Vídeo “Què farem aquesta Diada”

L’11 de Setembre convertim la Diada en una jornada d’apoderament popular i posem al centre el nostre objectiu: la independència.

Vine a Barcelona ja des del matí per visitar l’espai Eines de País i aprendre més sobre la lluita noviolenta i a la tarda tornem a desbordar el centre de Barcelona en una gran manifestació!

Cinefòrum: d’on venim i cap on anem com Assemblea

Dimecres vam projectar el documental “L’ANC, une assemblée citoyenne catalane” sobre el paper central de l’Assemblea durant la tardor del 2017, i “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta”, produït per l’Assemblea i que explica nítidament què és la lluita noviolenta i la seva importància. 👉

Si te’ls has perdut, avui comencen els passis arreu del país!

Consulta la teva territorial per saber on i quan s’emetran.

L’Assemblea projecta per primer cop el documental autoproduït sobre la lluita noviolenta

Aquest vespre passat, l’Assemblea ha projectat dos documents als cinemes Girona. Un primer, “L’ANC, une assemblée citoyenne catalane”, coproduït per France 3, que narra des d’una mirada externa com de rellevant i d’imprescindible va ser el paper de l’Assemblea Nacional Catalana en la lluita per la independència de Catalunya durant, sobretot, les setmanes d’octubre del 2017. De fet, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha dit que cal enfocar la visió d’aquells mesos no com una derrota, sinó com un “aprenentatge” per culminar el procés d’autodeterminació.

Paul Chiesa, director del documental, ha explicat minuts abans de la projecció que el documental no el va fer per a un públic català, sinó pensant sobretot en el públic francès. Per Chiesa aquest documental introdueix totes les veus possibles perquè el públic se’n pugui formar la seva pròpia opinió.

La importància de la lluita noviolenta
El segon documental emès, “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta” és una producció d’Uniunfandos per l’Assemblea i explica d’una manera directa i clara en què consisteix la lluita noviolenta i com desenvolupar-la. De fet, Marina Morera, secretària nacional i coordinadora de la Comissió d’Accions al Territori, ha explicat que aquest documental anirà viatjant per tot el territori i ha destacat que de l’estratègia de la lluita noviolenta se n’ha d’aprendre.

Per aquest motiu, l’entitat, en una primera fase, ha fet més de 50 formacions sobre aquesta estratègia, i ara n’ha engegat una segona amb la producció d’aquest documental, per ajudar a “entendre” conceptes clau i “fer-ne divulgació”. “Aquestes eines les hem d’utilitzar com a estratègia de la lluita pel nostre objectiu: la independència”, ha conclòs.

Lluis Junyent, secretari nacional de l’Assemblea, ha revelat que una de les fites era fer un documental que expliqués de manera entenedora en què consisteix la lluita noviolenta, i ha refermat el compromís de l’entitat amb aquesta estratègia, que ja ha anat desbrossant recentment, com l’acció a la seu de Barcelona de la Comissió Europea del mes de febrer, o amb campanyes com la de Consum estratègic emmarcades dins l’espai Eines de País. Al seu torn, Roger Reig, realitzador del documental, ha explicat que l’equip de treball es va marcar dos objectius principals: que fos una eina didàctica i que interpel·lés l’espectador.

Carta oberta d’Elisenda Paluzie a l’independentisme de base

Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.

Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.

L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.

D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.

I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.

Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.

A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.

Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.

Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.

Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.

Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

.

Vídeo “Stop 155!”

Que no t’enganyin! El 155 no té cares amables.

A l’Assemblea reivindiquem que no s’ha de pactar amb els partits del 155, cal pactar amb partits independentistes i no s’ha d’investir un president espanyol si no reconeix el dret a l’autodeterminació.

Nosaltres ho tenim clar, i ells?

Vídeo “Omplim Estrasburg”

Fa una setmana érem a Estrasburg pels drets polítics dels nostres eurodiputats, però sobretot hi vam ser per defensar els nostres drets com a electors.

Per això diem ni pactes ni abstencions #STOP155 i reclamem unitat estratègica per a l’#ObjectiuIndependència l’11-S.

Vídeo “El 155 no té cap cara amable”

El 155 no té cap cara amable. El PSC en forma part i n’és igual de responsable que el Partit Popular i Ciutadans.

Què ha canviat per poder pactar amb ell ara a la Diputació de Barcelona?

Per què es vol investir a Sánchez a canvi de res?

Encara som a temps de revertir-ho.

De nosaltres depèn l’#ObjectiuIndependència

Tret de sortida de la Diada 2019 – Objectiu Independència: omplir Barcelona a la tarda i apoderament ciutadà a l’espai Eines de País, al matí

La Diada 2019 – Objectiu Independència omplirà la gran Via de Barcelona, plaça Espanya i els cinc carrers adjacents, i traslladarà un missatge a favor de la unitat estratègica per assolir la independència. Durant el matí, hi haurà un espai, Eines de país, per conscienciar de l’apoderament ciutadà. Les inscripcions als 26 trams que conformaran la manifestació ja són oberts al web diada.assemblea.cat.

Convertir la Diada en una jornada encara més útil i necessària per avançar cap a la independència. Aquest és l’objectiu essencial de la Diada 2019 – Objectiu Independència. D’una banda, es durà terme una manifestació multitudinària durant la tarda, que omplirà la plaça Espanya i els carrers adjacents: Paral·lel, Creu Coberta, Tarragona, Maria Cristina i Gran Via. Una confluència de carrers en una plaça que segons la presidenta de l’Assembla, Elisenda Paluzie, “representa la pluralitat de l’independentisme” per posar-se d’acord per un objectiu comú: la independència. Gran via s’allargarà fins a passeig de Gràcia.

Més enllà de sortir al carrer
La principal novetat d’enguany és un espai que s’habilitarà durant al matí, que s’anomenarà Espai Eines de País. Com indica el nou full de ruta de l’Assemblea, un dels pilars de treball és i serà la lluita noviolenta. Per això, l’espai Eines de País treballarà amb l’objectiu de potenciar la no-cooperació. “Volem que la gent s’apoderi, se senti protagonista i responsable; que sàpiga que la independència recau sobre la seva responsabilitat de poder fer alguna cosa”, ha dit Carla Soler i Pairó, secretària nacional de la Comissió de Mobilització.

Aquest espai permetrà que la gent s’informi de les maneres que té per avançar cap a la independència, s’enforteixi i permeti recuperar espais de poder: com enfortir els sindicats nacionals, els col·legis professionals o es faci consumidor estratègic. També estarà acompanyat d’altres activitats com un cinefòrum de la noviolència.

Inscripcions obertes
La manifestació es divideix en quatre grans àrees d’uns 6 trams cada una. En total, 26 trams que representen tot el territori i que faciliten l’organització. Com cada any, es demana que la gent s’hi inscrigui. De fet, Soler ha fet una petició perquè tothom ho faci, ja que “facilita molt la feina” organitzativa. Entre les novetats, aquest any s’ha facilitat la inscripció grupal, que és més àgil.

Les primeres inscripcions al web diada.assemblea.cat han estat les de Mireia Boya i Ada Parellada. L’exdiputada de la CUP ha dit que no s’ha de renunciar mai als carrers, i que la desobediència institucional no hi serà si la gent no estira des dels carrers. “Quedant-nos a casa no contribuïm absolutament a res. Al contrari, hem de sortir al carrer per dir a les institucions i als polítics que facin el favor d’espavilar”, ha conclòs. Al seu torn, la cuinera Ada Parellada ha qualificat aquestes mobilitzacions com el “fonament” del moviment independentista. “Amb això mostrem al món que som molts, cada vegada més”.

Una Diada útil
Paluzie vol que aquesta Diada serveixi perquè la gent “prengui consciència” i senti que ha fet alguna cosa “útil” per aconseguir la independència. I per aconseguir-ho, a més a més de la concentració de la tarda, ha valorat molt positivament la idea d’habilitar l’espai Eines de País. “Per aconseguir la independència efectiva algun dia, necessitem compensar les febleses”, ha dit, ja que amb la unitat estratègica no serà suficient. Per això, emplaça la ciutadania a guanyar “espais de sobirania”.

Ha fet una crida a omplir el carrers a la tarda i omplir l’espai Eines de País durant el matí, per “enfortir el sindicalisme nacional, autònom i sobirà”, per exemple. En definitiva, donar eines “d’apoderament” a la ciutadania perquè les conegui i les apliqui.

Internacionalització de les vulneracions
El vicepresident Pep Cruanyes s’ha referit a la resolució del grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides. Ha dit que posa en evidència la situació de l’Estat espanyol i l’ha qualificat de “fet importantíssim” perquè planteja la il·legalitat dels empresonaments i les vulneracions de drets. A més, ha observat que la resolució obre la porta perquè s’investiguin tots aquests fets i aquestes vulneracions de manera independent.

Per a Cruanyes, tot això demostra que finalment s’acabarà en un procés on es depuraran responsabilitats, i davant d’organismes internacionals, les resolucions no juguen amb campanyes de “criminalització” i “persecució” de l’independentisme, com sí que passa a l’Estat espanyol.

 

Manifest de la diada dels Països Catalans 2019

La Flama 2019. Construïm la llibertat dels PPCC

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurí- dic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les per- sones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liqui- dació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incom- pletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per a la culminació del nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure ager- manament de la resta de territoris, conformant la República Confederal dels Països Catalans.

Actualment, les nostres societats són, en molts as- pectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les nostres més arrelades tradicions, com la de les fogueres de Sant Joan, vin- culades a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la di- versitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la conti- nuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projec- te de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició po- pular mediterrània i europea, primer pagana, des- prés cristianitzada i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exi- gència de la més àmplia llibertat, aprofundiment democràtic, la més inclusiva justícia social i el més acusat esperit igualitari.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte a través de les vies de- mocràtiques, trobem injustícies i maneres despòti- ques i autoritàries; quan pensàvem que el trànsit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris catalans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

Visca la Flama del Canigó.
Visca la llengua i la cultura catalanes. Visca els Països Catalans.

23 de juny de 2019

Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels PPCC

Vídeo del 30 minuts “Entre togues. 52 dies al Suprem”

Vídeo del reportatge del 30 minuts de TV3 “Entre togues. 52 dies al Suprem”.

Treball d’anàlisi gravat durant el judici als líders independentistes que se situa en els primers moments d’investigació per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, l’any 2015, i avança fins al moment final del vist per a sentència.

L’Assemblea anima a inscriure’s al registre de Consum Estratègic per engrandir els més de 148.000 canvis de contracte duts a terme fins ara

Des que es va impulsar la campanya Consum Estratègic, al mes de novembre passat, s’han dut a terme 148.000 canvis de contractes, 115 xerrades i 92 fires fetes a tot el país. El coordinador de la Comissió Fem República i de la campanya de Consum Estratègic, David Fernàndez, ha considerat aquestes xifres “molt importants”. Els principals sectors de canvi són la telefonia, el sector de l’electricitat, les assegurances i de la banca. Val a dir, però, que alguns d’aquests sectors suposen un repte important, perquè no hi ha gaires empreses que s’hi dediquin.

En una roda de premsa celebrada aquest matí, s’ha donat a conèixer la segona fase de la campanya. D’ara endavant, el web consumestrategic.cat comptarà amb un cercador que permetrà buscar empreses a partir de diversos criteris com el nom, el codi postal, si són cooperativa, si disposa de certificats mediambientals, polítiques de responsabilitat social o de respecte al medi ambient, si fan una proposta d’economia circular, etc. perquè “cadascú cerqui en funció dels seus interessos”, ha matisat Fernàndez.

A més d’això, es reorientaran les fires de consum estratègic, des d’una vessant comarcal, perquè siguin més grans; se seguiran fent xerrades informatives; se centraran esforços per potenciar el registre de consumidors i proveïdors perquè s’hi inscriguin des d’ara mateix, i es posarà en marxa un butlletí setmanal amb informació econòmica, ja sigui a partir de fonts pròpies o alienes.

David Fernàndez ha demanat a empresaris i autònoms que estiguin a l’alçada del moment, d’allò que els demana el mercat i d’aquesta nova manera de fer negocis i de consumir, “amb consciència de país”, i que permetin construir una economia catalana “lluny de les manipulacions polítiques”. En definitiva, ha fet una petició a que s’inscriguin al registre. Als consumidors els ha demanat que recolzin la iniciativa.

Deslliurar-se d’un model econòmic oligopolístic
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta campanya analitza què va passar l’octubre del 2017, quin tipus d’empreses van participar obertament de la campanya de la por, “en un model econòmic estretament depenent del poder polític“, i pretén afeblir aquest tipus d’economia “oligopolística, poc competitiva”. L’objectiu: enfortir l’economia catalana deslligada de pressions polítiques i que afavoreixi el teixit productiu català amb valors com el medi ambient, la promoció i respecte de la llengua catalana, etc.

La campanya s’emmarca dins d’una altra de més global, Eines de país, que pretén enfortir les estructures pròpies del país, com ho demostra l’èxit de la victòria de la candidatura Cambres: Eines de País, a la Cambra de Barcelona. Consum Estratègic pretén buscar empreses que respectin allò que decideixi majoritàriament el poble de Catalunya.

Ara som mes conscients que ens enfrontem a un estat molt poderós”, ha dit, que per preservar la “sagrada unitat de la pàtria espanyola” està disposat a vulnerar drets i utilitzar la repressió política. Però davant d’aquesta consciència, cal treballar per enfortir-se, i una de les maneres és a través de la lluita noviolenta, i Consum Estratègic és una eina més d’aquesta estratègia noviolenta que cerca “afeblir els pilars de poder de qui exerceix l’opressió”, ha conclòs Paluzie.