Category Secretariat

maig 25 2023

Conclou la XI AGO de l’Assemblea amb la constatació d’un nou embat independentista

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat la seva XI Assemblea General Ordinària (AGO), que ha tingut lloc de forma virtual del dia 18 al 24 de maig. Les sòcies i els socis de l’entitat han avalat el nou Full de ruta amb un 76% de vots a favor. Han participat a l’AGO 2.523 sòcies i socis.

El document certifica una nova etapa del moviment independentista, amb la constatació d’un nou embat i el convenciment que la via democràtica unilateral –que l’entitat sempre ha defensat– és l’única estratègia possible per a la constitució de la República Catalana.

Les bases de l’entitat, a través de la seva representació territorial i sectorial, van realitzar múltiples aportacions a la proposta del Full de ruta, amb lapresentació de 612 esmenes, 9 d’elles a la totalitat. D’aquestes 612 esmenes, 155 van ser acceptades o transaccionades i 20 rebutjades. Això va fer modificar el document final de Full de Ruta que han acabat aprovant els socis.

La comissió encarregada del funcionament de l’AGO va acceptar el màxim d’esmenes possibles per garantir la pluralitat d’opinions que conviuen a l’entitat i que reflecteixen el debat en què es troba el país.

Durant l’AGO els socis van haver de votar finalment fins a 437 esmenes vives, 7 de les quals a la totalitat del Full de ruta. Totes elles van ser rebutjadespel socis i sòcies. L’entitat valora molt positivament el gran debat dut a terme en el si de l’AGO, que demostra el bon funcionament democràtic intern i el gran interès per part de les bases de participar i alçar la seva veu. Tot i això, el Secretariat Nacional ha detectat possibles millores pel que fa al procés de votació, i continuarà treballant per agilitzar el sistema de cara a l’any vinent.

El Full de ruta aprovat estableix els passos fonamentals que l’organització ha de seguir per aconseguir la independència. Fa referència a fer efectiva la declaració d’independència a través de les eleccions vinents i, amb aquesta finalitat, es continua plantejant l’impuls d’una llista cívica independent de partits polítics, amb processos participatius d’elecció i decisió i mecanismes de control i fiscalització, per defensar la voluntat dels electors independentistes.

El nou Full de ruta avança en la determinació de la llista cívica, establint que tindrà forma d’agrupació d’electors, i la necessitat de constituir un grup promotor. Els membres del Secretariat Nacional, així com els càrrecs de les assemblees de base de l’entitat, no en podran formar part. A partir d’una de les esmenes presentades, el text final inclou que, en qualsevol cas, l’impuls final de la llista cívica haurà de ser ratificat per les sòcies i socis en una consulta que se celebrarà el darrer trimestre de 2023, a fi de poder crear un moviment potent.

El document situa com a un altre punt determinant la constitució del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista com a xarxa que ha de vertebrar el moviment civil per la independència. Una eina que aglutinarà les principals organitzacions independentistes per trobar sinergies, avançar i actuar conjuntament sense renunciar als plantejaments de cada entitat.

També cal destacar especialment el manteniment de la mobilització com a eina clau per avançar en tots els fronts: civil, institucional i internacional. La coherència i perseverança de l’entitat han permès que el moviment independentista experimenti una represa notable, amb manifestacions massives com la del passat 11 de Setembre, la mobilització del 6 de desembre contra el nou delicte de desordres públics agreujats, i el 19 de gener davant la cimera francoespanyola. Totes aquestes actuacions demostren que el moviment està en marxa.

Altres factors essencials que identifica el document són:

  • La confrontació com a eina per minar els fonaments d’un Estat espanyol opressor i poc democràtic.
  • La denúncia dels incompliments dels qui es van comprometre amb culminar la independència.
  • La reivindicació del referèndum de l’1 d’Octubre com a legitimació de la voluntat popular.
  • Denunciar la repressió i donar suport a les persones represaliades.
  • Actualitzar l’argumentari a favor de la independència i difondre els valors de la nova República Catalana a través de campanyes i mobilitzacions.
  • Desenvolupar accions i mobilitzacions, utilitzant la desobediència i la lluita activa noviolenta segons sigui necessari.
  • Ampliar la representació de tots els sectors socials, especialment joves i nous catalans.
  • Reflectir la realitat nacional catalana a les institucions internacionals i evidenciar les mancances democràtiques de l’Estat espanyol.
  • Denunciar la repressió de l’Estat espanyol i francès contra l’ús de la llengua catalana, que és fonamental per a la nostra identitat nacional i la cohesió social.

El diumenge, 18 de juny, l’Assemblea presentarà el Full de ruta i nous plantejaments de cara al període 2023-24 en un acte a l’auditori de Girona, a les 11 del matí. Hi intervindran diferents membres del Secretariat Nacional, així com la presidenta, Dolors Feliu, i la vicepresidenta, Núria Marín Casas, encarregades d’explicar el paper que haurà de tenir l’Assemblea en el nou embat independentista.

L’Assemblea Nacional Catalana es manté ferma en el compromís amb la independència sense renúncies ni concessions. El nou Full de ruta valida una aposta clara i decidida per agafar les regnes del nou embat per la independència en tots els àmbits.

Llegeix aquí el Full de ruta 2023-2024.

maig 21 2023

L’Assemblea fa balanç dels dos anys de la legislatura del govern Aragonès

L’Assemblea fa un balanç dels dos primers anys del Govern de la Generalitat del president Aragonès, d’un govern que havia de “culminar” el procés d’independència, i ho fa just al final del termini que es va posar el mateix president per sotmetre’s a una qüestió de confiança. L’Assemblea deplora que aquestes promeses no s’hagin dut a terme per inacció del Parlament de Catalunya i per incompliment del propi president Aragonès.

Així, l’entitat constata que el pacte de govern de la majoria del 52% independentista, amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i assolir la República catalana, ha fracassat estrepitosament. Les propostes de l’anomenada Taula de diàleg han acabat en una modificació del Codi penal, que ha comportat l’indult per a uns pocs representants polítics, però que pot suposar, amb el nou delicte de desordres públics agreujats, la repressió dels activistes independentistes participant en mobilitzacions.

Els signants de l’acord de Govern tenien el deure d’aprofitar la gran oportunitat que l’electorat els va donar per exercir el mandat inequívoc per fer la independència, com així es reconeix pels mateixos signants.

L’Assemblea considera que el Govern de la Generalitat ha optat per donar suport al govern espanyol sense cap mena de pressió, ni confrontació, ni exigències per fer la independència. S’ha malbaratat la força i voluntat de l’electorat independentista, incomplint greument el principal compromís de la legislatura.

L’acord de claredat és la darrera suposada iniciativa per fer la independència i l’entitat ja s’hi ha manifestat, constatant que aquesta darrera proposta és fruit d’un govern mancat de lideratge independentista, amb una submissió autonomista absoluta a les indicacions i exigències del govern de l’estat repressor.

L’Assemblea no acata, no es rendeix, lluita i lluitarà sempre per una Catalunya independent.

Llegeix el manifest

maig 5 2023

L’Assemblea compareix al Parlament com a testimoni contra el Catalangate

Aquest matí, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha participat en qualitat de testimoni davant la Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya que estudia el cas del Catalangate, l’espionatge de representants polítics, activistes, periodistes i les seves famílies per part de l’Estat espanyol amb programari espia il·legal.

La presidenta Dolors Feliu ha agraït la invitació de la comissió i ha expressat que “l’espionatge il·legítim contra membres de la societat civil i d’altres actors del moviment independentista català suposa un abús flagrant de drets fonamentals, que mereix una investigació a fons per esclarir els fets i depurar responsabilitats.”

Feliu ha recordat que malgrat que l’Assemblea “es regeix pels principis de l’activisme democràtic i la no-violència, això no ha evitat que com a mínim sis persones de la nostra organització, Elisenda Paluzie, Jordi Sánchez, Arià Bayé, Sònia Urpí, Jordi Domingo Ceperuelo, i Jordi Baylina, hagin sigut espiades, aparentment majoritàriament sense autorització judicial.” Aquestes infeccions han estat confirmades per tres organitzacions i tres mètodes diferents: Citizen Lab, Amnistia Internacional i Evidentia, aquesta última entregada al jutjat núm. 23 el mes de gener d’enguany.

La presidenta ha remarcat que l’entitat no s’ha quedat de braços plegats davant d’aquest atac, amb una querella al jutjat 32 de Barcelona i una campanya en l’àmbit internacional, el #Catalangate, en col·laboració amb entitats i partits afectats.

L’entitat va exposar el cas #Catalangate davant de l’ONU a través d’una carta de denúncia que va provocar el reconeixement de tres Relators Especials on es reconeixien vulneracions de drets; i al Parlament Europeu, on es van detectar fortes obstruccions d’europarlamentaris espanyols per investigar el cas, i s’ha evidenciat una clara falta de representació de la societat civil catalana a les trobades amb eurodiputats.

Feliu ha recordat que “No es pot invocar la seguretat nacional com a pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes, i tampoc es pot utilitzar com a carta blanca per a justificar violacions de drets fonamentals dels ciutadans catalans”, i ha alertat de la narrativa actual de l’estat per associar el moviment independentista català al terrorisme, com ha quedat palès amb l’acusació contra els acusats del 23S. Això pot ser un intent per normalitzar i legitimar un espionatge massiu contra el moviment independentista.

Finalment, Feliu ha cridat a la lluita conjunta i un pla unitari per fer front als abusos de poder de l’Estat contra el moviment independentista català, i ha recomanat la provisió d’un fons financer per fer front a les despeses que sorgeixen de la investigació dels telèfons mòbils de víctimes i per les querelles lligades a l’espionatge, a més de dotar les persones espiades amb una defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica per evitar que les víctimes es quedin sense recursos ni empara.

La Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya ha convidat a l’Assemblea com a testimoni perquè com a mínim sis dels seus membres han patit l’espionatge de l’Estat espanyol purament pel seu activisme independentista. Fins i tot aquelles que presumptament han estat espiades amb mandat judicial no han rebut mai cap comunicació oficial, i ho saben per filtracions a la premsa a través de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés espanyol.

abr. 20 2023

L’Assemblea uneix a dignataris de pobles i nacions sense estat de tot el món en un acte sobre autodeterminació i independència a Barcelona

L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) està celebrant per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, fent l’Assemblea d’amfitriona. L’independentisme català ha aprofitat aquesta trobada per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.

Aprofitant la presència dels membres d’aquesta organització internacional a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una taula rodona sobre autodeterminació i independència a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, amb una audiència de més d’un centenar de persones, que ha comptat amb l’expertesa de membres de l’UNPO i dignataris de tot el món. L’acte ha comptat amb la presència d’assistents com Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Ramos, vicerector d’economia de la UAB, Jordi Garell, director del CIEMEN i Agustí Colomines, Càtedra UB Josep Termes, entre d’altres.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha donat la benvinguda i ha agraït la participació als ponents i als espectadors, i ha expressat que “Les minories s’han de mantenir unides i mostrar solidaritat entre elles. Cada nació té les seves particularitats, però els problemes en joc són els mateixos. És una qüestió de democràcia, drets humans, justícia i llibertat.”

Els ponents de l’acte han estat el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa; l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail; la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood; i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.

Adan, presidenta de l’UNPO, ha expressat el seu agraïment per la invitació i ha reblat “Un país només pot néixer una vegada. El meu país va ser el 12è estat independent africà, però els actuals 42 països africans, molts dels quals encara estaven sota domini colonial quan vam esdevenir independents, ara no ens reconeixen […] Somàlia, que ha estat la causa de la nostra destrucció, ha rebut l’autoritat per representar-nos. Ens preguntem a quin altre lloc del món s’ha donat a l’agressor l’autoritat per representar la seva víctima.”

L’acte ha comptat amb la moderació de Josep Alay, doctor en Ciències, Física i Història Contemporània i director de gabinet de l’oficina del president Carles Puigdemont. A més, durant l’acte, el president del Catalonia Global Institute, Abel Riu, i Daniel Roldan, editor en cap del Catalonia Global Institute, han presentat el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.

Si no heu pogut assistir a l’acte, podeu recuperar-ne el directe en aquest enllaç.

L’UNPO continuarà amb la seva Assemblea General Ordinària fins al diumenge 23, en què els membres participaran de la diada de Sant Jordi i s’organitzarà una recepció a la parada de l’Assemblea a les 13 h amb la presidenta Dolors Feliu.

L’UNPO i l’Assemblea

L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol envers el moviment independentista. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt exitoses els darrers anys, com per exemple la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va provocar la comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.

L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de 40 membres s’hi troben nacions com els Tàtars de Crimea, Biafra, o la Kabília, entre altres.

abr. 17 2023

Posicionament de l’Assemblea sobre la proposta d’ “Acord de Claredat” del govern català

Davant la recent iniciativa llançada a l’aire pel Govern de la Generalitat d’elaborar una proposta d’acord amb l’Estat anomenada “Acord de claredat”, l’Assemblea manifesta:

Els acords de claredat fins ara només han servit als estats per controlar unilateralment els referèndums d’autodeterminació plantejats per nacions que volen independitzar-se, o per deixar la potestat d’atorgar arbitràriament l’exercici (o no) del dret d’autodeterminació als parlaments estatals. Per tant, aquesta proposta pretén assolir un referèndum on la pròpia nació catalana renunciï a la independència autoimposant-se condicions abusives i suplementàriesque facin improbable la legítima victòria de l’opció independentista amb majoria de vots.

Aquesta proposta d’”Acord de claredat” porta adjunt un procediment previst per elaborar-lo que ens sembla com a mínim poc clar, llarg i feixuc, però sobretot ignora el camí ja recorregut de demanda frustrada d’acord amb les institucions espanyoles, on s’han buscat reiteradament i sense èxit resultats per aquesta via. Els darrers intents són molt recents i l’Estat no està disposat a dialogar ni abans, ni ara, ni mai. 

La nostra fermesa com a nació lliure ens va portar a l’acte de sobirania més important en segles amb la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’octubre de l’any 2017. Legítimament ens vàrem autodeterminar com a poble. Després vam deixar en mans de les institucions la voluntat i perseverança de segles de resistència i se’ls hi ha escolat com sorra entre les mans.

Suposadament el Govern havia de negociar en la Taula de diàleg amb l’Estat espanyol com encarar la situació generada pel referèndum; un referèndum que va ser referendat pels resultats de les darreres eleccions i el conseqüent govern. La Taula era per seure i parlar de com fer efectiva l’autodeterminació.

Ara, després d’un nou fracàs, també previsible, de negociació amb l’Estat, ens volen distreure amb una proposta d’”Acord de claredat” que no ha estat avalada per ningú, que no compta amb cap majoria independentista i ha estat rebutjada pel Parlament de Catalunya. És per això que el Govern s’ha posicionat fora de la legitimitat democràtica que li ha atorgat el mandat popular per fer la independència.

D’altra banda, sembla que la comissió encarregada d’elaborar aquest acord busca legitimar el discurs en què s’ha instal·lat l’actual govern català: renunciar a l’1 d’Octubre. Sobretot si tenim en compte la trajectòria de la majoria dels seus membres: o bé han escrit obertament contra el dret d’autodeterminació dels catalans, o bé han qualificat de fracassat i inútil el referèndum del Primer d’Octubre. Tota una declaració d’intencions.

L’objectiu no és altre que referendar, amb la connivència d’uns suposats especialistes, la decisió política que ja ha pres l’executiu català, i abandonar del tot i menysprear al màxim l’opció de la via unilateral.

La ciutadania va parlar i ha parlat clar.El Govern espanyol també ha tornat a parlar amb claredat: “no” rotund a qualsevol referèndum acordat.

El que ara és necessari és posar-se a treballar de debò per fer efectiva la independència: amb estratègies clares, contundents i unilaterals; perquè totes les negociacions comencen amb els fets consumats que fan realitat la llibertat nacional, mai demanant a l’opressor que deixi  d’oprimir. No volem desfer el camí que ja hem fet, ni fer passos enrere. L’Assemblea continuarà persistint. No ens hem rendit ni ens rendirem, i continuarem lluitant per fer realitat el nostre únic objectiu: fer efectiva la independència de Catalunya.

Havent esgotat el seu propi marge de diàleg fracassat, i sense més recorregut, a aquest govern col·laboracionista no li queda més via que abandonar la seva aposta cap al no-res, i si no està disposat a materialitzar la República Catalana ha de dimitir i convocar eleccions plebiscitàries per fer la independència.

abr. 1 2023

El nou full de ruta de l’Assemblea constata un nou embat per la independència

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha votat en ple extraordinari les línies generals del full de ruta d’enguany, en què reconeix que després del primer procés per la independència del període 2012-2017, l’independentisme ha viscut uns anys difícils, però també ha dut a terme uns aprenentatges, com la necessitat de mantenir la mobilització permanent en el moment de fer-se efectiva la declaració d’independència, i la necessitat d’una classe política absolutament compromesa en el manteniment i desplegament de la República Catalana, un cop proclamada. La mobilització sostinguda i la coherència de l’Assemblea a través del temps és el que ha mantingut encesa la flama i ha permès superar aquest escull, i que ara s’albiri la represa del moviment independentista.

Així, en vista del gran èxit de la manifestació de l’11 de setembre passat –malgrat la presidència de la Generalitat cridant a la no participació-, la important mobilització del 6 de desembre contra el delicte de desordres públics agreujats pactat entre els governs català i espanyol, la multitudinària protesta davant la cimera francoespanyola el gener d’enguany i la recent Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, l’entitat certifica que estem davant d’un nou embat independentista, i així ho reflecteix el seu Full de Ruta.

Després d’aquesta aprovació s’obre un procés de participació territorial que culminarà a la propera Assemblea General Ordinària amb la votació definitiva dels socis i sòcies, la votació del qual tindrà lloc del 18 al 24 de maig, i el contingut sencer es farà públic a l’acte polític del 18 de juny.

L’entitat remarca que aquest nou embat per la independència té tres fronts de lluita, que porta desenvolupant des de fa anys, determinada a intervenir-hi i liderant on calgui per superar les mancances del passat: el front civil, el front institucional i el front internacional.

En el front civil, l’Assemblea planteja el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència com a instrument d’anàlisi, creació de sinèrgies i d’actuacions en l’àmbit de la mobilització, així com la consecució de nous espais de poder civil per a l’independentisme, des del sindicalisme a les cambres de comerç i a l’empresariat.

El front institucional reivindica la necessitat que l’independentisme unilateral recuperi el lideratge a les institucions i es plantegin noves iniciatives com la llista cívica per aixecar la declaració d’independència. L’Assemblea remarca que cal fugir de l’autonomisme i del pacte sense escrúpols amb el govern repressiu de l’Estat i els partits del 155. Pel que fa al front internacional, l’Assemblea continuarà amb la tasca de projectar la realitat nacional catalana i la lluita independentista i denunciar les actuacions antidemocràtiques dels estats espanyol i francès cercant suports i complicitats per a la causa catalana.

Finalment, el full remarca l’ocupació i la repressió històrica que han patit els Països Catalans, i la minorització de la nació catalana dins dels estats espanyol i francès. L’intervencionisme polític de la justícia, la repressió política i lingüística, l’espoli fiscal i els abusos als drets fonamentals estan arribant a nivells intolerables.

L’Assemblea manté el seu compromís en contra d’aquestes injustícies, reivindica la confrontació a través de la llengua, la construcció de la sobirania nacional catalana, la solidaritat i un front comú contra la repressió. Defensem el Primer d’Octubre i la necessitat d’implementar-lo per fer efectiu el mandat del poble i la independència.

març 18 2023

El Secretariat Nacional escull Núria Marín com a nova vicepresidenta de l’Assemblea

El plenari del Secretariat Nacional de l’Assemblea celebrat avui a Tremp ha escollit la lleidatana Núria Marín com a nova vicepresidenta de l’entitat, després de rebre el suport de més de les dues terceres parts del plenari; més concretament, de 34 dels 48 secretaris nacionals que hi han participat. Relleva, així, Jordi Pesarrodona, que va anunciar que deixava el càrrec el passat 18 de febrer.

També hi han presentat la candidatura els secretaris nacionals Jordi Vilanova i Josep Selga, tot i que com que no han assolit un consens en la primera ronda, on Marín ja ha estat la més votada, Selga ha retirat la seva candidatura. Així, ha estat en la segona ronda en què s’ha assolit el vot definitiu: 34 vots a favor de Núria Marín i 14 per Jordi Vilanova.

A l’hora de defensar el seu projecte, Marín ha volgut incidir en la idea de fomentar encara més el debat intern de l’entitat i enfortir-la, sobretot, des de les bases. També ha fet valdre la seva experiència política en diversos àmbits, basada en l’activisme, a més a més de destacar que el fet de ser de Ponent li dona una perspectiva allunyada del centralisme i una coneixença de la realitat del territori. Per concloure, ha volgut agrair la confiança del Secretariat Nacional i ha assegurat que buscarà la confluència i la col·laboració de tothom.

La màxima representació dels socis de l’Assemblea també ha escollit avui el nou coordinador de la Comissió de Projectes i Accions Sectorials (CPAS). L’únic candidat, Carles Fité i Gabarró, que es troba en el seu segon mandat com a secretari nacional i és vocal de la Cambra de Comerç de Girona, ha superat amb escreix la majoria absoluta necessària després de rebre 36 vots a favor dels 48 secretaris que han participat en el ple. Per tant, Fité relleva Eloi Gispert, que va deixar el càrrec fa poques setmanes. Amb la seva elecció i la de la vicepresidència, el Comitè Permanent recompon tots els seus membres.

Durant el ple també s’ha fet una valoració molt positiva de la Conferència Nacional per part del responsable del Grup de treball, Josep Lluís Rodríguez, i s’han aprovat diverses Propostes de Resolució. Entre aquestes últimes hi destaca la que engega el mecanisme per unes eleccions parcials al Secretariat Nacional, un procediment habitual que s’acostuma a fer a mitjan mandat. Actualment hi ha 57 secretaris nacionals. Cal cobrir, doncs, 20 vacants. També s’ha aprovat una prova pilot per difondre la campanya “Digues bon dia”, engegada per Plataforma per la Llengua, als municipis de les Assemblees Territorials del Baix Llobregat Sud.

Qui és la nova vicepresidenta de l’Assemblea?

Núria Marín Casas (Lleida) és docent dins l’educació secundària i en l’àmbit públic. Té una llarga trajectòria en l’activisme per la independència, per la llengua catalana i pels drets de les dones, sobretot per la lluita pels drets sexuals i reproductius a les comarques de Lleida. Ha participat en diferents agrupacions i organitzacions d’aquests col·lectius.

Així, va començar com a activista a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, on assumí tasques de direcció al Segrià.

Entre 1989 i el 2019 va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser regidora de la Paeria de Lleida del 2015 al 2019, quan va abandonar la formació en considerar que la seva deriva ideològica i estratègica deixava en un segon pla la lluita per la independència. 

Forma part del Secretariat Nacional de l’Assemblea des del mandat anterior (2020-2022). Es troba, doncs, en el seu segon i darrer mandat (2022-2024).

març 16 2023

L’Assemblea denuncia el boicot espanyol a la Comissió Pegasus del Parlament Europeu i demana que es reuneixi amb víctimes civils

L’Assemblea Nacional Catalana ha remès una carta a la Comissió d’Investigació Pegasus del Parlament Europeu per denunciar l’intent de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge de la comissió a Madrid, previst per la propera setmana, en un escrit conjunt elaborat amb Òmnium Cultural, ERC, Junts i la CUP.

El Comitè Pegasus del Parlament Europeu té previst viatjar a la capital de l’Estat espanyol els propers 20 i 21 de març per investigar el cas d’espionatge sobre el terreny. Els membres de la comitiva s’entrevistaran amb diversos experts i amb algunes víctimes, deixant de banda les persones afectades de la societat civil.

A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats.

Per tots aquests motius, l’Assemblea denuncia els intents de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge d’investigació a Espanya a la Comissió PEGA del Parlament Europeu i els demana que es reuneixin amb les víctimes de la societat civil.

El comunicat també critica que hi ha una invisibilitat de la diversitat de víctimes, ja que el Comitè només es reunirà amb membres del Govern de Catalunya i del partit de govern, excloent persones espiades il·legítimament de la societat civil, com les víctimes de l’Assemblea.

Amb tot, l’Assemblea vol denunciar la situació i interpel·lar els membres de la Comissió PEGA per donar veu a tots els actors implicats en el cas, i reclama que el Parlament Europeu no torci el braç davant les manipulacions espanyoles.

març 16 2023

16 de març, a Terrassa, Dolors Feliu explicarà les conclusions de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

El dijous 16 de març, a Terrassa, Dolors Feliu explicarà les conclusions de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista.

L’acte serà al Raval de Montserrat a partir de les 19.30 h.

març 12 2023

Dolors Feliu: “La Conferència Nacional és el punt de partida per a un nou embat independentista”

L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest matí l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que ha tingut lloc el cap de setmana a la Universitat Politècnica de Catalunya. La Conferència tenia l’objectiu d’aglutinar totes les entitats per debatre, teixir sinergies i consensos per materialitzar un marc comú del moviment independentista. Aquesta estratègia convergirà en un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

L’acte de cloenda ha comptat amb la presentació de l’actriu i activista independentista, Carme Sansa, i tres relators, corresponents a cada un dels tres fronts de treball que figuren al Full de Ruta de l’Assemblea: el Front Civil, l’Institucional i l’Internacional.

Anthony Sànchez, activista social, fundador de Joves Nous Catalans i Secretari Nacional de l’Assemblea, ha incidit en el debat sobre la mobilització sostinguda i la desobediència civil, la renovació del discurs en clau nacional i independentista i sobre els espais de poder i la societat civil. Ha recordat la importància de la mobilització i la conscienciació, l’aprenentatge i la formació en “formes legítimes de lluita com la desobediència civil, l’autodefensa, la no-cooperació, l’acció directa”, la necessitat de crear “campanyes de desobediència que afebleixin els poders fàctics de l’Estat” per assolir una república Catalana.

També ha remarcat la necessitat de “generar aliances que es materialitzin amb un element permanent de coordinació entre col·lectius independentistes […] per enfrontar-nos a l’Estat espanyol i al Govern autonomista”, i ha volgut recordar la necessitat de “construir una identitat compartida amb el català com a llengua comuna i una república de llibertats”.

Uriel Bertran, economista, exdiputat del Parlament de Catalunya i coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea, ha remarcat que “és crucial no defugir el conflicte, sinó guanyar-lo.” Alhora, ha destacat la necessitat d’un lideratge comú per “dirigir i coordinar les accions de forma més eficient”, que “no arrosseguin els llastos del passat”, i ha reivindicat les aliances entre els moviments sobiranistes dels Països Catalans, però sense imposar un únic criteri. 

També s’ha destacat en els debats la necessitat d’aprendre de la pròpia història, de la tardor de 2017, de l’error de “cedir en un model de mer repartiment de partits com el cas de JuntsxSí” o de “suspendre la DUI del 10 d’octubre i no fer-la efectiva el 27 d’octubre.” D’aquesta manera, es plantejava la Llista Cívica, un instrument per “avançar condicionant i pressionant les formacions independentistes per fer la independència”, amb “l’objectiu prioritari de fer efectiva la declaració d’independència abans de l’elecció de la presidència de la Generalitat.”

Bertran ha recordat que la Llista cerca la unitat de l’independentisme; no fragmentar-lo, sinó “forçar unitat estratègica”, amb la capacitat de “recollir el vot independentista que s’està abstenint per evitar perdre la majoria independentista al Parlament” amb un model transversal i atractiu. En els debats s’ha admès el perill de caure en “la inèrcia de les institucions” i que calen “mecanismes de control, compromisos amb la DI i codis ètics”.

Finalment, ha recordat la importància de la cara econòmica de la independència, “ser conscients dels costos de la transició cap a un nou estat, que cal començar a reduir des d’ara mateix”, amb “una agència tributària catalana, una autosuficiència energètica, alternatives de finançament externes amb altres estats i entitats, i una caixa de solidaritat externa als governs espanyol i català”.

Tot seguit, Olga González, secretària nacional de l’Assemblea, ha incidit en la importància de “parlar el llenguatge dels estats, sobre la base d’interessos i poders”, sense esperar res dels “actors polítics supraestatals com la Unió Europea”. D’altra banda, també ha assegurat que “cal tenir present que de cara al món, la desestabilització de l’Estat pot ser més costosa que la nostra independència, i cal superar el trauma històric dels catalans amb el pactisme i pensar en termes d’estat”.

A la ponència, es va destacar que calia “aprendre dels errors de 2017”. No es va executar la independència al moment clau ni es va mantenir la mobilització massiva al carrer, i es va introduir la idea de “projectar-nos com a futur estat amb atractius econòmics i estratègics, amb un llibre blanc sobre com funcionaríem si fóssim un estat independent.” Provocar repressió d’alta intensitat per part d’Espanya, establir relacions amb altres estats i reconèixer el Consell de la República com a agent d’internacionalització del cas català, van ser altres idees que van sorgir.

A continuació, el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha entrevistat als activistes independentistes Marcel Vivet i Àngels Martínez sobre la importància de la conferència, el moment en què es troba el moviment i els passos a seguir. Vivet ha recordat com ha viscut la repressió per haver exercit el seu dret a la manifestació: “Estic inhabilitat per ser escollit en eleccions; això demostra que la meva és una condemna política i que Espanya fa un ús interessat de la justícia», mentre que Martínez ha fet una crida al coratge: «Cal no defugir el conflicte i creure’ns que podem afrontar-lo amb moltes possibilitats de guanyar-lo. Quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge; és el millor antídot.”

Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha agraït la participació dels particulars, les entitats i els voluntaris que han fet possible que la Conferència es dugués a terme, i l’ha reivindicada com l’origen d’un nou embat: “aquesta Conferència Nacional no s’acaba aquí, és un començament, una terra fèrtil per a la independència; cridarem per crear un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència“. També ha reconegut l’Assemblea com un eix vertebrador del debat: “ho hem sentit molt durant la conferència, cal un debat per estructurar un treball en xarxa, trobar sinergies entre nosaltres per avançar plegats, sense renunciar al plantejament de cada entitat. L’Assemblea ho ha fet possible i ho continuarem fent.”

Més de 57 entitats de la societat civil han assistit a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua, USTEC-STES i Comissió de la Dignitat, entre altres. Més de mig miler persones han passat per la Conferència Nacional, i han pogut afegir les seves contribucions a les conclusions
presencialment i telemàticament.

L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

Recupereu l’acte de cloenda a través del canal de YouTube de l’Assemblea.

març 6 2023

L’Assemblea aglutina a més de quaranta entitats de la societat civil en la Conferència Nacional per engegar un Pacte del Moviment Civil Independentista

L’Assemblea Nacional Catalana està tancant els últims detalls de Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que tindrà lloc l’11 i el 12 de març al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. Com es va anunciar el passat 2 de febrer, l’objectiu de la Conferència és consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions extretes dels debats, i constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència després de la Conferència.

Ja s’han confirmat tots els ponents, com l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa; Elisabet Almeda, catedràtica de Sociologia a la Universitat de Barcelona i activista feminista; Toni Fitó, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona; Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica en Economia a la Universitat de Barcelona; Jaume Ventura, Doctor per Harvard, catedràtic a la Pompeu Fabra; Alexandra Vallugera llicenciada en ciències polítiques a la Universitat de Bergen, Noruega, i màster en Economia i Desenvolupament Internacionals per CIDOB; o Zahia Guidoum, coordinadora de Decidim País Valencià i membre del Catalonia Global Institute.

Entre les ponències es troben títols com “Noves formes d’institucionalització”, “Impuls polític institucional i lideratge de l’independentisme unilateral”, “La transició cap a la independència: aspectes econòmics” o “Espais de poder i societat civil. El control necessari de les eines de país”, entre altres. S’espera que més de quaranta entitats i mig miler persones passin per la Conferència Nacional, que podran afegir les seves contribucions a les conclusions i se sumaran a les d’aquelles persones que ho hagin fet telemàticament.

Cada ponència tindrà una o diverses persones ponents i una dinamitzadora, que introduiran diversos punts de debat, i obriran diversos torns perquè cada participant – sigui representant d’una entitat o particular- pugui fer les seves aportacions, que es recolliran per part d’un relator. Totes les aportacions es valoraran per introduir-les a les conclusions de la cloenda i en un document que es publicarà posteriorment.

Els temes dels debats estan emmarcats en els tres fronts que figuren en el full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional; i tractaran de la confrontació amb l’estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre altres. Les persones inscrites podran participar en les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.

El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14 h, mentre que a partir de les 16 h serà el torn dels particulars, que tindran fins a les 20:30 h per debatre els diferents temes. El diumenge 12 a les 11:30 h se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats, i que es podrà seguir en directe pel canal de YouTube de l’Assemblea.

Més de 40 entitats de la societat civil han confirmat la seva presència a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua i Comissió de la Dignitat, entre d’altres.

L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

març 2 2023

9 de març, a Sabadell, presentació de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

Sabadell acollirà una xerrada per presentar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista el proper dijous 9 de març.

Al Casal Pere Quart, a partir de les 19.30 h, us hi convidem a venir i escoltar la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu.

febr. 18 2023

L’Assemblea es compromet amb la democràcia interna i engega les preparacions per l’11S i l’1O

El plenari del Secretariat ha aprovat per gran majoria una Proposta de Resolució comprometent-se amb els valors de democràcia i diàleg interns, amb la voluntat de reconduir desavinences. Tot i això, 13 membres del Secretariat Nacional han decidit finalment deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència però roman al Secretariat. També s’ha aprovat per unanimitat la creació del Grup de Treball de l’11S i l’1O per començar a preparar les dues mobilitzacions més importants de l’any.

L’Assemblea Nacional Catalana ha valorat la salut de la democràcia interna de l’entitat, a petició d’un grup de 25 secretaris nacionals. En aquest sentit, s’ha aprovat, per una gran majoria de 40 vots a favor, 8 en contra i 8 en blanc, una Proposta de Resolució sobre el compromís del Secretariat Nacional amb els valors de democràcia interna i diàleg de l’Assemblea, en la línia de millorar les relacions i el funcionament intern del Secretariat Nacional. Malauradament, 13 dels seus membres han decidit deixar el càrrec, mentre que Jordi Pesarrodona deixa la vicepresidència, però es manté en funcions mentre espera la seva substitució.

L’entitat lamenta que s’hagi produït aquesta decisió, agraeix la feina dels secretaris nacionals sortints, i es compromet a rellevar-los seguint els procediments democràtics establerts. L’Assemblea reivindica el seu compromís per fer la independència, i recorda la seva llibertat d’acció respecte de grups econòmics i polítics. El proper full de ruta de l’Assemblea General Ordinària del juny servirà per actualitzar i validar l’estratègia política que executa el Secretariat Nacional.

El Secretariat també ha decidit posar en marxa la maquinària de cara a la Diada. Com cada any, l’entitat es disposa a planejar la mobilització independentista més important de l’any, centrant-se en el recorregut i el missatge polític, entre altres detalls. El pròxim gran objectiu és la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que se celebrarà l’11 i 12 de març, on l’Assemblea unirà les principals entitats i la societat civil per buscar estratègies compartides que ens portin a la independència.