La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, davant dels 700 assistents que omplien el Centre Cultural Can Costa de Taradell a la XII AGO de l’entitat, ha celebrat l’exercici de democràcia interna que ha representat la consulta sobre el projecte de la Llista Cívica per la Independència.
Feliu ha volgut deixar clar que a l’Assemblea “el que decideixen els socis és vinculant i, per tant, el projecte no es presentarà a les pròximes eleccions”. No obstant, ha volgut subratllar que “ha estat una opció favorablement considerada per a molts socis i, en aquest sentit, és un clar avís als partits”. També ha remarcat que el fet de coincidir amb l’avançament de les eleccions “de ben segur ha influït en el resultat final”.
En una de les participacions més altes dels últims anys, amb 7.599 vots, el 49,45% dels socis (3.758) s’han posicionat en contra d’impulsar la Llista Cívica per la Independència, davant del 48,16 % (3.660) que han demanat tirar-la endavant.
La presidenta ha assegurat que aquesta diferència mínima vol dir un “per ara, no”. Feliu també ha posat en valor el “coratge” de l’entitat “d’abordar qüestions divisives, però que estaven en debat a les bases des de fa temps”. Segons la presidenta, aquesta consulta ha implicat “un debat dur, però inevitable”.
D’altra banda, els socis de l’AGO han aprovat l’informe de gestió, l’informe econòmic i el pressupost i també, en finalitzar el mandat de dos anys, la convocatòria d’eleccions al Secretariat Nacional previstes del 14 al 18 de maig. “Ara més que mai cal una Assemblea forta”, ha proclamat Feliu. Els socis votaran uns nous representants, que hauran de pilotar la nova etapa en un context on els partits independentistes han renunciat a l’objectiu de la independència de Catalunya. Abans, però, l’Assemblea té com a horitzó immediat les eleccions al Parlament i, tot i que no s’impulsarà finalment la llista cívica, l’objectiu de l’entitat es manté: convertir-les en plebiscitàries per fer efectiva la independència de Catalunya. Per això, la presidenta ha demanat una reflexió i un canvi de rumb als partits. La nostra feina serà empènyer-los altre cop cap a la via de la unilateralitat.
Resultats de la consulta:
Estàs d’acord que l’Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència?
El divendres 1 de març, a Terrassa, és presentarà el llibre ‘Tornem-ho s fer!‘ amb la presència del seu autor, Josep Pinyol, i també de Jordi Pesarrodona.
L’acte començarà a les 19.00 h a l’Aula Magna de LaFACT, Rambla d’Ègara, 340.
Aquest dimecres s’ha celebrat a l’Hotel Palace de Barcelona el tradicional esmorzar organitzat pel Nueva Economía Forum. La Tribuna Catalunya d’avui ha estat encapçalada per Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea, que ha respost les preguntes del moderador de l’acte, el periodista Joan Maria Morros.
L’acte ha començat amb el discurs de Josep Costa, exvicepresident del Parlament, que ha destacat el rol dels activistes de l’Assemblea: “militants compromesos amb la independència que sovint són incompresos, però que els toca anar una passa per davant de la societat, per empènyer-la”.
La primera part ha anat dedicada a la relació de les negociacions actuals amb la independència. Feliu ha volgut alertar dels perills de “l’acomodació a Espanya” dels pactes amb l’estat, que suposarien abandonar qualsevol esperança d’aconseguir la independència. “És amb la fonamentació de l’1-O que som aquí i que hem avançat, destruir aquest bagatge és una irresponsabilitat“, ha conclòs.
Un dels elements que la presidenta de l’Assemblea ha volgut remarcar és que el Parlament actual, amb majoria independentista, ha de “fer de motor per assolir la independència”.
Pel que fa als passos cap a fer efectiva la independència, Feliu ha proposat tres camins, amb el Parlament com a protagonista i el suport clau de la mobilització:
Tornar a entrar al registre del Parlament la Declaració d’Independència de 2017, amb el consegüent debat i fixació de data per a la seva ratificació.
Marcar una data per un referèndum de ratificació de l’1-O.
Convocar eleccions plebiscitàries per ratificar democràticament el que considerem el referèndum legítim de l’1-O.
Ha fet també un toc d’atenció als partits que, veient la situació actual “ja haurien d’haver vist o preparat aviat declaracions sobre la sobirania del Parlament i sobre el refermament amb el compromís de l’1-O; aquest hauria de ser el marc si es planteja qualsevol amnistia”. Considera que l’amnistia que s’està negociant “hauria d’anul·lar l’antijuridicitat amb què s’han castigat declaracions de sobirania i del dret a l’autodeterminació per la independència de Catalunya“.
Dolors Feliu ha volgut acabar la seva intervenció amb un missatge optimista: “Catalunya és més a prop d’assolir la independència del que ens pensem. Continua present als carrers, a la política, en tota acció que es fa i a l’imaginari de l’Estat espanyol”.
Al torn de preguntes, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que, si hi ha un projecte independentista des dels partits, creixerà el vot independentista. Si no s’avança cap a aquesta direcció, caldrà que l’Assemblea impulsi la llista cívica, una eina que, com ha recordat Feliu, hauran de revalidar les sòcies i socis de l’entitat en els pròxims mesos.
Ha volgut deixar clar també que l’Assemblea no està en contra de l’amnistia, sinó que està a favor de la independència. Per tant, ha reblat que l’amnistia, si s’aprova, ha de ser una oportunitat per avançar-hi, no un retrocés que comporti una renúncia a la unilateralitat.
El pròxim diumenge, 18 de juny, l’Assemblea presentarà el Full de ruta 2023-2024 en un acte polític que se celebrarà a l’Auditori de Girona a les onze del matí, sota el títol: “Comença el nou embat per la independència”. Les sòcies i socis de ple dret de l’Assemblea van aprovar el nou Full de ruta de l’entitat el passat 24 de maig durant l’Assemblea General Ordinària (AGO) de l’entitat. L’acte polític d’aquest diumenge serà la cloenda pública de l’AGO, que va tenir una bona participació i va demostrar novament el bon funcionament democràtic intern i el gran interès per part de les bases de participar i alçar la seva veu.
L’acte inclourà la participació de la presidenta Dolors Feliu, encarregada d’explicar el paper que tindrà l’Assemblea en el nou embat independentista, a més de la presentació del lema i la samarreta de l’11 de setembre d’enguany. La vicepresidenta, Núria Marín Casas, presentarà nous detalls de la Llista Cívica que l’entitat impulsarà de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, prèvia ratificació de les bases a finals de 2023. Allà també es farà un recull de les accions i campanyes més rellevants portades a terme durant aquest primer any de mandat, amb les intervencions de diferents membres del Secretariat Nacional de l’entitat.
Les línies principals extretes del Full de ruta inclouen la constatació de la recuperació de la mobilització als carrers, la culminació del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista, i la realització de la Llista Cívica a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La principal novetat d’aquesta edició és l’avançament de la presentació de la samarreta de l’11 de setembre i el lema de la manifestació d’enguany.
L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) està celebrant per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, fent l’Assemblea d’amfitriona. L’independentisme català ha aprofitat aquesta trobada per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.
Aprofitant la presència dels membres d’aquesta organització internacional a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una taula rodona sobre autodeterminació i independència a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, amb una audiència de més d’un centenar de persones, que ha comptat amb l’expertesa de membres de l’UNPO i dignataris de tot el món. L’acte ha comptat amb la presència d’assistents com Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Ramos, vicerector d’economia de la UAB, Jordi Garell, director del CIEMEN i Agustí Colomines, Càtedra UB Josep Termes, entre d’altres.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha donat la benvinguda i ha agraït la participació als ponents i als espectadors, i ha expressat que “Les minories s’han de mantenir unides i mostrar solidaritat entre elles. Cada nació té les seves particularitats, però els problemes en joc són els mateixos. És una qüestió de democràcia, drets humans, justícia i llibertat.”
Els ponents de l’acte han estat el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa; l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail; la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood; i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.
Adan, presidenta de l’UNPO, ha expressat el seu agraïment per la invitació i ha reblat “Un país només pot néixer una vegada. El meu país va ser el 12è estat independent africà, però els actuals 42 països africans, molts dels quals encara estaven sota domini colonial quan vam esdevenir independents, ara no ens reconeixen […] Somàlia, que ha estat la causa de la nostra destrucció, ha rebut l’autoritat per representar-nos. Ens preguntem a quin altre lloc del món s’ha donat a l’agressor l’autoritat per representar la seva víctima.”
L’acte ha comptat amb la moderació de Josep Alay, doctor en Ciències, Física i Història Contemporània i director de gabinet de l’oficina del president Carles Puigdemont. A més, durant l’acte, el president del Catalonia Global Institute, Abel Riu, i Daniel Roldan, editor en cap del Catalonia Global Institute, han presentat el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.
Si no heu pogut assistir a l’acte, podeu recuperar-ne el directe en aquest enllaç.
L’UNPO continuarà amb la seva Assemblea General Ordinària fins al diumenge 23, en què els membres participaran de la diada de Sant Jordi i s’organitzarà una recepció a la parada de l’Assemblea a les 13 h amb la presidenta Dolors Feliu.
L’UNPO i l’Assemblea
L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol envers el moviment independentista. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt exitoses els darrers anys, com per exemple la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va provocar la comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de 40 membres s’hi troben nacions com els Tàtars de Crimea, Biafra, o la Kabília, entre altres.
L’Organització de Nacions i Pobles No-representats celebra la seva XVII Assemblea General el 21 i 22 d’abril a la capital catalana, i l’Assemblea organitza un acte per aprofundir en l’experiència dels seus membres per debatre sobre autodeterminació i independència.
L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) celebrarà per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, on l’Assemblea farà d’amfitriona. Aquesta trobada és una oportunitat excel·lent per a l’independentisme català per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de quaranta membres s’hi troben nacions com els Mapuche, els Tàtars de Crimea, el Tibet, el Poble Lakota o la Kabília, entre altres.
Aprofitant la presència dels membres d’UNPO a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana organitzarà la taula rodona “”The struggle for self-determination and independence around the world: success, resilience and survival”, sobre autodeterminació i independència, el dijous 20 d’abril, a les 19:30 h, a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
Els ponents seran el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa, l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail, la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood, i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.
L’acte el moderarà Josep Alay, catedràtic d’Història d’Àsia de la Universitat de Barcelona, i comptarà amb la participació d’Abel Riu, president del Catalonia Global Institute, i Jofre Rocabert, director de recerca del Catalonia Global Institute, que presentaran el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.
Per participar-hi cal fer inscripció prèvia, tant per al públic com per a la premsa, enviant un missatge abans del 18 d’abril a international@assemblea.cat, indicant nom i cognoms de les persones assistents. Tota la sessió es realitzarà en anglès sense traducció simultània, i l’acte es podrà seguir telemàticament a través del canal de YouTube internacional de l’Assemblea.
VilaWeb estrena avui La tertúlia proscrita, un debat sobre l’actualitat política presentat per Txell Partal i que comptarà cada setmana amb la presència de Josep Costa i Albano-Dante Fachin. La tertúlia es farà cada dijous i es podrà seguir en vídeo, com un programa de televisió, a les pàgines de VilaWeb. També es podrà descarregar en format de pòdcast, tant en versió de vídeo com en versió d’àudio tot sol.
L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest matí l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que ha tingut lloc el cap de setmana a la Universitat Politècnica de Catalunya. La Conferència tenia l’objectiu d’aglutinar totes les entitats per debatre, teixir sinergies i consensos per materialitzar un marc comú del moviment independentista. Aquesta estratègia convergirà en un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
L’acte de cloenda ha comptat amb la presentació de l’actriu i activista independentista, Carme Sansa, i tres relators, corresponents a cada un dels tres fronts de treball que figuren al Full de Ruta de l’Assemblea: el Front Civil, l’Institucional i l’Internacional.
Anthony Sànchez, activista social, fundador de Joves Nous Catalans i Secretari Nacional de l’Assemblea, ha incidit en el debat sobre la mobilització sostinguda i la desobediència civil, la renovació del discurs en clau nacional i independentista i sobre els espais de poder i la societat civil. Ha recordat la importància de la mobilització i la conscienciació, l’aprenentatge i la formació en “formes legítimes de lluita com la desobediència civil, l’autodefensa, la no-cooperació, l’acció directa”, la necessitat de crear “campanyes de desobediència que afebleixin els poders fàctics de l’Estat” per assolir una república Catalana.
També ha remarcat la necessitat de “generar aliances que es materialitzin amb un element permanent de coordinació entre col·lectius independentistes […] per enfrontar-nos a l’Estat espanyol i al Govern autonomista”, i ha volgut recordar la necessitat de “construir una identitat compartida amb el català com a llengua comuna i una república de llibertats”.
Uriel Bertran, economista, exdiputat del Parlament de Catalunya i coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea, ha remarcat que “és crucial no defugir el conflicte, sinó guanyar-lo.” Alhora, ha destacat la necessitat d’un lideratge comú per “dirigir i coordinar les accions de forma més eficient”, que “no arrosseguin els llastos del passat”, i ha reivindicat les aliances entre els moviments sobiranistes dels Països Catalans, però sense imposar un únic criteri.
També s’ha destacat en els debats la necessitat d’aprendre de la pròpia història, de la tardor de 2017, de l’error de “cedir en un model de mer repartiment de partits com el cas de JuntsxSí” o de “suspendre la DUI del 10 d’octubre i no fer-la efectiva el 27 d’octubre.” D’aquesta manera, es plantejava la Llista Cívica, un instrument per “avançar condicionant i pressionant les formacions independentistes per fer la independència”, amb “l’objectiu prioritari de fer efectiva la declaració d’independència abans de l’elecció de la presidència de la Generalitat.”
Bertran ha recordat que la Llista cerca la unitat de l’independentisme; no fragmentar-lo, sinó “forçar unitat estratègica”, amb la capacitat de “recollir el vot independentista que s’està abstenint per evitar perdre la majoria independentista al Parlament” amb un model transversal i atractiu. En els debats s’ha admès el perill de caure en “la inèrcia de les institucions” i que calen “mecanismes de control, compromisos amb la DI i codis ètics”.
Finalment, ha recordat la importància de la cara econòmica de la independència, “ser conscients dels costos de la transició cap a un nou estat, que cal començar a reduir des d’ara mateix”, amb “una agència tributària catalana, una autosuficiència energètica, alternatives de finançament externes amb altres estats i entitats, i una caixa de solidaritat externa als governs espanyol i català”.
Tot seguit, Olga González, secretària nacional de l’Assemblea, ha incidit en la importància de “parlar el llenguatge dels estats, sobre la base d’interessos i poders”, sense esperar res dels “actors polítics supraestatals com la Unió Europea”. D’altra banda, també ha assegurat que “cal tenir present que de cara al món, la desestabilització de l’Estat pot ser més costosa que la nostra independència, i cal superar el trauma històric dels catalans amb el pactisme i pensar en termes d’estat”.
A la ponència, es va destacar que calia “aprendre dels errors de 2017”. No es va executar la independència al moment clau ni es va mantenir la mobilització massiva al carrer, i es va introduir la idea de “projectar-nos com a futur estat amb atractius econòmics i estratègics, amb un llibre blanc sobre com funcionaríem si fóssim un estat independent.” Provocar repressió d’alta intensitat per part d’Espanya, establir relacions amb altres estats i reconèixer el Consell de la República com a agent d’internacionalització del cas català, van ser altres idees que van sorgir.
A continuació, el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha entrevistat als activistes independentistes Marcel Vivet i Àngels Martínez sobre la importància de la conferència, el moment en què es troba el moviment i els passos a seguir. Vivet ha recordat com ha viscut la repressió per haver exercit el seu dret a la manifestació: “Estic inhabilitat per ser escollit en eleccions; això demostra que la meva és una condemna política i que Espanya fa un ús interessat de la justícia», mentre que Martínez ha fet una crida al coratge: «Cal no defugir el conflicte i creure’ns que podem afrontar-lo amb moltes possibilitats de guanyar-lo. Quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge; és el millor antídot.”
Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha agraït la participació dels particulars, les entitats i els voluntaris que han fet possible que la Conferència es dugués a terme, i l’ha reivindicada com l’origen d’un nou embat: “aquesta Conferència Nacional no s’acaba aquí, és un començament, una terra fèrtil per a la independència; cridarem per crear un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència“. També ha reconegut l’Assemblea com un eix vertebrador del debat: “ho hem sentit molt durant la conferència, cal un debat per estructurar un treball en xarxa, trobar sinergies entre nosaltres per avançar plegats, sense renunciar al plantejament de cada entitat. L’Assemblea ho ha fet possible i ho continuarem fent.”
Més de 57 entitats de la societat civil han assistit a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua, USTEC-STES i Comissió de la Dignitat, entre altres. Més de mig miler persones han passat per la Conferència Nacional, i han pogut afegir les seves contribucions a les conclusions presencialment i telemàticament.
L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
El diumenge 12 de març, segueix en directe l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, a partir de les 11.30 del matí.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 