L’Assemblea engega la campanya del judici a l’1-O amb un vídeo de denúncia i mobilitzacions a Catalunya i a les grans capitals europees

Make a Move. Self-determination is a right, not a crime”. Amb aquest eslògan, l’Assemblea ha presentat aquest matí la campanya del judici a l’1-O en una roda de premsa amb la presència de la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie; el vicepresident, Pep Cruanyes; i el coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional, Jaume Bardolet.

Elements audiovisuals, campanya publicitària i mobilització. Aquestes són les tres potes que sustentaran la campanya que vol explicar que la majoria de drets democràtics adquirits s’han aconseguit gràcies a lluites noviolentes o estratègies de desobediència civil noviolenta. “I el dret a l’autodeterminació és un dret tan mereixedor de la solidaritat internacional com molts d’altres”, ha afirmat Paluzie.

Missatges a les ciutats europees

La campanya tindrà dues fases. Primer, a nivell nacional, en què es demanarà el suport de la ciutadania catalana per finançar a través de donacions voluntàries la segona fase. Així, s’ha habilitat un lloc web, makemove.cat, i un vídeo promocional que repassa, com ha explicat Paluzie, altres lluites noviolentes que han acabat confluint en la constitució de nous drets.

Vídeo de l’acte de l’ANC fet al Fòrum el 22 de desembre de 2018

El 22 de desembre es va fer un acte a l’auditori del Fòrum de Barcelona per reafirmar el lideratge civil de l’independentisme de l’Assemblea en un acte sota el lema “Sabem on anem”. S’hi va marcar l’estratègia política a seguir a partir d’ara.

El passat 11 d’octubre, l’entitat es va refermar en la via unilateral, i va emplaçar Govern i Parlament a teixir una estratègia unitària per implementar la República catalana. Com que no ha estat així, l’Assemblea emprendrà de nou el lideratge per fer avançar el procés d’independència.

Programa de ràdio Nadal a la presó a les ràdios locals

Avui dia de Nadal, aquestes ràdios locals emetran el programa #Nadalalapresó que sonarà per emissores municipals amb l’objectiu de desitjar un Bon Nadal als presos de l’1-O i d’acompanyar-los en una data tan assenyalada, que no podran passar amb les seves famílies. Hi participen una vintena de familiars (parelles, germans, fills, cunyats) i amics dels empresonats, que expliquen com solen celebrar les festes a casa. També hi ha un recull de felicitacions de Nadal d’una setantena de personalitats dels àmbits de la cultura, la ciència, la comunicació, l’esport i la religió, entre d’altres.

El programa començarà amb les felicitacions de Nadal de figures destacades de la ràdio com són Jordi Basté, Mònica Terribas, Carles Francino, Albert Om, Josep Cuní i Neus Bonet. I comptarà també amb un final còmic a càrrec dels equips del Versió RAC1, l’ APM , La Competència i en Peyu. També hi sonaran cançons que han seleccionat les famílies dels presos i s’hi sentiran felicitacions de les persones que es concentren cada setmana davant de les tres presons.

Els empresonats estan rebent entre aquest cap de setmana i dilluns una invitació per escoltar el programa, amb indicacions d’on i quan el podran sintonitzar. El programa també estarà disponible perquè l’emetin totes les emissores municipals que vulguin. Són desenes les que s’hi han apuntat. La Xarxa Audiovisual Local (XAL) també el distribuirà a les seves ràdios adherides. A més, es podrà escoltar per internet a la carta a través de Youtube.

Twitter: @NadalPreso
Facebook: Nadal Presó

Aquest és el reportatge del Sense Ficció “Causa especial 20907/2017”

Aquest és el documental del programa de TV3 Sense ficció titulat Causa especial 20907/2017, dirigit per Jaume Roures, que analitza a través de jutges, fiscals, juristes i catedràtics en dret penal i processal el “procés al procés“, el llarg camí judicial que es va iniciar fa una dècada amb un recurs al Tribunal Constitucional contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat en referèndum l’any 2006.

10.000 votants converteixen Primàries Catalunya a Barcelona en les més participatives de la història de Catalunya

Les llargues cues formades ahir i avui ja feien preveure que les votacions de Primàries Catalunya a la ciutat de Barcelona serien de rècord. I avui, resultats en mà, s’ha tornat a confirmar. Amb 10.000 votants, Primàries Catalunya s’han convertit en el procés de primàries més participatiu que s’ha produït mai a Catalunya. Un èxit rotund que culminarà la setmana vinent amb la votació de la segona volta, des de les 16 h del proper divendres, 21 de desembre, fins a les 20 h del diumenge, 23 de desembre.

En una roda de premsa feta aquest vespre a la seu de l’Assemblea, s’han donat a conèixer els resultats. Més de 10.000 persones hi han participat; 9.733 vots han estat vàlids. Els dos candidats més votats han estat Jordi Graupera, amb més de 7.700 vots, i Adrià Alsina, amb gairebé 2.000. Com que Graupera ha superat el 50% dels vots, serà cap de llista a la segona volta, que només comptarà amb una urna, que serà únicament per decidir l’ordre, i amb una papereta on es podran votar 12 dels 36 candidats més votats a la primera volta.
 

“Avui comencem, i no ens aturarem”

Jordi Graupera, guanyador clar de la votació, s’ha mostrat molt esperançat a començar una nova manera de fer política, tant a Barcelona com a Catalunya. “Les Primàries només són el mínim del mínim”, el “principi” d’un reforçament democràtic. Si no és així, ha dit, no serà possible avançar. En aquest sentit, Graupera ha advertit els partits que poden operar al marge de la gent durant un temps, però no gaire més, ja que s’ha demostrat que si es posen les urnes, la gent hi va.

Al seu torn, Adrià Alsina, segon candidat més votat, ha remarcat la intensitat de la campanya, i ha ressaltat que el més “bonic” ha estat el paper de la gent, que s’ho ha pres “molt seriosament”.
 

Cal fer les coses d’una nova manera

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha recordat que l’entitat ha impulsat aquest procés perquè cal demostrar que, si es vol fer una República catalana és per fer les coses d’una manera diferent, i ha afirmat que una manera d’ampliar la base és demostrar que els independentistes volen trencar amb aquelles “mancances” de qualitat democràtica que s’arrosseguen des de la transició espanyola i que el Parlament autonòmic català ha estat incapaç de canviar. Per això, Paluzie ha dit que, amb aquest mecanisme s’ha de demostrar que a la República catalana caldrà fer una llei electoral que apropi molt més els electors i els electes.

Finalment, Palzuie ha animat tothom a participar a la segona volta, que ha considerat “tant important com la primera”.

Anna Arqué, representant de Primàries Barcelona, també ha marcat la jornada d’avui com un inici d’una manera “nova” de fer política, en la qual la ciutadania es responsabilitza de la “relació” elector-electe, i també de crear “dinàmiques i eines” de fiscalització per fer que els mandats electorals acabin sent efectius.

Vaga de fam dels presos polítics

Des d’aquesta web es coordina la vaga de fam que han començat avui Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Podeu adherir-vos al manifest clicant aquí.

DENUNCIEM:
el bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa

L’accés als tribunals sense dilacions ni traves innecessàries és un dret que tota persona té. Dificultar l’exercici d’aquest dret amb plenes garanties i en condicions justes pot comportar perjudicis i danys irreparables a drets fonamentals.

La causa que l’Estat espanyol instrueix al voltant del Referèndum de l’1 d’octubre evidencia un munt d’afectacions dels nostres drets fonamentals, entre ells el de la presumpció d’innocència, la llibertat, els drets polítics i el d’un procés judicial amb totes les garanties. Les vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics són ben visibles en moltes de les resolucions que tant el Tribunal Suprem com l’Audiència Nacional han dictat contra nosaltres des del 16 d’octubre del 2017, data en què es van produir les primeres ordres de presó preventiva.

La nostra determinació per tenir un procés i un judici justos segueix més viva que mai. No hem deixat de recórrer judicialment totes aquelles vulneracions que els tribunals espanyols han infringit contra els nostres drets. Però són els tribunals internacionals, i en particular el Tribunal Europeu de Drets Humans, on avui dipositem la confiança per rebre justícia.

El Tribunal Constitucional, però, ens imposa el bloqueig per accedir a la justícia europea. L’acció del TC és tan simple com indissimulada: admetre a tràmit el 100% dels nostres escrits d’empara per, posteriorment, no resoldre’n cap.

D’acord amb les dades oficials del TC, els escrits d’empara admesos es mouen entre un 1% i un 1,5% del total dels presentats. En el nostre cas se n’admeten el 100% per, seguidament, oblidar-los en un calaix. La legislació espanyola (Llei d’enjudiciament criminal) i la doctrina del mateix Tribunal Constitucional estableixen que els recursos contra els escrits de presó provisional han de gaudir de tramitació preferent i s’han de resoldre en un termini màxim de 30 dies. El primer recurs d’empara acceptat a tràmit pel Constitucional contra l’ordre de presó provisional decretada per l’Audiència Nacional es va presentar el 22 de novembre del 2017, fa més de 365 dies. Una demora injustificada i més quan tenim ben viu el record de resolucions exprés que el Tribunal Constitucional ha fet en diverses ocasions, on ha arribat a reunir-se en cap de setmana i amb només 24 hores després de ser requerida la seva intervenció.

Manifestem la necessitat d’un Tribunal Constitucional imparcial i diligent, que no obstaculitzi l’exercici dels nostres drets. Denunciem el bloqueig que de facto el Tribunal Constitucional espanyol ens imposa per accedir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ens reafirmem en la nostra determinació, d’acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, a exercir amb plenitud de drets la nostra defensa. No renunciarem mai a un judici just.

No demanem al Constitucional cap tracte de favor. Però tampoc no acceptem passivament cap discriminació ni dilació injustificada. La qüestió ni tan sols és que es dictamini al nostre favor, sinó simplement que es desbloquegin (inadmetin o desestimin) els recursos d’empara presentats. Només així es desbloquejarà la via per accedir a la justícia europea. Som conscients que com més s’endarrereixi el nostre accés al Tribunal Europeu de Drets Humans més s’endarrerirà la recuperació de la nostra llibertat.

Denunciem el bloqueig a la justícia europea que el Constitucional ens imposa. I ho fem amb tota la força i dignitat d’una acció amarada en la no-violència. Una de les poques protestes legítimes que el fet d’estar empresonats ens permet: la vaga de fam.

No ho fem contra ningú sinó a favor de remoure consciències i voluntats per impedir que s’assumeixi com a normal allò que no ho és. El funcionament irregular del Tribunal Constitucional és d’una gravetat sense matisos en un Estat de Dret. I això ha d’interpel·lar tots els demòcrates pensin com pensin.

Demanem l’atenció i el suport de totes les persones demòcrates de Catalunya, Espanya, Europa i el Món. Convidem a preservar l’actitud cívica i pacífica que tan forts ens ha fet al llarg d’aquests anys. Instem a donar nova volada a la “revolució dels somriures” a través dels actes que els propers dies i setmanes es continuaran celebrant a Catalunya en forma de concentracions, sopars grocs i concerts. I demanem també que la nostra vaga de fam no alteri l’esperit ni les trobades de celebració que aquestes dates properes al Nadal i a Cap d’Any comporten per a la immensa majoria de nosaltres.

Agraïm, finalment, la solidaritat de totes les dones i de tots els homes que se senten interpel·lats i compromesos en la defensa efectiva dels drets i les llibertats, personals i col·lectius.

Junts i dignes fins la llibertat!

Jordi Sànchez i Jordi Turull

Lledoners, 1 de desembre del 2018.

No volem més pastanagues. Treballem per la independència!

Hem de ser capaços de treballar per la independència sense pastanagues”. Aquestes són paraules que la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va compartir durant el discurs de tancament del CTSE (Consell de Territorials, Sectorials i Exteriors), el 24 de novembre, a Calldetenes.

Paluzie va deixar clar que, en el camí d’ascens a la independència, som en un camp base molt més amunt que no pas quan vam començar al 2012. Però, tot i això, aquesta nova etapa, que iniciem tot just  ara després de tancar la primera l’octubre del l’any passat, planteja un ascens definitiu al cim més complicat d’escalar del que alguns pensaven. “No fem independentisme màgic: som molt conscients de les dificultats del repte, i de les febleses”, va concloure Paluzie.

Per això, l’Assemblea prepara aquesta nova etapa amb noves campanyes i propostes, diferents de les de fa 10 o 15 anys. Si vols conèixer-les i vols escoltar el discurs íntegre, fes-ho clicant aquí.