El dimecres 15 d’abril, a Sabadell, es farà la presentació del llibre “Catalunya: ànima de república?“ A càrrec del seu autor, Aleix Sarri.
L’acte començarà a 19.00 a l’Espai Àgora, Sol i Padrís 93.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha celebrat aquest dissabte el simposi “L’independentisme davant un nou cicle electoral” a l’Auditori de la Casa del Mar de Barcelona. Amb l’objectiu d’obrir el debat incorporant mirades diverses i començar a construir propostes concretes per encarar el nou escenari polític amb més solidesa i unitat, la jornada d’anàlisi i debat ha posat el focus en la necessitat de redefinir l’estratègia del moviment després de la pèrdua de l’hegemonia institucional en el darrer cicle electoral.
Josep Vila, coordinador d’Incidència Política, ha obert el simposi amb un record emocionat per l’activista Blanca Serra, sòcia de l’ANC, que ens ha deixat aquesta nit.
L’acte s’ha estructurat en dues parts. En primer lloc, el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal, ha analitzat el cicle electoral 2023-2024 i n’ha extret conclusions sobre els factors que han portat a la pèrdua de l’hegemonia independentista. Partal ha explicat que la davallada del vot independentista té causes molt diverses, i n’ha remarcat “la decepció col·lectiva, la incapacitat dels partits per mantenir-se units i la repressió espanyola”.
Tot seguit, una taula rodona amb Ferran Mascarell, Carme Garcia Suàrez, Mercè Amich Vidal i Xavier Díez ha abordat les bases per a la construcció d’una nova hegemonia.
Entre les idees compartides, s’ha posat de manifest la necessitat de superar debats estèrils i reforçar les estructures del moviment. La politòloga i analista econòmica Mercè Amich ha advertit que “cal defugir el fals dilema entre un ‘nacionalisme excloent’ i un ‘independentisme de majories’ que esdevingui innocu”, i ha defensat la construcció d’“estructures sòlides de defensa de l’interès nacional al marge dels cicles electorals”.
En la mateixa línia, l’historiador Xavier Díez ha apostat per ampliar la base del moviment i evitar exclusions: “Un moviment independentista exitós ha de contenir la representació de tota la societat”, i ha remarcat la necessitat d’“un pacte de no agressió” entre les forces independentistes, inclosa Aliança Catalana, per evitar que les institucions catalanes quedin en mans del que ha definit com el “front nacional espanyol”.
Per la seva banda, l’activista i experta en mediació i resolució de conflictes, Carme Garcia Suàrez ha posat l’accent en la reconstrucció de la confiança i la connexió amb la ciutadania:“L’abstenció no és desinterès: és una demanda d’honestedat i compromís”, i ha defensat que “no guanyarem per ser els més cridaners, sinó per ser els que connectem més amb la gent i esdevinguem imprescindibles en la seva vida quotidiana”. Garcia també ha reivindicat el paper de l’ANC com a “paraigua i connector de majories”.
Per altra banda, l’historiador i consultor Ferran Mascarell s’ha endinsat en el concepte de l’hegemonia. Ha explicat que hi ha dos processos de construcció d’hegemonia: un, el fa l’Estat espanyol, i l’altre, el poble català. L’historiador ha sigut contundent: “El poble català és un constructe polític desmillorat perquè ens fallen algunes pedres essencials com els partits polítics”. Mascarell ha fet també una apreciació amb mirada històrica del debat públic: “Durant deu anys el catalanisme independentista va marcar el debat sobre la taula; ara ho està fent l’Estat espanyol”.
El simposi ha volgut anar més enllà de la reflexió puntual i establir les bases d’un procés continu de debat i elaboració estratègica. En aquest sentit, els assistents han pogut formular preguntes i també podran fer aportacions per escrit fins al 18 d’abril,amb l’objectiu d’enriquir les conclusions de la jornada i contribuir a una presa de decisions més sòlida i compartida.
Amb aquesta iniciativa, l’ANC referma la seva voluntat d’actuar com a espai de trobada i impuls estratègic del moviment independentista, amb la mirada posada en la recuperació de la iniciativa política i la construcció d’una nova hegemonia que permeti afrontar el proper cicle electoral amb més garanties d’èxit.
L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi L’independentisme davant un nou cicle electoral, que celebrarem el dissabte 11 d’abril, a l’Auditori de la Casa del Mar de Barcelona (carrer Albareda, 1-13), de 10 a 13:45 h.
Comptarà amb dues parts diferenciades:
És un moment clau, i la teva participació també ho serà. Cal inscripció. Si encara no ho has fet, te’n recordem l’enllaç.
Aquests són els actes comarcals de presentació dels candidats del Vallès Occidental.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)ha participat en la Supplementary Human Dimension Meeting I 2026 de l’Organització per la Cooperació i Seguretat a Europa: Lawmaking for Democratic Resilience, on ha intervingut en dues sessions per exposar les seves preocupacions per la reducció de l’espai cívic, la criminalització de la dissidència política i la manca de mecanismes efectius de control judicial a l’Estat espanyol en relació amb el moviment independentista català.
En representació de l’organització, la secretària nacional Teresa Calveras ha intervingut a la Sessió II: Societat civil i supervisió independent en defensa de la legislació democràtica, on ha subratllat que la qualitat de la legislació democràtica depèn de la capacitat real de la ciutadania i de la societat civil per influir en l’elaboració de les lleis. Calveras ha advertit que aquest principi s’ha vist erosionat en el cas català.
Ha explicat que després del referèndum d’independència del 2017, l’Estat espanyol va traslladar el conflicte polític a l’àmbit penal, utilitzant disposicions penals àmplies, com delictes d’ordre públic, narratives antiterroristes o interpretacions expansives del delicte de desobediència, contra representants polítics i mobilitzacions pacífiques vinculades al moviment d’autodeterminació de Catalunya.
A la Sessió III: Revisió judicial i responsabilitat en la legislació democràtica, l’ANC ha posat el focus en les deficiències del control judicial a Espanya. Calveras ha recordat que la independència judicial és essencial per a la democràcia, però ha advertit que la politització del poder judicial espanyol ha debilitat l’efectivitat del control judicial en casos relacionats amb l’activisme polític català.
També ha fet referència al Catalangate, denunciant que malgrat les preocupacions expressades per relators especials de les Nacions Unides, les investigacions avancen lentament, les víctimes no han rebut cap reparació i les recomanacions dels organismes internacionals continuen sense aplicar-se. A més, Calveras ha assenyalat que l’espionatge –justificat amb arguments vinculats a la seguretat nacional– no ha respectat els principis de necessitat i proporcionalitat requerits, ja que es va utilitzar contra activitats polítiques pacífiques i legítimes.
Finalment, l’Assemblea Nacional Catalana ha fet una crida als estats participants i a les institucions de l’OSCE perquè reforcin les garanties d’independència judicial, assegurin l’accés efectiu a la justícia i protegeixin l’espai cívic. L’organització també ha reafirmat el dret a l’autodeterminaciócom a única via per garantir la protecció dels drets fonamentals del poble català.
El divendres 20 de març, a Sabadell, es farà una conferència sobre el cost de ser espanyols a càrrec de l’economista David Ros.
L’acte començarà a les 19.00 a Cal Balsach, carretera Prats de Lluçanès 2.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) posa en marxa una campanya de captació de socis amb el lema “Ser-hi o no ser-hi”. L’entitat s’ha inspirat en el conegut monòleg de Hamlet de William Shakespeare per proclamar que no n’hi ha prou amb ser independentista, cal implicar-s’hi, cal ser-hi: “Ser o no ser independentista. Aquesta no és la qüestió, sinó ser-hi o no ser-hi”.
L’acció inclou la difusió d’un espot que apel·la al compromís actiu de la ciutadania independentista: “La qüestió és ser-hi o no ser-hi”. L’espot combina imatges de l’època 2012-2019 amb accions recents i testimonis de diferents generacions, entre elles l’activista Blanca Serra. El vídeo culmina amb una crida directa: “Hi has de ser. Fes-te sòcia o soci de l’ANC.”
La campanya ha tingut una fase prèvia que va començar dimarts amb una encartellada a les seus de Junts, ERC i la CUP i a diferents punts de Barcelona amb una sèrie de missatges críptics per generar debat dins el moviment independentista, que l’entitat va compartir a través de fotografies a les seves xarxes socials:
– Ser o no ser independentista. Aquesta no és la qüestió.
– Confiar en els polítics o no confiar-hi. Aquesta no és la qüestió.
– Portar estelada o no portar-ne. Aquesta no és la qüestió.
– Manifestar-se cada Diada o no manifestar-se cada Diada. Aquesta no és la qüestió.
Per aquesta fase prèvia, l’Assemblea ha comptat també amb la mobilització de desenes de les seves territorials, que han compartit fotografies des de llocs coneguts de tot Catalunya on es podien veure cartells amb el missatge SER O NO SER INDEPENDENTISTA. AQUESTA NO ÉS LA QÜESTIÓ. El Pedraforca, la catedral de Girona, Montserrat, el Pi de les Tres Branques, el Monestir de Poblet, el pont de Besalú el Castell de Cardona són alguns dels punts del país que mostraven els cartells.
Amb aquesta campanya, l’Assemblea situa el debat en un terreny clar: el futur de la independència dependrà del grau d’organització i implicació real de la ciutadania. L’entitat fa una crida a reforçar el compromís de la societat civil per afrontar la nova etapa política, i recorda que “l’ANC és l’eina més potent, transversal i necessària que té l’independentisme.”
El dijous 19 de febrer es va fer a l’Ateneu Barcelonès l’acte El cost de ser espanyols: Els costos econòmics i socials de romandre a Espanya, amb l’economista David Ros, organitzat pel Consell de la República.
Podeu veure’l a través d’aquest enllaç.
Aquest 2025 l’Assemblea hem mantingut la flama independentista en un context difícil. I ho hem pogut fer gràcies a tu.
L’Assemblea Nacional Catalana va reunir el passat 31 d’octubre experts i acadèmics catalans i internacionals a l’Ateneu Barcelonès, al simposi “El moviment independentista català en el nou context global” dedicat durant tot el dia a examinar el futur de les nacions sense estat i el significat de la democràcia en un món cada cop més autoritari.
El president de l’Assemblea, Lluís Llach, va inaugurar el simposi i va recordar les paraules profètiques de l’activista Julian Assange, que el 2017 va predir que Catalunya establiria “un precedent per a la democràcia al món occidental”. Llach va descriure el context mundial com una “regressió flagrant”, i va instar els catalans a reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre com una fita democràtica duradora.
Un panorama global canviant
Vuit anys després de la brutal repressió espanyola de l’1-O, el simposi va oferir un espai per a la reflexió crítica sobre com els moviments d’autodeterminació es poden adaptar a un món on l’autoritarisme ressorgeix, l’ús de la força es normalitza i les institucions multilaterals s’afebleixen.
Els ponents van coincidir que aquest context planteja greus reptes a les nacions sense estat, que veuen cada cop més marginades les seves demandes de reconeixement. No obstant això, cal evitar caure en un “pessimisme paralitzant”, com va assenyalar el representant de Gure Esku, Pello Urzelai, ja que les nacions sense estat poden representar una alternativa esperançadora, basada en els drets humans, la dignitat, la solidaritat i la justícia social.
L’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va emfatitzar que el dret a l’autodeterminació no és una reivindicació aïllada, sinó que està profundament vinculat a drets civils i polítics com la llibertat d’expressió, reunió i participació. Va descriure aquest dret com “un instrument per resoldre conflictes” i un “antídot contra l’imperialisme i l’extrema dreta”. El politòleg Abel Riu va assenyalar la necessitat del moviment independentista de superar els errors de càlcul del passat i enfortir la seva estratègia internacional i de connectar la mobilització interna de Catalunya amb la seva diàspora a l’estranger: “La independència no es pot defensar sense una base nacional clara, i la identitat nacional s’ha d’entendre com una eina d’inclusió, no d’exclusió”.
Nacionalisme inclusiu i aliances globals
La politòloga Núria Franco va parlar del paper de la immigració a les nacions sense estat, i va assenyalar que a Catalunya —com al Quebec i Escòcia— es percep com una oportunitat d’inclusió més que no pas una amenaça. Tanmateix, va advertir que les polítiques d’integració determinaran si els nouvinguts experimenten inclusió o marginació. Franco va emfatitzar que els greuges estructurals que van alimentar el procés d’independència —el reconeixement nacional, el desequilibri fiscal i la defensa de la llengua i les institucions catalanes— continuen sense resoldre’s i inevitablement tornaran a sorgir.
Altres ponents, inclòs el periodista Vicent Partal, van destacar les noves oportunitats creades tant per la crisi de l’Estat espanyol com la globalització, que valora cada cop més la diversitat per sobre de la uniformitat. “Els moviments independentistes arriben en onades”, va observar Paluzie, i va demanar coordinació i preparació per aprofitar el pròxim moment històric.
Perspectives internacionals
La taula rodona de la tarda va aportar una dimensió internacional al simposi, amb les contribucions de John Packer (Universitat d’Ottawa), Timothy Waters (Universitat d’Indiana) i Neus Torbisco (Geneva Graduate Institute).
Packer va emfatitzar la importància de la voluntat política i la creativitat entre les nacions sense estat per gestionar aspectes relacionats amb la sobirania —llengua, cultura i economia— dins dels marcs globals existents. Waters va respondre que obtenir reconeixement requereix aliances estratègiques i visibilitat en l’escenari geopolític, mentre que Torbisco va definir l’autodeterminació com “el dret a tenir drets”, i va advertir que els límits constitucionals d’Espanya fan il·lusòria qualsevol noció d’igualtat entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Al llarg del simposi, els participants van compartir la convicció que la causa democràtica de Catalunya continua sent tant una lluita nacional com una qüestió universal sobre la llibertat, la identitat i la legitimitat política.
Com va concloure Quica Sol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea: “Hem de tornar a convertir Catalunya en un precedent per a la democràcia al món occidental”.
Pots trobar el simposi complet aquí.
L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global” en què, al llarg de tres taules rodones, s’abordaran els reptes i oportunitats per a l’independentisme català i les nacions sense estat en el nou escenari internacional, així com els retrocessos en drets humans i l’augment de la intervenció estatal. Les xerrades seran a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.
Aquestes seran les taules rodones i els ponents:
· 10:30 h – L’independentisme català en la nova cruïlla global: perills, reptes i oportunitats (En català)
Ponents: Núria Franco, professora agregada de Ciència Política a la UOC i Abel Riu, politòleg cofundador del think tank Catalonia Global Institute.
· 12:30 h – El paper de l’independentisme català en el marc de les nacions sense estat. (En català i castellà)
Ponents: Elisenda Paluzie, catedràtica d’Economia a la UB i vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles Sense Estat; Vicent Partal, periodista expert en política internacional i director de Vilaweb; i Pello Urzelai, membre de la Junta Directiva de Gure Esku.
· 15:30 h – Sustaining stateless nations: countering shrinking rights and increased State intervention. (En anglès i subtítols en català)
Ponents: John Packer, professor de Dret i de Resolució de Conflictes Internacionals a la Universitat d’Ottawa; Neus Torbisco, catedràtica de Dret Internacional al Graduate Institute a Ginebra; i Timothy Waters, catedràtic de Dret a la Universitat d’Indiana i autor de ‘Boxing Pandora: Repensant les fronteres, els estats i la secessió en un món democràtic’.
L’acte també comptarà amb un parlament de benvinguda a les 10 h a càrrec del president de l’Assemblea, Lluís Llach, i amb un parlament d’honor del catalanòfil i professor emèrit d’Estudis Hispànics, Henry Ettinghausen, a les 10:15 h.
Serà una jornada de debat obert i reflexió compartida sobre el present i el futur del moviment independentista català en el marc dels grans canvis globals.
L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.
La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.
Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.
A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.
La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.
Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.
A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.
De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.
Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.
Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:
• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.
• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.
• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.
• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.
La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.
Vegeu aquí les intervencions completes:
Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana ha intervingut al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra, en ocasió de l’aprovació de l’informe final de l’Examen Periòdic Universal (EPU) sobre Espanya, que revisa la implementació dels tractats i convenis als quals l’Estat està subjecte.
La membre del Secretariat Nacional Ariadna Heinz ha pres la paraula per reclamar a Espanya que implementi les recomanacions de l’EPU, que posi fi a les persecucions infundades contra catalans i que garanteixi una aplicació imparcial de la llei d’amnistia. Heinz també ha recordat que l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, és negat al poble català, i que d’aquesta negació en deriven altres vulneracions.
En aquest cicle de l’EPU, els estats membres de l’ONU han fet diverses recomanacions a Espanya, algunes relatives a l’ús excessiu de la força policial durant protestes, a la independència judicial, a la discriminació, als discursos d’odi, a la criminalització de les veus dissidents i a l’abús de les llibertats. Aquestes van en la línia del que l’Assemblea i l’UNPO havien demanat en l’informe presentat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humansl’octubre passat.
Tot i que l’examen ha assenyalat els incompliments d’Espanya en diverses de les seves obligacions en matèria de rets humans, la delegació espanyola ha fracassat en abordar molts d’aquests punts durant la seva intervenció. De fet, ha omès deliberadament fer esment de la discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants o de l’ús il·legal de programes espia contra la dissidència, en el conegut escàndol del Catalangate.
La intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU s’ha fet en col·laboració amb l’ONG ginebrina Genève for Human Rights i amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), que han instat els estats membres a assegurar que les recomanacions de l’EPU a Espanya es tradueixin en garanties concretes d’acord amb els tractats i convenis internacionals.
L’EPU és un mecanisme que revisa com els estats membres de l’ONU apliquen els tractats en matèria de drets humans als quals estan subjectes, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions, impulsar el suport i promoure i protegir els drets humans arreu del món. Cada país és examinat cada cinc anys, i la revisió és duta a terme pels altres estats membres de l’ONU.
La participació en el Consell de Drets Humans s’emmarca en la tasca d’incidència internacional que du a terme l’Assemblea, una de les línies d’acció principals de l’entitat, per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat espanyol davant de mecanismes, fòrums i organismes internacionals, i per internacionalitzar la lluita per la independència de Catalunya.
La col·laboració de l’Assemblea amb l’UNPO, iniciada el 2018, forma part d’aquests esforços d’internacionalització i ha estat molt fructífera: ha comportat la publicació d’informes com Tools of Repression (2022) i In the Name of Unity(2024), així com denúncies als relators especials de l’ONU el 2022 sobre el Catalangate i el 2024 sobre l’ús del antiterrorisme com a pretext per perseguir catalans.
Consulta la intervenció sencera a YouTube
Aquest és el vídeo en directe
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 