El president Aragonès rep positivament les propostes que li trasllada l’Assemblea

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebut aquest dimarts una representació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau de la Generalitat. L’entitat independentista ha entregat al president de l’executiu el document “Proposta d’accions per incorporar a l’acció de Govern”, que recull una cinquantena d’accions concretes que el govern català hauria d’incloure en el seu pla d’acció per tal de preparar les institucions i el país per a la independència unilateral, una vegada constatada l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

En la trobada entre l’Assemblea i el president de la Generalitat, l’entitat presidida per Elisenda Paluzie, que ha qualificat la trobada com a “molt productiva”, ha volgut posar damunt la taula la necessitat de fer passos i accions determinades per enfortir i preparar el nou Govern de cara a l’embat amb l’Estat i la consecució de la independència.

Aquest és el sentit del document que ha entregat l’Assemblea al president Aragonès. El document consta d’una cinquantena de propostes concretes agrupades en 10 principis d’acció, compresos dins del Decàleg que l’Assemblea va fer públic al novembre passat. Aquestes accions s’emmarquen en grans àmbits que van des del principi de respecte per la voluntat dels electors fins al principi de justícia social, passant pel principi de sobirania econòmica, el de justícia lingüística o el de seguretat pública per a un estat democràtic, entre d’altres, com ara el principi d’acció internacional o el principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació.

Algunes de les propostes més destacades del document són “actualitzar el llibre blanc al nou escenari post Primer d’Octubre després de constatar que no és possible una transició nacional basada en l’acord amb Espanya”, “impulsar un projecte de llei de transitorietat jurídica i preparar la declaració d’independència, per tal de desplegar-los dins l’actual legislatura”, “elaborar un projecte de Llei d’anul·lació de totes les causes contra independentistes”, “aplicar la legislació anul·lada pel Tribunal Constitucional espanyol” en referència a les lleis socials tombades pel tribunal, “crear el banc públic de Catalunya”, “cercar finançament fora de l’Estat espanyol”, “desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya”, “garantir l’abastiment ininterromput d’energia elèctrica, gas i carburants quan es faci efectiva la declaració d’independència”, “refundar els mitjans de comunicació públics per tal que recuperin el seu esperit fundacional de foment de la llengua i la cultura catalanes” o “incorporar la revisió externa d’atestats al procediment per evitar muntatges policials”, entre moltes d’altres. El document complet es pot consultar aquí.

Per a l’Assemblea, la via per culminar la independència haurà de ser la unilateral, la “via dels fets”, ja que l’Estat ha demostrat de manera reiterada la seva negativa a negociar. D’aquesta manera, l’Assemblea defensa que el mandat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre és del tot vàlid i que el govern actual, sorgit de la majoria parlamentària de 74 escons i el 52% dels vots nítidament independentistes, no l’ha de perdre de vista.

La trobada s’emmarca en la roda de contactes del president Aragonès amb les principals entitats de la societat civil del país. Per part de l’Assemblea hi ha pres part la seva presidenta, Elisenda Paluzie; el vicepresident, David Fernàndez; el tresorer, Carles Xavier Gómez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina. L’entitat confia que el nou executiu accelerarà el procés d’independència quan es constati l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a trobar una sortida negociada a la voluntat expressada per la ciutadania catalana en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

L’Assemblea anuncia mobilitzacions per l’11 de Setembre i l’1 d’Octubre

La mobilització de l’11 de Setembre d’enguany es combinarà amb la del Primer d’Octubre amb un missatge únic per posar en valor l’èxit i el mandat de l’1 d’Octubre i donar-li força com a data de victòria.

Serà, doncs, una mobilització doble: 11-S i 1-0. Es proposaran mobilitzacions tant per a l’11 de Setembre com per a l’1 d’Octubre.

En la roda de premsa que s’ha fet aquest matí a l’Institut Pau Claris de Barcelona, el coordinador de la Comissió de Mobilització, Josep Hernández, ha anunciat que la mobilització d’aquest 11 de Setembre serà centralitzada, a la ciutat de Barcelona. Es tractarà d’una marxa en moviment que anirà de la plaça Urquinaona fins al Parlament de Catalunya, baixant per Via Laietana, girant per Passeig d’Isabel II i seguint per l’Avinguda Marquès de l’Argentera fins arribar al Parc de la Ciutadella (Passeig dels Til·lers).

Pel que fa a la mobilització de l’1 d’Octubre, s’anunciarà properament.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie ha fet públic que l’eslògan de la campanya és “Lluitem i guanyem la independència”.

Paluzie ha explicat que amb aquestes mobilitzacions “volem activar el moviment popular per pressionar el front institucional. Cal que els tres fronts vagin units: popular, institucional i internacional”.

Ha afegit que l’1 d’Octubre “reivindicarem la victòria de l’autodeterminació, homenatjarem els més de tres mil represaliats, recordarem el paper clau de la Catalunya Nord en l’organització del referèndum d’autodeterminació i incidirem en la perseverança del poble de Catalunya fins a aconseguir la independència”.

En aquest sentit, el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, ha manifestat que per l’11 de Setembre i l’1 d’Octubre també volem reivindicar que “la independència, per la seva pròpia naturalesa, és un acte unilateral. A més, és possible i necessària. De fet, l’1 d’Octubre és una victòria de la unilateralitat”.

En la presentació d’aquest matí l’Assemblea ha estat acompanyada per Jordi Gaseni, president de l’AMI, i Montse Ortiz, membre de la junta d’Òmnium Cultural.

Roda de premsa dels actes de l’11 de Setembre de 2021

Aquesta és la roda de premsa de l’Assemblea Nacional Catalana per presentar els actes que es faran l’11 de Setembre de 2021

Intervenen la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina; el coordinador de la Comissió de Mobilització, Josep Hernández; Montse Ortiz, d’Òmnium Cultural, i el president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni.

30 de juny, a Sabadell, Debat Constituent : “La diversitat lingüística i el futur del català”

El dimecres 30 de juny, a Sabadell, el Debat Constituent organitza una conferència sobre la diversitat lingüística i el futur del català amb la lingüista M. Carme Junyent.

L’acte, que serà moderat per Teresa Mira, presidenta d’Òmnium Sabadell.

Qui és la nostra convidada?

M. Carme Junyent és una lingüista catalana, professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Els seus treballs de recerca se centren en l’àmbit de les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. És la directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d’una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

L’acte començarà a 19.00 hores en directe pels canals de Facebook, Twitter i YouTube d’Òmnium Sabadell.

Manifest de la Diada dels Països Catalans 2021

Aquest és el manifest que han fet conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada dels Països Catalans 2021

MANIFEST CONJUNT PER LA DIADA DELS PAÏSOS CATALANS

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels territoris de parla cata- lana, gràcies a la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar de manera incansable per as- solir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la li- quidació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incompletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per culminar el nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure agermanament de la resta de territoris.

Actualment, les nostres societats són, en molts aspectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les tradicions més arrelades, com la de les fogueres de Sant Joan, vincula- des a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la diversitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició popular mediterrània i europea, primer pagana, després cristianitzada, i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exigència de la llibertat més àmplia, l’apro- fundiment democràtic, la justícia social més inclusiva i l’esperit igualitari més acusat.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant les vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries; quan pensàvem que el tràn- sit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris germans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe

L’Estat de la Nació: Avui amb Marcel Vivet i Vicent Partal

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació. Tindrà aquests convidats.

Vicent Partal: una reconeguda trajectòria de periodisme en català i activisme independentista en el marc dels Països Catalans. 

Marcel Vivet: 5 anys de presó per manifestar-se davant de Jusapol i amb acusació de la Generalitat, després d’un judici ple d’irregularitats. 

David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea, va ser identificat pels Mossos després d’haver cremat una imatge de Felip VI, acció emparada per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Diumenge passat va fer-se el primer Aplec dels Països Catalans a Tremp. En parlem amb un dels organitzadors, Aleix Creus

Èrika Casajoana, secretària nacional de l’Assemblea, ens parla de la persecució que pateix l’exconseller del Govern Andreu Mas-Colell per la seva feina en acció exterior.

Marc Carrasco, responsable de màrqueting de Mussap.

L’Estat de la Nació: El futur del sector petrolier i altres temes a debat

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

El futur del sector petrolier, a debat. En parlem amb Jordi Roset, copropietari de Petrolis Independents

El Tribunal General de la Unió Europea va anunciar dimecres que desestimava la demanda sobre la Iniciativa ciutadana europea (ICE) impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República. Què implica la decisió? En parlem amb Bàrbara Roviró, de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea.

David Minoves (CIEMEN) i Helena Pol (PEN català): 25 anys de la Declaració universal dels drets lingüístics. 

Entrevista a Roger Español: la plataforma “Defensem l’1-O” té l’objectiu de sumar un bon nombre d’afectats per la violència policial per afrontar els judicis.

Estat de la Nació: entrevista a Jordi Pina

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

Entrevista a l’advocat Jordi Pina.

Parlem amb Pep Puig del Dia Mundial del Medi Ambient.

Entrevista al delegat a Barcelona d’Anem X Feina, Àlex De Azuaje.

El documental Llum i llibertat, al festival Docs Barcelona.

Avui, presentació del posicionament polític de l’Assemblea

Després que l’Assemblea hagi aprovat els documents del Full de ruta a la seva IX Assemblea General Ordinària, avui és farà l’acte públic de presentació de les línies polítiques.

A partir de les 12.00 des de l’Auditori de Cornellà de Llobregat i en emissió en directe per YouTube i Facebook.

https://youtube.com/user/ASSEMBLEAvideo

L’Estat de la Nació: els estudiants que defensen la Universitat pública van a judici

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

L’Arià Bayé és un dels estudiants encausats en el marc de la Pública a Judici. El judici serà els dies 3 i 4 de juny. Com l’afronta?

Perpinyà, a punt per tornar-se a mobilitzar en defensa del català a l’ensenyament. En parlem amb Andreu Laurent, secretari nacional de l’Assemblea per la Catalunya Nord.

Entrevista a Robert Manrique, portaveu de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme, una vegada coneguda la sentència pels atemptats del 17 d’agost.

Com encara l’estiu el sector turístic? En parlem amb David Font, director de l’Agència Catalana de Turisme.

Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.

L’Estat de la Nació: què podem esperar de la presidència de Pere Aragonès?

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

Què podem esperar de la presidència de Pere Aragonès? Parlem de la investidura amb el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, i les periodistes Mònica Batalla i Mercè Feliu

Les vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol, cap a la justícia europea. Entrevista a l’advocat Gonzalo Boye

Més de 300 persones represaliades pels talls de carretera posteriors a la sentència de l’1-O. Parlem amb Pepa Plana, una de les persones investigades. 

Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.

L’Estat de la Nació, entrevista a Elisenda Paluzie

Avui, un nou Estat de la Nació amb l’entrevista amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, sobre la mobilització per exigir un Govern del 52%, que tindrà lloc aquest diumenge al matí a Barcelona.

Entrevista a Jordi Arrufat-Agramunt, ponent del Congrés d’Independències Unilaterals i politòleg expert en les repúbliques bàltiques.

Parlem de la salut del català a les xarxes amb Gal·la Martí, Marc Lesan i Sanyes Mag.

Com sempre, a Tevecat, a les nostres xarxes i canal de Youtube.