L’Assemblea activa el debat sobre el paper de l’independentisme en el nou cicle electoral

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha celebrat aquest dissabte el simposi “L’independentisme davant un nou cicle electoral” a l’Auditori de la Casa del Mar de Barcelona. Amb l’objectiu d’obrir el debat incorporant mirades diverses i començar a construir propostes concretes per encarar el nou escenari polític amb més solidesa i unitat, la jornada d’anàlisi i debat ha posat el focus en la necessitat de redefinir l’estratègia del moviment després de la pèrdua de l’hegemonia institucional en el darrer cicle electoral.

Josep Vila, coordinador d’Incidència Política, ha obert el simposi amb un record emocionat per l’activista Blanca Serra, sòcia de l’ANC, que ens ha deixat aquesta nit.

L’acte s’ha estructurat en dues parts. En primer lloc, el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal, ha analitzat el cicle electoral 2023-2024 i n’ha extret conclusions sobre els factors que han portat a la pèrdua de l’hegemonia independentista. Partal ha explicat que la davallada del vot independentista té causes molt diverses, i n’ha remarcat “la decepció col·lectiva, la incapacitat dels partits per mantenir-se units i la repressió espanyola”.

Tot seguit, una taula rodona amb Ferran Mascarell, Carme Garcia Suàrez, Mercè Amich Vidal i Xavier Díez ha abordat les bases per a la construcció d’una nova hegemonia.

Entre les idees compartides, s’ha posat de manifest la necessitat de superar debats estèrils i reforçar les estructures del moviment. La politòloga i analista econòmica Mercè Amich ha advertit que “cal defugir el fals dilema entre un ‘nacionalisme excloent’ i un ‘independentisme de majories’ que esdevingui innocu”, i ha defensat la construcció d’“estructures sòlides de defensa de l’interès nacional al marge dels cicles electorals”.

En la mateixa línia, l’historiador Xavier Díez ha apostat per ampliar la base del moviment i evitar exclusions: “Un moviment independentista exitós ha de contenir la representació de tota la societat”, i ha remarcat la necessitat d’“un pacte de no agressió” entre les forces independentistes, inclosa Aliança Catalana, per evitar que les institucions catalanes quedin en mans del que ha definit com el “front nacional espanyol”.

El simposi ha volgut anar més enllà de la reflexió puntual i establir les bases d’un procés continu de debat i elaboració estratègica. En aquest sentit, els assistents han pogut formular preguntes i també podran fer aportacions per escrit fins al 18 d’abril,amb l’objectiu d’enriquir les conclusions de la jornada i contribuir a una presa de decisions més sòlida i compartida.

Amb aquesta iniciativa, l’ANC referma la seva voluntat d’actuar com a espai de trobada i impuls estratègic del moviment independentista, amb la mirada posada en la recuperació de la iniciativa política i la construcció d’una nova hegemonia que permeti afrontar el proper cicle electoral amb més garanties d’èxit.

11 d’abril, a Barcelona, Simposi ‘L’independentisme davant un nou cicle electoral’

L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi L’independentisme davant un nou cicle electoral, que celebrarem el dissabte 11 d’abril, a l’Auditori de la Casa del Mar de Barcelona (carrer Albareda, 1-13), de 10 a 13:45 h. 

Comptarà amb dues parts diferenciades: 

  • 10:10 h – Anàlisi d’un cicle electoral fallit (2023-24): Quines conclusions n’hem de treure? Ponència de Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb. 
  • 11:40 h – L’independentisme davant un nou cicle electoral. Bases per a una nova hegemonia independentista. Taula rodona amb veus diverses i expertes:
    • Ferran Mascarell, historiador i consultor 
    • Carme Garcia Suàrez, activista, experta en serveis socials, mediació i resolució de conflictes 
    • Mercè Amich Vidal, politòloga i analista econòmica 
    • Xavier Díez, historiador i escriptor 

És un moment clau, i la teva participació també ho serà. Cal inscripció. Si encara no ho has fet, te’n recordem l’enllaç.

Inscriu-t’hi!

31 de març i 8 d’abril, actes de presentació dels candidats del Vallès Occidental al Secretariat Nacional del

Aquests són els actes comarcals de presentació dels candidats del Vallès Occidental.

  • 31 de març a Sant Cugat del Vallès
  • 8 d’abril a Sabadell

L’Assemblea denuncia a l’OSCE la criminalització de l’independentisme català de l’Estat espanyol i la manca de control judicial efectiu

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)ha participat en la Supplementary Human Dimension Meeting I 2026 de l’Organització per la Cooperació i Seguretat a Europa: Lawmaking for Democratic Resilience, on ha intervingut en dues sessions per exposar les seves preocupacions per la reducció de l’espai cívic, la criminalització de la dissidència política i la manca de mecanismes efectius de control judicial a l’Estat espanyol en relació amb el moviment independentista català.

En representació de l’organització, la secretària nacional Teresa Calveras ha intervingut a la Sessió II: Societat civil i supervisió independent en defensa de la legislació democràtica, on ha subratllat que la qualitat de la legislació democràtica depèn de la capacitat real de la ciutadania i de la societat civil per influir en l’elaboració de les lleis. Calveras ha advertit que aquest principi s’ha vist erosionat en el cas català.

Ha explicat que després del referèndum d’independència del 2017, l’Estat espanyol va traslladar el conflicte polític a l’àmbit penal, utilitzant disposicions penals àmplies, com delictes d’ordre públic, narratives antiterroristes o interpretacions expansives del delicte de desobediència, contra representants polítics i mobilitzacions pacífiques vinculades al moviment d’autodeterminació de Catalunya.

A la Sessió III: Revisió judicial i responsabilitat en la legislació democràtica, l’ANC ha posat el focus en les deficiències del control judicial a Espanya. Calveras ha recordat que la independència judicial és essencial per a la democràcia, però ha advertit que la politització del poder judicial espanyol ha debilitat l’efectivitat del control judicial en casos relacionats amb l’activisme polític català.

També ha fet referència al Catalangate, denunciant que malgrat les preocupacions expressades per relators especials de les Nacions Unides, les investigacions avancen lentament, les víctimes no han rebut cap reparació i les recomanacions dels organismes internacionals continuen sense aplicar-se. A més, Calveras ha assenyalat que l’espionatge –justificat amb arguments vinculats a la seguretat nacional– no ha respectat els principis de necessitat i proporcionalitat requerits, ja que es va utilitzar contra activitats polítiques pacífiques i legítimes.

Finalment, l’Assemblea Nacional Catalana ha fet una crida als estats participants i a les institucions de l’OSCE perquè reforcin les garanties d’independència judicial, assegurin l’accés efectiu a la justícia i protegeixin l’espai cívic. L’organització també ha reafirmat el dret a l’autodeterminaciócom a única via per garantir la protecció dels drets fonamentals del poble català.

Aquest és el manifest i les convocatòries del 8M

Aquest 8M, serem amb la sectorial de dones a les diferents manifestacions feministes arreu del país.

  • Barcelona

11:15 h – Convocatòria de l’ANC a l’Escultura “L’Empordà” (a la font dels Jardinets) per sumar-nos a la manifestació.

11:30 h – Jardinets de Gràcia

  • Lleida 12 h – Plaça 8 de març
  • Tarragona 12 h – Plaça Imperial Tàrraco
  • Girona 18 h – Plaça Independència

Us compartim també el manifest d’aquest 8M, elaborat per la sectorial de dones.

Cal garantir una República Catalana inclusiva, equitativa i transformadora.

Per combatre totes les desigualtats socials i de drets de les dones, necessitem un estat propi, democràtic i lliure. Ho reivindiquem el #8M i cada dia!

Les dones no serem lliures si el nostre poble no ho és!

Vídeo de l’acte polític de la XIV AGO de l’Assemblea Nacional Catalana

L’ANC crida a “SER-HI” amb una campanya de captació de socis

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) posa en marxa una campanya de captació de socis amb el lema “Ser-hi o no ser-hi”. L’entitat s’ha inspirat en el conegut monòleg de Hamlet de William Shakespeare per proclamar que no n’hi ha prou amb ser independentista, cal implicar-s’hi, cal ser-hi: “Ser o no ser independentista. Aquesta no és la qüestió, sinó ser-hi o no ser-hi”.

L’acció inclou la difusió d’un espot que apel·la al compromís actiu de la ciutadania independentista: “La qüestió és ser-hi o no ser-hi”. L’espot combina imatges de l’època 2012-2019 amb accions recents i testimonis de diferents generacions, entre elles l’activista Blanca Serra. El vídeo culmina amb una crida directa: “Hi has de ser. Fes-te sòcia o soci de l’ANC.”

La campanya ha tingut una fase prèvia que va començar dimarts amb una encartellada a les seus de Junts, ERC i la CUP i a diferents punts de Barcelona amb una sèrie de missatges críptics per generar debat dins el moviment independentista, que l’entitat va compartir a través de fotografies a les seves xarxes socials:

– Ser o no ser independentista. Aquesta no és la qüestió.
– Confiar en els polítics o no confiar-hi. Aquesta no és la qüestió.
– Portar estelada o no portar-ne. Aquesta no és la qüestió.
– Manifestar-se cada Diada o no manifestar-se cada Diada. Aquesta no és la qüestió.


Per aquesta fase prèvia, l’Assemblea ha comptat també amb la mobilització de desenes de les seves territorials, que han compartit fotografies des de llocs coneguts de tot Catalunya on es podien veure cartells amb el missatge SER O NO SER INDEPENDENTISTA. AQUESTA NO ÉS LA QÜESTIÓ. El Pedraforca, la catedral de GironaMontserrat, el Pi de les Tres Branques, el Monestir de Poblet, el pont de Besalú el Castell de Cardona són alguns dels punts del país que mostraven els cartells.

Amb aquesta campanya, l’Assemblea situa el debat en un terreny clar: el futur de la independència dependrà del grau d’organització i implicació real de la ciutadania. L’entitat fa una crida a reforçar el compromís de la societat civil per afrontar la nova etapa política, i recorda que “l’ANC és l’eina més potent, transversal i necessària que té l’independentisme.”

Aquest és la conferència de l’economista David Ros sobre ‘El cost de ser espanyols’

El dijous 19 de febrer es va fer a l’Ateneu Barcelonès l’acte El cost de ser espanyols: Els costos econòmics i socials de romandre a Espanya, amb l’economista David Ros, organitzat pel Consell de la República.

Podeu veure’l a través d’aquest enllaç.

Així ha estat el nostre 2025

Aquest 2025 l’Assemblea hem mantingut la flama independentista en un context difícil. I ho hem pogut fer gràcies a tu

Gran èxit del Simposi Internacional de l’Assemblea “El moviment independentista català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana va reunir el passat 31 d’octubre experts i acadèmics catalans i internacionals a l’Ateneu Barcelonès, al simposi “El moviment independentista català en el nou context global” dedicat durant tot el dia a examinar el futur de les nacions sense estat i el significat de la democràcia en un món cada cop més autoritari.

El president de l’Assemblea, Lluís Llach, va inaugurar el simposi i va recordar les paraules profètiques de l’activista Julian Assange, que el 2017 va predir que Catalunya establiria “un precedent per a la democràcia al món occidental”. Llach va descriure el context mundial com una “regressió flagrant”, i va instar els catalans a reivindicar el referèndum de l’1 d’octubre com una fita democràtica duradora.

Un panorama global canviant

Vuit anys després de la brutal repressió espanyola de l’1-O, el simposi va oferir un espai per a la reflexió crítica sobre com els moviments d’autodeterminació es poden adaptar a un món on l’autoritarisme ressorgeix, l’ús de la força es normalitza i les institucions multilaterals s’afebleixen.

Els ponents van coincidir que aquest context planteja greus reptes a les nacions sense estat, que veuen cada cop més marginades les seves demandes de reconeixement. No obstant això, cal evitar caure en un “pessimisme paralitzant”, com va assenyalar el representant de Gure Esku, Pello Urzelai, ja que les nacions sense estat poden representar una alternativa esperançadora, basada en els drets humans, la dignitat, la solidaritat i la justícia social.

L’expresidenta de l’Assemblea i actual vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, va emfatitzar que el dret a l’autodeterminació no és una reivindicació aïllada, sinó que està profundament vinculat a drets civils i polítics com la llibertat d’expressió, reunió i participació. Va descriure aquest dret com “un instrument per resoldre conflictes” i un “antídot contra l’imperialisme i l’extrema dreta”. El politòleg Abel Riu va assenyalar la necessitat del moviment independentista de superar els errors de càlcul del passat i enfortir la seva estratègia internacional i de connectar la mobilització interna de Catalunya amb la seva diàspora a l’estranger: “La independència no es pot defensar sense una base nacional clara, i la identitat nacional s’ha d’entendre com una eina d’inclusió, no d’exclusió”.

Nacionalisme inclusiu i aliances globals

La politòloga Núria Franco va parlar del paper de la immigració a les nacions sense estat, i va assenyalar que a Catalunya —com al Quebec i Escòcia— es percep com una oportunitat d’inclusió més que no pas una amenaça. Tanmateix, va advertir que les polítiques d’integració determinaran si els nouvinguts experimenten inclusió o marginació. Franco va emfatitzar que els greuges estructurals que van alimentar el procés d’independència —el reconeixement nacional, el desequilibri fiscal i la defensa de la llengua i les institucions catalanes— continuen sense resoldre’s i inevitablement tornaran a sorgir.

Altres ponents, inclòs el periodista Vicent Partal, van destacar les noves oportunitats creades tant per la crisi de l’Estat espanyol com la globalització, que valora cada cop més la diversitat per sobre de la uniformitat. “Els moviments independentistes arriben en onades”, va observar Paluzie, i va demanar coordinació i preparació per aprofitar el pròxim moment històric.

Perspectives internacionals

La taula rodona de la tarda va aportar una dimensió internacional al simposi, amb les contribucions de John Packer (Universitat d’Ottawa), Timothy Waters (Universitat d’Indiana) i Neus Torbisco (Geneva Graduate Institute).

Packer va emfatitzar la importància de la voluntat política i la creativitat entre les nacions sense estat per gestionar aspectes relacionats amb la sobirania —llengua, cultura i economia— dins dels marcs globals existents. Waters va respondre que obtenir reconeixement requereix aliances estratègiques i visibilitat en l’escenari geopolític, mentre que Torbisco va definir l’autodeterminació com “el dret a tenir drets”, i va advertir que els límits constitucionals d’Espanya fan il·lusòria qualsevol noció d’igualtat entre Catalunya i l’Estat espanyol.

Al llarg del simposi, els participants van compartir la convicció que la causa democràtica de Catalunya continua sent tant una lluita nacional com una qüestió universal sobre la llibertat, la identitat i la legitimitat política.

Com va concloure Quica Sol, coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional de l’Assemblea: “Hem de tornar a convertir Catalunya en un precedent per a la democràcia al món occidental”.

Pots trobar el simposi complet aquí.

31 d’octubre, a Barcelona, l’Assemblea organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global”

L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global” en què, al llarg de tres taules rodones, s’abordaran els reptes i oportunitats per a l’independentisme català i les nacions sense estat en el nou escenari internacional, així com els retrocessos en drets humans i l’augment de la intervenció estatal. Les xerrades seran a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Aquestes seran les taules rodones i els ponents:

· 10:30 h – L’independentisme català en la nova cruïlla global: perills, reptes i oportunitats (En català)

Ponents: Núria Franco, professora agregada de Ciència Política a la UOC i Abel Riu, politòleg cofundador del think tank Catalonia Global Institute. 

· 12:30 h – El paper de l’independentisme català en el marc de les nacions sense estat. (En català i castellà)

Ponents: Elisenda Paluzie, catedràtica d’Economia a la UB i vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles Sense Estat; Vicent Partal, periodista expert en política internacional i director de Vilaweb; i Pello Urzelai, membre de la Junta Directiva de Gure Esku. 

· 15:30 h – Sustaining stateless nations: countering shrinking rights and increased State intervention. (En anglès i subtítols en català)

Ponents: John Packer, professor de Dret i de Resolució de Conflictes Internacionals a la Universitat d’Ottawa; Neus Torbisco, catedràtica de Dret Internacional al Graduate Institute a Ginebra; i Timothy Waters, catedràtic de Dret a la Universitat d’Indiana i autor de ‘Boxing Pandora: Repensant les fronteres, els estats i la secessió en un món democràtic’. 

L’acte també comptarà amb un parlament de benvinguda a les 10 h a càrrec del president de l’Assemblea, Lluís Llach, i amb un parlament d’honor del catalanòfil i professor emèrit d’Estudis Hispànics, Henry Ettinghausen, a les 10:15 h.

Serà una jornada de debat obert i reflexió compartida sobre el present i el futur del moviment independentista català en el marc dels grans canvis globals.

L’Assemblea denuncia davant l’OSCE la manca d’independència judicial i les violacions dels drets humans a Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.

La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.

Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.

A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.

La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.

Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.

A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.

De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.

Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.

Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:

• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.

• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.

• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.

• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.

La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.

Vegeu aquí les intervencions completes:

Manifest de l’1 d’Octubre de 2025

El primer d’octubre del 2017 vam fer l’acte de desobediència civil col·lectiu més important de la nostra vida i quedarà gravat a les nostres retines i a la nostra ment per sempre més. La realitat viscuda, ningú no la podrà esborrar: l’ocupació dels col·legis electorals per garantir-ne l’obertura, els nervis per si arribarien les urnes i les paperetes i els qui feien guàrdia per alertar si les forces d’ocupació s’hi acostaven. Tampoc es podrà esborrar la indignació que sentíem amb les imatges que ens anaven arribant de la veritable cara de l’estat espanyol, que era la cara violenta, destructiva, imperialista i colonitzadora, lluny dels estàndards democràtics que pensàvem que, com a societat, havíem assolit.

El primer d’octubre no només vam votar: ens vam autodeterminar com a poble i vam ensenyar a tot el món la nostra maduresa democràtica mentre l’estat espanyol va mostrar sense enganys que viu ancorat en el segle passat. El que va fer possible aquell dia històric no van ser els despatxos ni els partits, sinó el poder popular autoorganitzat, la força col·lectiva del poble. Aquesta és la lliçó més valuosa de l’1-O: quan el poble esdevé subjecte actiu i s’organitza, és imparable.

L’actual govern de la Generalitat de Catalunya ens vol imposar un fals relat de normalitat, mentre el cop d’estat judicial continua actuant. En tenim nombrosos exemples recents: els represaliats del 23-S, a qui no es vol aplicar l’amnistia i els qui són a l’exili des de fa vuit anys. La mateixa sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa el 25% de castellà a les escoles, en un nou intent d’anorrear la nostra llengua arreu dels Països Catalans.

Els partits, subordinats al marc mental i polític espanyol, representen justament allò que és contrari a l’esperit de l’1-O. La regeneració democràtica no vindrà d’ells, sinó de la construcció d’estructures de poder popular directe, assembleari i transformador, eines de lluita que es nodreixen de l’ANC i de l’autoorganització del poble.

Cal trobar les eines necessàries perquè els partits polítics que encara s’autoanomenen independentistes es vegin obligats a tornar a situar la independència al centre de la seva acció. Per això, l’estratègia de l’ANC és clara i inajornable: exercir de contrapoder organitzat, persistent i incòmode, capaç d’arrossegar les institucions cap a la voluntat del poble. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional de Catalunya ens com prometem a pressionar-les des del moviment civil organitzat, i comptem amb tots vosaltres per fer-ho. Des de l’Assemblea Nacional Catalana us convidem a continuar endavant, a fer sentir la vostra veu i a no malbaratar l’objectiu. Estem convençuts que, com a poble, tenim la força per fer-ho.

Som els amos del nostre destí i no hi renunciarem. La nostra tossuderia i la nostra resistència, demostrades durant més de tres-cents anys, en són la prova i alhora en són la clau.

Davant de la raó de la força d’un estat ancorat en el passat, continuarem responent amb la força de la raó i amb la desobediència col·lectiva, tants cops com faci falta, tal com vam fer fa vuit anys. En tenim més motius que mai.

Només la Independència ens farà lliures.
Visca la República Catalana dins dels Països Catalans!

L’Assemblea denuncia les vulneracions de drets humans de l’Estat espanyol davant del Consell de Drets Humans de l’ONU

Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana ha intervingut al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra, en ocasió de l’aprovació de l’informe final de l’Examen Periòdic Universal (EPU) sobre Espanya, que revisa la implementació dels tractats i convenis als quals l’Estat està subjecte.

La membre del Secretariat Nacional Ariadna Heinz ha pres la paraula per reclamar a Espanya que implementi les recomanacions de l’EPU, que posi fi a les persecucions infundades contra catalans i que garanteixi una aplicació imparcial de la llei d’amnistia. Heinz també ha recordat que l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, és negat al poble català, i que d’aquesta negació en deriven altres vulneracions.

En aquest cicle de l’EPU, els estats membres de l’ONU han fet diverses recomanacions a Espanya, algunes relatives a l’ús excessiu de la força policial durant protestes, a la independència judicial, a la discriminació, als discursos d’odi, a la criminalització de les veus dissidents i a l’abús de les llibertats. Aquestes van en la línia del que l’Assemblea i l’UNPO havien demanat en l’informe presentat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humansl’octubre passat.

Tot i que l’examen ha assenyalat els incompliments d’Espanya en diverses de les seves obligacions en matèria de rets humans, la delegació espanyola ha fracassat en abordar molts d’aquests punts durant la seva intervenció. De fet, ha omès deliberadament fer esment de la discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants o de l’ús il·legal de programes espia contra la dissidència, en el conegut escàndol del Catalangate.

La intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU s’ha fet en col·laboració amb l’ONG ginebrina Genève for Human Rights i amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), que han instat els estats membres a assegurar que les recomanacions de l’EPU a Espanya es tradueixin en garanties concretes d’acord amb els tractats i convenis internacionals.

L’EPU és un mecanisme que revisa com els estats membres de l’ONU apliquen els tractats en matèria de drets humans als quals estan subjectes, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions, impulsar el suport i promoure i protegir els drets humans arreu del món. Cada país és examinat cada cinc anys, i la revisió és duta a terme pels altres estats membres de l’ONU.

La participació en el Consell de Drets Humans s’emmarca en la tasca d’incidència internacional que du a terme l’Assemblea, una de les línies d’acció principals de l’entitat, per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat espanyol davant de mecanismes, fòrums i organismes internacionals, i per internacionalitzar la lluita per la independència de Catalunya.

La col·laboració de l’Assemblea amb l’UNPO, iniciada el 2018, forma part d’aquests esforços d’internacionalització i ha estat molt fructífera: ha comportat la publicació d’informes com Tools of Repression (2022) i In the Name of Unity(2024), així com denúncies als relators especials de l’ONU el 2022 sobre el Catalangate i el 2024 sobre l’ús del antiterrorisme com a pretext per perseguir catalans.

Consulta la intervenció sencera a YouTube

Manifest unitari de l’11-S 2025

Senyores i senyors, amigues i amics, companyes i companys en la lluita per les llibertats de Catalunya.

Un any més, les entitats ens presentem unides davant vostre, per commemorar la nostra festa nacional, però també per refermar el compromís amb el futur del poble català. Tenim la voluntat de mantenir un marc estratègic compartit i construir una resposta col·lectiva, sostinguda i compromesa pels drets del nostre poble. I aquesta resposta no és altra que una República Catalana independent i lliure.

Plegats, reivindiquem la independència no sols com un dret legítim de la nostra nació, sinó també com l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: el dret a un habitatge digne, a una feina de qualitat, a una vida sostenible en el mateix territori de la nostra nació. Volem la República Catalana perquè necessitem una societat més equitativa i justa. Perquè necessitem una democràcia més
participativa. Perquè necessitem i volem un país on les dones i els homes visquin d’una vegada amb els mateixos drets individuals i socials. I perquè necessitem que la prosperitat econòmica de Catalunya no tingui com a preu la destrucció del nostre patrimoni col·lectiu més valuós: la nostra terra.

Durant els darrers cent anys, les societats avançades han definit un conjunt de drets i deures per a les persones i les societats. Una quantitat ingent de lleis, principis i tractats que tenen noms que evoquen un món millor i possible: la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte internacional de Drets civils i polítics, el Conveni sobre drets polítics de la dona/ la Convenció sobre l’Estatut dels refugiats, el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals/ la Convenció sobre els drets de l’infant i molts d’altres.

Aquests tractats recullen un conjunt de normes que defineixen una moral cívica de convivència democràtica. Doncs bé. Les entitats i institucions que representem, fem d’aquesta moral cívica el nostre far. Fem dels seus principis i normes, una exigència de convivència, tant per les persones com per l’organització social i política de Catalunya.

Els catalans i les catalanes hem de poder viure amb plenitud l’exercici d’aquests drets, sense renunciar als deures. I som aquí de nou, per denunciar que la vulneració dels drets fonamentals de Catalunya i contra Catalunya, és constant, planificada i escandalosa.

O és que no és escandalosa la política d’un estat, que en nom de la seva democràcia, ens espolia-roba 22 mil milions anuals dels nostres recursos econòmics, deixant la nostra societat cada any que passa més empobrida?
O és que no és indignant, veure que mentre amb una mà l’estat ens roba, amb l’altra reparteix sobres, privilegis i contractes a les elits corruptes del deep stat o al famós “palco del Bernabeu”?
O és que no ens escarneixen amb els continuats fraus multimilionaris de ministres i administradors estatals, mentre se’ns neguen recursos per a la sanitat o el transport públic, per a les escoles o els ajuntaments?
És que algú pot dubtar que vivim sota un cop d’estat judicial permanent des de l’any 17, obsessionat en empobrir les competències i atribucions de les nostres institucions, sempre obligades a obeir els interessos de Madrid abans que els del nostre poble?
O és que no és un insult a la dignitat democràtica el sabotatge dels tribunals espanyols a la llei d’amnistia quan deixen fora centenars de persones represaliades?
O quan criminalitzen els que lluiten pacíficament? Quan acusen d´activistes de terrorisme a gent com els del 23-S, mentre absolen els policies que ens atonyinen??
¿o quan condemnen a l’exili o a la inhabilitació els càrrecs electes de l’1 d’octubre?¿i no parlem de l’a por ellos del rei Felipe que va proclamar la impunitat de la policia i de les forces d’ocupació, a l’hora de salvar l’unitat d’Espanya? I és que no tenim més motius que mai per defensar la nostra llengua? L’ànima de la nostra nació? Les entitats aquí representades us demanem el vostre compromís individual i col·lectiu
per mantenir-ne l’ús. La nostra llengua ha de tenir una presència plena i continuada en tots els àmbits de la nostra vida nacional. Sense renúncies ni substitucions. I des d’aquí us animem a enfortir-ne la vitalitat i continuïtat com a eix vertebrador de la nostra nació. I si ho fem tots plegats, no en tingueu cap dubte, guanyarem. Acabem amb actituds acomplexades que només beneficien els nostres depredadors.

El TSJC ha tornat a fer política contra Catalunya i el seu model d’escola. No podem permetre que un tribunal polititzat i anticatalanista al servei d’ l’Estat desmunti un consens parlamentari i social avalat durant dècades al nostre país.

Exigim a les nostres institucions que no permetin que l’obsessió d’un jutge dinamiti
la nostra escola.

I si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir. Catalans, posem-nos dempeus, però aquesta vegada amb els punys tancats, ferms, decidits a defensar la nostra llengua. Perquè el català és i serà la llengua nacional de Catalunya. Tan senzill com això. I la llista és més llarga, Sixena, Renfe i centenars d’expressions catalanofòbiques que ens agredeixen dia sí, dia també. Davant de la contínua vulneració dels nostres drets, només hi podem respondre amb una defensa aferrissada. I per aquesta defensa necessitem organitzar nos, enfortir-nos, estructurar la nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica. Us en recordeu? L’èxit de l’1 d’octubre va raure en la desobediència. Cadascun de vosaltres, amb la força de tots plegats, vàreu fer un gran acte de desobediència civil, quan vàreu defensar amb els vostres cossos les llibertats nacionals. Aquest és el gran aprenentatge d’aquell octubre. La desobediència civil organitzada, persistent i obstinada, que només serà efectiva si sabem convertir els espais de resistència en espais de contrapoder, d’autoorganització i de construcció nacional. Podem fer-ho perquè ja ho hem fet.

Som els mateixos protagonistes de la gesta del primer d’octubre, els mateixos de l’aturada de país del 3 d’octubre, d’Urquinaona, de les contínues mobilitzacions de fa uns anys. Sí, podem fer-ho i que tothom ho tingui clar: sense la força del carrer, l’independentisme mai no tindrà majories sòlides al Parlament.

És per això que acabem amb una demanda explícita als partits independentistes que ja existeixen o als que puguin arribar. Mireu aquest escenari. Som entitats diverses, diferents i, a vegades, ens contradiem en les decisions puntuals. Però quan hem de parlar del futur d’una Catalunya lliure, ens agafem de les mans, perquè sabem que els uns sense els altres no arribarem enlloc. Mireu la munió de gent que ens
acompanya. Ningú demana a ningú què vota o què pensa, perquè sabem que si no hi anem plegats, tampoc arribarem a port.

Des del carrer, des de les entitats, us reclamem, partits, que trobeu camins d’entesa i que, aprofitant la força de l’independentisme i de la gent que vol una Catalunya lliure, retorneu a les institucions el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble. Us hi empenyerem, com ja fer-ho fer fa només deu anys.

Sabrem curar-nos les ferides i ens alçarem de nou. Perquè el poble de Catalunya ja ha deixat clar que no pensa renunciar a la seva llibertat i que, la nostra voluntat de ser, és un camí sense retorn. Per la memòria i pel llegat dels nostres ancestres que varen lluitar per deixar-nos un país viu. Pel futur lluminós i lliure que volem deixar als que ens succeiran. Perquè la voluntat de ser del poble català és un camí sense retorn.