La comunitat rifenya i amaziga, i diverses entitats de defensa del DDHH de Catalunya, inclosa l’Assemblea, han impulsat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per demanar l’alliberament dels activistes del Moviment Popular del Rif (Hirak) al Marroc.
La proposta de resolució, que es va registrar ahir dimecres al Parlament, recorda que fa cinc anys que els líders del Hirak estan a la presó per exercir els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió de forma pacífica. El seu líder, Nasser Zefzafi, i uns altres dos activistes, Nabil Ahamjik i Samir Ighid, van ser condemnats a les penes més altes, de 20 anys.
Les organitzacions que hi donen suport són l’Assemblea, Amnistia Internacional, la Casa Amaziga de Catalunya, el CIEMEN, Hirak Catalunya, la Fede.cat, NovAct, Òmnium Cultural, SUDS i Canal EuroArab.
Es vol aprofitar aquest cinquè aniversari de les condemnes per demanar a les autoritats marroquines l’alliberament dels activistes empresonats i exigir la protecció dels drets individuals i col·lectius del poble rifeny, així com investigar de forma independent els possibles casos de tortura i maltractaments per part d’agents policials a les persones detingudes per participar o donar suport a les protestes.
El Rif és un territori del nord del Marroc d’identitat i llengua amazigues i que la comunitat amaziga instal·lada a Catalunya se situa entre les 100.000 persones i les 200.000 persones, cosa que fa de l’amazic la tercera llengua en parlants per darrere del castellà i el català.
Pels vincles culturals amb el poble amazic i rifeny i pel compromís amb els seus drets humans individuals i col·lectius demanem a les institucions de Catalunya, Espanya i Unió Europea que pressionin el Govern del Marroc per l’alliberament del Hirak Rif.
L’Assemblea, en col·laboració amb el CIEMEN, va organitzar un acte amb la comunitat rifenya i amazic a mitjan any passat on denunciava aquesta realitat. També ha mantingut reunions periòdiques amb representants, i ha participat en diverses manifestacions en suport dels presoners del moviment Hirak.
L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest matí l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que ha tingut lloc el cap de setmana a la Universitat Politècnica de Catalunya. La Conferència tenia l’objectiu d’aglutinar totes les entitats per debatre, teixir sinergies i consensos per materialitzar un marc comú del moviment independentista. Aquesta estratègia convergirà en un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
L’acte de cloenda ha comptat amb la presentació de l’actriu i activista independentista, Carme Sansa, i tres relators, corresponents a cada un dels tres fronts de treball que figuren al Full de Ruta de l’Assemblea: el Front Civil, l’Institucional i l’Internacional.
Anthony Sànchez, activista social, fundador de Joves Nous Catalans i Secretari Nacional de l’Assemblea, ha incidit en el debat sobre la mobilització sostinguda i la desobediència civil, la renovació del discurs en clau nacional i independentista i sobre els espais de poder i la societat civil. Ha recordat la importància de la mobilització i la conscienciació, l’aprenentatge i la formació en “formes legítimes de lluita com la desobediència civil, l’autodefensa, la no-cooperació, l’acció directa”, la necessitat de crear “campanyes de desobediència que afebleixin els poders fàctics de l’Estat” per assolir una república Catalana.
També ha remarcat la necessitat de “generar aliances que es materialitzin amb un element permanent de coordinació entre col·lectius independentistes […] per enfrontar-nos a l’Estat espanyol i al Govern autonomista”, i ha volgut recordar la necessitat de “construir una identitat compartida amb el català com a llengua comuna i una república de llibertats”.
Uriel Bertran, economista, exdiputat del Parlament de Catalunya i coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea, ha remarcat que “és crucial no defugir el conflicte, sinó guanyar-lo.” Alhora, ha destacat la necessitat d’un lideratge comú per “dirigir i coordinar les accions de forma més eficient”, que “no arrosseguin els llastos del passat”, i ha reivindicat les aliances entre els moviments sobiranistes dels Països Catalans, però sense imposar un únic criteri.
També s’ha destacat en els debats la necessitat d’aprendre de la pròpia història, de la tardor de 2017, de l’error de “cedir en un model de mer repartiment de partits com el cas de JuntsxSí” o de “suspendre la DUI del 10 d’octubre i no fer-la efectiva el 27 d’octubre.” D’aquesta manera, es plantejava la Llista Cívica, un instrument per “avançar condicionant i pressionant les formacions independentistes per fer la independència”, amb “l’objectiu prioritari de fer efectiva la declaració d’independència abans de l’elecció de la presidència de la Generalitat.”
Bertran ha recordat que la Llista cerca la unitat de l’independentisme; no fragmentar-lo, sinó “forçar unitat estratègica”, amb la capacitat de “recollir el vot independentista que s’està abstenint per evitar perdre la majoria independentista al Parlament” amb un model transversal i atractiu. En els debats s’ha admès el perill de caure en “la inèrcia de les institucions” i que calen “mecanismes de control, compromisos amb la DI i codis ètics”.
Finalment, ha recordat la importància de la cara econòmica de la independència, “ser conscients dels costos de la transició cap a un nou estat, que cal començar a reduir des d’ara mateix”, amb “una agència tributària catalana, una autosuficiència energètica, alternatives de finançament externes amb altres estats i entitats, i una caixa de solidaritat externa als governs espanyol i català”.
Tot seguit, Olga González, secretària nacional de l’Assemblea, ha incidit en la importància de “parlar el llenguatge dels estats, sobre la base d’interessos i poders”, sense esperar res dels “actors polítics supraestatals com la Unió Europea”. D’altra banda, també ha assegurat que “cal tenir present que de cara al món, la desestabilització de l’Estat pot ser més costosa que la nostra independència, i cal superar el trauma històric dels catalans amb el pactisme i pensar en termes d’estat”.
A la ponència, es va destacar que calia “aprendre dels errors de 2017”. No es va executar la independència al moment clau ni es va mantenir la mobilització massiva al carrer, i es va introduir la idea de “projectar-nos com a futur estat amb atractius econòmics i estratègics, amb un llibre blanc sobre com funcionaríem si fóssim un estat independent.” Provocar repressió d’alta intensitat per part d’Espanya, establir relacions amb altres estats i reconèixer el Consell de la República com a agent d’internacionalització del cas català, van ser altres idees que van sorgir.
A continuació, el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha entrevistat als activistes independentistes Marcel Vivet i Àngels Martínez sobre la importància de la conferència, el moment en què es troba el moviment i els passos a seguir. Vivet ha recordat com ha viscut la repressió per haver exercit el seu dret a la manifestació: “Estic inhabilitat per ser escollit en eleccions; això demostra que la meva és una condemna política i que Espanya fa un ús interessat de la justícia», mentre que Martínez ha fet una crida al coratge: «Cal no defugir el conflicte i creure’ns que podem afrontar-lo amb moltes possibilitats de guanyar-lo. Quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge; és el millor antídot.”
Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha agraït la participació dels particulars, les entitats i els voluntaris que han fet possible que la Conferència es dugués a terme, i l’ha reivindicada com l’origen d’un nou embat: “aquesta Conferència Nacional no s’acaba aquí, és un començament, una terra fèrtil per a la independència; cridarem per crear un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència“. També ha reconegut l’Assemblea com un eix vertebrador del debat: “ho hem sentit molt durant la conferència, cal un debat per estructurar un treball en xarxa, trobar sinergies entre nosaltres per avançar plegats, sense renunciar al plantejament de cada entitat. L’Assemblea ho ha fet possible i ho continuarem fent.”
Més de 57 entitats de la societat civil han assistit a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua, USTEC-STES i Comissió de la Dignitat, entre altres. Més de mig miler persones han passat per la Conferència Nacional, i han pogut afegir les seves contribucions a les conclusions presencialment i telemàticament.
L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
Aquest 8 de març sortim al carrer per reivindicar el feminisme i denunciar un sexisme atàvic que es perpetua en diferents formes.
Des de l’independentisme reivindiquem la llibertat de les decisions col·lectives, però també les individuals, lligades a la dignitat de la persona i l’erradicació d’una discriminació de gènere que perdura en el temps i que s’estén a tots els àmbits personals i socials.
El feminisme és la lluita pel respecte i la igualtat, s’oposa a la dominació de tota mena, i és la premissa necessària per aconseguir una societat realment justa, democràtica, lliure i plural. Les guerres com la que s’està vivint a Ucraïna o la situació de les dones a l’Iran ens mostren una espiral de violència que ha d’acabar.
Les reivindicacions del 8M són totes, també i molt especialment les de cada dia. La lluita és constant per eliminar estereotips, la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, i construir un canvi de paradigma de plena i efectiva igualtat d’oportunitats sense discriminacions per raó de gènere.
Malgrat els avenços aconseguits en les últimes dècades, el 95% de les persones que redueixen la seva jornada de treball per tenir cura d’un tercer són dones; la bretxa salarial entre homes i dones al nostre país se situa en el 19,7%; també les diferències en pensions, atur i les dobles i triples jornades de treball. Mostren la precarietat i la pobresa feminitzada. I no oblidem que l’any 2022 van ser assassinades 12 dones a mans de les seves parelles o exparelles i van créixer les denúncies per violència de gènere i per agressió sexual enmig del greu gir legislatiu exculpatori i la deshumanització del sistema judicial. En l’àmbit polític la dona continua menystinguda.
Entre les metes de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides es preveu assolir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes, i la reducció de desigualtats, instant a garantir la igualtat d’oportunitats promovent legislacions, polítiques i mesures adequades per aconseguir-ho.
Aquest també és l’objectiu que anima a l’independentisme a poder prendre les necessàries decisions en aquest àmbit. Recordem que el Tribunal Constitucional ja ha declarat expressament que el Parlament de Catalunya no pot legislar sobre prevenció d’assetjament sexual a les empreses, ni sobre plans d’igualtat, ni sobre la presència de dones i homes a la negociació col·lectiva, ni sobre la incorporació de la perspectiva de gènere als expedients de regulació d’ocupació, tampoc als de prevenció de riscos laborals.
La lluita per la nostra llibertat com a persones no està desvinculada de la nostra lluita col·lectiva, volem aconseguir una societat sense invisibilitzacions de les dones i menysteniment de les tasques de cura, i on els valors del respecte a les decisions individuals i la participació en les polítiques públiques ens porti a la igualtat efectiva, aquesta és la veritable capacitat de transformació social que té el feminisme.
Aquest 8 de març, celebrem que les dones som aquí.
Ni guerra que ens destrueixi, ni pau que ens oprimeixi.
L’Assemblea Nacional Catalana està tancant els últims detalls de Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que tindrà lloc l’11 i el 12 de març al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. Com es va anunciar el passat 2 de febrer, l’objectiu de la Conferència és consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions extretes dels debats, i constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència després de la Conferència.
Ja s’han confirmat tots els ponents, com l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa; Elisabet Almeda, catedràtica de Sociologia a la Universitat de Barcelona i activista feminista; Toni Fitó, vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona; Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica en Economia a la Universitat de Barcelona; Jaume Ventura, Doctor per Harvard, catedràtic a la Pompeu Fabra; Alexandra Vallugera llicenciada en ciències polítiques a la Universitat de Bergen, Noruega, i màster en Economia i Desenvolupament Internacionals per CIDOB; o Zahia Guidoum, coordinadora de Decidim País Valencià i membre del Catalonia Global Institute.
Entre les ponències es troben títols com “Noves formes d’institucionalització”, “Impuls polític institucional i lideratge de l’independentisme unilateral”, “La transició cap a la independència: aspectes econòmics” o “Espais de poder i societat civil. El control necessari de les eines de país”, entre altres. S’espera que més de quaranta entitats i mig miler persones passin per la Conferència Nacional, que podran afegir les seves contribucions a les conclusions i se sumaran a les d’aquelles persones que ho hagin fet telemàticament.
Cada ponència tindrà una o diverses persones ponents i una dinamitzadora, que introduiran diversos punts de debat, i obriran diversos torns perquè cada participant – sigui representant d’una entitat o particular- pugui fer les seves aportacions, que es recolliran per part d’un relator. Totes les aportacions es valoraran per introduir-les a les conclusions de la cloenda i en un document que es publicarà posteriorment.
Els temes dels debats estan emmarcats en els tres fronts que figuren en el full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional; i tractaran de la confrontació amb l’estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre altres. Les persones inscrites podran participar en les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.
El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14 h, mentre que a partir de les 16 h serà el torn dels particulars, que tindran fins a les 20:30 h per debatre els diferents temes. El diumenge 12 a les 11:30 h se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats, i que es podrà seguir en directe pel canal de YouTube de l’Assemblea.
Més de 40 entitats de la societat civil han confirmat la seva presència a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua i Comissió de la Dignitat, entre d’altres.
L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
El diumenge 26 de febrer, a Sabadell, es farà una manifestació dels Vallesos contra el Quart Cinturó. Hi haurà diverses convocatòries locals per confluir a les 12.00 h a la plaça Creu Alta de Sabadell.
El dissabte 11 i diumenge 12 de març, al Campus Nord de la UPC a Barcelona, es durà a terme la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista.
La data límit per fer la preinscripció és el 15 de febrer. Rebreu un correu de confirmació de la preinscripció i properament rebreu un altre correu amb les indicacions per fer la inscripció final a l’acte, on haureu d’indicar a quina ponència voleu assistir i altres camps importants. Mantingueu-vos atents a la vostra bústia de correu electrònic.
Recordeu que les places són limitades, però podreu fer les vostres aportacions a la mateixa inscripció en cas que no quedin places o no hi pugueu assistir.
La cloenda de diumenge amb totes les conclusions també es podrà seguir en directe al canal de YouTube i a través dels canals habituals de comunicació de l’Assemblea.
L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí en roda de premsa les novetats de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que es va anunciar en primícia el passat 1 d’octubre. La conferència es basa en la determinació de fer efectiva la declaració d’independència de Catalunya i es proposa definir, col·lectivament, quines són les actuacions necessàries a dur a terme per les institucions i el moviment social. Les inscripcions estan obertes fins al 15 de febrer.
La Conferència tindrà lloc l’11 i el 12 de març, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14h. A partir de les 16h serà el torn dels particulars, que tindran fins les 20:30h per debatre els diferents temes. El diumenge 12, a la tarda, se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats.
Els temes dels debats estan basats en els tres fronts que figuren en el Full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional, i tractaran de la confrontació amb l’Estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre d’altres. Les persones inscrites podran participar a les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha estat l’encarregada de presentar el context polític de la Conferència: “L’objectiu d’aquesta Conferència Nacional és constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència i consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions de la Conferència”. A més, ha recordat que ja fa mesos que està en preparació: “Portem ja més de 30 conferències Horitzó 2023-2025: Independència, on s’hi han recollit moltes idees que es tindran en compte per la Conferència”.
El Coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Josep Lluís Rodríguez, ha explicat que “Hi ha 7 ponències que corresponen als tres àmbits d’actuació de l’Assemblea, el front civil, el front institucional i el front internacional.” A més, ha incidit en la confirmació de la participació de les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República i la Intersindical.
Aquest proper dimarts 31 a les 16:30 el rei espanyol farà un acte a Barcelona (Auditori CCIB al Fòrum) per fer entrega dels despatxos als nous jutges.
Us animem a totes a venir a les 15:30 h a la Plaça Leonardo Da Vinci i Plaça d’Ernest Lluch i Martín a demostrar una vegada més que no és benvingut a la nostra terra.
Unes 30.000 persones han assistit a la protesta que l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, i gairebé una quarantena d’entitats, han organitzat avui a la muntanya de Montjuïc. La convocatòria estava programada a les 9 h, on ha tingut lloc la trobada de totes les entitats convocants amb una fotografia grupal.
Els assistents a la manifestació han omplert la Font Màgica i les zones pròximes, inclosa l’avinguda de Maria Cristina, amb multituds que arribaven fins a la plaça d’Espanya. Tot seguit, el tinent d’alcalde d’Elna, Pere Manzanares, i Gemma Pera, represaliada per les mobilitzacions de suport a Pablo Hasél, han dut a terme la lectura d’un manifest unitari, alertant de la falsa imatge de normalitat que els governs francès i espanyol pretenien mostrar amb la seva cimera.
Ambdós han denunciat la no-resolució del conflicte polític i la vulneració sistemàtica de drets fonamentals, amb exiliats i més de 4.200 represaliats per defensar drets democràtics, i han recordat que l’única normalitat democràtica als Països Catalans és la mobilització contínua i transversal d’una societat decidida a defensar les seves llibertats nacionals, a exercir els seus drets civils i polítics i a viure en una República catalana, independent, justa i lliure per a tothom.
En declaracions als mitjans de comunicació, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha indicat: “Amb aquesta protesta molt multitudinària volem certificar que el procés és ben viu, que no s’ha acabat res. Diem a Pedro Sánchez i Emmanuel Macron que Catalunya és una nació sencera que vol decidir les seves pròpies polítiques. Aquest acte vol decidir per nosaltres sobre projectes que afecten el nostre territori, i volem expressar que aquesta mostra de força no és ben rebuda pel poble de Catalunya.”
Feliu ha afegit que “volem veure reconegut el nostre dret a l’autodeterminació, volem ser reconeguts com a nació que som amb els nostres drets fonamentals, la nostra llengua, i així ho demostra la nostra força de mobilització.”
A les 10:30 h, moment en què Sánchez i Macron entraven al MNAC, ha tingut lloc una xiulada massiva de protesta que ha durat diversos minuts, per mostrar el desacord del moviment independentista cap a la cimera. En acabar la concentració, els manifestants han continuat la protesta i dirigint- se a la plaça de Sant Jaume, el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, ha estat víctima d’un cop per part d’un agent antiavalots del cos dels Mossos d’Esquadra. Des de l’entitat denunciem aquest atac contra la seva llibertat de manifestació pacífica i estudiarem quines mesures legals prendre sobre això.
La unitat i la transversalitat de la convocatòria unitària d’avui estava garantida per gairebé una quarantena d’entitats de la societat civil, com l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Intersindical-CSC, la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC), la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i el Front Comú Contra la Repressió, entre altres.
Òmnium Cultural, el Consell de la República i l’Assemblea Nacional Catalana han anunciat aquest matí la localització i hora de la mobilització unitària davant la cimera que el proper dijous, 19 de gener, reunirà a Barcelona els presidents espanyol i francès. Les entitats han convocat la concentració a les 9h a Columnes de Puig i Cadafalch (Pl. de Carles Buïgas), a Montjuïc, una hora abans del conclau, des d’on es farà un clam en contra de la repressió de la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura.
L’anunci s’ha dut a terme en roda de premsa a la mateixa localització, on la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el president d’Òmnium, Xavier Antich, i el Responsable de Relacions amb l’AR i Relacions Institucionals del Consell de la República, Toni Castellà, acompanyats de representants de les entitats adherides, han anunciat les novetats de la convocatòria i han fet declaracions davant dels mitjans.
Toni Castellà, Responsable de Relacions Institucionals del Consell de la República, ha destacat que “la cimera francoespanyola a Barcelona és una provocació i, per tant, fem una crida al poble de Catalunya: entitats, institucions, ciutadania a participar 19G, per demostrar que el procés no ha acabat”, i ha sentenciat “davant la seva voluntat de certificar el que volen, nosaltres certifiquem que Espanya no és un estat de dret”.
A continuació, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha interpel·lat al president espanyol: “Senyor Sánchez, aquí no s’ha acabat res! Les operacions de màrqueting per aparentar que el conflicte polític ja no existeix no acabaran amb la voluntat d’autodeterminar-nos. No hi pot haver normalitat mentre es neguin i es vulnerin els nostres drets”. A més, ha afegit “Dijous ens mobilitzarem de manera unitària i transversal. Hi ha un conflicte polític ben viu i un Estat que es nega a resoldre’l per la via democràtica, malgrat pretengui fer veure davant la comunitat internacional que aquí no passa res”
Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu ha insistit en què “Aquest acte ve a demostrar que Catalunya no és part de l’estat espanyol, que no es poden fer actes de dominació on es prenen decisions que afecten a Catalunya amb un interès estatal. Aquí no s’ha acabat res, independència, països catalans i prou repressió”, i ha reblat: “En nom de l’Assemblea, considerem contradictòria la decisió del President Aragonès d’assistir a la cimera i expressar disconformitat a ala vegada anant a la manifestació”
Ja són més de trenta les entitats que s’han unit a la convocatòria, com l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Intersindical-CSC, la Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya(USTEC), la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya i el Front Comú Contra la Repressió, entre altres.
Les tres entitats convocants han fet una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig cap a la repressió judicial de l’Estat espanyol, que no s’ha donat cap solució política al conflicte, com demostra que encara hi hagi representants del moviment a l’exili, i 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre, que s’han d’afegir a les més de 4.000 persones represaliades pel seu activisme independentista.
El Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural es van reunir ahir dissabte i van acordar impulsar una mobilització unitària davant la cimera que el proper dijous, 19 de gener, reunirà a Barcelona els presidents espanyol i francès. Alhora, van consensuar obrir i ampliar aquesta crida a la mobilització a tot el teixit social, civil i popular del país. Ahir mateix ja van contactar amb nombroses entitats, organitzacions i associacions per convidar-les a sumar-se a la iniciativa. En les darreres hores ja s’hi han adherit: l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), el CIEMEN, la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).
La mobilització social unitària es durà a terme davant l’indret definitiu on tingui lloc el conclau. El Govern espanyol ha referit diverses vegades que venia a Barcelona, també, per certificar la fi del procés. Les tres entitats independentistes ho consideren una provocació, una fantasia i una falsedat tenint en compte que no s’ha donat cap solució política al conflicte, que encara hi ha representants del moviment a l’exili, i que hi ha 500 persones pendents de judici per causes relacionades amb el referèndum de l’1 d’octubre i la posterior repressió de l’Estat, que ha afectat més de 4.000 persones.
Les entitats van compartir ahir diverses valoracions. Entre elles, que la voluntat d’independència és més viva que mai, que no són els governs d’Espanya i França els que representen, sinó els que reprimeixen la nació catalana, les seves gents i la seva llengua i cultura. En aquest sentit, la mobilització també vol ser un clam per la defensa del català i de la immersió lingüística educativa des del carrer i incorporarà les demandes de la Catalunya Nord, on el català està sent perseguit pel seus ús en els plenaris municipals.
En els propers dies es convocarà una roda de premsa, també unitària, per avançar els detalls de la present iniciativa.
Arriba l’Horitzó Joan Fuster, un cap de setmana d’actes centrats en els eixos d’unió entre els territoris catalanoparlants. El punt de trobada serà a la Sala La Bohemia, a Castelló de la Plana, el 17 i 18 de desembre, i vol abastar públics de totes les edats que comparteixin els ideals del fusterianisme.
Els actes començaran el dissabte 17, a partir de les 10:45h, amb una taula rodona centrada en l’estratègia cap a la independència de les nacions catalanoparlants, amb la participació de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, la coordinadora de Decidim País Valencià, Zahia Guidoum, i una representació de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.
Tot seguit s’organitzarà una altra taula, aquesta vegada sobre la llengua, amb Gerard Furest, filòleg, sindicalista i activista per la llengua, Alexandra Uso, presidenta d’Escola Valenciana, i Neus Sànchez, professora i activista. Els actes del dia culminaran amb la manifestació “Una llengua per guanyar”, en honor a Joan Fuster, i amb un concert al vespre amb artistes com Parint Versos, Al Tall i la Unió Musical del Grau, Lola Bou i Manel Brancal, entre altres.
El diumenge 18, tindrà lloc la última taula rodona, on es plasmarà la memòria de Joan Fuster amb una mirada cap al futur, per establir l’existència d’un marc nacional compartit. Comptarà amb la participació de Toni Infante, portaveu de la campanya Reciprocitat Ara i de la Crida pel Finançament, Elisenda Paluzie, expresidenta de l’Assemblea i catedràtica d’Economia, i Fanny Tur, exconsellera de cultura del Govern balear, historiadora, i activista cultural.
Horitzó Joan Fuster vol ser la primera de moltes edicions per posar en comú els nexes identitaris entre els països de parla catalana i enfortir encara més els llaços històrics, socials i culturals que uneixen a tota la ciutadania de les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya, que té consciència nacional i aspiracions per assolir la independència.
Totes aquelles persones que hi vulguin assistir ho poden fer a través d’aquest enllaç.
Més de 10.000 persones han assistit a la manifestació organitzada per l’Assemblea en contra del nou delicte de desordres públics agreujats, un èxit rotund en una data que marcava la imposició d’una constitució aliena, i ara també l’amenaça de la repressió agreujada contra els moviments de base, i sobretot el moviment independentista.
La manifestació ha començat a Pla de Palau, ha avançat pel Passeig d’Isabel II, i ha agafat Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, per recórrer el carrer de Jaume I fins a plaça de Sant Jaume. Allà, milers de persones envoltaven l’escenari, des d’on els organitzadors de la mobilització han demanat al Govern que aturi els pactes amb un estat que només augmenta la repressió contra el moviment independentista.
Albano Dante Fachin ha estat l’encarregat de presentar l’acte, on ha participat el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, Teresa Rossell en nom de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Nacho Pallàs de Meridiana Resisteix, Enric Majó dels Comitès de Defensa de la República, Clara Borrero i Adrián Sas de les Plataformes Antirrepressives de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu.
En el seu discurs, Fachin ha destacat que “malgrat els esforços per desmobilitzar-nos, molts hem fet el pas de sortir al carrer i trobar-nos” i que “el dret de vaga es guanya fent vaga, el dret a manifestació es guanya fent manifestacions, no pactant als despatxos de Madrid”. Jordi Pesarrodona ha remarcat que l’Estat espanyol “vol que qualsevol col·lectiu es quedi a casa, però continuem omplint els carrers de dignitat, de fermesa i convicció. Només hi ha un camí: la independència!”. La representant de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Teresa Rossell, ha destacat que “ens van entabanar amb la frase de recuperar les institucions. Més enllà de recuperar la legalitat espanyola i un context de submissió, a data d’avui no han recuperat res”.
Nacho Pallàs, de Meridiana Resisteix, ha destacat: “ens volen desmobilitzades, volen enterrar el referèndum de l’U d’Octubre, però el mandat és ben viu!”, mentre que Enric Majó, dels Comitès de Defensa de la República, ha reblat que “L’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat ens han perseguit i criminalitzat. Els fem por i ens volen desactivar. Per això els represaliats es compten per milers”. Adrián Sas i Clara Borrero, de les Plataformes Antirepressives de Barcelona i Ponent, han celebrat l’èxit de la convocatòria i han destacat que estaven “cansats de rebre cops de la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra vam decidir exercir el dret a l’autodefensa”.
Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “ens van vendre un fals diàleg, ens van vendre que s’havia derogat el delicte de sedició. Però la lletra petita era una jugada més del Govern espanyol cap a la repressió”, i ha expressat que “esperem que cap partit català doni suport i que no s’aprovi aquesta reforma perquè cada paraula d’aquest article està feta per penalitzar el moviment independentista”. Finalment, Feliu ha recordat que “ara els fem més por que mai, això vol dir que tenim la independència més a prop que mai”.
Més de seixanta entitats han donat suport a la convocatòria, i les assemblees territorials de l’entitat han mobilitzat també27 autocars de diversos punts de Catalunya. Ara l’entitat emplaçael Govern a no pactar cap nou delicte repressiu contra el moviment independentista, i crida a derogar el crim de sedició sense una contrapartida repressiva.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència ara!
Aquest dimarts, dia 6 de desembre, l’Assemblea Nacional Catalana organitza una manifestació en contra del nou delicte de desordres públics agreujats. De cara a la mobilització, que començarà a les 12h a Pla de Palau, l’entitat va publicar un manifest fent crida a les entitats de la societat civil perquè donessin suport a la mobilització en contra del nou delicte, que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.
D’aquesta manera, més de mig centenar d’entitats ja han aportat la seva signatura al manifest, validant la convocatòria i donant-li encara més força de participació. Organitzacions com el Consell de la República, Debat Constituent, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, NovAct, l’Observatori del sistema penal i els drets humans de la Universitat de Barcelona, Meridiana Resisteix o el CDR Nacional, formen part de les més de seixanta organitzacions que ha donat suport a la convocatòria.
L’acte polític estarà presentat per Albano Dante Fachín, i comptarà amb la participació de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, la FNEC, la Plataforma Antirrepressiva de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu. Lallista completa d’entitats signants es pot consultar al manifest publicat al web de l’Assemblea, que resta obert per a què s’hi uneixin més organitzacions.
L’Assemblea estén la mà a qualsevol entitat de la societat civil, independentista o no, perquè s’uneixin a la convocatòria fins a darrera hora. És un moment crític per al dret de protesta i calen totes les forces per evitar que aquest nou delicte sigui una realitat.
Aquest 6 de desembre cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!
Aquest matí, l’Assemblea ha organitzat una roda de premsa a la seu del carrer Marina, 315, on ha presentat els últims detalls de la manifestació del pròxim dimarts 6 de desembre, a Barcelona. Recordem que la manifestació està convocada a Pla de Palau a les 12 h, des d’on avançarà fins a Via Laietana i tombarà al carrer de Jaume I per acabar a plaça de Sant Jaume.
Una quarantena d’entitats ja s’ha sumat al manifest, entre les quals destaquen el Consell de la República, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, el Segcat o la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Ponent, entre d’altres. Recordem que les entitats encara poden afegir-se al manifest i a la manifestació a través del web de l’Assemblea. També s’han confirmat una vintena d’autobusos des de diferents punts de Catalunya, però s’espera que es se’n puguin afegir més durant el cap de setmana.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha recordat que l’entitat “va analitzar de seguida que aquesta redacció augmentaria la repressió i finalment moltes entitats ho han anat veient i s’hi han sumat”, i ha reblat que “Un dels punts on s’incideix a reforçar la penalització en la nova reforma, és en els desordres públics causats per una ‘multitud idònia’, i això incideix clarament en les mobilitzacions de l’independentisme.”
El coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, ha remarcat que “el nou delicte de desordres públics també penalitza la proposta i la conspiració de fets que s’acabin considerant desordres. Una reunió de l’Assemblea on es plantegessin mobilitzacions com les que s’han fet podria ser interpretada com a conspiració”. Però també ha alertat a “l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat -que de moment dona suport a la reforma- que l’Assemblea no té por, i que seguirem mobilitzant-nos per defensar els nostres drets.”
Finalment, la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Esther Güell, ha remarcat que “Hem de ser una ‘multitud idònia’ per demostrar que no estem d’acord, que ni l’Assemblea ni la resta d’entitats ens empassem aquesta reforma. Cal sortir, ara, ja, no podem esperar perquè ja no hi serem a temps.”
Aquest 6 de desembre, cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.
Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 