Gran èxit de la vaga general: carrers desbordats a favor dels drets socials, civils i laborals i en contra de l’inici del judici a l’1-O

Seguiment massiu de la vaga general d’avui. Segons dades públiques facilitades per la Intersindical-CSC, el sindicat convocant, la d’avui podria ser la segona vaga més gran dels darrers 15 anys després de la del 3 d’octubre del 2017. El seguiment de la vaga ha estat d’un 24% en la funció pública; un 20% a l’Ajuntament de Barcelona; un 28% en l’ensenyament públic; un 67% a les universitats públiques; un 9’1% a la sanitat pública; i un 30% al comerç.

De fet, el gran èxit s’ha traduït aquesta tarda a Barcelona en una immensa manifestació que ha aplegat 200.000 persones que han omplert el passeig de Gràcia de dalt a baix, fins a la cruïlla amb Gran Via.

En declaracions abans de la marxa, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha valorat positivament la jornada de vaga i s’ha referit també als acusats que avui declaren al Tribunal Suprem i que una delegació de l’Assemblea, encapçalada per la presidenta Elisenda Paluzie, i secretaris i exsecretaris de l’Assemblea, han volgut acompanyar. Cruanyes s’ha referit sobretot a Sànchez, que està imputat “per haver exercit la direcció d’una associació democràtica” i per dur a terme “accions democràtiques”, com manifestacions, que entren “dins la llibertat d’expressió”.

Per tot això, Cruanyes ha qualificat la situació d’”intolerable” en una societat democràtica. Dit això, Cruanyes ha afegit que l’Assemblea respondrà a aquesta repressió de l’única manera possible: seguir actuant políticament, plantant cara pels objectius de l’entitat, que són el dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya.

Voluntat de criminalitzar l’autodeterminació
David Fernàndez, Estel Solé, Martí Anglada i Anna Sallés han estat els encarregats de llegir el manifest unitari al final de la manifestació, en què s’ha afirmat que la causa general oberta contra del dret a l’autodeterminació del poble català persegueix l’objectiu de castigar de forma exemplar els responsables polítics. “Volen que mai més ningú gosi intentar de nou una nova política que pugui posar en qüestió a unitat territorial de l’Estat espanyol” per impedir qualsevol via d’apoderament popular que comporti una amenaça per als poders fàctics de l’Estat.

Per tot això, doncs, creuen que el que està en joc en aquest judici és el dret a l’autodeterminació, una lluita compartida també per a altres pobles i col·lectius de l’Estat, que mostraran el seu suport el proper 16 de març a Madrid, conjuntament amb entitats catalanes. Així mateix, reafirmen la vaga general com un instrument per fer sentir la veu dels treballadors per dir prou a les constants agressions i vulneracions de drets. Finalment, s’ha fet una petició per la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats en favor dels drets civils, polítics, socials i laborals i l’autodeterminació

La resignació ja s’ha acabat
Àngels Massip, membre de la Intersindical-CSC, ha constatat que només la lluita de classes popular permet conquerir nous drets, i ha fet una advertència: “estem preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!”. “Volen que seguim agenollats”, ha dit, però ha estat contundent: “Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora en una Catalunya en la qual s’assumeixi que sense drets no hi ha llibertat”.

Al seu torn, Ramon Font, portaveu de la USTEC, sindicat majoritari de l’ensenyament i que ha secundat la vaga, ha enviat un agraïment als 32.400 docents que avui han fet vaga, i ha traslladat un missatge a l’Estat que els acusa d’adoctrinament: “seguirem parlant de política a l’aula”, i seguiran defensant els drets sempre que calgui, també fent vagues. “Farem totes les vagues que calgui”, ha conclòs.

La vaga del 21F omple els carrers i buida els centres de treballs i les aules

Ampli seguiment de la vaga general convocada per la Intersindical-CSC i en la qual l’Assemblea Nacional Catalana s’hi ha adherit. El matí que, precisament, els expresidents de l’Assemblea, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, han començat a declarar al Tribunal Suprem, els carrers s’han omplert de gent per protestar contra aquest fet. Des de primera hora, carreteres i carrers de viles i pobles s’han tallat en protesta per l’inici del judici, i per deixar clar que sense drets no hi ha llibertat possible.

A les 12 h molts dels vaguistes i dels ciutadans s’han concentrat a plaça Universitat, on estudiants, sindicats i entitats han fet una crida a seguir les mobilitzacions, especialment la de la tarda, que recorrerà passeig de Gràcia des de Jardinets de Gràcia fins a la cruïlla amb Gran via, a les 18 h.

El vicepresident de l’ANC, Pep Cruanyes, ha fet una crida a la mobilització durant tota la jornada d’avui, però especialment la de la tarda, per les “llibertats socials i pels drets polítics i els drets personals”. Cruanyes ha fet una crida a paralitzar tota l’activitat per les reivindicacions socials i per protestar i fer un acte de desobediència per la repressió i el judici que s’està fent a Madrid.

Seguiment important de la vaga
Sergi Perelló, portaveu de la Intersindical-CSC, organitzadora de la vaga, s’ha mostrat satisfet del seguiment de la vaga fins al migdia, i ha explicat que el trànsit a la zona metropolitana ha baixat un 11,4% en comparació a la vaga general del 2012, llavors convocada pels sindicats majoritaris, que va ser d’un 12%. Perelló ha afirmat que el seguiment de la vaga ha estat ampli en sectors com la universitat, la sanitat pública, els mercats municipals i els mitjans de comunicació. De fet, ha especificat que a l’ICS el seguiment ha estat d’un 25%, i que a Mercabarna, sense incidències en els accessos, el consum ha baixat un 15%.

Ramon Font, portaveu de la USTEC, sindicat majoritari en l’ensenyament que s’ha adherit a la vaga, ha qualificat la vaga de “molt important” en el sector educatiu, amb una incidència, a falta de dades definitives, de 30.000 docents a l’escola pública i 6.000 a la privada; per tant, una incidència per sobre de la de la vaga del 8N del 2017 i també de la del 29 de novembre, en què l’afectació va ser de 16.000 docents.

L’Assemblea, també a Madrid
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, acompanyada de secretaris actuals i exsecretaris, s’ha traslladat a Madrid, on Jordi Sànchez i Carme Forcadell, tots dos expresidents de l’Assemblea, declaren al Tribunal Suprem.

Paluzie ha explciat que s’han traslladat per donar suport a Sànchez, “acusat com a president de l’Assemblea per haver organitzat manifestacions pacifiques i campanyes amb arguments per la independència”; però també per donar suport a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i Carme Forcadell, com a presidenta del Parlament, “però a qui se li retreu el seu pas per l’Assemblea”, ha puntualitzat. “Ens refermem en el nostre compromís fins assolir la independència”, ha dit.

Barcelona es desborda en defensa del dret a l’autodeterminació en una manifestació històrica

Missatge clar i contundent dels carrers de Barcelona: l’autodeterminació és un dret, i no pas un delicte. Al voltant de 500.000 persones ha col·lapsat la Gran Via de Barcelona des de primera hora de la tarda, en una manifestació multitudinària en la setmana que ha començat al judici a l’1-O.

La manifestació ha estat una mostra clara de la transversalitat i pluralitat de la societat, ja que hi han participat activament entitats de caire molt divers. A més de l’Assemblea, a l’acte presentat per Flora Saura, hi han intervingut Òmnium Cultural, l’AMI, l’ACDC, els CDR, Unió de Pagesos, Irídia, Novact, entitats de Madrid i representants de partits polítics com Elsa Artadi, Gabriel Rufián, Natàlia Sànchez i Joan Josep Nuet. També hi ha hagut una representació dels sindicats USTEC i Intersindical-CSC. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, també hi han assistit. Ha posat nota musical el cantautor Cesk Freixas.

Unitat estratègica

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat tornar a posar els objectius polítics al centre del debat, precisament en una setmana en què ha començat el judici. “Hem de convertir aquest judici en una oportunitat”, ha dit.

Cal cercar novament la unitat estratègica que va portar a Parlament, Govern i societat mobilitzada a fer l’1-O. “Junts ens en vam sortir”, ha recordat. “No som víctimes”, per tant, cal deixar de plorar i treballar, persistir i lluitar pacíficament, perquè només des de la moral de victòria s’assolirà l’objectiu.

El camí, sobretot l’internacional, està molt més clar ara. “Només hem d’explicar que fa 16 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó”. Ara bé, cal treballar per no normalitzar aquest judici, ni la repressió.

Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha apel·lat els demòcrates de l’Estat espanyol perquè no cedeixin davant l’extrema dreta.  “Hem convertit la Gran Via en un mur humà”, ha dit. “Som un mur humà de dissidents”, ha exclamat.

Mauri s’ha volgut dirigir també al Govern de Pedro Sánchez, i ha demanat que encara és a temps d’instar l’advocacia de l’Estat a retirar els càrrecs sinó, serà còmplice de l’extrema dreta, i ha advertit que és una irresponsabilitat cedir davant l’extrema dreta. “Defensar la independència no és delicte”, ha afegit.

Defensa i vulneració de drets

Molts dels altres parlaments han posat l’accent en les vulneracions de drets en el procés, i la necessitat de participar en la propera vaga del 21 de febrer. Però també s’han sentit mostres de suport des del Madrid republicà que, a través d’Isaac Izquierdo, ha deixat clar que aquest és un judici polític que mostra la fortalesa repressiva de l’Estat però també la seva debilitat política.

El partits, presents a l’acte

Les formacions polítiques que han pres la paraula a l’acte han volgut deixar clar el moment excepcional que vivim. Elsa Artadi ha dit que veu la gent més ferma i decidida que mai, i ni un judici, ni la censura del Parlament europeu faran por. El que ha de fer por, ha dit, és quedar-se en un estat “violent” que “empresona idees polítiques” i viola drets.

Gabriel Rufián ha dit que avui hi ha un dic, una muralla, davant del feixisme, i ha afirmat que estan passant coses “terriblement anòmales”, i s’ha mostrat contundent: a Catalunya es té clar que el feixisme se’l combat i se’l destrueix. I als “tres genets de l’Apocalipsi ultra” els ha enviat un missatge: no passaran.

Natàlia Sànchez ha dit que els drets civils i polítics són fonamentals. “Ens mereixem una vida digna, i això és un dret, no un privilegi”, i que el dret a l’autodeterminació pertany a tothom. “Ho tornaríem a fer”, ha conclòs.

Finalment, Joan Josep Nuet ha dit que la grandesa d’un poble es mesura amb dies com aquest. “La lluita és llarga, us necessitem a tots”, ha demanat. “Seguim amb unitat republicana, perquè només la unitat ens farà vèncer i lliures”, ha conclòs, just després de fer un agraïment molt profund a Carme Forcadell, “no oblidaré mai el que has fet per nosaltres”.

El cicle de mobilitzacions iniciat el 12 de febrer, amb l’inici del judici, continuarà aquest proper dijous, en què sindicats del país han anunciat una vaga general. Ramon Font, de la USTEC, i Àngels Massip, de la Intersindical-CSC, han demanat d’unir-nos-hi, perquè hi ha motius suficients per fer-ho.

El Parlament Europeu censura una conferència sobre Catalunya

Aquest divendres a la tarda, el servei de premsa del Parlament Europeu ha comunicat la decisió del seu president de cancel·lar la conferència sobre la situació a Catalunya prevista per a dilluns a Brussel·les, que havia de comptar amb la presència del president Puigdemont i el president Torra. Partits.

Representants polítics espanyols van exercir pressió sobre el President del Parlament Europeu per prohibir la conferència, i formalment uns suposats “motius de seguretat” han servit com a excusa perquè finalment aquesta no es faci a la institució que presideix, busca així reduir el descontentament de PP, PSOE i Cs.

Tres eurodiputats espanyols van formalitzar el moviment de pressió envers Antonio Tajani amb una carta escrita ahir mateix, 14 de febrer de 2018. El portaveu del PP al Parlament Europeu, González Pons, fins i tot va amenaçar amb l’arrest de Carles Puigdemont a les instal·lacions del Parlament per part de forces policials espanyoles.

Casualment, els serveis de seguretat de la institució han arribat a la conclusió avui mateix que aquest esdeveniment plantejava una “amenaça d’alt risc”. Un dels principals elements que es té en compte és la tancada a la seu de Barcelona de la Comissió Europea i el Parlament de fa dues setmanes, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana de forma pacífica i no violenta. Voldríem formalment comunicar al Sr. Antonio Tajani i a la Direcció General de Seguretat que no preveiem cap acció contra el nostre president legítim Carles Puigdemont i el nostre president, Quim Torra, aquest dilluns que ve a Brussel·les.

Com a organització europea de la societat civil que promou el dret a l’autodeterminació de Catalunya, per via pacífica i no violenta, demanem al Sr. Tajani que es respecti la llibertat de reunió i la llibertat d’expressió al Parlament Europeu. Estem convençuts que, a la llum de la nostra confirmació de no organitzar cap acció al Parlament Europeu el dia de l’esdeveniment, el Sr. Tajani reavaluarà la situació i mantindrà el seu respecte als valors i les normes europeus, ja que el Parlament Europeu acaba d’insistir, aquest dijous, que “el debat públic és vital per al funcionament de les societats democràtiques i demana als estats membres que respectin el dret a la llibertat d’assemblea pacífica“.

Naturalment, no podem responsabilitzar-nos, tal com ha suggerit el diputat Pons, de les accions violentes i extraterritorials realitzades per les forces policials espanyoles. Deixem aquest tipus de raonament a la Justícia espanyola.
Donada la ràpida manera de tractar aquest tema pels serveis del Sr. Tajani i el Parlament Europeu, també confiem que el Sr. Tajani i el seu equip aviat trobaran el temps per respondre a la carta que li vam remetre el 4 d’octubre de 2017. El dia d’avui encara no hem rebut cap resposta.

Aquí teniu el missatge original del servei de premsa de l’EP d’aquesta tarda.

Antonio Tajani

Entitats, partits i societat civil criden a mobilitzar-se en l’inici al judici de l’1-O

Crida a mobilitzar-se massivament des d’avui, dia en què ha començat el judici a l’1-O. Passades les 10 h, els 12 encausats han entrat a la Sala Segona del Tribunal, on s’han iniciat les qüestions prèvies. A fora, desenes de persones d’un ampli ventall de la societat catalana i espanyola s’han volgut solidaritzar amb els presos i les preses polítics i també s’han unit per denunciar la causa engegada.

A la tarda, s’han dut a terme les principals concentracions de protesta arreu del país. A Barcelona, milers de persones s’han reunit a la plaça Catalunya, on personalitats de molts àmbits diferents de la societat civil han llegit un manifest. Abans, però, la presidenta de l’Assemblea, en declaracions prèvies a l’acte, ha tractat l’Estat espanyol de “malalt”, i ha afirmat que no ha aconseguit uns estàndards de qualitat democràtica equiparables als dels països del seu entorn a nivell europeu. Davant d’aquest fet, Paluzie ha receptat una única resposta: continuar la lluita per aconseguir la República catalana.

Paluzie s’ha mostrat especialment dura amb l’Estat; ha recordat com el franquisme utilitzava judicis sumaríssims per acusar de rebel·lió. “Han recuperat el delicte del codi penal per reprimir”, i la “perversió”, ha dit, és que l’Estat acusi de violència quan l’única violència que hi ha hagut és per part de l’Estat espanyol. És per això que ara giren la truita, “com feia el franquisme contra els dirigents democràtics i socials”.

Manifest unitari
Personalitats de molts àmbits diferents de la societat civil han llegit un manifest unitari: Elisenda Paluzie; Marcel Mauri, d’Òmnium Cultural; Elsa Artadi, de JxCat; Pere Aragonès, d’ERC; Maria Sirvent, de la CUP; Carles Vicente, d’Unió de Pagesos; Angels Massip, de la Intersindical; Alba Puig, de l’ACDC; Gerardo Pisarello, de Catalunya en Comú; i Elisenda Prade, d’irídia. Un manifest que, per cert, ha remarcat precisament la “gent de diferents sensibilitats polítiques i ideològiques” com una mostra transversal de la demanda: l’alliberament immediat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats.

El text remarca que hi haurà un abans i un després d’aquest judici; i que avui és més necessari que mai defensar els drets civils i els drets polítics com el d’autodeterminació perquè̀ estan amenaçats, i quan això passa són els drets socials i laborals els que també ho estan. Així mateix, subratlla que no s’hauria de ser mai jutjat per l’exercici de la democràcia i l’organització d’un referèndum.

“El tribunal no és independent ni és imparcial”
El manifest es mostra contundent amb el procediment iniciat, i afirma que el tribunal no és independent ni imparcial, que el procés ha tingut múltiples irregularitats i ha generat un “caos jurídic”, que s’emmarca en una “causa general” creada pels aparells judicials del Regne d’Espanya, que ha vulnerat drets polítics i civils de les persones implicades que toquen els “fonamentals en una democràcia” com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

Ni el tribunal parteix de la “mínima legitimitat necessària” ni amb el “grau d’independència judicial mínim exigible” i tampoc s’entén que la majoria d’acusats porti més d’un any en presó preventiva amb totes les afectacions als seus drets, els de les seves famílies i els del conjunt de la societat, alterats.

Per aquest motiu, i en definitiva, el manifest considera que amb aquest judici es jutja tota la societat, independentment de la ideologia, i alcen la veu per denunciar el “perill” que unes institucions judicials “polititzades” vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit “per endavant”. “Un càstig exemplar per tal que mai ningú́ no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei” conclou.

Per això reivindiquen la necessitat de teixir propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa dels drets, començant aquest dissabte, 16 de febrer, aturant-ho tot a la vaga del 21 de febrer i omplint Madrid el 16 de març. Perquè decidir, diuen, no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació́, no es poden jutjar, i encara menys ,condemnar. “Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva”, conclou.

L’Assemblea es desplaça fins a Madrid per a l’inici del judici a l’1-O

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i el vicepresident de l’entitat, Pep Cruanyes, s’han desplaçat aquest matí fins a les portes del Tribunal Suprem per mostrar el suport als presos polítics i per denunciar l’inici d’aquest judici. Allà s’han trobat amb altres representants de la societat civil, com Òmnium Cultural, de familiars dels presos polítics a través de l’ACDC, i també de formacions polítiques com JxCat, ERC, CUP, Catalunya en Comú. També hi han assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, i del Parlament, Roger Torrent.

En declaracions als mitjans just abans de l’inici del judici, Paluzie ha dit que els acusats no només defensaran els seus drets a partir d’avui, sinó que faran una defensa dels drets de tots, que ha considerat “fonamentals”, com el d’expressió, manifestació, i d’organització d’un referèndum d’autodeterminació.

Des de la societat civil, ha dit Paluzie, s’utilitzarà aquest judici com una “eina de denúncia” per reforçar la causa de la independència i de l’autodeterminació. En aquest sentit, ha dit que no només es faran mobilitzacions a Catalunya, sinó que també se’n fan o faran a 33 països d’arreu del món, organitzades per l’Assemblea.

La societat catalana es mobilitzarà en defensa del dret a l’autodeterminació i per denunciar l’intent criminalitzador que en fa l’Estat espanyol

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, JxCat, ERC i CUP, acompanyats de múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, han fet públic aquest matí les diverses accions i mobilitzacions que es duran a terme de cara l’inici del judici, previst per al 12 de febrer. Ho han fet sota el següent lema: “L’autodeterminació no és un delicte“.

El primer gran acte serà el proper 16 de febrer, dia que s’ha convocat una gran mobilització que recorrerà la Gran Via de Barcelona a les 17 h, des de plaça Espanya fins a plaça Universitat. Un mes després, la tarda del 16 de març, també es preveu una mobilització massiva. Aquest cop, però, a Madrid, a les 18 h.

Des de l’organització s’ha volgut deixar clar que les accions proposades són una iniciativa de mínims amb el comú denominador de la defensa de la democràcia, i que tota aquesta causa general oberta vol jutjar el poble català. Per això, s’ha refermat que sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i que aquest judici pretén castigar els responsables polítics del referèndum i els líders socials de les entitats convocants de mobilitzacions pacífiques i massives amb la voluntat que mai ningú gosi assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits polítiques, econòmiques i judicials, puguin considerar fora de la llei.

Mobilitzacions el dia d’inici del judici

El mateix dia que s’iniciï el judici també es farà una crida a la ciutadania perquè surti als carrers. A les 12 h del migdia, es proposarà una aturada de 10 minuts davant dels centres de treball que culminarà amb les concentracions previstes a les 19 h a les capitals de les vegueries. A Barcelona, la crida unitària serà a plaça Catalunya.

A primera hora del dia 12, a les 9 h, representants d’entitats, partits i col·lectius es reuniran a les portes del Tribunal Suprem, just abans que s’iniciï el judici, per traslladar suport i escalf als encausats. El dia abans, a les 14 h, també està previst que es faci el mateix, però a la plaça Universitat.

Finalment, el 21 de febrer la Intersindical-CSC ha convocat una vaga general que rep el suport i l’adhesió de les entitats i els grups parlamentaris convocants de les mobilitzacions.

A continuació, els noms de les persones que han assistit avui a la roda de premsa:

  • Ada Parellada – cuinera
  • Agustí Alcoberro – historiador
  • Anna Sallés – historiadora
  • Annabel Moreno – Associació Municipis per la Independència
  • Arcadi Oliveres – economista i activista
  • August Gil Matamala – advocat
  • Belén Tascón – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
  • Berta Ponsatí – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Betona Comín – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Blanca Bragulat – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Blanca Serra – activista
  • Carles Riera – CUP
  • Carles Sastre – Intersindical-CSC
  • Carme Sansa – actriu
  • David Fernández – activista
  • David Minoves – CIEMEN
  • Diana Riba – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Elena Jiménez – Òmnium Cultural
  • Elisenda Alemany – catalunya en Comú
  • Elisenda Paluzie – Assemblea Nacional Catalana
  • Estel Solé – actriu
  • Eulàlia Reguant – CUP
  • Eva Fernàndez – expresidenta de la Favb
  • Fermí Puig – Cuiner
  • Gemma Geis – JuntsxCat
  • Georgina Lázaro – Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
  • Iolanda Fresnillo – auditoria ciutadana del deute
  • Jaume Asens – tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
  • Joan Caball – Unió de Pagesos
  • Joan Lluís Bozzo – actor
  • Joan Guisado – Acció Escolta , Minyons Escoltes i Guies i Escoltes Catalans
  • Joan Josep Nuet – Catalunya en Comú
  • Joan Rigol – expresident del Parlament de Catalunya
  • Jordi Giró – CONFAVC Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
  • José Téllez – Guanyem Badalona
  • Josep Maria Mainat – músic
  • Julià de Jòdar – escriptor
  • Laura Masvidal – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Laura Pinyol – periodista
  • Luca Gervasoni – Novact Institut Internacional per l’Acció Noviolenta
  • Marcel Mauri de los Rios – Òmnium Cultural
  • Maria Dantas – activista
  • Meritxell Lluís – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Màrius Serra – escriptor
  • Marta Bolinches – Irídia
  • Marta Vilalta – ERC
  • Míriam Nogueras – PDeCAT
  • Mont Plans – actriu
  • Montse Bassa – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Montserrat Rossell -‘Assemblea Nacional Catalana
  • Natàlia Sànchez – CUP
  • Neus Mestres – Plataforma per la Llengua
  • Núria Basi – FemCat
  • Núria Iceta – editora
  • Núria de Gispert – expresidenta del Parlament de Catalunya
  • Oleguer Presas – exfutbolista i cooperativista
  • Pau Morales – Jovent Republicà
  • Pilar Rahola – periodista
  • Pol Leiva – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Ramon Piqué – represaliat del 92 i Coordinadora contra la Tortura
  • Roser Veciana – exregidora de drets civils de l’Ajuntament de Barcelona
  • Sergi Sabrià – ERC
  • Titón Laílla – Demòcrates
  • Toni Morral – Crida Nacional per la República
  • Vicenç Villatoro – escriptor
  • Xavier Trias – exalcalde de Barcelona
  • Xavi Casanovas – Lafede.cat Organitzacions per a la Justícia Global

Es reactiva la web per solidaritzar-se amb la vaga de fam

La web https://prouostatges.cat que havia coordinat dejunis a l’inici de la reclusió dels presos polítics s’està reactivant per organitzar la solidaritat amb la vaga de fam que han començat els presos l’1 de desembre.

“Volem unitat per la independència”: encartellada massiva de l’Assemblea per posar en marxa el Pla Estratègic

Molts municipis de Catalunya s’han llevat aquest matí amb missatges a favor de la unitat per aconseguir la independència. Milers de cartells s’han penjat arreu amb el lema “Volem unitat per la independència”. És una de les accions emmarcades al nou Pla Estratègic, que es va aprovar al ple extraordinari del mes d’octubre, i que marca una de les línies estratègiques: la unitat d’acció estratègica per assolir la independència.

Aquesta, però, no serà l’única acció que es durà a terme. En els propers dies i setmanes, l’Assemblea desplegarà una bateria d’accions i comunicacions encaminades a assolir els objectius marcats al Pla Estratègic, que es pot llegir i consultar aquí.

Fotos de l’encartellada al Vallès Occidental.

Aquí teniu el registre per participar al Consell per la República

Des d’aquest enllaç podreu entrar al registre per participar al Consell per la República.

El Consell neix de la legitimitat sorgida del mandat de l’1 d’octubre i impulsarà estratègies per a fer-lo efectiu.
En conseqüència, actuarà en àmbits com la internacionalització, el procés constituent, la generació de noves fórmules de mobilització democràtica, la recerca i el desenvolupament d’eines socials i polítiques innovadores o la difusió de la cultura i la realitat social catalanes.
Per fer-ho possible, és imprescindible la participació de tothom.

Captura de Pantalla 2018-11-08 a les 1.08.18.jpg

Aquest 1-O sortim al carrer: reivindiquem-ne el mandat!

Aquest migdia es posa en marxa el web 1octubre2018.cat. El lloc web és fruit d’un acord dut a terme per la Plataforma 1 d’octubre, constituïda per diversos col·lectius i organitzacions ciutadanes, entre els quals hi ha l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu d’aglutinar i coordinar els actes unitaris del primer aniversari de l’1 d’octubre arreu del país.

Des d’aquest espai, i també des de l’Assemblea, fem una crida a la societat a reclamar-ho tot, exigir-ho tot i conjurar-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorgar tota la legitimitat al seu resultat.

Al web 1octubre2018.cat s’hi recolliran a partir d’avui tots els actes reivindicatius que es duran a terme durant el cap de setmana previ i també durant tota la jornada del primer d’octubre. Les accions tindran lloc de manera descentralitzada tant la mateixa jornada com el cap de setmana previ a la majoria de poblacions del país per tal que cada municipi pugui recordar i reivindicar la fortalesa i el mandat de la jornada.

Així mateix, us informem que, a banda dels actes que tindran lloc arreu del territori, a les 18.30 h convidem la ciutadania a participar d’una marxa el proper 1 d’octubre a Barcelona per tal de demanar que es faci efectiu el mandat de l’1-O. Això no exclou que pugui haver actes organitzats a la resta de territori al llarg de la tarda, consulteu-los a mida que es vagi nodrint el web.

A continuació, detallem les entitats que conformen la Plataforma 1 d’octubre, tot i que s’espera que en els propers dies s’anirà ampliant:

  • Agents Rurals per la República
  • Assemblea Nacional Catalana
  • Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI)
  • Bombers per la República
  • Clam per la llibertat
  • Comitès de Defensa de la República (CDR)
  • Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)
  • Grup Impulsor del Parlament Ciutadà
  • Joves Nous Catalans
  • L’Eina – Espai Jove de la Intersindical – CSC
  • Òmnium Cultural
  • Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC)

L’1-O vam votar i vam guanyar. Ara tocar fer la República catalana!

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Milers de persones clamen per la llibertat dels presos i exiliats polítics després del cop de porta judicial d’Alemanya a Llarena

Barcelona ha viscut aquest vespre una multitudinària manifestació per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Sota el lema “Ni presó ni exili, us volem a casa”, la marxa, que ha aplegat milers de persones, més de 100 autocars vinguts d’arreu del territori i a la qual s’hi hanadherit més de 30 entitats, s’ha desplaçat amb dificultats a causa de la gran afluència des de la cruïlla del carrer Tarragona amb Diputació fins a l’avinguda Josep Tarradellas, cantonada amb Rosselló. Allà, s’hi ha dut a terme l’acte principal, conduit per Albert Bufill.

La manifestació ha vingut marcada per la decisió de la justícia de Schleswig-Holstein, que dijous va decidir que no extradiria Carles Puigdemont ni per rebel·lió ni per sedició, deixant en entredit tota la instrucció feta fins ara pel jutge Llarena, que l’ha basat en aquests dos delictes.

“El referèndum el vam fer i el vam guanyar”

Durant els parlaments, Elisenda Paluzie, Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ha fet un repàs de tots els drets vulnerats per l’Estat espanyol, i ha recordat que des de setembre, hi ha hagut un “degoteig incessant” des de que el Govern espanyol i les altes institucions de l’Estat van decidir que tot valia per aturar el referèndum d’autodeterminació. “No ho van aconseguir. El referèndum no el van aturar, el vam fer i el vam guanyar”, ha exclamat.

La Presidenta de l’ANC ha enviat un missatge al Ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, i li ha dit que ja pot anar preparant tots els ambaixadors i funcionaris de l’Estat, que “no li serviran de res” per anar difonent la propaganda. I és que per Paluzie, el moviment independentista té conviccions, i ell només té poder, “i les conviccions triomfaran”.

Segons Paluzie, l’Estat reté els presos com a “ostatges” per acabar amb el moviment independentista i perquè aquest abandoni els objectius polítics. “No ho farem, persistirem”, ha conclòs Paluzie.

De fet, per Paluzie, la vulneració flagrant de drets que està exercint l’Estat només fa que reforçar la causa política de l’independentisme i de l’autodeterminació, i ha augurat que el moviment persistirà fins que els presos siguin lliures i els exiliats hagin pogut tornar, i fins que s’aconsegueixi la República catalana, en la qual, ha dit, mai més es vulneraran els drets i es reprimirà la dissidència.

Cap pacte amb la Fiscalia

La marxa, que ha transcorregut sota una calor sufocant, ha aplegat fins a les portes de la presó Model, lloc triat com a símbol de la repressió, moltes cares visibles de la plana política i institucional del país, d’entre les quals el President del Govern, Quim Torra, el President del Parlament, Roger Torrent, i altres membres del Govern.

Allà, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha enviat un missatge a Pedro Sánchez, a qui ha recordat que no pot mirar cap a una altra banda, que l’apropament és insuficient i que l’únic que val és l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Al mateix temps, Mauri li ha preguntat si vol seguir sent “còmplice de la repressió” o “passar de les proclames buides als fets” perquè “no hi ha terme mig”.

El vicepresident d’Òmnium ha instat la Fiscalia a retirar immediatament tots els càrrecs “inventats” contra els presos i exiliats, i que treguin la política dels jutjats. Per acabar, Mauri ha enviat un missatge clar a la ciutadania: “No hi ha cap pacte polític amb la fiscalia”, i ha afirmat que els presos no són “moneda de canvi de res”.

Per acabar, Meritxell Lluís, representant de l’Associació Catalana pels Drets Civils, ha deixat clar que no cauran en el “parany” de l’autocensura, perquè no tenen por. Des de l’ACDC han llegit unes paraules dels presos polítics. D’una banda, han reiterat que el compromís de la gent els enforteix les seves conviccions encara més. D’altra banda, s’han reafirmat en la seva innocència i en el no-reconeixement de cap dels delictes, per això han demanat l’arxivament de la causa, no només la seva, sinó també la de tot el moviment sobiranista.

L’acte ha clos amb la interpretació de “Cançons lliures”, de Jordi Montañez i el Cant dels Segadors.

48DFCC80-5E81-434A-8C14-C2D0737DAE46-1024x682.jpeg

Del 22 al 25 de juliol, consulta interna de l’ANC sobre primàries a les municipals del 2019

El Secretariat de l’Assemblea, reunit extraordinàriament el dia 1 de juliol, va aprovar organitzar primàries obertes, a les principals ciutats del país, amb l’objectiu de construir llistes unitàries republicanes per a les eleccions municipals del 2019, una decisió que pretén aconseguir el màxim d’alcaldies independentistes i garantir la unitat d’acció per fer efectiva la República catalana.

Per validar aquest posicionament, del 22 al 25 de juliol, es farà una consulta telemàtica entre els socis i sòcies de l’Assemblea perquè, entre tots i totes, puguem ratificar o no aquesta decisió. Per tal que tothom pugui tenir la informació necessària per decidir, es faran reunions comarcals amb assistència d’un Secretari Nacional per explicar el projecte i resoldre tots els dubtes que puguin sorgir. Aquesta campanya informativa es durà a terme de l’11 de juliol fins al 21. Estigueu atents a la convocatòria de la vostra Assemblea Territorial.

A més, a partir del dia 11, tots els socis i sòcies rebreu un argumentari amb la finalitat de facilitar la consulta.

Despleguem la República a cada municipi!

Cliqueu aquí per votar.