L’independentisme agafa impuls a Perpinyà

L’independentisme s’ha mobilitzat massivament a Perpinyà, en l’acte del Consell per la República Catalana, del qual l’Assemblea Nacional Catalana en forma part, i s’ha conjurat per afrontar amb valentia i determinació un nou embat democràtic amb l’Estat espanyol per assolir la independència definitivament. El Parc de les Exposicions s’ha omplert de gom a gom per assistir al primer acte de l’organisme en terres catalanes.La presidenta de l’Assemblea remarcava abans de l’inici de l’acte que avui era un dia en què es tornava a “respirar optimisme”. Calia “recarregar les piles i la moral”, i celebrar la victòria que representa la immunitat dels eurodiputats catalans, inclosa la d’Oriol Junqueras, malgrat no sigui respectada per l’Estat espanyol. Paluzie ha dit que aquesta moral de victòria s’ha de saber transformar “en accions reals d’apoderament ciutadà i de determinació política”.

Per últim, la presidenta de l’Assemblea ha volgut agrair tant a les institucions com als voluntaris de la Catalunya Nord la seva implicació en la defensa dels drets fonamentals que l’Estat espanyol vulnera.

El Consell per la República Catalana, en terres catalanes

L’acte ha estat marcat per la presència del president Carles Puigdemont, eurodiputat i president del Consell per la República Catalana, juntament amb Toni Comín i Clara Ponsatí, exiliats i ara també eurodiputats. Puigdemont ha volgut remarcar que l’Estat només entén la veu d’un poble mobilitzat, i ha instat l’independentisme a estar en “mobilització permanent” i preparar-se per a guanyar la “lluita definitiva”.

Toni Comín ha alertat que caldran més compromisos i sacrificis en el futur, però ha volgut deixar clar que “si alguna causa mereix els sacrificis que hem fet i haurem de fer, aquesta és la causa de la llibertat”. Ponsatí, al seu torn, ha remarcat que cal preparar el proper embat per la ruptura tant des del carrer com des de les institucions, i que no s’ha d’ajornar: “hem vist que de res serveix ajornar la independència. No ens faran lliures les pors ni les promeses de diàleg dels qui mai compleixen cap promesa”, ha dit en referència a la taula de diàleg amb el govern espanyol.Oriol Junqueras, qui no ha pogut ser a l’acte malgrat la immunitat com a eurodiputat que li atorgava la sentència del TJUE, ha intervingut a través de vídeo per assenyalar que “l’’1-O ens ha de servir per preparar l’embat que ha de ser definitiu”, i ha remarcat que “quan actuem junts tenim prou força per obligar l’estat a fer coses que no hauria volgut fer”.

En la mateixa línia s’ha expressat la secretària general d’Esquerra a l’exili, Marta Rovira, que també ha volgut remarcar la necessitat d’encarar amb unitat de l’independentisme els propers passos.En l’acte s’hi han pogut sentir moltes més ‘veus de la repressió’. A través de missatges gravats en vídeo s’ha pogut escoltar també a Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Lluís Puig, Valtònyc, Adri Carrasco, Eduard Garzón i Jordi Ros, en nom de les CDR detingudes el 23-S o Tamara Carrasco.L’acte ha estat conduït per les actrius Lloll Bertran i Carme Sansa. La benvinguda ha anat a càrrec de Joan Lluís-Lluís, que ha donat la benvinguda als assistents, ha subratllat el compromís històric de la Catalunya Nord amb el dret d’autodeterminació de Catalunya i la independència dels Països Catalans. A més, Gerard Jaqcuet, Lluís Llach i Roger Mas han intervingut per posar el toc musical a l’acte.

200.000 persones a Perpinyà, però moltes més de mobilitzades

Més de 200.000 persones, segons l’organització, fan de l’acte del Consell per la República Catalana el més multitudinari que es recorda a la Catalunya Nord, malgrat les aglomeracions i els entrebancs de la policia espanyola, que han impedit l’arribada a temps de milers de persones més per carretera. L’acte ha superat totes les previsions d’assistència, per això l’Assemblea, que havia organitzat més de 600 autocars, s’ha volgut solidaritzar amb totes les persones que finalment no han pogut arribar a temps.

Es fan públics els detalls de l’acte del dissabte, 29 de febrer, del Consell per la República Catalana, a Perpinyà

Per part de la delegació del Consell a Perpinyà, Joan Lluís Lluís, ha avisat que hi haurà controls molt restrictius a l’entrar al recinte on es farà l’acte. “Hi haurà 36 controls a l’entrada degut al nivell d’alerta terrorista”. Les portes del recinte s’obriran totes a les 8 del matí. I des de les 10.15 h i fins les 11.30 h hi haurà punxadiscos de la Catalunya Nord per amenitzar l’espera. A les 11.30 h hi haurà una actuació castellera que finalment donarà pas a l’acte polític de les 12 h.

L’acte polític el conduiran Carme Sansa i Lloll Bertran. Es preveu un acte amb molta contundència però amb simplicitat. “Hi haurà representades totes les veus de l’exili i de la repressió. Les preses i presos polítics tindran veu a través de vídeo o de carta. L’exili que no es pot moure ho farà a través de vídeo i l’exili que es pot moure hi serà present. També es comptarà amb totes les persones represaliades que no són polítiques però que també estan perseguides per les seves idees” ha destacat Toni Castellà, com a membre del Consell per la República Catalana. L’acte comptarà amb les actuacions de Roger Mas, Gerard Jacquet i Lluís Llach.

Actualment hi ha confirmats 525 autocaravanes, 583 autocars i 226 periodistes acreditats. La dada és significativa ja que si comparem mobilitzacions similars, fora del principat, ens trobem que a Estrasburg es van organitzar 77 autocars i 2 avions, a Brussel·les 214 autocars i a Madrid 421.

Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, ha destacat que “hi ha molta il·lusió i esperança i hem de tenir la capacitat de celebrar victòries i la immunitat n’és una”. A la vegada ha denunciat el cas d’Oriol Junqueras amb qui “continua existint una vulneració flagrant dels seus drets polítics” i que no podrà assistir a l’acte.

Carme Garcia, membre del Consell per la República Catalana, ha fet un agraïment molt sincer a la prefectura i al batlle de Perpinyà, “sense tot aquest suport a la democràcia i als drets humans no s’hauria pogut celebrar aquest acte”.

A l’acabar la mobilització, a partir de les 14h, el Comitè de Solidaritat Catalana ha organitzat una fira d’entitats i altres animacions al Palau de Congressos, al centre de Perpinyà, al costat del Castellet. L’Assemblea hi tindrà un espai propi.

Barcelona diu no a l’extradició de Julian Assange gràcies a la convocatòria de l’Assemblea

Julian Assange podria encarar una pena de fins a 175 anys de presó si finalment és extradit als Estats Units. Ahir, Barcelona va fer sentir el seu clam de solidaritat amb l’activista i fundador de Wikileaks, tot assenyalant que la seva extradició i condemna suposarien un cop a la llibertat de premsa, d’expressió i del dret a la informació. Contra la vulneració d’aquests drets fonamentals, la concentració global, també a Barcelona, s’emmarcava sota el lema ‘el periodisme no és un crim’. 

El suport d’Assange al moviment independentista de Catalunya ve de lluny, fins que al març de 2018 li van tallar les comunicacions, en part per la pressió del govern Espanyol. “El dret a la informació no preocupava a l’Estat espanyol, sinó que el món sabés el tipus d’estat autoritari que és”, va denunciar Elisenda Paluzie. La presidenta de l’Assemblea també va alertar de la persecució política que viu Assange per defensar la transparència, la veritat i la justícia, i va exigir-ne la seva llibertat.

L’acte de Barcelona va comptar amb les intervencions de Francesc de Dalmasses (JxC), Albert Botran (CUP) i Eva Baró (ERC), que van llegir una moció que serà presentada aquest dimarts al Parlament de Catalunya en nom dels tres partits independentistes, i que reivindicava la defensa dels drets fonamentals, tot exigint la llibertat immediata i incondicional d’Assange. 

Tot seguit, es va poder sentir una gravació del mateix Assange donant suport a l’autodeterminació de Catalunya els dies propers a l’1-O. Finalment, van tancar l’acte les intervencions de Xavier Antich i Elisenda Paluzie per part d’Òmnium i de l’Assemblea, respectivament. 

L’acte va ser organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i va comptar amb el suport d’Anonymous Catalunya, Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP, Demòcrates de Catalunya, el Partit Pirata, Primàries Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Chalecos Amarillos.

L’ANC de Sabadell dona la benvinguda a l’Entesa Local pel Debat Constituent

Volem donar la benvinguda a la nova plataforma Entesa Local de Sabadell pel Debat Constituent que es presenta aquesta setmana.

L’Entesa Local de Sabadell és filla de Debat Constituent i té per objectiu recollir l’opinió del conjunt dels sabadellencs i sabadellenques a trevés de la participació en un procés transversal, inclusiu i plural per a debatre els principals temes del futur constituent de Catalunya.

Com a Sabadell per la Independència – ANC participarem als debats de l’Entesa Local de Sabadell i us n’informarem perquè hi pugueu assistir.

També sou convidats a assistir a la 1a trobada d’entitats i ciutadans sabadellencs que es farà:

  • dimecres 22 de gener
  • a 2/4 de 8 de la tarda
  • a l’Àgora (Centre Cívic de Sant Oleguer), carrer de Sol i Padrís, 93

La trobada anirà a càrrec d’Ada Ferrer, economista i membre de Debat Constituent.

Si teniu interès a seguir aquesta nova plataforma ciutadana us deixem aquí el seu contacte:

Hi sereu benvinguts!

4 de gener, al Born de Barcelona, acció “N’estem fins als nassos”

Tu també n’estàs fins als nassos? Aquest dissabte, 4 de gener, t’animem a participar en l’acció que tenen preparada els companys de #SomRiure

Serà el dissabte 4 de gener, a les 11.00 h a la Plaça Comercial, al costat del Born de Barcelona.

El carrer torna a mostrar el seu suport al president Torra i a Oriol Junqueras després de les respectives sentències

Aquest matí, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública la condemna per inhabilitació a Quim Torra per no haver despenjat el llaç groc i les pancartes en defensa dels presos polítics del Palau de la Generalitat i d’altres edificis públics. D’altra banda, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín tenen immunitat parlamentària i, per tant, haurien de poder ocupar els seus seients al Parlament Europeu.

Davant d’aquests dos fets, l’Assemblea i Òmnium s’han concentrat a diversos punts del territori per mostrar el rebuig a la sentència del TSJC i per celebrar la decisió de la justícia europea. El lema: justícia a Europa, injustícia a l’Estat espanyol. A Barcelona, la concentració ha tingut lloc davant la seu de la Comissió Europea.

“Aquesta causa s’acabarà guanyant a fora”La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha reconegut que la decisió de la judicatura europea d’avui és un revés considerable a la justícia espanyola, i evidencia que Oriol Junqueras és eurodiputat i gaudeix d’immunitat des que va ser elegit. Per tant, ha demanat que s’anul·li “immediatament” aquest judici, i se’l posi en llibertat.

D’altra banda, Paluzie ha destacat el fet que el TSJC hagi fet pública avui la sentència d’inhabilitació del president Torra. Aquesta sentència evidencia una vulneració “flagrant” de drets polítics, ja que el president va protegir un dret fonamental, com és el de la llibertat d’expressió. En conseqüència, queda clar que aquesta causa torna a ser una causa contra els drets fonamentals, una “guerra judicial” en la qual s’aplica la llei de manera “esbiaixada” amb una finalitat: acabar amb la representació popular, amb el moviment independentista i els seus lideratges. Tot i això, ha advertit que aquesta causa del president Torra “s’acabarà guanyant a fora”.

L’estat espanyol nega dretsA través d’una lectura de text per part de Carles Boix, Tània Verge, Sílvia Soler, Marcel Mauri i Elisenda Paluzie, s’ha afirmat que la decisió del TSJC suposa un nou exemple de la utilització que fa l’Estat espanyol de la via judicial per reprimir políticament les institucions catalanes, i constata la contradicció: si l’Estat espanyol nega drets, Europa els garanteix.

El text reitera que la legitimitat democràtica la representen la ciutadania quan exerceix el seu dret a vot, i no pas un jutge, i que l’Estat espanyol vol guanyar a través de la justícia allò que no han pogut guanyar mai amb els vots. Així mateix, es pregunta fins quan l’Estat pensa fer cas omís a totes aquestes advertències que arriben des de la comunitat internacional i la judicatura europea.

Finalment, s’ha evidenciat que el president de la Generalitat ha complert el seu deure de protegir els drets fonamentals i de denunciar-ne la seva vulneració. En el fons, el que pretén l’Estat és perpetrar la repressió fins que s’abandoni la causa política, perquè l’Estat espanyol no dialoga, sinó que sentencia.

14 de desembre, a Sabadell, Sabadell per la Independència – ANC amb La Marató de TV3

Dissabte 14 de desembre, vine i uneix-te a la lluita contra les malalties minoritàries de La Marató de TV3. 

Ho celebrarem mentre Fem xocolatada per La Marató. Per 5è any consecutiu hi serem solidàriament amb una causa comuna que ens enorgulleix com a país. Des de les 6 de la tarda fins a les 9 del vespre serem al Racó del Campanar amb un munt d’activitats per tota la família. 

Vine, saludem-nos i aprofita l’oportunitat per fer el donatiu per La Marató, directament, sense esperar les cues telefòniques de diumenge. Tot el benefici serà lliurat íntegrament a La Marató de TV3.

  • A les 6 de la tarda comencem amb activitats familiars i per la mainada.
  • Podrem gaudir de concerts en directe mentre fem la xocolatada.
  • Agraïm la col·laboració desinteressada de la coral Els Notes, a l’Associació Rítmica Duosport, a la Gent de plaça – llibertat presos polítics, a Eliana i Eimymanetes’s manualitats i a Vidal Papers.

Som solidaris.

Com cada any fem Marató!

Èxit absolut de públic en la presentació del llibre ‘Manual de desobediència civil’

L’Auditori de la Casa del Llibre ha quedat petit aquest vespre durant la presentació del llibre Manual de desobediència civil, que ha comptat amb un dels autors, Paul Engler, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. L’editora i activista Liz Castro ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona.

Un dels temes recurrents de la conversa ha estat la importància que tenen els pilars del poder. Paluzie ha assenyalat aquí la importància que adquireixen campanyes com Eines de País en l’objectiu d’afeblir aquests poders. Un dels objectius és compensar les febleses que es van evidenciar l’octubre del 2017, a través de campanyes de la por, en molts nivells, especialment l’econòmic. Per això, ha explicat com d’importants són campanyes com les de de no-cooperació per enfortir també el teixit empresarial alternatiu al format pels grans oligopolis, que es van alinear amb interessos de poder polític espanyol fa dos anys.

La importància de la polarització
Els moviments sempre guanyen a través de la polarització. Així de contundent s’ha mostrat Engler, que, lluny de lamentar-ho, ha dit que és una eina necessària en qualsevol procés de desobediència civil. “No n’hi ha prou amb els somriures”, ha afegit. En aquest sentit, Mauri ha recordat que polarització no és sinònim de risc per a la convivència, i ha evidenciat que la societat catalana, lluny de descohesionar-se, és prou madura per acceptar qualsevol tipus de resultat que obtingui un referèndum, i fins i tot a l’hora d’afrontar les mobilitzacions post-sentència, que han estat “àmpliament acceptades” i s’han vist fins i tot útils i necessàries des de la societat.

Precisament sobre les mobilitzacions, Engler ha explicat que, quan es troben en el pic de l’onada, són difícils de sostenir durant molt de temps. Tanmateix, tornen, com una onada, més tard o més d’hora. Perquè això succeeixi, però, és essencial buscar suport actiu i sobretot suport popular, i no delegar la tasca de mostrar els avenços als mitjans de comunicació, que sovint no ho fan quan l’onada és al punt més àlgid.

Una repressió mai vista en països democràtics
Per Engler, és bo per al moviment que hi hagi repressió que ataqui drets fonamentals com el d’expressió, perquè deslegitima l’autoritat. Ara bé, s’ha mostrat molt sorprès del nivell repressiu de l’Estat espanyol: “No ho havia vist mai en societat democràtiques”. De fet, ha titllat certes actituds més pròpies de dictadures.

Engler ha advertit que caure en la violència és un error, perquè fa mal al moviment, i de fet la policia molt cops intenta instigar-la en els moviments perquè es moguin en el seu terreny. A més, ha recordat que és l’Estat qui té el monopoli de la violència i que, per tant, vol tenir una justificació per exercir-la.

Finalment, Elisenda Paluzie ha enviat un missatge als assistents: ningú vindrà a resoldre el conflicte català, sinó que depèn, en bona part, del que es faci aquí. I ha reivindicat que la societat catalana ja ha exercit motles estratègies de lluita noviolenta sense ser-ne del tot conscient, com en les consultes populars iniciades l’any 2009, o fins i tot durant el referèndum del Primer d’Octubre.

L’Assemblea fa costat al president Torra en l’inici del seu judici per desobediència

L’Assemblea ha fet costat aquest matí al president de la Generalitat, Quim Torra, en l’inici del judici per desobediència que ha començat avui, després que es negués a despenjar, en primera instància, la pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics del balcó de la Generalitat el mes de març d’aquest any.

A més de l’Assemblea, altres entitats de la societat civil, com Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i formacions polítiques sobiranistes també s’han desplaçat fins al passeig Lluís Companys. Cap a quarts de nou, el president Torra ha arribat i, a través d’una breu marxa passeig enllà, se l’ha acompanyat fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Molta gent, també personalitats de la societat civil, han desafiat el fred i amb càntics de suport i a favor de la independència han fet arribar l’escalf cap al president.

Un judici que mai no s’hauria d’haver produït
El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha lamentat que aquest procés judicial s’hagi acabat obrint, i ha evidenciat que els tribunals espanyols “deformen” i “manipulen” el principi de legalitat, tot transformant-lo en qualsevol situació de delicte. Segons Pep Cruanyes, el president de la Generalitat, com a autoritat, té el deure i l’obligació de defensar “l’exercici dels drets humans” i denunciar la vulneració de drets, com ho feia la pancarta per la qual se l’està jutjant. “És una vergonya que això es vulgui transformar en delicte”.

Pel vicepresident de l’Assemblea, l’Estat espanyol confon el respecte i l’obediència a la llei amb el “vassallatge”, i ja no estem a l’època medieval, ha exclamat. De fet, s’ha referit a l’informe del Grup de detencions arbitràries de l’ONU, i ha recordat que aquest informe apunta que els òrgans de poder de l’Estat espanyol, com la Fiscalia, els tribunals i el propi Govern, trenquen el principi de separació de poders, i duen a terme una persecució de l’independentisme. “I aquest procés això ho posa en evidència”, ha conclòs.

Barcelona, desbordada en favor del dret a l’autodeterminació i en contra de la sentència a l’1-O

Manifestació històrica la que s’ha viscut aquesta tarda al carrer Marina de Barcelona, que ha quedat absolutament desbordat de gent per mostrar el rebuig a la sentència a l’1-O i en favor del dret a l’autodeterminació. El lema de la manifestació ha estat “Llibertat”, si bé l’Assemblea també s’hi ha manifestat amb una pancarta pròpia, “Contra la sentència, independència”.

La capçalera ha sortit puntualment, i ha avançat a poc a poc fins a l’avinguda Icària, on hi havia l’escenari i on s’ha dut a terme l’acte polític. Just abans, els castrllers hsn aixecat 16 pilars. Roger Mas, Núria Graham i Paula Sànchez han estat els encarregats de posar la nota musical de l’acte, conduït per Maria Xinxó.

Representants de les més de 500 entitats adherides han tingut veu. Ha estat el cas d’Unió de Pagesos, Irídia, la Taula del Tercer Sector, el Consell Nacional de la Joventut, Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana.

Cal una resposta política urgentment
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha reclamat urgentment una resposta política i institucional a l’altura del moment històric. “Des de les institucions calen propostes polítiques que recullin els clams que avui omplen el carrer Marina”, ha afegit. Per Paluzie, no es pot acceptar que els presos polítics hagin estat condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys per defensar l’autodeterminació. “Això no és acceptable en un estat democràtic”, ha dit, i ha avisat que no es pot permetre que la sentència hagi comportat més presó. “Seguirem dempeus mentre duri la repressió i la vulneració de drets”, ha conclòs just abans de recordar, un a un, el nom dels empresonats d’aquestes darreres setmanes.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha enviat un missatge a les institucions de l’estat: la presó, la repressió, o els empresonaments no podran frenar la voluntat d’una immensa majoria de la ciutadania de Catalunya d’exercir aquests drets. “No podem permetre que hi hagi gairebé 50 persones empresonades i més de 1.000 persones perseguides per la justícia”, ha dit. Així mateix, ha recordat que el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i Amnistia Internacional han demanat que els presos polítics tornin a casa.

Un sol poble
Anaïs Franquesa, en representació d’Irídia, ha evidenciat que, quan el que està en risc són els drets i les llibertats, Catalunya sempre ha respost com un sol poble, i ha reclamat un país en el qual cap detingut pugui acabar condemnat per sedició per convocar manifestacions pacífiques i posar urnes, o ningú sigui víctima de la “brutalitat policial” per defensar els seus ideals, com s’ha vist aquests dies, amb mes 600 persones ferides.

També s’ha afirmat que la sentència del Suprem és una “condemna” al dret a vot, al dret a manifestació i al dret a la dissidència política, i s’ha mostrat el rebuig a aquesta sentència; davant d’un problema “històric” es reclama “una solució política”. Per això, s’ha dit, cap sentència, per molt dura que sigui, impedirà que es continuï sortint al carrer per defensar els drets i exigir la llibertat dels presos polítics i exiliats.

Blanca Bragulat, en representació dels familiars presos, ha sostingut que tots plegats es troben “més forts i determinats que mai”, i que ni les amenaces ni la repressió aturaran el moviment. “Seguirem lluitant pacíficament pels nostres drets”, i ha recordat que aquesta condemna és a tot un poble. “Hi serem fins al final”, ha conclòs.

L’acte ha finalitzat amb el Cant dels Segadors.

L’Assemblea, present a la manifestació en favor del jovent que ha recorregut el centre de Barcelona

L’Assemblea Nacional Catalana ha estat present aquest vespre a la manifestació que ha recorregut els carrers del centre de Barcelona. Cap a dos quarts de set del vespre, la manifestació ha sortit de plaça Universitat, i una hora més tard arribava a plaça Sant Jaume. Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres membres del secretariat nacional, ha acompanyat la marxa.

A Sant Jaume, Lluís Llach ha conduït l’acte, i ha estat l’encarregat de llegir un text de consens, en el qual s’ha subratllat que el jovent ha exercit el dret a la seva participació política a través de la mobilització popular, i ha patit una repressió “digna d’un estat autoritari”, també a través de la “criminalització mediàtica”, i de detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen com a objectiu “horroritzar” i “coartar la llibertat d’expressió” i “l’exercici de drets fonamentals”.

Montse Piqué, representant de les Mares i Àvies per la República, recentment constituïdes, ha explicat que han nascut amb la voluntat de fer “xarxa” i apoderar-se per aturar la “brutalitat policial” patida per fills i filles. “Rebutgem la campanya de criminalització”, ha manifestat, i ha advertit que els joves no són violents, sinó que són valents i s’estan defensant. “Exigim als poders públics que depurin responsabilitats”, ha manifestat, i ha demanat la llibertat immediata de les detingudes i els detinguts. Finalment, ha fet un avís: si l’Estat només ofereix policia i jutges i bloqueja el camí de la política, el diàleg s’acaba fent al carrer.

També ha parlat l’entorn dels detinguts i empresonats. En uns parlaments colpidors, han testimoniat les vivències dels seus coneguts, i han denunciat les continuades vulneracions en tot el procés, les irregularitats i l’obstaculització de l’assistència lletrada, entre d’altres. En definitiva, tot un seguit d’aberracions jurídiques que han de servir per justificar, si encara en calia més, la llibertat de tots els presos i preses polítiques.

Catalunya mostra la solidaritat amb el poble de Hong Kong en una concentració davant del consolat xinès a Barcelona

La ciutadania catalana ha mostrat la solidaritat amb el poble de Hong Kong aquest matí. En una concentració que s’ha fet davant del consolat de la Xina, l’Assemblea i Pícnic per la República han volgut traslladar a la societat hongkonguesa l’escalf per una lluita compartida: la de la independència.

Un dels moments àlgids de l’acte s’ha produït quan s’ha connectat en directe amb la concentració que s’estava produint simultàniament a Hong Kong, en aquest cas en solidaritat amb el poble català on, a més de veure què estava passant allà, s’han emès vídeo de suport mutus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha compartit la solidaritat en un vídeo que s’ha emès també en directe, on ha reconegut admiració per la “perseverança” després de la revolució dels paraigües, ara fa cinc anys. “Ens vau ensenyar que no ens podem rendir, que hem de lluitar pels nostres drets sense importar-ne les dificultats”, ha admès en el vídeo, que es pot consultar íntegrament a continuació:

La convocatòria de l’Assemblea i Pícnic per la República obliguen a España Global a cancel·lar el seu acte

Èxit aconseguit. L’Assemblea Nacional Catalana i Pícnic per la República han evitat que l’acte que havia de dur a terme España Global, encapçalada per la secretària d’Estat Irene Lozano, amb cònsols acreditats de Barcelona, s’hagi pogut dur a terme.

Una riuada de gent s’ha concentrat a la plaça de la Catedral, amb benes als ulls i cartells en anglès amb els missatges “Spain doesn’t talk, Spain convicts” i “Stand Up For Your Rights #StandUpForCatalonia”. Des d’allà, s’han desplaçat cap a l’Arxiu Nacional, lloc previst per a l’acte d’España Global. Finalment, però, l’acte amb els cònsols s’ha suspès i l’acció s’ha desplaçat fins a Via Laietana, davant la prefectura de la Policia Nacional.

Per Paluzie, aquesta anul·lació demostra que l’Estat espanyol no està disposat a suportar una protesta pacífica explicant-los el que està passant. “Mentre hi hagi forces d’ocupació a Catalunya, mentre continuï la repressió política i mentre no es respecti el dret d’autodeterminació a Catalunya, aquest govern de l’Estat no serà benvingut, i així els ho farem saber en totes les visites que facin”, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.

Segueixen les convocatòries
Cap a quarts de dues, la convocatòria s’ha donat per acabada, i s’ha emplaçat a continuar mobilitzats en les diverses convocatòries actives. D’una banda, a les trobades populars a les 19 h a les places i carrers de Catalunya. També a l’acte de suport a els detingudes del 23 S a els 19.30 h a Sabadell, precisament avui que fa un mes de la seva detenció i posterior empresonament.

A més, també s’ha convocat una concentració dijous a les 13 h al Consolat de Xina per mostrar la solidaritat del poble de Hong Kong, conjuntament amb Pícnic per la República.

Mobilització històrica a Barcelona en contra de la sentència a l’1-O i a favor de la independència

Jornada històrica. A mig matí, les tres columnes que havien sortit des de Premià de Mar, Sant Quirze i Martorell han desembocat a Barcelona, i han omplert primer carreteres tan grans com l’A2, la C-58 o la C-31 primer, i carrers com la Meridiana, la Diagonal o el passeig de Gràcia de Barcelona després.

A primera hora del matí, milers de persones han emprès la darrera etapa de les Marxes per la Llibertat, d’uns 20 km, després de dos dies més de caminar per les principals vies del país i recórrer prop de 100 km. Les Marxes es van iniciar dimecres des de Girona, Berga, Vic, Tàrrega i Tarragona, i avui s’han completat després d’un èxit que ha aclaparat fins i tot els organitzadors, l’Assemblea i Òmnium.

A la tarda, el centre de Barcelona s’ha convertit en un formigueig de gent que ha participat a la manifestació que han organitzat els sindicats convocants, la Intersindical-CSC i l’Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), i que ha presentat l’actriu Sílvia Bel.

Preparem-nos per defensar la independència
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat a les forces que conformen la majoria independentista del Parlament que es prepari des d’ara mateix per defensar i sostenir una declaració d’independència en el moment que sigui precís, preveient que l’Estat no voldrà atendre el clam de la societat. “La gent hi serem per defensar-la des de la lluita noviolenta, com hi vam ser l’1-O”, ha dit. “Demanem unitat pel projecte col·lectiu, que el prioritzin”, ha afegit. I és que per a Paluzie, importa ben poc quants diputats trauran les forces independentistes el proper 10N.

Paluzie ha subratllat que la societat civil ha complert el seu compromís: “respondre a la sentència dempeus, i no agenollats”, i ha exemplificat les Marxes per la Llibertat com una metàfora de la lluita col·lectiva per la independència: “popular, pacífica i democràtica”. Així mateix, ha aprofitat per fer donar un consell: qui estigui cansat, que s’aturi i que algú altre li prengui el relleu, com ha succeït a les Marxes, però ha destacat que “col·lectivament no ens podem aturar”.

La presidenta de l’Assemblea, per acabar, ha recordat la repressió que manté empresonats els presos polítics, i ha demanat que l’autonomia no segueixi paralitzada per la por i l’autocensura, i que es reprengui el camí cap a la independència, com ho està fent la societat civil amb campanyes com Eines de País, que, entre d’altres, pretén enfortir precisament els sindicats que avui han convocat la vaga general.

Marcel Mauri, al seu torn, ha llegit una carta de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, en què ha afirmat que la repressió o l’amenaça de presó no serà mai més un topall per les aspiracions democràtiques catalanes.

Una vaga històrica
Carles Sastre, Àngels Massip, Maria Sureda, de la Intersindical CSC; i Xavier Tarragon, Ramon Font i Assumpta Barbens, de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), han considerat d’èxit i històrica la vaga d’avui, fins i tot superior a la del 3 d’octubre del 2017. Amb aquetes dades, els sindicats s’han compromès amb la lluita pels drets laborals i també amb l’exercici dels drets fonamentals.

Els carrers es desborden d’indignació per la sentència a l’1-O i determinació per la independència

Milers i milers de persones han sortit als carrers de tot el país aquest vespre. Si durant el matí la ciutadania ja s’havia mobilitzat massivament a diversos llocs, aquest vespre les places del país s’han omplert per protestar per la sentència del Suprem, que s’ha fet pública avui.

La plaça Sant Jaume de Barcelona ha queda desbordada; els carrers adjacents també. I al bell mig, entre els milers de persones, una pancarta gran amb un lema clar: contra la sentència, independència. Darrere d’ella, s’hi ha concentrat una àmplia representació de la societat civil i també del Govern de la Generalitat.

A més de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; el vicepresident, Pep Cruanyes, i altres membres del secretariat nacional, s’hi ha unit el President de la Generalitat, Quim Torra; el President del Parlament, Roger Torrent; i també membres del Govern i de diverses formacions polítiques.

“No cedirem”
La presidenta de l’Assemblea s’ha mostrat contundent: “des de la societat civil no cedirem, i seguirem determinats fins aconseguir la plena llibertat”. Per Paluzie, l’objectiu de la repressió és acabar amb el moviment independentista, però les mobilitzacions d’avui demostren que la gent segueix determinada. “El món sap que no estem acceptant aquesta sentència”; ha afegit. Al seu torn, el vicepresident Pep Cruanyes ha advertit que allò que tem l’Estat és que la ciutadania exerceixi aquests drets fonamentals, i avui s’ha tornat a fer això. “Seguirem endavant”, ha conclòs.

Seguir fins la plena llibertat
El manifest llegit per Jaume Comas constata que aquesta sentència només busca venjança, i que, en el fons, condemna tota la ciutadania per l’exercici de drets i llibertats. L’Estat, lluny d’investigar i condemnar la violència de l’1-O, ha condemnat aquells que, pacíficament, van fer possible l’1-O, amb penes de 99 anys i mig. Ara bé, alerten que ni la repressió, ni les amenaces ni la violència, tampoc els empresonaments, faran desaparèixer l’anhel de llibertat.

El text considera que l’Estat intenta criminalitzar el moviment independentista de maner “barroera” i associar-lo al terrorisme, fet que demostra la “desesperació” de l’Estat, i recorda que el moviment independentista sempre ha portat la bandera de la noviolència.

Finalment, davant d’aquest atac sense precedents a la democràcia i a l’autodeterminació, el text emplaça a trobar una resposta política i institucional a l’altura d’aquest moment. “Ens cal més unió que mai”, perquè cal seguir demostrant que la societat catalana ha estat, és i serà pacífica. “Davant d’aquells que ens volen violents, serenor i tranquil·litat. No caurem en provocacions. Seguirem fins a la plena llibertat”, conclou el text.