Les entitats sobiranistes donen suport a la iniciativa d’omplir de samarretes grogues la final de Copa

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i Drets ens sumem a la crida feta per moltes penyes i grups d’opinió blaugrana amb motiu de la final de Copa que jugaran el FC Barcelona i el FC Sevilla aquest dissabte, 21 d’abril, a Madrid. Animem l’afició del Barça a portar la samarreta de la senyera, o una samarreta groga sota la blaugrana, a fi de mostrar-la de forma clara i conjunta en el moment que somni l’himne espanyol.Les quatre entitats celebrem la mobilització espontània de l’afició del Barça contra l’acció repressiva que exerceixen govern, jutges, cossos de seguretat i mitjans de comunicació, salvant-ne comptades excepcions, sobre col·lectius i persones que, des del pacifisme, defensen idees polítiques diferents. La mostra del color groc com a símbol de la llibertat és una manera respectuosa, plàstica i efectiva de demanar dins l’estadi l’alliberament de totes les persones preses i exiliades per motius polítics. Tal com diu el comunicat sorgit del barcelonisme, que el groc sigui també un dels colors del Barça en aquesta final de Copa!

Barcelona es desborda en favor de la democràcia, la llibertat i en contra de la repressió judicial i política

Clam massiu aquest diumenge pels carrers de Barcelona. Una manifestació multitudinària ha desbordat el Paral·lel i els carrers adjacents de plaça Espanya en la defensa de drets, llibertats, la cohesió social i la democràcia, amb el lema d’”Us volem a casa”. Una capçalera paral·lela de l’Assembla també ha recorregut l’avinguda de la capital catalana sota el següent lema: “República és llibertat. Ni presó ni exili: prou ostatges”.

Des  de quarts d’onze, els voltants de plaça Espanya s’han tenyit de groc: llaços groc, bufandes grogues i gorres grogues, moltes gorres grogues. Pancartes i lemes molts diversos, però un cant continuat i repetit : llibertat presos polítics i us volem a casa. 957 autocars han baixat des de diversos punts del territori, i accedir a la zona ha estat difícil amb transport públic, que anava ple a vessar. De fet, s’han anat tallant carrers pròxims a la zona degut a la gran afluència de gent.

La manifestació, convocada per l’Espai Democràcia i Convivència, del qual l’Assemblea Nacional Catalana n’és membre, ha començat cap a quarts d’una del migdia, i ha anat baixant el Paral·lel de Barcelona fins arribar al lateral del parc de les Tres Xemeneies, al final de l’avinguda. Allà, Rosa Andreu i Pep Planas han conduit l’acte. Durant el camí, s’han aixecat diversos pilars i s’han dut a terme actes de cultura popular de colles castelleres i entitats de diversos punts del territori.

Roger Mas, La Folie i La Dharma, amb el tema “la gent vol viure en pau”, han estat els encarregats de posar-hi musica.

“Tenim dret a ser lliures”

Oriol Sànchez, fill de l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, ha llegit unes paraules que el seu pare ha volgut compartir amb la ciutadania. En el text, l’expresident demana que ningú agafi por, i no cedir mai al xantatge de la por ni “a la temptació de la violència”. “Tenim dret a ser lliures”, afirma. “Porteu, en el nostre nom, la primavera dels somriures republicans a tots els racons del país”, afegeix, i recorda que aquest moviment ha fet les mobilitzacions més multitudinàries, cíviques i pacífiques d’Europa, i que la violència de la qual parlen és inventada. “D’això se’n diu impotència i ràbia”, afegeix.

Finalment, es pregunta si mereixen governar-nos aquells qui no respecten resultats electorals i qui viola els drets civils. “Un estat autoritari mai mereixerà governar un poble lliure”, conclou.

Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, ha llegit també unes paraules escrites des de la presó de Soto Real. En la carta, Cuixart afirma que avui s’ha tornat a demostrat la capacitat que té el poble català, en la seva diversitat, d’unir-se en moments d’injustícia i esperança. Injustícia per la deriva autoritària d’un estat que utilitza la presó provisional d’una manera injustificada i la suspensió sense precedents de l’autogovern de Catalunya. Però també d’esperança, sobretot en la gent, “autèntic motor” de la lluita per la democràcia i la llibertat, i també en la dignitat “insubornable” de la societat catalana en un futur sense renuncies per ningú. “Unitat, dignitat, coratge i amor”, ha conclòs Bonet.

Lectura del manifest

Quim Jubert, de l’Associació de juristes dels drets civils, i Ismael Benito, jove encausat per la vaga general del 29M ique va estar més d’un mes en presó preventiva, i la regatista Natàlia Via-Dufresne, han llegit el manifest, que fa una radiografia de la situació actual. En primer lloc, afirma que la intervenció de les institucions catalanes a través de l’article 155 “afecta greument la vida de les persones”, i malgrat la constitució del nou Parlament, això no ha suposat la fi de la intervenció, per això demana “de forma urgent” que s’elegeixi president de la Generalitat perquè es restableixi “el normal funcionament” de totes les institucions de la Generalitat.

L’Espai Democràcia i Convivència rebutja la judicialitzacióde la política, i afirma que tots aquests processos judicials agreugen la situació, i troben “d’extrema gravetat” que es persegueixin per terrorisme, rebel·lió i sedició ciutadans que han expressat la seva oposició a aquesta situació. Cal, doncs, donar una resposta política, i no repressiva. De fet, menciona els casos de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, i tots els membres del govern empresonats, amb quals s’ha usat “de manera desproporcionada i abusiva” el codi penal i la presó preventiva.

En aquesta línia, mostren també preocupació per la investigació contra persones, artistes, sindicalistes i activistes socials per accions o opinions, així com les accions violentes feixistes, que condemnen enèrgicament, i que atien a “l’odi i la divisió”.

Per tot això, diuen, l’Espai demana defensar les institucions catalanes, els drets fonamentals i el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític, sempre de manera pacífica i ferma, treballant per la convivència, la cohesió social i el diàleg.

El 28 d’abril, una cadena humana cap al cim de Montserrat reivindicarà la llibertat dels presos polítics

Mai vaig pensar que hauria d’escalar per raons polítiques”. Així de contundent s’ha mostrat l’alpinista Ferran Latorre aquest matí, en la roda de premsa que s’ha fet a Barcelona per presentar una iniciativa ben diferent.
Sota el nom de “Faran el cim”, Josep Antolí, de l’Assemblea Nacional Catalana, Laura Masvidal, de l’Associació catalana pels drets civils, l’alpinista Ferran Latorre, i Núria Camps, de la Crida per la Llibertat han volgut presentar públicament l’acte. A més, també hi donen suport Òmnium Cultural i entitats d’escoltes.

La cadena es farà el 28 d’abril i constarà de 5 sectors amb 13 trams totals, de diversa dificultat. El recorregut, d’uns 7,5km, anirà des de Collbató, passant per Sant Joan, la Serra de les Lluernes fins arribar al cim del Cavall Bernat. Els primers trams seran més assequibles, però els darreres, de caire més tècnic, quedaran reservats per professionals de l’escalada.

Un cop feta la cordada, les fotos passaran de mà en mà fins arribar al cim, “una forma d’acompanyar tots els presos i exiliats” i també les seves famílies per dir-los que se’ls té presents, ha dit Camps.

Dilluns que ve, inscripcions obertes

L’ANC s’encarregarà de gestionar els trams i seccions, com ha fet ja en altres grans mobilitzacions. Josep Antolí ha explicat que l’Assemblea no va dubtar ni un minut a unir-s’hi, i ha indicat que faran una crida massiva a participar-hi, perquè Catalunya “és un país de muntanya”.

Així, aquest proper dilluns, dia 16, s’obriran en aquesta pàgina les inscripcions perquè tothom qui vulgui pugui apuntar-s’hi. Es calcula que amb unes 5.000 persones es podrà desenvolupar la cadena, però des de les organitzacions han fet una crida perquè tothom s’hi apunti i sigui encara més gran.

Ferran Latorre ha afirmat que la situació política actual obliga els esportistes a posicionar-se, més enllà del seu esport, perquè molts d’ells són exemples de valors i, per tant, tenen “l’obligació moral” de dir-hi alguna cosa.
Al seu torn, Laura Masvidal ha remarcat el caire visual de l’esdeveniment, i l’ha posat d’exemple de com és la societat catalana: sumant sinergies, amb sumes d’entitats, confiant els uns amb els altres per fer el cim.

Inscripcions

photo_2018-04-10_13-39-54.jpg

photo_2018-04-17_21-06-32.jpg

Campanya “Europe, make a move” d’enviament de cartes a 5 líders europeus

La iniciativa “Europe, make a move” està impulsada per l’Associació Catalana pels Drets Civils i hi participen entitats, entre les quals l’Assemblea Nacional Catalana, partits i mitjans de comunicació.

L’acció consisteix en enviar cartes a cinc líders europeus:

  • Angela Merkel (Alemanya),
  • Emmanuel Macron (França),
  • Juha Sipila (Finlàndia),
  • Lea Varadkar (Irlanda)
  • Antonio Costa (Portugal).

L’objectiu és internacionalitzar la repressió de l’Estat espanyol i vulneració dels drets civils a Catalunya.

Us animem a enviar una carta a cadascun dels cinc líders europeus denunciant la repressió, la vulneració de drets civils a Catalunya i l’empresonament i l’exili dels polítics catalans.

Un cop tinguis la carta impresa, firma-la, posa-hi el segell, el remitent i envia-la.

Captura de pantalla 2018-04-05 a les 0.12.50.jpg

El clam per l’alliberament del president Puigdemont arriba a Berlín

Ahir diumenge 1 d’abril l’ANC Deutschland va convocar a Berlín una manifestació per exigir la llibertat immediata del president Carles Puigdemont, empresonat a Neumünster des del 25 de març. Convocaven a aquest acte unitari de suport al President també els diversos CDR’s de Berlín i altres grups de solidaritat i suport amb Catalunya.

La manifestació va aplegar 500 persones i va començar a les 12 h. a la Porta de Brandenburg. Els diputats Quim Torra i Aurora Madaula, membres de Junts per Catalunya, així com David Saldoni, president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, van venir expressament de Catalunya per assistir a l’acte. A més, la manifestació també fou explícitament recolzada pel partit alemany Die Linke, que va enviar com a representat a Andrej Hunko, diputat del Bundestag. Dies abans, Die Linke ja havia denunciat públicament la detenció de Puigdemont, titllant-la de vergonya i exigint la llibertat del President.

També, Hunko va explicar durant el seu parlament que Die Linke acabava d’enviar una delegació del partit a Neumünster per visitar a Carles Puigdemont. Els dos representants encarregats de trobar-se amb el President foren els diputats del Bundestag Diether Dehm i Zaklin Nastic.

L’acte a Berlín va començar amb un parlament d’Aurora Madaula, seguit de Quim Torra i David Saldoni. Seguidament, es va passar la paraula a Hunko abans d’emprendre la marxa cap al Ministeri de Justícia. El lema de la pancarta que encapçalava la manifestació, en anglès, era “Free Puigdemont and the catalan political prisioners”, complementat amb una frase escrita en alemany que denunciava la politització de la justícia espanyola.

Altres pancartes d’espontanis criticaven l’actitud autoritària de l’Estat Espanyol, s’oposaven a l’extradició de Puigdemont, recordaven als demés presos polítics catalans o mostraven a Lluís Companys al costat de Puigemont, denunciant així el paper històric d’Alemanya amb el conflicte català. També algunes pancartes, més contundents, denunciaven el règim post-franquista de la monarquia espanyola. Entre les moltíssimes senyeres dels manifestants, es va veure també alguna bandera basca i emblemes dels grups antifeixistes alemanys. Aquests darrers, s’han mostrat molt actius des de la detenció de Puigdemont fa una setmana a Schleswig-Holstein i des de Kiel, Hamburg i Neumünster han coordinat i organitzat diverses concentracions de protesta davant la  presó on es troba retingut el President.

Combatent la fred i sota la constant neu-pluja que no parava de caure a Berlín, la manifestació va passar en primer lloc pel monument als jueus assassinats d’Europa, en direcció cap a la popular Potsdamer Platz. Pel camí, es va fer una breu aturada davant la la seu de la delegació de Schleswig-Holstein, Bundesland on fou arrestat Puigdemont. La manifestació va continuar pels carrers més cèntrics de Berlín, passant per la Leipziger Str i creuant la Friedrichstr. Finalment, després de dues bones hores i mitja de marxa, es va arribar al Ministeri de Justícia, al costat de Hausvogteiplatz.

Davant del ministeri es va llegir el manifest de l’ANC i el públic va intercalar consignes que ja s’havien sentit prèviament al llarg del recorregut com “els carrers seran sempre nostres”, “lliberat presos polítics” o la seva versió en alemany “Freiheit für die politischen Gefangenen”. L’acte no es va cloure sense recordar abans als 10 presos polítics catalans i 6 polítics catalans a l’exili, els noms dels quals es van citar un per un, entre càntics de “present”. Amb un gran èxit d’assistència, va finalitzar així una manifestació que tenia lloc just una setmana després de l’empresonament de Carles Puigdemont a Neumünster i que fou només el primer dels molts més actes que s’esperen pròximament a Alemanya.

ANC Deutschland

729573AE-E66D-4337-BF56-2751B484A27E.jpeg

El 17 de març l’Assemblea tria els membres del Secretariat Nacional – Guia del Vallès Occidental

Aquesta setmana els socis de l’Assemblea Nacional Catalana triaran 77 membres del nou Secretariat Nacional. Els membres de ple dret de l’ANC podran votar via vot telemàtic des de demà , 13 de març, fins divendres, 16 de març, i presencialment aquest dissabte, 17 de març de 10.00 h a 14.00 h. Podeu consultar la llista dels seus electorals en aquest enllaç.

Els actes de la campanya tindran lloc aquesta setmana i estaran oberts per públic. Podeu consultar la llista de tots els actes aquí.

Es pot consultar el programa dels candidats aquí. També s’habilitarà espai on els socis podran fer preguntes als candidats.

Les votacions es poden fer en qualsevol seu electoral de la pròpia regió. En el cas del Vallès Occidental, a qualsevol de les seus que trobareu a sota

Vallès Occidental

  • Dos actes informatius amb candidats a la comarca
  • Seus electorals
    • Bellaterra: CC de l’EMD de la Plaça Maragall 4
    • Castellar del Vallès: carrer Sala Boadella, número 11, 1er.
    • Castellbisbal: Carrer Pi i Margall núm. 4 (Seu local de l’ANC)
    • Cerdanyola del Vallès: Ateneu de Cerdanyola, sala d’exposicions. Carrer Indústria 38-40
    • Matadepera: Casal de Cultura. Carrer Pere Aldavert, 4
    • Rubí: CRAC, Carrer Sant Joan, 1
    • Sabadell: Carrer Illa 1-3
    • Sant Cugat del Vallès: Carrer Cristòfor Colom, 24 baixos.
    • Sant Quirze del Vallès: Carrer Barcelona 77.
    • Terrassa: Carrer del Nord, 104
    • Ullastrell: Carrer Josep Fornell s/n.

Actes electorals comarca eleccions SN 2018

L’11 de març homenatjarà els qui se la van jugar l’1 d’octubre

República Ara. Aquest és el missatge principal que l’Assemblea vol transmetre durant la gran concentració que es farà pel passeig de Colom diumenge, 11 de març, a la tarda. Aquest matí, la seu de l’ANC ha acollit la roda de premsa de presentació de la mobilització. Agustí Alcoberro, vicepresident de l’Assemblea, i Francesc Cara, secretari de mobilització, n’han compartit els detalls.

La concentració anirà des de Drassanes fins a la Ciutadella, omplint tot el passeig de Colom. A la zona de Pla de Palau, on hi ha la Font del Geni Català, se situarà l’escenari, mirant cap a Montjuïc, i s’ubicarà també una pantalla en direcció Ciutadella perquè la gent que vingui d’aquella zona pugui seguir els parlaments. L’inici serà a les 17h. Es recomanarà als assistents que s’incorporin a la concentració des dels extrems i  utilitzin les aprades de metro de Drassanes i Arc de Triomf, però no Jaume I ni Barceloneta, que, molt provablement, romandran tancades per motius de seguretat.

Canvi de xip irreversible

Agustí Alcoberro ha explicat que els motius principals de la concentració són de ratificació del compromís que es va defensar l’1 d’octubre i que es va tornar a guanyar el 21 de desembre, així com reivindicar la constitució del govern republicà. “Cal reivindicar aquest govern que avanci cap a la implementació de la república”. Segons el vicepresident de l’ANC, la ciutadania ha expressat de manera clara, després de l’1 d’octubre, un canvi de xip “irreversible

Paral·lelament, Alcoberro ha volgut denunciar les constants “interferències” que des de l’àmbit de la justícia fan en l’acció parlamentària, i ho ha exemplificat en la sessió d’investidura de Jordi Sànchez, que a hores d’ara no sabem si podrà ser present a la sessió del proper dilluns. “Tot el procés polític està viciat sota la llosa del domini de la justícia i la policia”, ha indicat, motiu pel qual és necessari mobilitzar-se, també.

Veus anònimes per la República

L’acte que es durà a terme sobre l’escenari involucrarà persones de la societat civil, en molts casos cares desconegudes, que l’Assemblea qualifica com a “herois anònims” que, des de diversos sectors i àmbits, se l’han jugat en el procés des de la tardor fins ara i es troben, per aquest motiu, amb procediments oberts amb la justícia. L’objectiu és “donar protagonisme a la gent del carrer” i recordar els partits allò amb què estaven d’acord el 21 de desembre, segons ha explicat Cara, que era “construir una nova República”. “Farem el que sempre hem fet, sortir al carrer a demanar als partits polítics que tirin endavant el projecte de l’Assemblea, que és la república catalana”, ha conclòs.

image-70

Com pots participar en el dejuni col·lectiu

El dilluns 26 de febrer va començar el dejuni col·lectiu per la llibertat dels presos polítics i els exiliats amb el lema Prou ostatges! Es tracta d’una acció per posar de manifest el dèficit democràtic que viu l’Estat espanyol i la privació de llibertats a la qual estan sotmesos Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com a líders de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural; els membres del Govern legítim de Catalunya el president (Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras, les conselleres Clara Ponsatí, Meritxell Serret i els consellers Joaquim Forn, Antoni Comín i Lluís Puig), i l’exdiputada Anna Gabriel. Tots ells són ostatges de l’Estat espanyol. L’acció s’havia presentat a l’Asssemblea General Ordinària, el diumenge 25 de febrer (vídeo, 14 minuts).

Al web prouostatges.cat, hi trobareu informació, notícies, l’agenda de llocs de dejuni i t’hi pots inscriure. També pots trobar l’enllaç a assemblea.cat.

El Monestir dels Caputxins de Sarrià ha estat el primer lloc on 7 persones han iniciat aquest dejuni, que s’està escampant arreu del país per denunciar d’una forma pacífica la manca de llibertat a què estem sotmesos. Des del dissabte 3 de març l’acció s’ha traslladat a un altre monestir, a Sant Pere de les Puel·les, també a Sarrià, i aquest dilluns 5 de març ha començat a Montserrat. El dejuni col·lectiu prosseguirà en altres punts de Barcelona i, paral·lelament, també arribarà a Sant Cugat del Vallès, a Granollers, a les Terres de l’Ebre…

T’animem a participar-hi, tant si vols dejunar com si vols assistir als debats, xerrades, tallers i activitats que organitzem als llocs on es fan els dejunis.

Que el missatge de denúncia arribi a tot arreu!

Equip de Prou ostatges!

Assemblea Nacional Catalana

El dejuni pels presos s’estendrà a tot Catalunya

Prou ostatges! Aquest és el clam expressat aquest vespre a la roda de premsa que s’ha celebrat a Barcelona per presentar públicament el dejuni col·lectiu que l’Assemblea, conjuntament amb altres actors de la societat civil que defensen els drets humans, ha impulsat per denunciar la repressió de l’Estat espanyol.

Els Caputxins de Sarrià, lloc simbòlic de la lluita antifranquista, ha estat l’espai indicat per iniciar el dejuni i també per dur a terme la roda de premsa. Ramon Messeguer, membre del Secretariat Nacional i coordinador d’accions al territori de l’ANC, ha recordat que aquest és un lloc “emblemàtic” on fa 52 anys es va produir l’inici de la lluita antifranquista que va materialitzar “un crit de llibertat” i que enllaça amb la reivindicació o actual.

“Sabem que amb aquesta acció no aconseguirem el seu alliberament, només s’aconseguirà quan assolim la República”, ha recordat, però ha constatat que l‘Estat espanyol “no mourà un sol dit per alliberar-los”, motiu pel qual cal anar fent accions com aquestes.

Denunciar la violació de drets humans

L’objectiu de la protesta és denunciar la violació dels drets humans i polítics més elementals que s’estan produint i posar de manifest el dèficit democràtic de l’Estat espanyol i la privació de llibertat a la qual estan sotmesos des de fa mesos, preventivament, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, i membres del govern empresonats, com Oriol Junqueras i Jaquim Forn, però també a l’exili. És el cas del president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, així com l’exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Ginebra. Tots ells són considerats ostatges, i jutjats per tribunals no competents, segons el manifest que impulsa el dejuni.

L’ANC ha impulsat aquest web des d’on tothom qui ho vulgui (majors d’edat i fins als 75 anys) pot apuntar-s’hi. Els dejunis duren un mínim de dos dies fins a un màxim d’una setmana, i s’aniran produint relleus. També hi haurà una supervisió mèdica que vetllarà per la salut dels participants. Els espais estaran adequats, amb una zona pública, on es faran activitats, i una altra de privada, destinada al descans dels dejunadors. També s’ha habilitat un espai per a la higiene personal.

Ara per ara, ja està en marxa el dejuni de Barcelona, però paral·lelament s’aniran obrint més espais per tot el país. Així, per exemple, a mitjans de març s’iniciarà també a Montserrat, posteriorment a les Terres de l’Ebre i més endavant a Sant Cugat. En definitiva, es vol “estendre la denuncia a tota Catalunya i fer-la generalitzada”, segons Masseguer.

Paraules de Jordi Sànchez

A l’acte s’han llegit unes paraules del fins ara president de l’Assemblea, Jordi Sànchez, que ha volgut compartir amb els assistents una carta. El text recorda que els dejunis “no es fan mai contra ningú”, i ha mencionat casos anteriors d’accions semblants com les de Gandhi o, més properes geogràficament, de Lluís Maria Xirinacs.

Sànchez ha agraït que s’hagi triat un dejuni i no una vaga de fam, que hauria estat “de resultat incert”. “No crec que sigui el moment”, explica, i espera que mai arribi el moment que justifiqui una vaga de fam, senyal que les llibertats s’estaran recuperant.

El fins ara president de l’ANC no creu que calgui esperar miracles amb l’acció, però si creu que generarà una llavor de dignitat que arrelarà a la nostra societat.

La societat, en marxa

Jaume Sastre, que va protagonitzar una vaga de fam de 40 dies contra el projecte del govern Bauzà en contra del català a les escoles Balears, serà una de les altres persones que s’unirà al dejuni. A més, avui els dejunadors han rebut la visita de familiars de presos i exiliats, però també d’altres personalitats de la societat civil, com Arcadi Oliveres, que ha recordat la importància del lloc on s’ha iniciat, de la lluita no violenta, i ha evidenciat que els drets humans no estan gens respectats. “Estan martiritzant motles persones, maltractant moltes famílies”, ha conclòs.

L’acte ha tingut també un record per a Sergi Muñoz, voluntari infatigable de l’Assemblea Nacional Catalana que ha ens ha deixat avui a l’edat de 23 anys.

041b60e0-93b6-4866-bd4f-bfa2581730b0

El dejuni pels presos polítics i els exiliats engega amb 14 dejunadors als Caputxins de Sarrià

El dejuni col·lectiu per la llibertat dels presos polítics i els exiliats, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana amb el suport d’una desena d’entitats i col·lectius que treballen pels drets humans, ha iniciat el seu periple itinerant per Catalunya amb un primer dejuni iniciat dilluns passat al convent dels Caputxins de Sarrià, en el qual participen 14 dejunadors i dejunadores, que es relleven per ocupar les set places disponibles, la màxima capacitat que permeten les instal·lacions.

Aquesta és la primera etapa d’una acció que es proposa denunciar la repressió política de l’Estat espanyol, que ha convertit en veritables ostatges Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com a líders de l’ANC i Òmnium, el vicepresident del govern Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn, reclosos a les presons de Soto del Real i d’Estremera, respectivament, i que  manté a l’exili a Brussel·les el president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, així com l’exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Ginebra. Ells són a hores d’ara els rostres més visibles d’una àmplia llista de persones perseguides judicialment per estar defensant de forma democràtica i pacífica la causa de la independència de Catalunya.

Precisament la campanya porta per títol Prou d’ostatges i s’organitza a través del web www.prouostatges.cat, on les persones que vulguin participar-hi s’hi poden inscriure i conèixer-ne el funcionament.

Jaume Sastre, al dejuni dels Caputxins

Aquest dijous al vespre s’incorporarà al Dejuni als Caputxins durant tres dies el professor mallorquí Jaume Sastre, que va fer 40 dies de vaga de fam contra el projecte del govern Bauzà en contra del català a l’escola de les Balears, tan semblant com el que el govern espanyol vol tornar a imposar al Principat. També dijous, els dejunadors també rebran la visita de familiars de presos i exiliats.

També demà dijous es confirmaran les altres localitats on s’estendrà el dejuni en una roda de premsa on participaran familiars de presos i exiliats i les entitats que donen suport a la iniciativa.

El dejuni es pot fer un mínim de dos dies (48 hores) i un màxim de set i s’inicia i s’acaba a les 8 del vespre dels dies escollits. Es fa prenent només aigua i hi poden participar persones d’entre 18 i 75 anys, després de passar una supervisió mèdica. Dins de les activitats per acompanyar el Dejuni hi ha previstes conferències, tertúlies, petits concerts, tallers de cartes als presos, etc.

El Dejuni és una acció pròpia del moviment de la no-violència que s’impulsa per deixar clar que no es normalitza la repressió i l’agressió als drets fonamentals que suposa l’empresonament, l’exili i la persecució a què estan sotmeses centenars de persones que són víctimes d’una causa general.

El dejuni es fa per:

  • Solidaritat: Perquè només el poble salva el poble.
  • Per Dignitat: Perquè no hi haurà normalitat fins que els ostatges tornin a casa i puguin accedir als càrrecs i responsabilitats que el poble els ha encarregat.
  • I com a denúncia: Perquè cap sistema polític que s’anomeni democràtic pot usar la persecució politicojudicial.

Entitats adherides

La iniciativa té el suport d’entitats cíviques i de drets humans i entre les primeres adherides hi ha

  • Associació Catalana pels Drets Civils, formada  per familiars dels presos i exiliats
  • Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
  • Caputxins de Sarrià
  • Centre d’Estudis Joan Bardina
  • Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN)
  • la Crida per la Llibertat
  • Fam de Llibertat
  • Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs
  • Grup Sant Jordi de Drets Humans
  • Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
  • Lluïsos de Gràcia
  • Òmnium Cultural
  • Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD – PV)
  • TeatRe amb R de República
  • Comitès Llibertat amb els Presos Polítics Represaliats Catalans.

El Dejuni és una acció que l’ANC impulsa fent seva l’experiència iniciada per l’ANC i Òmnium de Cornellà de Llobregat que, junt amb l’entitat Fam de Llibertat, el van dur a terme durant 40 dies dels mesos de novembre i desembre, fins el dia abans de les eleccions del 21D, amb la participació d’una seixantena de dejunadores i dejunadors.

Per a més informació: www.prouostatges.cat

L’ANC impulsa un dejuni públic per denunciar la repressió política de l’Estat

L’Assemblea Nacional Catalana i altres entitats populars i de drets humans han obert un web d’inscripcions per apuntar-se al dejuni públic i col·lectiu que es distribuirà arreu de Catalunya, en centres cívics i locals d’entitats i institucions.
Amb el dejuni, les entitats organitzadores es solidaritzen amb els presos i els exiliats per denunciar la repressió política de l’Estat espanyol contra el poble català i els seus representants legítims.

A cada espai de dejuni hi haurà diverses persones que dejunen, només prenent aigua, durant un mínim de dos dies i fins a un màxim d’una setmana, segons les seves possibilitats i lliure compromís.

Es faran relleus de manera que el dejuni es mantindrà el temps que es consideri convenient.

Per inscriure-s’hi només cal anar al web www.prouostatges.cat, triar el lloc on es vol fer el dejuni, marcar al calendari la data d’inici i quants dies es vol dejunar entre 2 i 7 i l’organització es posarà en contacte amb l’inscrit per donar-li més dades.

Es poden apuntar al dejuni les persones majors d’edat i, preventivament, fins a 75 anys. El dejuni serà d’un mínim de dos dies i d’un màxim de set dies seguits.

 

Manifest

El poble de Catalunya pateix una asfíxia cada dia més gran en la seva lliure expressió democràtica i l’existència de veritables ostatges polítics n’és la mostra més evident. Si els ostatges són persones retingudes per la força, per a l’alliberament de les quals s’exigeixen contrapartides des dels xantatges més diversos, els presos polítics i els governants catalans forçats a exiliar-se s’han convertit en ostatges inequívocs de l’Estat espanyol. I, com ells, també ho són centenars d’alcaldes i tantes altres persones d’organitzacions que treballen democràticament per l’emancipació nacional de Catalunya, víctimes d’una persecució politicojudicial convertida en causa general, que és un atac flagrant als drets més fonamentals de la persona.

Els líders polítics, empresonats sense judici o forçats a l’exili, són falsament presentats com a persones violentes, acusats d’uns delictes de rebel·lió i sedició inexistents i encausats per uns tribunals que no són competents, tal com defensen centenars d’experts en dret penal. Uns delictes inexistents, totalment irreals, construïts des de la imaginació dels qui dirigeixen els aparells politicojudicials d’un Estat on la separació de poders queda totalment en entredit. I un delicte imaginari és molt més perillós que un delicte real, perquè no té límits. I aquí, sense límits de cap mena, és on ens trobem en aquest estat que s’imposa, que vol intimidar tot l’independentisme i tots els defensors d’una democràcia amb drets reals, convertint tota la ciutadania en ostatges potencials.

Fa molts dies, inacabables dies, que esperem l’alliberament complet dels presos i el retorn dels exiliats, però això no està passant, ni tan sols quan s’ha constituït el nou Parlament de Catalunya, per al qual la majoria han estat elegits, després de les imposades eleccions del 21 de desembre. En una actitud revengista, el jutge del Tribunal Suprem que instrueix el cas, Pablo Llarena, els manté a la presó i en ordre de recerca, en una decisió d’escàndol, sense més explicació que la voluntat d’una humiliació personal i col·lectiva.

Ha quedat clar que qüestionar la indivisibilitat d’Espanya i reclamar el dret dels catalans a decidir el propi futur són els pitjors i més greus delictes que es puguin plantejar en la monarquia constitucional espanyola, on si no hi ha violència aquesta és inventada en els atestats policials. I on al mateix temps s’hi tolera alegrement que criminals de debò continuïn campant a veritable cos de rei i on les agressions de grups d’extrema dreta quedin impunes.

L’Estat espanyol ha mostrat la seva cara més ferotge i antidemocràtica i cal aturar-lo. És aquesta repressió política i persecució judicial que està infringint contra el poble de Catalunya el que denunciarem fent aquest dejuni col·lectiu en solidaritat amb els nostres presos polítics i exiliats.

Prou d’ostatges!

No hi ha prou presons per a tanta dignitat.

Llibertat per als presos polítics i exiliats!

dejuni_v4-05_0

Les Assemblees Exteriors i els CDR es mobilitzen per als presos polítics

Els catalans que viuen fora de Catalunya també volen denunciar que fa 3 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart continuen empresonats sense judici i denunciar que hi hagi presos polítics a l’Europa del segle XXI. Per això, les assemblees exteriors de l’ANC es mobilitzen aquests dies perdemostrar la seva solidaritat i participar a les protestes que s’estan fent a Catalunya.

L’ANC de França organitzarà avui dues protestes, una a París (18.30 h, Fontaine des Innocents) i una altre a Niça (18.30 h, Place du Palais de Justice), i ho fa conjuntament amb els CDR d’aquestes dues ciutats. ANC Polònia organitza una mostra de solidaritat a Varsòvia a les 18.00 h, a la Kolumna Zygmunta, Plac Zamkowy. ANC Alemanya es desplaçarà a Frankfurt per una acció a la Paulsplatz entre les 18.00-19.30 h. ANC de Brussel·les recollirà signatures per una postal gegant que s’ha d’enviar als presos polítics. Ho faran en ple centre de la ciutat universitària de Lovaina a partir de les 18.30 h (Ladeuzeplein).

Aquestes accions fan part d’una sèrie de reivindicacions que s’han fet amb el començament de l’any nou i que volen sensibilitzar la gent d’altres països sobre la situació que està patint Catalunya. Així l’ANC de Londres, conjuntament amb el CDR de la ciutat, va fer una protesta davant de l’ambaixada espanyola el 4 de gener i a Montpeller es va organitzar un debat amb el MHP Puigdemont el 9 de gener. La nit del 13 al 14 de gener, el CDR de Brussel·les – com a primer acte – va decorar l’entorn de la Comissió Europea amb llaços grocs.

Les entitats sobiranistes repartiran 20.000 banderoles per la llibertat dels presos polítics al partit Barça-Celta

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Plataforma Pro Seleccions Catalanes i Drets repartiran 20.000 banderoles per la llibertat dels presos polítics als aficionats que vagin a a veure el Barça-Celta d’aquest dijous al Camp Nou.

Les entitats també han previst desplegar dues grans pancartes amb els lemes “llibertat” i “freedom” al començament del partit. L’acció també compta amb el suport del CDR Barça, de recent fundació.