Manifest “Llibertat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez”

L’Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978. Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.

El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. L’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots. 

Empresonar representants de la societat civil forma part de l’estratègia de l’Estat per tensionar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L’objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil. 

En són capaços, ja ens ho van demostrar l’1-O. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social. No ho permetrem i no ho aconseguiran. 

Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat.

Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l’1 d’octubre és inepel·lable i més vigent que mai. 

Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l’Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. 

Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia!

Carta de Jordi Sànchez “El moment de la veritat”

Benvolgues amigues i amics,

Després de molts moments intensos arribem al moment de la veritat. El poble va parlar l’1 d’octubre, la majoria parlamentària i el govern han assumit el mandat i han dissenyat una estratègia guanyadora.

S’ha optat per oferir diàleg i entesa al govern espanyol per fer més transitables aquests darrers passos cap a la República. Malgrat això l’horitzó que s’intueix és una reacció antidemocràtica del govern espanyol.

La decisió de donar dimarts passat una oportunitat al diàleg va ser una aposta arriscada però honesta. Ningú sap del cert si el diàleg arribarà a bon port, però hi ha el convenciment que calia haver-ho intentat. Així ho demanen els actors internacionals que en aquests moments intenten obrir canals de comunicació entre els governs català i espanyol.

La premsa internacional ha recollit i valorat aquesta voluntat de diàleg. El govern espanyol i els principals partits no han valorat el gest i s’han refugiat en la intolerància que els caracteritza.

Els propers dies seran determinants. Ningú ha de témer; la mà estesa al diàleg és absoluta i honesta, però en cap cas amaga cap renúncia a la proclamació de la República, ni menys encara es pot interpretar com una via al reformisme constitucional. Els nervis i neguits són comprensibles. Però aquests no ens poden portar ara a desconfiar d’aquells que fins ara tan bé ens han representat.

Dilluns serà un dia determinant. Al matí l’Audiència Nacional decidirà com procedir sobre les denúncies per sedició contra la meva persona, el president d’Omnium, el major i una intendent dels Mossos d’Esquadra. Tinc la sensació que estem sent utilitzats com a ostatges per part de la fiscalia i altres altes instàncies espanyoles. També dilluns el govern Rajoy decidirà amb molta probabilitat dinamitar les institucions de la Generalitat per posar-les sota el seu control.

Passi el que passi les properes hores, us emplaço perquè:

  1. Mantinguem la cadena de confiança que ens ha fet tan forts fins al dia d’avui. Mantinguem la certesa que no hi ha marxa enrere en la nostra determinació de construir un nou Estat independent en forma de República.
  2. Estiguem atents als canals de comunicació davant possibles mobilitzacions i no descartem novament aturades massives del país.
  3. Mantinguem sempre una resposta no violenta i pacífica davant la més que probable actitud repressiva i violenta de les forces policials. Ells necessiten un relat violent per justificar les seves decisions i repressió. No els hi donarem. Som gent pacífica.
  4. No defallim. Si ens mantenim units i ferms, dirigents polítics i poble, la fortalesa que tenim és immensa i guanyadora.

Gràcies pel vostre compromís. Amb l’esforç i generositat de tots guanyarem. Una abraçada!

Jordi Sànchez

President de l’Assemblea Nacional Catalana

36737371433_d7cb1a659b_z

L’ANC dona suport a la via de diàleg del Govern

Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, es mostra, després del Ple que va aprovar i suspendre de manera temporal la declaració d’independència ahir, esperançat davant les possibilitats de buscar vies de diàleg internacionals al conflicte entre Catalunya Espanya.
Sànchez remarca el caràcter “històric” de la formulació de la declaració i considera la seva suspensió temporal com una eina “per garantir que la comunitat internacional obri vies de diàleg per assegurar el trànsit cap a la nova República”, tot complint les garanties democràtiques.

El president de l’ANC mostra “plena confiança” en el govern, però també en la força del civisme i de la gent, l’única que, segons ells, permetrà seguir endavant. “Avui la comunitat internacional ha vist qui té voluntat de dialogar i qui no”.

Tancament del web
Paral·lelament, la Guàrdia Civil va tornar a bloquejar ahir el web de l’ANC. Si bé s’hi pot accedir des del domini .barcelona, Sànchez considera aquest gest com un preludi d’una resposta de l’Estat “forçada i violenta”, i no es mostrar gaire esperançat que el govern espanyol negociï. De fet, ha vaticinat “mesures excepcionals” com l’aplicació de l’article 155.

Alliberen els detinguts, la mobilització a l’Arc de Triomf s’acaba a les 20h

Després que el jutge hagi alliberat amb càrrecs els últims sis detinguts, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ho ha considerat una “gran notícia” i ha donat per finalitzada la concentració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La mobilització es mantindrà fins les 20h amb un gran final de festa, que enllaçarà amb les festes de la Mercè. Sànchez ha volgut agrair a la gent que “no falla mai” i ha cridat a mantenir la calma i la determinació fins el referèndum de l’1 d’octubre.

D’altra banda, l’ANC confirma que, davant els rumors insistents que han arribat a alguns mitjans de comunicació d’un presumpte registre imminent de la seu nacional de l’entitat, un grup de voluntaris n’han tret part del material de campanya aquest migdia. De moment, no hi ha hagut cap registre a la seu, però sí que diversos cotxes de voluntaris han estat registrats durant aquesta setmana per incautar material de campanya.

Les entitats convoquen a Rambla de Catalunya per defensar les institucions

ANC i Òmnium demanen a la ciutadania a concentrar-se de manera pacífica a la Rambla Catalunya cantonada amb Gran Via per defensar les institucions catalanes
Des de primera hora d’aquest matí, algunes conselleries i departaments de la Generalitat (Hisenda, ICF, Benestar i Afers Socials, Governació, Exteriors, Administració Oberta de Catalinya, Telecomunicacions i Tecnologies, T-Systems i l’Institut d’Estudis Autonòmics) estan sent escorcollats per la Guàrdia Civil.

Paral·lelament, centenars de ciutadans han sortit al carrer a defensar les institucions. Tant ANC com Òmnium han demanat a la gent acostar-se a Rambla Catalunya cantonada amb Gran Via per defensar, de manera pacífica i serena, les institucions catalanes. “S’han equivocat molt, nosaltres volíem votar i ells han declarat la guerra. Sortim a defensar les institucions pacíficament a Gran Via i a Rambla Catalunya”, ha piulat el president de l’ANC, Jordi Sànchez.

A la seu de la Conselleria d’Economia s’hi han concentrat també personalitats polítiques: Joan Tardà, Antoni Castellà, Ramon Tremosa, entre d’altres. Mentrestant, el Govern de la Generalitat està reunit d’urgència per consensuar una postura unitària a les intervencions ordenades per la Fiscalia.

El Col·legi de Periodistes obre les portes

D’altra banda, el Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10) s’ha ofert per acollir tots els periodistes que estiguin cobrint els esdeveniments al centre de Barcelona, i ofereix als periodistes que ho necessitin l’opció de carregar bateries o accedir a internet per poder treballar més fàcilment.

Les entitats sobiranistes celebren el pas endavant del Parlament i criden la ciutadania a omplir la Diada

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència celebren la Llei de referèndum d’autodeterminació que ha aprovat el Parlament. Aquesta norma és un pas clau en el procés cap a la plena sobirania de Catalunya.
Les entitats sobiranistes fem una crida a la població a omplir els carrers de Barcelona de manera massiva el proper dilluns Onze de Setembre amb motiu de la Diada de Catalunya i a favor de l’1-O. Òmnium, l’Assemblea i l’AMI volem mostrar, un cop més, total suport i escalf als nostres representats polítics. Cap tribunal podrà aturar la voluntat de tot un poble. 

Volem deixar clar un cop més que la unitat és la nostra força: no deixarem ningú pel camí. L’Estat utilitza les multes com una estratègia més per fer por. La Caixa de Solidaritat permetrà combatre aquests atacs i avalar una condemna antidemocràtica que serà nul·la en el cas que els ciutadans decideixin constituir la nova República Catalana. No ens tremolaran les cames davant les amenaces i intimidacions constants. Un Tribunal Constitucional intervingut pels poders polítics de l’Estat no farà modificar ni una coma del mandat democràtic de celebrar el Referèndum. A partir del 2 d’octubre obeirem la nostra legalitat, que emana del nostre Parlament sobirà escollit democràticament i lliurement pel poble de Catalunya si així ho decideixen els ciutadans l’1-O.

Dissabte direm junts #notincpor. Cites des del Vallès Occidental 

Cites per anar-hi des del Vallès Occidental 

———
Els dies 17 i 18 d’agost vam patir uns atemptats terroristes esgarrifosos. Els Mossos d’Esquadra i els serveis d’emergències de la Generalitat hi van reaccionar amb una capacitat de resposta extraordinària, i la gent del país hi va reaccionar amb tota la solidaritat i amb el coratge formidable del crit “No tinc por”. En comptes de mostrar un agraïment generós a la Generalitat i de respectar el dol de la població catalana, el govern i els mitjans de comunicació espanyols s’han dedicat a intentar embrutar la feina dels Mossos, a denigrar l’alcaldessa Ada Colau, a mirar de figurar, a fer pèssima política quan menys tocava.

Hi ha molta confusió. Repetim la idea que ja vam comunicar als socis i simpatitzants de l’Assemblea aquest dijous: 

Si hi assistiu amb senyeres o estelades, us demanem que portin, com es va fer en les grans mobilitzacions a París després dels atemptats, un llaç negre en senyal de dol. Si hi porteu cartells o pancartes (amb el logotip de l’Assemblea o anònims, tant se val), que els missatges siguin de sentit positiu, a favor de la pau i la llibertat i amb el lema “No Tinc Por”.

I en acabat, que cadascú es vesteixi / com bonament li plagui, i via fora!, / que l’11S està per fer i l’1O és possible. 

Assemblea Nacional Catalana

Younes Abouyaaqoub no tenia cap relació amb l’ANC

Davant les informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació que relacionen Younes Abouyaaqoub amb l’independentisme, l’Assemblea Nacional Catalana manifesta:

  1. Que Younes Abouyaaqoub no era voluntari de l’ANC ni de la campanya del Sí.
  2. Que Abouyaaqoub no es va registrar mai a cap Diada de l’Onze de setembre.
  3. Que ningú de l’Assemblea Territorial de Ripoll ni de la sectorial d’Immigrants per la independència va tenir-hi mai contacte, ni va estar mai en cap paradeta repartint informació.
  4. Que totes aquestes dades demostren que Younes Abouyaaqoub mai va tenir cap relació amb l’ANC ni amb la campanya del Sí.

L’Assemblea Nacional Catalana respecta les opinions de tothom, però troba sorprenent que alguns mitjans hagin publicat una informació tan delicada sense haver-se posat en contacte amb cap responsable de la campanya del Sí o de l’ANC per contrastar la informació.

L’ANC davant dels últims atemptats

L’Assemblea Nacional Catalana va suspendre tots els seus actes públics ahir dijous, i els suspèn avui divendres i durant el cap de setmana pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Recomanem també a les assemblees territorials, sectorials i exteriors anul·lar les parades informatives d’aquest divendres, dissabte i diumenge.Us recomanem que seguiu la informació de servei que van vehiculant els comptes institucionals de les xarxes socials. La podeu seguir, per exemple, a la llista https://twitter.com/ebdifusio/lists/infoservei (no cal tenir usuari de twitter per poder seguir-la). No difongueu ni fotos ni vídeos ni rumors.

La situació és prou greu i trista perquè l’independentisme eviti entrar en polèmica amb els trolls, els mitjans i periodistes que es retraten aprofitant-se de la situació per tractar de fer política d’ínfim nivell.

Hi ha tres dies de dol oficial i es convoquen minuts de silenci aquest divendres a les 12.00 h davant dels ajuntaments i també a la plaça de Catalunya de Barcelona.

L’ANC suspèn tots els seus actes públics per l’atropellament massiu a Barcelona

L’Assemblea Nacional Catalana suspèn tots els seus actes públics  avui dijous, demà divendres i durant el cap de setmana per l’atemptat terrorista de Barcelona.

Hi ha tres dies de dol oficial i es convoquen 5 minuts de silenci aquest divendres a les 12.00 h davant dels ajuntaments.

Seguiu només  les fonts oficials @emergeciescat i @mossos

D’acord amb les recomanacions policials, comuniqueu amb la família per dir que esteu bé per les xarxes socials i no difongueu fotos ni vídeos.

Comunicat de Terrassa per la Independència: “Rebuig a les brutals agressions patides per la Maria”

A partir de les noticies publicades en el diari Malarrassa, on s’informa dels insults i agressions físiques patides per la Maria, ciutadana egarenca nascuda a la República Dominicana, l’ANC Terrassa per la Independència declara:

  1. El seu contundent rebuig i total condemna a la violència racista i de gènere que ens toca ser testimoni en aquest cas.
  2. Es solidaritza amb la víctima per l’atac perpetrat contra un dels valors més preuats de la condició humana, que és la seva dignitat.

I vol expressar que:

  1. El respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals de tots sense distinció racial, de color, sexe, orientació sexual, llengua, creences religioses, opinions polítiques, nacionalitat, recursos econòmics, o qualsevol altra forma de discriminació, és la condició bàsica de la llibertat humana.
  2. És alarmant com l’espai públic, lloc natural de la convivència ciutadana, pot omplir‐se d’nsults, d’gressions verbals i fíiques, mentre pateixen els discursos de la pau, la llibertat i el respecte a la diversitat.
  3. Insta la ciutadania a que denunciï i rebutgi totes les formes de discriminació i que hi actuï en contra cada dia.
  4. Insta de manera molt especial al jovent, a treballar de manera contínua i compromesa en la lluita pels Drets Humans, en tots els àmbits en què són presents.
  5. Exigeix a les autoritats actuar sense embuts per tal de prevenir, sancionar i corregiraquesta mena de comportaments antisocials, per a la salvaguarda de la cohesió social com a valor essencial de tota comunitat.

Per tot això, l’ANC‐Terrassa per la Independència es reafirma en la lluita per una societat i un país més justos, i inclusius per a tothom.

PERQUE VOLEM UN PAÍS NOU ON ES REPECTIN ELS DRETS HUMANS.

El Secretariat

ANC – Terrassa per la Independència

Comunicat de Terrassa per la independència sobre les votacions al ple del 29 de juny

Amb data 30 de juny de 2017 el Secretariat ANC – Terrassa per la Independència, emet el següent comunicat de premsa:

VALORACIÓ DEL TRACTAMENT DEL REFERÈNDUM AL PLE MUNICIPAL DEL 29 DE JUNY DE 2017 A TERRASSA

Quant a la proposta del PP:

  1. Valorem positivament el seu rebuig donat que pretenia que l’Ajuntament tanqués portes a la celebració del referèndum a la nostra ciutat.

Quant a la proposta del PSC considerem que:

  1. En les consideracions prèvies trobem que es fa una interpretació perversa de la tasca portada a terme pel Parlament de Catalunya per seguir el mandat democràtic que va donar una majoria independentista.
  2. Considerem que és un greu error qualificar d’il·legal el referèndum que serà convocat pel Parlament de Catalunya, òrgan màxim de la representació de la voluntat popular del país.
  3. Davant dels que creuen que no existeix una majoria social per a iniciar un procés d’independència, ens reafirmem en la idea que el referèndum és la millor eina per fer-ho evident.
  4. Seguir la legalitat no garanteix la democràcia com s’evidencia en els règims totalitaris. Les lleis han d’estar al servei de la democràcia per aprofundir-la, no per bloquejar-la.
  5. Ens sembla oportú que es sol·liciti tot l’assessorament que es cregui convenient al Secretari – recordant que no és un càrrec escollit per la ciutadania – però la decisió de NO bloquejar el referèndum és responsabilitat política que ha de ser presa pels representants del poble.

 

Davant d’aquesta moció presentada pel PSC volem expressar:

  1. La nostra preocupació per la manca de sensibilitat vers el principi d’equidistància entre els qui fem mans i mànigues amb mitjans precaris perquè tothom pugui votar, i els qui fan ús de tot el poder de l’estat per impedir-ho.
  2. La Legalitat mai no es pot imposar sobre la Legitimitat.
  3. A partir de l’anunci del proper 4 de juliol, no hi hauran excuses per posicions   ambigües i allunyades de la voluntat popular.

Des de l’ANC-Terrassa per la Independència vetllarem perquè l’Ajuntament segueixi el marc legal de què ens proveirà la llei del referèndum, que emana del Parlament de Catalunya, i que és l’única llei que ens garanteix el dret democràtic del vot.

El Secretariat

ANC – Terrassa per la Independència

image-8

Crida d’Òmnium a la democràcia

  1. La junta directiva nacional i les 40 juntes territorials d’Òmnium Cultural, en representació de més de 70.000 socis, reafirmem avui el nostre compromís de garantir que en els propers mesos s’acompleixi la voluntat democràtica de la majoria política i social catalana de poder votar. Malgrat que l’Estat espanyol ha engegat una croada contra tothom qui treballa per fer possible el referèndum, ja sigui representants polítics, entitats, funcionaris o empreses privades, avui Òmnium diem que no ens frenaran multes polítiques, ni amenaces, ni inhabilitacions.
  2. Com a entitat cívica i cultural reiterem el nostre suport i lleialtat als representants, institucions i treballadors públics que treballen per fer possible el referèndum vinculant del dia 1 d’octubre. Tots els qui passen els interessos col·lectius per davant dels personals, tots els qui se la juguen decididament per defensar la democràcia, tenen i tindran el nostre suport i el de les entitats que ens acompanyen en aquest camí.
  3. Alhora, amb la mateixa contundència, manifestem que serem exigents amb el govern, que ha de garantir l’exercici del dret a l’autodeterminació i, si el dia 1 d’octubre guanya el ‘sí’ a la independència, haurà de proclamar la República catalana i fer-la efectiva. No acceptarem ni ens farem còmplices de dilacions ni rebaixes al mandat democràtic. En aquest moment decisiu, no hi ha dubtes que valguin, som al cap del camí i ha arribat el moment de la veritat.
  4. Ara és l’hora de comprometre’ns sense matisos: entitats, institucions i partits polítics. Estem convençuts que cap alcalde ni alcaldessa defugirà el compromís democràtic amb les urnes, i que actuarà en consciència i sentit històric al marge de consignes de partit o d’amenaces de l’Estat. En aquest sentit demanem fermesa als representants municipals i els expressem tot el nostre suport.
  5. Per últim, els representants d’Òmnium Cultural avui ens comprometem, per responsabilitat i sentit d’Estat, a treballar incansablement per defensar la democràcia, assumint les conseqüències col·lectives o individuals que això pugui comportar, i apel·lem a tots els demòcrates d’aquí i d’arreu del món a acompanyar-nos en aquesta lluita per la democràcia.

Serenor, coratge i esperança. Ara tot depèn de nosaltres.

agojuny.jpg

Ara, defensarem el referèndum i treballarem per guanyar el Si

L’Assemblea Nacional Catalana celebra que el govern i els partits hagin complert el seu compromís i hagin anunciat data i pregunta pel referèndum. Ara, queden 4 mesos fins l’1 d’octubre, en els quals serà tan important defensar la democràcia que ens volen prendre com guanyar el Sí que ens durà a un estat independent en forma de república.
Per tot això, esperem ben aviat poder tenir la convocatòria oficial, conèixer el cens i tots els detalls de la votació que ho canviarà tot.

L’ANC estarà sempre al costat del dret de vot de tota la ciutadania de Catalunya, i defensarà aquest dret quan i on calgui, pels del Sí i pels del No, i defensarem el resultat amb la mateixa intensitat.

Assemblea Nacional Catalana 

Why Europe should welcome a referendum in Catalonia

Comunicat del Col·lectiu Emma disponible en diversos idiomes: català, castellà, francès, italià, alemany, portuguès, àrab i esperanto.

——————-

Why Europe should welcome a referendum in Catalonia 

The Catalans’ historic grievances with Spain have intensified in recent years. A deadlock has been created by the Spanish refusal to even consider repeated proposals coming from Catalonia, including an honest attempt to renegotiate the 1979 autonomy charter. Starting in 2005, a new text was drafted and approved by the Catalan Parliament, and subsequently endorsed by the Spanish Cortes, but not before several key provisions had been pared down or simply removed. In the end it was ratified, resignedly, by the Catalan people in a referendum. But then in 2010 a not unbiased Constitutional Court ruled that several articles were unconstitutional and gave a restrictive interpretation of many others. In practice, the resulting text, far from improving the earlier charter, served to set limits to the scope of Catalan self-government, and the entire process revealed how little the Spanish side was willing to advance in that direction. At that point it became clear that the current system of territorial administration, established in 1978 after a long period of centralized rule, was being used to perpetuate the Catalans’ status as a permanent minority in Spain. Today a growing number of Catalans feel that their collective affairs are being run by Madrid without regard for their needs and often against their vital interests, and many have lost all hope of a fairer bargain within the Spanish framework. 

The Catalan government has pledged to hold a referendum on the relationship that Catalan society should have with Spain – whether to maintain in some form the present state of political subordination or start off as a new independent nation. That was the course of action chosen by Quebec in 1995 and by Scotland in 2014 and respected by the governments of Canada and the United Kingdom. But the Spanish authorities, relying on a narrow ­– some say partisan – interpretation of the Constitution, have declared such a referendum illegal and have vowed to prevent it. They are also working to undermine its preparation. In their reaction to alleged acts of disobedience by Catalan elected representatives, the state institutions seem to be reverting to some of the ways of the dictatorial past, to the point of threatening the very pillars of democratic governance. 

The stated resolve of the ruling coalition in Catalonia to hold a referendum regardless should not be seen as a show of defiance but as an act of democracy. In this the leadership is following the mandate given by the hundreds of thousands who have been peacefully demonstrating year after year since 2010; by the 2.3 million who cast their ballot in a symbolic vote in November 2014; by the nearly 2 million who handed a majority to pro-independence forces in the September 2015 elections to the Catalan Parliament; and, last but not least, by the three-quarters of the Catalan population that, according to every opinion poll, favor holding a referendum, irrespective of their eventual vote in it. It is for Catalans to decide on their society’s collective future, and asking them directly is the only reasonable way to find out where everyone stands on such a fundamental issue.

In the end, a referendum is a good solution for all. Certainly for Catalans, because, whatever the result, it will necessarily open a dialogue on a fresh relationship with Spain, one that must be based on the recognition of their rights as a people, including the right to have the final word on the shape that such a relationship should take.

It may ultimately be good for Spain too, by forcing its government and the rest of political forces to reassess the foundations of the regime installed in 1978. This was the outcome of a transition to democratic rule designed and implemented by a political establishment whose members grew up under Franco’s dictatorship. A satisfactory resolution of the Catalan question will give Spanish society a chance to finally break free from the ghosts of its authoritarian past and to address the flaws of a political system that is gravely conditioned by its origins.

And it will also be good for Europe. First, for a practical reason, because it will help to solve an age-old problem that, if allowed to fester, will only escalate, adding another front of instability on a continental scale. And second, and most important, as a matter of principle. In these days of political uncertainty, when in many countries the European project is being questioned from different camps, the Catalans’ stance, determinedly pro-European, firmly grounded on democratic principles and relying on strictly peaceful methods, should be held up as an example for all as the only acceptable way of resolving controversies between nations and within states.

Sooner or later all European countries as well as their common institutions will be called to take a stand on this issue. It is a matter of democracy that the Catalans’ legitimate claims as a historic nation and their inherent collective rights as a people are recognized, and it is a matter of justice that their constant and peaceful struggle is rewarded.
—————————

PER QUÈ EUROPA HAURIA DE VEURE AMB BONS ULLS UN REFERÈNDUM A CATALUNYA

 Les desavinences històriques dels catalans amb Espanya s´han agreujat en els darrers anys. S’ha arribat a un punt mort a causa de la negativa espanyola a ni tan sols escoltar les reiterades propostes fetes des de Catalunya, com va ser la iniciativa lleial de renegociar l´Estatut de 1979. A partir de 2005 es va redactar un text nou, que seria aprovat pel Parlament de Catalunya. Les Cortes espanyoles també el van aprovar, no sense haver-ne rebaixat algunes clàusules i eliminat d´altres. Després va ser sotmès a referèndum i ratificat, resignadament, pels catalans. Però el 2010, un Tribunal Constitucional ben poc imparcial va dictaminar que diversos articles eren inconstitucionals i va donar-ne una interpretació restrictiva de molts altres. A la pràctica, el text resultant, lluny de millorar l´anterior Estatut, va servir per posar límits a l´abast de l´autogovern català, i tot el procés va demostrar la falta de voluntat de la part espanyola d´avançar en aquesta direcció. Llavors va quedar clar que el sistema territorial vigent, establert el 1978 després d´un llarg període de govern centralitzat, es volia fer servir per perpetuar la condició de minoria permanent que tenen els catalans a Espanya. Avui un nombre creixent de catalans consideren que els afers de la seva col·lectivitat són gestionats per Madrid sense tenir en compte les seves necessitats i sovint en contra dels seus interessos més bàsics, i molts han perdut l´esperança d´un tracte més just en el marc espanyol.

El govern català s´ha compromès a celebrar un referèndum sobre la relació que la societat catalana hauria de tenir amb Espanya —o bé mantenir d´alguna forma l´actual situació de subordinació política o bé constituir una nova nació independent. Aquest va ser el camí triat pel Quebec el 1995 i per Escòcia el 2014, i respectat pels governs del Canadà i del Regne Unit. Les autoritats espanyoles, en canvi, aplicant una interpretació estreta —per no dir partidista— de la Constitució, han declarat il·legal el referèndum i s´han proposat impedir-lo. També procuren obstaculitzar-ne els preparatius. En la seva reacció a presumptes actes de desobediència dels representants elegits pels catalans, les institucions de l´estat semblen retornar a les formes del passat dictatorial, fins al punt de fer perillar els fonaments d´un govern democràtic.

La determinació expressada per la coalició que governa Catalunya pel que fa a celebrar el referèndum malgrat tot no s´ha de considerar una mostra de desafiament sinó un acte de democràcia. Els dirigents estan complint el mandat que els van donar els centenars de milers que s´han estat manifestant pacíficament any rere any des de 2010; els 2,3 milions que van votar en una consulta simbòlica el novembre de 2014; els prop de 2 milions que van atorgar una majoria a les forces partidàries de la independència en les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015; i finalment, de manera prou important, les tres quartes parts de la població catalana que, segons totes les enquestes d´opinió, estan a favor que se celebri un referèndum, independentment de com hi acabarien votant. Correspon als catalans decidir el futur col·lectiu de la seva societat, i preguntar-los directament és l´única manera raonable de saber què pensa cadascú sobre una qüestió tan fonamental.

Al capdavall, un referèndum és una bona solució per a tothom. Per als catalans ben segur, perquè, sigui quin sigui el resultat, obrirà un diàleg sobre una nova relació amb Espanya, basada en el reconeixement dels seus drets com a poble, inclús el dret a dir-hi l´útima paraula sobre la forma que ha de tenir aquesta relació.

També pot acabar sent bo per a Espanya, perquè obligaria el seu govern i les altres forces polítiques a repensar els fonaments del règim establert el 1978. Aquest va ser el resultat de la transició a un govern democràtic dissenyada i aplicada per uns quadres polítics sorgits de la dictadura franquista. Una solució satisfactòria de la qüestió catalana donaria a la societat espanyola l´oportunitat d´alliberar-se d´una vegada dels fantasmes del seu passat autoritari i d´afrontar els defectes d´un sistema polític greument condicionat pels seus orígens. 

I també serà bo per a Europa. Primer, per una raó pràctica, perquè contribuirà a resoldre un problema secular que, si es deixa enquistar, anirà empitjorant i afegirà un nou front d´inestabilitat a escala continental. I segon, i més important, per una qüestió de principi. En aquest temps d´incertesa política, quan en molts països el projecte europeu és qüestionat des de diferents camps, l´actitud dels catalans, decididament proeuropea, fermament ancorada en principis democràtics i seguint mètodes estrictament pacífics, hauria de presentar-se com un exemple per a tothom de l´única manera acceptable de resoldre les diferències entre les nacions i dintre dels estats.

Tard o d´hora tots els països d´Europa i les seves institucions comunes hauran de prendre una posició sobre aquest afer. És una qüestió de democràcia que les legítimes aspiracions dels catalans en tant que nació històrica i els seus drets col·lectius inherents siguin reconeguts, i és una qüestió de justícia que la seva lluita constant i pacífica es trobi recompensada.