Tots aquells aficionats i aficionades que dissabte es van veure obligats a llençar les seves samarretes grogues a l’inici o durant el partit de final de Copa entre el Barça i el Sevilla a l’estadi Wanda Metropoltiano rebran una samarreta novagroga per part de l’Assemblea.
Davant d’una violació de drets tan flagrant duta a terme pels cossos de seguretat de l’Estat, l’ANC ha decidit engegar aquesta campanya entre els afectats. De moment, però, es demana que cap aficionat s’acosti fins a la seu central de l’Assemblea, ja que caldrà seguir uns passos molt senzills per poder-les demanar i recollir.
Primer, s’haurà d’enviar un correu a samarretescopa@assemblea.cat amb l’assumpte “Samarreta copa del rei”. En aquest correu electrònica caldrà especificar el nom i el telèfon de contacte, quin model de samarreta va ser sostreta (per exemple: Ara és l’Hora) i la talla. A més, caldrà adjuntar una imatge de l’entrada del partit.
Finalment, caldrà especificar el dia que es passarà a recollir la nova samarreta, que serà a partir del 2 de maig. S’intentarà que les samarretes que es donin siguin del mateix model. Un cop s’acabin, es podrà escollir el model desitjat dins de l’estoc disponible fins a exhaurir existències.
El dia que es vingui a recollir, caldrà presentar l’entrada del partit i un document identificatiu.
El periodista Carles Capdevila ha mort aquesta passada matinada. Volem sumar-nos als qui volen recordar-lo actiu i optimista.
Hem recopilat les columnes que va escriure els últims 11 de Setembre, des del 2013 al 2016. Tots ells ens permeten trobar-hi la seva manera de fer i el seu punt de vista agraït i ple de vida i llibertat.
On September 11, hundreds of thousands again took to the streets of Barcelona in what has become a yearly ritual of peaceful national affirmation and democratic resolve. The Catalans’ persistent claim, this year and every year since 2010, is simple – they aim to be recognized as a people and, as such, assert their right to determine their country’s future political status. The proposal to hold a Scottish-style referendum on the matter has been invariably rejected by the Spanish establishment, often against some sensible advice coming from beyond its national borders, and is sure to be rejected this time as well. The latest Catalan attempt could be, then, just a reenactment of the usual plea to discuss a political solution and the expected refusal from the Spanish side. What makes all the difference this time is the election called for September 27. On the face of it, it’s just a vote to renew the regional parliament. But, as made clear by most international media reporting about last Friday’s demonstration and the issues involved, it is widely recognized as a de facto plebiscite on independence.
Up to now, people from very different ideological backgrounds had learned to march side by side to voice one common demand. Now they have managed to induce the leadership of the two main parties in Catalonia to take a step back on their respective agendas and push to the foreground one essential point – that of the future relation with the Spanish state. Those two parties, representing the center-right and the center-left, together held an absolute majority in the outgoing parliament and have now formed a wider coalition including leaders of civil society associations and prominent independent figures. Supporting independence is also a smaller coalition of the left, while other groups come short of demanding full sovereignty but endorse the Catalans’ right to decide in a popular referendum. In fact, some in those groups may lean towards independence when the issue comes to a vote in parliament. Against both options remain only the subsidiaries of the two major Spanish parties plus an up-and-coming organization that had its start defending Spanish interests in Barcelona and whose leader is now hoping to boost his career in Madrid.
That this will be, by another name, the referendum that a steady 80% of Catalans support and which has been so far denied to them has been made explicit by those in favor of independence. In a more devious way, it is also acknowledged by those that are against. For now, unionists fall back on repeating that this is just a routine regional election, but the way they act reveals that they know all too well that it’s not. At the end of the day, glossing over their very deep disagreements, they will certainly count their combined votes as representing a no to separation and they will band together to oppose independence, even if that turns out to be the choice of a majority of Catalans.
Catalans have no doubts about what’s at stake when they come to the ballot box this time. They know they must decide between prolonging their dependent status in a political framework that has proved to be detrimental to their interests or setting out on an orderly process of administrative disengagement from the state. And for those who may ask what comes next, the pro-independence side has also made it very clear: a vote in the new parliament will be called on the relationship that the Catalan people – acting through their newly elected representatives – wish to have from now on with the Spanish state. A democratically elected parliament, they claim, is indeed entitled to decide on the matter, since every other avenue has been closed. If there is a majority for separation, the transitional arrangements already devised will gradually be activated, the European institutions will be notified and the Spanish government will be invited to a meaningful negotiation on the terms and the time frame to bring about an amicable parting of the ways.
It could be claimed that by forcing the Spanish side to recognize the exceptionality of this election, the fact that it is indeed a plebiscite, Catalans have already won the first battle. On September 27 they will be exercising their right to self-determination, and that night every vote will be counted as a yes or a no to independence. At all events, a new scenario will open in Catalonia before the end of the month, and it will be in everyone’s interest to manage it in a way that causes the least damage – and hopefully delivers the largest benefit – to all.
Ja és possible reviure la Via Lliure en primera persona gràcies al vídeo espectacular que ha publicat l’Assemblea Nacional Catalana, amb el trajecte íntegre del punter que va recórrer la Meridiana el passat 11 de setembre. Gràcies a la tecnologia, el clip s’ofereix en 360º de manera que la visió és dinàmica i es pot canviar el punt de vista de l’espectador, ja sigui movent el dispositiu mòbil o el cursor per la pantalla.
En aquesta setmana decisiva per la història del nostre país, l’ANC vol recordar la il·lusió amb què es va omplir la Meridiana per a convertir l’avinguda barcelonina en una gran onada que va recollir els anhels col·lectius i els va portar al Parlament.
L’Assemblea vol que aquesta demostració de la voluntat popular es traslladi de manera real al Parlament a través de les urnes i per això, aquesta setmana prèvia a les eleccions del 27S, demana que la ciutadania prengui consciència de la seva força i el seu paper actiu en la campanya; en aquest sentit des de l’ANC s’està promovent la campanya #SomDecisius per tal que tothom es converteixi en un altaveu d’arguments i raons.
Reviu la Via Lliure i troba’t al vídeo en 360º
Originally posted on Sant Cugat per la Independència (SCxI): Us enllacem dues entrevistes realitzades aquests darrers dies a membres de l’ANC de Sant Cugat: Entrevista a Shirka Sinche (coordinadora de l’ANC de Sant Cugat) i Francesc Salvador (responsable de l’àmbit…
L’associació de juristes Drets, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han denunciat aquest matí la manca de pluralitat informativa en els mitjans de comunicació estatals. L’informe Observatori27S, com les paraules ahir del Síndic de Greuges de Catalunya, constata que, en les tertúlies d’aquests mitjans, la representació de les opcions no independentistes suposa el 96% mentre que en els mitjans catalans és del 48%.
Les entitats també han denunciat la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de considerar la Via Lliure a la República Catalana com a acte partidista i, així, obligar la televisió pública catalana a compensar en hores d’emissió els partits no independentistes. ‘Vivim en un estat d’excepcionalitat informativa i democràtica‘, ha sentenciat Jordi Sánchez, president de l’ANC. «La mobilització de la Meridiana va ser organtizada per les entitats civils i, per tant, no va ser un acte de campanya electoral», ha afegit.
En aquest sentit, les entitats han fet dues crides: per una banda, han instat els partits polítics a renunciar als espais electorals apel·lant la democràcia i la llibertat d’expressió. De l’altra, «als ciutadans a fer de pont per fer arribar el missatge de les formacions independentistes a la ciutadania» sense necessitat d’intermediaris.
Aquest dijous 17 de setembre, Vicent Partal presentarà a Sant Quirze el seu últim llibre “9-N desclassificat“.
L’acte serà a les 19:30 la Patronal i servirà per analitzar els últims mesos de la política catalana i veure quines perspectives hi ha d’ara endavant.
“L’ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difondrà informació de totes les candidatures compromeses amb la independència i amb el caràcter plebiscitari del 27S”.
Abans de fer-se la Via Lliure, la diada de l’Onze de Setembre ja havia atret l’atenció de molts mitjans de comunicació internacionals, com demostra aquest altre recull de notícies publicades aquests últims dies:
La Via Lliure a la República Catalana, la mobilització organitzada per ARA ÉS L’HORA aquest Onze de Setembre, ha desbordat l’Avinguda Meridiana de Barcelona i s’ha convertit en la Diada més determinant i multitudinària de la història. Una marea humana ha generat una immensa onada de colors al pas d’un punter gegant que ha fet tot el recorregut fins arribar a les portes del Parlament, símbol del país nou que començarà a construir la societat catalana a partir del 27S.
El moment culminant de la Via Lliure s’ha produït quan el punter ha arribat a l’escenari i tots els participants han aixecat el punter formant un mosaic gegant de tots els colors i accents de la futura República Catalana.
El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, ha afirmat en el seu discurs que “estem fent una revolució democràtica cívica i democràtica. I l’acabarem, i l’acabarem bé, a través de les urnes”. Sànchez ha afegit: “som un sol poble. Guanyarem la llibertat com un sol poble, ningú ens fracturarà”. El president de l’Assemblea ha demanat als “polítics lleialtat, que siguin valents, que no ens fallin”. “Som el moviment democràtic més potent d’Europa, estem orgullosos de ser demòcrates, no ens fan por les urnes, guanyarem la República Catalana!”, ha conclòs.
El president d’Òmnium, Quim Torra, ha dit per la seva banda: “La llibertat no és negociable”. Torra també ha recordat les mobilitzacions de 2010, 2012, 2013, 2014 i ha exclamat: “ho hem tornat a fer”. “Ara és l’hora, a córrer com el vent i a vèncer l’impossible”, ha conclòs.
La mobilització d’aquest any ha arribat a la màxima activitat en els últims dies. Totes les assemblees territorials del Vallès Occidental s’han trobat amb una forta demanda de samarretes i de places dels autocars que tradicionalment s’organitzen per anar a la Via Lliure.
Igual que l’any passat, el fet que sigui a Barcelona simplifica la mobilitat. Tot i així han estat més de 150 els autocars que desplaçaran vora 10.000 persones cap a la Meridiana.
Algunes territorials han hagut de contractar més d’un viatge degut a la falta d’autocars. També altres entitats de la comarca han organitzat viatges i moltes persones faran el desplaçament en vehicles privats.
Demà cap a quarts de 2 es preveu que comencin els viatges per tal d’arribar abans de les 3 a lloc. A aquella hora es preveu que es tanqui la Meridiana.
Aquesta mobilització d’autocars és similar en volum a la que va fer-se l’any passat per formar la V.
La ‘Via Lliure’ serà un èxit i la Meridiana es convertirà en una onada de colors gegant que desembocarà al Parlament, recollint els anhels i desitjos de tot el país. Aquest és el convenciment de la campanya Ara és l’Hora, després que la crida llençada la setmana passada tingués efecte i aconseguís augmentar en més de 125.000 els inscrits als trams del nord de la Meridiana.
Tot i aconseguir l’objectiu, Ara és l’Hora manté la crida inscriure’s per tal d’assegurar que es reforça el caràcter decisiu de la mobilització i es manté la potència de la imatge que s’envia al món i recorda a tots els inscrits que seria recomanable ocupar el seu lloc al tram corresponent a les 16.00 per tal de garantir que tota l’acció es desenvolupa amb èxit.
Aquest vídeo presenta un resum de la 70 de vies internacionals que s’han celebrat a tot el món fins el moment, sobre les quals trobareu més informació a: http://catalanassembly.org/A aquestes cal sumar-hi les que es faran el mateix 11 de Setembre a Suïssa, Índia, Itàlia i Anglaterra i les que es faran a posteriori a Tailàndia, Escòcia, França, Puerto Rico, Brussel·les, etc…