Vídeo de la manifestació de Madrid “L’autodeterminació és un dret no un delicte”

Si no heu pogut assistir a la manifestació de Madrid però no us la voleu perdre, aquí la podeu veure.

Aquesta manifestació coincideix amb el 7è aniversari d’aquesta web de l’ANC al Vallès Occidental.

Declaració 8 de març 2019. Ens jutgen a totes. Cap dona en l’oblit!

Començàvem el manifest de l’any 2018 dient Juntes som més! i enguany cal tornar-ho a dir si cal amb més força. Aquest 8 de març les dones omplirem els carrers i un cop més la nostra serà una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil. Per aturar-ho tot i dir prou.

Des de la sectorial Dones ANC animem a totes a sumar-nos a la mobilització internacional de la vaga per reivindicar i fer visibles les diferències salarials i de pensions, la precarietat laboral amb salaris minsos, dobles jornades reduïdes o parcials, l’explotació laboral de moltes dones que treballem en els sectors treball domèstic, de cures i reproducció social, les violències masclistes que patim només pel fet de ser dones (31 dones assassinades l’any passat als Països Catalans)*, les mancances del finançament dels serveis públics d’educació, sanitat i dependència que acabem sostenint les dones majoritàriament, la poca representació de dones en tots els àmbits de decisió i representació: on són les dones en els mitjans de comunicació, en els governs de les institucions i consells d’àmbits econòmics i socials i culturals? Aquest 8 de març des de la sectorial Dones ANC animem a totes a sumar-nos a la vaga per denunciar la vulneració de drets i llibertats fonamentals que patim com a ciutadanes per part de l’estat espanyol i la seva justícia que no dubta en deixar violadors en llibertat i privar-ne a representants del Parlament de Catalunya i de la societat civil catalana mantenint-los com a ostatges.

Per aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida. A Catalunya per exercir el dret d’autodeterminació l’1 d’octubre, estem patint la repressió política de l’estat espanyol que polititza la justícia i criminalitza les persones per les seves idees. Les feministes sempre hem estat compromeses amb les llibertats i en la defensa dels drets i les llibertats dels pobles. Rebutgem la criminalització de les accions noviolentes de protesta social i reivindicació política. Denunciem la justícia patriarcal, hereva del franquisme, que ha empresonat, imputat i encausat dones, independentistes, republicanes, anarquistes o sense adscripció política sense que hagin comès cap delicte. Exigim la llibertat de les preses polítiques, les exiliades i les encausades i la fi de tots els processos judicials oberts que vulneren drets polítics i socials de les represaliades, així com la llibertat de totes les dones injustament empresonades. I denunciem les condicions de les presons on les preses polítiques estan doblement afectades pel fet de ser dones: privades de llibertat en unes presons pensades per a reclusos homes, que no aborden la perspectiva de gènere ni s’adapten a les necessitats de les dones.

Un país no pot esdevenir lliure, si les dones no som lliures.

Dones lliures en territoris lliures!

Ens volem totes lliures, vives i amb vides dignes

Com ja vàrem fer el 21 de febrer, aquest 8 de març tornarem a fer vaga perquè: l’autodeterminació és un dret.

Votar no és delicte!

Ens jutgen a totes.

Prou repressió. Cap dona en l’oblit!

La Cambra de Comerç de Terrassa: eina de país.

Resum de la intervenció de la portaveu, Sra. Natàlia Cugueró.

Les Cambres de Comerç són unes entitats de dret públic que contribueixen a la formació de l’interès general. Per això hi són presents totes les activitats econòmiques, i tant les grans empreses, com els autònoms, les mitjanes empreses, com les microempreses, utilitzin o no, els seus serveis.

En els darrers anys, amb la desaparició de la quota obligatòria, les Cambres de Comerç s’han hagut de centrar en oferir i cobrar serveis. La Presidència i el Comitè executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa, s’han hagut de dedicar a aconseguir l’equilibri pressupostari entre les despeses i els ingressos, i oferir serveis de mercat.

L’ajustament obligat, per la desaparició de la quota obligatòria, ha fet guanyar modernitat a les Cambres de Comerç, en la prestació dels seus serveis. La primera i més antiga de les 13 cambres que hi ha actualment en el conjunt de Catalunya, és la Cambra de Comerç de Terrassa, i ara està en condicions de projectar-se i enlairar-se. Curiosament, les organitzacions empresarials veuen les Cambres de Comerç com a competidores en la prestació de serveis a les empreses, i això fa que majoritàriament siguin de l’opinió que haurien de desaparèixer.

En canvi, les persones que ens presentem en les candidatures “Les Cambres: eines de país”, som persones que considerem que no s’han de descuidar les funcions de les Cambres de Comerç , ben al contrari, creiem que calen en favor del progrés econòmic del Vallès i de Catalunya.

Som persones que fem la nostra trajectòria professional fent empresa. En actiu. Autònoms, microempreses, petites i mitjanes empreses. Sense cap voluntat de protagonisme personal, sinó amb una voluntat de servei. Amb humilitat, creiem que convé que les Cambres de Comerç siguin eines de país que, apart de desenvolupar les seves funcions de defensa dels interessos econòmics generals, hi afegeixin la cooperació entre empreses (cooperar per a competir). Compartim la necessitat d’incloure un elevat capteniment ètic i de participació oberta, que els instruments de participació de la societat digital del segle XXI permeten, i fer-los nostres.

Ens presentem precisament quan les eleccions són obertes. I amb vot electrònic, i deixem enrere l’obscurantisme amb que s’havien confegit els plens en el passat.

Volem ser el parlament “empresarial” de la comarca i traslladar als Ajuntaments, al Consell Comarcal i a les institucions catalanes, les propostes que reuneixin el major consens entre les persones que realitzen activitat econòmica, per tal de contribuir al progrés econòmic i social.

Hem decidit presentar-nos a les eleccions de la Cambra de Comerç de Terrassa, convençuts que la participació electoral li farà un bé a la nostra Cambra de Comerç. La revitalitzarà. Li farà guanyar autoritat i reconeixement social. Li farà guanyar influència en la presa de decisions col·lectives de la qual tots, ens n’hem de sentir corresponsables.

Volem fomentar la participació electoral, i per això el vot electrònic n’és una oportunitat.

El Vallès, el gran motor de Catalunya

La demarcació de la Cambra de Comerç de Terrassa està majoritàriament inclosa en la comarca del Vallès Occidental. Juntament amb la Cambra de Comerç de Sabadell inclouen tots els municipis de la comarca.

La superfície comarcal és de 583,2 km2, la qual cosa representa un 1,8% de la superfície total de Catalunya. Això no obstant, en aquest territori relativament petit, es concentren, a data d’1 de gener de 2018, 917.905 persones, el 12,1% de la població catalana.

El Vallès Occidental és una comarca essencialment urbana, amb una elevada densitat de població (1.574,1 hab/km2 enfront dels 236,7 hab/km2 del conjunt de Catalunya).

Terrassa, amb 218.535 habitants, a 1 de gener de 2018, és la tercera ciutat catalana. Sant Cugat del Vallès, amb 90.664 habitants, la dotzena, i Rubí, amb 76.423, la quinzena.

Ens trobem al centre del corredor mediterrani i a 20 minuts de Barcelona, per això el Vallès Occidental és un territori divers i referent dins l’arc metropolità, pel seu teixit industrial i de serveis avançats a les empreses.

És la primera comarca catalana en quantitat de sòl per a activitats econòmiques, amb una bona dotació d’espais per a localitzar empreses, i representa el 12% del PIB de Catalunya.

Concentra 26.793 empreses, 321.960 treballadors i 60.854 autònoms, i disposa de 140 polígons d’activitat de 5.334 hectàrees.

El Vallès Occidental és la primera comarca tèxtil de Catalunya. Terrassa (llana, gèneres de punt, cotó, confecció) segueix a poca distància a Sabadell, que és el primer centre llaner i d’acabats de cotó de la península Ibèrica. Aquest sector, tot i que havia estat dominant, ara només representa el 4,4% del VAB industrial de la comarca, ja que l’economia de la comarca s’ha diversificat abastament.

Avui, l’activitat econòmica del Vallès Occidental és heterogènia i té un teixit local d’empreses petites que complementa i facilita el desenvolupament dels negocis. Els percentatges d’implantació dels diferents sectors econòmics segons els llocs de treball són:

  • 25,9% Serveis relacionats amb l’empresa
  • 20,8% Comerç
  • 20,7% Indústria
  • 15,7% Serveis a la ciutadania
  • 10,1% Serveis al consumidor
  • 6,6% Construcció

La comarca compta amb centres formatius superiors de referència internacional i catalana i una àmplia oferta de centres de formació professional; 2 grans universitats, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), 2 escoles de negoci, 5 escoles especialitzades i 54 centres de formació professional.

Les infraestructures tecnològiques i d’investigació són punteres internacionalment i amb una llarga experiència; existeixen 14 centres de recerca, 4 parcs científics i tecnològics, entre altres.

El Vallès Occidental té un important entorn de serveis i institucions de suport a les empreses, amb centres de negoci, vivers d’empreses i agrupacions i institucions empresarials, que junt amb els clústers i projectes d’innovació, impulsen el treball en xarxa i la cooperació pública – privada per a la dinamització econòmica.

Les candidatures agrupades en el nom “La Cambra de Comerç de Terrassa: eina de país” representem una diversitat d’empreses petites i mitjanes, i autònoms, en els municipis de l’àrea la cambra.

Els nostres compromisos 2019-2023

  • Compromís de país.
  • Amb el lideratge econòmic i sense submissió als interessos d’oligopolis i empreses amb seus no catalanes.
  • Aportar en positiu. Ens comprometem a oferir alternatives viables, amb humilitat, i des de l’experiència que tenim com a emprenedors.

    • Compromís de representació.

    On els interessos de totes les empreses que conformen el teixit empresarial de la Cambra de Comerç hi siguin representades: microempreses, pimes, grans empreses, autònoms i cooperatives.

    Prioritat del bé comú. Les nostres propostes són per a una Cambra de Comerç proactiva en l’obra del millorament i progrés econòmic del Vallès.

    • Compromís de bon govern.

    Un nou model de Cambres: més democràtiques, en base a la participació, la transparència, la innovació i la igualtat.

    Una Cambra de Comerç en xarxa, digital, en què les opinions de gran transcendència es puguin consultar en referèndums digitals.

    Una Cambra de Comerç que posi en contacte el talent i que connecti les empreses.

    – Cooperant per a competir millor.

    – Sent propositius en el millorament i el progrés econòmic del Vallès.

    • Compromís de transformació.

    Fomentar el talent, el cooperativisme i les polítiques d’ocupació i d’emprenedoria, en el marc d’una economia sostenible i amb valors.

    Prendre cura del cens de la Cambra de Comerç, de la seva revisió, per tal que cap activitat econòmica se’n senti exclosa.

    Governança. Volem fomentar el bon govern, resultat de la relació entre els organismes que dirigeixen políticament un territori i la societat civil d’aquest territori. No és un sinònim de govern, o de gestió, sinó d’interrelació.

    • Catalunya.

    Articulant les complicitats, a nivell català, per a contribuir al millorament i el progrés econòmic.

    Col·laborant activament al reconeixement de la independència de Catalunya.

    Terrassa, 4 de març de 2019.

    Per una sola veu a Europa: impulsem una candidatura unitària a les europees

    El proper 26 de maig es celebren les eleccions al Parlament Europeu. S’escollirà un total de 705 diputats dels 27 Estats membres, dels quals 59 correspondran a l’Estat espanyol, cinc més que el 2014 gràcies a la nova distribució de la UE post Brexit.

    Coincidint amb les eleccions municipals, els comicis europeus es donaran en un escenari marcat pels judici contra els presos i preses polítiques. Tenint en compte aquesta tessitura, és important aprofitar l’altaveu de la campanya per a fer una denúncia conjunta i transversal en relació a les violacions de drets civils i polítics que pateix el poble de Catalunya per voler exercir el dret a l’autodeterminació, i defensar el projecte polític de la República Catalana envers al públic europeu, esposant el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol.

    Els que estem compromesos amb la causa de la llibertat nacional, vinguts de totes les ideologies democràtiques, creiem que és imprescindible la unitat d’acció per avançar, per això exigim una llista unitària a Europa. Les eleccions europees del 2019 a l’Estat espanyol coincideixen amb les municipals i en algunes comunitats amb les autonòmiques, és per això que la participació serà més alta que mai.

    La diversitat d’idees o estratègies en política interna no hauria de ser cap impediment per donar un missatge únic a les institucions comunitàries,especialment coincidint amb el judici. En un període històric en la que la internacionalització del conflicte és una prioritat estratègica del moviment independentista català, i de totes les entitats i partits en el seu conjunt, en unes eleccions com les europees una llista unitària és l’estímul per bastir un altaveu potent cap a l’exterior, que alhora faciliti una participació de l’independentisme molt per sobre de la mitjana de les opcions unionistes. Encara hi ha temps per a construir una candidatura unitària independentista a les eleccions europees. Avui més que mai, cal ser visibles a Europa com a societat nacional diferenciada en el marc europeu, i poder fer així fer sentir la nostra veu i realitzar una nova demostració de força del moviment independentista. Des de l’Assemblea Nacional Catalana, entitat formada fonamentalment per persones voluntàries compromeses amb la causa de la llibertat nacional, vingudes de totes les ideologies democràtiques, creiem que és imprescindible la unitat d’acció per avançar, per això exigim una llista unitària a Europa.

    Tenint en compte que en aquests comicis l’Estat espanyol és una circumscripció única, que l’independentisme es presenti amb una llista unitària implica la possibilitat d’obtenir més diputats. Actualment hi ha tres eurodiputats independentistes, però gràcies a l’efecte multiplicador d’una llista unitària l’independentisme podria beneficiar-se de l’augment d’eurodiputats per l’Estat espanyol, i així treure’n més dels que ara tenim. Per tot això, exigim als partits polítics catalans que defensen el dret a l’autodeterminació de Catalunya que vagin amb llista unitària a Europa. Unitat electoral no vol dir uniformitat en l’acció, sinó avançar en la unitat estratègica per la via dels fets, tan necessària en el context actual. Per a poder jugar la batalla internacional, la llista unitària a les eleccions europees és un element fonamental en el camí a seguir. Per tot això, l’Assemblea Nacional Catalana, seguint la decisió adoptada pel plenari del Secretariat Nacional a finals de 2018, impulsa adhesions al manifest “A Europa, llista unitària. Volem un triomf de país” amb una recollida de signatures per a promoure un front comú independentista al Parlament Europeu. Suma-t’hi, ens hi juguem molt.


    #MakeAMove – Why we fight video

    The Catalans abroad have been demonstrating in over 30 locations in the last days as a result of the trial to the 12 Catalan prisoners in Madrid. This video is a summary of the events on 1-10 leading to the trial, the reasons why we oppose it and the demonstrations abroad. A homage from here to all suffering the repression as well as those demonstrating at home and abroad.

    PLEASE SHARE.

    MUSIC: Break Free

    Manifest de la Vaga General del 21F

    SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS

    Avui fem Vaga General, i ens manifestem novament davant la constant retallada de drets civils,polítics i socials per part de l’Estat espanyol.

    Un Estat que va canviar la Constitució de la nit al dia, modificant el 135 a petició de la Unió Europea per prioritzar els bancs a la gent; un estat que ha modificat les lleis laborals i de lespensions en favor d’empresaris i multinacionals; un Estat que va enviar cossos policials a colpejar el poble per protegir els seus privilegis i mantenir a qualsevol preu la seva unitat territorial.

    Aquest mateix Estat espanyol és incapaç d’escoltar demandes, reivindicacions i necessitats quevagin en una altra direcció.

    Per això tants han estat empresonats, detinguts, investigats o colpejats: al País Basc porten anyspatint repressió; no podem oblidar l’empresonament o l’exili d’activistes polítics, sindicals o culturals com l’Alfon, Fran Molero o en Valtonyc. Les innombrables operacions policials ojudicials contra els joves d’Alsasua, vaguistes, moviment llibertari o el mateix movimentsindependentista.

    També va passar amb els mestres de l’IES el Palau, a Sant Andreu de la Barca, i de l’Albert Vives, la Salle i Pau Claris de la Seu d’Urgell, acusats d’adoctrinament per parlar a classe del que havia passat aquell 1 d’Octubre.

    Aquí, als Països Catalans, o arreu de l’Estat: la dissidència és criminalitzada i, si cal, empresonada.

    Per això, coincidint amb l’inici dels judicis de la Causa General contra l’Autodeterminació, però també coincidint amb un context d’auge de l’extrema dreta, una dreta que mai no havia marxat, i d’avenç de posicions que, si es consolidessin, comportarien grans retrocessos pels drets dels pobles, de la classe treballadora, i de les dones, nosaltres, les entitats, partits i sindicats nacionals i de classe, hem decidit fer una passa endavant i convocar Vaga General.

    Perquè la Vaga General és potser el més poderós dels instruments que tenim els i les treballadores per fer sentir la nostra veu.

    Perquè és imprescindible que impulsem una gran mobilització que afecti tots els àmbits de la nostra societat, de la llar a l’empresa, des del poble més petit fins a l’últim polígon industrial, per dir prou.

    Perquè no podem tolerar més repressió per abordar problemes polítics, socials i laborals. Perquè tenim dret a un treball digne, a una retribució igual, i a uns serveis públics de qualitat.

    I perquè de la mateixa manera, tenim dret a organitzar-nos com a treballadors i com a treballadores, i també com a poble.

    Perquè tenim, en definitiva, el dret a l’autodeterminació i a la plena sobirania.

    Llibertat presos i preses polítiques.
    Pel lliure retorn dels i les exiliades polítiques.
    Pels drets civils i polítics, pels drets socials i laborals.

    Per l’autodeterminació

    Manifest de la Intersindical-CSC en motiu de la Vaga General del 21F

    Sortim per cridar ben alt i ben fort que tots nosaltres, les dones i els homes de Catalunya que lluitem dia a dia per la nostra dignitat com treballadores i treballadors no deixarem que destrueixin els nostres drets laborals, socials i les nostres ànsies de llibertat. De motius per mobilitzar-nos n’hi ha molts, però la raó que més ens hi empeny és tan simple com que ja n’estem fartes i ens toca passar a l’ofensiva. Ja n’hi ha prou de limitar-nos a un mer resistencialisme apàtic basat en el pactisme social que, en el millor dels casos, aconsegueix ajornar la constant i creixent precarització de les nostres vides.

    Els successius governs han laminant progressivament els nostres drets amb l’excusa d’uns períodes de crisis econòmiques usades com a coartada per avançar en la contrarreforma conservadora. Unes polítiques basades en la limitació cada cop més descarnada de les condicions socials i de treball per les que tantíssima gent ha lluitat en el passat. Un dels últims exemples va ser protagonitzat, l’any 2012, pel govern espanyol del PP, que va continuar l’espiral de destrucció de drets laborals i del marc laboral català engegada força anys abans pels executius del PSOE, en l’etapa de la posttransició del règim espanyol. Una profunda i retrògrada reforma laboral que encara patim.

    El Pedro Sánchez de l’oposició reclamava la derogació d’aquella mesura i un gir en les polítiques socials i econòmiques de Mariano Rajoy, però, després de la moció de censura, el Pedro Sánchez president ha acabat convocant noves eleccions a l’Estat després de trair totes les seves promeses, insistir en les polítiques austericides del seu predecessor i mantenir intacte la reforma laboral. Va anunciar acords parcials per recuperar alguns drets laminats per aquesta, però sembla que finirà el mandat sense cap acció concreta. En tot cas, ni una paraula de recuperar les indemnitzacions per acomiadament prèvies, l’aval obligatori de l’administració en cas d’ERO o el blindatge de les condicions de treball en les empreses amb previsió de pèrdues.

    És per això que, des de la Intersindical-CSC, exigim per a tota la classe treballadora de Catalunya:

    • La derogació completa de la reforma laboral del PP.
    • Un salari mínim català de 1200 euros mensuals, adaptant els sous al nivell real del cost de la vida.
    • Pensions mínimes de 1200 euros mensuals perquè tota la gent gran no es vegi abocada a la precarització en els seus anys de descans.
    • Que l’Estat espanyol es faci càrrec dels augments salarials en els centres de treball especial fruit de l’augment del salari mínim ja aprovat.
    • La jornada laboral de 35 hores per començar a fer efectiu el repartiment del treball i la riquesa entre tota la societat.
    • La plena igualtat de gènere i social en tots els centres de treball, sense excepcions, i la fi de la bretxa salarial.
    • La recuperació de les lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya i aturades pel Tribunal Constitucional.
    • Un servei públic de qualitat i amb condicions laborals dignes, recuperant el poder adquisitiu perdut durant l’etapa de retallades.

    Ara que fa set anys de l’aprovació de la reforma laboral del PP, que va resultar terriblement lesiva per a les treballadores i els treballadors, prenem els carrers i posem sobre avís als governs que no tolerarem, mai més, l’empobriment progressiu de les nostres llars. I ara que fa 100 anys que la vaga de la Canadenca ens va ensenyar que només la lluita de les classes populars permet conquerir nous drets, com llavors la jornada laboral de 8 hores, insistim que estem preparades i preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui per avançar cap a noves cotes de llibertats i justícia social. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!

    Igualment, com a organització social compromesa amb les treballadores i els treballadors del nostre País, no podem deixar d’exigir també que deixi de jutjar-se el nostre poble per voler exercir la seva llibertat. Només acceptarem del Tribunal Suprem i dels aparells de l’Estat la immediata absolució de totes les persones imputades, empresonades i exiliades que han estat reprimides per exercir drets col·lectius que ens són inalienables com a societat moderna que continuarem sent encara que ens vulguin ancorats al segle XIX.

    Volen que seguim agenollats i claudicants com a classe i paralitzats i servils com a poble, però no els donarem aquest gust! Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora digne en una Catalunya en la qual totes i tots assumim que, sense drets, no hi ha llibertat!

    Visca Catalunya!

    Visca la classe treballadora!

    Visca la República de la gent treballadora!

    La cançó “In your eyes” de Peter Gabriel cedida al moviment independentista català com a “Als teus ulls”

    Avui l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat públicament la segona fase de la campanya internacional del judici, que es va iniciar fa unes setmanes sota el títol de Make a move! Self-determination is a right, not a crime.

    Un dels plats forts d’aquesta segona fase és el videoclip d’una cançó de Peter Gabriel, que han versionat el cantautor Mario Muñoz, Lluís Llach, Joan Baez i Gemma Humet. La cançó triada ha estat “In your eyes”, de l’any 1986, i que s’ha convertit en “Als teus ulls”.

    La presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, ha explicat que la campanya Make a Move compta amb un pressupost de 100.000 euros, i que la campanya de micromecenatge ja ha recaptat 25.000 euros, una xifra molt elevada però que encara ha de créixer per poder finançar les accions que es duran a terme. Per això ha fet una crida a seguir fent donatius.

    D’entre les accions dutes a terme, Paluzie ha subratllat que ja s’han fet 33 mobilitzacions a diverses ciutats del món. A més, s’estan repartint i es repartiran fullets informatius, i s’aniran instal·lant volumètrics, alguns dels quals ja s’han anat instal·lant en algunes ciutats. Properament s’instal·laran tanques a París, Londres, Brussel·les, Berlín, Ginebra i Roma.

    Al web de Make a move s’ha obert un formulari de suport de cara a la comunitat exterior, perquè tothom qui ho vulgui s’hi pugui adherir i, així, donar suport a la campanya.

    El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha volgut agrair la generositat de la gent que hi ha participat, especialment a Peter Gabriel i Joan Baez. “És important aquesta participació perquè la cultura és un element essencial de la llibertat”, ha dit, i ha refermat el compromís de la cultura amb la llibertat. “Si no hi ha llibertat d’expressió no hi ha llibertat”, ha afirmat. “La repressió vol fer callar”, ha afegit. “No callarem”.

    Un projecte molt ambiciós
    Mario Muñoz, un dels cantants de la cançó i amic personal de Gabriel, ha explicat que la cançó s’ha gestat durant més d’un any. De fet, la idea inicial va sorgir arran de la repressió de l’1 d’Octubre, i a poc a poc s’ha anat treballant, fins que es va presentar a l’Assemblea, que la va rebre amb molt d’entusiasme. Muñoz ha agraït la “implicació” i la “valentia” de Gabriel en el projecte.

    L’assessora artística del projecte, Andrea Vinyamata, ha explicat que el treball amb Peter Gabriel ha estat molt fàcil, i que la seva predisposició ha permès canviar algunes parts de la cançó per poder adaptar la lletra i acostar-la més al moment polític actual.

    En definitiva, un projecte molt ambiciós que ha comptat amb la generositat i la complicitat total de Peter Gabriel, així com dels altres artistes participants: Joan Baez, Gemma Humet, Lluís Llach i Mario Muñoz.

    Crida a la mobilització
    Per acabar, Elisenda Paluzie ha fet un recordatori del cicle de mobilitzacions que s’ha iniciat. Primer, omplint Barcelona el proper dissabte; la setmana vinent, amb la vaga general del 21 de febrer; i el 16 de març amb la gran manifestació a Madrid. “Hem de reprendre una ofensiva popular per les llibertats”, ha dit, perquè amb la força i l’esperit de victòria es podrà vèncer, com va succeir l’1-O, però també amb intel·ligència i coratge.