Què caldrà fer immediatament després que es faci pública la sentència?

D’una banda, es fa una crida perquè la ciutadania surti al carrer immediatament després que la sentència vegi la llum per fer sentir la seva veu, ja sigui aturant el cotxe i fent sonar el clàxon si s’està circulant; fent soroll i protestant al carrer; o baixant al carrer si s’està a la feina o a casa. Sigui com sigui, l’Assemblea demana una participació massiva de la ciutadania en aquesta primera resposta espontània, així com les posteriors.

A més, l’entitat demana que tothom estigui alerta de les convocatòries que es faran aquell mateix dia a través del mòbil a les 20 h, convocades conjuntament amb Òmnium Cultural. Per saber on caldrà anar i quan, es demana que se segueixin les xarxes socials de l’entitat (twittertelegramfacebook i instagram) perquè serà a través d’aquests canals que es farà una crida a la mobilització, de manera molt ràpida i coordinada.

La tercera resposta prevista per al mateix dia de saber la sentència és promoure una gran encartellada arreu del país, per mostrar el rebuig a una sentència que es preveu condemnatòria, així com reafirmar que cal assolir l’objectiu polític, la independència.

A més a més, aquell dia s’anunciarà la data d’inici de les Marxes per la Llibertat, que sortiran des de 5 punts diferents del territori, Berga, Vic, Girona, Tàrrega i Tarragona, i que recorreran el país durant tres dies fins arribar a Barcelona, sempre en dimecres, dijous i divendres.

Del 25 de setembre a l’1 d’Octubre, a Sant Quirze, Jornades “1-O mirada endavant”

A Sant Quirze hem preparat una sèrie d’actes per reflexionar i debatre, mirant els fets de l’1 d’Octubre però sobretot mirant endavant, pensant en les eines que haurem de fer servir en els pròxims mesos.

Dimecres 25 de setembre, 19.30, a la Patronal

Projecció del documental del director quebequès Alexandre Chartrand, “Avec un sourire, la Révolution!” sobre l’1-O, presentat al DocsBarcelona 2019.

Es presentarà l’Entesa de Sant Quirze pel Debat Constituent

Divendres, 27 de setembre, 19.30, a la Patronal

Projecció del documental de France3 “L’ANC, une assemblée citoyenne catalane” i debat sobre com segueixen a la Catalunya Nord el procés independentista, amb Geoffroy Lourdou

Dimarts, 1 d’Octubre

 ◦ 20.00 carrer Primer d’Octubre, Marxa de torxes fins la Patronal (s’havia ajornat la prevista el 10 de setembre).

 ◦ 20.30 a la Patronal, Projecció del documental “Les nostres accions, el nostre poder” i debat sobre la nova etapa de lluita noviolenta, amb Sandra Saura.

Vine i parlem de què cal fer en els pròxims mesos.

Comunicat del Consell per la República

El proper 1 d’octubre es compliran dos anys d’ençà que el poble de Catalunya va exercir el seu dret a l’autodeterminació i va decidir constituir un estat independent en forma de república. L’exercici d’aquest dret, reconegut al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol i incorporat a la Constitució Espanyola de 1978, va ser interferit per la violència i la repressió de l’Estat espanyol, que el va intentar impedir. La determinació de les institucions legítimes de Catalunya i dels ciutadans va evitar el propòsit de l’Estat.

També farà dos anys de l’inici de l’estratègia de la repressió per part dels poders de l’Estat, des del mateix cap d’Estat fins als tribunals que han jutjat els nostres líders polítics i socials, com a única resposta a les aspiracions del poble de Catalunya. En dos anys de repressió s’han detingut, empresonat, enviat a l’exili i perseguit judicialment centenars de persones.

El conjunt del moviment independentista sempre ha apel·lat al diàleg i a la negociació per a la solució del conflicte polític. Aquesta apel·lació, amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, al marge de la seva preferència per l’estatus que el país hagi de tenir en el futur, ha estat sistemàticament desatesa i menystinguda per tots els governs espanyols. Avui, malgrat la repressió, seguim disposats al diàleg.

Després d’una nova demostració massiva a la Diada d’enguany, i a les portes de la sentència del judici contra els nostres líders polítics i socials, el Consell de govern del Consell per la República, reunit a Waterloo el 12 de setembre de 2019, ha acordat fer públiques les següents conclusions del seu debat intern:

1.Proposar a l’Estat una plataforma de negociació per a la resolució del conflicte basada en el marc següent:

  • 1.1.El reconeixement per part de l’Estat del dret a l’autodeterminació, que el poble català va exercir l’1 d’octubre de 2017.
  • 1.2.La reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics, tal i com estan reconeguts pel dret internacional.
  • 1.3.Una mediació independent de les negociacions.

2. L’acció de les institucions i la societat civil per materialitzar el dret a l’autodeterminació no pot quedar bloquejada, ni per la repressió, ni per la negativa de la majoria de forces polítiques i institucions espanyoles al diàleg.

3. D’acord amb la nostra missió de fer efectiu el mandat derivat del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017, el Consell:

  • 3.1. Insta la societat civil i les institucions catalanes a preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per la independència.
  • 3.2. Cridarà al poble de Catalunya a mobilitzar-se per acompanyar l’acció de les institucions catalanes per materialitzar aquest mandat, exercint els drets civils essencials en un sistema democràtic consolidat, així com la desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta.
  • 3.3. Considera que mentre el mandat derivat del referèndum no s’hagi materialitzat plenament, qualsevol elecció al Parlament, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, tindrà caràcter referendari.

4. Reclamem a les institucions europees i internacionals, i molt particularment a la Unió Europea, que d’acord amb les obligacions derivades dels seus Tractats vetllin per garantir els drets humans i la democràcia a l’Estat espanyol.

Aquest és el reportatge “Acusados, crónica política de Cataluña” de TeleSUR

El canal TeleSUR és un canal veneçolà de televisió que ha fet un reportatge sobre el procés i el judici. L’ha titulat “Acusados, crónica política de Cataluña“.

Anteriorment n’havien fet aquest altre.

Carta oberta d’Elisenda Paluzie a l’independentisme de base

Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.

Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.

L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.

D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.

I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.

Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.

A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.

Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.

Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.

Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.

Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

.

19 de juliol, a Sabadell, concentració contra el pacte JxCat-PSC al Consell Comarcal del Vallès Occidental

Aquest divendres 19 de juliol es pot donar un altre pacte dels partits sobiranistes amb el 155.

Es tracta del consell Comarcal del Vallès Occ. Mentre que era possible un pacte que donés la majoria als sobiranistes, amb el possible suport dels comuns, sembla ser que, ni tant sols s’ha plantejat seriosament un pacte entre els partits sobiranistes.

Així l’opció que té més punts per guanyar és un pacte PSC-JxCat-Comuns, donant la presidència del Consell al PSC.

No estem disposats a rebre més bufetades. Diguem alt i clar als nostres regidors que no acceptem els pactes amb els del 155 i per descomptat, aquest tampoc. Feu arribar les vostres queixes als partits, demanant-los dignitat!

Us convoquem a manifestar-vos el dia de la constitució del Consell Comarcal.

Dia: divendres 19 de juliol.

Lloc: davant de l’Ajuntament de Sabadell (Plaça de Sant Roc).

Hora: 2/4 de 12 del migdia.

IMAGE 2019-07-16 13:35:46.jpg

16 de juliol, a Sant Cugat, cap pacte amb el 155

Avui dimarts 19 de juliol, a Sant Cugat del Vallès, es farà una concentració en motiu dels 21 mesos de presó del Jordi Cuixart i del Jordi Sànchez. A lesTambé es farà un rebuig dels pactes amb el 155.

L’acte començarà a les 19.30 davant l’Ajuntament.

Vídeo “Stop 155!”

Que no t’enganyin! El 155 no té cares amables.

A l’Assemblea reivindiquem que no s’ha de pactar amb els partits del 155, cal pactar amb partits independentistes i no s’ha d’investir un president espanyol si no reconeix el dret a l’autodeterminació.

Nosaltres ho tenim clar, i ells?

Vídeo “Omplim Estrasburg”

Fa una setmana érem a Estrasburg pels drets polítics dels nostres eurodiputats, però sobretot hi vam ser per defensar els nostres drets com a electors.

Per això diem ni pactes ni abstencions #STOP155 i reclamem unitat estratègica per a l’#ObjectiuIndependència l’11-S.

Vídeo “El 155 no té cap cara amable”

El 155 no té cap cara amable. El PSC en forma part i n’és igual de responsable que el Partit Popular i Ciutadans.

Què ha canviat per poder pactar amb ell ara a la Diputació de Barcelona?

Per què es vol investir a Sánchez a canvi de res?

Encara som a temps de revertir-ho.

De nosaltres depèn l’#ObjectiuIndependència

L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República recorreran la decisió de la Comissió Europea de rebutjar la ICE presentada

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) presentada per l’Assemblea i el Consell pretén demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals. La decisió es recorrerà al Tribunal de Justícia de la unió Europea (TJUE).

La Comissió europea ha decidit rebutjar la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República Catalana. Les dues entitats consideren que l’Estat espanyol ha vulnerat drets fonamentals, per això demanen a la Comissió que activi els mecanismes de vigilància dels riscos sistemics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya,  vigilància de la qual es directament responsable. Sens perjudici q això pugui acabar desembocant en l’activació de l’article 7 del TUE contra l’estat espanyol, per vulneració de drets fonamentals.

L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que aquestes matèries queden fora de les seves competències. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea. I malgrat que era previsible, aquest rebuig obre la via per a recórrer aquesta decisió davant el TJUE, a Luxemburg.

Val a dir, però, que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.

Malgrat preveure el rebuig, l’Assemblea i el Consell per la República lamentem profundament aquesta decisió. La comisió, en funcions, ha assumit unes competències que el principi de prudència li impedia assumir, especialment tenint en compte que la base de la desestimació és clarament incorrecta.

De fet, considerem que aquestes iniciatives són instruments de participació dels ciutadans de la UE, però que, paradoxalment, generen preocupació als organismes europeus. Un cop més, doncs, s’haurà d’accedir als mecanismes judicials i legals internacionals per assegurar els drets dels ciutadans catalans i europeus.

img_8975

La Diada de l’11-S del 2019 se celebrarà a Barcelona i serà un clam per la unitat estratègica per la independència

Objectiu Independència. Aquest és el lema i el missatge amb què l’Assemblea, organitzadora de la manifestació acompanyada d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, col·laboradors, ha presentat aquest matí en roda de premsa les línies mestres de la manifestació de la Diada 2019.

L’epicentre serà a la plaça Espanya de Barcelona, lloc on hi confluiran els sis carrers que hi desemboquen: Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. plaça Espanya esdevindrà, així, un símbol que pretendrà mostrar com, des de la diversitat i la pluralitat ideològica, la societat s’uneix en un objectiu comú: la independència.

“Necessitàvem tornar a fixar un objectiu polític, no deixar que la repressió política aconsegueixi l’efecte d’abandonar aquest objectiu polític”, ha dit la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Per això, ha volgut subratllar la importància de la unitat estratègica com a condició “imprescindible” per aconseguir la independència.

“Ningú ha de renunciar a la seva ideologia ni als seus orígens” ha sentenciat Paluzie; cal posar-se d’acord per l’objectiu polític: la independència. Per aquest motiu, enguany s’ha volgut triar aquest espai, la plaça Espanya, per mostrar un “punt d’unió” i de trobada de gent de diversos punts de vista ideològics, ha afegit Carla Soler, secretària nacional de la comissió de mobilització de l’Assemblea.

També la samarreta d’enguany pretén transmetre aquests conceptes. Pren la imatge d’un estel com a metàfora de la unió estratègica que ha de conduir cap a la independència. El color d’aquest any és el blau turquesa, que representa l’horitzó i transmet, segons Soler, “esperança i futur”.

Campanya d’estiu

La roda de premsa també ha servit per presentar la campanya d’estiu de l’entitat, que pretén reforçar el missatge de l’11 de setembre, la unitat estratègica, en dues línies. Una primera, que és mobilitzar la societat civil. I una segona, començar a treballar estratègies de lluita noviolenta, a través, entre d’altres, d’un documental fet per l’Assemblea que properament veurà la llum.