Editorial conjunt de Associació de Mitjans d’informació i Comunicacio (AMIC)

Aquest és l’editorial conjunt de Associació de Mitjans d’informació i Comunicació (AMIC)

No fa gaire temps, estaven en qüestió les llibertats nacionals d’aquest país. Ara, ho estan totes. L’agressivitat de les institucions de l’Estat no es limita al Govern o el Parlament, sinó que a hores d’ara afecta la immensa majoria dels municipis catalans; els mitjans de comunicació que els desagraden, com és el cas de mitjans del nostre col·lectiu que han rebut requeriments per a que deixin de publicitar el referèndum i finalment, els drets cívics de tots els ciutadans, també els que tenen decidit –legítimament i cívicament- votar contra la independència. Catalunya sembla estar, de fet, sota un estat d’excepció decretat, però no declarat.

Tot plegat ha generat una situació insostenible, que només pot superar-se seguint per la via democràtica. És per això que els mitjans generalistes, temàtics i locals i territorials, els que estem més arran de carrer, demanem a la ciutadania que es mobilitzi el pròxim 1 d’Octubre, que manifesti el nivell de voluntat de sobirania d’aquest país i el desig de democràcia dels ciutadans. Cedir a la por seria incompatible amb un futur de dignitat democràtica.

Els mitjans de comunicació de proximitat mantindrem el nostre compromís amb el poble al qual ens adrecem. Informarem i donarem veu amb llibertat a una societat que vol estar informada i opinar. Hi som i hi serem, com ho hem fet sempre, com feu els nostres lectors.

logo20.jpg

 

“Agafant l’horitzó” la cançó pel Sí al referèndum de Txarango amb Gemma Humet, Aspencat, Cesk Freixas, Les Kol·lontai i Ascensa Furore

Agafant l’horitzó’ és un tema que Txarango ha composat pel sí al referèndum de Catalunya. Ha comptat amb la col·laboració de Gemma Humet, Aspencat, Cesk Freixas, Les Kol·lontai i Ascensa Furore.

LLETRA:

Tenim futur, tenim memòria.
Foc a les mans per teixir la història.
Portem en elles un llarg camí.
Viure vol dir prendre partit.

No volem fum, no volem dreceres.
Aquí no venim a fer volar banderes.
Comptem amb tu, ara no pots fallar.
Un dia u per tornar a començar.

Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Ara i aquí és el moment del poble.
No serà nostre si no hi som totes.
És part de tu, també és part de mi.
Viure vol dir prendre partit.

No tenim a les mans els problemes del món.
No hi tenim totes les solucions.
Però venim amb coratge i amb somnis gegants.
I pels problemes del món tenim les nostres mans.

Res per nosaltres; per a totes, tot.
A la por i al racisme, calar-hi foc.
Qui treballa la terra se la mereix.
El poble mana, el govern obeeix.

Nuestras manos seran nuestro capital.
Quien mueva el engranaje debe decidir.
Crear, construir consciencia popular.
Eterna divisa que nos guia; vivir llibres o morir.

Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Anem lluny, serem molts empenyent endavant.
Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Serem llum, serem molts empenyent endavant.
Som futur i alegria seguint el pas dels anys.
Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre.
Tu i jo agafant l’horitzó.

Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Gent de mar, de rius i de muntanyes.
Ho tindrem tot i es parlarà de vida.

Cançó inspirada en la tornada final del tema de Cesk Freixas “Article 1.1” i en els versos d’Ovidi Montllor.