L’Assemblea detecta escassos avenços en l’acció de govern cap a la independència

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat la fiscalització de l’acció de govern del 4t trimestre del 2021. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat d’acord amb el decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions elaborar per l’entitat.

L’informe d’aquest trimestre destaca que totes aquelles accions que suposen una confrontació directa amb l’Estat espanyol no s’estan duent a terme. Això fa que alguns dels principis, com ara el respecte per la voluntat dels electors, la sobirania i no cooperació institucional i la construcció de la institucionalitat pròpia), els considerem com a no previstos pel Govern.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha destacat que “per ara l’estratègia del Govern de la Generalitat no és la de confrontació amb l’Estat espanyol. Ara bé, el nostre decàleg recull accions totalment factibles i legals que es podrien fer sense cap problema i no s’han dut a terme, com per exemple elaborar uns pressupostos de la Generalitat sense dèficit fiscal”.

D’altra banda, ha explicat que: “Hi ha àmbits que considerem estratègics per preparar la ruptura com ara la sobirania energètica. De moment, els resultats en aquest cas, com en d’altres, no són positius”.

El coordinador de la Comissió d’estratègia i discurs, Arnau Padró, i la secretària nacional, Assumpta Vilajosana, han estat les persones encarregades de desgranar aquesta fiscalització trimestral.

En l’àmbit de la sobirania fiscal i financera han destacat que la gran novetat positiva és que el Govern, a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos, ha habilitat l’ICF per l’entrada de dipòsits d’institucions privades. La part negativa és el fet que els grups parlamentaris que sostenen el Govern declinessin blindar jurídicament la sobirania fiscal. D’altra banda, pel que fa a la sobirania econòmica, el Govern no aplica criteris de proximitat en la seva contractació.

En l’àmbit de la sobirania energètica, Padró i Vilajosana han constatat que s’està instal·lant quatre vegades més de potència energètica amb energies renovables a l’Aragó que a Catalunya. D’aquesta manera, si no es reverteix aquesta tendència, Catalunya acabarà tenint una dependència energètica total de l’Aragó.

En l’àmbit de la justícia lingüística han denunciat importants retrocessos pel que fa a la immersió lingüística a l’ensenyament obligatori. Les dades fetes públiques de l’ús del català a l’ESO mostren que només el 46% del professorat manté el català en les seves classes, i de moment el Govern no ha sabut donar resposta a les sentències que imposen el 25% de castellà en diversos centres educatius. Tot just s’acaba de presentar el Pacte Nacional per la Llengua, que l’Assemblea havia proposat en el seu decàleg. L’anunci és positiu però falta veure’n l’execució.

En l’àmbit de la seguretat els secretaris han assenyalat que les promeses fetes pel Govern de retirar-se de les causes contra activistes no s’han complert en la majoria dels casos. I pel que fa a l’àmbit internacional s’han identificat possibilitats de canvi pel que fa al Diplocat i a establir una xarxa internacional de suport amb altres nacions sense estat i estats de recent constitució que de moment es troben a les beceroles.

Per últim, en l’àmbit de la lluita contra els efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia es progressa adequadament, ja que el Govern ha aplicat polítiques i mesures pròpies independents de les de l’Estat i està desplegant unes polítiques d’ocupació relativament ambicioses.

Aquesta és la guia en anglès, francès i alemany de la Plataforma per la Llengua per donar a conèixer la situació del català

La Plataforma per la Llengua ha publicat aquest desembre una guia per donar a conèixer la llengua catalana al públic estranger que demana informació sobre la realitat lingüística dels territoris de parla catalana. La publicació, que s’ha editat en anglès, en francès i en alemany, ja es pot consultar a la web de l’entitat i s’enviarà a més de 240 punts d’arreu del món, entre institucions i entitats internacionals, universitats o delegacions catalanes a l’estranger.

Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències vers les Dones i les Nenes: Ens volem vives i lliures!

Diem prou! I ho diem alçades i sense por. Enguany hem patit 25 feminicidis i 2 infanticidis als Països Catalans 2021(1). És insuportable i del tot inadmissible. I és per això que aquest 25 de Novembre – DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES I LES NENES – tornarem a sortir al carrer tot exigint la fi de totes les violències masclistes.


Com pot ser que continuem denunciant dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, dones assetjades, traficades, explotades, violades per un o per múltiples homes, coneguts o desconeguts, de nit, matinada o a ple dia, a descampats, polígons industrials, al mig del carrer de la ciutat o a casa seva? Els casos d’abusos sexuals, violacions i ciberassetjaments a criatures és esfereïdor. Minuts de silenci, condols i paraules sentides no aturen les violències. La fi del confinament ha portat un increment de la brutalitat dels agressors. És imprescindible passar a l’acció: cap agressió sense resposta a l’alçada del mal que ocasiona.


Tenim lleis i mesures que sobre el paper reconeixen aquesta xacra que patim les dones pel fet de ser dones. Malauradament compta amb la connivència de les institucions i el poder judicial que no destinen recursos suficients als serveis d’atenció ni reglamenten els règims sancionadors que preveuen les lleis. Un poder judicial que fa de l’ordre patriarcal el seu manual de bones pràctiques per tal de no perdre l’hegemonia del poder sobre nosaltres i tot allò que som i volem ser i que sovint revictimitza les víctimes, culpabilitzant-les i fent passar tot un calvari de tràmits judicials. Això també és violència patriarcal. Com també ho és la violència que pateixen les represaliades polítiques. El sistema judicial i policial no ens serveixen ni per caminar tranquil·les ni per esperar justícia. Prou violència institucional. Prou justícia patriarcal.


Nosaltres Dones de l’ANC reivindiquem que tenim l’oportunitat de capgirar la situació fent realitat la República Catalana. Una República que volem tingui un compromís ferm i decidit per erradicar totes les violències masclistes. Una República dotada de recursos econòmics, personal especialitzat i format, i infraestructures per donar aixopluc a totes les víctimes de les violències patriarcals. Una República que defensi i posi en valor i en pràctica una educació inclusiva i coeducadora des del minut zero en totes les etapes educatives.


Ens cal un codi penal i uns tribunals propis que deixin enrere el paternalisme i el masclisme i no penalitzin les víctimes de violències masclistes traslladant sobre elles la responsabilitat vers les agressions que exerceixen els agressors. Ens cal una hisenda pròpia i un sistema fiscal propi i just que permeti disposar i gestionar tots els recursos que generem. Ens cal una Seguretat Social pròpia que doni cobertura a totes les ocupacions i garanteixi el dret a l’atur i a pensions dignes. Les treballadores de la llar i les autònomes no poden quedar excloses de la protecció social. Les dones en situació de violències masclistes no poden perdre cotitzacions ni atur ni casa seva si per sortir-se’n han de deixar la feina i deixar el seu entorn. Ens cal una llei d’estrangeria pròpia que no perpetuï les situacions administratives irregulars, l’explotació i l’exclusió. Viure sense “papers” et posa en situació de vulnerabilitat extrema i afavoreix també les violències masclistes.


Exigim un compromís polític i social per construir entre totes i tots una República Catalana lliure de violències masclistes i garantir justícia, reparació i recuperació a les sobrevivents. Treballem per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no hi tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni lgbtifòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistim i juntes ho aconseguirem.


A l’escola, a casa, als carrers, al transport públic, a les xarxes, als espais d’oci, a la feina… a tot arreu volem caminar tranquil·les i ser lliures, no valentes!


Per això la sectorial Dones de l’Assemblea donem suport al Manifest feminista unitari “Fúria Feminista contra les violències masclistes. De la por a la ràbia, el 25N ocupem juntes els carrers” i diem ben alt que Ens volem vives i lliures!


Sectorial de Dones ANC, Assemblea Nacional Catalana

dones@assemblea.cat

(1)Recompte feminista del feminicidis als Països Catalans: La Directa Convoquem a les dones de l’Assemblea a omplir els carrers participant de les mobilitzacions feministes. Als companys que volen fer-nos costat el dia de la manifestació, que ho facin des dels blocs mixtos de les manis.
Mobilitzacions Dijous 25N

  • Barcelona. Manifestació. A les 18.30h. Pg Gràcia amb Diagonal. Fúria Feminista contra les violències masclistes. Recorregut fins Pl. Catalunya amb acte final (20.15 h). Important. Dones ANC ens trobem al Pg Gràcia amb Provença a les 18.15 h, per fer la mani des del Bloc NO MIXT. Si a la mani us acompanyen companys, aneu al bloc mixt de la manifestació, per damunt de les Percudones (col·lectiu de la batucada de la manifestació).
  • Cornellà. Marxa de torxes contra les violències masclistes. Porta cassoles, xiulets o qualsevol cosa per fer molt soroll. Recorregut: 19.30 h Pl. Ajuntament. 20.00 h Pl. Marsans 20.15 h Biblioteca Central (Garcia Nieto) 20.30 h Pl. De les Dones.
  • Camp de Tarragona. Reus. Quan la violència és la norma, l’autodefensa és un dret. Manifestació unitària del Camp de Tarragona. Contra la violència masclista institucional. 19.30 h Mercat del Carrilet Reus.
  • Lleida. Contra la violència masclista, ofensiva feminista. 19.30 h Pl. Ricard Viñes. Manifestació mixta. Capçalera no mixta.
  • Terres de l’Ebre. Tortosa. Foc al Patriarcat. Feministes de l’Ebre en lluita. Marxa de torxes No Mixta A les 19 h. Sortida des de l’esglèsia del Roser – Ferreries. 20 h Acte a la Plaça de l’Ajuntament, acte Mixt.
  • Totes les convocatòries a la web Novembre Feminista https://novembrefeminista.caladona.org/

Els silencis de la Comissió Europea sobre els abusos de l’Estat contra Catalunya són “injustificables”, segons un nou estudi europeu

Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l’estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l’estat de dret.

L’estudi denuncia que els informes sobre l’estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l’estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017″, declarant el cas com “un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l’estat de dret a la Unió.

En aquest sentit, l’informe denuncia també un ampli “ventall d’incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l’executiu”, incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d’odi i d’agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals.

D’altra banda, es destaca l’informe del Consell d’Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d’euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l’exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d’altres. En aquest sentit, l’informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.

L’informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l’octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l’empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l’Informe de l’Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.

L’informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions “sistèmiques” de l’estat de dret i va argumentar que no comentaven “casos individuals”. A més, va reiterar que l’evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren “una qüestió interna d’Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”.

En aquest sentit, a les seves conclusions, l’informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l’estat de dret, afirmant que moltes d’aquestes qüestions són “un assumpte intern” de l’Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l’estat de dret a la Unió Europea”, i que “l’anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l’estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d’opressió”.

L’estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l’estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l’estat de dret com a eina d’opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, “reduint l’estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d’expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”

Aquest és l’informeCAT 2021 que ha fet la Plataforma per la Llengua

Plataforma per la Llengua ha publicat l’InformeCAT 2021, la desena edició d’un report anual que recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic.  Fet a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, l’InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l’hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d’altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents. 

Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l’hora d’explicar els motius d’aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua “per respecte” o “per educació”. Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.

Destacats

  • Només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el Procés
  • A les Illes Balears, tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària tenen un nivell alt de català
  • Dels 214 jutjats del País Valencià, només 1 funciona habitualment en català
  • 1 de cada 5 casos de discriminació lingüística a mans de l’Administració passa en l’àmbit de la sanitat
  • El 20,1% dels algueresos fa servir el català amb el primer fill.

L’Assemblea emplaça el Govern a preparar-se per la ruptura

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la valoració dels primers 100 dies de govern. Aquest informe, que es farà trimestralment, s’ha realitzat comparant el Pla de Govern i les accions realitzades amb el decàleg de l’Assemblea.

Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén democratitzar l’accés a la informació i augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a la tasca que realitzen els electes. En definitiva, es vol ajudar a la ciutadania a prendre decisions informades, abans i després de les eleccions.

Per tal d’elaborar aquest informe s’ha tingut en compte en quin punt es troben les propostes que recull el decàleg de l’Assemblea: no previst, parcialment previst, previst, execució parcial i executat.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “els principis que no s’inclouen de forma majoritària al Pla de Govern són els encarats a la ruptura amb l’Estat espanyol: respecte per la voluntat dels electors, sobirania i no cooperació institucional i construcció de la Institució pròpia”.

“En alguns àmbits sectorials que són necessaris per preparar el país per la ruptura, sí que es poden veure certes tendències que s’inclinarien en aquest sentit“. Aquestes avaluacions “tenen un caràcter propositiu”, ha afegit la presidenta de l’Assemblea.

Paluzie ha conclòs que “aquests dos anys no seran perduts si realment es prepara el país per poder afrontar una futura ruptura amb l’Estat. La nostra proposta d’accions concretes és en positiu. Podem preparar-nos des de les institucions per a la independència“.

Per la seva banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Arnau Padró, i el secretari nacional Jordi Domingo, han estat els encarregats de desgranar els diferents punts del decàleg tot analitzant el Pla de Govern i l’acció realitzada fins aquest moment.

En aquest enllaç es poden consultar totes les valoracions dels diferents punts del decàleg.

14 d’octubre, l’Assemblea avalua els 100 primers dies del govern de la Generalitat

L’Assemblea presentarà demà l’avaluació dels primers 100 dies de govern. Aquest informe s’ha fet comparant el Pla de Govern i les seves primeres accions amb el decàleg de l’entitat.

Podràs seguir la roda de premsa en directe a les 11.30 h pel canal de YouTube de l’entitat.

Manifest “Desconnectem-nos”

L’Assemblea ha promogut un manifest unitari de suport a l’apagada convocada per demà a les 22 h. En aquest document s’hi han afegit més de vint-i-cinc entitats i organitzacions de la societat civil.

Convocarem a l’apagada elèctrica del proper divendres 8 de 22h a 22:30h.

Desconnectem-nos

Davant la contínua pujada del cost de l’energia elèctrica imposada per les grans companyies elèctriques i els estralls socials que estan generant, els sotasignats volem exposar:

  1. Assenyalem, com a responsables directes de la pujada de preus de la llum, les grans indústries i empreses del sector energètic. Empreses energètiques que formen part d’una estructura al servei de les elits extractives espanyoles que sustenten i s’enriqueixen de l’Estat, al voltant del grup inversor IBEX-35. Alhora, exposem el paper de còmplice necessari que juga Foment del Treball en aquesta pujada de preus. Assenyalem també el govern del PSOE-Podemos com a responsable polític, que permet el patiment de la població davant l’abús de les elèctriques i en denunciem també la inoperància del govern de l’Estat davant d’aquesta situació d’injustícia social.
  2. Ens solidaritzem amb les classes treballadores i populars catalanes, amb la gent treballadora del nostre país. Els homes i dones d’aquest país, hauran de destinar una part encara més elevada de la seva massa salarial a fer front al pagament dels subministraments bàsics. La pobresa energètica també desgasta la gent, la societat. La pobresa energètica ha provocat en la història recent del nostre país diverses víctimes mortals.
  3. Alertem del risc que representa aquesta tarifada de l’Estat pel teixit econòmic i empresarial dels Països Catalans. Una tarifada que fa perdre competitivitat a les nostres petites i mitjanes empreses i autònoms, que pot posar en risc la recuperació econòmica després del sotrac de la pandèmia de la Covid-19, així com escombrar centenars de llocs de treball.
  4. Necessitem avançar cap a la sobirania energètica mitjançant un pla -acordat amb el territori- per dur a terme la transició energètica, accelerant la posada en marxa de l’energètica pública i verda de Catalunya, així com la regulació definitiva del sector privat. Cal parlar doncs en termes de sobirania i independència energètica.
  5. Davant de tot plegat, convidem a la mobilització social i a la protesta focalitzada en contra aquests grans tenidors que juguen amb les nostres vides. Instem la societat catalana a autoorganitzar-se territorialment i de manera transversal, per fer un front comú social per aturar aquesta nova agressió de l’Estat i els seus tentacles de poder.

Signants:

  • Assemblea Nacional Catalana
  • Òmnium Cultural
  • Intersindical-CSC
  • Associació de Municipis per la Independència
  • Fundació Dr.Trueta
  • Crida LGTBI
  • Élite taxi
  • Fundació Vincle
  • Escoltes Catalans
  • Plataforma per la Llengua
  • Anem per Feina
  • Unió de Pagesos
  • Xarxa de Renovables de Catalunya
  • Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
  • Cercle Català de Negocis
  • Súmate
  • Associació d’Estudiants Progressistes
  • Universitats pels Drets Civils
  • Plataforma 3 d’Octubre
  • Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
  • Acord d’Esquerres per la República Catalana
  • Sindicat de Llogateres de Catalunya
  • Municipalistes per la República
  • L’Eina
  • Ens de l’Associacionisme Català
  • Associació de Micropobles de Catalunya

L’Assemblea publica un llibre de propostes per reprendre la via unilateral

Els dies 7 i 8 de maig, l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el primer Congrés d’independències unilaterals, un esdeveniment internacional concebut amb l’objectiu d’estudiar i extreure aprenentatges dels processos d’independència dels països bàltics i d’Eslovènia aplicables al cas català, per donar un nou impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 inscrits van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert van comptar amb prop de 3.000 participants.

L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors, Dimitrij Rupel, i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, els diferents tallers que es van organitzar van comptar amb la participació de figures com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat, Jordi Galí i Daniel Soler.

Els temes i casos que es van exposar durant el marc del Congrés han estat ara recollits en un document de propostes en format de llibre blanc, en els àmbits de l’economia, les relacions internacionals, la defensa, la desobediència civil i els processos constituents. El contingut se sintetitza en 14 conclusions i recomanacions finals que inclouen aspectes com:

  • La importància de defensar de facto allò que s’ha declarat de jure per part de les institucions.
  • Un procés d’independència té cos­tos, tant individuals com col·lectius.
  • La importància d’aprofitar els moments de debilitat de l’adversari i les seves fe­bleses, per distingir i aprofitar les fines­tres d’oportunitat que es puguin obrir.

Al document també es destaca el paper que ha de jugar la societat civil organitzada per potenciar les estratègies i tàctiques de defensa civil, i els instruments de control popu­lar del territori, especialment pel que fa a infraestructures estratègiques i edificis que representin la sobirania popular. També es destaca la necessitat d’impulsar l’anàlisi i el debat acadèmics de polítiques de defensa i se­guretat en clau nacional.

Per últim, en aquest llibre blanc es posa en relleu com a element fonamental el fet que quan els lideratges polítics i insti­tucionals fallen, la societat civil ha d’estar preparada per prendre la iniciativa i man­tenir la tensió als carrers, així com el fet que la repressió de l’Estat contra el moviment independentista pot i ha de ser utilitzada en favor del moviment, en àmbit nacional i internacional, per afegir més legitimitat a les demandes democràtiques d’autodeterminació i impulsar un increment de la mobilització popular.

Amb la publicació d’aquest document, l’Assemblea reforça el seu argumentari per incidir públicament en relació a la necessitat de preparar i avançar cap a la ruptura amb l’Estat en base a la via dels fets, amb mesures concretes en els fronts institucional, popular i exterior, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.

President, faci la independència!

Llegeix el discurs que va fer la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie aquest 11 de Setembre:

Bon vespre!

Abans m’he girat un moment i és perquè m’estaven dient que encara hi ha gent a Via Laietana.

Gràcies a tots els que heu tornat a omplir els carrers! Hem tornat a desbordar Barcelona. Vaig dir 100.000 persones i ho hem multiplicat per quatre. Ho heu tornat a fer vosaltres, quan ningú hi creia.

Gràcies, gràcies als companys d’Òmnium, de l’AMI, del Consell per la República, de la Intersindical, de la Cambra de Comerç, i de totes les entitats que heu encapçalat aquesta manifestació en nom de la societat civil i ens heu ajudat a omplir els carrers!

Gràcies a totes les delegacions internacionals que un cop més heu volgut estar presents a la nostra Diada Nacional!

Representants d’Euskal Herria, Còrsega, Sardenya, Galícia, Castella, Canàries, el Kurdistan, la Cabília, Estònia, Flandes, Bielorússia, Armènia i el Rif, gràcies!

Gràcies als rectors i vicerectors de 6 universitats públiques catalanes, que enguany ens heu volgut acompanyar.

Gràcies, gràcies, gràcies, com sempre a les territorials de l’Assemblea que us deixeu la pell cada 11 de Setembre i cada dia de l’any per la independència del nostre país!

Gràcies, gràcies, gràcies, a tots els voluntaris i tècnics de l’Assemblea que ara mateix no ens podeu ni escoltar perquè esteu treballant perquè tot surti perfecte!

En aquesta Diada, per primera vegada en quatre anys, tornen a ser-hi nou persones molt especials, els nou presos i preses polítics tornen a ser amb nosaltres al carrer!

Per això, és una alegria enorme poder compartir el discurs amb el president d’Òmnium, l’estimat Jordi Cuixart! Que com ja m’imaginava m’ho ha posat molt difícil per parlar després d’ell.

Estimats Carme i Jordi, que heu estat tants anys aquí dalt, fent aquest discurs de l’Onze en nom de l’Assemblea; Dolors, Oriol, Jordi, Quim, Josep, Raül, us volíem a casa i sou a casa. Ens omple de joia que avui sigueu aquí. Però us volíem lliures i volíem la llibertat completa del nostre poble i no la tenim encara.

A més, avui no hi som tots, falten els exiliats: Carles, Marta, Lluís, Clara, que sempre ets tan dura amb nosaltres però que ens fas pensar, Toni, Anna, Valtònyc, també per vosaltres continuarem lluitant per la independència del nostre país, perquè pugueu tornar a casa.

No només això sinó que l’amenaça de presó pesa sobre moltes, moltes persones que s’han manifestat per tots vosaltres i per la independència. Avui molts d’ells són aquí, com també represaliats del franquisme, de la transició i del 92. De fet, cada generació de catalans ha tingut els seus represaliats. En la nostra causa, només la Independència és Llibertat!

Per tota la gent que lluita cada dia, i per tota la gent que està patint i ha patit les conseqüències de la repressió estem disposats a lluitar, avui i cada dia fins que, ens en sortim i guanyem la independència!

Mireu, la independència és una qüestió de drets i de fets.

El drets els tenim tots:

Tenim el dret d’autodeterminacióperquè som un poble, som una nació històrica, i tots els pobles segons l’article primer del Pacte de Drets Civils i Polítics de Nacions Unides tenen el dret d’autodeterminar-se lliurement.

Però aquesta vella nació ha estat una nació integradora, ha acollit onades de gent vinguda d’arreu, primer els occitans, com el meu rebesavi, el d’aquest cognom que ningú sap com pronunciar; després la gent vinguda dels pobles de la península, com el meu avi castellà i la meva àvia asturiana, i ara gent de tots els continents.

Tenim el dret a disposar de les eines per integrar tots els nouvinguts, per fer del català, la llengua que ens singularitza, també la llengua comuna de tots els ciutadans de Catalunya. Llengua d’inclusió i no d’exclusió, per construir un Nosaltres, que és aquesta nació cívica, la que tan bé va descriure Pau Casals en el seu discurs a les Nacions Unides.

Però, a més a més, tenim el dret d’autodeterminació perquè també tenim les majories democràtiques des del 2012 de manera sistemàtica al Parlament de Catalunya de més del 60% per l’autodeterminació; i de més del 50% per la independència, tant en el referèndum de l’1 d’octubre com ara amb el 52% del vot independentista a les darreres eleccions.

Per tant, pel principi democràtic també tenim el dret d’autodeterminació!

I en tercer lloc, tenim el dret d’autodeterminació per la vulneració sistemàtica de drets fonamentals que fa l’Estat espanyol per reprimir-lo. Criminalitzant el dret d’autodeterminació com ho fa, ens els reforça!

Empresonant manifestants, punxant telèfons sense permís judicial, posant multes per parlar de l’autodeterminació al món, condemnant cantants, inhabilitant alcaldes ens fa patir, però ens ajuda. Ens legitima més i més, internament i externa.

Tenim els drets. Però el dret d’autodeterminació i la independència ens els hem de guanyar amb els fets!

El dret d’autodeterminació no es demana ni es pidola a l’Estat opressor, s’exerceix!

S’exerceix, com el vam exercir en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, on vam guanyar l’Estat!

La victòria d’un poble unit que no va permetre a les forces d’ocupació controlar el territori i on es va votar pràcticament a tot arreu i es va guanyar!

Aquell dia vam exercir fets, aquell dia és un fet, és el fet més important, sí, és el fet més important que ha passat en aquest país en els darrers tres-cents anys, Sr. Illa, l’acte de sobirania més gran que hem fet!

La independència del nostre poble és un dret, però només la guanyarem amb fets.

  • Quan cadascú de nosaltres decideixi on consumeix i per què.
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és treballador, a quin sindicat s’afilia: als que no han volgut venir ni a les manifestacions que vam fer per la sentència amb el simple lema de “llibertat”, o als que han convocat vagues generals quan les hem necessitat?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és autònom o empresari, a quina associació d’empresaris o patronal reforça. A Foment, que ha denunciat l’Assemblea i la Intersindical i vol que ens cruixin a multes? O a Anem per Feina, que aquesta tardor tornarà a fer fires de Consum Estratègic arreu del país?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi a quina finestreta paga els impostos: a la de l’Estat que ens espolia 18.000 milions cada any, o la del govern que volem que esdevingui República?

La independència la guanyarem amb la lluita constant i persistent de la gent per desgastar l’Estat a Catalunya. Però només amb la gent no n’hi ha prou: ens cal el lideratge institucional i polític.

Al govern li exigim fets!

El primer de tot, que deixi de mirar l’Estat esperant concessions que no vindran mai, perquè l’Estat espanyol interpreta les demandes com un símptoma de feblesa, i ho aprofita per humiliar-nos i si pot aixafar-nos.

Que torni a tenir un projecte propi, centrat en l’autodeterminació, en acabar el que vam començar l’1 d’octubre. Ara tenim un Parlament amb el 52% del vot directe independentista. No el podeu desaprofitar. Heu d’aplicar el mandat sorgit de les urnes. Heu de fer allò per què us vam votar: la independència!

Fa uns anys l’estimada Carme va dir: president, posi les urnes! Avui nosaltres li diem: president, faci la independència!

Ens tindrà al seu costat pel que faci falta, no en tingui cap dubte. Quan el moviment independentista ha avançat ha estat quan la societat civil i les institucions i partits han tingut un projecte polític comú. Quan hem estat més forts ha estat quan hem caminat junts. I tal com diria en Jordi, estem convençuts que “ho tornarem a fer” i aquest cop ho farem millor.

A l’Assemblea som tossuts i estem convençuts que la unitat estratègica independentista és possible. Prou retrets, prou desconfiança. Posem-nos a treballar des d’ara mateix!

Avui al Govern de la Generalitat també li demanem que aprofiti tots els marges que té per avançar en sobiranies: com per exemple en l’àmbit econòmic, fiscal i energètic. Ens hem de preparar per la ruptura!

I li exigim que deixi de criminalitzar els manifestants, d’exercir d’acusació particular en tants casos sense proves.

En definitiva, que treballi sense descans per fer la independència.

  • Voleu un aeroport hub? Feu la independència.
  • Voleu seus de multinacionals? Feu la independència.
  • Voleu polítiques socials? Feu la independència que tindreu els recursos i les competències per fer-les.
  • Voleu igualtat, llibertat i oportunitats per tothom? Feu la independència.

Govern, feu la independència i ens tindreu al costat!

Nosaltres hi anirem, hi anirem, hi anirem, persistirem, persistirem, persistirem fins a guanyar!

Visca els Països Catalans!

Visca el poble català!

Visca Catalunya lliure!

El president Aragonès rep positivament les propostes que li trasllada l’Assemblea

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebut aquest dimarts una representació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau de la Generalitat. L’entitat independentista ha entregat al president de l’executiu el document “Proposta d’accions per incorporar a l’acció de Govern”, que recull una cinquantena d’accions concretes que el govern català hauria d’incloure en el seu pla d’acció per tal de preparar les institucions i el país per a la independència unilateral, una vegada constatada l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

En la trobada entre l’Assemblea i el president de la Generalitat, l’entitat presidida per Elisenda Paluzie, que ha qualificat la trobada com a “molt productiva”, ha volgut posar damunt la taula la necessitat de fer passos i accions determinades per enfortir i preparar el nou Govern de cara a l’embat amb l’Estat i la consecució de la independència.

Aquest és el sentit del document que ha entregat l’Assemblea al president Aragonès. El document consta d’una cinquantena de propostes concretes agrupades en 10 principis d’acció, compresos dins del Decàleg que l’Assemblea va fer públic al novembre passat. Aquestes accions s’emmarquen en grans àmbits que van des del principi de respecte per la voluntat dels electors fins al principi de justícia social, passant pel principi de sobirania econòmica, el de justícia lingüística o el de seguretat pública per a un estat democràtic, entre d’altres, com ara el principi d’acció internacional o el principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació.

Algunes de les propostes més destacades del document són “actualitzar el llibre blanc al nou escenari post Primer d’Octubre després de constatar que no és possible una transició nacional basada en l’acord amb Espanya”, “impulsar un projecte de llei de transitorietat jurídica i preparar la declaració d’independència, per tal de desplegar-los dins l’actual legislatura”, “elaborar un projecte de Llei d’anul·lació de totes les causes contra independentistes”, “aplicar la legislació anul·lada pel Tribunal Constitucional espanyol” en referència a les lleis socials tombades pel tribunal, “crear el banc públic de Catalunya”, “cercar finançament fora de l’Estat espanyol”, “desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya”, “garantir l’abastiment ininterromput d’energia elèctrica, gas i carburants quan es faci efectiva la declaració d’independència”, “refundar els mitjans de comunicació públics per tal que recuperin el seu esperit fundacional de foment de la llengua i la cultura catalanes” o “incorporar la revisió externa d’atestats al procediment per evitar muntatges policials”, entre moltes d’altres. El document complet es pot consultar aquí.

Per a l’Assemblea, la via per culminar la independència haurà de ser la unilateral, la “via dels fets”, ja que l’Estat ha demostrat de manera reiterada la seva negativa a negociar. D’aquesta manera, l’Assemblea defensa que el mandat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre és del tot vàlid i que el govern actual, sorgit de la majoria parlamentària de 74 escons i el 52% dels vots nítidament independentistes, no l’ha de perdre de vista.

La trobada s’emmarca en la roda de contactes del president Aragonès amb les principals entitats de la societat civil del país. Per part de l’Assemblea hi ha pres part la seva presidenta, Elisenda Paluzie; el vicepresident, David Fernàndez; el tresorer, Carles Xavier Gómez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina. L’entitat confia que el nou executiu accelerarà el procés d’independència quan es constati l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a trobar una sortida negociada a la voluntat expressada per la ciutadania catalana en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

Manifest de la Diada dels Països Catalans 2021

Aquest és el manifest que han fet conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada dels Països Catalans 2021

MANIFEST CONJUNT PER LA DIADA DELS PAÏSOS CATALANS

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels territoris de parla cata- lana, gràcies a la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar de manera incansable per as- solir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la li- quidació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incompletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per culminar el nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure agermanament de la resta de territoris.

Actualment, les nostres societats són, en molts aspectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les tradicions més arrelades, com la de les fogueres de Sant Joan, vincula- des a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la diversitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició popular mediterrània i europea, primer pagana, després cristianitzada, i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exigència de la llibertat més àmplia, l’apro- fundiment democràtic, la justícia social més inclusiva i l’esperit igualitari més acusat.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant les vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries; quan pensàvem que el tràn- sit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris germans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe

Aquest és l’Anuari 2020 de la Fundació Bofill “L’estat de l’educació a Catalunya. Balanç i propostes per impulsar les oportunitats educatives”

Aquest informe breu recull els principals resultats i conclusions de l’Anuari 2020: L’estat de l’educació a CatalunyaDirigida per César Coll i Bernat Albaigés, la publicació ofereix un diagnòstic exhaustiu de la realitat de l’educació a Catalunya i situa els principals desafiaments i opcions de millora que té per davant el nostre sistema educatiu. 

Descarrega’t el PDF