Category Mèdia

maig 25 2023

Conclou la XI AGO de l’Assemblea amb la constatació d’un nou embat independentista

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat la seva XI Assemblea General Ordinària (AGO), que ha tingut lloc de forma virtual del dia 18 al 24 de maig. Les sòcies i els socis de l’entitat han avalat el nou Full de ruta amb un 76% de vots a favor. Han participat a l’AGO 2.523 sòcies i socis.

El document certifica una nova etapa del moviment independentista, amb la constatació d’un nou embat i el convenciment que la via democràtica unilateral –que l’entitat sempre ha defensat– és l’única estratègia possible per a la constitució de la República Catalana.

Les bases de l’entitat, a través de la seva representació territorial i sectorial, van realitzar múltiples aportacions a la proposta del Full de ruta, amb lapresentació de 612 esmenes, 9 d’elles a la totalitat. D’aquestes 612 esmenes, 155 van ser acceptades o transaccionades i 20 rebutjades. Això va fer modificar el document final de Full de Ruta que han acabat aprovant els socis.

La comissió encarregada del funcionament de l’AGO va acceptar el màxim d’esmenes possibles per garantir la pluralitat d’opinions que conviuen a l’entitat i que reflecteixen el debat en què es troba el país.

Durant l’AGO els socis van haver de votar finalment fins a 437 esmenes vives, 7 de les quals a la totalitat del Full de ruta. Totes elles van ser rebutjadespel socis i sòcies. L’entitat valora molt positivament el gran debat dut a terme en el si de l’AGO, que demostra el bon funcionament democràtic intern i el gran interès per part de les bases de participar i alçar la seva veu. Tot i això, el Secretariat Nacional ha detectat possibles millores pel que fa al procés de votació, i continuarà treballant per agilitzar el sistema de cara a l’any vinent.

El Full de ruta aprovat estableix els passos fonamentals que l’organització ha de seguir per aconseguir la independència. Fa referència a fer efectiva la declaració d’independència a través de les eleccions vinents i, amb aquesta finalitat, es continua plantejant l’impuls d’una llista cívica independent de partits polítics, amb processos participatius d’elecció i decisió i mecanismes de control i fiscalització, per defensar la voluntat dels electors independentistes.

El nou Full de ruta avança en la determinació de la llista cívica, establint que tindrà forma d’agrupació d’electors, i la necessitat de constituir un grup promotor. Els membres del Secretariat Nacional, així com els càrrecs de les assemblees de base de l’entitat, no en podran formar part. A partir d’una de les esmenes presentades, el text final inclou que, en qualsevol cas, l’impuls final de la llista cívica haurà de ser ratificat per les sòcies i socis en una consulta que se celebrarà el darrer trimestre de 2023, a fi de poder crear un moviment potent.

El document situa com a un altre punt determinant la constitució del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista com a xarxa que ha de vertebrar el moviment civil per la independència. Una eina que aglutinarà les principals organitzacions independentistes per trobar sinergies, avançar i actuar conjuntament sense renunciar als plantejaments de cada entitat.

També cal destacar especialment el manteniment de la mobilització com a eina clau per avançar en tots els fronts: civil, institucional i internacional. La coherència i perseverança de l’entitat han permès que el moviment independentista experimenti una represa notable, amb manifestacions massives com la del passat 11 de Setembre, la mobilització del 6 de desembre contra el nou delicte de desordres públics agreujats, i el 19 de gener davant la cimera francoespanyola. Totes aquestes actuacions demostren que el moviment està en marxa.

Altres factors essencials que identifica el document són:

  • La confrontació com a eina per minar els fonaments d’un Estat espanyol opressor i poc democràtic.
  • La denúncia dels incompliments dels qui es van comprometre amb culminar la independència.
  • La reivindicació del referèndum de l’1 d’Octubre com a legitimació de la voluntat popular.
  • Denunciar la repressió i donar suport a les persones represaliades.
  • Actualitzar l’argumentari a favor de la independència i difondre els valors de la nova República Catalana a través de campanyes i mobilitzacions.
  • Desenvolupar accions i mobilitzacions, utilitzant la desobediència i la lluita activa noviolenta segons sigui necessari.
  • Ampliar la representació de tots els sectors socials, especialment joves i nous catalans.
  • Reflectir la realitat nacional catalana a les institucions internacionals i evidenciar les mancances democràtiques de l’Estat espanyol.
  • Denunciar la repressió de l’Estat espanyol i francès contra l’ús de la llengua catalana, que és fonamental per a la nostra identitat nacional i la cohesió social.

El diumenge, 18 de juny, l’Assemblea presentarà el Full de ruta i nous plantejaments de cara al període 2023-24 en un acte a l’auditori de Girona, a les 11 del matí. Hi intervindran diferents membres del Secretariat Nacional, així com la presidenta, Dolors Feliu, i la vicepresidenta, Núria Marín Casas, encarregades d’explicar el paper que haurà de tenir l’Assemblea en el nou embat independentista.

L’Assemblea Nacional Catalana es manté ferma en el compromís amb la independència sense renúncies ni concessions. El nou Full de ruta valida una aposta clara i decidida per agafar les regnes del nou embat per la independència en tots els àmbits.

Llegeix aquí el Full de ruta 2023-2024.

abr. 27 2023

L’Assemblea i altres entitats de drets humans insten al Parlament a demanar l’alliberament dels líders del Rif

La comunitat rifenya i amaziga, i diverses entitats de defensa del DDHH de Catalunya, inclosa l’Assemblea, han impulsat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per demanar l’alliberament dels activistes del Moviment Popular del Rif (Hirak) al Marroc.

La proposta de resolució, que es va registrar ahir dimecres al Parlament, recorda que fa cinc anys que els líders del Hirak estan a la presó per exercir els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió de forma pacífica. El seu líder, Nasser Zefzafi, i uns altres dos activistes, Nabil Ahamjik i Samir Ighid, van ser condemnats a les penes més altes, de 20 anys.

Les organitzacions que hi donen suport són l’Assemblea, Amnistia Internacional, la Casa Amaziga de Catalunya, el CIEMEN, Hirak Catalunya, la Fede.cat, NovAct, Òmnium Cultural, SUDS i Canal EuroArab.

Es vol aprofitar aquest cinquè aniversari de les condemnes per demanar a les autoritats marroquines l’alliberament dels activistes empresonats i exigir la protecció dels drets individuals i col·lectius del poble rifeny, així com investigar de forma independent els possibles casos de tortura i maltractaments per part d’agents policials a les persones detingudes per participar o donar suport a les protestes.

El Rif és un territori del nord del Marroc d’identitat i llengua amazigues i que la comunitat amaziga instal·lada a Catalunya se situa entre les 100.000 persones i  les 200.000 persones, cosa que fa de l’amazic la tercera llengua en parlants per darrere del castellà i el català.

Pels vincles culturals amb el poble amazic i rifeny i pel compromís amb els seus drets humans individuals i col·lectius demanem a les institucions de Catalunya, Espanya i Unió Europea que pressionin el Govern del Marroc per l’alliberament del Hirak Rif.

L’Assemblea, en col·laboració amb el CIEMEN, va organitzar un acte amb la comunitat rifenya i amazic a mitjan any passat on denunciava aquesta realitat. També ha mantingut reunions periòdiques amb representants, i ha participat en diverses manifestacions en suport dels presoners del moviment Hirak.

Consulteu aquí la web de la campanya.

abr. 20 2023

L’Assemblea uneix a dignataris de pobles i nacions sense estat de tot el món en un acte sobre autodeterminació i independència a Barcelona

L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) està celebrant per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, fent l’Assemblea d’amfitriona. L’independentisme català ha aprofitat aquesta trobada per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.

Aprofitant la presència dels membres d’aquesta organització internacional a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una taula rodona sobre autodeterminació i independència a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, amb una audiència de més d’un centenar de persones, que ha comptat amb l’expertesa de membres de l’UNPO i dignataris de tot el món. L’acte ha comptat amb la presència d’assistents com Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Ramos, vicerector d’economia de la UAB, Jordi Garell, director del CIEMEN i Agustí Colomines, Càtedra UB Josep Termes, entre d’altres.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha donat la benvinguda i ha agraït la participació als ponents i als espectadors, i ha expressat que “Les minories s’han de mantenir unides i mostrar solidaritat entre elles. Cada nació té les seves particularitats, però els problemes en joc són els mateixos. És una qüestió de democràcia, drets humans, justícia i llibertat.”

Els ponents de l’acte han estat el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa; l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail; la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood; i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.

Adan, presidenta de l’UNPO, ha expressat el seu agraïment per la invitació i ha reblat “Un país només pot néixer una vegada. El meu país va ser el 12è estat independent africà, però els actuals 42 països africans, molts dels quals encara estaven sota domini colonial quan vam esdevenir independents, ara no ens reconeixen […] Somàlia, que ha estat la causa de la nostra destrucció, ha rebut l’autoritat per representar-nos. Ens preguntem a quin altre lloc del món s’ha donat a l’agressor l’autoritat per representar la seva víctima.”

L’acte ha comptat amb la moderació de Josep Alay, doctor en Ciències, Física i Història Contemporània i director de gabinet de l’oficina del president Carles Puigdemont. A més, durant l’acte, el president del Catalonia Global Institute, Abel Riu, i Daniel Roldan, editor en cap del Catalonia Global Institute, han presentat el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.

Si no heu pogut assistir a l’acte, podeu recuperar-ne el directe en aquest enllaç.

L’UNPO continuarà amb la seva Assemblea General Ordinària fins al diumenge 23, en què els membres participaran de la diada de Sant Jordi i s’organitzarà una recepció a la parada de l’Assemblea a les 13 h amb la presidenta Dolors Feliu.

L’UNPO i l’Assemblea

L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol envers el moviment independentista. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt exitoses els darrers anys, com per exemple la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va provocar la comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.

L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de 40 membres s’hi troben nacions com els Tàtars de Crimea, Biafra, o la Kabília, entre altres.

març 31 2023

L’Assemblea organitza un acte sobre autodeterminació i independència previ a l’Assemblea General de l’UNPO a Barcelona

L’Organització de Nacions i Pobles No-representats celebra la seva XVII Assemblea General el 21 i 22 d’abril a la capital catalana, i l’Assemblea organitza un acte per aprofundir en l’experiència dels seus membres per debatre sobre autodeterminació i independència.

L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) celebrarà per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, on l’Assemblea farà d’amfitriona. Aquesta trobada és una oportunitat excel·lent per a l’independentisme català per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.

L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de quaranta membres s’hi troben nacions com els Mapuche, els Tàtars de Crimea, el Tibet, el Poble Lakota o la Kabília, entre altres.

Aprofitant la presència dels membres d’UNPO a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana organitzarà la taula rodona “”The struggle for self-determination and independence around the world: success, resilience and survival”, sobre autodeterminació i independència, el dijous 20 d’abril, a les 19:30 h, a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Els ponents seran el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa, l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail, la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood, i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.

L’acte el moderarà Josep Alay, catedràtic d’Història d’Àsia de la Universitat de Barcelona, i comptarà amb la participació d’Abel Riu, president del Catalonia Global Institute, i Jofre Rocabert, director de recerca del Catalonia Global Institute, que presentaran el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.

Per participar-hi cal fer inscripció prèvia, tant per al públic com per a la premsa, enviant un missatge abans del 18 d’abril a international@assemblea.cat, indicant nom i cognoms de les persones assistents. Tota la sessió es realitzarà en anglès sense traducció simultània, i l’acte es podrà seguir telemàticament a través del canal de YouTube internacional de l’Assemblea.

març 18 2023

Vilaweb estrena el programa setmanal “La tertúlia proscrita”

VilaWeb estrena avui La tertúlia proscrita, un debat sobre l’actualitat política presentat per Txell Partal i que comptarà cada setmana amb la presència de Josep Costa i Albano-Dante Fachin. La tertúlia es farà cada dijous i es podrà seguir en vídeo, com un programa de televisió, a les pàgines de VilaWeb. També es podrà descarregar en format de pòdcast, tant en versió de vídeo com en versió d’àudio tot sol.

març 16 2023

16 de març, a Terrassa, Dolors Feliu explicarà les conclusions de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

El dijous 16 de març, a Terrassa, Dolors Feliu explicarà les conclusions de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista.

L’acte serà al Raval de Montserrat a partir de les 19.30 h.

març 12 2023

Dolors Feliu: “La Conferència Nacional és el punt de partida per a un nou embat independentista”

L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest matí l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que ha tingut lloc el cap de setmana a la Universitat Politècnica de Catalunya. La Conferència tenia l’objectiu d’aglutinar totes les entitats per debatre, teixir sinergies i consensos per materialitzar un marc comú del moviment independentista. Aquesta estratègia convergirà en un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

L’acte de cloenda ha comptat amb la presentació de l’actriu i activista independentista, Carme Sansa, i tres relators, corresponents a cada un dels tres fronts de treball que figuren al Full de Ruta de l’Assemblea: el Front Civil, l’Institucional i l’Internacional.

Anthony Sànchez, activista social, fundador de Joves Nous Catalans i Secretari Nacional de l’Assemblea, ha incidit en el debat sobre la mobilització sostinguda i la desobediència civil, la renovació del discurs en clau nacional i independentista i sobre els espais de poder i la societat civil. Ha recordat la importància de la mobilització i la conscienciació, l’aprenentatge i la formació en “formes legítimes de lluita com la desobediència civil, l’autodefensa, la no-cooperació, l’acció directa”, la necessitat de crear “campanyes de desobediència que afebleixin els poders fàctics de l’Estat” per assolir una república Catalana.

També ha remarcat la necessitat de “generar aliances que es materialitzin amb un element permanent de coordinació entre col·lectius independentistes […] per enfrontar-nos a l’Estat espanyol i al Govern autonomista”, i ha volgut recordar la necessitat de “construir una identitat compartida amb el català com a llengua comuna i una república de llibertats”.

Uriel Bertran, economista, exdiputat del Parlament de Catalunya i coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea, ha remarcat que “és crucial no defugir el conflicte, sinó guanyar-lo.” Alhora, ha destacat la necessitat d’un lideratge comú per “dirigir i coordinar les accions de forma més eficient”, que “no arrosseguin els llastos del passat”, i ha reivindicat les aliances entre els moviments sobiranistes dels Països Catalans, però sense imposar un únic criteri. 

També s’ha destacat en els debats la necessitat d’aprendre de la pròpia història, de la tardor de 2017, de l’error de “cedir en un model de mer repartiment de partits com el cas de JuntsxSí” o de “suspendre la DUI del 10 d’octubre i no fer-la efectiva el 27 d’octubre.” D’aquesta manera, es plantejava la Llista Cívica, un instrument per “avançar condicionant i pressionant les formacions independentistes per fer la independència”, amb “l’objectiu prioritari de fer efectiva la declaració d’independència abans de l’elecció de la presidència de la Generalitat.”

Bertran ha recordat que la Llista cerca la unitat de l’independentisme; no fragmentar-lo, sinó “forçar unitat estratègica”, amb la capacitat de “recollir el vot independentista que s’està abstenint per evitar perdre la majoria independentista al Parlament” amb un model transversal i atractiu. En els debats s’ha admès el perill de caure en “la inèrcia de les institucions” i que calen “mecanismes de control, compromisos amb la DI i codis ètics”.

Finalment, ha recordat la importància de la cara econòmica de la independència, “ser conscients dels costos de la transició cap a un nou estat, que cal començar a reduir des d’ara mateix”, amb “una agència tributària catalana, una autosuficiència energètica, alternatives de finançament externes amb altres estats i entitats, i una caixa de solidaritat externa als governs espanyol i català”.

Tot seguit, Olga González, secretària nacional de l’Assemblea, ha incidit en la importància de “parlar el llenguatge dels estats, sobre la base d’interessos i poders”, sense esperar res dels “actors polítics supraestatals com la Unió Europea”. D’altra banda, també ha assegurat que “cal tenir present que de cara al món, la desestabilització de l’Estat pot ser més costosa que la nostra independència, i cal superar el trauma històric dels catalans amb el pactisme i pensar en termes d’estat”.

A la ponència, es va destacar que calia “aprendre dels errors de 2017”. No es va executar la independència al moment clau ni es va mantenir la mobilització massiva al carrer, i es va introduir la idea de “projectar-nos com a futur estat amb atractius econòmics i estratègics, amb un llibre blanc sobre com funcionaríem si fóssim un estat independent.” Provocar repressió d’alta intensitat per part d’Espanya, establir relacions amb altres estats i reconèixer el Consell de la República com a agent d’internacionalització del cas català, van ser altres idees que van sorgir.

A continuació, el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha entrevistat als activistes independentistes Marcel Vivet i Àngels Martínez sobre la importància de la conferència, el moment en què es troba el moviment i els passos a seguir. Vivet ha recordat com ha viscut la repressió per haver exercit el seu dret a la manifestació: “Estic inhabilitat per ser escollit en eleccions; això demostra que la meva és una condemna política i que Espanya fa un ús interessat de la justícia», mentre que Martínez ha fet una crida al coratge: «Cal no defugir el conflicte i creure’ns que podem afrontar-lo amb moltes possibilitats de guanyar-lo. Quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge; és el millor antídot.”

Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha agraït la participació dels particulars, les entitats i els voluntaris que han fet possible que la Conferència es dugués a terme, i l’ha reivindicada com l’origen d’un nou embat: “aquesta Conferència Nacional no s’acaba aquí, és un començament, una terra fèrtil per a la independència; cridarem per crear un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència“. També ha reconegut l’Assemblea com un eix vertebrador del debat: “ho hem sentit molt durant la conferència, cal un debat per estructurar un treball en xarxa, trobar sinergies entre nosaltres per avançar plegats, sense renunciar al plantejament de cada entitat. L’Assemblea ho ha fet possible i ho continuarem fent.”

Més de 57 entitats de la societat civil han assistit a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua, USTEC-STES i Comissió de la Dignitat, entre altres. Més de mig miler persones han passat per la Conferència Nacional, i han pogut afegir les seves contribucions a les conclusions
presencialment i telemàticament.

L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.

Recupereu l’acte de cloenda a través del canal de YouTube de l’Assemblea.

març 7 2023

8M: La nostra força, la nostra independència!

Aquest 8 de març sortim al carrer per reivindicar el feminisme i denunciar un sexisme atàvic que es perpetua en diferents formes.

Des de l’independentisme reivindiquem la llibertat de les decisions col·lectives, però també les individuals, lligades a la dignitat de la persona i l’erradicació d’una discriminació de gènere que perdura en el temps i que s’estén a tots els àmbits personals i socials.

El feminisme és la lluita pel respecte i la igualtat, s’oposa a la dominació de tota mena, i és la premissa necessària per aconseguir una societat realment justa, democràtica, lliure i plural. Les guerres com la que s’està vivint a Ucraïna o la situació de les dones a l’Iran ens mostren una espiral de violència que ha d’acabar.

Les reivindicacions del 8M són totes, també i molt especialment les de cada dia. La lluita és constant per eliminar estereotips, la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, i construir un canvi de paradigma de plena i efectiva igualtat d’oportunitats sense discriminacions per raó de gènere.

Malgrat els avenços aconseguits en les últimes dècades, el 95% de les persones que redueixen la seva jornada de treball per tenir cura d’un tercer són dones; la bretxa salarial entre homes i dones al nostre país se situa en el 19,7%; també les diferències en pensions, atur i les dobles i triples jornades de treball. Mostren la precarietat i la pobresa feminitzada. I no oblidem que l’any 2022 van ser assassinades 12 dones a mans de les seves parelles o exparelles i van créixer les denúncies per violència de gènere i per agressió sexual enmig del greu gir legislatiu exculpatori i la deshumanització del sistema judicial. En l’àmbit polític la dona continua menystinguda.

Entre les metes de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides es preveu assolir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes, i la reducció de desigualtats, instant a garantir la igualtat d’oportunitats promovent legislacions, polítiques i mesures adequades per aconseguir-ho.

Aquest també és l’objectiu que anima a l’independentisme a poder prendre les necessàries decisions en aquest àmbit. Recordem que el Tribunal Constitucional ja ha declarat expressament que el Parlament de Catalunya no pot legislar sobre prevenció d’assetjament sexual a les empreses, ni sobre plans d’igualtat, ni sobre la presència de dones i homes a la negociació col·lectiva, ni sobre la incorporació de la perspectiva de gènere als expedients de regulació d’ocupació, tampoc als de prevenció de riscos laborals.

La lluita per la nostra llibertat com a persones no està desvinculada de la nostra lluita col·lectiva, volem aconseguir una societat sense invisibilitzacions de les dones i menysteniment de les tasques de cura, i on els valors del respecte a les decisions individuals i la participació en les polítiques públiques ens porti a la igualtat efectiva, aquesta és la veritable capacitat de transformació social que té el feminisme.

Aquest 8 de març, celebrem que les dones som aquí.

Ni guerra que ens destrueixi, ni pau que ens oprimeixi.

República feminista catalana!

febr. 23 2023

Vídeo “Per què l’Ajuntament de Sant Quirze no fa Sobirania Fiscal?”

El 2015, 2016 i 2019 els grups majoritaris que han governat a Sant Quirze del Vallès han aprovat fer Sobirania Fiscal. Al 2023 encara no ho està fent. Més enllà dels gestos calen fets. S’acosten noves eleccions municipals i vindran més promeses.

Per què l’Ajuntament de Sant Quirze no fa Sobirania Fiscal? Més informació: https://sobiraniafiscal.assemblea.cat

febr. 2 2023

L’Assemblea presenta la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí en roda de premsa les novetats de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que es va anunciar en primícia el passat 1 d’octubre. La conferència es basa en la determinació de fer efectiva la declaració d’independència de Catalunya i es proposa definir, col·lectivament, quines són les actuacions necessàries a dur a terme per les institucions i el moviment social. Les inscripcions estan obertes fins al 15 de febrer.

La Conferència tindrà lloc l’11 i el 12 de març, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14h. A partir de les 16h serà el torn dels particulars, que tindran fins les 20:30h per debatre els diferents temes. El diumenge 12, a la tarda, se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats.

Els temes dels debats estan basats en els tres fronts que figuren en el Full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional, i tractaran de la confrontació amb l’Estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre d’altres. Les persones inscrites podran participar a les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha estat l’encarregada de presentar el context polític de la Conferència: “L’objectiu d’aquesta Conferència Nacional és constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència i consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions de la Conferència”. A més, ha recordat que ja fa mesos que està en preparació: “Portem ja més de 30 conferències Horitzó 2023-2025: Independència, on s’hi han recollit moltes idees que es tindran en compte per la Conferència”.

El Coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Josep Lluís Rodríguez, ha explicat que “Hi ha 7 ponències que corresponen als tres àmbits d’actuació de l’Assemblea, el front civil, el front institucional i el front internacional.” A més, ha incidit en la confirmació de la participació de les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República i la Intersindical.

L’Acte de presentació es pot recuperar al canal de Youtube de l’Assemblea.

febr. 1 2023

Comunicat sobre el pacte pressupostari Govern d’ERC amb PSC

Aquest matí s’han publicat els nous pressupostos de la Generalitat, pactats pel govern d’ERC i el PSC. Amb aquest pacte, hem constatat que el Govern de la Generalitat prioritza l’aliança amb l’esquerra espanyola del 155 abans que un acord per fer la independència.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana, trobem indignant aquesta situació. Lamentem que no s’hagi aprofitat la majoria del 52% independentista assolida a les eleccions del 14 de febrer de 2021 i denunciem que s’hagi fet aquest pas.

L’autoanomenada taula de diàleg no ha aconseguit ni amnistia ni autodeterminació. Però ha petrificat l’espoli fiscal i la continuació de la repressió a través del nou delicte de desordres públics agreujats.

Aquest pacte suposa una claudicació  del Govern, que mostra una imatge de feblesa i desorientació en clau nacional i internacional.

També suposa un acord amb aquells que aplaudeixen la repressió, persegueixen els exiliats, petrifiquen l’espoli fiscal i la negació de l’autodeterminació. No implica la solució del conflicte polític i, es miri com es miri, és un pas contrari al que l’independentisme hauria d’estar fent.

Per això des de l’Assemblea ens comprometem a:

  • Denunciar els acords autonomistes amb qualsevol partit del 155 i que no signifiquin la resolució del conflicte polític.
  • Continuar treballant per fer efectiva la declaració d’independència a través de la mobilització, la construcció de noves eines polítiques i socials i d’un acord amb el moviment civil per la independència.
gen. 31 2023

El TJUE obre la porta a que les autoritats judicials puguin denegar euroordres si la protecció de drets d’un grup específic, com l’independentisme, és deficient

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que les ordres de detenció europees només es poden rebutjar quan hi ha proves d’un fracàs sistèmic del sistema judicial o si hi pot haver abusos dels drets d’un “grup identificable de persones”, i les ordres de detenció només es poden repetir si són proporcionals.

Segons la resolució del TJUE en resposta a les preguntes preliminars del jutge espanyol Pablo Llarena, Bèlgica va vulnerar el principi de confiança mútua en la justícia espanyola quan va rebutjar l’euroordre de detenció del jutge Pablo Llarena contra l’exconseller de Cultura Catalana a l’exili, Lluís Puig.

La sentència se centra principalment en la protecció dels drets fonamentals però afegeix alguns matisos positius per a la defensa dels exiliats catalans, ja que obre la porta a la possibilitat que es demostri que la ciutadania de Catalunya és un grup identificable de persones que s’enfronten a deficiències del sistema judicial que afecten la protecció dels seus drets. També és important destacar la menció de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que no és vinculant però aporta més arguments a la defensa per demostrar el seu punt.

Les ordres de detenció europees són acceptables, però la persecució il·legítima, no. El tribunal de Luxemburg permetrà que es repeteixin les ordres de detenció contra els exiliats sempre que siguin “proporcionades”, una noció que estarà oberta a la interpretació dels jutges europeus. La sentència de juliol de 2022 de l’advocat general del TJUE De la Tour, afirmava que Bèlgica va fer malament en rebutjar l’euroordre espanyola, al·legant que no s’havia constatat un fracàs sistèmic del sistema judicial espanyol i, per tant, Bèlgica no podia rebutjar la garantia per un risc individual de violacions dels drets fonamentals.

Tanmateix, la resolució d’avui dona esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d’oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure el seus drets vulnerats com a grup específic i fàcilment identificable.

L’independentisme català encara és víctima de persecució política, i per això Bèlgica va rebutjar en primer lloc l’ordre d’extradició de Lluís Puig. Hi ha 4.200 víctimes catalanes de la repressió pels fets relacionats amb el referèndum d’independència del 2017 i les manifestacions posteriors, i les autoritats espanyoles van espiar massivament activistes i representants catalans, en el que es coneix com el Catalangate.

És massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans, i aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre’s, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d’euroordres contra ells.

gen. 19 2023

5 de febrer, a Sant Quirze, projecció del concert de Lluís Llach al Palau Sant Jordi

El diumenge 5 de febrer, a Sant Quirze del Vallès, es projectarà el concert de Lluís Llach al Palau Sant Jordi, del 19 de desembre de 2021.

El concert va ser en benefici de Debat Constituent i va fer-se davant 16.000 persones. Feia 14 anys que el cantant empordanès no feia un concert i es va gravar amb els mitjans tècnics més avançats que permetran una projecció excel·lent en la pantalla gran de la Patronal.

La projecció començarà a les 19.00 h a la sala Josep Brossa de la Patronal.

Hi haurà taquilla inversa per finançar les activitats de Debat Constituent.