Denunciem davant de la Defensora del Poble Europeu la qualificació d’“extremisme” del moviment independentista català

L’Assemblea Nacional Catalana ha tramitat una reclamació oficial de mala administració a la Defensora del Poble Europeu després d’haver demanat explicacions a Europol -l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en Compliment de la Llei- per haver inclòs el moviment independentista català en un informe sobre terrorisme, i haver rebut només una resposta no concloent.

El passat mes de juliol, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va fer arribar una carta a la directora executiva d’Europol, Catherine De Bolle, per mostrar la preocupació de l’entitat pel contingut de l’informe sobre la Situació del Terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) i demanar una rectificació. A la missiva, Feliu va sol·licitar accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connectava el moviment independentista català amb el terrorisme i va demanar la retirada del contingut criminalitzador i saber quines verificacions havia fet Europol.

Atès que la resposta de De Bolle no va abordar cap de les qüestions plantejades, l’Assemblea ha recorregut a la Defensora del Poble Europeu, a qui ha demanat que s’obri una investigació, s’iniciïn converses amb les autoritats d’Europol i es prenguin les mesures necessàries per abordar aquesta mala administració, i assegurant que és remeiada.

La primera versió de l’informe TE-SAT 2023 d’Europol, publicat el juny, anomenava l’independentisme català als capítols “Terrorisme etno-nacionalista i separatista” i “Terrorisme d’esquerres i anarquista”, tot i que el moviment defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de mitjans i iniciatives democràtiques.

No va ser fins a finals de setembre que el govern espanyol va demanar a Europol que eliminés el moviment independentista català de la secció de “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, després que Junts ho exigís com a condició per a la investidura de Pedro Sánchez.

Per això, el 26 de setembre es va publicar una versió actualitzada de l’informe, on s’havia eliminat el moviment independentista català del capítol de terrorisme etno-nacionalista i separatista, però encara apareixia a l’apartat de terrorisme d’esquerres i anarquista. A més, una nova secció sobre “Extremisme” continuava afirmant que “els moviments independentistes català i basc són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”.

En descriure el moviment independentista com a violent i incloure’l en un informe sobre amenaces terroristes, Europol està contribuint a la criminalització d’un moviment d’autodeterminació pacífic, legítim i democràtic.

L’independentisme català contemporani és pacífic i no violent. Defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya dins l’àmbit dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i de participació política, tal com han destacat diversos organismes internacionals i organitzacions no governamentals.

L’Assemblea farà tot el possible per denunciar la criminalització del moviment independentista català. Titllar activistes de terroristes i acusar-los falsament d’utilitzar violència serveix per criminalitzar el dret a protesta i sufocar la dissidència, i soscava l’estat de dret a la Unió Europea.

El Defensor del Poble Europeu és un organisme que investiga queixes sobre mala administració per part d’institucions, organismes o agències de la Unió Europea. Un cop feta una queixa, el Defensor del Poble decideix si s’obre una investigació. En cas d’observar que hi ha hagut mala administració, es fan recomanacions o es proposen solucions per arreglar el problema.

Manifest 11 Setembre 2023: L’acord que volem? La independència de Catalunya

Sempre, però especialment cada 11 de setembre, cal recordar que l’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. I tenim pressa per assolir-lo.  

L’any passat, la mobilització de l’11 de setembre va servir per denunciar l’estratègia autonomistadel Govern de la Generalitat, la qual cosa va comportar que una bona part de l’independentisme deixés de donar-hi suport.  

Alhora, s’ha consolidat una creixent exigència cap a la classe política amb increments notables de l’abstenció pel fet que la majoria independentista del Parlament es nega a fer efectiva la independència, tot i haver-s’hi compromès al principi de la legislatura. 

En paral·lel, el moviment civil continua fent xarxa i preparant-se per assolir l’objectiu comú de la independència. És per això que fruit de la Conferència Nacional pel Moviment Civil Independentista, organitzada per l’Assemblea, s’ha acabat impulsant el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència.  

Enguany, la mobilització de l’11 de setembre es convoca en un context de presidència espanyola de la Unió Europea i de debilitat de l’estat espanyol, que no pot conformar una estabilitat institucional sense els vots de l’independentisme. És, doncs, una bona oportunitat perquè la mobilització independentista exigeixi aprofundir en el debilitament de l’estat repressor i alhora activar la majoria del Parlament per fer efectiva la independència.  

Entenem que aquest també hauria de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol. Creiem i hem exposat reiteradament que podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat.Només cal no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament de Catalunya decideixi per fer efectiva la independència. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar, des d’ara, i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des d’octubre de 2017. 

Qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista,només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència. 

Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents espanyols de l’estat repressor, sinó per activar, amb la majoria parlamentària que conformen els partits independentistes, i fer efectiva la independència. I ens correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la. 

Si aquesta majoria política continua sense ser eficaç i sense respondre als anhels dels ciutadans que l’han sostingut, que ningú no dubti que s’acabaran activant nous instruments polítics perquè la independència sigui una realitat en la propera legislatura. La Llista Cívica serà l’instrument a desenvolupar, doncs, per a assolir la majoria parlamentària si els partits actuals no decideixen aixecar la DUI i fer efectiva la independència.  

Cada dia la necessitat d’independència se’ns mostra diàfana: amb la necessitat de gestionar i controlar els recursos hídrics, amb la manca d’infraestructures, amb la persistent persecució política i judicial de la llengua catalana, amb la continuïtat invariable de l’espoli fiscal que ens converteix en una societat de segona quant a polítiques econòmiques i socials. 

Confiar amb l’estat per resoldre aquests problemes o acceptar-ne reformes cosmètiques ens desvien de l’objectiu immediat que necessitem i ens fan perdre un temps preciós que Espanya utilitza per debilitar-nos i assimilar-nos com a nació

Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: l’acord que volem és la independència de Catalunya! I el volem aquí, a Catalunya, ara.  

Visca Catalunya! 

Independència Ara! 

Via Fora!

Conclou la XI AGO de l’Assemblea amb la constatació d’un nou embat independentista

L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat la seva XI Assemblea General Ordinària (AGO), que ha tingut lloc de forma virtual del dia 18 al 24 de maig. Les sòcies i els socis de l’entitat han avalat el nou Full de ruta amb un 76% de vots a favor. Han participat a l’AGO 2.523 sòcies i socis.

El document certifica una nova etapa del moviment independentista, amb la constatació d’un nou embat i el convenciment que la via democràtica unilateral –que l’entitat sempre ha defensat– és l’única estratègia possible per a la constitució de la República Catalana.

Les bases de l’entitat, a través de la seva representació territorial i sectorial, van realitzar múltiples aportacions a la proposta del Full de ruta, amb lapresentació de 612 esmenes, 9 d’elles a la totalitat. D’aquestes 612 esmenes, 155 van ser acceptades o transaccionades i 20 rebutjades. Això va fer modificar el document final de Full de Ruta que han acabat aprovant els socis.

La comissió encarregada del funcionament de l’AGO va acceptar el màxim d’esmenes possibles per garantir la pluralitat d’opinions que conviuen a l’entitat i que reflecteixen el debat en què es troba el país.

Durant l’AGO els socis van haver de votar finalment fins a 437 esmenes vives, 7 de les quals a la totalitat del Full de ruta. Totes elles van ser rebutjadespel socis i sòcies. L’entitat valora molt positivament el gran debat dut a terme en el si de l’AGO, que demostra el bon funcionament democràtic intern i el gran interès per part de les bases de participar i alçar la seva veu. Tot i això, el Secretariat Nacional ha detectat possibles millores pel que fa al procés de votació, i continuarà treballant per agilitzar el sistema de cara a l’any vinent.

El Full de ruta aprovat estableix els passos fonamentals que l’organització ha de seguir per aconseguir la independència. Fa referència a fer efectiva la declaració d’independència a través de les eleccions vinents i, amb aquesta finalitat, es continua plantejant l’impuls d’una llista cívica independent de partits polítics, amb processos participatius d’elecció i decisió i mecanismes de control i fiscalització, per defensar la voluntat dels electors independentistes.

El nou Full de ruta avança en la determinació de la llista cívica, establint que tindrà forma d’agrupació d’electors, i la necessitat de constituir un grup promotor. Els membres del Secretariat Nacional, així com els càrrecs de les assemblees de base de l’entitat, no en podran formar part. A partir d’una de les esmenes presentades, el text final inclou que, en qualsevol cas, l’impuls final de la llista cívica haurà de ser ratificat per les sòcies i socis en una consulta que se celebrarà el darrer trimestre de 2023, a fi de poder crear un moviment potent.

El document situa com a un altre punt determinant la constitució del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista com a xarxa que ha de vertebrar el moviment civil per la independència. Una eina que aglutinarà les principals organitzacions independentistes per trobar sinergies, avançar i actuar conjuntament sense renunciar als plantejaments de cada entitat.

També cal destacar especialment el manteniment de la mobilització com a eina clau per avançar en tots els fronts: civil, institucional i internacional. La coherència i perseverança de l’entitat han permès que el moviment independentista experimenti una represa notable, amb manifestacions massives com la del passat 11 de Setembre, la mobilització del 6 de desembre contra el nou delicte de desordres públics agreujats, i el 19 de gener davant la cimera francoespanyola. Totes aquestes actuacions demostren que el moviment està en marxa.

Altres factors essencials que identifica el document són:

  • La confrontació com a eina per minar els fonaments d’un Estat espanyol opressor i poc democràtic.
  • La denúncia dels incompliments dels qui es van comprometre amb culminar la independència.
  • La reivindicació del referèndum de l’1 d’Octubre com a legitimació de la voluntat popular.
  • Denunciar la repressió i donar suport a les persones represaliades.
  • Actualitzar l’argumentari a favor de la independència i difondre els valors de la nova República Catalana a través de campanyes i mobilitzacions.
  • Desenvolupar accions i mobilitzacions, utilitzant la desobediència i la lluita activa noviolenta segons sigui necessari.
  • Ampliar la representació de tots els sectors socials, especialment joves i nous catalans.
  • Reflectir la realitat nacional catalana a les institucions internacionals i evidenciar les mancances democràtiques de l’Estat espanyol.
  • Denunciar la repressió de l’Estat espanyol i francès contra l’ús de la llengua catalana, que és fonamental per a la nostra identitat nacional i la cohesió social.

El diumenge, 18 de juny, l’Assemblea presentarà el Full de ruta i nous plantejaments de cara al període 2023-24 en un acte a l’auditori de Girona, a les 11 del matí. Hi intervindran diferents membres del Secretariat Nacional, així com la presidenta, Dolors Feliu, i la vicepresidenta, Núria Marín Casas, encarregades d’explicar el paper que haurà de tenir l’Assemblea en el nou embat independentista.

L’Assemblea Nacional Catalana es manté ferma en el compromís amb la independència sense renúncies ni concessions. El nou Full de ruta valida una aposta clara i decidida per agafar les regnes del nou embat per la independència en tots els àmbits.

Llegeix aquí el Full de ruta 2023-2024.

L’Assemblea i altres entitats de drets humans insten al Parlament a demanar l’alliberament dels líders del Rif

La comunitat rifenya i amaziga, i diverses entitats de defensa del DDHH de Catalunya, inclosa l’Assemblea, han impulsat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per demanar l’alliberament dels activistes del Moviment Popular del Rif (Hirak) al Marroc.

La proposta de resolució, que es va registrar ahir dimecres al Parlament, recorda que fa cinc anys que els líders del Hirak estan a la presó per exercir els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió de forma pacífica. El seu líder, Nasser Zefzafi, i uns altres dos activistes, Nabil Ahamjik i Samir Ighid, van ser condemnats a les penes més altes, de 20 anys.

Les organitzacions que hi donen suport són l’Assemblea, Amnistia Internacional, la Casa Amaziga de Catalunya, el CIEMEN, Hirak Catalunya, la Fede.cat, NovAct, Òmnium Cultural, SUDS i Canal EuroArab.

Es vol aprofitar aquest cinquè aniversari de les condemnes per demanar a les autoritats marroquines l’alliberament dels activistes empresonats i exigir la protecció dels drets individuals i col·lectius del poble rifeny, així com investigar de forma independent els possibles casos de tortura i maltractaments per part d’agents policials a les persones detingudes per participar o donar suport a les protestes.

El Rif és un territori del nord del Marroc d’identitat i llengua amazigues i que la comunitat amaziga instal·lada a Catalunya se situa entre les 100.000 persones i  les 200.000 persones, cosa que fa de l’amazic la tercera llengua en parlants per darrere del castellà i el català.

Pels vincles culturals amb el poble amazic i rifeny i pel compromís amb els seus drets humans individuals i col·lectius demanem a les institucions de Catalunya, Espanya i Unió Europea que pressionin el Govern del Marroc per l’alliberament del Hirak Rif.

L’Assemblea, en col·laboració amb el CIEMEN, va organitzar un acte amb la comunitat rifenya i amazic a mitjan any passat on denunciava aquesta realitat. També ha mantingut reunions periòdiques amb representants, i ha participat en diverses manifestacions en suport dels presoners del moviment Hirak.

Consulteu aquí la web de la campanya.

L’Assemblea uneix a dignataris de pobles i nacions sense estat de tot el món en un acte sobre autodeterminació i independència a Barcelona

L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) està celebrant per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, fent l’Assemblea d’amfitriona. L’independentisme català ha aprofitat aquesta trobada per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.

Aprofitant la presència dels membres d’aquesta organització internacional a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una taula rodona sobre autodeterminació i independència a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, amb una audiència de més d’un centenar de persones, que ha comptat amb l’expertesa de membres de l’UNPO i dignataris de tot el món. L’acte ha comptat amb la presència d’assistents com Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Ramos, vicerector d’economia de la UAB, Jordi Garell, director del CIEMEN i Agustí Colomines, Càtedra UB Josep Termes, entre d’altres.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha donat la benvinguda i ha agraït la participació als ponents i als espectadors, i ha expressat que “Les minories s’han de mantenir unides i mostrar solidaritat entre elles. Cada nació té les seves particularitats, però els problemes en joc són els mateixos. És una qüestió de democràcia, drets humans, justícia i llibertat.”

Els ponents de l’acte han estat el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa; l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail; la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood; i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.

Adan, presidenta de l’UNPO, ha expressat el seu agraïment per la invitació i ha reblat “Un país només pot néixer una vegada. El meu país va ser el 12è estat independent africà, però els actuals 42 països africans, molts dels quals encara estaven sota domini colonial quan vam esdevenir independents, ara no ens reconeixen […] Somàlia, que ha estat la causa de la nostra destrucció, ha rebut l’autoritat per representar-nos. Ens preguntem a quin altre lloc del món s’ha donat a l’agressor l’autoritat per representar la seva víctima.”

L’acte ha comptat amb la moderació de Josep Alay, doctor en Ciències, Física i Història Contemporània i director de gabinet de l’oficina del president Carles Puigdemont. A més, durant l’acte, el president del Catalonia Global Institute, Abel Riu, i Daniel Roldan, editor en cap del Catalonia Global Institute, han presentat el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.

Si no heu pogut assistir a l’acte, podeu recuperar-ne el directe en aquest enllaç.

L’UNPO continuarà amb la seva Assemblea General Ordinària fins al diumenge 23, en què els membres participaran de la diada de Sant Jordi i s’organitzarà una recepció a la parada de l’Assemblea a les 13 h amb la presidenta Dolors Feliu.

L’UNPO i l’Assemblea

L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol envers el moviment independentista. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt exitoses els darrers anys, com per exemple la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va provocar la comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.

L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de 40 membres s’hi troben nacions com els Tàtars de Crimea, Biafra, o la Kabília, entre altres.

8M: La nostra força, la nostra independència!

Aquest 8 de març sortim al carrer per reivindicar el feminisme i denunciar un sexisme atàvic que es perpetua en diferents formes.

Des de l’independentisme reivindiquem la llibertat de les decisions col·lectives, però també les individuals, lligades a la dignitat de la persona i l’erradicació d’una discriminació de gènere que perdura en el temps i que s’estén a tots els àmbits personals i socials.

El feminisme és la lluita pel respecte i la igualtat, s’oposa a la dominació de tota mena, i és la premissa necessària per aconseguir una societat realment justa, democràtica, lliure i plural. Les guerres com la que s’està vivint a Ucraïna o la situació de les dones a l’Iran ens mostren una espiral de violència que ha d’acabar.

Les reivindicacions del 8M són totes, també i molt especialment les de cada dia. La lluita és constant per eliminar estereotips, la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, i construir un canvi de paradigma de plena i efectiva igualtat d’oportunitats sense discriminacions per raó de gènere.

Malgrat els avenços aconseguits en les últimes dècades, el 95% de les persones que redueixen la seva jornada de treball per tenir cura d’un tercer són dones; la bretxa salarial entre homes i dones al nostre país se situa en el 19,7%; també les diferències en pensions, atur i les dobles i triples jornades de treball. Mostren la precarietat i la pobresa feminitzada. I no oblidem que l’any 2022 van ser assassinades 12 dones a mans de les seves parelles o exparelles i van créixer les denúncies per violència de gènere i per agressió sexual enmig del greu gir legislatiu exculpatori i la deshumanització del sistema judicial. En l’àmbit polític la dona continua menystinguda.

Entre les metes de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides es preveu assolir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes, i la reducció de desigualtats, instant a garantir la igualtat d’oportunitats promovent legislacions, polítiques i mesures adequades per aconseguir-ho.

Aquest també és l’objectiu que anima a l’independentisme a poder prendre les necessàries decisions en aquest àmbit. Recordem que el Tribunal Constitucional ja ha declarat expressament que el Parlament de Catalunya no pot legislar sobre prevenció d’assetjament sexual a les empreses, ni sobre plans d’igualtat, ni sobre la presència de dones i homes a la negociació col·lectiva, ni sobre la incorporació de la perspectiva de gènere als expedients de regulació d’ocupació, tampoc als de prevenció de riscos laborals.

La lluita per la nostra llibertat com a persones no està desvinculada de la nostra lluita col·lectiva, volem aconseguir una societat sense invisibilitzacions de les dones i menysteniment de les tasques de cura, i on els valors del respecte a les decisions individuals i la participació en les polítiques públiques ens porti a la igualtat efectiva, aquesta és la veritable capacitat de transformació social que té el feminisme.

Aquest 8 de març, celebrem que les dones som aquí.

Ni guerra que ens destrueixi, ni pau que ens oprimeixi.

República feminista catalana!

Comunicat sobre el pacte pressupostari Govern d’ERC amb PSC

Aquest matí s’han publicat els nous pressupostos de la Generalitat, pactats pel govern d’ERC i el PSC. Amb aquest pacte, hem constatat que el Govern de la Generalitat prioritza l’aliança amb l’esquerra espanyola del 155 abans que un acord per fer la independència.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana, trobem indignant aquesta situació. Lamentem que no s’hagi aprofitat la majoria del 52% independentista assolida a les eleccions del 14 de febrer de 2021 i denunciem que s’hagi fet aquest pas.

L’autoanomenada taula de diàleg no ha aconseguit ni amnistia ni autodeterminació. Però ha petrificat l’espoli fiscal i la continuació de la repressió a través del nou delicte de desordres públics agreujats.

Aquest pacte suposa una claudicació  del Govern, que mostra una imatge de feblesa i desorientació en clau nacional i internacional.

També suposa un acord amb aquells que aplaudeixen la repressió, persegueixen els exiliats, petrifiquen l’espoli fiscal i la negació de l’autodeterminació. No implica la solució del conflicte polític i, es miri com es miri, és un pas contrari al que l’independentisme hauria d’estar fent.

Per això des de l’Assemblea ens comprometem a:

  • Denunciar els acords autonomistes amb qualsevol partit del 155 i que no signifiquin la resolució del conflicte polític.
  • Continuar treballant per fer efectiva la declaració d’independència a través de la mobilització, la construcció de noves eines polítiques i socials i d’un acord amb el moviment civil per la independència.

El TJUE obre la porta a que les autoritats judicials puguin denegar euroordres si la protecció de drets d’un grup específic, com l’independentisme, és deficient

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que les ordres de detenció europees només es poden rebutjar quan hi ha proves d’un fracàs sistèmic del sistema judicial o si hi pot haver abusos dels drets d’un “grup identificable de persones”, i les ordres de detenció només es poden repetir si són proporcionals.

Segons la resolució del TJUE en resposta a les preguntes preliminars del jutge espanyol Pablo Llarena, Bèlgica va vulnerar el principi de confiança mútua en la justícia espanyola quan va rebutjar l’euroordre de detenció del jutge Pablo Llarena contra l’exconseller de Cultura Catalana a l’exili, Lluís Puig.

La sentència se centra principalment en la protecció dels drets fonamentals però afegeix alguns matisos positius per a la defensa dels exiliats catalans, ja que obre la porta a la possibilitat que es demostri que la ciutadania de Catalunya és un grup identificable de persones que s’enfronten a deficiències del sistema judicial que afecten la protecció dels seus drets. També és important destacar la menció de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que no és vinculant però aporta més arguments a la defensa per demostrar el seu punt.

Les ordres de detenció europees són acceptables, però la persecució il·legítima, no. El tribunal de Luxemburg permetrà que es repeteixin les ordres de detenció contra els exiliats sempre que siguin “proporcionades”, una noció que estarà oberta a la interpretació dels jutges europeus. La sentència de juliol de 2022 de l’advocat general del TJUE De la Tour, afirmava que Bèlgica va fer malament en rebutjar l’euroordre espanyola, al·legant que no s’havia constatat un fracàs sistèmic del sistema judicial espanyol i, per tant, Bèlgica no podia rebutjar la garantia per un risc individual de violacions dels drets fonamentals.

Tanmateix, la resolució d’avui dona esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d’oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure el seus drets vulnerats com a grup específic i fàcilment identificable.

L’independentisme català encara és víctima de persecució política, i per això Bèlgica va rebutjar en primer lloc l’ordre d’extradició de Lluís Puig. Hi ha 4.200 víctimes catalanes de la repressió pels fets relacionats amb el referèndum d’independència del 2017 i les manifestacions posteriors, i les autoritats espanyoles van espiar massivament activistes i representants catalans, en el que es coneix com el Catalangate.

És massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans, i aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre’s, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d’euroordres contra ells.

El 19G, ni França ni Espanya: independència i Països Catalans

Davant la cimera que es durà a terme a Barcelona entre l’Estat francès i l’Estat espanyol aquest dijous, 19 de gener de 2023, fem una crida al poble català perquè es manifesti i digui a l’Estat francès i a l’Estat espanyol de manera clara i contundent que:

1) El Primer d’Octubre Catalunya  es va autodeterminar i, amb una majoria del 91% de vots afirmatius,  va decidir esdevenir un estat independent. 

L’Estat francès i l’Estat espanyol han signat i s’han adherit al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (adoptat per l’Assemblea de Nacions Unides mitjançant la Resolució del 16 de desembre de 1966). Aquest pacte estableix, a l’article 1, “la lliure determinació dels pobles”. 

Catalunya farà efectiva la independència de l’Estat català en aplicació del referèndum del Primer d’Octubre i d’acord amb l’article 1 de  l’esmentat Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Els estats francès i espanyol hauran de respectar, si volen ser democràtics, l’autodeterminació exercida i les decisions que en el futur s’adoptin en aplicació del mandat del Primer d’Octubre.  

2) En el Tractat del Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, el regne francès i l’hispànic es van repartir Catalunya i van vincular el Rosselló i part de la Cerdanya a l’Estat francès. Aquest tractat és Il·legal. Ho era llavors i ho continua sent ara. El tractat no va ser mai sotmès a l’obligatòria deliberació de les institucions catalanes i ha de ser anul·lat pel Parlament de Catalunya.  

3) Denunciem la repressió i la persecució política, judicial i policial de la llengua catalana a tota la comunitat lingüística nacional, des de fa més de tres segles i fins a l’actualitat, i denunciem especialment l’assetjament a què es troba sotmès l’ensenyament en català, pels estats francès i espanyol, en el territori propi. 

En aquest sentit, dia rere dia l’escola en català és perseguida pel govern i els tribunals de justícia espanyols, que, a cop de sentència injusta i no democràtica, imposen l’obligatorietat d’almenys un 25% de castellà a les aules catalanes, sense cap criteri pedagògic.

Igualment, exigim que l’Estat francès faci oficial el català a la Catalunya Nord i el respecti com a llengua pròpia, si és que vol ser coherent amb els valors de la República i dels drets humans que diu defensar. 

També demanem a l’Estat francès que deixi d’intentar obstaculitzar l’ús del català als ajuntaments nord-catalans i reobri el pas del coll de  Banyuls, tot deixant de vulnerar la llibertat de circulació dels ciutadans catalans i europeus. 

Cridem a la participació i a portar armilles grogues com a símbol de lluita


L’Assemblea fa una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig a la cimera. També anima tothom a portar armilles grogues, un símbol de lluita amb què la població francesa ha aconseguit victòries. Igualment, es convida els assistents a portar estris que facin soroll estrident, per tal de fer sentir la nostra veu per damunt de qualsevol blindatge policial.

A tothom qui no pugui assistir a la convocatòria, animem a treure l’estelada al balcó. Cal tornar a engalanar edificis i carrers de lluita i recordar que aquí no ha acabat res.

Atentament,

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Les Nacions Unides denuncien vulneracions de drets en el Catalangate i exigeixen explicacions a l’Estat espanyol

Una resolució de les Nacions Unides en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril reconeix les vulneracions de drets fonamentalscontra els catalans en l’espionatge massiu amb Pegasus i Candiru contra activistes, representants polítics, periodistes i advocats catalans propers al moviment independentista català i expressa preocupació pel fet que l’ús indiscriminat d’eines d’espionatge per part de l’Estat espanyol pugui contribuir a l’autocensura dins la societat civil catalana, i així minvar el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional CatalanaDolors Feliu, ha destacat la importància d’aquest posicionament que “reconeix que la repressió de l’Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català, com ja hem anat denunciant anteriorment”.

La resolució està signada pel Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que enumeren tot el llistat de víctimes que han denunciat els seus casos, fent-se ressò de les sis víctimes de l’Assemblea, els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, els ex-membres del Secretariat Nacional Sònia Urpí i Arià Bayé, i els activistes de base Jordi Domingo Ceperuelo i Jordi Baylina(expert en blockchain) destacant-ne la seva pertinença a la societat civil, i recorden que les minories nacionals tenen dret a afirmar i promoure la seva identitat, en base als tractats internacionals ratificats també per l’Estat espanyol.

La resolució és conseqüència d’una denúncia que l’Assemblea Nacional Catalana va dirigir a les Nacions Unidesel passat mes d’abril. Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada en què els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que “malgrat la resposta innòcua del Govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets.”

Aqui podreu trobar la denúncia de l’Assemblea Nacional Catalana a Nacions Unides (versió original en anglès), la resolució de la ONU i a la resposta de l’Estat espanyol.

L’Assemblea denuncia davant de l’ONU la repressió de l’Estat espanyol i la doble vara de mesurar de la UE

L’Assemblea Catalana ha participat en la 15a sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre les minories, que té lloc els dies 1 i 2 de desembre a Ginebra. Aquestes dates coincideixen amb el 30è aniversari de la Declaració de l’ONU sobre els drets de les minories. L’organització ha demanat a les autoritats de l’ONU que estableixin converses amb la Unió Europea sobre la vulneració dels drets de les minories als estats membres.

La secretària nacional de l’Assemblea Imma Cabotí, ha representat l’entitat a la sessió, on ha denunciat que els defensors dels drets humans de les minories s’enfronten a atacs i repressió. Fins i tot en les anomenades “democràcies plenes”, s’hi reprimeixen les minories i ha citat l’Estat espanyol, que actua impunement contra l’independentisme català. Aquesta repressió indiscutible està animant altres estats com Turquia, la Xina i Rússia, que “utilitzen l’Estat espanyol com a exemple per aixafar impunement les seves minories i la seva dissidència política“.

La violència desproporcionada de les autoritats espanyoles durant l’1-O ha establert un precedent perillós i ha creat un efecte exemplificador i limitador per als defensors dels drets humans a tot el món. Segons un informe publicat recentment per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català ha tingut una gran influència i impacte en altres governs, amb la qual justifiquen reprimir i silenciar activistes de nacions sense estat d’arreu del món.

Diverses organitzacions internacionals com l’ONU i el Consell d’Europa, i  una ONG com Amnistia Internacional, han denunciat repetidament les vulneracions dels drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles. Tanmateix, l’Estat espanyol ha persuadit la Unió Europea perquè les tracti com un afer purament intern. Això posa en perill la credibilitat de la UE, ja que fer conferències sobre els drets de les minories a l’estranger, mentre s’accepten aquestes violacions dins d’un estat membre, és altament contradictori.

L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans en el marc de les seves accions per defensar-los internacionalment i per denunciar vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

Les entitats ja es poden adherir al manifest de l’Assemblea per a la manifestació del 6D

L’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un manifest de cara a la manifestació del 6 de desembre a Barcelona. L’objectiu del manifest és fer una crida a les entitats de la societat civil, siguin o no independentistes, perquè donin suport a la mobilització en contra del nou delicte que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.

Per lluitar contra la imposició d’aquest nou delicte cal la màxima mobilització al carrer i l’Assemblea crida a totes aquelles persones que estan en contra de la repressió de l’Estat espanyol. Cal fer evident la protesta de la ciutadania als partits polítics contra els pactes que empitjorin l’exercici dels nostres drets.

Recordem que persones participants en una manifestació organitzada podrien ser acusades del delicte de desordres públics agreujats i condemnades a un mínim de 3 anys de presó, que no es podria evitar per superar els dos anys de condemna. Un exemple en seria la protesta com “Aturem el Parlament”, que Manuel Marchena va interpretar d’”intimidatòria” de forma subjectiva.

Aquells treballadors i càrrecs públics que donessin suport a mobilitzacions podrien enfrontar-se a inhabilitacions d’entre tres i cinc anys per a treballadors i entre sis i vuit anys per a càrrecs públics.S’enfrontarien a les mateixes penes si es considerés que han proposat o provocat una manifestació. Tot plegat vol generar un clima de por i excepcionalitat per limitar els drets fonamentals de la ciutadania.

Un altre objectiu d’aquest nou delicte també apunta a les grans derrotes de l’Estat espanyol a Europa i pretén aconseguir les extradicions dels membres electes exiliats, que han estat denegades una vegada i una altra.

Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins assolir la nostra llibertat. Signeu el manifest i veniu a la manifestació!

El dimarts 6 de desembre a les 12 h, ens trobem a Pla de Palau!

El Consell d’Europa declara que defensar la independència no és delicte

El Consell d’Europa ha publicat un document titulat “Freedom of political speech: an imperative for democracy” (Llibertat d’expressió política: un imperatiu per a la democràcia), en el qual destaca que la llibertat d’expressió és primordial per al debat polític i el funcionament de la democràcia.Per tant, qualsevol ingerència sobre aquest dret ha d’estar sotmesa a l’escrutini dels tribunals, especialment aquells que defensen els drets fonamentals.

Aquesta decisió té el potencial d’ajudar la causa independentista catalana, ja que el document reitera que aquesta condició s’ha d’observar quan no hi ha violència, com és el cas dels presos polítics catalans.La immunitat parlamentària té com a objectiu protegir el dret dels representants polítics a la llibertat d’expressió, especialment aquells que es troben a l’oposició. Per això aquest dret és tan important per al correcte funcionament dels sistemes democràtics.

El document esmenta específicament que qualsevol persona, i especialment els polítics electes, poden fer propostes per defensar canvis constitucionals, inclosa la independència total d’un territori. També recorda que, segons l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, qualsevol polític detingut per fer declaracions en exercici del seu mandat polític pot ser considerat pres polític i hauria de ser alliberat.

Aquesta és una referència evident a l’informe Cilevics, amb el qual l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va demanar a l’Estat espanyol l’alliberament dels presos polítics catalans.Aquest document també esmenta altres institucions com el Tribunal Europeu de Drets Humans i la Comissió de Venècia, que s’alineen amb la de l’Assemblea Parlamentària.

Aquest és un pas més per a les institucions europees per despenalitzar la dissidència política, amb l’independentisme català com un, si no l’exemple més gran, de persecució política dins de la Unió Europea.

L’Estat espanyol ha vulnerat els drets de llibertat d’expressió de desenes de càrrecs públics de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, molts amb penes de presó com a conseqüència d’aquest exercici. Malgrat la seva posada en llibertat el 2021, els tribunals espanyols els prohibeixen encara tornar a ser representants i no se’ls ha presentat cap reparació per haver estat empresonats durant gairebé quatre anys.

L’Assemblea Nacional Catalana celebra aquesta decisió, que se suma a la dels tribunals d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Bèlgica de refusar l’extradició dels polítics catalans exiliats, i les institucions esmentades anteriorment, que han fet prevaldre la justícia i la democràcia com mai ho faria l’Estat espanyol.

L’Assemblea continuarà defensant el dret a l’autodeterminació del poble català i denunciant les vulneracions espanyoles dels drets humans fins que la Unió Europea deixi de considerar aquest conflicte com un afer intern espanyol sinó com una amenaça per al correcte funcionament de les institucions democràtiques de la UE.

L’Assemblea presenta el recorregut de la Diada

Aquest dimarts al matí, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat el recorregut de la Diada de l’11 de setembre d’enguany, que tornarà a estar centralitzada a Barcelona i serà en moviment. La presentació s’ha dut a terme al Fossar de les Moreres, una localització que reforça la idea de la lluita sense rendició, d’acord amb el lema d’aquesta Diada: “Tornem-hi per Vèncer: Independència”. L’acte ha comptat amb la presència de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, la coordinadora de mobilització de l’entitat, Esther Güell, Montse Ortiz d’Òmnium Cultural i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

La manifestació anirà des de l’avinguda del Paral·lel, passant pel Moll de la Fustai el Passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, per acabar davant de l’Estació de França, on estarà localitzat l’escenari. En aquesta ocasió, el punt d’acreditacions estarà situat al davant de l’entrada al Museu Marítim, a tocar de la rotonda del monument a Colom.

La coordinadora de mobilització de l’Assemblea, Esther Güell, ha estat l’encarregada de presentar el recorregut. Serà una manifestació en moviment, sòbria, sense performances. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha destacat que El missatge d’aquest any és que tirarem endavant la independència. Si no la fan els partits, la farem nosaltres! Aquesta Diada serà la que encetarà un nou embat.” Podeu recuperar la presentació en aquest enllaç.

L’entitat també ha presentat el web de la Diada, on es pot consultar el recorregut i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i unir-se al manifestd’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència; a més de poder visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.

Montse Ortiz, d’Òmnium Cultural, ha declarat que “Hem de fer una nova demostració de la força i la capacitat de mobilització de la societat civil de Catalunya., i que L’únic camí per exercir l’autodeterminació és exercint tots els drets fonamentals que hem guanyat.” Per part seva, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha insistit que L’Estat espanyol té molt clar on ens pot fer mal: amb la desmobilització i amb la divisió. Per això ara més que mai hem de fer l’esforç d’omplir els carrers de Barcelona.

L’entitat recorda que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni hi creu, per haver abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Per això reclama que la força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país.

Pel que fa a l’1-O d’enguany, l’entitat ha fet una crida a les Assemblees Territorials perquè recullin urnes del referèndum per fer actes simbòlics a cada localitat del país, que culminarà amb un acte central a Barcelona, sobre el qual s’informarà més endavant.