Presentada la samarreta de l’11-S i l’1-O a Meridiana Resisteix

L’Assemblea ha presentat al tall de la Meridiana la samarreta de la doble mobilització que l’entitat independentista prepara per a l’11-S i l’1-O. Amb el lema “Lluitem i guanyem la independència”, que també es pot llegir a la samarreta, l’Assemblea vol fer que l’esperit de lluita torni a fer-se veure als carrers, i espera que les mobilitzacions anunciades siguin un punt d’inflexió cap a la independència efectiva en l’actual legislatura.

La manifestació de l’11-S, que aquest any no serà estàtica i serà centralitzada a Barcelona, anirà de la plaça Urquinaona, símbol de la determinació de la ciutadania catalana davant la repressió de l’Estat, fins al Parlament, on resideix la sobirania popular. Elisenda Paluzie ha remarcat que volen exigir a les institucions “que posin en valor el 52% de vot independentista i que es posin en marxa per fer la independència”.

L’assemblea ha anunciat que l’1 i el 3 d’octubre continuarà la mobilització i que es pot allargar en el temps, “perquè hi hagi un altre cicle de mobilització explícitament per la independència” i perquè no triomfi “el pacte d’estabilitat fals que no representa cap canvi”, com exemplifica la persecució que aquesta setmana viu l’independentisme des del Tribunal de Cuentas espanyol. “Ens hem d’autodeterminar nosaltres, ho hem de fer la gent”, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.

L’Assemblea i l’AMI refermen el seu compromís per treballar plegats per la independència

Aquest dilluns, 19 de juliol, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència han mantingut una trobada amb l’objectiu de treballar conjuntament en els àmbits que afecten els objectius comuns de totes dues entitats i de seguir sumant esforços per assolir la independència de Catalunya. La reunió forma part de les trobades institucionals que està fent la nova executiva de l’AMI, que va prendre possessió el passat 4 de juny a l’assemblea general de l’entitat celebrada a Tarragona.

Per part de l’Assemblea hi han assistit la presidenta, Elisenda Paluzie, la responsable d’Accions Territorials, Esther Güell, el responsable de la Comissió Fem República, Aleix Andreu, i el responsable d’Incidència Política, Martí Claret. Per part de l’AMI, hi han assistit el president, Jordi Gaseni (L’Ametlla de Mar), la vicepresidenta primera, Sònia Gràcia (Fornells de la Selva), el vicepresident quart, Jordi Molinera (Altafulla), el vocal Antoni Villas (Juneda) i la vocal Cristina Mundet (Vilobí d’Onyar).

L’Assemblea insta el conseller Giró a incloure al pla de govern accions de sobirania econòmica, financera, fiscal i energètica per preparar les institucions per a la independència

Després de la trobada del passat dimarts amb el president de la Generalitat, aquest dijous al matí l’Assemblea s’ha reunit amb el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró. La delegació de l’entitat l’ha conformada la seva presidenta, Elisenda Paluzie, i els secretaris nacionals Arnau Padró, Aleix Andreu i Adrià Alsina. 

La presidenta de l’Assemblea ha volgut destacar la importància de les propostes de tipus econòmic, financer, fiscal i energètic que li han traslladat al conseller. Segons Paluzie, es tracta “d’accions clau en el camí cap a la independència que creiem que es poden fer des de les institucions”. 

El secretari nacional Arnau Padró ha volgut remarcar la demanda perquè el conseller reactivi el Pla de política fiscal corporativa: “es tracta de facilitar que l’Administració i les empreses públiques paguin els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya”. L’entitat ha demanat també que s’incorporin les administracions locals en aquest pla.

Aprofundint en les mesures per potenciar el pagament d’impostos a Catalunya, Aleix Andreu ha fet una crida a la conselleria per tal que faciliti els mecanismes per a l’exercici de la sobirania fiscal tant per a persones com per a empreses perquè “tothom que vulgui fer sobirania fiscal ho pugui fer de la forma més senzilla”. 

Finalment, el secretari nacional Adrià Alsina ha explicat que han traslladat al conseller la necessitat d’implementar tres de les estratègies que consideren “clau” per fer la independència. Es tracta d’una nova estratègia d’adjudicacions públiques, una estratègia de sobirania energètica i una de sobirania financera. 

La nova estratègia d’adjudicacions públiques, segons l’entitat, ha de permetre “afavorir les empreses més ben connectades amb el territori i deixar enrere la dependència de les grans adjudicatàries de l’Ibex-35”. Pel que fa a l’estratègia de sobirania energètica, implicaria una “política d’extensió planificada d’energies renovables controlades des del territori” per tal que “no ens puguin apagar el llum des de Madrid quan vulguem declarar la independència”. Per últim, sobre l’estratègia de sobirania financera, per a l’Assemblea el Govern hauria de treballar cada vegada més amb entitats catalanes “que no van marxar i no van canviar la seva seu”, així com obrir-se a entitats de fora d’Espanya “que no estan lligades al fons de garanties de dipòsits espanyol o les lleis del Banc d’Espanya”.

Aquesta trobada s’emmarca en l’estratègia de l’Assemblea d’incidir en el front institucional, una de les potes fonamentals per a l’embat amb l’Estat juntament amb el popular i l’internacional. L’objectiu de l’entitat és que aquests tres fronts estiguin preparats i actuïn de manera complementària per assegurar l’èxit d’una declaració d’independència efectiva, que hauria de produir-se durant aquesta legislatura i per la via unilateral, després de la reiterada negativa de l’Estat espanyol a respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

L’Assemblea denuncia davant l’OSCE els abusos en matèria digital de l’Estat espanyol contra l’independentisme

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat els dies 12 i 13 de juliol a la conferència internacional Supplementary Human Dimension Meeting sobre tecnologies digitals i drets humans, organitzada per la Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), per denunciar l’ús de les noves tecnologies per part de les autoritats espanyoles per reprimir el moviment independentista català, unes pràctiques que impliquen una violació de drets humans com la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i d’associació, i la participació política en fòrums digitals.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i les secretàries nacionals Bàrbara Roviró i Erika Casajoana, han participat en tres sessions que han tractat qüestions com la recopilació i l’ús de dades personals, la protecció del dret a la llibertat de reunió pacífica a l’era de les noves tecnologies, o la intel·ligència artificial.

Paluzie, en la seva intervenció, ha denunciat les multes desproporcionades imposades contra l’independentisme per les autoritats espanyoles en matèria de protecció de dades: “Els darrers anys, el sistema judicial espanyol ha imposat sancions per valor de 290.000 € a l’Assemblea Nacional Catalana per campanyes dins l’àmbit de la seva activitat com a organització de la societat civil, per presumpta infracció de la Llei de Protecció de Dades”. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea va remarcar que “l’Agència Espanyola de Protecció de Dades és l’òrgan que en aquest àmbit imposa les multes més elevades a nivell internacional, amb un total de la meitat de les multes imposades globalment durant el primer trimestre de 2021”. Així, Paluzie ha denunciat que, tal com succeeix en altres àrees, “les autoritats espanyoles retorcen i utilitzen la legislació per perseguir l’activitat democràtica, en aquest cas en contra d’organitzacions que defensen el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya”.

En el marc de la conferència, la presidenta de l’Assemblea també ha denunciat l’ús per part de les autoritats espanyoles del programari espia conegut com a ‘Pegasus’, propietat de l’empresa israeliana NSO Group, per espiar representants i activistes catalans, així com el fet que el govern espanyol hagi bloquejat qualsevol investigació sobre aquesta qüestió.

Per la seva banda, la secretària nacional de l’Assemblea Erika Casajoana ha denunciat el “creixent nombre d’operacions policials contra representants catalans, com ara la coneguda com a Operació Volkhov, en el marc de la qual les forces de seguretat espanyoles van fer un ús il·legal de sistemes d’espionatge sense ordre judicial, vulnerant els drets fonamentals i la dignitat humana de les persones afectades”. A més, Casajoana va afegir que “les autoritats espanyoles, juntament amb les russes i les xineses, són les úniques que han sol·licitat la prohibició d’aplicacions a la plataforma GitHub per raons de “seguretat nacional””. Es tracta d’aplicacions que, com Tsunami Democràtic,  van ser utilitzades per organitzar protestes pacífiques per part del moviment independentista català.

Paluzie, Roviró i Casajoana han denunciat els atacs sistemàtics de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català, amb el tancament de llocs web, l’aprovació de lleis d’emergència dirigides específicament a limitar la coordinació de manifestacions, i la investigació a través de mitjans il·legals com l’espionatge, i han demanat a les autoritats espanyoles que respectin el dret a la participació política dels representants catalans i de la societat civil. També han proposat a experts de l’OSCE que visitin Catalunya per investigar la situació de vulneració de drets sobre el terreny.

L’Assemblea participa regularment en les reunions de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, on els seus representants han dut a terme intervencions orals i han presentat declaracions escrites per a denunciar les violacions de drets de les autoritats espanyoles contra el poble de Catalunya (setembre 2019novembre de 2019juny de 2020abril de 2021).

Accions com aquestes desgasten la imatge exterior de l’Estat espanyol reforcen el moviment independentista en el front internacional. Per a l’Assemblea és clau que l’acció en el front exterior es complementi i es combini amb l’acció en el front nacional i en el front institucional, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.

El president Aragonès rep positivament les propostes que li trasllada l’Assemblea

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebut aquest dimarts una representació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau de la Generalitat. L’entitat independentista ha entregat al president de l’executiu el document “Proposta d’accions per incorporar a l’acció de Govern”, que recull una cinquantena d’accions concretes que el govern català hauria d’incloure en el seu pla d’acció per tal de preparar les institucions i el país per a la independència unilateral, una vegada constatada l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

En la trobada entre l’Assemblea i el president de la Generalitat, l’entitat presidida per Elisenda Paluzie, que ha qualificat la trobada com a “molt productiva”, ha volgut posar damunt la taula la necessitat de fer passos i accions determinades per enfortir i preparar el nou Govern de cara a l’embat amb l’Estat i la consecució de la independència.

Aquest és el sentit del document que ha entregat l’Assemblea al president Aragonès. El document consta d’una cinquantena de propostes concretes agrupades en 10 principis d’acció, compresos dins del Decàleg que l’Assemblea va fer públic al novembre passat. Aquestes accions s’emmarquen en grans àmbits que van des del principi de respecte per la voluntat dels electors fins al principi de justícia social, passant pel principi de sobirania econòmica, el de justícia lingüística o el de seguretat pública per a un estat democràtic, entre d’altres, com ara el principi d’acció internacional o el principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació.

Algunes de les propostes més destacades del document són “actualitzar el llibre blanc al nou escenari post Primer d’Octubre després de constatar que no és possible una transició nacional basada en l’acord amb Espanya”, “impulsar un projecte de llei de transitorietat jurídica i preparar la declaració d’independència, per tal de desplegar-los dins l’actual legislatura”, “elaborar un projecte de Llei d’anul·lació de totes les causes contra independentistes”, “aplicar la legislació anul·lada pel Tribunal Constitucional espanyol” en referència a les lleis socials tombades pel tribunal, “crear el banc públic de Catalunya”, “cercar finançament fora de l’Estat espanyol”, “desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya”, “garantir l’abastiment ininterromput d’energia elèctrica, gas i carburants quan es faci efectiva la declaració d’independència”, “refundar els mitjans de comunicació públics per tal que recuperin el seu esperit fundacional de foment de la llengua i la cultura catalanes” o “incorporar la revisió externa d’atestats al procediment per evitar muntatges policials”, entre moltes d’altres. El document complet es pot consultar aquí.

Per a l’Assemblea, la via per culminar la independència haurà de ser la unilateral, la “via dels fets”, ja que l’Estat ha demostrat de manera reiterada la seva negativa a negociar. D’aquesta manera, l’Assemblea defensa que el mandat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre és del tot vàlid i que el govern actual, sorgit de la majoria parlamentària de 74 escons i el 52% dels vots nítidament independentistes, no l’ha de perdre de vista.

La trobada s’emmarca en la roda de contactes del president Aragonès amb les principals entitats de la societat civil del país. Per part de l’Assemblea hi ha pres part la seva presidenta, Elisenda Paluzie; el vicepresident, David Fernàndez; el tresorer, Carles Xavier Gómez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina. L’entitat confia que el nou executiu accelerarà el procés d’independència quan es constati l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a trobar una sortida negociada a la voluntat expressada per la ciutadania catalana en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

El Pedraforca obre les portes a la Via Pirinenca

El 2 de juliol de 2022 s’il·luminaran els Pirineus de punta a punta, d’Euskadi a Catalunya. Es connectaran ambdós països mitjançant aquesta serralada en defensa de la llibertat i el dret a l’autodeterminació. Serà la primera gran mobilització organitzada conjuntament per entitats sobiranistes basques i catalanes.

La presentació d’aquest dissabte a la nit ha estat, en si, una petita mostra de la mobilització conjunta de l’estiu que ve. Aquesta, ha estat doble i simultània: s’ha fet al mateix temps en dos punts diferents, un situat en terra catalana i l’altre en terra basca. A Catalunya s’ha il·luminat el Pedraoforca i a Euskadi la Peña de Aia / Aiako Harria.

A Catalunya, més de 50 excursionistes han pujat al Pedraforca amb 14 farells per il·luminar la muntanya. Abans, ha tingut lloc un acte polític on hi ha participat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana; Amalur Alvarez, portaveu de Gure Esku Dago; Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, Jordi Pons de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), i Àngels Torrens d’Artistes de la República.

Elisenda Paluzie he explicat que amb la Via Pirinenca 2022 “volem reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa en favor del dret d’autodeterminació dels pobles” i ha afegit que “no volem fronteres imposades, volem el fi de la repressió i no volem més obstacles antidemocràtics a la voluntat popular, que els pobles d’Europa siguin el que vulguin ser”.

D’altra banda, Elisenda Paluzie ha afegit que “la ciutadania catalana seguirà mobilitzant-se i lluitant activament per fer efectiva la independència, i la ciutadania basca per exercir amb plenitud el dret d’autodeterminació”.

Pel que fa a la simbologia de l’acte, ha deixat clar que “només amb els símbols no aconseguirem la nostra independència, però en els moments de més dificultat els símbols ens ajuden a avançar i a mantenir l’esperança”.

Paluzie ha conclòs el seu discurs explicant que “els excursionistes que avui faran el cim del Pedraforca i els milers que faran els cims de tot el Pirineu l’any vinent, ens ensenyen el camí. No hi ha obstacles prou forts que no puguem superar amb la força i la determinació de la gent”.

Amalur Alvarez, portaveu de Gure Esku Dago, ha deixat clar que sí “bé cada poble té la seva realitat, les aspiracions de cada poble han de ser respectades. La sobirania de la ciutadania ha de ser possible”.

Per la seva banda, el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri ha manifestat que “la repressió només legitima encara més la nostra causa de lluitar per exercir l’autodeterminació i poder crear un estat independent. No aconseguiran que desistim”.

L’Assemblea anuncia mobilitzacions per l’11 de Setembre i l’1 d’Octubre

La mobilització de l’11 de Setembre d’enguany es combinarà amb la del Primer d’Octubre amb un missatge únic per posar en valor l’èxit i el mandat de l’1 d’Octubre i donar-li força com a data de victòria.

Serà, doncs, una mobilització doble: 11-S i 1-0. Es proposaran mobilitzacions tant per a l’11 de Setembre com per a l’1 d’Octubre.

En la roda de premsa que s’ha fet aquest matí a l’Institut Pau Claris de Barcelona, el coordinador de la Comissió de Mobilització, Josep Hernández, ha anunciat que la mobilització d’aquest 11 de Setembre serà centralitzada, a la ciutat de Barcelona. Es tractarà d’una marxa en moviment que anirà de la plaça Urquinaona fins al Parlament de Catalunya, baixant per Via Laietana, girant per Passeig d’Isabel II i seguint per l’Avinguda Marquès de l’Argentera fins arribar al Parc de la Ciutadella (Passeig dels Til·lers).

Pel que fa a la mobilització de l’1 d’Octubre, s’anunciarà properament.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie ha fet públic que l’eslògan de la campanya és “Lluitem i guanyem la independència”.

Paluzie ha explicat que amb aquestes mobilitzacions “volem activar el moviment popular per pressionar el front institucional. Cal que els tres fronts vagin units: popular, institucional i internacional”.

Ha afegit que l’1 d’Octubre “reivindicarem la victòria de l’autodeterminació, homenatjarem els més de tres mil represaliats, recordarem el paper clau de la Catalunya Nord en l’organització del referèndum d’autodeterminació i incidirem en la perseverança del poble de Catalunya fins a aconseguir la independència”.

En aquest sentit, el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, ha manifestat que per l’11 de Setembre i l’1 d’Octubre també volem reivindicar que “la independència, per la seva pròpia naturalesa, és un acte unilateral. A més, és possible i necessària. De fet, l’1 d’Octubre és una victòria de la unilateralitat”.

En la presentació d’aquest matí l’Assemblea ha estat acompanyada per Jordi Gaseni, president de l’AMI, i Montse Ortiz, membre de la junta d’Òmnium Cultural.

Roda de premsa dels actes de l’11 de Setembre de 2021

Aquesta és la roda de premsa de l’Assemblea Nacional Catalana per presentar els actes que es faran l’11 de Setembre de 2021

Intervenen la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina; el coordinador de la Comissió de Mobilització, Josep Hernández; Montse Ortiz, d’Òmnium Cultural, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni.

17 de juliol, a Sant Llorenç Savall, xerrada d’Elisenda Paluzie

El dissabte 17 de juliol, a Sant Llorenç Savall, es farà una xerrada amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

L’acte començarà a les 12.00 h a la sala de plens de l’Ajuntament. Caldrà fer inscripció prèvia a l’acte trucant al 640 845 882.

La Caixa de Solidaritat crida a la solidaritat econòmica per fer front a la repressió de l’Estat espanyol

El president de la Caixa de Solidaritat, Pep Cruanyes, ha manifestat que “el Tribunal de Comptes s’ha transformat en un organisme de censura política del Govern i les institucions catalanes: és un organisme d’excepció“.

Cruanyes ha volgut deixar clar que “la Caixa de Solidaritat és de tothom i està al servei de totes les persones que són atacades per la repressió: volem donar les gràcies a totes aquelles persones que no han deixat de fer donacions. Ja hem ajudat a més de 600 persones, 70 de les quals aquest any”.

Finalment, ha afegit que “fem una crida a la ciutadania catalana perquè segueixi col·laborant amb la Caixa de Solidaritat. Farem el possible i l’impossible per recuperar aquests milions d’euros destinats a fiances injustes de tota mena”.

Pep Cruanyes ha estat acompanyat de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha volgut posar en valor “la creació del fons assegurador per part del Govern de la Generalitat: estem molt satisfets per l’aprovació d’aquesta mesura“.

Paluzie ha afegit que “no sabem quan resistirà la mesura presa avui per la Generalitat, perquè la repressió de l’Estat espanyol no té aturador. És imprescindible nodrir la Caixa de Solidaritat, una eina indispensable contra la repressió”.

Pel que fa al cas concret del Tribunal de Comptes, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “volem remarcar l’extrema gravetat de la resolució d’aquest organisme. S’ha arribat a l’extrem de criminalitzar, per exemple, seminaris en universitats estrangeres o visites de periodistes i acadèmics internacionals a Catalunya”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha remarcat que “la repressió de l’Estat no s’atura i ens empeny a cridar a la solidaritat econòmica. La ciutadania de Catalunya segueix apostant per estar al costat de les persones represaliades i no deixar ningú enrere”.

A la roda de premsa també hi ha assistit Albert Royo, un dels excàrrecs perseguits pel Tribunal de Comptes: “Aquestes represàlies cerquen espantar els servidors públics. Es vol limitar l’autonomia de Catalunya i no permetre fer una acció exterior que sí que es permet a altres territoris dins de l’Estat espanyol”.

Finalment, Francisco Garrobo ha explicat que la Caixa de Solidaritat “ha ajudat moltíssimes causes i està al servei de totes les persones represaliades. Les caixes de resistència són vitals per evitar que la gent no es deixi de mobilitzar”.

Posicionament del Secretariat Nacional envers el Tribunal de Comptes espanyol

El Secretariat Nacional de l’Assemblea, reunit en sessió plenària el dissabte 3 de juliol, vol deixar clar, davant la repressió econòmica exercida pel Tribunal de Comptes espanyol contra 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat per la seva acció exterior, que les persones afectades van actuar en exercici de les seves funcions dins de la Generalitat, aplicant les atribucions i competències que l’Estatut d’autonomia donava a la institució.

Considerem que l’actual govern de la Generalitat, en defensa de les seves atribucions i de la seva gent, ha de defensar i cobrir fins a l’últim cèntim les persones afectades. No fer-ho seria renunciar a la defensa de la legitimitat del Govern i de la seva acció i deixar desemparats els seus càrrecs, la qual cosa crearia un precedent que deixaria tocada la credibilitat de la institució de cara al futur.

Traspassar la responsabilitat de defensar els membres del Govern a la societat civil debilita el moviment independentista, ja que el situa en una situació de desemparament que fins i tot pot incentivar un augment de la repressió econòmica. La solidaritat de la societat civil ha de ser la darrera trinxera i ha de servir sobretot per a l’independentisme de base que no té el paraigua d’una institució, partit polític o organització.

Seu del Tribunal de Comptes espanyol.
Foto: Luis García (Zaqarbal)

8 de juliol, a Cerdanyola, acte “Cap a la independència”

El proper dijous 8 de juliol, a Cerdanyola del Vallès, es farà un acte polític amb la presència del David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Maria Ferrer, d’Alerta Solidària i Eduard Garzón, escausat del 23S.

L’acte és previst que comenci a les set del vespre a la plaça Jaume Grau i Altayó. 

Ho organitzem conjuntament l’ANC i el CDR.

Manifest de la Diada dels Països Catalans 2021

Aquest és el manifest que han fet conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada dels Països Catalans 2021

MANIFEST CONJUNT PER LA DIADA DELS PAÏSOS CATALANS

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels territoris de parla cata- lana, gràcies a la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar de manera incansable per as- solir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la li- quidació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incompletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per culminar el nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure agermanament de la resta de territoris.

Actualment, les nostres societats són, en molts aspectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les tradicions més arrelades, com la de les fogueres de Sant Joan, vincula- des a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la diversitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició popular mediterrània i europea, primer pagana, després cristianitzada, i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exigència de la llibertat més àmplia, l’apro- fundiment democràtic, la justícia social més inclusiva i l’esperit igualitari més acusat.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant les vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries; quan pensàvem que el tràn- sit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris germans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

Posicionament polític de l’Assemblea envers els indults

L’executiu espanyol ha indultat a nou representants polítics i civils que en el seu moment varen liderar el referèndum d’autodeterminació, la declaració d’independència i les mobilitzacions que els van acompanyar. Han passat injustament gairebé 4 anys a la presó, condemnats en un judici farsa per exercir drets democràtics i ens alegrem que puguin tornar a casa amb les seves famílies. Avui el Govern espanyol els hi ha atorgat el “perdó”. Perdonar el què? Perdonar uns delictes que mai han existit?

Quan no hi ha delicte, i a més el tribunal jutjador és incompetent i no és imparcial, el judici ha de ser declarat nul. Aquest és l’objectiu dels recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. I aquesta seria l’única resolució justa d’aquesta causa.

3.300 companyes i companys de lluita segueixen sent víctimes de la repressió, i la xifra va en alça, ja que mentre parlen d’indults, cada dia tenim nous imputats, nous condemnats i uns nous represaliats. Només durant la setmana passada vàrem conèixer la condemna a Marcel Vivet de 5 anys de presó, la persecució dels mossos que varen fer d’escorta al president a l’exili, mentre seguien declarant càrrecs polítics i funcionaris encausats en el jutjat núm. 13 i la comunitat acadèmica internacional s’exclamava de la persecució del Dr. Andreu Mas-Colell, que juntament amb 39 persones més afronta sancions milionàries del Tribunal de Cuentas per l’acció exterior de la Generalitat.

A totes aquestes persones represaliades, a la gent del carrer, no els hi ha arribat cap indult, ni els hi arribarà, perquè no interessen com a moneda de canvi.  Els indults parcials i “reversibles” als nou presos polítics arriben per apaivagar la pressió sobre Espanya dels organismes internacionals, com el Consell d’Europa, que ahir va aprovar una resolució molt dura sobre la persecució política dels polítics catalans per part de l’Estat espanyol, equiparant-lo a Turquia, i per mirar de retardar la sentència d’Estrasburg sobre el judici del Suprem, o en tot cas, que aquesta sentència arribi amb els presos ja al carrer, i no havent-los d’alliberar en compliment d’una sentència europea.

Poc a poc, tribunals i organismes internacionals estan acreditant les vulneracions de drets humans que ha comès l’estat espanyol per reprimir l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i això reforça enormement la legitimitat interna i externa del procés d’independència.

És en aquest context de feblesa de l’Estat, que arriben els indults, com a peça clau d’una operació de més abast, que ahir el president del Govern espanyol va presentar al Liceu.

Pedro Sánchez va presentar els indults com un gest de generositat política sense cap reconeixement de la naturalesa del conflicte polític. Un gest d’apaivagament per oferir un projecte polític per a Espanya, en el marc de la reconstrucció post-Covid. Ni autodeterminació, ni amnistia estan a l’horitzó. Ni tan sols reconeixement nacional per a Catalunya. Tal com va dir Pedro Sánchez “encabezo un Gobierno que cree genuínamente en la unión de España, en la unión de todos los pueblos de España que defiende la unión de todos y todas los españoles y españolas”.

L’indult no és cap solució política i ens preocupa que aquests indults puguin ser fruit d’un acord amb dirigents polítics independentistes, i que condicionin l’actuació política del nostre parlament i govern.

Tal com s’esperava, l’indult a les preses i presos polítics ha estat atorgat sota certes condicions. D’una banda, es manté la inhabilitació per ostentar càrrecs públics. D’altra banda, continuaran sota amenaça, ja que si l’Estat espanyol considera que han reiterat en algun delicte tornarien a entrar a la presó.

Un cop les nou preses i presos polítics estiguin en llibertat, caldrà fer una reflexió col·lectiva sobre els lideratges del moviment independentista.  En la lluita democràtica per la independència de Catalunya és imprescindible comptar amb lideratges efectius, lliures i no condicionats pel xantatge de l’Estat.

Des de la societat civil continuarem mobilitzant-nos i treballant incessablement per assolir la independència, des del convenciment que serà la República Catalana la que amnistiarà totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Independència és Llibertat!

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe