Vídeo de l’espectacle “Terrassa amb Lluís Puig”

Aquest és el vídeo de l’espectacle “Terrassa amb Lluís Puig” que es va fer ahir per recaptar fons per a les famílies dels exiliats.

En les dues sales del Centre Cultural de Terrassa s´hi van aplegar més de 1000 persones.

La recaptació anirà a l’Associació Catalana pels Drets Civils i encara es poden fer ingressos al compte IBAN ES16 0081 1783 4100 0113 3415

El país serà sempre nostre

Avui s’ha constituït el Parlament, i la majoria republicana ha escollit el diputat Roger Torrent per presidir-lo. Significativament, el president de la Mesa d’Edat, Ernest Maragall, que ordenava i dirigia la sessió constitutiva, ha admès la delegació de vot dels tres diputats a la presó, Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, d’acord amb el Reglament i aplicant el principi democràtic fonamental de dret a la participació política dels diputats electes –tot un precedent!

Als partits del 155 els costa assumir la derrota del 21 de desembre, com els costa assumir l’1 i el 27 d’octubre. Sentim els seus brams hipòcrites i els dels seus mitjans de comunicació. Ja podem imaginar que els quinze dies que vindran, fins a la restitució del nostre Govern legítim, bramaran encara més.

Bramen. Paciència i respecte pels milers de ciutadans que representen, els nostres germans en la República. Bramen?? Doncs nosaltres estem indignats per la impunitat amb què els seus tribunals i policia actuen contra els nostres representants, vulnerant totes les garanties democràtiques, aplicant-nos el seu dret penal com si fóssim un violent enemic.

Ara tocarà decidir amb intel·ligència des del Parlament i aviat des del Govern i perseverar pacíficament, com a ciutadania organitzada, en la nostra resistència, fermesa i tenacitat per la República Catalana. Els poders de l’Estat espanyol, l’executiu, el legislatiu i el judicial –per més brams i supèrbia que gastin–, saben que han de respectar el Parlament de Catalunya que ha votat la ciutadania.

El 21D s’havia concebut perquè perdéssim i vam guanyar. Ara confiem en nosaltres mateixos i en els diputats que ens representen.

Visca la República Catalana!

Comunicació interna

Assemblea Nacional Catalana

Manifest dels 3 mesos

92 dies. O el que és el mateix: 3 mesos. És el temps que porten Jordi Cuixart i Jordi Sànchez privats de llibertat. El president d’Òmnium Cultural i el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana fa més de 90 dies que viuen entre reixes per les seves idees polítiques: per defensar el dret a l’autoderminació del poble de Catalunya. El mateix per al vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn: 75 dies tancats a la presó d’Estremera per tirar endavant el mandat del poble de Catalunya.

El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. L’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots.

Han passat tres mesos des d’aquell 16 d’octubre quan, passades les 9 del vespre, l’Audiència Nacional decidia enviar a la presó de Soto del Real Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les cassolades van ressonar arreu de Catalunya, el país es va omplir d’espelmes amb l’esperança que aquest malson acabaria, el carrer Marina es va desbordar de persones que exigien la fi dels empresonaments dels Jordis i del govern… i en tot aquest temps al govern espanyol ni tan sols li han pujat els colors.

Hem vist com juristes, advocats, organismes internacionals han posat el crit al cel per aquesta ordre de presó preventiva. Escandalosa, alarmant, cop a l’estat de dret… són només algunes de les moltes qualificacions que veus més que autoritzades han etzibat a la injusta situació de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, així com Oriol Junqueras i Joaquim Forn que no oblidem: porten 75 dies tancats a Estremera.

Ara mateix a l’Estat espanyol s’estan vulnerant drets bàsics i fonamentals, no estan garantits alguns drets i llibertats.

La injusta situació dels presos polítics ens demostra que s’estan vulnerant el dret d’expressió, d’opinió, de manifestació, d’associació i participació. Als presos se’ls restringeix el dret a participar de l’activitat política. Han estat empresonats per ordre d’un tribunal que no era competent per fer-ho: l’Audiència Nacional. No s’han respectat els principis d’imparcialitat ni d’independència judicial. S’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència, no se’ls ha garantit el dret a preparar la seva defensa.

Jordis: Sou l’exemple viu la lluita pacífica d’un poble per a una societat més lliure. Ens volien aïllar i estem més units que mai. L’esperança és més forta que la tristor, la voluntat d’una Catalunya millor i unida és més forta que el rencor.

I no oblidem: són a la presó sense haver estat jutjats. No hi ha escletxa per al dubte: tots 4 estan retinguts per l’Estat per raons polítiques. No defallirem, seguirem alçant la veu per denunciar tants cops com calgui aquesta injustícia majúscula. Avui, una vegada més,  exigim la llibertat immediata de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Exigim justícia!

photo_2018-01-16_11-12-11.jpg

Vídeo del reportatge “1-O” del programa “Sense ficció” sobre el referèndum de l’1 d’octubre

Informació de la pàgina web de “Sense ficcció”

1-O” és la crònica del que va passar en cinc d’aquests centres en un dia terrible i alhora inoblidable en què més de dos milions de persones van lluitar pacíficament per exercir el seu dret a decidir.
L’1 d’octubre van votar 2.286.217 persones a Catalunya en el referèndum per la independència. Les imatges de les urnes clandestines, les votacions i les càrregues policials, que van causar 1.066 ferits, van donar la volta al món. Mai havíem estat testimonis d’una votació d’aquestes característiques.
En aquest treball no apareix cap polític, sinó que es posa èmfasi en l’organització i la participació d’un poble el dia del referèndum. Ciutadans anònims van sortir als carrers i es van organitzar per fer-lo possible, malgrat els obstacles. La seva col·laboració va contribuir perquè la ciutadania pogués exercir el seu dret al vot. El seguiment de com es va desenvolupar la jornada en cinc centres electorals posa de relleu que a tot arreu es van viure els mateixos neguits, incerteses, pors i il·lusions. En cadascun dels centres filmats, un ciutadà anònim narra des del seu punt de vista aquella jornada. El seu testimoni, registrat temps després, correspon a un relat elaborat després de la reflexió sobre el que va succeir aquell dia. Entre els testimonis, hi ha una cara coneguda, la de l’actriu Sílvia Bel. El documental també recull el cas de Roger Español, el jove que va perdre un ull a causa de l’impacte d’una bola de goma. Tot i que de seguida va ser tractat en un centre hospitalari, finalment en va perdre la visió.
Al llarg del dia es van sentir als carrers i els col·legis electorals les proclames de “Votarem“, “Democràcia“, “Els carrers sempre seran nostres”, “No passaran” i el cant dels Segadors, per acabar finalment amb la d'”Hem votat“. No sabem què passarà en el futur, però el que ha deixat gravat en la consciència col·lectiva és que hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre.

Dirigit per Lluís Arcarazo.

Clica aquí per veure’l

Captura de pantalla 2018-01-09 a les 23.13.24

Fulls en francès i anglès per donar a conèixer la situació de repressió que viu Catalunya

Aquests documents serveixen per donar a conèixer la situació actual que viu el govern de Catalunya i els seus representats.
Són versions en francès i anglès per distribuir entre gent que ens visita o gent d’altres parts del món.

Captura de pantalla 2018-01-07 a les 14.37.34

Reportatge de la cadena ARTE “Catalogne: l’Espagne au bord de la crise de nerfs” disponible fins el 19 de febrer

Aquest és el reportatge fet per la cadena europea ARTE sobre el referèndum d’independència i el procés d’alliberament de Catalunya.

La narració original és en francès però pot seleccionar-se una versió doblada a l’alemany o activar-se els subtítols en polonès, espanyol o anglès.

Cliqueu aquí.

Captura de pantalla 2018-01-07 a les 1.02.51

Manifest “Per l’Oriol Junqueras”

Encara no sabem si mantindran Oriol Junqueras a la presó d’Estremera o el deixaran sortir lliure.

Les dures mesures cautelars són una notícia tristíssima per a la família, els amics i tota la gent de pau. Són indefensables, des del punt de vista de qualsevol demòcrata, independentista o no. Es pot perseguir en una democràcia un polític que ha obeït al mandat de les urnes, que ha procurat fins al final el diàleg amb els adversaris polítics i que ha defensat sempre la noviolència davant de les porres i les amenaces? Hi pots estar en contra, pots oposar-t’hi – en democràcia, es pot tancar els representatns del poble a la presó? És més, Junqueras ha reiterat, escrivint des de la presó mateix i davant del Tribunal Suprem, un missatge de pau i concòrdia, fins i tot quan havent-li impedit participar en les eleccions al Parlament.

Aquesta nit tenim quatre homes de pau a la presó:

• Segueixen a Estremera dos membres del Govern, el vicepresident Junqueras i el conseller Joaquim Forn, acusats de complir el mandat de les urnes.

• Segueixen a Soto del Real el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acusats falsament de violència explosiva.

Recordem que els judicis continuen oberts contra tot el Govern i contra la Mesa del Parlament, en una pantomima judicial que Bèlgica ha deixat en ecidència. Ens en recordem també, que el Tribunal Suprem va retirar l’euroordre contra el president Carles Puigdemon i el Govern a l’exili, quan va veure que l’administració de justícia belga és independent, com ha de ser la justícia en tot estat de dret per protegir la gent de les arbitarietats del govern. Trist el país on els jutges de l’alta magistratura són professionals nomenats per les seves afinitats polítiques.

Avui toca recordar que Oriol Junqueras és el vicepresident del Govern de la Generalitat i responsable de la nostra economia. Avui toca reivindicar la seva feina. Avui toca dir que les exportacions han augmentat, que els ports i l’aeroport han multiplicat el seu trànsit, que el turisme ha continuat fort, que l’atur ha baixat, que la Generalitat ha fet superàvit durant la seva gestió al Departament d’Economia. Van intentar espantar la gent obligant empreses a canviar la seu social, i encara voldrien espantar-la ra. Per defensar els seus interessos, van intentar embrutar la bona feina del nostre Govern i l’empenta social del nostre Parlament. Però els seus intents d’espantar-nos han fracassat: en aquestes eleccions, concebudes perquè els independentistes les perdéssim, la majoria de la gent no ha tingut por ni els ha cregut.

Avui diem ben alt que, en unes eleccions en igualtat de condicions, amb igualtat de recursos, amb televisions i diaris que fessin periodisme i no solament propaganda, sense candidats a la presó ni a l’exili, els partidaris de la independència hauríem obtingut de 75 a 80 diputats i més del 50% del vot. El 21 de desembre vam guanyar malgrat totes les adversitats i tot el joc brut! Vam ratificar els resultats de l’1 d’octubre i la proclamació de la República. Ara no consentirem que quatre diputats del Partit Popular dictin el que ha de fer la majoria del Parlament.

Cada setmana que passem sense Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez. veiem més clar que la seva condició és pitjor que la dels presos polítics. Són ostatges d’un govern corrupte que tapa la seva indecència amb Catalunya. Que els nostres llaços grocs cada dia, cada moment, els facin caure la cara de vergonya! Quanta hipocresia hem vist aquests mesos! Al cap dels anys arribarà un moment que oblidarem els qui ja sabem que senten odi cap al que representa el compromís de l’Oriol i de tanta gent. Però sempre més ens sabrà greu el silenci dels qui esperàvem que defensarien la democràcia per damunt de l’interés del seu partit polític.

• Exigim que la Fiscalia retiri les seves acusacions contra els diputats, els alvaldes i els activistes polítics que persegueix.

• Exigim el lliure retorn del Govern legítim de la Generalitat, el que va sorgir de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i ara les eleccions del 21 de desembre de 2017 han ratificat.

• Exigim la revocació de l’article 155 i la reparació immediata dels seus desastrosos efectes.

• Exigim tots els presos a casa, en ple exercici de la seva llibertat política. La seca llibertat és la nostra llibertat.

El rei Felip VI ens va contar per Nadal que Espanya és una democràcia madura. A Catalunya, ens sembla que un democràcia que té presos polítics i tribunals que poden alterar el resultat d’unes eleccions és una democràcia podrida. Fins que l’Oriol Junqueras no torni a Sant Vicenç dels Horts i tots els presos no siguin a casa seva, no descansarem. Sabem que una amplíssima majoria de catalans, partidaris de la República o no, de gairebé tots els partits i de moltíssimes organitzacions, unirem els nostres esforços contra la repressió i per la llibertat.

Visca la República Catalana!