Resum de l’entrevista a Elisenda Paluzie a “El matí de Catalunya Ràdio”

Resum de l’entrevista realitzada per Mònica Terribas al programa “El matí de Catalunya Ràdio” a la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, per parlar de la iniciativa un milió de mascaretes impulsada per l’entitat.

L’Assemblea fa públics els resultats de la VIII Assemblea General

A causa de la pandèmia del coronavirus, seguint atentament les recomanacions de les autoritats sanitàries i per tal de facilitar les mesures de prevenció i contenció respecte a la Covid-19, l’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat de manera virtual la seva VIII Assemblea General.

Davant d’aquesta situació d’excepcionalitat, l’Assemblea, primer de tot, vol enviar un missatge de reconeixement, agraïment i suport a tots el qui hi estan lluitant, als serveis sanitaris, però també als que netegen, als que subministren el menjar, als que transporten les mercaderies, als que cuiden les persones vulnerables, als dependents, a tots i cadascun dels que estan al peu del canó.

L’Assemblea, des d’ara, posa tota la seva estructura nacional i la seva xarxa territorial al servei d’ajudar a superar aquesta crisi. La setmana passada, l’entitat va llançar la iniciativa de la sectorial de psicologia d’oferir un telèfon d’atenció psicològica als malalts i familiars. Aquesta setmana, estem preparant un projecte per fabricar mascaretes d’ús domèstic que puguin arribar arreu.

L’entitat es posa al servei del govern de la Generalitat, dels ajuntaments i del conjunt de la ciutadania, per ajudar humilment en allò en què puguem ser útils.

Desenvolupament de la VIII Assemblea General

En aquesta Assemblea General virtual hi han participat més de sis mil cent membres de ple dret, una xifra que ha superat amb escreix la de la darrera Assemblea General, celebrada el maig passat a Tarragona, on la participació va ser de més de mil dues-centes persones.

Així, entre el dijous 19 de març i el diumenge 22 de març, s’han desenvolupat totes les votacions dividides en tres blocs. En el primer bloc es posaven a votació les esmenes a la totalitat del Full de ruta, així com les esmenes a la reforma parcial d’Estatuts i de Reglament de règim intern. En aquest bloc no hi va haver cap esmena aprovada.

En el segon bloc es votaven les esmenes vives al Full de ruta. En aquest bloc, les sòcies i els socis de l’entitat van decidir aprovar una esmena que feia referència al procediment previ al desenvolupament dels plens que celebra mensualment el Secretariat Nacional de l’entitat. L’esmena número 66.

El darrer dia se sotmetien a votació els documents definitius de l’entitat. Tots ells aprovats per àmplia majoria. Els documents que es sotmetien a votació eren l’informe de gestió del secretariat nacional, l’informe econòmic i el pressupost per al proper exercici, la reforma parcial d’Estatuts i del Reglament de règim intern, així com el Full de ruta i la proposta d’eleccions al secretariat nacional, ja que enguany s’acaba el mandat de l’actual secretariat.

Lideratge, acció política i reforçament de l’entitat i l’independentisme

El Full de Ruta, que s’ha aprovat amb un 92% de suport, recull les línies que durant el proper any marcaran l’actuació de l’Assemblea per avançar cap al seu objectiu: la independència de Catalunya.

Partint de la idea que un referèndum acordat amb l’Estat espanyol és pràcticament impossible, l’Assemblea aposta per un ruptura democràtica i per avançar cap a la via unilateral. Així doncs, els objectius estratègics que marca el Full de Ruta es focalitzen a reforçar tant com sigui possible l’Assemblea per aconseguir que pugui liderar el debat polític per la independència i a treballar per la unitat d’acció dels diversos actors independentistes, indispensable per sortir de l’actual atzucac i avançar cap la a creació de la República catalana.

Aquests objectius estratègics s’han de concretar en una acció política que aposti per la lluita noviolenta i tingui en compte tant la societat civil com els partits polítics. Pel que fa a la societat civil, al marge de mantenir les estratègies mobilitzadores, se l’ha de continuar empoderant amb campanyes com Eines de País i implicar-la en la creació d’una Taula Social per la Independència que desenvolupi i lideri un projecte que sigui compartit per la immensa majoria de la ciutadania. Per altra banda, l’Assemblea ha de continuar donant una resposta ofensiva jurídica a les vulneracions de drets de l’Estat espanyol i oferir suport a les víctimes de la repressió. Quant als partits polítics, se’ls haurà d’exigir una proposta de mandat cap a la independència que contempli la via unilateral, condició indispensable perquè l’Assemblea els doni suport. Si fruit d’aquestes eleccions es constatés una majoria social independentista a partir del 50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar pas a la investidura d’un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social.

El Full de Ruta reconeix també el paper fonamental que tenen les Assemblees de Base per reforçar i fer créixer l’Assemblea i contempla formes d’enfortir-les, aposta per la expansió de les Assemblees Exteriors com a estratègia per internacionalitzar la causa catalana, continua amb el suport que ja està donant al Consell per la República Catalana i esbossa alguns trets distintius d’ampli consens en el model de país que volem construir.

Convocatòria d’eleccions al Secretariat Nacional

Atesa la situació generada per l’emergència sanitària, tenint en compte les mesures de confinament establertes pel Govern de la Generalitat i considerant la normativa de l’entitat, el Secretariat Nacional va valorar que la situació extraordinària de confinament decretada a causa de l’emergència sanitària fa inviable la celebració amb normalitat del procés electoral, que estava previst inicialment 5 setmanes després de l’Assemblea General, ja que impedeix les reunions de les Assemblees de Base per avalar les candidatures i fer els actes electorals previstos estatutàriament, cosa que podria lesionar els drets dels candidats i de les candidates a donar-se a conèixer, i els dels electors i electores a conèixer-los.

És per això que la proposta que es va presentar a l’Assemblea General és la següent:

“Convocar eleccions al Secretariat Nacional, que se celebraran, com a més tard, el dissabte de la cinquena setmana posterior al moment en què s’aixequi el confinament i sigui possible celebrar reunions amb seguretat.

El Secretariat Nacional comunicarà a tots els socis i sòcies el començament del procés electoral, tan bon punt sigui possible d’iniciar-lo”.

Aquesta votació és la que va resultar aprovada amb un suport més ampli, un 98 %.

L’experiència de celebrar una Assemblea General virtual

L’Assemblea, prèviament a la situació actual, seguint els exemples de Suïssa, França o Alemanya, on en aquell moment ja no es permetien reunions de més d’un miler de persones, i sabent que en l’Assemblea General se superaria aquest nombre d’assistents, va decidir celebrar-la de forma virtual, malgrat que a Catalunya encara no s’havia pres aquesta mesura.

L’entitat fa una valoració molt positiva del desenvolupament de l’Assemblea General de forma virtual i ha rebut molts comentaris positius, tant pel que fa a la decisió com en relació al web de votacions i al desenvolupament de tot el procés.

L’entitat valorarà si aplica aquesta nova fórmula en properes edicions.

La VIII Assemblea General l’ANC se celebrarà, de manera virtual, del 19 al 22 de març

Del 19 al 22 de març les sòcies i els socis de l’Assemblea decidim el futur de l’entitat a través del vot electrònic. Les votacions es dividiran en tres blocs al llarg dels quatre dies.

Es pot consultar tota la informació aquí.

Les mesures que aplicarà l’Assemblea respecte al coronavirus

Degut als darrers esdeveniments, seguint atentament les recomanacions de les autoritats sanitàries i per tal de facilitar les mesures de prevenció i contenció respecte al coronavirus, l’Assemblea Nacional Catalana ajorna tots els actes públics de nivell nacional previstos pels propers 15 dies alhora que prepara l’aplicació del teletreball entre les seves treballadores i els seus treballadors pel mateix període.

Això no suspèn, ni ajorna, la celebració de la VIII Assemblea General, ja que amb previsió, atès el progrés d’aquest virus, s’estava dissenyant el procediment per fer-la de manera virtual. Ben aviat s’informarà si el Secretariat Nacional acorda aquesta opció, prevista pels Estatuts i el Reglament de Règim Intern de l’entitat, i com serà el procediment. Els terminis de publicació de documents es mantenen tal com consta al Reglament de l’Assemblea General Ordinària.

També informem que, segons els Estatuts de l’entitat, és potestat de l’Assemblea General convocar les eleccions al Secretariat Nacional i fixar-ne la data, i que, en cas d’any electoral, com és l’actual, cal que l’Assemblea General es faci abans de la finalització del mandat del Secretariat Nacional (el 24 de març).

Cada Assemblea de Base de l’entitat seguirà atenta a les actualitzacions de mesures que hi pugui haver, tant a nivell nacional com aquelles corresponents a cada municipi, i opti per la millor opció en cada cas.

Al Vallès Occidental

Els locals de l’ANC a Terrassa, Sabadell i Sant Cugat restaran tancats els pròxims dies.

L’Assemblea acompanya a declarar les persones represaliades per l’Estat

L’Assemblea, encapçalada per la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha acompanyat avui Josep Maria Jové i Lluís Salvadó fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on han declarat com a investigats per l’organització del referèndum de l’1 d’Octubre.

La presidenta de l’entitat ha volgut explicar que la investigació a Jové i Salvadó “ens evoquen els fets del 20 de setembre, que representa la primera gran onada repressiva que va fer evident que l’Estat espanyol estava disposat a tot per impedir el referèndum”. A més, ha afegit que aquell dia “vam demostrar que col·lectivament es pot vèncer aquest Estat repressiu”. També ha remarcat que “més de dos anys després encara estem davant una causa general contra l’autodeterminació de Catalunya”.

Cal recordar que Josep Maria Jové i Lluís Salvadó estan processats pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. A més, el TSJC els demana una fiança de 4,5 milions d’euros que han d’abonar abans del 19 de març. En aquest sentit, Elisenda Paluzie ha dit que “es tracta d’unes fiances  absolutament desmesurades i injustes, també per la repetició en altres causes en les quals ja se n’han dipositat”. Tot i això, l’Assemblea fa una crida a omplir la Caixa de Solidaritat perquè “la gent que treballa per l’autodeterminació i la independència no pot estar sola quan arriben les dificultats”.

Avui l’Assemblea no ha estat només davant del Tribunal Superior de Justícia, sinó que també ha acompanyat a declarar a Reus onze persones denunciades per haver protestat en solidaritat amb les detingudes i detinguts el 23 de setembre. L’entitat sempre és al costat de totes les persones represaliades per l’Estat espanyol.

L’independentisme agafa impuls a Perpinyà

L’independentisme s’ha mobilitzat massivament a Perpinyà, en l’acte del Consell per la República Catalana, del qual l’Assemblea Nacional Catalana en forma part, i s’ha conjurat per afrontar amb valentia i determinació un nou embat democràtic amb l’Estat espanyol per assolir la independència definitivament. El Parc de les Exposicions s’ha omplert de gom a gom per assistir al primer acte de l’organisme en terres catalanes.La presidenta de l’Assemblea remarcava abans de l’inici de l’acte que avui era un dia en què es tornava a “respirar optimisme”. Calia “recarregar les piles i la moral”, i celebrar la victòria que representa la immunitat dels eurodiputats catalans, inclosa la d’Oriol Junqueras, malgrat no sigui respectada per l’Estat espanyol. Paluzie ha dit que aquesta moral de victòria s’ha de saber transformar “en accions reals d’apoderament ciutadà i de determinació política”.

Per últim, la presidenta de l’Assemblea ha volgut agrair tant a les institucions com als voluntaris de la Catalunya Nord la seva implicació en la defensa dels drets fonamentals que l’Estat espanyol vulnera.

El Consell per la República Catalana, en terres catalanes

L’acte ha estat marcat per la presència del president Carles Puigdemont, eurodiputat i president del Consell per la República Catalana, juntament amb Toni Comín i Clara Ponsatí, exiliats i ara també eurodiputats. Puigdemont ha volgut remarcar que l’Estat només entén la veu d’un poble mobilitzat, i ha instat l’independentisme a estar en “mobilització permanent” i preparar-se per a guanyar la “lluita definitiva”.

Toni Comín ha alertat que caldran més compromisos i sacrificis en el futur, però ha volgut deixar clar que “si alguna causa mereix els sacrificis que hem fet i haurem de fer, aquesta és la causa de la llibertat”. Ponsatí, al seu torn, ha remarcat que cal preparar el proper embat per la ruptura tant des del carrer com des de les institucions, i que no s’ha d’ajornar: “hem vist que de res serveix ajornar la independència. No ens faran lliures les pors ni les promeses de diàleg dels qui mai compleixen cap promesa”, ha dit en referència a la taula de diàleg amb el govern espanyol.Oriol Junqueras, qui no ha pogut ser a l’acte malgrat la immunitat com a eurodiputat que li atorgava la sentència del TJUE, ha intervingut a través de vídeo per assenyalar que “l’’1-O ens ha de servir per preparar l’embat que ha de ser definitiu”, i ha remarcat que “quan actuem junts tenim prou força per obligar l’estat a fer coses que no hauria volgut fer”.

En la mateixa línia s’ha expressat la secretària general d’Esquerra a l’exili, Marta Rovira, que també ha volgut remarcar la necessitat d’encarar amb unitat de l’independentisme els propers passos.En l’acte s’hi han pogut sentir moltes més ‘veus de la repressió’. A través de missatges gravats en vídeo s’ha pogut escoltar també a Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Lluís Puig, Valtònyc, Adri Carrasco, Eduard Garzón i Jordi Ros, en nom de les CDR detingudes el 23-S o Tamara Carrasco.L’acte ha estat conduït per les actrius Lloll Bertran i Carme Sansa. La benvinguda ha anat a càrrec de Joan Lluís-Lluís, que ha donat la benvinguda als assistents, ha subratllat el compromís històric de la Catalunya Nord amb el dret d’autodeterminació de Catalunya i la independència dels Països Catalans. A més, Gerard Jaqcuet, Lluís Llach i Roger Mas han intervingut per posar el toc musical a l’acte.

200.000 persones a Perpinyà, però moltes més de mobilitzades

Més de 200.000 persones, segons l’organització, fan de l’acte del Consell per la República Catalana el més multitudinari que es recorda a la Catalunya Nord, malgrat les aglomeracions i els entrebancs de la policia espanyola, que han impedit l’arribada a temps de milers de persones més per carretera. L’acte ha superat totes les previsions d’assistència, per això l’Assemblea, que havia organitzat més de 600 autocars, s’ha volgut solidaritzar amb totes les persones que finalment no han pogut arribar a temps.

Es fan públics els detalls de l’acte del dissabte, 29 de febrer, del Consell per la República Catalana, a Perpinyà

Per part de la delegació del Consell a Perpinyà, Joan Lluís Lluís, ha avisat que hi haurà controls molt restrictius a l’entrar al recinte on es farà l’acte. “Hi haurà 36 controls a l’entrada degut al nivell d’alerta terrorista”. Les portes del recinte s’obriran totes a les 8 del matí. I des de les 10.15 h i fins les 11.30 h hi haurà punxadiscos de la Catalunya Nord per amenitzar l’espera. A les 11.30 h hi haurà una actuació castellera que finalment donarà pas a l’acte polític de les 12 h.

L’acte polític el conduiran Carme Sansa i Lloll Bertran. Es preveu un acte amb molta contundència però amb simplicitat. “Hi haurà representades totes les veus de l’exili i de la repressió. Les preses i presos polítics tindran veu a través de vídeo o de carta. L’exili que no es pot moure ho farà a través de vídeo i l’exili que es pot moure hi serà present. També es comptarà amb totes les persones represaliades que no són polítiques però que també estan perseguides per les seves idees” ha destacat Toni Castellà, com a membre del Consell per la República Catalana. L’acte comptarà amb les actuacions de Roger Mas, Gerard Jacquet i Lluís Llach.

Actualment hi ha confirmats 525 autocaravanes, 583 autocars i 226 periodistes acreditats. La dada és significativa ja que si comparem mobilitzacions similars, fora del principat, ens trobem que a Estrasburg es van organitzar 77 autocars i 2 avions, a Brussel·les 214 autocars i a Madrid 421.

Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, ha destacat que “hi ha molta il·lusió i esperança i hem de tenir la capacitat de celebrar victòries i la immunitat n’és una”. A la vegada ha denunciat el cas d’Oriol Junqueras amb qui “continua existint una vulneració flagrant dels seus drets polítics” i que no podrà assistir a l’acte.

Carme Garcia, membre del Consell per la República Catalana, ha fet un agraïment molt sincer a la prefectura i al batlle de Perpinyà, “sense tot aquest suport a la democràcia i als drets humans no s’hauria pogut celebrar aquest acte”.

A l’acabar la mobilització, a partir de les 14h, el Comitè de Solidaritat Catalana ha organitzat una fira d’entitats i altres animacions al Palau de Congressos, al centre de Perpinyà, al costat del Castellet. L’Assemblea hi tindrà un espai propi.

Barcelona diu no a l’extradició de Julian Assange gràcies a la convocatòria de l’Assemblea

Julian Assange podria encarar una pena de fins a 175 anys de presó si finalment és extradit als Estats Units. Ahir, Barcelona va fer sentir el seu clam de solidaritat amb l’activista i fundador de Wikileaks, tot assenyalant que la seva extradició i condemna suposarien un cop a la llibertat de premsa, d’expressió i del dret a la informació. Contra la vulneració d’aquests drets fonamentals, la concentració global, també a Barcelona, s’emmarcava sota el lema ‘el periodisme no és un crim’. 

El suport d’Assange al moviment independentista de Catalunya ve de lluny, fins que al març de 2018 li van tallar les comunicacions, en part per la pressió del govern Espanyol. “El dret a la informació no preocupava a l’Estat espanyol, sinó que el món sabés el tipus d’estat autoritari que és”, va denunciar Elisenda Paluzie. La presidenta de l’Assemblea també va alertar de la persecució política que viu Assange per defensar la transparència, la veritat i la justícia, i va exigir-ne la seva llibertat.

L’acte de Barcelona va comptar amb les intervencions de Francesc de Dalmasses (JxC), Albert Botran (CUP) i Eva Baró (ERC), que van llegir una moció que serà presentada aquest dimarts al Parlament de Catalunya en nom dels tres partits independentistes, i que reivindicava la defensa dels drets fonamentals, tot exigint la llibertat immediata i incondicional d’Assange. 

Tot seguit, es va poder sentir una gravació del mateix Assange donant suport a l’autodeterminació de Catalunya els dies propers a l’1-O. Finalment, van tancar l’acte les intervencions de Xavier Antich i Elisenda Paluzie per part d’Òmnium i de l’Assemblea, respectivament. 

L’acte va ser organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i va comptar amb el suport d’Anonymous Catalunya, Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP, Demòcrates de Catalunya, el Partit Pirata, Primàries Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Chalecos Amarillos.

L’Assemblea i Òmnium es personaran com a acusació popular en la causa de les agressions de la policia del dia 1 d’octubre de 2017

El passat mes de desembre l’Audiència Provincial va expulsar l’Ajuntament de Barcelona com a acusació Popular del procediment d’instrucció que se segueix al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona en la causa de les agressions de la Policia Nacional per les càrregues en 27 col·legis l’1 d’octubre de 2017. Finalment, el tribunal acceptava la petició de l’Advocacia de l’Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, a la qual s’havia adherit la Fiscalia.

L’Assemblea i Òmnium, com a entitats promotores del referèndum d’autodeterminació tenen un compromís amb la defensa de les persones agredides per la policia i per això es considera necessari la compareixença per seguir l’acusació popular, per tal de donar suport a les acusacions privades de moltes persones ferides que hi estan implicades/perjudicades, per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. 

És un procediment complex amb 27 escoles de Barcelona afectades, entre les quals escoles com la Mediterrània, Pau Claris, Àgora i Ramon Llull i més de 300 denúncies de lesionats per les càrregues policials durant la jornada del referèndum convocat per la Generalitat. En total, hi ha una cinquantena d’agents i caps de grup de la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.

Per això, les dues entitats han decidit personar-se a la causa i ho faran en els propers dies.

L’Assemblea insta el Parlament a mantenir i garantir la seva sobirania

Davant les darreres notícies respecte a la decisió de la Junta Electoral de voler aplicar una sentència no ferma d’inhabilitació del president Torra i retirar-li l’escó de diputat i la convocatòria per a aquest dilluns al migdia de la Mesa de la cambra, l’Assemblea vol manifestar que:

  • Únicament és el Parlament de Catalunya qui té la potestat de decidir suspendre o no un president de la Generalitat. La Junta Electoral és simplement un òrgan administratiu electoral i, per tant, no pot decidir sobre el mandat dels diputats electes.
  • El que va fer el MHP Torra amb la pancarta que va penjar al Palau de la Generalitat va ser complir amb el deure de denunciar la vulneració dels drets polítics, tal i com ja va resoldre el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides i que l’Estat espanyol fa 7 mesos que incompleix. Aquesta mateixa setmana, durant l’Examen Periòdic Universal de Nacions Unides a Ginebra, molts estats han posat de manifest aquesta vulneració de drets fonamentals de l’Estat espanyol.
  • L’Estat vol modificar de nou la voluntat política expressada en sufragi per la ciutadania de Catalunya.
  • El 4 de gener, en el ple extraordinari que va tenir lloc al Parlament, Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) van aprovar una proposta de resolució que ratificava Quim Torra com a diputat al Parlament de Catalunya i com a president de la Generalitat.
  • Per la dignitat del poble de Catalunya, el Parlament ha de fer respectar i defensar la sobirania que li hem dipositat, donant suport al president Torra i el president Torrent, davant aquesta nova ingerència de l’Estat.
  • Per tot això, l’Assemblea exigeix que s’apliquin els acords als quals es va arribar en la resolució aprovada el 4 de gener, i insta la Mesa del Parlament que garanteixi els drets de Quim Torra, com a diputat i com a president, i garantir així, la sobirania del Parlament.
  • I, conseqüentment, l’Assemblea dona tot el suport a la màxima institució legislativa de Catalunya en defensa de la sobirania del poble de Catalunya i respondrà amb mobilitzacions a qualsevol atac de l’Estat.

Davant l’actitud de l’Estat hem de constatar que només amb la independència podrem garantir la sobirania de les nostres institucions.

Toc d’atenció a l’Estat espanyol durant l’Examen Periòdic Universal de Nacions Unides per les seves violacions de drets fonamentals

Aquest matí a la seu de Nacions Unides, a Ginebra, s’ha celebrat la 35a sessió de l’Examen Periòdic Universal (UPR, sigles en anglès). Els Estats membres de l’ONU han tingut ocasió d’avaluar i realitzar preguntes i recomanacions a l’Estat espanyol en relació a la situació i al compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals.

L’Assemblea, una de les organitzacions de la societat civil que han presentat informe.

Un dels indicadors del deteriorament de la situació pel que fa al respecte dels drets fonamentals a l’Estat espanyol és el fet que s’hagin presentat un total de 89 informes per part d’organitzacions de la societat civil. Aquests 89 informes són per aportar informació per a l’Examen a l’Estat espanyol. Un increment molt important en relació als 27 que es van presentar la darrera ronda, l’any 2015.

Jaume Bardolet, secretari nacional de l’Assemblea coordinador de la comissió d’incidència internacional, present a Ginebra, ha destacat el paper actiu de l’Assemblea en la presentació dels informes per part de la societat civil. També ha recalcat: “Som una de les entitats que vam presentar un informe, el mes de juliol passat, dels més detallats d’infraccions d’Espanya en drets fonamentals”. Bardolet ha fet referència a l’informe conjunt que van presentar l’Assemblea i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) que va posar l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, fins i tot el món de la cultura.

També es va centrar en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret de reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultura, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, incloent-hi la prohibició de detenció arbitrària, entre altres. Alguns aspectes denunciats en l’informe conjunt de l’Assemblea i UNPO van ser mencionats en diversos paràgrafs del document elaborat per l’oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans de Nacions Unides sobre la UPR a l’Estat espanyol.

117 països han realitzat intervencions

Bardolet també ha destacat que hi ha hagut 117 països que han presentat propostes o recomanacions a l’Estat espanyol i, d’aquests, 22 ho han fet en referència a vulneracions de drets fonamentals. Del total de 117 països que han realitzat intervencions, destaquen Estats com ara França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que han estat especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019.

En matèria de drets civils i polítics, destaquen les aportacions fetes per Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Islàndia, Mèxic i Colòmbia, uns drets que són essencials per al bon funcionament de la democràcia, tal i com han recordat a Espanya.

Referències a Catalunya

A banda de la violència policial denunciada per Iraq, Rússia i Itàlia, la majoria de països han insistit en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, com han fet Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela ha estat el país que ha fet una referència directa a Catalunya i que ha insistit en què l’Estat espanyol necessita trobar una solució política al conflicte, a través del diàleg.

Canadà i Islàndia han demanat un canvi de la legislació respecte a la Llei mordassa, com també ho ha fet Suïssa que, juntament amb França, han remarcat la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. Estats Units ha fet una menció especial a la feina dels periodistes i el deure d’Espanya de protegir-los en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia ha exigit una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.

La delegació espanyola ha evitat abordar les crítiques sobre les violacions de drets civils i polítics, així com les preguntes sobre detencions arbitràries, empresonament amb incomunicació i tortura, tot en relació amb l’autodeterminació de Catalunya.

Un total de set Estats han realitzat preguntes per escrit. D’aquestes, destaca una qüestió plantejada per Bèlgica, on es pregunta a l’Estat espanyol per les mesures per aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, les del Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i del relator especial en dret a la llibertat de reunió i associació. Estaments tots ells que havien mostrat la seva preocupació per les vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles, també contra el moviment independentista.

En la mateixa direcció, Suècia ha preguntat per la llei coneguda popularment com a “Llei mordassa”, expressant preocupació pel que fa a la protecció del dret a la lliberta d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació, especialment pel que fa a periodistes i a societat civil. Tots aquests temes estan relacionats amb la qüestió catalana. Més lluny ha anat la representació de l’Iran, que ha formulat una pregunta en relació als passos que l’Estat espanyol planteja fer per millorar la situació pel que fa a aquests drets, principalment en el context del referèndum de 2017. El Regne Unit ha demanat informació en relació a mesures per millorar la situació pel que fa a llibertat de premsa. Per la seva banda, Alemanya ha formulat una pregunta en relació a la Llei d’Amnistia de 1977 i a la possibilitat de jutjar els crims del franquisme.

Totes aquestes recomanacions i preguntes tindran un recorregut a partir d’ara i tant els Estats com la societat civil en podran fer el seguiment del seu nivell d’implementació i podran demanar explicacions a Espanya en cas d’incompliment.

L’Assemblea és una de les entitats de la societat civil que en farà el seguiment.

Jaume Bardolet, coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional.

L’Assemblea valora positivament la creació d’un espai independentista que fiscalitzi la negociació entre governs i abordi l’autodeterminació i la fi de la repressió

Aquest diumenge, l’Assemblea feia públic un comunicat on s’informava que el Secretariat Nacional havia votat formar part de la taula prèvia de negociació només si es complien unes determinades condicions. Pots llegir-lo aquí.

Les condicions són que aquesta taula prèvia havia d’estar formada exclusivament per partits, entitats i actors socials independentistes. La taula bilateral havia de ser exclusivament per la independència i abordar la fi de la repressió.

Aquest dimecres, el president Torra convocava una taula de partits i entitats independentistes. L’Assemblea va traslladar-hi les seves condicions i és per això que, en sortir d’aquesta trobada, n’ha fet una valoració positiva ja que es considera que s’acompleixen els punts que havia fet públics.

L’Assemblea valora positivament la creació d’un espai independentista per fer el seguiment i el control de la taula bilateral govern espanyol/govern català. La negociació tindrà com a objectius i condicions l’exercici de l’autodeterminació i la fi de la repressió, tal i com demanava l’Assemblea en el seu comunicat, però segueix veient amb escepticisme el resultats que en puguin sorgir.

Pep Cruanyes, vicepresident de l’Assemblea, i Arià Bayé, coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’entitat, han traslladat que aquesta taula ha de fiscalitzar la posició del govern català davant del govern espanyol. “Els presos no han de condicionar aquesta negociació. Si s’arriba a un acord, serà necessari revertir la repressió política. Mentre la repressió segueixi, aquesta negociació difícilment podrà tirar endavant”, assegurava Cruanyes.

El vicepresident de l’Assemblea ha volgut fer palès que “la taula de negociació entre governs, no la veiem com una finalitat, sinó com un instrument en la lluita per l’assoliment de la independència”. Tanmateix, assegura, cal continuar la mobilització popular i l’acció noviolenta per afrontar la situació actual i també els escenaris de futur, independentment de la negociació. “Des de l’escepticisme sobre els resultats que puguin donar una negociació amb l’Estat, donem suport i seguirem i controlarem aquesta negociació entre governs i continuarem lluitant per la via civil”, ha conclòs.

Solidaritat amb el Camp de Tarragona

L’Assemblea ha mostrat la solidaritat de l’entitat a les famílies i els amics de les víctimes que ha deixat l’accident a la zona petroquímica de Tarragona. També ha expressat el seu suport als serveis d’emergència.

Les condicions de l’Assemblea per participar a la taula catalana prèvia a la bilateral

Aquest dissabte el Secretariat Nacional de l’Assemblea s’ha reunit en ple ordinari a Calaf per debatre el moment polític actual. Davant l’anunci del president Torra de convocar una taula catalana prèvia a la taula de diàleg bilateral govern espanyol/govern català, un dels temes a debat del ple ha estat si l’Assemblea havia de participar o no d’aquesta taula política prèvia.

El Secretariat Nacional ha votat formar part de la taula prèvia només si es compleixen unes determinades condicions.

Des de la passada Assemblea General de l’entitat independentista, celebrada a Tarragona el maig del 2019, les sòcies i socis de l’entitat van aprovar un full de ruta on es plantejaven tres escenaris: referèndum acordat amb l’Estat, que es considerava molt poc probable; referèndum forçat internacionalment, i declaració unilateral d’independència, que és la que depèn de nosaltres si en preparem les condicions per fer-la efectiva. Malgrat que l’Assemblea considera que l’Estat espanyol ha donat proves suficients de no respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya, a partir de l’acord d’investidura negociat per ERC, el govern JuntsxCat-ERC ha acordat donar una oportunitat al diàleg amb el govern de l’Estat sobre el conflicte polític. L’Assemblea considera que aquest escenari és improbable però tal com consta en el seu full de ruta, si existeix aquesta escletxa, l’Assemblea ha de treballar per fer-la possible, ja que els costos d’una independència pactada són molt menors.

L’Assemblea ha de ser el garant que aquesta taula de negociació amb el govern de PSOE-UP no porti a una segona transició tancada per dalt que blindi l’autonomisme amb una reforma estatutària, un dels grans riscos que l’entitat ja va posar de manifest el passat 31 de desembre a la roda de premsa de valoració del pacte d’investidura entre ERC-PSOE o en el propi posicionament de l’entitat resultat de la consulta interna del passat 5 de novembre.

Per participar-hi, les condicions que fixa l’Assemblea són:

– Per una banda, qui forma part de la taula prèvia. Des de l’entitat es considera imprescindible que cal que estigui formada exclusivament per partits, entitats i actors socials independentistes. En el cas, per exemple, d’En Comú-Podem ja estarà representat a la taula de diàleg bilateral com a membre del govern PSOE-UP i no tindria sentit que fos a les dues bandes de la taula.

– I, per altra banda, quins temes es tracten. Per l’Assemblea aquesta taula bilateral ha de ser exclusivament per la independència: o es negocien els termes de la independència en base a una majoria parlamentària independentista al Parlament o un referèndum binari sobre la independència acordat amb l’Estat i vinculant. També s’hi ha d’abordar la fi de la repressió.

Finalment, l’entitat també considera que les probabilitats de reeixir d’aquesta taula són molt poques i valora que és una responsabilitat ser-hi per fer-ne seguiment i control; és a dir, per tal de fiscalitzar-la. L’Assemblea manifesta que essent l’entitat independentista més important de la societat civil organitzada és la seva obligació poder explicar-ne públicament el desenvolupament.