Els carrers es desborden d’indignació per la sentència a l’1-O i determinació per la independència

Milers i milers de persones han sortit als carrers de tot el país aquest vespre. Si durant el matí la ciutadania ja s’havia mobilitzat massivament a diversos llocs, aquest vespre les places del país s’han omplert per protestar per la sentència del Suprem, que s’ha fet pública avui.

La plaça Sant Jaume de Barcelona ha queda desbordada; els carrers adjacents també. I al bell mig, entre els milers de persones, una pancarta gran amb un lema clar: contra la sentència, independència. Darrere d’ella, s’hi ha concentrat una àmplia representació de la societat civil i també del Govern de la Generalitat.

A més de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; el vicepresident, Pep Cruanyes, i altres membres del secretariat nacional, s’hi ha unit el President de la Generalitat, Quim Torra; el President del Parlament, Roger Torrent; i també membres del Govern i de diverses formacions polítiques.

“No cedirem”
La presidenta de l’Assemblea s’ha mostrat contundent: “des de la societat civil no cedirem, i seguirem determinats fins aconseguir la plena llibertat”. Per Paluzie, l’objectiu de la repressió és acabar amb el moviment independentista, però les mobilitzacions d’avui demostren que la gent segueix determinada. “El món sap que no estem acceptant aquesta sentència”; ha afegit. Al seu torn, el vicepresident Pep Cruanyes ha advertit que allò que tem l’Estat és que la ciutadania exerceixi aquests drets fonamentals, i avui s’ha tornat a fer això. “Seguirem endavant”, ha conclòs.

Seguir fins la plena llibertat
El manifest llegit per Jaume Comas constata que aquesta sentència només busca venjança, i que, en el fons, condemna tota la ciutadania per l’exercici de drets i llibertats. L’Estat, lluny d’investigar i condemnar la violència de l’1-O, ha condemnat aquells que, pacíficament, van fer possible l’1-O, amb penes de 99 anys i mig. Ara bé, alerten que ni la repressió, ni les amenaces ni la violència, tampoc els empresonaments, faran desaparèixer l’anhel de llibertat.

El text considera que l’Estat intenta criminalitzar el moviment independentista de maner “barroera” i associar-lo al terrorisme, fet que demostra la “desesperació” de l’Estat, i recorda que el moviment independentista sempre ha portat la bandera de la noviolència.

Finalment, davant d’aquest atac sense precedents a la democràcia i a l’autodeterminació, el text emplaça a trobar una resposta política i institucional a l’altura d’aquest moment. “Ens cal més unió que mai”, perquè cal seguir demostrant que la societat catalana ha estat, és i serà pacífica. “Davant d’aquells que ens volen violents, serenor i tranquil·litat. No caurem en provocacions. Seguirem fins a la plena llibertat”, conclou el text.

Elisenda Paluzie: “La nostra millor resposta a la sentència és refermar-nos en la lluita per la independència”

Contra la sentència, independència. Amb aquest clam ha acabat la roda de premsa que l’Assemblea Nacional Catalana ha dut a terme aquest migdia a la plaça dels Àngels. En un acte en què hi han participat membres de l’actual secretariat nacional, però també dels anteriors, l’entitat ha volgut traslladar, d’una banda, l’escalf als presos polítics condemnats avui, i també la voluntat de refermar-se en l’objectiu final: la independència.

“La nostra millor resposta a la sentència és refermar-nos en la lluita per la independència”, ha assegurat Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, que ha reiterat que l’Estat ha hagut de recórrer a un relat fals per condemnar els presos. L’objectiu de la sentència és polític, segons Paluzie, com també el de la repressió, que pretén “criminalitzar” un moviment “pacífic i democràtic” perquè, així, s’abandoni la lluita. Lluny daixò, Paluzie s’ha refermat en la independència com a objectiu, i ha fer una crida a la ciutadania perquè es mobilitzi, surti al carrer, participi de les mobilitzacions i exercici els drets fonamentals que vol criminalitzar la sentència.

No és una situació democràtica
El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha recordat que l’Estat va despenalitzar la convocatòria del referèndum, i que aquesta sentència posa en evidència que no és una situació democràtica. La sentència, ha dit, penalitza el referèndum, les resolucions parlamentàries, les manifestacions, i les converteix en delictives, així com la resistència pacifica.

Aquests sentencia demostra, per Cruanyes, la persecució dels diversos poders de l’Estat: la fiscalia, la judicatura i el poder executiu, trencant qualsevols separació de poders. Per Cruanyes, s’ha arribat a un punt en què les grans manifestacions, quan persegueixen o defensen idees que estan considerades impròpies i incòmodes per l’Estat, esdevenen una justificació de la criminalització.

Agustí Alcoberro, que en el moment de l’empresonament de Jordi Sànchez era vicepresident de l’entitat, ha reivindicat el lloc on s’ha fet la roda de premsa, amb una forta càrrega simbòlica, perquè va ser al CCCB on l’Assemblea, Òmnium Cultural i l’AMI es van conjurar el maig del 2017 a fer possible el referèndum d’autodeterminació. A més, Alcoberro ha reivindicat dues idees: aquest procés és irreversible, sense marxa enrere; i la justícia espanyola es mou sota els principis de la unitat de la pàtria.

Irene Martín, que va ser secretària nacional durant el mandat de Carme Forcadell, ha descrit (consulteu el text aquí: Paraules Irene Martín) la sentència com un acte de “venjança i de càstig” per haver estat presidenta de l’Assemblea i haver permès el debat al Parlament. I Jordi VIlarassau, que va ser membre del secretariat durant el primer mandat de Jordi Sànchez, ha llegit una carta de l’expresident de l’entitat en què ha demanat recuperar l’esperit de l’1-O i persistir en la lluita noviolenta per guanyar el dret a l’autodeterminació. Es pot consultar el tex aquí: Paraules Jordi Vilarassau.

Posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana en relació a la invasió militar turca contra el Kurdistan sirià

Comunicat

El darrer 9 d’octubre les forces armades turques van iniciar una ofensiva militar contra el poble kurd de Síria, aprofitant la retirada de les tropes nord-americanes de la zona del nord-est del país. Els primers quatre dies d’operació militar s’han saldat ja amb desenes de civils morts, diversos executats com la líder del partit kurd Futur de Síria, Hevrin Khalaf, i prop de 20.000 desplaçats. Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana fa públic el següent posicionament:

  • Condemnem de forma rotunda l’agressió militar turca contra el poble del Kurdistan, una violació flagrant del dret internacional que suposa un pas més en l’ofensiva imperialista i repressiva del govern d’Erdogan contra els i les kurdes.
  • Condemnem fermament el suport del govern espanyol a aquesta nova agressió militar turca contra el poble kurd, de nou fent costat a règims autoritaris que violen drets fonamentals de forma massiva. L’actitud del govern espanyol és especialment alarmant en tant que contrasta amb la de diversos països europeus, els quals ja han anunciat un embargament d’armes contra Turquia.
  • Condemnem la repressió i la persecució contra els alcaldes i altres càrrecs electes kurds per les autoritats turques, justificats en algunes ocasions pel mateix govern de Turquia que utilitza les suspensions de càrrecs electes catalans i bascos per l’Estat espanyol. En aquest sentit, celebrem que el Consell d’Europa estigui investigant els casos d’empresonaments de líders polítics kurds i catalans per les autoritats turques i espanyoles respectivament, empresonats en molts casos per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió.
  • Refermem la nostra solidaritat fraterna amb el poble kurd i el nostre suport al seu dret a l’autodeterminació, una aspiració plenament compartida amb el poble de Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana


Barcelona, 13 d’octubre de 2019.

5 marxes populars i massives sortiran de 5 llocs diferents i confluiran a Barcelona per respondre a la sentència del Suprem

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han anunciat les primeres accions unitàries per respondre a la sentència del Tribunal Suprem, que preveuen condemnatòria. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, han explicat que es faran cinc marxes massives, anomenades Marxes per la Llibertat, que sortiran de cinc localitats diferents: Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i que aniran passant poble a poble per tot el territori fins arribar a Barcelona.

Durant tres dies, es recorreran 100 km, dividits en 5 etapes. El primer i segon dia hi haurà dues etapes (una al matí i una a la tarda), i el tercer dia només una, ja que s’arribarà a Barcelona al migdia. Cada etapa té aproximadament uns 20 km.Les marxes, inspirades en d’altres marxes pacífiques històriques, pretenen ser una resposta de país en favor de la llibertat de les i els presos polítics, les i els exiliats, en contra de la repressió i per reivindicar el dret a l’autodeterminació. La voluntat és implicar tot el territori, de manera transversal i plural, i retornar a la ciutadania el paper protagonista de les mobilitzacions.Tothom qui hi vulgui participar només caldrà que s’hi uneixi, sense limitacions ni l’obligatorietat de completar etapes senceres. Cada etapa començarà i acabarà en un nucli urbà, des d’on s’oferirà, a preu simbòlic, esmorzar, dinar i sopar populars. També s’hi podrà pernoctar de forma gratuïta i prosseguir així la marxa l’endemà, prèvia reserva al web http://www.marxesperlallibertat.cat. El web s’activarà avui al vespre.Concentracions quan surti la sentènciaEl mateix dia que el Tribunal Suprem faci pública la seva decisió, les entitats també convocaran concentracions a les 20 h en diversos punts del país. Els detalls d’aquesta acció es concretaran a través dels canals oficials de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

Vídeo de la intervenció d’Elisenda Paluzie a la Jornada Internacional de noviolència

Aquesta és la intervenció de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, en la Jornada Internacional de Noviolència que va fer-se a Barcelona.

Vídeo d’Elisenda Paluzie als Matins de TV3

Vídeo resum d’Elisenda Paluzie als Matins de TV3.

La repressió vol que renunciem als nostres objectius polítics i que deixem de mobilitzar-nos. La resposta ha de ser mobilització massiva, des dels principis de la noviolència que ens han fet guanyadors.

2 anys de l’1-O: Acabem el que vam començar. Vam votar independència i exigim independència

Avui, 1 d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.

En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l’ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.

Els dies posteriors al referèndum del Primer d’Octubre vam demostrar una força popular i cívica que fer tremolar els fonaments de l’Estat. Però les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l’independentisme. Aprenguem dels errors per no tornar a cometre’ls. No podem jugar-ho tot a una carta que s’ha demostrat tramposa. No podem caure una vegada i una altra en la mateixa pedra.

En comptes de diàleg, el que hem trobat és presó, exili i repressió. I davant d’això, correm el risc d’oblidar quin és el nostre objectiu, allò pel qual més de 2 milions de persones vam sortir a votar avui fa dos anys. La independència és l’única eina real per sortir d’aquest atzucac repressiu en el qual l’Estat es vol engabiar. Què busca la repressió? Que renunciem als nostres objectius. Doncs tenim una mala notícia per a l’Estat: estem determinats a seguir fins al final. No renunciem al nostre objectiu: treballem incansablement per la independència!

I en un temps de moltes preguntes, trobem la majoria de les respostes precisament en l’1 d’octubre: societat mobilitzada, majoria independentista al Parlament, i Govern compromès són la fórmula per avançar. Nosaltres, la societat mobilitzada, hi estem treballant a través de campanyes com Eines de País i formacions de noviolència. Però el Parlament i el Govern, què fan? Què volen fer? Fins on volen arribar? Estan preparant la via unilateral? No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques. Els vots de l’1 d’Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real.

Nelson Mandela deia que els líders han d’estar disposats a sacrifica-ho tot per la llibertat del seu poble. Nosaltres mai no abandonarem els companys de lluita: ni presos, ni exiliats ni cap dels milers de represaliats. Tampoc no vam abandonar els col·legis el Primer d’Octubre. El nostre compromís és i serà insubornable. Però exigim d’una vegada per totes la fi dels tacticismes i partidismes que ens impedeixen teixir definitivament una estratègia unitària. O com es pensen que vam fer possible l’1-O?

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem, i buscarem la màxima unitat possible. Però que ningú no s’equivoqui: no acceptarem cap renúncia més. L’1-O vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre. I si algú té cap temptació de canviar el sentit de l’acte més important que hem dut a terme com a poble en els darrers anys, ens hi trobarà de cara.

Acabem el que vam començar, guanyem la independència!

1 d’octubre de 2019

L’Assemblea celebra la primera jornada internacional de noviolència amb un èxit massiu de públic

La Jornada Internacional de Noviolència de l’Assemblea que s’ha celebrat avui a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat un èxit. De fet, s’ha hagut d’ocupar una segona sala per encabir tots els assistents que han volgut seguir l’acte en directe.

La jornada s’ha dividit en diverses intervencions al matí i també a la tarda, amb introducció a càrrec del vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, que ha dit que davant la reacció violenta dels diversos òrgans de l’Estat espanyol, la resposta no potser una altra que la desobediència civil noviolenta.

La presidenta de l’Assemblea ha defensat la desobediència civil noviolenta com una eina legítima i necessària per arribar a la independència, però ha demanat dur-la a terme tenint en compte les pròpies característiques de la societat catalana, com es va fer l’1-O i el 3-0, dates que demostren que l’Estat no és invencible.

Tot i això, Paluzie ha admès derrotes, però tanmateix, ha enviat un missatge: “la lluita no s’abandona quan es perd una batalla. La lluita continua”. Per aquest motiu, ha explicat com s’estan duent a terme campanyes, com Consum Estratègic, per revertir les febleses del moviment. “Volem empreses deslligades del poder polític que no respecta el poder de la ciutadania” ha dit. “No volem una República catalana per tenir un capitalisme d’amiguets com a l’Estat espanyol.

Finalment, la presidenta de l’Assemblea ha demanat afrontar la sentència units, i fer-hi front amb intel·ligència, flexibilitat, estant organitzats. “Hem d’estar preparats, amb el cap fred, i mostrar-nos ferms, determinats, units i dignes. Sobretot dignes”, ha demanat.

Ponents internacionals
Stellan Vinthagen, professor de sociologia, doctor (PhD) en Recerca sobre Pau i Desenvolupament (Universitat de Gotemburg), ha basat la xerrada en demostrar com d’important és treballar una estratègia de noviolència per aconseguir els objectius polítics de cada lluita, i ha recomanat usar estratègies innovadores i creatives, i també de l’humor per fer front a la criminalització de la causa catalana.

Ayla Bakkalli, representant als EUA de l’ens d’autogovern (Mejlis) dels tàtars crimeans davant el Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre Qüestions Indígenes ha fet una retrospectiva de la causa tàtara de Crimea i ha dit que, si els tàtars han esdevingut un banc de proves d’aquelles nacions i estats que utilitzen la lluita noviolenta, Catalunya ha esdevingut un banc de proves per a l’Estat espanyol per veure fins on poden sustentar els seus principis democràtics.

Un dels discursos més aclamats ha estat el del sociòleg Ramón Grosfoguel, que ha deixat clar que l’independentisme està preparat per disputar l’hegemonia a l’Estat espanyol mitjançant la desobediència civil noviolenta, i ha apostat per generar una guerrilla noviolenta amb una doble finalitat: el pla físic i el digital. L’objectiu: fer ingovernable Catalunya per assolir una sortida “digna i sobirana”. A més, ha posat sobre la taula dos conceptes que, al seu parer, són aglutinadors i centrals a Catalunya: l’amnistia i la llibertat dels presos polítics; i el dret a l’autodeterminació.

I ara què?
Després de la projecció del documental “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta”, s’ha dut a terme una taula rodona que ha aplegat Gabriela Serra, feminista, internacionalista i antimilitarista; Laia Serra, advocada penalista; David Fernàndez, periodista de base La Directa; Jesús Castañar, sociòleg i investigador, i moderada per Eduard Peris. Totes elles i ells han debatut sobre què cal fer en un moment com el d’ara. Laia Serra ha subratllat que la repressió mai no és casual, i ha demanat una “absoluta consciència social” que el relat i el suport a les persones reprimides ha de ser unànime i indiscutible.

En aquesta línia, David Fernàndez ha dit que la repressió pretén disciplinar i castigar la societat, i ha receptat capacitat per trobar-nos i reconèixer-nos, per posar-nos d’acord per lluitar per allò que val la pena. Gabriela Serra també ha volgut desdramatitzar la situació, i ha recordat que poques vegades el primer cop és mai el que triomfa, però obre el camí per segui endavant, i que el poder de l’estat comença amb l’obediència, i la democràcia amb la desobediència.

Al seu torn, Jesús Castañar ha fet una breu dissertació sobre els processos de desenvolupament de la desobediència civil, i ha vaticinat que, si la lluita catalana es basa en la defensa i la lluita per la democràcia, tindrà suports a la resta de l’Estat, malgrat el relat contrari, i a Europa.

L’Assemblea, també present a Sabadell
A més de la Jornada Internacional sobre Noviolència, l’Assemblea també ha estat present aquesta tarda a la manifestació que ha recorregut pels carrers de Sabadell en protesta pels empresonaments ordenats per l’Audiència Nacional aquesta setmana. La presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres secretaris nacionals, ha volgut mostrar així la solidaritat de l’entitat amb els 7 nous presos polítics i amb els familiars i coneguts.

L’Assemblea organitza un acte sobre els judicis als presos polítics a la conferència de drets humans més gran d’Europa

L’Assemblea Nacional Catalana estarà present el dilluns 23 i per primera vegada a la conferència Human Dimension Implementation Meeting 2019 organitzada per l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) del 16 al 27 de setembre.

L’Assemblea organitzarà un esdeveniment propi dilluns a les 18.15h sobre els judicis i les sentències als presos polítics catalans, amb la projecció d’un documental de la cadena internacional Al Jazeera sobre el judici al procés i una taula rodona amb la participació de la presidenta d’Assemblea, Elisenda Paluzie; el productor executiu del documental, Collum Macrae; l’advocat belga especialitzat en drets humans, Christophe Marchand i el Secretari General de l’Organització per les Nacions i Pobles No Representats (UNPO) i observador internacional del judici al procés, Ralph Bunche.

Durant el mateix dia, en el marc de la conferència es tractaran temes com l’estat de dret, la independència judicial, democràcia participativa, igualtat de drets i igualtat de participació a la vida política, a més de l’erradicació de la tortura, la pena capital i la protecció dels drets humans.

El Human Dimension Implementation Meeting  és la conferència anual més gran d’Europa sobre drets humans i democràcia. L’Oficina d’Institucions Democràtiques i Drets Humans (ODIHR) l’organitza cada any a Varsòvia com a plataforma per als 57 estats participants de l’OSCE, els socis per a la cooperació de l’OSCE, les estructures de l’OSCE, la societat civil, les organitzacions internacionals i altres actors rellevants.

Centenars de representants governamentals, experts internacionals, representants de la societat civil i activistes de drets humans es reuneixen per fer un balanç de com els estats membres implementen els compromisos de l’OSCE, si el nivell d’implementació és adequat, discutir els reptes associats, compartir bones pràctiques i fer recomanacions.

28 de setembre, a Barcelona, Jornada Internacional de Noviolència

A l’Assemblea no ens quedarem de braços plegats esperant el desenllaç del procés d’independència. La societat civil ha de continuar essent motor de canvi, i per això optem per debatre, preparar-nos i instruir-nos per actuar. La gent té el poder per canviar les coses i el deure de fer front a les injustícies. Si ens organitzem, el nostre potencial es multiplica.

És per això que el proper 28 de setembre tindrà lloc la Jornada Internacional sobre la noviolenta, on volem aprendre de les experiències internacionals i dels èxits dels moviments democràtics d’arreu del món.

Durant tot el dia es faran xerrades, projeccions i taules rodones on es donaran les claus de la lluita noviolenta: una estratègia per canviar i transformar la realitat malgrat sembli difícil.

La Jornada tindrà lloc a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona des de les 10 h fins les 19.30 h.

La cloenda anirà a càrrec de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

Inscripcions

L’Assemblea exigeix unitat d’acció a les Corts espanyoles i un vot negatiu a Pedro Sánchez

Aquest dijous al migdia se celebrarà la segona sessió del debat d’investidura al Congrés espanyol. És evident que l’embat polític per resoldre el procés d’autodeterminació segueix sent a Catalunya, no a l’Estat espanyol. Tots els poders de l’Estat espanyol (executiu, legislatiu i judicial) i qualsevol dels partits polítics amb opcions de govern, actuals i de futur, ja han dit amb claredat que no accepten ni acceptaran cap mena de diàleg sobre l’autodeterminació. Per aquest motiu, és un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat espanyol.

Denunciem novament la preocupant regressió autonomista de les forces polítiques catalanes, que un dia van DECLARAR la independència i ara tornen a lluites partidistes per l’hegemonia electoral, en alarmant contrast amb el nivell de mobilització i consciència de ruptura democràtica manifestada per la ciutadania. En un front exterior com són les Corts espanyoles i en un context de repressió política, la unitat estratègica és necessària. Lamentem que el clam que expressa la ciutadania en totes les manifestacions no s’hagi atès.

El nostre Govern i el nostre Parlament resten paralitzats i s’encaren a la recuperació d’una acció purament autonomista de curt abast, i sense cap estratègia compartida. Exigim a les forces polítiques catalanes que sàpiguen transformar un escenari de diversitat política previ a les eleccions en una unitat estratègica d’acció postelectoral. Hauran d’actuar amb coincident criteri estratègic tant en els fronts exteriors com interiors, d’acord amb les necessitats del progrés de l’embat de ruptura democràtica i de desobediència noviolenta que hem d’aprofundir al nostre país.

Per tot això, doncs, l’Assemblea reclama als diputats independentistes en els diferents fronts exteriors i interiors que respectin aquestes premisses i no generin falses expectatives de diàleg amb un estat hostil, que l’únic que provocaran seran noves decepcions i desmobilització.

Així mateix, demanem als diputats a les Corts espanyoles que:

  • No donin suport a la governabilitat de l’Estat espanyol si no respecta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El govern del PSOE també ha demostrat que no el respecta ni té voluntat d’acabar amb la repressió política: forma part del bloc del 155. Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha estat còmplice de la dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i del cessament del Govern de la Generalitat, ni amb el vot favorable, ni amb una abstenció que permetés la investidura.
  • Respectin els anhels de la societat civil i actuïn amb una única veu, d’acord amb el Govern i el Parlament, als quals també instem a avançar clarament en el desenllaç del procés d’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre del 2017, per la via unilateral, únic camí possible per generar un diàleg multilateral posterior de resolució definitiva del conflicte.

Reclamem un compromís ferm de les direccions dels partits o formacions que tenen representació a les Corts de Madrid per culminar el procés iniciat, la qual cosa implica la determinació de posar els nostres representants a les Corts espanyoles al servei d’una estratègia col·lectiva per la independència.

El temps del peix al cove, dels pactes per unes engrunes, ja s´ha acabat. Ara cal fer República catalana de debò, sense por, amb fermesa, amb dignitat i amb coratge.

Demanem que els diputats dels partits independentistes votin NO a la investidura del candidat del PSOE.

#ObjectiuIndependència

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea i l’UNPO registren un informe a les Nacions Unides sobre el declivi dels Drets Humans a Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) han registrat un informe per a la Revisió Periòdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. En aquests cicle de revisions de l’ONU, Espanya és un dels països sota escrutini.

Com a representats de la societat civil, l’Assemblea, amb el suport de l’UNPO, ha elaborat un informe per a la Revisió Paròdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en relació al declivi dels drets humans a Espanya recollits a la Declaració Universal de Drets Humans, i més específicament sobre la violació dels drets civils i polítics del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Ambdós tractats signats i ratificats per Espanya.

La Revisió Periòdica Universal (UPR) és un mecanisme creat per l’ONU per a vigilar si els estats membres compleixen les seves obligacions en relació al respecte pels drets fonamentals. El plenari amb les revisions formals tindrà lloc el gener de 2020, quan es reuneix el Grup de Treball del Consell de Drets Humans de Nacions Unides. La revisió de la situació a Espanya es revisarà el dimecres 22 de gener. És llavors que Espanya haurà de respondre sobre les conclusions a les quals haurà arribat el Consell.

El document elaborat per l’Assemblea i l’UNPO posa l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, inclòs el món de la cultura. En aquest sentit, l’informe se centra en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret a reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultural, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, inclosa la prohibició de detenció arbitrària, entre altres.

En relació a aquest últim, a través d’aquest informe es demana la implementació immediata de la recent petició feta al govern espanyol per part del Grup de Treball de Nacions Unides en Detencions Arbitràries d’alliberar els presos polítics catalans Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

Cinefòrum: d’on venim i cap on anem com Assemblea

Dimecres vam projectar el documental “L’ANC, une assemblée citoyenne catalane” sobre el paper central de l’Assemblea durant la tardor del 2017, i “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta”, produït per l’Assemblea i que explica nítidament què és la lluita noviolenta i la seva importància. 👉

Si te’ls has perdut, avui comencen els passis arreu del país!

Consulta la teva territorial per saber on i quan s’emetran.