La gent tenim la clau

L’acte d’aquest diumenge al migdia a Montjuïc a favor de la democràcia i el referèndum ha desbordat les previsions més optimistes. La gent l’ha seguit des de dalt de tot, asseguts a les escales de davant de les portes del Museu Nacional d’Art de Catalunya i des de l’avinguda Maria Cristina, una altra vegada plena –sota un sol inclement. El discurs a favor del referèndum, llegit per Pep Guardiola, ha tingut repercussió a tot el món. La Moncloa calla i continua fent l’estaquirot.

El Govern i el Parlament no ens han fallat i nosaltres no els fallarem. La decisió està presa, sense marxa enrere: les urnes hi seran l’1 d’octubre. Tots els demòcrates hi seran. Tenim la clau de la llibertat del nostre país. L’única resposta és votar.

Els independentistes hem lluitat molt per arribar fins aquí. Continuarem esforçant-nos, a cada parada informativa, a cada acte aquest estiu, com avui als peus de Montjuïc. Hem suat molta democràcia avui, i més que en suarem!

Aquest dilluns serem a primera hora davant el Tribunal Superior de Justícia, per acompanyar Joan Josep Nuet, investigat per permetre un debat sobre el referèndum i la lliberat de decidir, un debat que no els agrada però que veuran amplificat els dies que ens separen d’aquest mitjan juny fins a l’1 d’octubre.

Gràcies per ser-hi. Seguim!

 

Assemblea Nacional Catalana

 

Parlament de Jordi Sànchez:

Resum de l’acte:

Acte íntegre:

Ara, defensarem el referèndum i treballarem per guanyar el Si

L’Assemblea Nacional Catalana celebra que el govern i els partits hagin complert el seu compromís i hagin anunciat data i pregunta pel referèndum. Ara, queden 4 mesos fins l’1 d’octubre, en els quals serà tan important defensar la democràcia que ens volen prendre com guanyar el Sí que ens durà a un estat independent en forma de república.
Per tot això, esperem ben aviat poder tenir la convocatòria oficial, conèixer el cens i tots els detalls de la votació que ho canviarà tot.

L’ANC estarà sempre al costat del dret de vot de tota la ciutadania de Catalunya, i defensarà aquest dret quan i on calgui, pels del Sí i pels del No, i defensarem el resultat amb la mateixa intensitat.

Assemblea Nacional Catalana 

Les entitats sobiranistes insten el Govern a anunciar data i pregunta del referèndum

Per primera vegada, el secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, la junta directiva i les presidències territorials d’Òmnium Cultural i l’Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència, s’han reunit conjuntament avui al CCCB de Barcelona.
En acabar la reunió extraordinària, les tres entitats han presentat un manifest en què insten Govern de la Generalitat a anunciar la data i a formular la pregunta del referèndum, sense més dilacions que les converses d’urgència que es puguin produir amb les formacions polítiques i socials del país.



Manifest

És l’hora de la democràcia!
Des de 2012, institucions catalanes, partits i entitats sobiranistes estan demanant un acord per fer possible el referèndum. El nostre compromís amb el diàleg és palpable des del primer dia, però cap dels diferents governs de l’Estat ni la majoria de partits polítics espanyols han atès mai aquesta demanda, ans al contrari, cada vegada que des de Catalunya s’han fet passes per debatre i fomentar la participació de la ciutadania, l’Estat ha contestat amb querelles, multes i inhabilitacions traslladant a la justícia un problema que només es pot resoldre des de la política.

Recentment, i en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum, més de 600 juristes van deixar ben clar que no cal tocar ni una sola coma de la Constitució per poder fer el referèndum. També, en aquest marc, s’han recollit més de 500.000 adhesions al seu manifest en demanda d’aquest referèndum. És una qüestió que depèn únicament de la voluntat política.

En aquestes darreres setmanes hem seguit amb atenció les passes fetes pel Govern català per intentar acordar una fórmula que fes possible un referèndum que, a Catalunya, reclama més del 80 % de la població.

Novament, però, hem topat amb la intransigència i la posició estàtica d’un Govern espanyol que no està disposat a buscar una sortida pactada i dialogada amb Catalunya. Les darreres posicions del president Mariano Rajoy i el seu Govern són una mostra inequívoca de la manca de voluntat sincera de diàleg per part del Govern espanyol.

La darrera negativa del president espanyol és un no a la voluntat majoritària de la societat catalana, és un no a la majoria dels catalans. Un nou no, i ja en portem 18, que reflecteix tristament, però molt nítidament, la manca de voluntat de les altes institucions de l’Estat per cercar una via de diàleg honest i fructífer.

Per això, avui, 27 de maig de 2017, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, reunides en sessió extraordinària i conjunta, demanem als partits polítics democràtics i favorables al referèndum que assumeixin d’una manera immediata l’impuls definitiu i els acords necessaris per a la celebració del referèndum, d’acord amb el mandat del mateix Parlament de Catalunya.

Interpel·lem totes les formacions polítiques partidàries del dret democràtic a decidir a posar-se inequívocament al costat de la majoria del poble de Catalunya en aquests moments tan rellevants de la nostra història i a contribuir activament a l’èxit participatiu del referèndum. Instem el Govern de la Generalitat a anunciar la data i a formular la pregunta del referèndum, sense més dilacions que les converses d’urgència que es puguin produir amb les formacions polítiques i socials del país.

Declarem el nostre suport a les institucions democràtiques del nostre país.

Amb la força que tenim anant tots junts podrem superar totes les dificultats. Ha arribat l’hora certa de la democràcia!

Assemblea Nacional Catalana / Associació Municipis per la Independència / Òmnium Cultural

Barcelona, de 27 maig de 2017

L’ANC, Òmnium i l’AMI es reuniran conjuntament per analitzar el moment polític

Per primera vegada, el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, la Junta Directiva i les presidències territorials d’Òmnium Cultural i l’Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència es reuniran conjuntament per analitzar el moment polític. Les tres entitats han acordat la reunió extraordinària aquest divendres al matí després de constatar que la ràpida resposta del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a les propostes del Govern de Catalunya obre un nou moment polític.

Why Catalonia will take the future into its own hands

Article publicat a Politico

Supporters of Catalan independence are often asked why they aren’t happy with their region’s level of autonomy. The short answer is simple: We want to live in our own country, just like everybody else.
Unionist politicians often rebuke their critics with the platitude that Spain is already one of the most decentralized countries in the world. But is it really? No American, Belgian or Scot would accept devolved powers that could be overruled by a simple majority in the national parliament without consequences, as happens here.

On paper, Catalonia has home rule. In reality, not much is left. Thanks to Spain’s centralist zeal, Barcelona’s suburban trains, its airport and even its harbor are tightly controlled by the government in Madrid.

In Germany, by contrast, the city-state of Hamburg owns and controls its suburban train network, airport and seaport, without calling into question Germany’s unity. In the United States, the criminal code is determined by all 50 states. In Catalonia, we can’t even have our own High Council of the Judiciary. Every institution is tightly controlled and limited by the central government.

To add insult to injury, more than 40 years after the death of dictator Francisco Franco, Catalans are still being discriminated against for speaking their own language. In one of countless examples this year already, a university professor was fined €601 for daring to speak Catalan to a Spanish police officer at Barcelona airport.

There were two decisions by the central authorities that served as the conclusive detonators for the independence movement. One was Madrid’s repeated refusal to comply with public investment commitments in Catalonia. The other was the Constitutional Court’s 2010 judgment on the Catalan Statute of Autonomy, whereby the court, acting at the behest of Madrid’s governing Popular Party, presumed to correct the Catalan people’s democratic will.

The court modified and cut back a text approved by the parliaments of Spain and Catalonia and, most importantly, by 73.9 percent of Catalan voters in a binding referendum. The court — whose members have clear party links and are suspected by many of following party lines — did the conservatives’ dirty job and imposed the party’s agenda. In doing so, it violated the constitution it is meant to protect.

This is nothing new. Successive Spanish governments have violated Catalan autonomy with impunity. They have pushed through legislation on issues over which they have no mandate and challenged perfectly constitutional Catalan decrees, thus automatically blocking them. Meanwhile, Spanish Prime Minister Mariano Rajoy’s administration has failed to comply with 34 Constitutional Court judgments that are favorable to Catalonia.

Spain’s congress and government have repeatedly turned down requests for a binding referendum on independence — a measure that enjoys the support of as many as 8 out of 10 of the region’s residents, according to most polls.

Indeed, more than half of the Catalan population says it would support a binding referendum — even if holding one was prohibited by Spanish law or opposed by the government. Polls also show that an overwhelming majority would accept the result of a referendum, whatever the result.

Catalonia is a mature society, and its leaders are willing to compromise. But, after three electoral cycles driven by the issue of self government, its representatives have run out of options for a negotiated solution.

After 85 out of 135 Catalonian MPs agreed to organize an independence referendum, Madrid responded by prosecuting and convicting former Catalonian President Artur Mas and three of his colleagues for fulfilling their mandate.

Madrid took issue with Mas’ support for a 2014 non-binding popular consultation on independence, in which some 40 percent of voters took part — 81 percent of whom were in favor of independence. Catalonia’s speaker of the house Carme Forcadell and four of her colleagues are also set to appear before the court for debating independence.

How is it possible that Spain, a member of the European Union, is unable to solve a peaceful conflict that affects 20 percent of its population? As members of civil society, the Catalan National Assembly (ANC) defends Catalonia’s right to vote on independence. Given the political stalemate, we support the Catalan government and parliament in their commitment to hold a referendum whatever the circumstances.

Catalonia’s appeals for political independence do not come from party headquarters. Every year, up to 2 million people have taken to the streets to claim the right to vote on independence. This kind of engagement — in a region of little more than 7 million people — is what brought about the ANC. Organizations like ours — which are not affiliated with any political party — are the guarantee that a solution will be found through the ballot box, not a backroom deal.

The EU is founded on the respect of human rights — including those of minorities — human dignity, freedom, democracy, equality and the rule of law. As such, it cannot afford to turn its back on so many people clamoring for the right to vote. What message does it send to the world if its own members are unable to apply its basic values?

The Catalan parliament has approved its government budget for 2017. Its next item of business will be the adoption of a “transition to independence” law, to be ratified in the referendum planned for September. Rajoy, as expected, has vowed the referendum will “never” take place. But no government official appears to be willing to explain how they plan to prevent it from happening.

Should Madrid resort to coercive policies, the ANC will be there to make sure our elected officials can deliver on their pledges to voters. If we have to mount a camp and sleep in front of parliament, we will. If we need to stand in front of the Spanish police holding nothing but our ballots, we will. We will defend democracy in Catalonia, and by doing so we will carry the torch of European values.

Jordi Sànchez is president of the Catalan National Assembly (ANC), a grassroots organization that supports political independence for Catalonia.



Sànchez: “Ens mobilitzarem quan calgui i pel que calgui”

Jordi Sànchez ha tancat la V Assemblea General Ordinària de l’ANC amb un missatge clar: “Votarem i ens mobilitzarem quan calgui i el que calgui”, i el compromís que “si cal, dormirem davant del Parlament de Catalunya” per a que “els nostres representants puguin debatre i aprovar les lleis que ens duguin al referèndum i a la independència”.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convidat a l’escenari per Sànchez, ha assegurat que “hi haurà data i pregunta molt aviat” i ha acabat amb “via fora, que tot està per votar i tot és possible”.

La cuinera catalana Ada Peralada ha obert una assemblea amb unes notes d’humor i ha donat la benvinguda a Granollers, la seva ciutat. També l’alcalde, Josep Mayoral, ha donat la benvinguda als prop de 4.000 persones que omplien el Pavelló d’Esports de Granollers.

El full de ruta s’ha aprovat sense sorpreses una ponència política que preveu tant el referèndum com la declaració d’independència en cas “d’impediment coercitiu” per part de l’Estat espanyol a la consulta vinculant. Les bases ho han aprovat així en una única votació. S’ha aprovat per 2.355 vots a favor, 4 en contra i 11 abstencions.

A l’assemblea s’ha presentat la campanya pel Sí, colorista i alegre, que ha rebut una ovació intensa dels assistents. També ha obtingut un gran aplaudiment la notícia que el punt clau de la mobilització del proper 11 de setembre serà la cruïlla entre Passeig de Gràcia i el Carrer d’Aragó, a Barcelona.

En el capítol artístic i musical, Titot ha cantat “Endavant les atxes” acompanyat de la banda de l’Ebre Xeic, que també han tocat les seves cançons “Festa major” i “Tornarem”. Gemma Humet ha cantat “Venim del nord, venim del sud”, acompanyat d’Adrià Alsina al piano i l’acte s’ha tancat amb un altre “Tornarem”, el de Lax’N’Busto, cantat per Salva Racero i Virginia Martínez.

El periodista Pere Mas i l’escriptora Bel Olid han conduït l’acte, que ha acabat amb una explosió de globus i confeti.

AGO2.jpg 

L’ANC s’activa pel Sí

L’Assemblea Nacional Catalana fa un pas endavant pel Sí al Referèndum. L’entitat sobiranista ha revelat avui a Barcelona el misteri dels Sís gegants que van aparèixer pel territori diumenge i ha presentat la nova imatge i el lema del Sí a la República Catalana davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch.

Una bafarada amb un sí, una gràfica colorista i alegre i el lema “El canvi ets tu” composen una campanya per fer que tothom se sumi a la construcció d’un nou país al món i d’un futur millor per als ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin.

Un sí afirmatiu i positiu que cerca generar simpaties dins i fora de les nostres fronteres. El lema és una mà estesa i una crida a la responsabilitat de cadascú. La bafarada és símbol de diàleg, d’entesa, d’arguments, de democràcia, de conjunt.

Set Sís itinerants i balcons de colors

Els Sís gegants que van aparèixer per sorpresa a diverses ciutats del país aniran viatjant per la geografía catalana, i avui s’han pogut veure a la muntanya de Montjuïc. L’ANC també demana als ciutadans que omplin els seus balcons dels colors del Sí, per això repartirà domassos dissenyats expressament durant aquesta setmana i fins el dia de Sant Jordi.

El primer acte massiu del Sí serà l’Assemblea General Ordinària de Granollers, el proper 29 d’abril, on l’ANC espera donar l’empenta definitiva al referèndum de setembre.

També van multar Gandhi, Martin L. King, Mandela…

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural hem rebut una nova sanció de 90.000 euros de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que se suma a l’embargament, ara fa pocs dies, de 240.000 euros. L’estratègia de l’Estat és evident: aplicar-nos sancions excepcionals amb la pretensió d’ofegar econòmicament les entitats per aturar el referèndum. En menys d’un mes, cada entitat ha estat sancionada per un import de 330.000 euros.
Estem indignats, com et pots imaginar. Tot i això, creiem que tenim l’obligació, com a Assemblea, de donar als socis informació jurídica rigorosa sobre la sanció, sense fer més escarafalls del compte. Anem per feina: ens multen per tenir una base de dades inoperativa als Estats Units durant el període de temps en què s’estava definint el nou protocol internacional sobre dades allotjades en aquell país. De bases de dades com aquestes, en tenien moltes altres empreses d’activitats diverses. Garantim que hem complert rigorosament la normativa existent a cada moment. Insistim que torna a ser una multa política i, per tant, no la reconeixem i hi recorrerem fins a les últimes conseqüències. La sanció contra Òmnium i l’Assemblea és un cas sense precedents a l’Estat espanyol.

Tres detalls jurídics et poden servir per jutjar, com a soci/sòcia, quina és la situació amb plena independència de criteri:

  1. Òmnium i l’ANC són les primeres entitats que han estat sancionades per l’AEPD com a conseqüència de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 6 d’octubre de 2015, sentència que invalidava una decisió de la Comissió Europea de l’any 2000 sobre els requisits per al tractament de dades als Estats Units.
  2. L’AEPD va emetre un comunicat i una nota de premsa en la qual manifestava que “l’Agència en cap moment ha anunciat la seva intenció d’iniciar un procediment sancionador per defecte contra les empreses”. Seguia així els criteris del Grup Europeu de Protecció de Dades, conscient de la inseguretat jurídica que produïa la decisió del TJUE. És més, a la comunicació enviada als responsables de bases de dades, l’AEPD només indicava que, “si no es modifica la base legal per fer les transferències, l’Agència podrà iniciar el procediment per acordar, en el seu cas, la suspensió temporal de les transferències”. És a dir, no havia d’iniciar actuacions sancionadores si no és que l’empresa o entitat es negava a transferir a l’Estat espanyol les bases de dades.
  3. Davant d’una situació sobrevinguda, l’Administració espanyola no solament no actua per evitar la inseguretat jurídica generada per la Sentència del TJUE, sinó que, a més a més, actua en contra d’allò que havia manifestat públicament en els seus comunicats. Conscients de la singularitat de la qüestió, les entitats vam sol·licitar, com a prova, que l’AEPD certifiqués quants procediments s’hi havien iniciat per aquest mateix motiu i ho van denegar.

No ens intimiden, i continuem treballant de valent. La teva millor acció de solidaritat, ara, és inscriure’t a l’Assemblea General Ordinària de Granollers! 

L’ANC enceta el debat sobre el full de ruta 2017

El Secretariat Nacional de l’ANC ha tramès avui la seva proposta de full de ruta 2017 als seus socis. Obre així el període perquè pugin presentar-hi les esmenes que considerin adients i les elevin a l’Assemblea General Ordinària, que haurà d’aprovar el document definitiu a final d’abril.

La proposta de full de ruta es basa en dos principis. El primer passa per garantir la celebració del referèndum aquest setembre, fins i tot en cas d’inhabilitacions i intervencions de la Generalitat per part de l’Estat espanyol. El segon, per reservar-se la possibilitat d’una declaració d’independència si el referèndum no es pogués celebrar perquè les forces de seguretat de l’Estat ho impedissin amb un ús desproporcionat de la força coercitiva.

Referèndum de Sí o No

La ponència també fixa la posició de l’ANC respecte al referèndum, que es basa en tres condicions:

  1. La pregunta ha de ser de tipus binari i clara. És a dir, que pugui ser contestada amb un «Sí» o un «No», i no indueixi a ambigüitats. La proposta seria: “Voleu que Catalunya esdevingui un Estat independent?”
  2. L’opció guanyadora ha de ser la que obtingui major nombre de vots, el «Sí» o el «No».
  3. No s’ha de fixar un mínim de participació ni d’aprovació, tal com recomana el “Codi de bones pràctiques sobre referèndums” adoptat pel Consell d’Europa.

Tres escenaris pels propers sis mesos

La proposta del Secretariat Nacional dibuixa tres escenaris:

  • Escenari 1: Aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i convocatòria del referèndum. En aquest escenari, la Llei de Transitorietat Jurídica i el referèndum marcaran l’inici d’un trencament amb l’Estat espanyol que només pot aturar-se amb el «No» democràtic d’una majoria del poble de Catalunya. Ambdós actes polítics seran entesos per l’ANC com accions d’obediència a les noves lleis catalanes i al poder legítimament constituït el passat 27 de setembre 2015.
  • Escenari 2: Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, prèviament a l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i a la convocatòria del Referèndum.
    En aquest escenari l’ANC activarà les accions dirigides a exercir la plena sobirania del poble català en consonància amb el reconeixement únic de les institucions catalanes com a representants polítiques legítimament i democràticament escollides. Després de la impossibilitat física de fer el referèndum i/o davant la supressió, la inhabilitació o la intervenció de les institucions de govern catalanes, l’ANC organitzarà les mobilitzacions necessàries per tal que el Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania del poble català, aprovi la Llei de Transitorietat Jurídica i proclami la independència.
    Aquest escenari inclou la possible activació de l’Assemblea d’Electes de Catalunya com a substitut del Parlament en cas que aquest fos inhabilitat per la força.
  • Escenari 3: Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, posteriorment a l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica. En el cas que el govern espanyol mitjançant qualsevol tipus d’ingerència a les institucions de govern catalanes i/o a través de mesures coercitives impedís l’exercici del dret de vot i la celebració del referèndum, l’ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, en farà obediència, farà costat a les institucions democràticament escollides pel poble de Catalunya, garantirà la unitat en el suport de les institucions catalanes promovent de forma activa, decidida i pacífica l’exercici de sobirania del poble de Catalunya.

Captura de pantalla 2017-03-15 a les 23.53.41.png

L’ANC celebra 5 anys amb la via online més gran del país

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa avui 5 anys. Per celebrar-ho, l’entitat sobiranista de la societat civil ha encetat una campanya a les xarxes socials per fer una Via Online amb els hashtags #ViaOnline, #5anysANC i #Hofaremplegats.
En dues hores, la campanya ha aconseguit una audiència de més d’un milió de persones i més de set milions d’impressions.

Ahir dijous, l’entitat va publicar una piulada per avisar que avui l’ANC celebraria els 5 anys d’una forma especial i ja avançava el hasthag #5anysANC

Aquest matí, l’ANC ha fet una primera piulada convocant al seu president, Jordi Sànchez, així com a quatre membres del Secretariat Nacional: Montse Daban d’Internacional, Josep Maria Nogué de Sectorials, Ramon Messeguer, de Territorals i Enric Blanes, de Comunicació. 
Durant les primeres hores, s’hi ha sumat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el president de l’Associació de Municipis de Catalunya, Miquel Buch, la presidenta del Grup Parlamentari de la CUP, Mireia Boya i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, entre d’altres.

Una papereta per celebrar l’aniversari

El cartell commemoratiu d’aquest cinquè aniversari és una picada d’ullet que parla metafòricament de com fa 5 anys que es persegueix un somni que està a punt de fer-se real, mitjançant una imatge on un “Sí” juga amb la xifra de l’efemèride i s’emmarca en una papereta de vot: el “5” dels cinc anys i el “Sí” que l’entitat desitja que es guanyi al Referèndum. És un missatge inclusiu, per a tots els demòcrates, i en positiu. Un Sí a la República de tothom.

Cinc anys unint l’independentisme des de la societat civil

El 10 de març de 2012, després d’un any d’extensió pel territori amb nombrosos actes i la creació de centenars d’assemblees territorials, 7.000 persones van participar en l’assemblea constituent al Palau Sant Jordi de Barcelona amb l’objectiu d’unir l’independentisme des de la societat civil.

El full de ruta que es va aprovar en aquella assemblea fundacional preveia celebrar la Marxa cap a la Independència que es culminaria amb una gran manifestació a Barcelona l’Onze de Setembre de 2012. Després de l’èxit esclatant de la primera manifestació, l’ANC s’ha convertit en sinònim d’accions massives i originals, com la Via Catalana de 2013, la gran V de 2014, la Via Lliure a la Meridiana de 2015 i la Diada de 2016, des de cinc punts del territori.

L’administració espanyola intenta escanyar l’ANC

Avui hem tingut coneixement gràcies a una empresa col·laboradora que l’Estat espanyol ha donat ordres per embargar 246.000 euros dels recursos de l’ANC.
No creiem en les casualitats. Aquest embargament arriba després de la mobilització extraordinària del 6F i de la seva repercussió internacional, que ha fet augmentar la pressió sobre l’Estat espanyol.

I arriba pocs dies després que tinguéssim coneixement per la premsa de les novetats en relació amb els procediments que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va iniciar al seu moment contra l’Assemblea Nacional Catalana.

L’embargament arriba quan encara no hi ha resolució ferma sobre el fons d’una sanció de l’AEPD contra l’ANC. Nosaltres seguim defensant que no hi ha base per la sanció, que hem actuat dins la legalitat fins al final i que és injust l’execució de la sanció abans que l’Audiència Nacional resolgui el fons de la qüestió.

Amb aquesta manera de procedir (sense comunicació directa i amb filtracions a determinada premsa) l’Estat busca també fer mal a l’honor i reputació de la pròpia ANC.

La manca de respecte de l’administració espanyola cap als seus administrats no té límits i ens converteix a tots en súbdits -als independentistes, en súbdits no desitjats- contra qui s’acarnissa l’Estat. Per què aquesta pressa quan qui cobra és l’Estat i qui paga una organització independentista i tanta deixadesa i falta de mitjans quan és un particular qui reclama a la justícia?

Fermesa, doncs, confiança en les pròpies forces, i moltes gràcies a tots els socis i simpatitzants i amics de l’Assemblea Nacional Catalana per tots els missatges de suport que hem anat rebent al llarg del dia!

Molts ens heu demanat com podíeu ajudar avui l’Assemblea. La millor manera d’ajudar per minimitzar l’embargament i reforçar l’ANC és fent-vos socis. I si ho preferiu o ja sou socis, podeu fer una aportació al ES91 2100 0829 0102 0096 6175.

Tots els recursos recaptats aniran directament a fer més gran la campanya per guanyar el SÍ a la independència.

Mereixem un país millor, decidit democràticament. Hi tenim dret. Sabem que és possible. No ens aturaran ni sancions, ni inhabilitacions. Junts som imparables, junts ho farem possible!

Arrenca la campanya “Fem futur” per guanyar el referèndum

L’ANC ha presentat aquest dimarts “Fem futur”, la campanya nacional i territorial de 2017. El president de l’entitat, Jordi Sànchez, ha presentat les noves accions com “la darrera campanya de l’ANC“. L’Assemblea preveu que la precampanya acabi al juny, quan calcula que es convocarà oficialment el referèndum, si no s’avança. Aleshores, l’entitat engegarà la campanya definitiva per demanar el vot pel Sí.
Fem futur comptarà amb l’empenta de 5.000 voluntaris i supervoluntaris, i es dirigirà sobretot als demòcrates, votants de partits no independentistes però partidaris del dret a decidir, que encara no tenen clar què votaran al referèndum. Així, l’ANC s’esforçarà per convèncer les bases dels Comuns i del PSC perquè se sumin al referèndum, encara que no sigui pactat amb l’Estat. D’altra banda, l’entitat també enfocarà la campanya a informar els catalans residents a l’estranger sbre la consulta, prevista de moment per al setembre.

Combatre la por amb il·lusió

La vicepresidenta de l’ANC, Natàlia Esteve, ha destacat que “La campanya neix amb la voluntat de combatre els arguments de la por de l’Estat espanyol“. La campanya començarà oficialment el 15 de gener a Sant Feliu de Llobregat, coincidint amb la reunió, el dia 14, del Secretariat Nacional de l’ANC. Fem futur s’organitzarà amb tres nivells: nacional, internacional, i sobretot local. La membre del Secretariat, Àngels Folch, ha afegit que “s’organitzarà un equip de voluntaris, incidint en zones prioritàries. També es mobilitzaran les Assemblees Exteriors“, amb gent disposada a organitzar actes més enllà del seu municipi, per centrar-se en aquelles localitats on hi ha més indecisos.

La campanya treballarà a partir de temàtiques mensuals. Cada mes hi haurà un àmbit comú entre els actes locals, nacionals i internacionals. El primer tema serà el de les infraestructures i la mobilitat eficient. També n’hi haurà sobre la regeneració democràtica o l’Estat del benestar.

Diàleg fins al referèndum

Article publicat a La Vanguardia el 8 de desembre de 2016 per Jordi Sànchez.

El 1961 Luther King i 47 manifestants van ser detinguts per agenollar-se i pregar davant l’Ajuntament de Birmingham; incomplien les prohibicions de manifestar-se. L’endemà King va llegir a la presó la carta de vuit importants religiosos blancs no racistes: “Reconeixem la natural impaciència de la gent que sent que les seves esperances triguen a fer-se realitat. Però estem convençuts que aquestes manifestacions són errònies i inoportunes. Quan un creu que vulneren els seus drets, hi ha un procediment establert i cal dialogar, abandonar els carrers”. King hi va respondre: “Tenen molta raó de cridar al diàleg. En realitat, aquest era l’objectiu de tot el nostre moviment. La no-violència de les nostres actuacions ha provocat una crisi tal i tanta tensió que els qui havien refusat constantment el diàleg ara es veuen impel·lits a demanar-lo”.
Com es connecta aquesta història amb la Catalunya actual? La resistència a admetre el referèndum com a solució sembla que ja no és tan unànime. Van apareixent declaracions que són escletxes, com les veus amb influència que qüestionen l’statu quo negacionista del referèndum, la incomoditat quasi insostenible al PSC, les declara­cions d’Inés Arrimadas i l’ofensiva dels dirigents polítics espanyols volent apropiar-se el relat del diàleg. De fet, em diuen que en certs ambients de la capital de l’Estat s’ha instal·lat el pessimisme pel que fa a les seves expectatives de veure com en el seu llenguatge es desinfla el “suflé català”. Sembla, doncs, que a Madrid toca rec­tificar.
La paradoxa és que mentrestant, a casa nostra, alguns articulistes no paren de dir que a l’independentisme li sobra estètica, li manca lideratge, que improvisa, i que no té una estratègia. En resum, ens volen dir que encara no estem a punt. Discrepo. Com a president de l’Assemblea Nacional Catalana, volto cada setmana per tot el país, en tota mena de conferències i actes i percebo un convenciment en una part molt important de la societat catalana que dóna per descomptada la desconnexió.
Els contraris a la independència volen treure partit d’aquestes contradiccions. Aquesta estratègia no és nova. Recordo, per citar el darrer exemple, els dubtes que es van voler amplificar arran del fracàs de la tramitació pressupostària. I també quina va ser la reacció, a inicis de juny, davant la proposta de fer un referèndum d’independència. A final de setembre, el panorama havia canviat: la mobilització multitudinària de l’Onze de Setembre va impulsar definitivament el referèndum. I mobilitzacions i referèndum van acabar sacsejant alguns fonaments de la política espanyola, un cop es va fer evident realitats i fets que havien negat sistemàticament. Així doncs, guanyar relat i espai perdut pot estar en la base de les escenificacions dels darrers dies a favor del diàleg.
Hi ha una pressió externa i interna que l’Estat espanyol ja no pot ocultar. A les evidències que arriben de Catalunya –hauríem d’afegir-hi la darrera mobilització del 13 de novembre amb desenes i desenes de milers de persones fent ­costat a les institucions del país– cal sumar-hi ara l’interès poc dissimulat de l’exterior. La conferència del president Puigdemont i dies després de l’expresident Mas amb presència de més d’una desena d’ambaixadors a cada una és un senyal inequívoc. Un ambaixador no hi va sense consultar el seu govern ni saber que el que s’hi dirà va en la línia de defensar el referèndum com a solució política òptima, possible i inevitable per l’Estat espanyol i la Unió Europea. Qui posa la mà al foc, doncs, per la intangibilitat del president espanyol? Qui creu que a la cimera recent de Berlín no va sentir veus que li recordaven que convé diàleg? Qui no pot imaginar que la seva rigidesa incomoda molts mandataris europeus pel risc de generar un problema més a la Unió Europea?
La bastida alçada aquests últims anys per desacreditar el diàleg per al referèndum comença a enfonsar-se. De moment els gestos del Govern espanyol són encara buits de contingut, amb excés de retò­rica i absència de fets. Si mirem enrere, però, el punt present ens fa ser optimistes. Pot ser la prèvia d’una rectificació. Si arriba, serà molt benvinguda. En serem els ­primers valedors. Som-hi, el referèndum espera.

Unitat, coratge i determinació

Manifest aprovat al Consell d’Assemblees Territorials, Sectorials i Exteriors celebrat a Cervera. 

—-

L’11 de setembre i el 13 de novembre vam tornar a demostrar que l’independentisme està a punt, que és ben viu, i que persisteix sense defallir. Estem a punt per ajudar a néixer la república catalana i esdevenir un Estat independent.
L’Assemblea Nacional Catalana reconeix i agraeix l’esforç ingent de ciutadans, institucions, polítics, i entitats. El camí iniciat el 2012 ens ha portat fins a les portes de la independència. Ens hem sobreposat als entrebancs i als embats que ens han arribat d’arreu. Gràcies al triomf de les forces independentistes a les eleccions del 27 de setembre de 2015, tenim per primera vegada un govern i una majoria independentista al Parlament i d’aquí pocs mesos estaran preparats per fer efectiu el compromís contret a les urnes. Ens queda, doncs, poc temps per bastir una estructura sòlida i organitzada que, si som capaços de deixar de banda recels i desconfiances, ens ha de permetre ben aviat proclamar la independència. Ens caldrà, però, ser intel·ligents, astuts i persistents.

L’Assemblea Nacional Catalana segueix compromesa a treballar per mantenir i ampliar el suport i l’entusiasme en la construcció del nou país i per garantir que tothom en pugui ser partícep. Seguirem dedicant tots els esforços que facin falta per difondre el missatge que ben aviat ens caldrà fer efectiu el nostre compromís de construir un futur millor per al nostre país.

Demanem al Parlament, al Govern, i als partits i associacions que, amb unitat d’acció, confiança i lleialtat mútues, segueixin avançant en l’execució del mandat que van rebre el 27-S, tot definint una estratègia comuna per als moments decisius que s’acosten. A tots els reclamem que siguin fidels a la voluntat del poble, que aparquin partidismes estèrils, de curta volada, i que, intel·ligentment, evitin els paranys i les manipulacions de tota mena. Cal que, els propers mesos, poble, partits i institucions treballem conjuntament per consolidar, preparar i organitzar el país en i des de tots els àmbits. Amb coratge i determinació farem pinya per seguir avançant i tirant endavant el full de ruta que el proper setembre ens ha de permetre votar i guanyar democràticament i pacífica el refrèndum i fer efectiva la independència.

Coherents amb aquesta petició i amb el nostre full de ruta donem i donarem sempre tot el suport que calgui a les instucions i als càrrecs electes que de manera valenta s’han posat al servei del poble i que, en compliment del compromís contret a les urnes, hi són fidels.

Cervera, 26 de novembre de 2016