Presentació dels resultats de la consulta sobre el posicionament d’incidència política

Aquest és vídeo de presentació dels resultats de la consulta als socis i sòcies de l’Assemblea Nacional Catalana sobre les eleccions del 14 de febrer i d’incidència política.

Estat de la Nació #01 Debat sobre el català i la reobertura de la restauració

Parlem del català amb Francesc Xavier Vila, sociolingüista (UB), i de la reobertura parcial de la restauració amb Ada Parellada, cuinera (Semproniana).

Tertúlia amb Josep Casulleras (Vilaweb), Joan Puig (La República) i David Fernàndez (Assemblea). Presenta Eduard Berraondo.

#EstatDeLaNació

Vídeo “25N – Ens volem vives i lliures!”

Avui i cada dia, ens volem vives i lliures! Com cada 25-N, amb la Sectorial de Dones de l’Assemblea participem als actes que es fan arreu del territori. Suma-t’hi!

⏩ Per la República catalana lliure de violències contra les dones i les criatures!

Fem sobirania fiscal, “Jo pago a Catalunya”

Ja està en marxa la campanya de sobirania fiscal, Jo pago a Catalunya. Des de l’Assemblea, s’anima a pagar tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola a persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics, una acció totalment legal, senzilla i possible.

Durant la presentació de la campanya Jo pago a Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta és una acció “d’apoderament ciutadà que vol enfortir les institucions catalanes i situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol“. És una campanya “de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència“.

L’any 2012, Catalunya Diu Prou!, ja va engegar una campanya de sobirania fiscal, “però l’Assemblea no s’hi va posar a fons. Aquesta vegada, l’entitat posa en marxa aquesta campanya important, i que prendrà molt de protagonisme els propers mesos”, ha conclòs Elisenda Paluzie.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha volgut remarcar que aquesta campanya de sobirania fiscal “s’adscriu dins d’Eines de País. Cal continuar incidint en tots aquells àmbits de poder. Cal treure poder a l’Estat espanyol per atorgar-li al català“.

En aquest sentit, el coordinador de la comissió Fem República, Aleix Andreu, ha marcat com a primer moment important de la campanya “el pagament del 4t trimestre del 2020, que serà al mes de gener del 2021”. L’objectiu és arribar “amb tota la força al pagament del segon trimestre del 2021. Aquesta és una campanya que està pensada a llarg termini“.

També ha intervingut a la roda de premsa de presentació de la campanya el secretari nacional Arnau Padró, que ha presentat el portal web sobiraniafiscal.assemblea.cat. Ha volgut remarcar que actualment “la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’Estat“.

Jo pago a Catalunya, és una campanya de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència, i que ens permetrà anar prenent poder a l’administració espanyola i atorgar-li a la catalana. El primer objectiu d’aquesta campanya és la propera liquidació d’impostos, que serà la del quart trimestre del 2020. Té com a data límit el dia 20 de gener per a l’IRPF i el 30 per a l’IVA.

Aquest és el documental “Lluís Companys. 80 anys de l’assassinat d’un president” fet per la Comissió de la Dignitat

La Comissió de la Dignitat ha produït aquest documental, per a commemorar el 80 aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys i, ateses les actuals circumstàncies de salut, hem donat un paper preeminent a la nostra cultura: el cinema, la música, el teatre i la dansa. Un documental per a reivindicar la seva persona i denunciar aquell crim.

Vídeo “3 anys de presó, 3 anys d’injustícia”

Són 3 anys d’injustícia. Són 3 anys de lluita. D’omplir els carrers amb els crits de llibertat i independència. De persistir malgrat la repressió.

Més de 2.800 persones perseguides per defensar els drets fonamentals. Cada vegada més persones disposades a culminar el camí.

Tenim el deure de construir un país millor! Som #XarxaIndependència

L’Assemblea Nacional Catalana demana a la Comissió Europea que protegeixi els drets de la minoria catalana

L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.

L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.

Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.

En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.

L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.

Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.

Vídeo “1 any d’una farsa de judici i d’una sentència injusta”

Un any d’una sentència vergonyosa per a qualsevol democràcia. Nou persones empresonades per posar les urnes, per exercir els drets fonamentals. Ni oblidem ni perdonem!

Hi som i hi serem per arribar fins al final.

#XarxaIndependència #StandUpForCatalonia

Manifest “Ni rei ni corona, independència”

Aquest és el manifest “Ni rei ni corona, independència” en motiu de la visita del rei d’Espanya a Catalunya.

Fora la monarquia corrupta i els seus defensors

L’estat espanyol continua amb la seva activitat delirant de provocacions contra el poble de Catalunya. I aquest divendres dia 9 ens envia el monarca que es va identificar amb la crida feixista del “A por ellos!” tot excitant les forces d’ocupació contra nosaltres. La mateixa setmana del 3 d’octubre tornen els Borbons i les màximes autoritats de l’estat que ens esclafa, sense haver demanat perdó de cap mena al poble de Catalunya.

La resposta a aquesta nova provocació de l’estat opressor no pot ser una altra que el rebuig més enèrgic. Amb aquesta mobilització els fem saber que no els volem aquí: Que se’n vagin! Davant aquest nou insult només podem expressar la nostra voluntat de posar fi a aquesta farsa de poder polític que no fa altra cosa que estafar i robar. La monarquia, la gran banca i tot l’aparell de poder del règim, no han parat de saquejar aquesta societat, súbdita des del nomenament a dit de Franco. L’últim episodi ha estat permetre al monarca fugar-se als Emirats Àrabs Units carregat de diners mentre cada dia, més i més persones viuen abocades a la més indigna misèria i travessen tota mena de dificultats. Que ens tornin els diners aquests lladres!

La República Catalana els jutjarà. I el moviment republicà català els jutja i acusa, ja ara, per corruptes i enemics del poble. Que la nostra primera sentència popular sigui el nostre rebuig. Que el monarca i els seus acompanyants se sentin malvinguts a casa nostra com es mereixen.

L’acte d’avui també és un homenatge a la gent de l’Esquerra Independentista que va obrir camí, com l’Enric Stern i el Jaume Roura, els dos joves que van cremar fotos de Juan Carlos el campechano i l’Audiència Nacional els va condemnar per injúries a la Corona. La mateixa Audiència Nacional, per cert, que va imposar més d’un any de confinament per suposat terrorisme a la Tamara Carrasco, de qui aquesta setmana també celebrem l’absolució definitiva.

Avui no som aquí només per rebutjar la indignitat de la monarquia i la justícia espanyola que ens ofega i oprimeix. També hi som per celebrar que els actes de l’Enric i del Jaume, o la dignitat de la Tamara, ens mostren el camí: Les nostres institucions no han de participar en aquest joc. El nostre empresariat i els treballadors no han de festejar aquesta farsa borbònica. Que ningú vagi als seus actes. Ells ens esclafen – Nosaltres els plantem.

Com a part activa de la societat catalana ens reafirmem en la nostra enèrgica consciència antimonàrquica i en el compromís entusiasta a favor de la construcció d’una República catalana al servei de les persones.

Fora la monarquia corrupta i els seus defensors!

Fora les forces d’ocupació! Que se’n vagin!

Mobilitzem-nos – Fem-los el buit – Mostrem el nostre rebuig

Visca la República catalana lliure de lladres i ocupants

Països Catalans, octubre de 2020

Aquest és el manifest de l’1 d’Octubre de 2020

Manifest de l’1 d’Octubre de 2020

El Primer d’Octubre del 2017 vam guanyar el torcebraç a l’Estat, organitzant i votant favorablement a la independència un referèndum d’autodeterminació. El 3 d’octubre següent, el poble català va sortir en massa als carrers per denunciar la repressió que l’Estat havia exercit sobre la ciutadania d’aquest país pel fet d’haver volgut expressar els seus anhels col·lectius. No van reconèixer el resultat del referèndum, ens van estomacar i van enviar els nostres líders polítics a la presó i a l’exili, tant els dels partits com els de les entitats independentistes. Des de llavors hem conviscut amb la prepotència d’un estat desbocat. 

Aquests dies, el tentacle judicial de l’Estat, ha inhabilitat al MH president de la Generalitat per no haver retirat una pancarta demanant la llibertat de presos polítics i exiliats i més tard, demanat la llibertat d’expressió.

Des de fa 3 anys, els activistes independentistes hem sofert una repressió descarnada, que no ha aturat ni l’arribada d’un govern estatal autoproclamat com a progressista, ni les crides al diàleg. Ara es parla de possibles indults per part del govern de l’estat, que ni ens creiem ni serien cap solució per als presoners catalans, als quals només es faria justícia amb una anul·lació de llurs processos.

No ens hem aturat des d’aquell 2017. Ens hem mobilitzat els Onze de Setembre, hem denunciat, sense cessar, la repressió, hem impulsat candidatures independentistes a les cambres de comerç, hem fet créixer sindicats independentistes que han convocat vagues generals, hem fet prendre consciència de la necessitat de desvincular-nos de les empreses que són connivents amb l’Estat i les seves polítiques, hem treballat de valent en la defensa dels nostres drets civils, aquí i a fora. Hem fet el Consell per la República, una entitat a l’estranger que ens hauria de permetre avançar en la institucionalització de la República catalana. No ens hem aturat, ni ens aturarem.

El govern de l’Estat es troba en minoria i tocat per la pèssima gestió de la crisi sanitària provocada per la Sars-Covid-19, mentre que el nostre “Govern efectiu autonòmic” malda per continuar gestionant un autogovern agafat pel coll per l’estat, una autonomia que ja no ho és.

La desorientació general ens ha fet tocar fons: veiem, amb incredulitat i creixent indignació, com aquest mateix Govern exerceix l’acusació popular contra activistes independentistes, com es retallen drets i llibertats, com la llengua és trepitjada i menystinguda cada dia, veient la CCMA pendre una deriva castellanitzadora preocupant i a combatre.

Ens trobem, doncs, en un context complex, on es contraposa durament la nostra resistència a la seva opressió, però fins i tot aquí sabem veure oportunitats i podem fer propostes per seguir construint i fent fort el moviment independentista. I així, des de l’Assemblea us proposem que ens mobilitzem plegats, i que ho fem en la aquesta direcció:

  • Reteixim el territori, tornem a trobar-nos la gent que érem a les escoles. Promoguem als nostres pobles, a les nostres comarques, taules d’entesa on posem en comú inquietuds i idees per encarar units la nova etapa on ens trobem. Amb generositat i perspectiva.
  • Organitzem-nos més i millor. Més patronal catalana, més sindicalisme independentista, més consum estratègic, més Assemblea. Comprometem-nos i organitzem-nos, perquè és en l’organització que viuen les idees i es transformen en fets.
  • Exigim als partits seguir treballant per traçar una estratègia institucional i social de culminació del moviment d’alliberament, en complicitat amb organitzacions i entitats i que ens permeti avançar cap a la independència. Des de l’Assemblea estem disposats a ser-ne part activa , sempre que deixem de banda l’autonomisme i utilitzant la minsa autonomia que ens permet l’Estat com a palanca per avançar cap a la ruptura democràtica, a la llibertat.

Octubre de continuar treballant per la independència. Octubre de retornar l’esperança a la nostra gent. Octubre per no oblidar que, quan volem, som imparables.