El 21 de febrer, vaga general – Guia pel Vallès Occidental

El dijous 21 de febrer la Intersindical-CSC ha convocat una vaga general que rep el suport i l’adhesió de les entitats i els grups parlamentaris convocants de les mobilitzacions contra el judici als polítics catalans i a favor que l’autodeterminació sigui considerada un dret i no un delicte.

Actes previstos al Vallès Occidental

  • Matadepera Dimecres 20, a les 19.30 mani-cassolada de la plaça del Casal a la plaça de Cal Baldiró
  • Palau-solità i Plegamans 12.00 h plaça de la Vila
  • Sabadell 6.00 al mur de la llibertat. A les 12.00 h manifestació des dels jutjats fins el Racó del Campanar.
  • Sant Quirze del Vallès 6.00h pl. de la Vila, 11.00h manifestació fins Sabadell
  • Terrassa 7.00 h Cercavila des del parc dels Catalans. 12.00 h manifestació al Raval de Montserrat. 19.00 h concentració davant l’Ajuntament

24 de febrer, a Viladecavalls, presentació del llibre dels fills dels presos polítics

El diumenge 24 de febrer, a Viladecavalls, es presentarà el llibre que han fet els fills dels presos polítics catalans.

Hi seran presents Laura Turull i Oriol Sànchez i començarà a les 12.00 h a la biblioteca Pere Calders.

Barcelona es desborda en defensa del dret a l’autodeterminació en una manifestació històrica

Missatge clar i contundent dels carrers de Barcelona: l’autodeterminació és un dret, i no pas un delicte. Al voltant de 500.000 persones ha col·lapsat la Gran Via de Barcelona des de primera hora de la tarda, en una manifestació multitudinària en la setmana que ha començat al judici a l’1-O.

La manifestació ha estat una mostra clara de la transversalitat i pluralitat de la societat, ja que hi han participat activament entitats de caire molt divers. A més de l’Assemblea, a l’acte presentat per Flora Saura, hi han intervingut Òmnium Cultural, l’AMI, l’ACDC, els CDR, Unió de Pagesos, Irídia, Novact, entitats de Madrid i representants de partits polítics com Elsa Artadi, Gabriel Rufián, Natàlia Sànchez i Joan Josep Nuet. També hi ha hagut una representació dels sindicats USTEC i Intersindical-CSC. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, també hi han assistit. Ha posat nota musical el cantautor Cesk Freixas.

Unitat estratègica

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat tornar a posar els objectius polítics al centre del debat, precisament en una setmana en què ha començat el judici. “Hem de convertir aquest judici en una oportunitat”, ha dit.

Cal cercar novament la unitat estratègica que va portar a Parlament, Govern i societat mobilitzada a fer l’1-O. “Junts ens en vam sortir”, ha recordat. “No som víctimes”, per tant, cal deixar de plorar i treballar, persistir i lluitar pacíficament, perquè només des de la moral de victòria s’assolirà l’objectiu.

El camí, sobretot l’internacional, està molt més clar ara. “Només hem d’explicar que fa 16 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó”. Ara bé, cal treballar per no normalitzar aquest judici, ni la repressió.

Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha apel·lat els demòcrates de l’Estat espanyol perquè no cedeixin davant l’extrema dreta.  “Hem convertit la Gran Via en un mur humà”, ha dit. “Som un mur humà de dissidents”, ha exclamat.

Mauri s’ha volgut dirigir també al Govern de Pedro Sánchez, i ha demanat que encara és a temps d’instar l’advocacia de l’Estat a retirar els càrrecs sinó, serà còmplice de l’extrema dreta, i ha advertit que és una irresponsabilitat cedir davant l’extrema dreta. “Defensar la independència no és delicte”, ha afegit.

Defensa i vulneració de drets

Molts dels altres parlaments han posat l’accent en les vulneracions de drets en el procés, i la necessitat de participar en la propera vaga del 21 de febrer. Però també s’han sentit mostres de suport des del Madrid republicà que, a través d’Isaac Izquierdo, ha deixat clar que aquest és un judici polític que mostra la fortalesa repressiva de l’Estat però també la seva debilitat política.

El partits, presents a l’acte

Les formacions polítiques que han pres la paraula a l’acte han volgut deixar clar el moment excepcional que vivim. Elsa Artadi ha dit que veu la gent més ferma i decidida que mai, i ni un judici, ni la censura del Parlament europeu faran por. El que ha de fer por, ha dit, és quedar-se en un estat “violent” que “empresona idees polítiques” i viola drets.

Gabriel Rufián ha dit que avui hi ha un dic, una muralla, davant del feixisme, i ha afirmat que estan passant coses “terriblement anòmales”, i s’ha mostrat contundent: a Catalunya es té clar que el feixisme se’l combat i se’l destrueix. I als “tres genets de l’Apocalipsi ultra” els ha enviat un missatge: no passaran.

Natàlia Sànchez ha dit que els drets civils i polítics són fonamentals. “Ens mereixem una vida digna, i això és un dret, no un privilegi”, i que el dret a l’autodeterminació pertany a tothom. “Ho tornaríem a fer”, ha conclòs.

Finalment, Joan Josep Nuet ha dit que la grandesa d’un poble es mesura amb dies com aquest. “La lluita és llarga, us necessitem a tots”, ha demanat. “Seguim amb unitat republicana, perquè només la unitat ens farà vèncer i lliures”, ha conclòs, just després de fer un agraïment molt profund a Carme Forcadell, “no oblidaré mai el que has fet per nosaltres”.

El cicle de mobilitzacions iniciat el 12 de febrer, amb l’inici del judici, continuarà aquest proper dijous, en què sindicats del país han anunciat una vaga general. Ramon Font, de la USTEC, i Àngels Massip, de la Intersindical-CSC, han demanat d’unir-nos-hi, perquè hi ha motius suficients per fer-ho.

El Parlament Europeu censura una conferència sobre Catalunya

Aquest divendres a la tarda, el servei de premsa del Parlament Europeu ha comunicat la decisió del seu president de cancel·lar la conferència sobre la situació a Catalunya prevista per a dilluns a Brussel·les, que havia de comptar amb la presència del president Puigdemont i el president Torra. Partits.

Representants polítics espanyols van exercir pressió sobre el President del Parlament Europeu per prohibir la conferència, i formalment uns suposats “motius de seguretat” han servit com a excusa perquè finalment aquesta no es faci a la institució que presideix, busca així reduir el descontentament de PP, PSOE i Cs.

Tres eurodiputats espanyols van formalitzar el moviment de pressió envers Antonio Tajani amb una carta escrita ahir mateix, 14 de febrer de 2018. El portaveu del PP al Parlament Europeu, González Pons, fins i tot va amenaçar amb l’arrest de Carles Puigdemont a les instal·lacions del Parlament per part de forces policials espanyoles.

Casualment, els serveis de seguretat de la institució han arribat a la conclusió avui mateix que aquest esdeveniment plantejava una “amenaça d’alt risc”. Un dels principals elements que es té en compte és la tancada a la seu de Barcelona de la Comissió Europea i el Parlament de fa dues setmanes, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana de forma pacífica i no violenta. Voldríem formalment comunicar al Sr. Antonio Tajani i a la Direcció General de Seguretat que no preveiem cap acció contra el nostre president legítim Carles Puigdemont i el nostre president, Quim Torra, aquest dilluns que ve a Brussel·les.

Com a organització europea de la societat civil que promou el dret a l’autodeterminació de Catalunya, per via pacífica i no violenta, demanem al Sr. Tajani que es respecti la llibertat de reunió i la llibertat d’expressió al Parlament Europeu. Estem convençuts que, a la llum de la nostra confirmació de no organitzar cap acció al Parlament Europeu el dia de l’esdeveniment, el Sr. Tajani reavaluarà la situació i mantindrà el seu respecte als valors i les normes europeus, ja que el Parlament Europeu acaba d’insistir, aquest dijous, que “el debat públic és vital per al funcionament de les societats democràtiques i demana als estats membres que respectin el dret a la llibertat d’assemblea pacífica“.

Naturalment, no podem responsabilitzar-nos, tal com ha suggerit el diputat Pons, de les accions violentes i extraterritorials realitzades per les forces policials espanyoles. Deixem aquest tipus de raonament a la Justícia espanyola.
Donada la ràpida manera de tractar aquest tema pels serveis del Sr. Tajani i el Parlament Europeu, també confiem que el Sr. Tajani i el seu equip aviat trobaran el temps per respondre a la carta que li vam remetre el 4 d’octubre de 2017. El dia d’avui encara no hem rebut cap resposta.

Aquí teniu el missatge original del servei de premsa de l’EP d’aquesta tarda.

Antonio Tajani

Manifest “Són Causa general: l’autodeterminació és un dret!”

Avui finalment ha començat el judici. Un judici clau que marcarà un abans i un després. No sabem de quina manera. No sabem fins a quin punt.

Però tota la pluralitat d’acord polítics, socials, sindicals i veïnals que avui som aquí sobre l’escenari, tota la diversitat que us heu reunit avui en aquesta plaça, en som ben con- scients.

Avui ha començat un judici clau, i tota la gent que estem avui aquí, en som conscients. Tota la gent que avui ha decidit sortir al carrer des de primera hora.

Tota la gent treballadora que al migdia ha decidit sortir a concentrar-se a la porta del seu lloc de treball.

Tota la gent que avui ha decidit dur a terme accions de signes diversos.

I tota la gent que aquest vespre es concentra en diverses places del nostre país.

Tota aquesta gent, i molta d’altra també arreu del país, i arreu de l’Estat pensem que avui ha començat un judici clau que marcarà el nostre futur.

Avui més que mai és necessari defensar els drets civils, i els drets polítics. Perquè estan amenaçats.

I quan aquests drets estan amenaçats, són els drets socials i laborals els que estan amenaçats.

Són els drets de les dones i de les treballadores.

Són els drets de totes i tots les que estan amenaçats i és la mateixa democràcia la està en perill.

Avui, per primera vegada en mesos, totes i tots hem pogut veure de nou 9 persones que han estat privades de llibertat, empresonades, pel que creiem que ningú no hauria de ser mai jutjat: l’exercici de la democràcia, l’organització d’un referèndum.

En els propers dies se’ls jutjarà. A ells i elles. I també algunes altres que afronten aquest judici en llibertat, però que també afronten penes gravíssimes per acusacions que en cap cas es corresponen al que ha passat en aquest país.

Per això ens trobem avui gent de diverses sensibilitats polítiques i ideològiques.

Tenim en comú una inquietud profunda en relació amb els judicis que avui han començat.

Perquè a la vista de les irregularitats que s’han donat en aquest procés judicial, no podem dir sinó que el tribunal no és independent ni és imparcial.

Avui ha començat un judici polític. Un judici que donarà lloc a d’altres judicis que queden emmarcats en una Causa General que els aparells judicials del Regne d’Espanya, van començar a impulsar ara ja fa més d’un any contra els i les responsables governamentals, polítics i populars del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i contra represen- tants d’entitats de la societat civil organitzada.

Perquè com a conseqüència d’aquesta causa general, 12 persones s’enfronten a un judici polític que ha començat avui.

I 9 d’elles l’afronten des de dins de la presó. Són presoners i presoneres polítiques.

Però moltes altres en pateixen també les conseqüències: 8 persones són lluny, molt lluny de casa seva, en un exili no volgut.

Són exiliats i exiliades polítiques.

I una altra resta encara confinada al seu poble, sense poder-ne sortir ni tant sols per anar a veure la seva mare a l’hospital.

A tots i totes: us volem lliures i a casa!

Parlem de membres del Govern de Catalunya; diputades del nostre Parlament; presidents i portaveus d’algunes de les principals organitzacions de la societat civil del país; i també activistes de moviments socials i populars.

Però a part d’elles moltes altres persones estan sent investigades, han estat imputades i seran jutjades en tots aquests processos de la Causa General contra l’Autodeterminació.

Denunciem avui un procés judicial que ha tingut múltiples irregularitats, que genera un caos jurídic quan un mateix fet es processa alhora en diverses instàncies (l’Audiència Na- cional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i els Jutjats d’In- strucció número 13 i 15 de Barcelona, entre d’altres), i que ha comportat no només vul- neracions dels drets polítics i civils de les persones implicades, sinó que ha estès aquestes vulneracions a molts altres àmbits, incloent àmbits que toquen drets fonamentals en una democràcia com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

Ni les acusacions, que arriben fins a la rebel·lió violenta, tenen res a veure amb els fets que es pretenen jutjar – com tothom sap, i com els sistemes judicials belga, alemany i britànic han confirmat reiteradament – ni el tribunal parteix de la mínima legitimitat necessària, amb el grau d’independència judicial mínim exigible, ni té cap mena de justificació que la majoria de les acusades portin més d’un any tancats i tancades a la presó a l’espera de judici, amb totes les afectacions als seus drets, als de les seves famílies i als del conjunt de la societat.

Quan es jutgen uns responsables polítics i governamentals i quan es jutgen uns líders de la societat civil per haver organitzat un referèndum no jutgen només aquests respons- ables i aquests líders.

Ens jutgen a totes.

I ens jutgen a totes, independentment de la nostra ideologia. Independentment de si vam votar sí o no aquell 1 d’octubre. Independentment de si vam votar o no aquell 1 d’octubre.

Per tot això ens hem ajuntat avui independentistes i no independentistes. Gent de difer- ents sensibilitats polítiques i ideològiques.

Gent, en definitiva, que defensem sovint idees i propostes contradictòries, a vegades antagòniques, en relació a com hem d’afrontar les més diverses qüestions polítiques, econòmiques, socials i culturals.

Ho fem per prendre la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fona- mentals, civils i polítics. Però també en defensa de drets socials, que entenem que estan en perill.

Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions a més de greu vulneració de drets civils i polítics a les responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre vol dir que es pretén jutjar és l’exercici de la democràcia.

I paradoxalment això es fa en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret!

I quan es vol jutjar la democràcia, quan es vol jutjar la possibilitat de debatre, de votar i de decidir – quan es jutgen representants del poble i representants de les organitzacions de la societat civil, així com activistes de base per defensar la possibilitat de debatre, votar i decidir, aleshores es jutja un poble sencer.

Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit d’avantmà.

Un càstig exemplar per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.

Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.

La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.

Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.

Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d’expressió no poden estar mai fora de la llei.

Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.

Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democrà- cia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver democràcia.

Per això, tot un conjunt d’organitzacions polítiques, socials, sindicals i veïnals ens hem posat d’acord.

Perquè més enllà de les múltiples iniciatives que s’estan anunciant des de ja fa mesos i que apunten en aquesta mateixa direcció, calen propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa d’aquests mateixos drets.

Quan tot això passa, cal ajuntar totes les forces disponibles.

Perquè quan els drets estan amenaçats, cal sortir al carrer. De forma massiva i sostingu- da. Pel final dels processos judicials polítics.

Per l’alliberament immediat dels presoners i les presoneres polítiques. Pel lliure retorn de les exiliades polítiques.

Pels drets civils, polítics i socials. Pel dret a l’autodeterminació. Pel dret a decidir-ho tot.

Per això dijous passat vam anunciar tot un seguit d’iniciatives de mobilització popular que tot just avui han començat i que volem que es multipliquin durant les properes set- manes.

Començant pel proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona. Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva.

Ja s’estan organitzant autobusos arreu del territori.

Però cal que siguem molts més.

Cal que hi siguem per aquells i aquelles que no hi poden ser!

Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi.

Que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat cat- alana!

A tots els centres de treball!

A tots els pobles i a tots els barris de les nostres ciutats!

És per això, que cridem, a secundar les convocatòries per aturar el país que els diferents agents polítics, sindicals, socials i veïnals convocaran pel proper dijous 21 de febrer, in- cloent la Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals han convocat alguns sindicats.

Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàtica- ment, els drets socials i laborals.

Per això us cridem a participar als comitès de vaga dels vostres barris i els vostres pobles, perquè el proper dijous 21 de febrer puguem aturar el país!

I el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.

Les organitzacions polítiques, socials i veïnals catalanes organitzem, conjuntament amb un ampli ventall d’organitzacions polítiques, socials i veïnals d’arreu de l’Estat, una man- ifestació a Madrid.

Perquè aquí i allà, arreu, hi ha una majoria social que defensa que les reivindicacions democràtiques només es poden resoldre amb més democràcia, i no amb judicis i amb condemnes.

Volem insistir.

Aquestes iniciatives no pertanyen a cap partit polític, ni a cap associació política, social o sindical. A cap.

Tampoc s’enquadren dins de cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de totes i tots, independentment de les ideolo- gies que cadascú defensem.

Aquesta és una iniciativa de mínim comú denominador, esperant que serveixi al carrer com a màxim comú multiplicador.

El que defensem parteix d’un consens fonamental, que creiem que agrupa les més àm- plies majories socials al nostre país i, ens atrevim a apuntar, també a la resta de pobles de l’Estat.

Decidir no és un delicte.

Exercir drets fonamentals no és delicte.

I organitzar un referèndum no pot ser ni és un delicte. Ni tant sols no ho és en la seva pròpia legislació vigent – motiu pel qual s’empesquen una rebel·lió violenta que mai no ha existit.

Perquè organitzar un referèndum no és un delicte. Perquè votar no és un delicte.

Perquè decidir no és un delicte.

Perquè mobilitzar-se no és delicte.

Ningú no queda al marge d’aquesta Causa General. Es jutgen unes poques persones; però els efectes d’aquests judicis seran per tota la societat.

Per això, fem un emplaçament a sortir als carrers.

Per això cridem a la mobilització.

A la Vaga General i a aturar-ho tot el proper 21 de febrer. Pels drets civils, polítics i socials. Per l’autodeterminació.

Pel dret a decidir-ho tot.

La societat catalana es mobilitzarà en defensa del dret a l’autodeterminació i per denunciar l’intent criminalitzador que en fa l’Estat espanyol

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, JxCat, ERC i CUP, acompanyats de múltiples organitzacions polítiques, sindicals, socials i veïnals, han fet públic aquest matí les diverses accions i mobilitzacions que es duran a terme de cara l’inici del judici, previst per al 12 de febrer. Ho han fet sota el següent lema: “L’autodeterminació no és un delicte“.

El primer gran acte serà el proper 16 de febrer, dia que s’ha convocat una gran mobilització que recorrerà la Gran Via de Barcelona a les 17 h, des de plaça Espanya fins a plaça Universitat. Un mes després, la tarda del 16 de març, també es preveu una mobilització massiva. Aquest cop, però, a Madrid, a les 18 h.

Des de l’organització s’ha volgut deixar clar que les accions proposades són una iniciativa de mínims amb el comú denominador de la defensa de la democràcia, i que tota aquesta causa general oberta vol jutjar el poble català. Per això, s’ha refermat que sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i que aquest judici pretén castigar els responsables polítics del referèndum i els líders socials de les entitats convocants de mobilitzacions pacífiques i massives amb la voluntat que mai ningú gosi assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits polítiques, econòmiques i judicials, puguin considerar fora de la llei.

Mobilitzacions el dia d’inici del judici

El mateix dia que s’iniciï el judici també es farà una crida a la ciutadania perquè surti als carrers. A les 12 h del migdia, es proposarà una aturada de 10 minuts davant dels centres de treball que culminarà amb les concentracions previstes a les 19 h a les capitals de les vegueries. A Barcelona, la crida unitària serà a plaça Catalunya.

A primera hora del dia 12, a les 9 h, representants d’entitats, partits i col·lectius es reuniran a les portes del Tribunal Suprem, just abans que s’iniciï el judici, per traslladar suport i escalf als encausats. El dia abans, a les 14 h, també està previst que es faci el mateix, però a la plaça Universitat.

Finalment, el 21 de febrer la Intersindical-CSC ha convocat una vaga general que rep el suport i l’adhesió de les entitats i els grups parlamentaris convocants de les mobilitzacions.

A continuació, els noms de les persones que han assistit avui a la roda de premsa:

  • Ada Parellada – cuinera
  • Agustí Alcoberro – historiador
  • Anna Sallés – historiadora
  • Annabel Moreno – Associació Municipis per la Independència
  • Arcadi Oliveres – economista i activista
  • August Gil Matamala – advocat
  • Belén Tascón – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
  • Berta Ponsatí – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Betona Comín – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Blanca Bragulat – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Blanca Serra – activista
  • Carles Riera – CUP
  • Carles Sastre – Intersindical-CSC
  • Carme Sansa – actriu
  • David Fernández – activista
  • David Minoves – CIEMEN
  • Diana Riba – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Elena Jiménez – Òmnium Cultural
  • Elisenda Alemany – catalunya en Comú
  • Elisenda Paluzie – Assemblea Nacional Catalana
  • Estel Solé – actriu
  • Eulàlia Reguant – CUP
  • Eva Fernàndez – expresidenta de la Favb
  • Fermí Puig – Cuiner
  • Gemma Geis – JuntsxCat
  • Georgina Lázaro – Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
  • Iolanda Fresnillo – auditoria ciutadana del deute
  • Jaume Asens – tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
  • Joan Caball – Unió de Pagesos
  • Joan Lluís Bozzo – actor
  • Joan Guisado – Acció Escolta , Minyons Escoltes i Guies i Escoltes Catalans
  • Joan Josep Nuet – Catalunya en Comú
  • Joan Rigol – expresident del Parlament de Catalunya
  • Jordi Giró – CONFAVC Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
  • José Téllez – Guanyem Badalona
  • Josep Maria Mainat – músic
  • Julià de Jòdar – escriptor
  • Laura Masvidal – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Laura Pinyol – periodista
  • Luca Gervasoni – Novact Institut Internacional per l’Acció Noviolenta
  • Marcel Mauri de los Rios – Òmnium Cultural
  • Maria Dantas – activista
  • Meritxell Lluís – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Màrius Serra – escriptor
  • Marta Bolinches – Irídia
  • Marta Vilalta – ERC
  • Míriam Nogueras – PDeCAT
  • Mont Plans – actriu
  • Montse Bassa – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Montserrat Rossell -‘Assemblea Nacional Catalana
  • Natàlia Sànchez – CUP
  • Neus Mestres – Plataforma per la Llengua
  • Núria Basi – FemCat
  • Núria Iceta – editora
  • Núria de Gispert – expresidenta del Parlament de Catalunya
  • Oleguer Presas – exfutbolista i cooperativista
  • Pau Morales – Jovent Republicà
  • Pilar Rahola – periodista
  • Pol Leiva – Associació Catalana pels Drets Civils
  • Ramon Piqué – represaliat del 92 i Coordinadora contra la Tortura
  • Roser Veciana – exregidora de drets civils de l’Ajuntament de Barcelona
  • Sergi Sabrià – ERC
  • Titón Laílla – Demòcrates
  • Toni Morral – Crida Nacional per la República
  • Vicenç Villatoro – escriptor
  • Xavier Trias – exalcalde de Barcelona
  • Xavi Casanovas – Lafede.cat Organitzacions per a la Justícia Global

Manifest: Què esteu fent?

Els nostres presos i preses polítics són a presons espanyoles. En pocs dies començarà un judici contra el referèndum d ́autodeterminació, contra unes persones innocents, contra la voluntat de més de 2M de catalans i catalanes. En definitiva, es farà efectiva una farsa contra tot un poble.

Passi el que passi en aquest judici, no acatarem cap sentència perquè el que realment cal és l’anul·lació d’aquesta farsa. Un sol dia de condemna és una barbaritat. No es pot tancar entre quatre parets la voluntat d ́un poble pacífic.

Aquest és un missatge adreçat en primer lloc a l ́Estat espanyol: “Som persistents, seguim tossudament alçats i amb la convicció intacta. Avui som molts més que fa un any i mig. Denunciarem al món el que passi durant les setmanes que duri el judici. Direm al món que l ́autodeterminació és un dret, no un delicte. Els nostres presos i preses polítics seran el nostre altaveu. Els podreu condemnar a anys de presó, però no podreu acabar amb tanta dignitat. Abans del que ens pensem serem lliures i proclamarem la República catalana”.

D’aquí a pocs dies posarem l ́Estat contra les cordes. Hem de fer d ́aquest judici polític un bumerang contra l’Estat. Tenim un deute amb qui ens va dur fins aquí, una responsabilitat com a poble. Fem d ́aquesta farsa, denúncia; del nostre compromís, convicció. Ens hem de posar en marxa #CapALaIndependència. Ens ho juguem tot!

En segon lloc, missatge per al Govern de la Generalitat i per al Parlament de Catalunya: “On ha quedat el vostre compromís amb el mandat de les urnes? On és la vostra valentia? On és la publicació al DOGC dels acords del Parlament respecte a la proclamació de la República? Us penseu que els que vam defensar les urnes amb els nostres cossos ho deixarem córrer? Us EXIGIM coratge, valentia, però, sobretot, compromís amb el poble que us va fer confiança.

Nosaltres, l ́Assemblea Nacional Catalana, tenim un sol objectiu: la independència del nostre país. Volem ser un estat, una nació lliure i no deixarem de pressionar fins assolir l’objectiu. Us anunciem que des de avui i de forma perllongada en el temps, no ens mourem d’aquí, de la plaça de Sant Jaume, a les portes de la seu del nostre Govern, i convidem la ciutadania a fer-nos costat, a fer-nos sentir pels nostres representants.”

L’ANC es referma en la via unilateral, per això cal establir una unitat estratègica de Govern, Parlament i poble mobilitzat. Només la independència ens farà lliures com a poble i farà lliures presos, preses, exiliats i exiliades polítics.

Govern i Parlament, us demanem, us exigim, que compliu amb el mandat de l’1 d’Octubre.

Som fermesa, som dignitat, som coratge, som ANC!!!!

L’Assemblea es planta davant del Palau de la Generalitat per exigir que Govern i Parlament facin passos cap a la independència

Les accions directes segueixen. Després de la tancada a la seu de la Comissió Europea d’aquest cap de setmana, avui l’Assemblea ha iniciat una segona campanya. Diversos voluntaris, acompanyats de secretaris nacionals i de la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, han desplegat a primera hora del matí una pancarta davant del Palau de a Generalitat, seu del poder executiu.

A la pancarta s’hi podia llegir el següent missatge: “Què feu per aplicar el mandat de l’1-O?”. La pancarta s’hi quedarà 20 dies, i quan hi hagi sessió parlamentària es traslladarà al Parlament, perquè és a tots dos estaments a qui va dirigida la campanya. “Nosaltres tenim una responsabilitat d’estar més forts per fer la independència, però ells també la tenen”, ha afirmat Paluzie.

Per a Paluzie, l’objectiu de la independència segueix “més vigent que mai”, especialment en un context de repressió polític com l’actual. “No ens podem permetre esperar 7 anys una sentència favorable del tribunal d’Estrasburg”, motiu pel qual, paral·lelament a la campanya del judici que s’ha iniciat, s’ha engegat aquesta acció més política.

La presidenta de l’Assemblea ha afirmat que el 21-D es va revalidar la majoria independentista al Parlament per “revalidar” el mandat de l’1-O. Un any més tard, ha demanat que es posin les piles, perquè de tota una sèrie de promeses electorals, “no se n’ha respectat ni una”, i ho ha exemplificat amb el cas de la suspensió de diputats.

En definitiva, es vol visualitzar que, “més enllà de la gestió”, s’estigui fent una anàlisi sobre què va fallar el 27-O i començar a treballar en “solucions alternatives” en escenaris de no-negociació. “Pensar que ens podem quedar tranquils només gestionant l’autonomia i esperant que arribi un referèndum acordat em sembla que és ser poc realista”, ha conclòs.

Una acció coordinada des del Barcelonès

Les 20 assemblees territorials del Barcelonès s’encarregaran de coordinar l’acció. Cada dia hi haurà tres torns de quatre hores, des de les 9 h i fins a les 21 h. L’objectiu no és anar en contra el Govern, sinó pressionar-lo, que és “el que millor ha sabut fer i ha fet sempre l’Assemblea” des del seu naixement, sense marcar terminis, però sí marcant el ritme. “I el ritme és aquest, mobilització i, quan calgui, desobediència”, ha conclòs Josep Molins, coordinador de la territorial de la territorial de la dreta de l’Eixample.

Les assemblees exteriors ultimen els detalls de les mobilitzacions durant l’inici del judici a l’1-O

Les assemblees exteriors (AE) de l’Assemblea estan acabant de tancar els detalls de totes les concentracions que faran el mateix dia que el judici a l’1-O comenci, el cap de setmana anterior, o el posterior.   

Ara per ara, ja hi ha confirmades mobilitzacions a més de 20 ciutats europees de nou estats diferents, inclosos Alemanya, França, Suïssa, Bèlgica, Andorra, el Regne Unit, o Dinamarca. Destaquen les protestes a sis capitals europees, -París, Berlín, Brussel·les, Luxemburg,  Londres, i Copenhagen- on es vol portar la reivindicació que l’autodeterminació és un dret, i no pas un delicte, com intenta fer creure l’Estat espanyol amb aquest judici. Altres ciutats on es portaran a terme mobilitzacions -organitzades o amb el suport de les AE- són Hamburg, Frankfurt, Stuttgart, Munic, Niça, Dublín, Edimburg, Glasgow, Aberdeen, Bilbao, Gasteiz o Pamplona; en el cas d’aquestes darreres, organitzades per la plataforma cívica que promou el dret a l’autodeterminació del País Basc Gure Esku Dago.

Altres col·lectius convocants en diverses ciutats són CDR exteriors i Comitès locals de solidaritat amb Catalunya. Berlin va donar el tret de sortida a la campanya internacional de denúncia el darrer 1 de febrer, amb una roda de premsa informativa organitzada per l’ANC Alemanya en què van participar representants polítics de Die Linke i el SPD, juntament amb l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. 

Convocatòries previstes:

  • Brussel·les, 12 febrer 12:30, Schuman
  • Ginebra , 12 febrer 18h, Place des Nations (davant ONU) – pendent de confirmació
  • Londres, 12 febrer 19h, Downing Street
  • Berlín, 16 febrer – lloc i hora per confirmar
  • París, 10 febrer 12:30h, Place de la Republique
  • Hamburg, 9 febrer – lloc i hora per confirmar
  • Frankfurt, 9 febrer – lloc i hora per confirmar
  • Stuttgart, 9 febrer – lloc i hora per confirmar
  • Munic, 16 febrer – lloc i hora per confirmar
  • Karlsruhe, 9 febrer,- lloc i hora per confirmar
  • Colònia, 9 febrer – lloc i hora per confirmar
  • Donostia, 12 febrer 19h, Bulevard
  • Bilbo, 12 febrer 20h, Arriaga plaza
  • Gasteiz, 12 febrer 19h, Virgen Blanca
  • Pamplona, 12 febrer 19h, per confirmar
  • Basilea, 12 febrer – lloc i hora per confirmar
  • Zurich – data, hora i lloc per confirmar
  • Niça, 4 febrer 18h, davant vice consulat espanyol (4 boulevard Jean Jaurès)
  • Glasgow, 12 febrer 18h, Buchanan Steps
  • Edinburg, 12 febrer 18h, Mercat Cross
  • Aberdeen, 12 febrer 18h – lloc per confirmar
  • Copenhagen, 9 febrer 16h, de Nørreport a Højbro Plads
  • Luxemburg, 12 febrer 18:30h, davant ambaixada espanyola.    

#MakeAmove

Amb el nom de #MakeAmove, Self-determination is a right, not a crime, l’Assemblea ha engegat una campanya nacional i internacional per denunciar la persecució i la repressió que exerceix l’Estat espanyol contra Catalunya i els seus ciutadans precisament per haver exercit el dret a l’autodeterminació.

La campanya combinarà mobilitzacions arreu d’Europa, suports i materials gràfics, com pancartes i tanques publicitàries a ciutats europees, i també continguts audiovisuals, com un vídeo publicitari que ja supera les 300.000 visualitzacions sumant totes les plataformes on està disponible, i també d’altres que es presentaran properament, com un videoclip amb d’una adaptació d’una cançó de Peter Gabriel.        

S’ha engegat una pàgina web, des d’on es poden consultar les accions i des d’on també es poden fer donatius per finançar la campanya.

L’Assemblea denuncia les vulneracions de drets perpetrades per l’Estat espanyol amb una carta i tancant-se a la seu de la UE a Barcelona

Acció sorpresa de l’Assemblea aquesta tarda. Mentre que estava prevista una mobilització a Jardinets de Gràcia, l’Assemblea ha comunicat, una estona abans, que la mobilització canviava de lloc. Així, milers de persones s’han desplaçat fins al davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona. Allà, membres de l’entitat han fet lliurament d’un document, dirigit a Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i Ferran Tarradellas, cap de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, en què es denuncien les constants vulneracions de drets perpetrades per l’Estat espanyol.

A més, s’ha penjat una pancarta a la façana amb el missatge “Self determination is a right, not a crime” (l’autodeterminació és un dret, no un delicte), i s’ha indicat que l’acció durarà com a mínim tota la nit.

Enmig d’una gentada que ha anat augmentant a mesura que passaven les hores, i acompanyada de membres de la societat civil, com Lluís Llach i familiars dels presos polítics i exiliats, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha dit que la Unió Europea no pot tolerar en una societat democràtica que es jutgi un dret com el de l’autodeterminació. Per això, ha advertit a la UE no pot restar “impassible”, ja que quan els drets es vulneren en un lloc, es vulneren per a tothom, ha afegit. De fet, ha afirmat que el que està passant a l’Estat espanyol és tan greu com el que succeeix a Polònia o Hongria.

Per a Paluzie, la justícia espanyola s’està demostrant “venjativa”, amb un únic objectiu: reprimir un moviment democràtic i pacífic. Però lluny de desanimar-se, Paluzie ha afirmat que tot això reforça el moviment independentista.

Al seu torn, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha descrit l’Estat espanyol com un estat autoritari, ja que imposa tribunals d’excepció i s’inventa i manipula fets per dur a terme la repressió. “Quan amb la llei s’impedeixen i persegueixen drets civils i polítics, la resposta ha de ser pacífica i de desobediència i decidida contra l’estat autoritari”, ha dit. Cruanyes ha advertit que a partir d’ara se seguiran duent actes d’aquest estil, perquè Catalunya no es podrà alliberar d’aquesta repressió fins aconseguir la independència, ha conclòs.

Petició d’activar l’article 7
La carta entregada recull els diversos drets vulnerats durant tot el procés judicial iniciat, recollits, molts d’ells, a l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics; també remarca que el cas serà jutjat al Tribunal Suprem i, per tant, sense possibilitat d’apel·lar; i que es vulnerarà el dret a ser jutjats en la pròpia llengua, entre d’altres.

En definitiva, uns fets que suposen una “violació greu de drets humans” i que intenten convertir un dret, el d’autodeterminació, en un delicte, un fet que no es pot “tolerar” al cor d’Europa. Per això, l’Assemblea fa una crida a la Comissió Europea perquè inicií els procediments per activar l’article 7 del Tractat de la UE per privar l’Estat espanyol dels seus drets de vot i de representació.

5 de febrer, a Sabadell, xerrada “El procés a judici” a càrrec de Josep Costa, vicepresident primer del Parlament

Josep Costa, vicepresident primer del Parlament, serà el 5 de febrer a Sabadell a la xerrada El procés a judici.

La xerrada es farà a 2/4 de 8 del vespre, a l’Auditori Pere Quart (c. Lacy, 11).

Josep Costa, té un llarg recorregut professional: acadèmic, investigador i polític. És actualment diputat al Parlament (JxCat) i vicepresident primer del Parlament de Catalunya. La seva expertesa en el món jurídic i el lloc que ocupa actualment el converteix en una de les persones amb més informació de la situació política del país i més influents.

No te la perdis.


L’Assemblea més decidida que mai

Vivim temps molt difícils, estem a les portes del judici de la vergonya mentre veiem que hem passat de la victòria més gran de l’independentisme amb l’execució del referèndum de l’1 d’Octubre a comprovar, més d’un any més tard, que Govern i Parlament no interpreten igual que la ciutadania el mandat de l’1 d’Octubre, a la vegada que vivim una repressió sense precedents.

Davant d’això, a l’Assemblea hem apostat per la via unilateral, perquè entenem que qualsevol escenari de referèndum pactat és una fal·làcia. Aquest Secretariat Nacional ens vam comprometre a arriscar-nos per aconseguir la implementació de la República catalana i a plantejar solucions diferents al que fins ara estàvem acostumats, les mobilitzacions.

És per això que hem plantejat les Primàries Catalunya com a mètode per apoderar-nos, el consum estratègic per estar preparats a nivell econòmic pel proper embat, hem presentat campanyes diferents com el #makeamove per poder internacionalitzar que el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya és un dret pel que s’ha de lluitar independentment d’on visquis, etc.

Són fórmules noves per arribar al nostre objectiu ja que ens trobem que som l’únic actor que plantegem que hem de continuar endavant amb la via unilateral i que cal fer-ho amb una estratègia compartida entre Govern, Parlament i poble mobilitzat.

És precisament per aquest posicionament que moltes vegades rebem i rebrem crítiques. A vegades, més innocents, d’altres orquestrades. Però això l’únic que fa és que la nostra determinació sigui més forta.

Som Assemblea i volem avançar cada dia, també a nivell intern, és per això que des del passat 9 de juny hi ha un grup de treball revisant els nostres Estatuts i el Reglament de Règim Intern (RRI) de l’ANC. La motivació és haver constatat que malgrat els canvis i revisions que s’hi han fet, segueix havent-hi molt a millorar. Constantment busquem simplificació, flexibilització, virtualització, democratització, transparència i transversalitat i la col·laboració de les assemblees.

El proper 28 d’abril tindrà lloc la nostra Assemblea General Ordinària i caldrà organitzar assemblees per treballar el nostre full de ruta i aquests documents. Esperem la participació de tothom per portar-ho a terme amb èxit.

Som fermesa, dignitat i coratge, #SomANC i treballem #CapALaIndependència

Secretariat Nacional

Assemblea Nacional Catalana

16 de gener, a Sant Cugat del Vallès, Jaume Alonso-Cuevillas parlarà del judici

Aquest dimecres 16 de gener, a Sant Cugat del Vallès, és farà un acte amb la presència de l’advocat i catedràtic Jaume Alonso-Cuevillas.

L’acte coincidirà amb els 15 mesos de la presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L’acte començarà a les 19.30 h al Casal de Torreblanca.