La Junta Electoral ha ratificat 106 candidatures que opten a ser membres del Secretariat Nacional, l’òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’Assemblea Nacional Catalana, a les eleccions que se celebraran telemàticament del 14 al 18 de maig. Són 21 candidatures més que a les eleccions de 2022.

A les eleccions s’escullen un total de 77 secretaris nacionals, que exerceixen les seves funcions i responsabilitats de forma col·legiada: 57 pel bloc territorial, 13 pel bloc nacional, 5 pel bloc sectorial i 2 pel bloc jove. En aquestes eleccions es presenten 28 candidats i candidates pel bloc nacional, 9 pel sectorial i 3 pel jove. Pel que fa al bloc territorial, les diferents regions sumen un total de 66 candidatures. 

La presidenta, Dolors Feliu, ha celebrat el notable increment en la presentació de candidatures a les eleccions del Secretariat i ha agraït la feina que s’ha fet durant aquest darrer mandat:
“Que es presenti molta gent al Secretariat hem d’interpretar-ho com un signe de vitalitat, una revifada de l’Assemblea. Si et mous, es generen debats i això fa que la gent senti que l’entitat és viva, que pot aportar-hi. Només així tindrem un independentisme ben viu”.

Del 4 al 13 de maig se celebraran els actes de presentació de les candidates i candidats. Per donar-se a conèixer podran respondre preguntes que els socis formularan a través de l’espai web habilitat per l’Assemblea, o públicament de manera presencial o telemàtica, en els acte centrals de cada regió, o en els actes dels blocs sectorial, jove i nacional.

Les votacions per elegir els membres del Secretariat Nacional es duran a terme per procés electrònic del 14 al 18 de maig. Aquesta votació electrònica també es podrà fer de manera presencial a les seus habilitades com a seus electorals el dissabte 18 de maig de les 10 hores a les 14 hores, tenint en compte que es tractarà d’una assistència per votar de manera electrònica, no amb papereta.

El nou Secretariat Nacional es ratificarà i presentarà públicament en el Ple constituent que tindrà lloc el 25 de maig de 2024 a Vilafranca del Penedès. En aquest primer plenari s’escolliran els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria, que hauran d’obtenir el suport de 2/3 parts dels secretaris nacionals.

L’Assemblea Nacional Catalana muntarà aquest any un estand central per Sant Jordi a Gran Via amb Passeig de Gràcia. La parada se sumarà a les més de cent que posaran les assemblees territorials per tot Catalunya per celebrar Sant Jordi sota el lema “Per la llengua i la cultura, independència!”.

A la parada central, que estarà oberta de les 10 h a les 20 h, hi haurà activitats culturals durant tota la jornada. Entre els autors que signaran llibres hi haurà el MHP Quim Torra; la copresentadora del programa “El búnquer” i mestra Neus Rossell; l’actriu, autora i directora Marta Bayarri; l’escriptora mallorquina i Premi Mercè Rodoreda 2023, Carme Serna; el guionista Jaïr Domínguez i els periodistes Espartac Peran i Jordi Panyella, que acaba de reeditar el seu llibre sobre Salvador Puig Antich.

Entre les actuacions musicals, cal destacar la del cantautor ebrenc Joan Rovira a partir de les set del vespre. També hi haurà un recital de poesia, entrevistes als autors i la companyia Q-Teatre, que interpretarà un fragment de “Terra Baixa”.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, serà a la parada de les 16 h a les 17. Serà entrevistada per fer una valoració de la jornada i del mandat d’aquest Secretariat Nacional, que finalitza el pròxim mes de maig. També atendrà els mitjans de comunicació que s’hi acostin.

L’AGO representa una cita molt important per a l’entitat, ja que totes les sòcies i socis poden prendre la veu per decidir, directament i de forma vinculant, el futur immediat de l’Assemblea i, per extensió, del país.

Serà el 16 de març, a partir de les 10.00 a Taradell, Can Costa Centre Cultural, Carretera de Balenyà, 101.

Inscripcions

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha assegurat que la Llista Cívica per la Independència ha “reactivat el debat sobre la independència”. Ho ha fet davant d’un Ateneu Barcelonès ple, on ha demanat una gran participació dels socis durant la consulta sobre el projecte que legitimi el resultat, sigui quin sigui. La presidenta ha revindicat els valors de l’entitat on els socis “sempre tenen l’última paraula”. En aquest sentit, ha afirmat que “l’Assemblea seguirà fent el que ha fet sempre: treballar per la independència”.

D’altra banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, ha defensat que la Llista Cívica per la Independència és una proposta clara i transparent que busca crear un efecte bola de neu que sacsegi el tauler polític. També creu que la Llista Cívica engrescarà l’independentisme, davant la deriva autonomista dels partits independentistes, que està desmobilitzant les bases. En aquest sentit, ha exposat que “la fractura que hi ha en aquests moments és la gent que es queda a
casa o que vota aquests partits amb el nas tapat”.

Aquest acte central per informar a la ciutadania sobre el projecte Llista Cívica per la Independència no és pas el punt final d’aquest cicle de més de 80 xerrades per tota Catalunya. Fins al 13 de març, un dia abans que conclogui el període de votació dels socis al projecte, hi ha encara una vintena d’actes programats.

El llarg termini de votació, que inclou dos caps de setmana, vol facilitar la
participació dels socis. En aquest sentit, aquells associats que ho sol·licitin podran
fer el tràmit presencialment en algunes seus territorials de l’entitat. Tots aquests
moviments demostren l’interès i l’esforç del Secretariat Nacional perquè aquesta
decisió sigui presa amb la màxima participació i amb tota transparència
democràtica.

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat en roda de premsa la pàgina web llistacivicaxlaindependencia.cat amb la informació necessària perquè els socis de l’entitat puguin decidir, amb tota transparència, si volen impulsar el projecte: una agrupació d’electors que es presenti a les pròximes eleccions al Parlament per tal de fer efectiva la independència.

La presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, i el coordinador d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, han explicat els continguts d’aquesta pàgina web que l’entitat posa a disposició de tota la ciutadania per resoldre els dubtes sobre la Llista Cívica per la Independència. S’hi detallen els objectius, l’estratègia, el procés de participació ciutadana o la confecció de la llista. També inclou un codi ètic i de compromís amb la declaració d’independència a signar pels candidats i candidates i l’explicació de què és una agrupació d’electors i què la diferencia d’un partit polític.

Feliu ha defensat que els socis referendin el projecte “per tornar a il·lusionar l’independentisme que ha perdut la confiança en altres opcions”. La presidenta ha insistit en la importància d’aquesta decisió i ha demanat la “màxima participació”. Per aquest motiu, ha recordat que el període de votació que s’ha establert és de dues setmanes i que a la web hi ha tota la informació de la proposta. D’altra banda, Bertran ha argumentat que l’Assemblea “ni vol ni pot esdevenir un partit, sinó preguntar als socis si volen dotar a la ciutadania d’una agrupació d’electors, independent de l’entitat, que tingui l’objectiu de fer efectiva la independència”.

La Llista Cívica per la Independència té quatre objectius principals:

1. Activar la declaració d’independència.
2. Convertir les pròximes eleccions en plebiscitàries.
3. Mobilitzar de nou l’independentisme.
4. Denunciar la decadent via autonòmica. 

A la web també s’hi explica l’estratègia que seguiria el grup parlamentari segons l’escenari que surti de les eleccions:

• Majoria absoluta independentista amb la Llista Cívica jugant un paper determinant: s’activaria la DUI i es basteix un acord nacional per fer-la efectiva.
• Majoria independentista amb la Llista Cívica a l’equació però altres actors polítics no volen activar la declaració d’independència: es bloquejarà la legislatura i s’anirà a repetició electoral.
• Si els actors independentistes pacten amb partits no independentistes es procedirà a denunciar l’autonomisme i es participarà de manera intermitent al Parlament.

Les decisions més rellevants a prendre es consultaran amb la ciutadania inscrita a la web en suport a la Llista Cívica per la Independència.

En el cas que els socis hi donin llum verda, la Llista Cívica per la Independència es confeccionarà a través d’un procés obert a la ciutadania des de la mateixa pàgina web. Es podran proposar noms. Els candidats escollits, lògicament, seran consultats per formar part de la llista definitiva. Aquests hauran de signar un codi ètic amb diversos punts, entre els quals un compromís explícit amb la declaració d’independència.

A la pàgina web també s’hi especifiquen les incompatibilitats per formar part de la llista. Aquestes en són algunes:

– No en podran formar part membres de l’actual Secretariat Nacional de l’Assemblea. És a dir, que n’hagin estat en algun moment des de juny de 2022 fins a la data de les eleccions al Parlament de Catalunya.

– Tampoc en podran formar part càrrecs orgànics de partits, ni qui ocupi llocs de responsabilitat en àmbits polítics, ni de confiança al sector públic, des de cinc mesos abans de la presentació de la candidatura.

Fins al març es faran una sèrie de xerrades informatives arreu del país amb l’objectiu d’explicar el projecte. Es podran trobar també a la pàgina web, que s’anirà actualitzant.