Estat de la Nació: eleccions al Consell per la República i 10 anys de la fi de l’activitat d’ETA

Avui torna l’Estat de la Nació.

Al programa d’avui:

  • Com funcionen les eleccions al Consell per la República? En parlem amb Jordi Domingo, síndic electoral.
  • Els 10 anys de l’adéu a les armes d’ETA. Amb Martín Aramburu, politòleg.
  • Diego Arcos, president del Casal Argentí a Barcelona, ens parla del procediment contra Rodolfo Martín Villa a l’Argentina per crims contra la humanitat.
  • L’Assemblea presenta 3 recursos d’empara al TC com a pas previ per portar la vulneració del dret de manifestació a la justícia europea. Amb Patrícia Sierra i Jordina Sonet, de la Comissió Jurídica de l’entitat.
  • La llei de l’audiovisual, una nova amenaça per al català? En parlem amb Jordi B. Oliva, president de PROA (Federació de Productors Audiovisuals).

A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:

L’Assemblea emplaça el Govern a preparar-se per la ruptura

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la valoració dels primers 100 dies de govern. Aquest informe, que es farà trimestralment, s’ha realitzat comparant el Pla de Govern i les accions realitzades amb el decàleg de l’Assemblea.

Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén democratitzar l’accés a la informació i augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a la tasca que realitzen els electes. En definitiva, es vol ajudar a la ciutadania a prendre decisions informades, abans i després de les eleccions.

Per tal d’elaborar aquest informe s’ha tingut en compte en quin punt es troben les propostes que recull el decàleg de l’Assemblea: no previst, parcialment previst, previst, execució parcial i executat.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “els principis que no s’inclouen de forma majoritària al Pla de Govern són els encarats a la ruptura amb l’Estat espanyol: respecte per la voluntat dels electors, sobirania i no cooperació institucional i construcció de la Institució pròpia”.

“En alguns àmbits sectorials que són necessaris per preparar el país per la ruptura, sí que es poden veure certes tendències que s’inclinarien en aquest sentit“. Aquestes avaluacions “tenen un caràcter propositiu”, ha afegit la presidenta de l’Assemblea.

Paluzie ha conclòs que “aquests dos anys no seran perduts si realment es prepara el país per poder afrontar una futura ruptura amb l’Estat. La nostra proposta d’accions concretes és en positiu. Podem preparar-nos des de les institucions per a la independència“.

Per la seva banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Arnau Padró, i el secretari nacional Jordi Domingo, han estat els encarregats de desgranar els diferents punts del decàleg tot analitzant el Pla de Govern i l’acció realitzada fins aquest moment.

En aquest enllaç es poden consultar totes les valoracions dels diferents punts del decàleg.

L’Assemblea denuncia els abusos de drets humans de l’Estat contra Catalunya al Fòrum Europeu de Nacions Unides sobre drets de les minories nacionals

Els dies 12 i 13 d’octubre, el Fòrum Regional Europeu de les Nacions Unides ha reunit uns 150 representants d’estats, de l’ONU, d’organitzacions regionals, d’agrupacions de la societat civil i de minories nacionals.

En aquest sentit, representants de l’Assemblea han intervingut en cadascuna de les quatre sessions del fòrum per denunciar les violacions dels drets humans que les autoritats espanyoles cometen contra el poble de Catalunya.

Bàrbara Roviró, secretària nacional de l’Assemblea i Coordinadora de la Comissió Internacional, va participar ahir a la primera sessió, titulada “Les causes fonamentals dels conflictes contemporanis que involucren minories”, en la què va denunciar que les autoritats espanyoles estaven abusant d’aquests drets catalans: “més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans han estat perseguits políticament per les autoritats espanyoles, creant un efecte dissuassori en l’exercici de la llibertat d’expressió, reunió i el dret a la participació política”.

El secretari nacional Carles Fité va intervenir a la segona sessió, “Marc normatiu: els drets humans de les minories i prevenció de conflictes”, on va denunciar la intervenció i persecució de la justícia espanyola de l’activitat parlamentària a Catalunya: “Els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana, basant-se en una interpretació extremadament restrictiva de la Constitució espanyola, anul·lant així la representació política de les minories nacionals.”

Les conferències s’han reprès aquest matí, amb una sessió centrada en “Els obstacles a la implementació dels drets de les minories i la prevenció eficaç dels conflictes”. Roviró hi ha tornat a intervenir, alertant del risc que comporta ignorar les vulneracions de drets perpetrades per un estat membre a la UE: “El 2019, el govern de Turquia va justificar la destitució i la persecució judicial de representants electes kurds amb les mesures repressives de l’Estat espanyol contra els representants democràtics bascos i catalans, tot reconeixent que en tots aquests casos no s’havia fet ús de la violència.”

Finalment, la Secretària Nacional Eva Pruneda Ruiz, ha pres l’última paraula durant la darrera sessió: “Camins a seguir per solucionar les mancances dels mecanismes de drets humans per protegir les minories i prevenir conflictes”, en la què va denunciar el cas de l’expresidenta de l’Assemblea i expresidenta del Parlament de Catalunya, que va ser condemnada a 11 anys i mig de presó i hi va passar 3 anys i mig per haver permès un debat sobre la independència a la cambra.

En el marc del fòrum, el relator especial de les Nacions Unides sobre minories, Fernand de Varennesva posar en relleu la manca de reconeixement per part del govern espanyol de les minories nacionals existents a l’Estat espanyol -incloent Catalunya-, un fet que pot provocar discriminacions i vulneracions dels seus drets.

Els debats resultants a les diferents sessions de treball serviran per redactar els informes i les recomanacions de la 14a sessió del Fòrum mundial de les Nacions Unides sobre les minories, que tindrà lloc a Ginebra el desembre de 2021, i que es titularà “La prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories”.

L’Assemblea ha estat present en diverses reunions de les Nacions Unides sobre minories i drets humans per denunciar violacions de drets contra els catalans, així com esdeveniments clau com l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya (2020), i els seus representants també han realitzat diverses declaracions orals com a declaracions escrites presentades per a denunciar les vulneracions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (novembre de 2020, juny de 2018).

14 d’octubre, l’Assemblea avalua els 100 primers dies del govern de la Generalitat

L’Assemblea presentarà demà l’avaluació dels primers 100 dies de govern. Aquest informe s’ha fet comparant el Pla de Govern i les seves primeres accions amb el decàleg de l’entitat.

Podràs seguir la roda de premsa en directe a les 11.30 h pel canal de YouTube de l’entitat.

L’Assemblea vol reivindicar els Països Catalans

Seguint amb el fil de les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre, l’Assemblea vol incidir en la tasca de reivindicar el conjunt dels Països Catalans. Per aquest motiu, els dos propers plenaris se celebraran al País Valencià i a la Catalunya Nord. Aquestes trobades dels secretaris i secretàries nacionals es fan un cop al mes.

A més, aquest dissabte, amb motiu de la Diada del País Valencià, l’entitat participarà, acompanyada de Decidim, a la mobilització organitzada per la Comissió 9 d’octubre, a les 18 h a  la plaça Sant Agustí de València.

Amb la seva participació, l’Assemblea vol fer valdre que és necessària la col·laboració conjunta de la societat civil organitzada i de les diferents entitats d’arreu dels Països Catalans per tal d’assolir l’alliberament nacional i social de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Cal lluitar per defensar la unitat lingüística i cultural, així com la seva diversitat. És imprescindible treballar en la conscienciació, normalització i promoció de la llengua catalana.

Només si es treballa conjuntament serà possible avançar cap a una major sobirania a cada territori amb l’alliberament dels pobles i la consecució d’un projecte polític comú: la confederació dels Països Catalans.

Èxit de convocatòria a les marxes Ponent i Nord

A les 6 del matí ha començat la marxa Ponent, que va de Fraga a Lleida. Ha estat el tret de sortida al segon dia de mobilitzacions convocat per l’Assemblea. Dues hores més tard, han estat les comarques gironines les que s’han posat en marxa des de Sant Julià de Ramis en direcció a Aiguaviva.


Aquesta segona marxa ha viscut el moment àlgid a Girona, on s’ha desviat del recorregut previst per concentrar-se quinze minuts davant la delegació del Govern de la Generalitat. El clam ha estat unànime: fi de la repressió i fer passes efectives per avançar cap a la independència.


En aquest sentit, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, que participa a la marxa Nord, ha manifestat que “fa quatre anys vam guanyar, avui ens tornem a mobilitzar per exigir als polítics independentistes que facin efectiu el mandat de les urnes”. L’ 1 d’Octubre “vam votar i vam guanyar”.


Per la seva banda, el secretari nacional i coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Martí Claret, que participa a la marxa Ponent, ha deixat clar que “davant la mobilització cal més carrer i militància que mai”. Alhora ha afegit que “cal una estratègia per la confrontació, ja que qualsevol negociació que es doni sense guanyar-nos una posició serà menys rellevant que una conversa d’ascensor”.


Per acabar, Claret ha parafrasejat el president Lluís Companys i ha manifestat que “totes les causes justes del món tenen els seus defensors; en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”.


Les dues marxes ja són a prop del seu punt d’arribada, on es faran actes polítics com a cloenda. A Aiguaviva (marxa Nord) serà a les 13 h i a Lleida (marxa Ponent) serà a les 14 h.


A les 14 h de la tarda començarà la marxa Centre, que anirà de Vinaròs a La Ràpita. Hi participarà la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie.

Elisenda Paluzie: “Som centenars de milers que estem disposats a tornar a arriscar i a fer sacrificis com els del 2017”

L’Assemblea Nacional Catalana ha donat aquesta tarda el tret de sortida a les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre. Illa (Catalunya Nord) ha estat l’escenari del primer dels més de 100 actes que farà l’Assemblea durant aquests tres dies amb l’objectiu de reivindicar l’1 d’Octubre i defensar-ne el seu mandat.


L’Assemblea, acompanyada d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha volgut que l’acte polític central d’aquest Primer d’Octubre fos el municipi on es van guardar les urnes del referèndum d’autodeterminació del 2017. D’aquesta manera, s’ha volgut agrair el compromís i lluita dels catalans del nord amb la llibertat dels Països Catalans i, en especial, per fer possible que Catalunya s’autodeterminés fa quatre anys.


A l’acte d’aquesta tarda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “aquest estat tan poderós i els seus serveis secrets, no comptaven amb aquest poble que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. L’Estat espanyol no comptava amb els catalans del nord, perquè per ells són francesos i res més”.


Paluzie ha afegit que “aquesta és una de les lliçons de l’1 d’octubre: quan anem units som invencibles. Catalans del nord i del sud. Poble mobilitzat i institucions democràtiques. Parlament, govern i ajuntaments. Dirigents polítics i socials. Sindicats i associacions empresarials. Associacions de mares i pares, entitats culturals i associacions d’estudiants. Aquell dia vam ser poble, tots units defensant les urnes”.

Elisenda Paluzie ha demanat recuperar aquella força que va fer possible derrotar l’Estat espanyol. “Som centenars de milers que estarem disposats a tornar a arriscar i a fer sacrificis com els vam fer col·lectivament aquella tardor”, ha afegit. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha manifestat que “ la repressió no ens pot aturar, al contrari, ha de ser un estímul encara més gran per lluitar per la independència”.


Per concloure el seu discurs ha deixat clar que “la llibertat té un cost, els drets s’han guanyat sempre lluitant-los, i el dret a la independència ens el guanyarem amb persistència, combat democràtic i aquella barreja de realisme i imaginació que vam aplicar tan bé fa quatre anys”.


En el transcurs de l’acte, dotze voluntàries i voluntaris de la Catalunya Nord han pujat a l’escenari per dir-li a l’Estat espanyol: “jo també vaig fer possible l’1 d’Octubre”. Al final de l’acte, han carregat les urnes del referèndum a un seguit de cotxes que les han portat cap a Figueres, on ha de tenir lloc un concert a partir de les 20 h.

L’Assemblea publica un llibre de propostes per reprendre la via unilateral

Els dies 7 i 8 de maig, l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el primer Congrés d’independències unilaterals, un esdeveniment internacional concebut amb l’objectiu d’estudiar i extreure aprenentatges dels processos d’independència dels països bàltics i d’Eslovènia aplicables al cas català, per donar un nou impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 inscrits van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert van comptar amb prop de 3.000 participants.

L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors, Dimitrij Rupel, i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, els diferents tallers que es van organitzar van comptar amb la participació de figures com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat, Jordi Galí i Daniel Soler.

Els temes i casos que es van exposar durant el marc del Congrés han estat ara recollits en un document de propostes en format de llibre blanc, en els àmbits de l’economia, les relacions internacionals, la defensa, la desobediència civil i els processos constituents. El contingut se sintetitza en 14 conclusions i recomanacions finals que inclouen aspectes com:

  • La importància de defensar de facto allò que s’ha declarat de jure per part de les institucions.
  • Un procés d’independència té cos­tos, tant individuals com col·lectius.
  • La importància d’aprofitar els moments de debilitat de l’adversari i les seves fe­bleses, per distingir i aprofitar les fines­tres d’oportunitat que es puguin obrir.

Al document també es destaca el paper que ha de jugar la societat civil organitzada per potenciar les estratègies i tàctiques de defensa civil, i els instruments de control popu­lar del territori, especialment pel que fa a infraestructures estratègiques i edificis que representin la sobirania popular. També es destaca la necessitat d’impulsar l’anàlisi i el debat acadèmics de polítiques de defensa i se­guretat en clau nacional.

Per últim, en aquest llibre blanc es posa en relleu com a element fonamental el fet que quan els lideratges polítics i insti­tucionals fallen, la societat civil ha d’estar preparada per prendre la iniciativa i man­tenir la tensió als carrers, així com el fet que la repressió de l’Estat contra el moviment independentista pot i ha de ser utilitzada en favor del moviment, en àmbit nacional i internacional, per afegir més legitimitat a les demandes democràtiques d’autodeterminació i impulsar un increment de la mobilització popular.

Amb la publicació d’aquest document, l’Assemblea reforça el seu argumentari per incidir públicament en relació a la necessitat de preparar i avançar cap a la ruptura amb l’Estat en base a la via dels fets, amb mesures concretes en els fronts institucional, popular i exterior, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.

LA CONVOCATÒRIA PASSA AL DIA 3 D’OCTUBRE. Diumenge 27, a Barcelona, manifestació per la llibertat del president Puigdemont

La manifestació s’ha desconvocat davant la ràpida resolució de la detenció i es convoca tothom a participar als actes del cap de setmana de l’1 d’Octubre.

Aquest diumenge 26 de setembre, l’Assemblea Nacional Catalana i diverses entitats i partits independentistes convoquen a una manifestació per la llibertat del president Puigdemont.

Serà a les 12.00 h a la Plaça Catalunya

És manté la concentració al carrer Aribau.

Divendres 20.00 davant dels ajuntaments

L’Assemblea s’ha sumat a la convocatòria de l’Associació de Municipis per la Independència per a concentrar-se davant dels ajuntaments a les 20.00 h.

#IndependènciaÉsLlibertat #FreePuigdemont

Mobilitzacions arreu d’Europa

30 de setembre, a Ullastrell, xerrada amb Adrià Alsina

El dijous 30 de setembre, a Ullastrell, es farà la xerrada Per què la independència va fracassar i per què encara és possible a càrrec d‘Adrià Alsina.

Adrià Alsina és membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i autor de llibre que porta el mateix títol de la xerrada.

L’acte començarà a les 20.09 a la sala de les Orenetes. Per reservar seient cal demanar-ho al 628 450 430.

Jordi Sànchez i l’Assemblea denuncien la sentència del Tribunal Suprem davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, al costat del seu expresident, Jordi Sànchez, han anunciat avui que, havent esgotat tots els recursos judicials a l’Estat espanyol, han presentat un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar la desproporcionada condemna de 9 anys de presó (dels quals ha passat gairebé 4 a la presó) que va rebre pel seu paper com a líder civil independentista durant els fets de setembre i octubre de de 2017.

Durant la roda de premsa, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “hi ha hagut diverses violacions greus i acreditades de drets fonamentals del Conveni europeu de drets humans. Entre ells hem de destacar la vulneració dels dret de reunió, la llibertat d’expressió o la llibertat ideològica”.

A més, ha afegit que “tota l’acció antirepressiva ens ha de legitimar més interna i externament. A l’Assemblea estem convençuts que les sentències europees reforçaran la causa de l’autodeterminació i de la independència de Catalunya”.

Per la seva banda, Jordi Sànchez ha deixat clar que amb aquesta demanda espera que “el Regne d’Espanya rebi un correctiu inequívoc per part de la màxima instància europea en l’àmbit de la justícia i drets humans”.

També ha explicat que va a Estrasburg “perquè mai més cap ciutadà de Catalunya tingui la incertesa que exercir drets fonamentals pot ser motiu d’una condemna com la meva. Això va de defensar els drets que en una democràcia haurien d’estar emparats”.

Personalitats internacionals com Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu (França), Clare Daly, membre del Parlament Europeu (Irlanda), i Sébastien Nadot, membre de l’Assemblea Nacional francesa i de la seva Comissió d’Afers Estrangers, han fet arribar el seu suport i solidaritat a través de missatges per vídeo. El Sr. Onesta denuncia que “la justícia espanyola és una justícia política” i que “manipula no només els fets, sinó també les paraules”, acusant per exemple de “terrorisme” a molts dels que qüestionen la qualitat democràtica del sistema. Per la seva part, Daly critica el silenci de la Comissió Europea sobre aquest alarmant cas i anima el poble català a seguir lluitant, ja que amb això també lluita pels drets de tots els ciutadans europeus. En una línia similar, el diputat francès Sébastien Nadot expressa la importància “que Jordi Sànchez sigui indemnitzat per la vulneració de drets que ha patit per part de les autoritats espanyoles” i fa una crida al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè revisi detingudament el cas.

L’Assemblea Nacional Catalana i Jordi Sànchez confien que, un cop estudiat el cas per part del TEDH, no quedi cap dubte que Sànchez és víctima d’una persecució política per l’exercici dels seus drets fonamentals, especialment per defensar el dret d’autodeterminació del poble català. La justícia europea ha de condemnar la utilització del poder judicial espanyol per motius polítics, un fet que mostra una greu manca d’independència judicial.

En concret, l’objectiu d’aquest recurs és denunciar la violació dels drets fonamentals de Jordi Sànchez a la llibertat d’expressió, reunió, llibertat de pensament i dret a jutge natural, entre d’altres, i que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemni Espanya per aquestes vulneracions. La sentència, que s’espera que sigui condemnatòria, demana a l’Estat espanyol que prengui totes les mesures que consideri necessàries per reparar la violació dels drets.

Des de 2018, tribunals europeus de Bèlgica, Alemanya i Escòcia ja han desestimat les peticions per les ordres de detenció europees que Espanya va emetre contra els representants catalans a l’exili, cosa que demostra que els arguments proporcionats per la judicatura espanyola no tenen suport legal i estan motivats políticament.

Reaccions internacionals al cas de Jordi Sànchez

Durant els darrers anys, diverses associacions de juristes i organitzacions internacionals de drets humans, com la Comissió Internacional de Juristes i Amnistia Internacional, han seguit amb preocupació el cas dels líders independentistes catalans, qualificant les seves penes de presó com “una restricció de les llibertats d’opinió, expressió i reunió pacífica”. També han afirmat en diverses ocasions que l’aplicació del delicte de sedició provoca un efecte aterridor entre la població i sovint impedeix que els ciutadans puguin exercir els seus drets civils i polítics, per por de ser processats.

Al juny de 2019, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU va confirmar que la detenció del Sr. Jordi Sànchez -juntament amb la de la resta de presoners polítics catalans- constituïa una detenció arbitrària. Atès que havia estat detingut per les seves creences i activitats polítiques, l’organisme de l’ONU va demanar el seu alliberament immediat i una indemnització pel temps transcorregut a la presó preventiva i la vulneració de drets consegüent, una petició que les autoritats espanyoles van ignorar. Van haver de transcórrer més de dos anys fins que es van produir els indults per part del Govern espanyol, alliberant els presoners polítics catalans tot i que de forma condicionada i parcial el juny de 2021, i sense que s’hagi produït cap reparació pels danys causats.