L’Assemblea presenta la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí en roda de premsa les novetats de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que es va anunciar en primícia el passat 1 d’octubre. La conferència es basa en la determinació de fer efectiva la declaració d’independència de Catalunya i es proposa definir, col·lectivament, quines són les actuacions necessàries a dur a terme per les institucions i el moviment social. Les inscripcions estan obertes fins al 15 de febrer.

La Conferència tindrà lloc l’11 i el 12 de març, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14h. A partir de les 16h serà el torn dels particulars, que tindran fins les 20:30h per debatre els diferents temes. El diumenge 12, a la tarda, se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats.

Els temes dels debats estan basats en els tres fronts que figuren en el Full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional, i tractaran de la confrontació amb l’Estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre d’altres. Les persones inscrites podran participar a les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha estat l’encarregada de presentar el context polític de la Conferència: “L’objectiu d’aquesta Conferència Nacional és constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència i consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions de la Conferència”. A més, ha recordat que ja fa mesos que està en preparació: “Portem ja més de 30 conferències Horitzó 2023-2025: Independència, on s’hi han recollit moltes idees que es tindran en compte per la Conferència”.

El Coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Josep Lluís Rodríguez, ha explicat que “Hi ha 7 ponències que corresponen als tres àmbits d’actuació de l’Assemblea, el front civil, el front institucional i el front internacional.” A més, ha incidit en la confirmació de la participació de les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República i la Intersindical.

L’Acte de presentació es pot recuperar al canal de Youtube de l’Assemblea.

L’Assemblea engega el debat sobre la Llista Cívica, que continuarà en els mesos vinents

Aquest dissabte, el Secretariat de l’Assemblea va celebrar un plenari extraordinari centrat en la Llista Cívica, la raó del qual ha estat la necessitat de debatre el projecte, d’acord amb les indicacions del full de ruta aprovat el maig passat a l’última Assemblea General Ordinària. El debat sobre la Llista Cívica va ser ric i intens.

En el transcurs de les votacions, es va rebutjar treballar, per ara, aquest projecte en un Grup de Treball, una proposta que presentava Presidència i la Comissió d’Estratègia i Discurs, previ debat al Comitè Permanent. Tot i això, el compromís de l’Assemblea amb les previsions del seu full de ruta i la Llista Cívica és del tot vigent.

Tal com descriu el full de ruta, “Des d’aquest moment ens plantegem l’impuls d’una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya i fer la independència. Caldrà determinar els mecanismes democràtics necessaris per a la composició de la llista cívica i, en qualsevol cas, haurà de ser ratificada pels socis”.

El Secretariat Nacional ha preferit que el debat quedi obert i continuï a través de les Comissions, a les Assemblees Territorials i les bases, i al full de ruta, que es votarà a l’Assemblea General Ordinària dels socis i sòcies. Els socis de l’Assemblea prendran la decisió final sobre l’impuls de la Llista Cívica en una consulta.

El compromís de tot el Secretariat Nacional amb la mobilització va ser explícit i es confirma amb les multitudinàries accions de protesta impulsades aquests darrers mesos i amb la convocada contra Felip VI aquest proper dimarts, 31 de gener, a les 15.30 hores a la plaça d’Ernest Lluch amb la plaça de Leonardo da Vinci, sota el lema “Ni rei, ni corona”.

L’Assemblea i les altres acusacions comparegudes a la causa de l’1-O aconsegueixen que es porti a judici 45 agents de la Policia Nacional

Com ja vam anunciar el febrer de 2020, l’Assemblea Nacional Catalana es va personar com a acusació popular després que l’Ajuntament en fos expulsat, per garantir la defensa de les
persones agredides per la policia, i donar suport a les acusacions privades de moltes persones
ferides que hi estan implicades i perjudicades per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. Ara, aquesta acusació dona els seus fruits. L’Assemblea estudia presentar recurs a la interlocutòria per tal d’obtenir més imputacions.

A Barcelona hi ha 27 escoles afectades, entre elles la Mediterrània, Pau Claris, Àgora, Pies Sant
Antoni, Víctor Català i Ramon Llull, i hi ha hagut més de 300 denúncies per ferits arran de les
càrregues policials el dia del referèndum. En total hi ha quaranta cinc agents i caps de grup de
la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.

Segons la interlocutòria, el jutge de la instrucció descriu l’actuació d’alguns agents com a
“clarament desproporcionada” i reitera que “no resulta compatible amb cap criteri de
proporcionalitat que els agents colpegin a la cara les persones congregades o que les llancin
escales avall, caient sobre altres persones que estan assegudes o sobre els esglaons, amb el
greu risc que això suposa per a la integritat dels ciutadans”.

L’Assemblea, com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació, manté el seu
compromís amb el drets fonamentals i la defensa de les persones agredides per la policia en el
seu exercici del dret a l’autodeterminació, i seguirà actuant per tal que s’arribi a la condemna
dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència.

30.000 persones omplen Montjuïc a la mobilització unitària del 19-G contra la cimera Sánchez-Macron

Unes 30.000 persones han assistit a la protesta que l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, i gairebé una quarantena d’entitats, han organitzat avui a la muntanya de Montjuïc. La convocatòria estava programada a les 9 h, on ha tingut lloc la trobada de totes les entitats convocants amb una fotografia grupal.

Els assistents a la manifestació han omplert la Font Màgica i les zones pròximes, inclosa l’avinguda de Maria Cristina, amb multituds que arribaven fins a la plaça d’Espanya. Tot seguit, el tinent d’alcalde d’Elna, Pere Manzanares, i Gemma Pera, represaliada per les mobilitzacions de suport a Pablo Hasél, han dut a terme la lectura d’un manifest unitari, alertant de la falsa imatge de normalitat que els governs francès i espanyol pretenien mostrar amb la seva cimera.

Ambdós han denunciat la no-resolució del conflicte polític i la vulneració sistemàtica de drets fonamentals, amb exiliats i més de 4.200 represaliats per defensar drets democràtics, i han recordat que l’única normalitat democràtica als Països Catalans és la mobilització contínua i transversal d’una societat decidida a defensar les seves llibertats nacionals, a exercir els seus drets civils i polítics i a viure en una República catalana, independent, justa i lliure per a tothom.

En declaracions als mitjans de comunicació, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha indicat: “Amb aquesta protesta molt multitudinària volem certificar que el procés és ben viu, que no s’ha acabat res. Diem a Pedro Sánchez i Emmanuel Macron que Catalunya és una nació sencera que vol decidir les seves pròpies polítiques. Aquest acte vol decidir per nosaltres sobre projectes que afecten el nostre territori, i volem expressar que aquesta mostra de força no és ben rebuda pel poble de Catalunya.”

Feliu ha afegit que “volem veure reconegut el nostre dret a l’autodeterminació, volem ser reconeguts com a nació que som amb els nostres drets fonamentals, la nostra llengua, i així ho demostra la nostra força de mobilització.”

A les 10:30 h, moment en què Sánchez i Macron entraven al MNAC, ha tingut lloc una xiulada massiva de protesta que ha durat diversos minuts, per mostrar el desacord del moviment independentista cap a la cimera. En acabar la concentració, els manifestants han continuat la protesta i dirigint- se a la plaça de Sant Jaume, el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, ha estat víctima d’un cop per part d’un agent antiavalots del cos dels Mossos d’Esquadra. Des de l’entitat denunciem aquest atac contra la seva llibertat de manifestació pacífica i estudiarem quines mesures legals prendre sobre això.

La unitat i la transversalitat de la convocatòria unitària d’avui estava garantida per gairebé una quarantena d’entitats de la societat civil, com l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Intersindical-CSC, la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC), la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i el Front Comú Contra la Repressió, entre altres.

El 19G, ni França ni Espanya: independència i Països Catalans

Davant la cimera que es durà a terme a Barcelona entre l’Estat francès i l’Estat espanyol aquest dijous, 19 de gener de 2023, fem una crida al poble català perquè es manifesti i digui a l’Estat francès i a l’Estat espanyol de manera clara i contundent que:

1) El Primer d’Octubre Catalunya  es va autodeterminar i, amb una majoria del 91% de vots afirmatius,  va decidir esdevenir un estat independent. 

L’Estat francès i l’Estat espanyol han signat i s’han adherit al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (adoptat per l’Assemblea de Nacions Unides mitjançant la Resolució del 16 de desembre de 1966). Aquest pacte estableix, a l’article 1, “la lliure determinació dels pobles”. 

Catalunya farà efectiva la independència de l’Estat català en aplicació del referèndum del Primer d’Octubre i d’acord amb l’article 1 de  l’esmentat Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Els estats francès i espanyol hauran de respectar, si volen ser democràtics, l’autodeterminació exercida i les decisions que en el futur s’adoptin en aplicació del mandat del Primer d’Octubre.  

2) En el Tractat del Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, el regne francès i l’hispànic es van repartir Catalunya i van vincular el Rosselló i part de la Cerdanya a l’Estat francès. Aquest tractat és Il·legal. Ho era llavors i ho continua sent ara. El tractat no va ser mai sotmès a l’obligatòria deliberació de les institucions catalanes i ha de ser anul·lat pel Parlament de Catalunya.  

3) Denunciem la repressió i la persecució política, judicial i policial de la llengua catalana a tota la comunitat lingüística nacional, des de fa més de tres segles i fins a l’actualitat, i denunciem especialment l’assetjament a què es troba sotmès l’ensenyament en català, pels estats francès i espanyol, en el territori propi. 

En aquest sentit, dia rere dia l’escola en català és perseguida pel govern i els tribunals de justícia espanyols, que, a cop de sentència injusta i no democràtica, imposen l’obligatorietat d’almenys un 25% de castellà a les aules catalanes, sense cap criteri pedagògic.

Igualment, exigim que l’Estat francès faci oficial el català a la Catalunya Nord i el respecti com a llengua pròpia, si és que vol ser coherent amb els valors de la República i dels drets humans que diu defensar. 

També demanem a l’Estat francès que deixi d’intentar obstaculitzar l’ús del català als ajuntaments nord-catalans i reobri el pas del coll de  Banyuls, tot deixant de vulnerar la llibertat de circulació dels ciutadans catalans i europeus. 

Cridem a la participació i a portar armilles grogues com a símbol de lluita


L’Assemblea fa una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig a la cimera. També anima tothom a portar armilles grogues, un símbol de lluita amb què la població francesa ha aconseguit victòries. Igualment, es convida els assistents a portar estris que facin soroll estrident, per tal de fer sentir la nostra veu per damunt de qualsevol blindatge policial.

A tothom qui no pugui assistir a la convocatòria, animem a treure l’estelada al balcó. Cal tornar a engalanar edificis i carrers de lluita i recordar que aquí no ha acabat res.

Atentament,

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

El 19 de gener, mobilització davant del MNAC en contra la cimera Sánchez-Macron

Òmnium Cultural, el Consell de la República i l’Assemblea Nacional Catalana han anunciat aquest matí la localització i hora de la mobilització unitària davant la cimera que el proper dijous, 19 de gener, reunirà a Barcelona els presidents espanyol i francès. Les entitats han convocat la concentració a les 9h a Columnes de Puig i Cadafalch (Pl. de Carles Buïgas), a Montjuïc, una hora abans del conclau, des d’on es farà un clam en contra de la repressió de la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura.

L’anunci s’ha dut a terme en roda de premsa a la mateixa localització, on la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el president d’Òmnium, Xavier Antich, i el Responsable de Relacions amb l’AR i Relacions Institucionals del Consell de la República, Toni Castellà, acompanyats de representants de les entitats adherides, han anunciat les novetats de la convocatòria i han fet declaracions davant dels mitjans.

Toni Castellà, Responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República, ha destacat que “la cimera francoespanyola a Barcelona és una provocació i, per tant, fem una crida al poble de Catalunya: entitats, institucions, ciutadania a participar 19G, per demostrar que el procés no ha acabat”, i ha sentenciat “davant la seva voluntat de certificar el que volen, nosaltres certifiquem que Espanya no és un estat de dret”.

A continuació, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha interpel·lat al president espanyol: “Senyor Sánchez, aquí no s’ha acabat res! Les operacions de màrqueting per aparentar que el conflicte polític ja no existeix no acabaran amb la voluntat d’autodeterminar-nos. No hi pot haver normalitat mentre es neguin i es vulnerin els nostres drets”. A més, ha afegit “Dijous ens mobilitzarem de manera unitària i transversal. Hi ha un conflicte polític ben viu i un Estat que es nega a resoldre’l per la via democràtica, malgrat pretengui fer veure davant la comunitat internacional que aquí no passa res”

Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu ha insistit en què “Aquest acte ve a demostrar que Catalunya no és part de l’estat espanyol, que no es poden fer actes de dominació on es prenen decisions que afecten a Catalunya amb un interès estatal. Aquí no s’ha acabat res, independència, països catalans i prou repressió”, i ha reblat: “En nom de l’Assemblea, considerem contradictòria la decisió del President Aragonès d’assistir a la cimera i expressar disconformitat a ala vegada anant a la manifestació”

Ja són més de trenta les entitats que s’han unit a la convocatòria, com l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Intersindical-CSC, la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya(USTEC), la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i el Front Comú Contra la Repressió, entre altres.

Les tres entitats convocants han fet una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig cap a la repressió judicial de l’Estat espanyol, que no s’ha donat cap solució política al conflicte, com demostra que encara hi hagi representants del moviment a l’exili, i 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre, que s’han d’afegir a les més de 4.000 persones represaliades pel seu activisme independentista.

El 26 de gener, a Sant Quirze, Xerrada per la República amb Josep Costa i Jordi Pesarrodona

El dijous 26 de gener, a Sant Quirze del Vallès, es farà una Xerrada per la República amb Josep Costa, ex-vicepresident del Parlament i Jordi Pesarrodona vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana.

L’acte començarà a les 19.00 a la Patronal.

Les Nacions Unides denuncien vulneracions de drets en el Catalangate i exigeixen explicacions a l’Estat espanyol

Una resolució de les Nacions Unides en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril reconeix les vulneracions de drets fonamentalscontra els catalans en l’espionatge massiu amb Pegasus i Candiru contra activistes, representants polítics, periodistes i advocats catalans propers al moviment independentista català i expressa preocupació pel fet que l’ús indiscriminat d’eines d’espionatge per part de l’Estat espanyol pugui contribuir a l’autocensura dins la societat civil catalana, i així minvar el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional CatalanaDolors Feliu, ha destacat la importància d’aquest posicionament que “reconeix que la repressió de l’Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català, com ja hem anat denunciant anteriorment”.

La resolució està signada pel Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que enumeren tot el llistat de víctimes que han denunciat els seus casos, fent-se ressò de les sis víctimes de l’Assemblea, els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, els ex-membres del Secretariat Nacional Sònia Urpí i Arià Bayé, i els activistes de base Jordi Domingo Ceperuelo i Jordi Baylina(expert en blockchain) destacant-ne la seva pertinença a la societat civil, i recorden que les minories nacionals tenen dret a afirmar i promoure la seva identitat, en base als tractats internacionals ratificats també per l’Estat espanyol.

La resolució és conseqüència d’una denúncia que l’Assemblea Nacional Catalana va dirigir a les Nacions Unidesel passat mes d’abril. Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada en què els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que “malgrat la resposta innòcua del Govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets.”

Aqui podreu trobar la denúncia de l’Assemblea Nacional Catalana a Nacions Unides (versió original en anglès), la resolució de la ONU i a la resposta de l’Estat espanyol.

L’Assemblea, Decidim i Sobiranistes de Mallorca congregaran el sobiranisme durant un cap de setmana d’actes en el 90è aniversari de Joan Fuster

Arriba l’Horitzó Joan Fuster, un cap de setmana d’actes centrats en els eixos d’unió entre els territoris catalanoparlants. El punt de trobada serà a la Sala La Bohemia, a Castelló de la Plana, el 17 i 18 de desembre, i vol abastar públics de totes les edats que comparteixin els ideals del fusterianisme.

Els actes començaran el dissabte 17, a partir de les 10:45h, amb una taula rodona centrada en l’estratègia cap a la independència de les nacions catalanoparlants, amb la participació de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, la coordinadora de Decidim País Valencià, Zahia Guidoum, i una representació de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Tot seguit s’organitzarà una altra taula, aquesta vegada sobre la llengua, amb Gerard Furest, filòleg, sindicalista i activista per la llengua, Alexandra Uso, presidenta d’Escola Valenciana, i Neus Sànchez, professora i activista. Els actes del dia culminaran amb la manifestació “Una llengua per guanyar”, en honor a Joan Fuster, i amb un concert al vespre amb artistes com Parint Versos, Al Tall i la Unió Musical del Grau, Lola Bou i Manel Brancal, entre altres.

El diumenge 18, tindrà lloc la última taula rodona, on es plasmarà la memòria de Joan Fuster amb una mirada cap al futur, per establir l’existència d’un marc nacional compartit. Comptarà amb la participació de Toni Infante, portaveu de la campanya Reciprocitat Ara i de la Crida pel Finançament, Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica d’Economia, i Fanny Tur, exconsellera de cultura del Govern balear, historiadora, i activista cultural.

Horitzó Joan Fuster vol ser la primera de moltes edicions per posar en comú els nexes identitaris entre els països de parla catalana i enfortir encara més els llaços històrics, socials i culturals que uneixen a tota la ciutadania de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya, que té consciència nacional i aspiracions per assolir la independència.

Totes aquelles persones que hi vulguin assistir ho poden fer a través d’aquest enllaç.

Les esmenes donen la raó a l’Assemblea i ara cal tombar el nou delicte de desordres públics agreujats

Les esmenes que s’han presentat davant la proposta de nou delicte de desordres públics agreujats donen la raó a les desenes d’entitats i les desenes de milers de persones que, convocades per l’Assemblea, ens vam manifestar el proppassat 6 de desembre contra el nou delicte. Allà, vam alertar dels perills de carta blanca a la repressió que el nou delicte comportava.

En concret, alertàvem dels següents punts que comportaven un increment de la repressió sobre els independentistes i els moviments socials:

  1. Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’.
  2. Incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte.
  3. Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
  4. Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.

Les esmenes que ha presentat ERC pretenen rebaixar en algun grau la duresa del nou redactat i es proposa rebaixar la pena mínima a què es refereix el punt 1 a un any, proposen eliminar el concepte d’intimidació o, en el seu defecte, passar-lo a una ‘intimidació greu’ i rebaixar la pena mínima d’inhabilitació a un any.

Emperò, segueix sent molt greu que es deixi a mans dels jutges i fiscals la interpretació de la intimidació greu, es mantinguin les penes d’inhabilitació de fins a cinc anys per a funcionaris i vuit anys per a càrrecs públics, i que no s’hagi esmenat la mera ‘provocació, conspiració i proposició’ per a poder ser condemnat.

Des de l’Assemblea constatem que s’ha acabat el discurs triomfalista que bescanviava una sedició que afecta uns pocs per aquest nou delicte de desordres públics agreujats, que ens afecta a totes i a tots, i que, finalment, gràcies a la mobilització, els actors polítics s’han adonat de la gravetat del que havien pactat.

Per això, l’Assemblea torna a exigir a tots els representants independentistesal Congrés dels Diputats, d’ERC, Junts, CUP i PdCat, que no permetin l’aprovació d’aquest nou delicte de desordres públics agreujats i que es mantinguin al costat de la gent. Que no permetin que es faciliti la repressió a l’independentisme i als moviments socials i que tornem a una posició unitària per fer front i guanyar a l’Estat espanyol.

L’Assemblea ultima els detalls de la manifestació del 6-D

Aquest matí, l’Assemblea ha organitzat una roda de premsa a la seu del carrer Marina, 315, on ha presentat els últims detalls de la manifestació del pròxim dimarts 6 de desembre, a Barcelona. Recordem que la manifestació està convocada a Pla de Palau a les 12 h, des d’on avançarà fins a Via Laietana i tombarà al carrer de Jaume I per acabar a plaça de Sant Jaume.

Una quarantena d’entitats ja s’ha sumat al manifest, entre les quals destaquen el Consell de la República, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, el Segcat o la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Ponent, entre d’altres. Recordem que les entitats encara poden afegir-se al manifest i a la manifestació a través del web de l’Assemblea. També s’han confirmat una vintena d’autobusos des de diferents punts de Catalunya, però s’espera que es se’n puguin afegir més durant el cap de setmana.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha recordat que l’entitat “va analitzar de seguida que aquesta redacció augmentaria la repressió i finalment moltes entitats ho han anat veient i s’hi han sumat”, i ha reblat que “Un dels punts on s’incideix a reforçar la penalització en la nova reforma, és en els desordres públics causats per una ‘multitud idònia’, i això incideix clarament en les mobilitzacions de l’independentisme.”

El coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, ha remarcat que “el nou delicte de desordres públics també penalitza la proposta i la conspiració de fets que s’acabin considerant desordres. Una reunió de l’Assemblea on es plantegessin mobilitzacions com les que s’han fet podria ser interpretada com a conspiració”. Però també ha alertat a “l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat -que de moment dona suport a la reforma- que l’Assemblea no té por, i que seguirem mobilitzant-nos per defensar els nostres drets.”

Finalment, la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Esther Güell, ha remarcat que “Hem de ser una ‘multitud idònia’ per demostrar que no estem d’acord, que ni l’Assemblea ni la resta d’entitats ens empassem aquesta reforma. Cal sortir, ara, ja, no podem esperar perquè ja no hi serem a temps.”

Aquest 6 de desembre, cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.

Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!

L’Assemblea denuncia davant de l’ONU la repressió de l’Estat espanyol i la doble vara de mesurar de la UE

L’Assemblea Catalana ha participat en la 15a sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre les minories, que té lloc els dies 1 i 2 de desembre a Ginebra. Aquestes dates coincideixen amb el 30è aniversari de la Declaració de l’ONU sobre els drets de les minories. L’organització ha demanat a les autoritats de l’ONU que estableixin converses amb la Unió Europea sobre la vulneració dels drets de les minories als estats membres.

La secretària nacional de l’Assemblea Imma Cabotí, ha representat l’entitat a la sessió, on ha denunciat que els defensors dels drets humans de les minories s’enfronten a atacs i repressió. Fins i tot en les anomenades “democràcies plenes”, s’hi reprimeixen les minories i ha citat l’Estat espanyol, que actua impunement contra l’independentisme català. Aquesta repressió indiscutible està animant altres estats com Turquia, la Xina i Rússia, que “utilitzen l’Estat espanyol com a exemple per aixafar impunement les seves minories i la seva dissidència política“.

La violència desproporcionada de les autoritats espanyoles durant l’1-O ha establert un precedent perillós i ha creat un efecte exemplificador i limitador per als defensors dels drets humans a tot el món. Segons un informe publicat recentment per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català ha tingut una gran influència i impacte en altres governs, amb la qual justifiquen reprimir i silenciar activistes de nacions sense estat d’arreu del món.

Diverses organitzacions internacionals com l’ONU i el Consell d’Europa, i  una ONG com Amnistia Internacional, han denunciat repetidament les vulneracions dels drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles. Tanmateix, l’Estat espanyol ha persuadit la Unió Europea perquè les tracti com un afer purament intern. Això posa en perill la credibilitat de la UE, ja que fer conferències sobre els drets de les minories a l’estranger, mentre s’accepten aquestes violacions dins d’un estat membre, és altament contradictori.

L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans en el marc de les seves accions per defensar-los internacionalment i per denunciar vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

L’Assemblea participa en un acte de Verds/ALE i The Left al Parlament Europeu per donar veu a les víctimes del Catalangate de la societat civil

La comissió d’investigació sobre el programari espia Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu ha organitzat aquest matí una audiència centrada en l’ús d’aquest programari a l’Estat espanyol, però no s’ha convidat a cap de les víctimes del Catalangate pertanyents a la societat civil, per fortes pressions d’eurodiputats espanyols.

En aquesta reunió s’ha convidat a un suposat expert, Gregorio Martín, a qui víctimes de Pegasus d’altres països i associacions de drets digitals han qüestionat com a expert convidat. Martín ha qüestionat les anàlisis que Citizenlab i Amnistia Internacional van fer dels telèfons mòbils de les víctimes, entre elles l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Martín ha acabat per declarar que “l’Estat espanyol no ha utilitzat Pegasus, però que sorprenentment, s’ha autoacusat”.

Sophie In’T Veld, eurodiputada liberal del grup Renew Europe, li ha recriminat que des del Parlament Europeu tenen proves de la possessió de Pegasus per part de l’Estat espanyol, i que si no tenen més informació és “perquè les seves autoritats no volen cooperar”.

A la mateixa sessió, la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha refusat contestar cap de les preguntes dels eurodiputats, alguns d’ells víctimes de l’espionatge del Catalangate, emparant-se en la llei de secrets oficials. Davant aquesta negativa, el president de la comissió PEGA, Jeroen Lenaers, ha indicat que “No és gaire satisfactori que no s’hagi donat resposta immediatament“.

Per donar veu a les víctimes de la societat civil, els grups dels Verds/ALE i The Left del Parlament Europeu han organitzat un acte alternatiu amb presència d’aquestes víctimes —entre elles membres de l’Assemblea— la majoria de les quals només se les ha espiades pel seu suport a la independència de Catalunya d’una manera pacífica i democràtica. L’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i l’exsecretària nacional Sònia Urpí han representat a l’entitat durant l’acte.

Paluzie ha relatat el seu cas a l’audiència, i ha rebatut l’afirmació de Martín, indicant que les anàlisis del seu terminal que van detectar la infecció de Pegasus estaven validades per Citizen Lab, Amnesty Tech i un pèrit judicial. Paluzie també ha afirmat que “tenim l’esperança que aquesta comissió d’investigació del Parlament Europeu denunciï adequadament aquests abusos als drets humans. Busquem la reparació i un compromís clar de les autoritats espanyoles per aturar aquestes pràctiques contra la dissidència política”.

Des de l’Assemblea també s’ha denunciat com el fet que l’Estat espanyol, el membre de la UE amb més víctimes pel programari espia Pegasus, no s’inclogués entre les visites de país realitzades per la comissió d’investigació PEGA.

Recordem que les víctimes del Catalangate no només son polítics i activistes, sinó també els seus familiars i advocats, que han patit atacs sense que cap d’ells hagi rebut una acusació oficial per part dels tribunals espanyols. Això representa una vulneració dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, a la intimitat, i al secret.

L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.

Comunicat sobre el bloqueig de la justícia britànica a un segon referèndum d’independència a Escòcia

Aquest matí, el tribunal superior de justícia de Londres ha dictaminat que el parlament escocès no té competències per convocar un nou referèndum d’independència sense el consentiment del govern britànic.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha lamentat la decisió del tribunal que “ha negat la democràcia al poble escocès, deixant palès que Gran Bretanya no és verdaderament una unió de nacions voluntària”. La resolució del tribunal superior de justícia posa en joc el principi de democràcia en blocar la voluntat d’un poble d’escollir de manera pacífica el seu futur.

Aquesta resolució, juntament amb la negativa prèvia del govern britànic de permetre a Escòcia votar en un nou referèndum d’independència -tal com sí que va poder fer el 2014, amb un referèndum pactat amb Westminster- mostra que la via unilateral és l’única opció.

“Tot i les diferències entre Escòcia i Catalunya, en ambdós països maldem per aconseguir la independència de manera pacífica i democràtica davant d’estats que no volen ni sentir-ne a parlar”, ha indicat Feliu. “Davant d’estats com l’espanyol o el britànic, que no volen permetre l’exercici democràtic de votar en referèndum, la decisió d’aprofitar les eleccions legislatives britàniques vinents per a convertir-les en unes eleccions plebiscitàries es presenta com una alternativa realista, sòlida i factible. Escòcia enceta ara un camí que a Catalunya ja fa temps que s’ha posat en marxa”.

La lluita per la independència de Catalunya s’emmarca en un moment històric de canvi al continent europeu, i va agafada de la mà d’aquelles lluites per la llibertat nacional que viuen altres nacions i pobles d’Europa, com és el cas d’Escòcia. Davant d’aquest procés tan important que enceta el poble escocès, la presidenta de l’Assemblea ha refermat el suport del moviment independentista català amb el poble d’Escòcia, i ha posat l’experiència i l’expertesa de l’entitat a disposició dels agents civils i polítics independentistes escocesos per a acompanyar i donar suport a les campanyes i accions cíviques de suport al plebiscit que es puguin portar a terme.

Parlament d’Escòcia