas penas que no suponen ingreso en prisión. 9571 casos similares ocurrieron en el año 2016. Retamos a que se nos indique en cuántos casos equivalentes, -donde la lesión más grave ha sido una fractura de tobillo y donde no se han utilizado armas-, se ha castigado con penas que supongan el ingreso en prisión. Hace pocos días hemos conocido la sentencia sobre unos hechos similares ocurridos con unos Policías Nacionales en un bar de Pamplona y la condena máxima ha sido de un año y nueve meses.

Estamos ante un abuso de poder. Un abuso de poder intolerable. Nos dicen que hay que respetar las decisiones judiciales y la separación de poderes como base de la democracia. Pues bien, cuando Mostesquieu desarrolló la teoría de la separación de poderes, no hablaba sólo de separación, también hablaba de equilibrios de poderes con el fin de que ninguno abusara del que tuviera conferido. Hablaba de equilibrios y de vigilancia mutua en el respeto de los derechos humanos y los principios democráticos. Hablaba de que el poder detenga al poder.

Por ello, y en la defensa de la calidad democrática, los derechos humanos, los principios que deberían ser garantizados en un verdadero Estado democrático de Derecho, la convivencia, la paz, la libertad y la Justicia con mayúsculas, solicitamos a los actores institucionales, políticos, sociales, académicos, mediáticos y del sistema judicial a que propongan e implementen las medidas necesarias para revertir esta situación injusta y para impedir que nada parecido pueda ocurrir a ninguna ciudadana o ciudadano.

Medidas legales para impedir el uso extensivo de la ley y los abusos de poder. Medidas para reformar rigurosamente el delito de terrorismo en el sentido de lo recomendado por los Relatores de Naciones Unidas. Medidas para que ninguna persona navarra pueda ser juzgada por hechos ocurridos en Navarra en otro juzgado que no sea el ordinario, tal y como ya ocurría antes de la limitación de los Fueros en 1841. (Un apunte revelador: la única excepción a la jurisdicción ordinaria en aquella época era la Santa Inquisición ubicada en Logroño). Medidas para acotar la injerencia externa y el excesivo poder de unos tribunales excepcionales.

Queremos Justicia. Exigimos justicia con mayúsculas, justicia garantista, justicia enraizada en nuestra tierra, justicia que actúe al nivel de los estándares democrátiticos de respeto a los derechos y las libertades que prevalecen en la sociedad navarra.

ESKERRIK ASKO

MUCHAS GRACIAS

JUSTIZIA NAHI DUGU. RECLAMAMOS JUSTICIA. ALTSASUKOAK ASKE! LIBERTAD PARA LOS SIETE DE ALSASUA.

Df0wBJGVMAAq0Jd

 

L’ANC crida a recuperar l’1 d’octubre i mobilitzar-se contra el 155

L’Assemblea Nacional Catalana considera que és el moment de recuperar el mandat de l’1 d’octubre i deixar de cedir davant del xantatge del 155, per això crida a manifestar-se de manera clara i contundent en defensa de les institucions legítimes de Catalunya.

La ciutadania de Catalunya va votar majoritàriament la restitució (mitjançant el suport a les forces republicanes) del Govern legítim el passat 21 de desembre, que havia estat il•legal i il•legítimament destituït per part del Govern espanyol el 27 d’octubre.

Tots els consellers nomenats pel President Quim Torra tenen els drets polítics intactes i no hi ha cap base legal per no publicar els seus nomenaments al DOCG. Malgrat això, el Govern espanyol incompleix el compromís de retirar l’aplicació de l’article 155 un cop s’hagués posat en marxa el nou Govern. Un incompliment més d’una llarga llista en què el tripartit nacionalista de PP, PSOE i Cs ha torpedinat tots els intents de fer un govern efectiu.

L’ANC constata, doncs, que el Govern espanyol ha decidit mantenir un estat d’excepció a Catalunya per evitar reconèixer el conflicte polític, i pretén acabar per la via repressiva i judicial amb la voluntat majoritària del poble de Catalunya.

La defensa de les institucions catalanes per recuperar la gestió dels serveis bàsics i la salvaguarda de l’autogovern són una tasca necessària però no suficient per garantir els nostres drets democràtics, ja que l’objectiu continua sent l’assoliment de la República catalana, donant compliment al mandat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Per aquesta raó, l’ANC crida a totes les entitats i organitzacions democràtiques a respondre de manera unitària, transversal i contundent contra aquesta provocació, i demana una resposta que faci inviable la intervenció continuada de l’Estat espanyol a les institucions catalanes.

Façana del Palau de la Generalitat