Manifest de la diada dels Països Catalans 2019

La Flama 2019. Construïm la llibertat dels PPCC

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurí- dic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les per- sones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liqui- dació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incom- pletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per a la culminació del nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure ager- manament de la resta de territoris, conformant la República Confederal dels Països Catalans.

Actualment, les nostres societats són, en molts as- pectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les nostres més arrelades tradicions, com la de les fogueres de Sant Joan, vin- culades a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la di- versitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la conti- nuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projec- te de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició po- pular mediterrània i europea, primer pagana, des- prés cristianitzada i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exi- gència de la més àmplia llibertat, aprofundiment democràtic, la més inclusiva justícia social i el més acusat esperit igualitari.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte a través de les vies de- mocràtiques, trobem injustícies i maneres despòti- ques i autoritàries; quan pensàvem que el trànsit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris catalans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

Visca la Flama del Canigó.
Visca la llengua i la cultura catalanes. Visca els Països Catalans.

23 de juny de 2019

Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels PPCC

Manifest “Llibertat: l’autodeterminació és un dret”

Manifest “Llibertat: L’Autodeterminació és un dret” en motiu de la fi del judici a l’1-O”.

Tot just fa 4 mesos, de matinada, vam veure com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva eren traslladats de Catalunya a Madrid, en furgons policials, per afrontar un judici que ja denunciàvem que seria una farsa.

Avui, que el judici a l’1-O s’ha deixat vist per a sentència, constatem que, efectivament, aquest judici ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació. Lluny d’admetre aquest despropòsit, lluny de denunciar les contradiccions de molts dels testimonis i les mentides dites en seu judicial, les acusacions s’han refermat en les peticions de pena per a tots els encausats. I nosaltres, la societat civil, lluny de desanimar-nos, estem més ferms que mai en la defensa dels nostres drets. L’estat espanyol no vol justícia, vol venjança.

Per això, tornem a omplir places i viles dels nostres pobles i ciutats, per deixar ben clar, altre cop, que l’autodeterminació és un dret. No ens cansarem de repetir-ho. L’autodeterminació és un dret! Les 12 persones jutjades al Suprem no són culpables de res. No ho poden ser, perquè només han permès que tothom s’expressés lliurement en un referèndum, pacíficament; van obeir el mandat popular expressat a les urnes. I qui no entengui això és que està més a prop dels totalitarismes que de la democràcia.

A poc a poc, les veritats van aflorant. I la justícia de veritat comença a despertar-se i a deixar en evidència davant del món la injustícia espanyola, cada vegada més aïllada i tancada en si mateixa, que considera Franco cap d’Estat des del 1936, ignorant el govern republicà, i que afirma que el delicte d’odi també ha de protegir els nazis. Una autarquia que prefereix anar de bracet amb l’ex- trema dreta abans que amb el dret internacional. Primer van ser els tribunals d‘Alemanya i Bèlgica i, recentment, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha demanat també la llibertat dels presos polítics, ha qualificat el judici “d’inversemblant” i ha manifestat que les acusacions penals només busquen coaccionar els acusats per les seves opinions polítiques. I sí, l’ONU també diu que el referèndum és permès a l’Estat espanyol i que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin fetes per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de la llibertat d’opinió i d’expressió”.

L’Estat espanyol cada dia actua de forma més totalitària i amenaça de tornar a temps passats. Ha volgut fer del judici un instrument per anorrear les idees polítiques, l’independentisme i el dret d’autodeterminació, saltant-se les seves pròpies regles. Fins i tot les Nacions Unides han titllat el tribunal de no ser imparcial, i afirmen que el motiu pel qual s’ha detingut els encausats del Suprem és per haver exercit el dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació! Què farà ara l’Estat espanyol? Desobeirà l’ONU? S’alinearà amb els Estats repressors i les democràcies low cost? Seguirà avantposant la unitat territorial com un bé suprem davant dels compromisos internacionals que ells mateixos han signat a la declaració universal de drets humans i al pacte internacional de drets civils i polítics?

Davant d’aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici. Volen decapitar l’independentisme, criminalitzar la dissidència i atemorir tot aquell que no només cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vulgui aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratègia unitària. Ja ho deia Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”.

Tenim centenars de causes obertes arreu del país; tenim presos i exiliats polítics que no sabem quan podran tornar a casa seva; tenim una persona que ha estat un any confinada al seu municipi sense poder-ne sortir; tenim 17 encausats al jutjat 13 de Barcelona, amb bens embargats per haver-se deixat la pell per fer possible l’1-O. I la llista segueix, i és llarga. No podem esperar més: o ens plantem davant de la repressió i teixim una estratègia realista per fer efectiva la independència, o la repressió seguirà indefinidament.

Per això, el dia que acabi el judici tornarem a sortir al carrer i omplirem les places dels pobles per denunciar aquesta farsa. Sota el lema “l’autodeterminació és un dret” sortirem al carrer de nou, a les 8 del vespre. A Barcelona serem a plaça Catalunya.

L’1 d’Octubre ens va marcar el camí: societat mobilitzada, institucions compromeses, fermesa, solidaritat, unitat i apoderament popular. Reprenguem el camí allí on el vam deixar i comencem a caminar de nou cap a la independència. Només així deixarem enrere el llast de la repressió i podrem construir la República catalana dels drets i les llibertats que volem per a tothom.

Visca la República catalana!

Manifest en pdf

El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides exigeix l’alliberament immediat dels presos polítics catalans

Cop d’efecte a la situació dels presos polítics catalans. Aquesta tarda, el prestigiós advocat Ben Emmerson ha fet públic el dictamen que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides en què demana l’alliberament immediat de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras, però també dels altres encausats.

El dictamen és fruit d’una iniciativa de les defenses dels tres presos polítics impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, el febrer del 2018, que pretenia confirmar si la situació de presó preventiva de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras vulnerava drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol.

En una roda de premsa celebrada a Londres, l’advocat Ben Emmerson, acompanyat de l’advocada Rachel Lindon, ha constatat que la sentència del Grup de Treball és una advertència per part de l’ONU a l’Estat espanyol, i que aquesta decisió ha de ser vinculant i no es pot prendre a la lleugera.

De fet, tant Emmerson com Lindon han recordat que l’Estat espanyol, com a part implicada, ha presentat un document de 59 pàgines de defensa, però tot i això, s’han revocat cada un dels arguments presentats; s’han referit a les detencions com a “il·legals i arbitràries”, i han parlat de jutges “parcials” i “tribunals no competents” en un procediment discriminatori basat en opinions polítiques.

Emmerson ha indicat que l’Estat espanyol ha estat incapaç de donar cap expressió concreta de violència quan se’ls ho ha demanat, i ha reiterat que el comportament de Sànchez, Cuixart i Junqueras no només no ha estat violent, sinó que ha estat pacífic en cada moment.

El referèndum, permès
Un dels factors a tenir en compte és que els organitzadors del referèndum van actuar en tot moment de manera pacífica, i que tenien tot el dret a fer campanya a favor de la independència. Tant és així que el text fet públic avui afirma que el referèndum és permès a l’Estat espanyol per una “àmplia gamma de temes”, fins i tot el cas present, i considera que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de llibertat d’opinió i d’expressió”.

Són presos polítics
Emmerson no ha vacil·lat gens ni mica en considerar Sànchez, Cuixart i Junqueras com a “presoners polítics” en el “veritable sentit de la paraula”, una situació “inaudita” en l’Europa Occidental. Així mateix, ha aprofitat la roda de premsa per enviar un missatge a Pedro Sánchez: si el nou govern espanyol pretén demostrar que l’Estat espanyol és una democràcia governada per l’imperi de la llei, no té cap alternativa que alliberar tots els presoners polítics de manera immediata. Per aquest motiu, tant ell com el Grup de Treball han demanat que aquesta sentència sigui aplicada immediatament. Si no ho fan, Emmerson ha dit s’enfrontaran a ser condemnats i considerats com un estat “pirata” al cor de la UE.

“Aquesta decisió hauria de marcar un punt d’inflexió en la política espanyola envers Catalunya”, ha advertit Emmerson, perquè suposa una “vulneració flagrant” de drets. “El Govern espanyol s’ha de treure els instints autoritaris heretats del franquisme i moure’s cap al segle XXI”, ha conclòs.

L’advocat anglès ha subratllat que si els acusats són enviats a presó un cop acabat el judici, s’estarà produint una “vulneració ulterior” de la legislació internacional, i Espanya serà considerada “culpable” i entrarà en col·lisió contra les Nacions Unides. En aquesta mateixa línia, Lindon ha volgut donar importància a la sentència, i ha recordat que és el primer òrgan de fora d’Espanya que s’ha mirat l’assumpte detingudament i ha conclòs que és una detenció arbitraria. “Es un tribunal de l’ONU, no un qualsevol”, ha exclamat.

Un document clar i dur
El document, de 19 pàgines no només demana l’alliberament dels presos polítics, sinó que a més demana fins i tot indemnitzar-los per la presó preventiva sense sentència. Es considera aquest procés penal d’”inverosímil”, i afirma que les acusacions penals contra els acusats tenen com a objectiu “coaccionar-los” per les seves opinions polítiques.

Així mateix, constata que les ingerències públiques que condemnen obertament els acusats abans de la sentència vulneren la presumpció d’innocència i constitueixen una “ingerència indeguda que afecta la independència i la imparcialitat del tribunal”. Finalment, el Grup de Treball conclou que la detenció és “arbitrària” per ser el resultat de l’exercici del dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació.

Dictamen de l’ONU

Censurada la petició de l’Assemblea al Parlament Europeu sobre l’estat dels drets fonamentals a l’Estat espanyol

El Partit Popular Europeu, el Socialistes i l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa no han admès a tràmit la petició que l’Assemblea Nacional Catalana va presentar el passat 16 d’octubre de 2018 on alertava i informava el Comitè de Peticions del Parlament Europeu sobre les vulneracions dels dret a la lliure expressió, a la lliure associació, a la informació lliure i a la protesta pacífica que s’està vivint a l’Estat espanyol.

La petició tenia com a objectiu denunciar la persecució dels representants polítics elegits pel poble de Catalunya, fet que representa una violació dels drets civils i polítics de tots els ciutadans catalans. Al mateix temps, denunciava l’abús per part de l’Estat espanyol de les ordres de detenció europees en la persecució dels exiliats polítics, exemple de l’ús polític de la justícia espanyola, on la manca d’independència i de separació de poders és cada vegada més evident.

Qualsevol organització o associació amb seu central a la Unió Europea pot exercir el dret de petició al Parlament Europeu en virtut de l’article 194 del Tractat CE sempre que sigui relativa a algun camp d’activitat de la UE i que l’afecti directament. Aquestes peticions donen al Parlament l’oportunitat de poder denunciar qualsevol infracció dels drets dels ciutadans dels estats membres, autoritats locals o qualsevol altra institució.

Més de 90 peticions ciutadanes no han estat admeses a tràmit per pressions espanyoles
La no-admissió de la petició presentada per l’Assemblea impossibilita que se’n pugui debatre al plenari d’aquest Comitè del Parlament europeu. A més a més, la petició de l’Assemblea s’afegeix a la llarga llista de peticions ciutadanes, més de 90, sobre les violacions dels drets fonamentals a Catalunya i a l’Estat espanyol que tampoc no han estat admeses a tràmit per pressions espanyoles.

Amb la negativa a admetre aquesta petició a tràmit, els partits espanyols i els seus aliats europeus han aconseguit silenciar la veu dels ciutadans sobre un dels assumptes més importants de la nostra Unió Europea: els drets fonamentals. Amb la prohibició del debat, els valors fundacionals de la Unió Europea han estat de nou censurats. Fet que l’Assemblea Nacional Catalana valora com a gravíssim i que considera que hauria de preocupar qualsevol ciutadà europeu ja que sempre hi ha d’haver espai per al diàleg, el debat i la denúncia.

Campanya internacional de sensibilització al dret a l’autodeterminació
Tot i aquesta censura, el clam a favor dels drets fonamentals és cada cop més fort arreu de la Unió Europea. Fa uns dies vam ser testimonis del posicionament de 41 senadors francesos de tots els grups polítics a favor dels drets fonamentals dels líders civils i polítics independentistes, actualment jutjats pel Tribunal Suprem. Celebrem que, amb el suport del Consell regional d’Occitània, amb la visita de Benoît Hamon als presos polítics, amb el manifest signat per centenars de personalitats polítiques i socials italianes, i amb la veu alçada de cada cop més diputats europeus, tan nacionals com regionals, la defensa de Catalunya, dels drets fonamentals dels seus ciutadans, i en conseqüència del dret a l‘autodeterminació del poble català, rebi un suport cada cop més ampli arreu d’Europa.

És per això que l’Assemblea porta a terme la campanya internacional “L’autodeterminació és un dret, no un delicte, #MakeAMove” a través del web makeamove.cat. La campanya precisament pretén sensibilitzar la ciutadania europea i seguir sumant suports i denunciant la vulneració de drets fonamentals que està perpetrant l’Estat espanyol, en especial el dret a l’autodeterminació.

La petició de l’Assemblea Nacional Catalana es pot consultar en aquest enllaç.

Declaració 8 de març 2019. Ens jutgen a totes. Cap dona en l’oblit!

Començàvem el manifest de l’any 2018 dient Juntes som més! i enguany cal tornar-ho a dir si cal amb més força. Aquest 8 de març les dones omplirem els carrers i un cop més la nostra serà una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil. Per aturar-ho tot i dir prou.

Des de la sectorial Dones ANC animem a totes a sumar-nos a la mobilització internacional de la vaga per reivindicar i fer visibles les diferències salarials i de pensions, la precarietat laboral amb salaris minsos, dobles jornades reduïdes o parcials, l’explotació laboral de moltes dones que treballem en els sectors treball domèstic, de cures i reproducció social, les violències masclistes que patim només pel fet de ser dones (31 dones assassinades l’any passat als Països Catalans)*, les mancances del finançament dels serveis públics d’educació, sanitat i dependència que acabem sostenint les dones majoritàriament, la poca representació de dones en tots els àmbits de decisió i representació: on són les dones en els mitjans de comunicació, en els governs de les institucions i consells d’àmbits econòmics i socials i culturals? Aquest 8 de març des de la sectorial Dones ANC animem a totes a sumar-nos a la vaga per denunciar la vulneració de drets i llibertats fonamentals que patim com a ciutadanes per part de l’estat espanyol i la seva justícia que no dubta en deixar violadors en llibertat i privar-ne a representants del Parlament de Catalunya i de la societat civil catalana mantenint-los com a ostatges.

Per aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida. A Catalunya per exercir el dret d’autodeterminació l’1 d’octubre, estem patint la repressió política de l’estat espanyol que polititza la justícia i criminalitza les persones per les seves idees. Les feministes sempre hem estat compromeses amb les llibertats i en la defensa dels drets i les llibertats dels pobles. Rebutgem la criminalització de les accions noviolentes de protesta social i reivindicació política. Denunciem la justícia patriarcal, hereva del franquisme, que ha empresonat, imputat i encausat dones, independentistes, republicanes, anarquistes o sense adscripció política sense que hagin comès cap delicte. Exigim la llibertat de les preses polítiques, les exiliades i les encausades i la fi de tots els processos judicials oberts que vulneren drets polítics i socials de les represaliades, així com la llibertat de totes les dones injustament empresonades. I denunciem les condicions de les presons on les preses polítiques estan doblement afectades pel fet de ser dones: privades de llibertat en unes presons pensades per a reclusos homes, que no aborden la perspectiva de gènere ni s’adapten a les necessitats de les dones.

Un país no pot esdevenir lliure, si les dones no som lliures.

Dones lliures en territoris lliures!

Ens volem totes lliures, vives i amb vides dignes

Com ja vàrem fer el 21 de febrer, aquest 8 de març tornarem a fer vaga perquè: l’autodeterminació és un dret.

Votar no és delicte!

Ens jutgen a totes.

Prou repressió. Cap dona en l’oblit!

La Cambra de Comerç de Terrassa: eina de país.

Resum de la intervenció de la portaveu, Sra. Natàlia Cugueró.

Les Cambres de Comerç són unes entitats de dret públic que contribueixen a la formació de l’interès general. Per això hi són presents totes les activitats econòmiques, i tant les grans empreses, com els autònoms, les mitjanes empreses, com les microempreses, utilitzin o no, els seus serveis.

En els darrers anys, amb la desaparició de la quota obligatòria, les Cambres de Comerç s’han hagut de centrar en oferir i cobrar serveis. La Presidència i el Comitè executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa, s’han hagut de dedicar a aconseguir l’equilibri pressupostari entre les despeses i els ingressos, i oferir serveis de mercat.

L’ajustament obligat, per la desaparició de la quota obligatòria, ha fet guanyar modernitat a les Cambres de Comerç, en la prestació dels seus serveis. La primera i més antiga de les 13 cambres que hi ha actualment en el conjunt de Catalunya, és la Cambra de Comerç de Terrassa, i ara està en condicions de projectar-se i enlairar-se. Curiosament, les organitzacions empresarials veuen les Cambres de Comerç com a competidores en la prestació de serveis a les empreses, i això fa que majoritàriament siguin de l’opinió que haurien de desaparèixer.

En canvi, les persones que ens presentem en les candidatures “Les Cambres: eines de país”, som persones que considerem que no s’han de descuidar les funcions de les Cambres de Comerç , ben al contrari, creiem que calen en favor del progrés econòmic del Vallès i de Catalunya.

Som persones que fem la nostra trajectòria professional fent empresa. En actiu. Autònoms, microempreses, petites i mitjanes empreses. Sense cap voluntat de protagonisme personal, sinó amb una voluntat de servei. Amb humilitat, creiem que convé que les Cambres de Comerç siguin eines de país que, apart de desenvolupar les seves funcions de defensa dels interessos econòmics generals, hi afegeixin la cooperació entre empreses (cooperar per a competir). Compartim la necessitat d’incloure un elevat capteniment ètic i de participació oberta, que els instruments de participació de la societat digital del segle XXI permeten, i fer-los nostres.

Ens presentem precisament quan les eleccions són obertes. I amb vot electrònic, i deixem enrere l’obscurantisme amb que s’havien confegit els plens en el passat.

Volem ser el parlament “empresarial” de la comarca i traslladar als Ajuntaments, al Consell Comarcal i a les institucions catalanes, les propostes que reuneixin el major consens entre les persones que realitzen activitat econòmica, per tal de contribuir al progrés econòmic i social.

Hem decidit presentar-nos a les eleccions de la Cambra de Comerç de Terrassa, convençuts que la participació electoral li farà un bé a la nostra Cambra de Comerç. La revitalitzarà. Li farà guanyar autoritat i reconeixement social. Li farà guanyar influència en la presa de decisions col·lectives de la qual tots, ens n’hem de sentir corresponsables.

Volem fomentar la participació electoral, i per això el vot electrònic n’és una oportunitat.

El Vallès, el gran motor de Catalunya

La demarcació de la Cambra de Comerç de Terrassa està majoritàriament inclosa en la comarca del Vallès Occidental. Juntament amb la Cambra de Comerç de Sabadell inclouen tots els municipis de la comarca.

La superfície comarcal és de 583,2 km2, la qual cosa representa un 1,8% de la superfície total de Catalunya. Això no obstant, en aquest territori relativament petit, es concentren, a data d’1 de gener de 2018, 917.905 persones, el 12,1% de la població catalana.

El Vallès Occidental és una comarca essencialment urbana, amb una elevada densitat de població (1.574,1 hab/km2 enfront dels 236,7 hab/km2 del conjunt de Catalunya).

Terrassa, amb 218.535 habitants, a 1 de gener de 2018, és la tercera ciutat catalana. Sant Cugat del Vallès, amb 90.664 habitants, la dotzena, i Rubí, amb 76.423, la quinzena.

Ens trobem al centre del corredor mediterrani i a 20 minuts de Barcelona, per això el Vallès Occidental és un territori divers i referent dins l’arc metropolità, pel seu teixit industrial i de serveis avançats a les empreses.

És la primera comarca catalana en quantitat de sòl per a activitats econòmiques, amb una bona dotació d’espais per a localitzar empreses, i representa el 12% del PIB de Catalunya.

Concentra 26.793 empreses, 321.960 treballadors i 60.854 autònoms, i disposa de 140 polígons d’activitat de 5.334 hectàrees.

El Vallès Occidental és la primera comarca tèxtil de Catalunya. Terrassa (llana, gèneres de punt, cotó, confecció) segueix a poca distància a Sabadell, que és el primer centre llaner i d’acabats de cotó de la península Ibèrica. Aquest sector, tot i que havia estat dominant, ara només representa el 4,4% del VAB industrial de la comarca, ja que l’economia de la comarca s’ha diversificat abastament.

Avui, l’activitat econòmica del Vallès Occidental és heterogènia i té un teixit local d’empreses petites que complementa i facilita el desenvolupament dels negocis. Els percentatges d’implantació dels diferents sectors econòmics segons els llocs de treball són:

  • 25,9% Serveis relacionats amb l’empresa
  • 20,8% Comerç
  • 20,7% Indústria
  • 15,7% Serveis a la ciutadania
  • 10,1% Serveis al consumidor
  • 6,6% Construcció

La comarca compta amb centres formatius superiors de referència internacional i catalana i una àmplia oferta de centres de formació professional; 2 grans universitats, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), 2 escoles de negoci, 5 escoles especialitzades i 54 centres de formació professional.

Les infraestructures tecnològiques i d’investigació són punteres internacionalment i amb una llarga experiència; existeixen 14 centres de recerca, 4 parcs científics i tecnològics, entre altres.

El Vallès Occidental té un important entorn de serveis i institucions de suport a les empreses, amb centres de negoci, vivers d’empreses i agrupacions i institucions empresarials, que junt amb els clústers i projectes d’innovació, impulsen el treball en xarxa i la cooperació pública – privada per a la dinamització econòmica.

Les candidatures agrupades en el nom “La Cambra de Comerç de Terrassa: eina de país” representem una diversitat d’empreses petites i mitjanes, i autònoms, en els municipis de l’àrea la cambra.

Els nostres compromisos 2019-2023

  • Compromís de país.
  • Amb el lideratge econòmic i sense submissió als interessos d’oligopolis i empreses amb seus no catalanes.
  • Aportar en positiu. Ens comprometem a oferir alternatives viables, amb humilitat, i des de l’experiència que tenim com a emprenedors.

    • Compromís de representació.

    On els interessos de totes les empreses que conformen el teixit empresarial de la Cambra de Comerç hi siguin representades: microempreses, pimes, grans empreses, autònoms i cooperatives.

    Prioritat del bé comú. Les nostres propostes són per a una Cambra de Comerç proactiva en l’obra del millorament i progrés econòmic del Vallès.

    • Compromís de bon govern.

    Un nou model de Cambres: més democràtiques, en base a la participació, la transparència, la innovació i la igualtat.

    Una Cambra de Comerç en xarxa, digital, en què les opinions de gran transcendència es puguin consultar en referèndums digitals.

    Una Cambra de Comerç que posi en contacte el talent i que connecti les empreses.

    – Cooperant per a competir millor.

    – Sent propositius en el millorament i el progrés econòmic del Vallès.

    • Compromís de transformació.

    Fomentar el talent, el cooperativisme i les polítiques d’ocupació i d’emprenedoria, en el marc d’una economia sostenible i amb valors.

    Prendre cura del cens de la Cambra de Comerç, de la seva revisió, per tal que cap activitat econòmica se’n senti exclosa.

    Governança. Volem fomentar el bon govern, resultat de la relació entre els organismes que dirigeixen políticament un territori i la societat civil d’aquest territori. No és un sinònim de govern, o de gestió, sinó d’interrelació.

    • Catalunya.

    Articulant les complicitats, a nivell català, per a contribuir al millorament i el progrés econòmic.

    Col·laborant activament al reconeixement de la independència de Catalunya.

    Terrassa, 4 de març de 2019.

    Per una sola veu a Europa: impulsem una candidatura unitària a les europees

    El proper 26 de maig es celebren les eleccions al Parlament Europeu. S’escollirà un total de 705 diputats dels 27 Estats membres, dels quals 59 correspondran a l’Estat espanyol, cinc més que el 2014 gràcies a la nova distribució de la UE post Brexit.

    Coincidint amb les eleccions municipals, els comicis europeus es donaran en un escenari marcat pels judici contra els presos i preses polítiques. Tenint en compte aquesta tessitura, és important aprofitar l’altaveu de la campanya per a fer una denúncia conjunta i transversal en relació a les violacions de drets civils i polítics que pateix el poble de Catalunya per voler exercir el dret a l’autodeterminació, i defensar el projecte polític de la República Catalana envers al públic europeu, esposant el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol.

    Els que estem compromesos amb la causa de la llibertat nacional, vinguts de totes les ideologies democràtiques, creiem que és imprescindible la unitat d’acció per avançar, per això exigim una llista unitària a Europa. Les eleccions europees del 2019 a l’Estat espanyol coincideixen amb les municipals i en algunes comunitats amb les autonòmiques, és per això que la participació serà més alta que mai.

    La diversitat d’idees o estratègies en política interna no hauria de ser cap impediment per donar un missatge únic a les institucions comunitàries,especialment coincidint amb el judici. En un període històric en la que la internacionalització del conflicte és una prioritat estratègica del moviment independentista català, i de totes les entitats i partits en el seu conjunt, en unes eleccions com les europees una llista unitària és l’estímul per bastir un altaveu potent cap a l’exterior, que alhora faciliti una participació de l’independentisme molt per sobre de la mitjana de les opcions unionistes. Encara hi ha temps per a construir una candidatura unitària independentista a les eleccions europees. Avui més que mai, cal ser visibles a Europa com a societat nacional diferenciada en el marc europeu, i poder fer així fer sentir la nostra veu i realitzar una nova demostració de força del moviment independentista. Des de l’Assemblea Nacional Catalana, entitat formada fonamentalment per persones voluntàries compromeses amb la causa de la llibertat nacional, vingudes de totes les ideologies democràtiques, creiem que és imprescindible la unitat d’acció per avançar, per això exigim una llista unitària a Europa.

    Tenint en compte que en aquests comicis l’Estat espanyol és una circumscripció única, que l’independentisme es presenti amb una llista unitària implica la possibilitat d’obtenir més diputats. Actualment hi ha tres eurodiputats independentistes, però gràcies a l’efecte multiplicador d’una llista unitària l’independentisme podria beneficiar-se de l’augment d’eurodiputats per l’Estat espanyol, i així treure’n més dels que ara tenim. Per tot això, exigim als partits polítics catalans que defensen el dret a l’autodeterminació de Catalunya que vagin amb llista unitària a Europa. Unitat electoral no vol dir uniformitat en l’acció, sinó avançar en la unitat estratègica per la via dels fets, tan necessària en el context actual. Per a poder jugar la batalla internacional, la llista unitària a les eleccions europees és un element fonamental en el camí a seguir. Per tot això, l’Assemblea Nacional Catalana, seguint la decisió adoptada pel plenari del Secretariat Nacional a finals de 2018, impulsa adhesions al manifest “A Europa, llista unitària. Volem un triomf de país” amb una recollida de signatures per a promoure un front comú independentista al Parlament Europeu. Suma-t’hi, ens hi juguem molt.


    Manifest de la Vaga General del 21F

    SENSE DRETS NO HI HA LLIBERTATS

    Avui fem Vaga General, i ens manifestem novament davant la constant retallada de drets civils,polítics i socials per part de l’Estat espanyol.

    Un Estat que va canviar la Constitució de la nit al dia, modificant el 135 a petició de la Unió Europea per prioritzar els bancs a la gent; un estat que ha modificat les lleis laborals i de lespensions en favor d’empresaris i multinacionals; un Estat que va enviar cossos policials a colpejar el poble per protegir els seus privilegis i mantenir a qualsevol preu la seva unitat territorial.

    Aquest mateix Estat espanyol és incapaç d’escoltar demandes, reivindicacions i necessitats quevagin en una altra direcció.

    Per això tants han estat empresonats, detinguts, investigats o colpejats: al País Basc porten anyspatint repressió; no podem oblidar l’empresonament o l’exili d’activistes polítics, sindicals o culturals com l’Alfon, Fran Molero o en Valtonyc. Les innombrables operacions policials ojudicials contra els joves d’Alsasua, vaguistes, moviment llibertari o el mateix movimentsindependentista.

    També va passar amb els mestres de l’IES el Palau, a Sant Andreu de la Barca, i de l’Albert Vives, la Salle i Pau Claris de la Seu d’Urgell, acusats d’adoctrinament per parlar a classe del que havia passat aquell 1 d’Octubre.

    Aquí, als Països Catalans, o arreu de l’Estat: la dissidència és criminalitzada i, si cal, empresonada.

    Per això, coincidint amb l’inici dels judicis de la Causa General contra l’Autodeterminació, però també coincidint amb un context d’auge de l’extrema dreta, una dreta que mai no havia marxat, i d’avenç de posicions que, si es consolidessin, comportarien grans retrocessos pels drets dels pobles, de la classe treballadora, i de les dones, nosaltres, les entitats, partits i sindicats nacionals i de classe, hem decidit fer una passa endavant i convocar Vaga General.

    Perquè la Vaga General és potser el més poderós dels instruments que tenim els i les treballadores per fer sentir la nostra veu.

    Perquè és imprescindible que impulsem una gran mobilització que afecti tots els àmbits de la nostra societat, de la llar a l’empresa, des del poble més petit fins a l’últim polígon industrial, per dir prou.

    Perquè no podem tolerar més repressió per abordar problemes polítics, socials i laborals. Perquè tenim dret a un treball digne, a una retribució igual, i a uns serveis públics de qualitat.

    I perquè de la mateixa manera, tenim dret a organitzar-nos com a treballadors i com a treballadores, i també com a poble.

    Perquè tenim, en definitiva, el dret a l’autodeterminació i a la plena sobirania.

    Llibertat presos i preses polítiques.
    Pel lliure retorn dels i les exiliades polítiques.
    Pels drets civils i polítics, pels drets socials i laborals.

    Per l’autodeterminació

    Manifest de la Intersindical-CSC en motiu de la Vaga General del 21F

    Sortim per cridar ben alt i ben fort que tots nosaltres, les dones i els homes de Catalunya que lluitem dia a dia per la nostra dignitat com treballadores i treballadors no deixarem que destrueixin els nostres drets laborals, socials i les nostres ànsies de llibertat. De motius per mobilitzar-nos n’hi ha molts, però la raó que més ens hi empeny és tan simple com que ja n’estem fartes i ens toca passar a l’ofensiva. Ja n’hi ha prou de limitar-nos a un mer resistencialisme apàtic basat en el pactisme social que, en el millor dels casos, aconsegueix ajornar la constant i creixent precarització de les nostres vides.

    Els successius governs han laminant progressivament els nostres drets amb l’excusa d’uns períodes de crisis econòmiques usades com a coartada per avançar en la contrarreforma conservadora. Unes polítiques basades en la limitació cada cop més descarnada de les condicions socials i de treball per les que tantíssima gent ha lluitat en el passat. Un dels últims exemples va ser protagonitzat, l’any 2012, pel govern espanyol del PP, que va continuar l’espiral de destrucció de drets laborals i del marc laboral català engegada força anys abans pels executius del PSOE, en l’etapa de la posttransició del règim espanyol. Una profunda i retrògrada reforma laboral que encara patim.

    El Pedro Sánchez de l’oposició reclamava la derogació d’aquella mesura i un gir en les polítiques socials i econòmiques de Mariano Rajoy, però, després de la moció de censura, el Pedro Sánchez president ha acabat convocant noves eleccions a l’Estat després de trair totes les seves promeses, insistir en les polítiques austericides del seu predecessor i mantenir intacte la reforma laboral. Va anunciar acords parcials per recuperar alguns drets laminats per aquesta, però sembla que finirà el mandat sense cap acció concreta. En tot cas, ni una paraula de recuperar les indemnitzacions per acomiadament prèvies, l’aval obligatori de l’administració en cas d’ERO o el blindatge de les condicions de treball en les empreses amb previsió de pèrdues.

    És per això que, des de la Intersindical-CSC, exigim per a tota la classe treballadora de Catalunya:

    • La derogació completa de la reforma laboral del PP.
    • Un salari mínim català de 1200 euros mensuals, adaptant els sous al nivell real del cost de la vida.
    • Pensions mínimes de 1200 euros mensuals perquè tota la gent gran no es vegi abocada a la precarització en els seus anys de descans.
    • Que l’Estat espanyol es faci càrrec dels augments salarials en els centres de treball especial fruit de l’augment del salari mínim ja aprovat.
    • La jornada laboral de 35 hores per començar a fer efectiu el repartiment del treball i la riquesa entre tota la societat.
    • La plena igualtat de gènere i social en tots els centres de treball, sense excepcions, i la fi de la bretxa salarial.
    • La recuperació de les lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya i aturades pel Tribunal Constitucional.
    • Un servei públic de qualitat i amb condicions laborals dignes, recuperant el poder adquisitiu perdut durant l’etapa de retallades.

    Ara que fa set anys de l’aprovació de la reforma laboral del PP, que va resultar terriblement lesiva per a les treballadores i els treballadors, prenem els carrers i posem sobre avís als governs que no tolerarem, mai més, l’empobriment progressiu de les nostres llars. I ara que fa 100 anys que la vaga de la Canadenca ens va ensenyar que només la lluita de les classes populars permet conquerir nous drets, com llavors la jornada laboral de 8 hores, insistim que estem preparades i preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui per avançar cap a noves cotes de llibertats i justícia social. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!

    Igualment, com a organització social compromesa amb les treballadores i els treballadors del nostre País, no podem deixar d’exigir també que deixi de jutjar-se el nostre poble per voler exercir la seva llibertat. Només acceptarem del Tribunal Suprem i dels aparells de l’Estat la immediata absolució de totes les persones imputades, empresonades i exiliades que han estat reprimides per exercir drets col·lectius que ens són inalienables com a societat moderna que continuarem sent encara que ens vulguin ancorats al segle XIX.

    Volen que seguim agenollats i claudicants com a classe i paralitzats i servils com a poble, però no els donarem aquest gust! Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora digne en una Catalunya en la qual totes i tots assumim que, sense drets, no hi ha llibertat!

    Visca Catalunya!

    Visca la classe treballadora!

    Visca la República de la gent treballadora!

    Manifest “Són Causa general: l’autodeterminació és un dret!”

    Avui finalment ha començat el judici. Un judici clau que marcarà un abans i un després. No sabem de quina manera. No sabem fins a quin punt.

    Però tota la pluralitat d’acord polítics, socials, sindicals i veïnals que avui som aquí sobre l’escenari, tota la diversitat que us heu reunit avui en aquesta plaça, en som ben con- scients.

    Avui ha començat un judici clau, i tota la gent que estem avui aquí, en som conscients. Tota la gent que avui ha decidit sortir al carrer des de primera hora.

    Tota la gent treballadora que al migdia ha decidit sortir a concentrar-se a la porta del seu lloc de treball.

    Tota la gent que avui ha decidit dur a terme accions de signes diversos.

    I tota la gent que aquest vespre es concentra en diverses places del nostre país.

    Tota aquesta gent, i molta d’altra també arreu del país, i arreu de l’Estat pensem que avui ha començat un judici clau que marcarà el nostre futur.

    Avui més que mai és necessari defensar els drets civils, i els drets polítics. Perquè estan amenaçats.

    I quan aquests drets estan amenaçats, són els drets socials i laborals els que estan amenaçats.

    Són els drets de les dones i de les treballadores.

    Són els drets de totes i tots les que estan amenaçats i és la mateixa democràcia la està en perill.

    Avui, per primera vegada en mesos, totes i tots hem pogut veure de nou 9 persones que han estat privades de llibertat, empresonades, pel que creiem que ningú no hauria de ser mai jutjat: l’exercici de la democràcia, l’organització d’un referèndum.

    En els propers dies se’ls jutjarà. A ells i elles. I també algunes altres que afronten aquest judici en llibertat, però que també afronten penes gravíssimes per acusacions que en cap cas es corresponen al que ha passat en aquest país.

    Per això ens trobem avui gent de diverses sensibilitats polítiques i ideològiques.

    Tenim en comú una inquietud profunda en relació amb els judicis que avui han començat.

    Perquè a la vista de les irregularitats que s’han donat en aquest procés judicial, no podem dir sinó que el tribunal no és independent ni és imparcial.

    Avui ha començat un judici polític. Un judici que donarà lloc a d’altres judicis que queden emmarcats en una Causa General que els aparells judicials del Regne d’Espanya, van començar a impulsar ara ja fa més d’un any contra els i les responsables governamentals, polítics i populars del Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre i contra represen- tants d’entitats de la societat civil organitzada.

    Perquè com a conseqüència d’aquesta causa general, 12 persones s’enfronten a un judici polític que ha començat avui.

    I 9 d’elles l’afronten des de dins de la presó. Són presoners i presoneres polítiques.

    Però moltes altres en pateixen també les conseqüències: 8 persones són lluny, molt lluny de casa seva, en un exili no volgut.

    Són exiliats i exiliades polítiques.

    I una altra resta encara confinada al seu poble, sense poder-ne sortir ni tant sols per anar a veure la seva mare a l’hospital.

    A tots i totes: us volem lliures i a casa!

    Parlem de membres del Govern de Catalunya; diputades del nostre Parlament; presidents i portaveus d’algunes de les principals organitzacions de la societat civil del país; i també activistes de moviments socials i populars.

    Però a part d’elles moltes altres persones estan sent investigades, han estat imputades i seran jutjades en tots aquests processos de la Causa General contra l’Autodeterminació.

    Denunciem avui un procés judicial que ha tingut múltiples irregularitats, que genera un caos jurídic quan un mateix fet es processa alhora en diverses instàncies (l’Audiència Na- cional, el Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i els Jutjats d’In- strucció número 13 i 15 de Barcelona, entre d’altres), i que ha comportat no només vul- neracions dels drets polítics i civils de les persones implicades, sinó que ha estès aquestes vulneracions a molts altres àmbits, incloent àmbits que toquen drets fonamentals en una democràcia com el dret a la representació política, o el dret a la dissidència.

    Ni les acusacions, que arriben fins a la rebel·lió violenta, tenen res a veure amb els fets que es pretenen jutjar – com tothom sap, i com els sistemes judicials belga, alemany i britànic han confirmat reiteradament – ni el tribunal parteix de la mínima legitimitat necessària, amb el grau d’independència judicial mínim exigible, ni té cap mena de justificació que la majoria de les acusades portin més d’un any tancats i tancades a la presó a l’espera de judici, amb totes les afectacions als seus drets, als de les seves famílies i als del conjunt de la societat.

    Quan es jutgen uns responsables polítics i governamentals i quan es jutgen uns líders de la societat civil per haver organitzat un referèndum no jutgen només aquests respons- ables i aquests líders.

    Ens jutgen a totes.

    I ens jutgen a totes, independentment de la nostra ideologia. Independentment de si vam votar sí o no aquell 1 d’octubre. Independentment de si vam votar o no aquell 1 d’octubre.

    Per tot això ens hem ajuntat avui independentistes i no independentistes. Gent de difer- ents sensibilitats polítiques i ideològiques.

    Gent, en definitiva, que defensem sovint idees i propostes contradictòries, a vegades antagòniques, en relació a com hem d’afrontar les més diverses qüestions polítiques, econòmiques, socials i culturals.

    Ho fem per prendre la paraula en defensa de la democràcia, i en defensa de drets fona- mentals, civils i polítics. Però també en defensa de drets socials, que entenem que estan en perill.

    Perquè el fet que es vulgui jutjar, en unes condicions a més de greu vulneració de drets civils i polítics a les responsables polítics del referèndum de l’u d’octubre vol dir que es pretén jutjar és l’exercici de la democràcia.

    I paradoxalment això es fa en nom d’una democràcia i d’un Estat de Dret!

    I quan es vol jutjar la democràcia, quan es vol jutjar la possibilitat de debatre, de votar i de decidir – quan es jutgen representants del poble i representants de les organitzacions de la societat civil, així com activistes de base per defensar la possibilitat de debatre, votar i decidir, aleshores es jutja un poble sencer.

    Prenem la paraula per denunciar que veiem el perill que unes institucions judicials polititzades vulguin dur a terme un càstig exemplar decidit d’avantmà.

    Un càstig exemplar per tal que mai ningú no gosi de nou assajar vies polítiques i democràtiques que posin a debat qüestions que determinades elits, polítiques, econòmiques o judicials, puguin considerar fora de la llei.

    Però la democràcia no pot estar mai fora de la llei.

    La possibilitat de debatre i de decidir no poden estar mai fora de la llei.

    Un referèndum no pot estar mai fora de la llei.

    Les mobilitzacions ciutadanes i la llibertat d’expressió no poden estar mai fora de la llei.

    Decidir no és un delicte, i ni un referèndum, ni l’autodeterminació, no es poden jutjar i encara menys condemnar.

    Per això prenem la paraula avui contra la raó d’Estat. Per defensar drets civils i polítics, i perquè aquests són la clau per poder defensar altres drets. Perquè sense drets civils i polítics no hi ha democràcia, i igual com sense drets socials no hi pot haver una democrà- cia plena, sense drets civils i polítics, tampoc no hi pot haver democràcia.

    Per això, tot un conjunt d’organitzacions polítiques, socials, sindicals i veïnals ens hem posat d’acord.

    Perquè més enllà de les múltiples iniciatives que s’estan anunciant des de ja fa mesos i que apunten en aquesta mateixa direcció, calen propostes coordinades de mobilització popular i ciutadana en defensa d’aquests mateixos drets.

    Quan tot això passa, cal ajuntar totes les forces disponibles.

    Perquè quan els drets estan amenaçats, cal sortir al carrer. De forma massiva i sostingu- da. Pel final dels processos judicials polítics.

    Per l’alliberament immediat dels presoners i les presoneres polítiques. Pel lliure retorn de les exiliades polítiques.

    Pels drets civils, polítics i socials. Pel dret a l’autodeterminació. Pel dret a decidir-ho tot.

    Per això dijous passat vam anunciar tot un seguit d’iniciatives de mobilització popular que tot just avui han començat i que volem que es multipliquin durant les properes set- manes.

    Començant pel proper dissabte, 16 de febrer, amb una gran manifestació a la Gran Via de Barcelona. Cridem de nou a mobilitzar-nos de forma massiva.

    Ja s’estan organitzant autobusos arreu del territori.

    Però cal que siguem molts més.

    Cal que hi siguem per aquells i aquelles que no hi poden ser!

    Davant d’un judici polític que intenta judicialitzar l’exercici de drets fonamentals com la llibertat de manifestació o el dret a l’autodeterminació, convoquem a tota la ciutadania del país a participar-hi.

    Que aquest nou cicle històric de mobilitzacions arribi a tots els àmbits de la societat cat- alana!

    A tots els centres de treball!

    A tots els pobles i a tots els barris de les nostres ciutats!

    És per això, que cridem, a secundar les convocatòries per aturar el país que els diferents agents polítics, sindicals, socials i veïnals convocaran pel proper dijous 21 de febrer, in- cloent la Vaga General que, en defensa dels drets socials i laborals han convocat alguns sindicats.

    Com dèiem, quan els drets civils i polítics estan en perill, també ho estan, automàtica- ment, els drets socials i laborals.

    Per això us cridem a participar als comitès de vaga dels vostres barris i els vostres pobles, perquè el proper dijous 21 de febrer puguem aturar el país!

    I el proper dissabte, 16 de març tornarem a mobilitzar-nos, aquesta vegada amb el Madrid solidari.

    Les organitzacions polítiques, socials i veïnals catalanes organitzem, conjuntament amb un ampli ventall d’organitzacions polítiques, socials i veïnals d’arreu de l’Estat, una man- ifestació a Madrid.

    Perquè aquí i allà, arreu, hi ha una majoria social que defensa que les reivindicacions democràtiques només es poden resoldre amb més democràcia, i no amb judicis i amb condemnes.

    Volem insistir.

    Aquestes iniciatives no pertanyen a cap partit polític, ni a cap associació política, social o sindical. A cap.

    Tampoc s’enquadren dins de cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de totes i tots, independentment de les ideolo- gies que cadascú defensem.

    Aquesta és una iniciativa de mínim comú denominador, esperant que serveixi al carrer com a màxim comú multiplicador.

    El que defensem parteix d’un consens fonamental, que creiem que agrupa les més àm- plies majories socials al nostre país i, ens atrevim a apuntar, també a la resta de pobles de l’Estat.

    Decidir no és un delicte.

    Exercir drets fonamentals no és delicte.

    I organitzar un referèndum no pot ser ni és un delicte. Ni tant sols no ho és en la seva pròpia legislació vigent – motiu pel qual s’empesquen una rebel·lió violenta que mai no ha existit.

    Perquè organitzar un referèndum no és un delicte. Perquè votar no és un delicte.

    Perquè decidir no és un delicte.

    Perquè mobilitzar-se no és delicte.

    Ningú no queda al marge d’aquesta Causa General. Es jutgen unes poques persones; però els efectes d’aquests judicis seran per tota la societat.

    Per això, fem un emplaçament a sortir als carrers.

    Per això cridem a la mobilització.

    A la Vaga General i a aturar-ho tot el proper 21 de febrer. Pels drets civils, polítics i socials. Per l’autodeterminació.

    Pel dret a decidir-ho tot.

    Vaga de fam dels presos polítics

    Des d’aquesta web es coordina la vaga de fam que han començat avui Jordi Sànchez i Jordi Turull.

    Podeu adherir-vos al manifest clicant aquí.

    DENUNCIEM:
    el bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa

    L’accés als tribunals sense dilacions ni traves innecessàries és un dret que tota persona té. Dificultar l’exercici d’aquest dret amb plenes garanties i en condicions justes pot comportar perjudicis i danys irreparables a drets fonamentals.

    La causa que l’Estat espanyol instrueix al voltant del Referèndum de l’1 d’octubre evidencia un munt d’afectacions dels nostres drets fonamentals, entre ells el de la presumpció d’innocència, la llibertat, els drets polítics i el d’un procés judicial amb totes les garanties. Les vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics són ben visibles en moltes de les resolucions que tant el Tribunal Suprem com l’Audiència Nacional han dictat contra nosaltres des del 16 d’octubre del 2017, data en què es van produir les primeres ordres de presó preventiva.

    La nostra determinació per tenir un procés i un judici justos segueix més viva que mai. No hem deixat de recórrer judicialment totes aquelles vulneracions que els tribunals espanyols han infringit contra els nostres drets. Però són els tribunals internacionals, i en particular el Tribunal Europeu de Drets Humans, on avui dipositem la confiança per rebre justícia.

    El Tribunal Constitucional, però, ens imposa el bloqueig per accedir a la justícia europea. L’acció del TC és tan simple com indissimulada: admetre a tràmit el 100% dels nostres escrits d’empara per, posteriorment, no resoldre’n cap.

    D’acord amb les dades oficials del TC, els escrits d’empara admesos es mouen entre un 1% i un 1,5% del total dels presentats. En el nostre cas se n’admeten el 100% per, seguidament, oblidar-los en un calaix. La legislació espanyola (Llei d’enjudiciament criminal) i la doctrina del mateix Tribunal Constitucional estableixen que els recursos contra els escrits de presó provisional han de gaudir de tramitació preferent i s’han de resoldre en un termini màxim de 30 dies. El primer recurs d’empara acceptat a tràmit pel Constitucional contra l’ordre de presó provisional decretada per l’Audiència Nacional es va presentar el 22 de novembre del 2017, fa més de 365 dies. Una demora injustificada i més quan tenim ben viu el record de resolucions exprés que el Tribunal Constitucional ha fet en diverses ocasions, on ha arribat a reunir-se en cap de setmana i amb només 24 hores després de ser requerida la seva intervenció.

    Manifestem la necessitat d’un Tribunal Constitucional imparcial i diligent, que no obstaculitzi l’exercici dels nostres drets. Denunciem el bloqueig que de facto el Tribunal Constitucional espanyol ens imposa per accedir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ens reafirmem en la nostra determinació, d’acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, a exercir amb plenitud de drets la nostra defensa. No renunciarem mai a un judici just.

    No demanem al Constitucional cap tracte de favor. Però tampoc no acceptem passivament cap discriminació ni dilació injustificada. La qüestió ni tan sols és que es dictamini al nostre favor, sinó simplement que es desbloquegin (inadmetin o desestimin) els recursos d’empara presentats. Només així es desbloquejarà la via per accedir a la justícia europea. Som conscients que com més s’endarrereixi el nostre accés al Tribunal Europeu de Drets Humans més s’endarrerirà la recuperació de la nostra llibertat.

    Denunciem el bloqueig a la justícia europea que el Constitucional ens imposa. I ho fem amb tota la força i dignitat d’una acció amarada en la no-violència. Una de les poques protestes legítimes que el fet d’estar empresonats ens permet: la vaga de fam.

    No ho fem contra ningú sinó a favor de remoure consciències i voluntats per impedir que s’assumeixi com a normal allò que no ho és. El funcionament irregular del Tribunal Constitucional és d’una gravetat sense matisos en un Estat de Dret. I això ha d’interpel·lar tots els demòcrates pensin com pensin.

    Demanem l’atenció i el suport de totes les persones demòcrates de Catalunya, Espanya, Europa i el Món. Convidem a preservar l’actitud cívica i pacífica que tan forts ens ha fet al llarg d’aquests anys. Instem a donar nova volada a la “revolució dels somriures” a través dels actes que els propers dies i setmanes es continuaran celebrant a Catalunya en forma de concentracions, sopars grocs i concerts. I demanem també que la nostra vaga de fam no alteri l’esperit ni les trobades de celebració que aquestes dates properes al Nadal i a Cap d’Any comporten per a la immensa majoria de nosaltres.

    Agraïm, finalment, la solidaritat de totes les dones i de tots els homes que se senten interpel·lats i compromesos en la defensa efectiva dels drets i les llibertats, personals i col·lectius.

    Junts i dignes fins la llibertat!

    Jordi Sànchez i Jordi Turull

    Lledoners, 1 de desembre del 2018.

    Manifest Som el 80%

    Manifest

    Catalunya viu un dels períodes més complexos de la seva història recent. Els esdeveniments ocorreguts durant el darrer any han agreujat la crisi política i institucional entre Catalunya i l’Estat espanyol. I com passa en totes les societats madures com la catalana, aquesta situa- ció ha generat i segueix generant mirades que són diverses i plurals.

    Opinar diferent no constitueix cap risc a la convivència, sinó la base imprescindible per a garantir-la, sempre que hi hagi respecte per la llibertat d’expressió i els valors democràtics.

    Volem posar en valor que una majoria de ciutadans de Catalunya -prop del 80%, segons indiquen les enquestes i s’expressa a les urnes- mantenim grans consensos de país. Una unitat en la diversitat que es fonamenta en:

    • La defensa dels drets i les llibertats democràtiques i fonamentals.
    • El rebuig a la repressió i a la judicialització de la política com a eina per resoldre els conflictes polítics.
    • La defensa d’una solució política que sempre ha de passar perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir i exercir democràticament el seu futur polític.

    Per aquest motiu, i davant l’imminent judici al Tribunal Suprem dels líders socials i polítics sobiranistes, els sotasignats ens sumem a la Plataforma Som el 80 % i fem una crida a tota la societat catalana per reclamar:

    1. La posada en llibertat immediata dels líders socials i polítics sobiranistes empresonats d’una causa basada en unes acusacions sense fonament.
    2. La renúncia a les vies de l’excepcionalitat jurídica, penal i processal posant fi a larepressió política.
    3. L’inici d’una negociació sincera, sense condicions ni renúncies, per a una solució política real.

    Ara i aquí, ens comprometem a denunciar, sempre de manera cívica, transversal i pacífica, lacausa general contra la democràcia que vol sentenciar uns pocs ciutadans per hipotecar el futur de tota la ciutadania catalana.

    Perquè l’única causa general que volem és la de la democràcia i la llibertat.

     

    Adhesions

    • Adrià Salas
    • Agustí Alcoberro
    • Albano Dante Fachín
    • Alguer Miquel
    • Anaïs Franquesa
    • Andreu Mas Colell
    • Àngel Castiñeira
    • Anna Camps Mundó
    • Anna Sallès
    • Antoni Castells
    • Antoni Dalmau Ribalta
    • Antoni Puigverd
    • Arcadi Oliveres
    • Armand de Fluvià
    • August Gil Matamala
    • Bel Olid
    • Beth Galí
    • Biel Mesquida
    • Bonaventura Clotet
    • Borja de Riquer
    • Camil Ros
    • Candela Antón
    • Carlos Cuevas
    • Carme Tomàs
    • Carol López
    • Clara Estrada
    • Clara Segura
    • Cristina Gatell
    • David Fernàndez
    • Dolors Camats
    • Dolors Comas d’Argemí
    • Dolors Folch
    • Eduard Ibáñez
    • Eduard Vallory
    • Eladi Crehuet
    • Elena Tarrats
    • Elisabet Casanovas
    • Enoch Albertí
    • Enric Argullol
    • Ernest Benach
    • Esperança Esteve
    • Eva Labarta i Ferrer
    • Eva Piquer
    • Feliu Ventura
    • Ferran Utzet
    • Francesc Vilanova
    • Vila d’Abadal
    • Francina Alsina
    • Gemma Garcia Fàbrega
    • Gemma Sendra
    • Gemma Ubasart
    • Glòria Soler
    • Hilari Raguer
    • Imma Casas
    • Iolanda Fresnillo
    • Isabel Rueda
    • Isabel Sucunza
    • Itziar González
    • Jaume Bosch
    • Joan B. Culla
    • Joan Caball
    • Joan Carles Gallego
    • Joan Font Torrent
    • Joan Guirado
    • Joan Ignasi Elena
    • Joan Josep Queralt
    • Joan Majó
    • Joan Manuel Tresserras
    • Joan Martí Castell
    • Joan Mora
    • Joan Ramon Laporte
    • Joan Rigol Roig
    • Joan Subirats
    • Joan Vintró Castells
    • Joana Bonet
    • Joaquim Jubert
    • Joaquim Nadal Farreras
    • Joaquim Vilaplana
    • Jordi Armadans
    • Jordi Balló
    • Jordi Balot
    • Jordi Borja Sebastià
    • Jordi Maluquer de Motes
    • Jordi Porta
    • Jordi Savall
    • Josep Curto i Casadó
    • Josep M Salrach
    • Josep M. Muñoz
    • Josep Pagès Massó
    • Josep Ramon Fuentes Gasó
    • Josep Ramoneda
    • Josep-Lluís Carod-Rovira
    • Judit Nedderman
    • Júlia Cot
    • Júlia Creus
    • Julio Manrique
    • Laura Orgué
    • Luca Gervasoni
    • Llucia Ramis
    • Maite Vilalta
    • Marcel Mauri
    • Margarida Casacuberta
    • Maria del Mar Bonet
    • Maria Teresa Cabré
    • Marià Llop
    • Marina Rosell
    • Marta Lacambra
    • Marta Marco
    • Mercè Barceló Serramalera
    • Míriam Hatibi
    • Montse Santolino
    • Núria Basi
    • Núria Cadenes
    • Núria de Gispert
    • Núria Iceta
    • Omar Diatta
    • Oriol Bohigas
    • Pau Llonch
    • Pere Portabella Ràfols
    • Pilar Massana
    • Pilar Rahola
    • Roc Fuentes
    • Rosa Lluch Bramon
    • Rosa M. Puig Aleu
    • Salvador Cardús
    • Salvador Sunyer
    • Sílvia Bel
    • Teresa Crespo
    • Tono Albareda
    • Txell Bonet
    • Vicenç Altaió
    • Vicenç Villatoro
    • Victòria Molins
    • Xavier Cambra
    • Xavier Domènech
    • Xavier Fina
    • Xavier Folch

    Captura de Pantalla 2018-11-08 a les 1.14.31.png

     

    Documents aprovats en el Ple extraordinari del Secretariat Nacional de a l’Assemblea del 6 d’octubre

    En el Ple extraordinari del Secretariat Nacional del 6 d’octubre, a l’Assemblea vam refermar la nostra aposta per la unilateralitat. En aquella jornada, van quedar aprovats 3 documents: “Fem la República catalana. Relat del que ens ha passat”, “Balanç de l’acció de Govern de la Generalitat de Catalunya” i “Fem la República catalana. Estratègia de futur”. Els tres documents van ser aprovats amb una clara majoria, d’entre el 71 i el 88 per cent del Secretariat Nacional.

    D’entre els documents destaquem el Pla estratègic, document que fa la previsió d’escenaris de futur per assolir la independència i on s’especifica que cal preparar-se per la via unilateral -l’escenari més probable i l’únic que depèn de nosaltres i ens permet ser proactius- i que estableix com fer-ho. Hem de tenir present que, encara que fóssim el 80 % de la població a favor de la independència, aquesta no ens vindrà donada.

    Seguint, doncs, aquest escenari, la preparació l’hem de fer la societat civil i el Govern, comptant amb el suport d’una majoria parlamentària.

    D’una banda, la societat civil, que hi tenim molt a dir i fer. Aplicar el mandat de l’1 d’Octubre es pot fer pressionant amb grans mobilitzacions i, a la vegada, enfortint-nos amb petites accions diàries, com fer un consum estratègic, influir en entitats com les cambres i els col·legis professionals, fins i tot tornar a plantejar, aquesta vegada de debò, la sobirania fiscal, etc.

    D’una altra, el Govern, que cal que faci un balanç de capacitats, una anàlisi de febleses i fortaleses, que prepari el finançament en un context de no-negociació, etc.

    Cal tenir present que quan s’exigeix unitat, parlem d’unitat estratègica per implementar la República catalana. Per tant, demanem al Govern que qui no es vegi amb cor de seguir amb un procés nítid d’accions de govern que condueixin cap a la proclamació efectiva de la República catalana faci un pas al costat, i deixi el seu lloc al Govern a persones que estiguin disposades a una acció més decidida, assumint els riscos propis de la desobediència.

    Aquests documents es volen fer arribar als partits polítics, perquè creiem fermament que, si els tres actors, Govern, Parlament i societat civil, ens preparem amb responsabilitat i rigor en l’escenari de la unilateralitat, arribarem a l’objectiu de fer efectiva la República catalana, igual que vam ser capaços de fer el referèndum de l’1 d’Octubre en les condicions més adverses.

    És per això que, amb l’objectiu que tota l’entitat conegui i es faci seva l’estratègia, fem arribar a tots els socis i sòcies els documents aprovats. Us agrairíem que us els llegiu atentament i que entre tots fem més forta l’Assemblea de cara aconseguir l’objectiu de la independència.

    #SomANC #FemLaRepúblicaCatalana

    Secretariat Nacional
    Assemblea Nacional Catalana

    Captura de pantalla 2018-11-04 a les 19.12.46.png