L’Assemblea emplaça el Govern a preparar-se per la ruptura

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la valoració dels primers 100 dies de govern. Aquest informe, que es farà trimestralment, s’ha realitzat comparant el Pla de Govern i les accions realitzades amb el decàleg de l’Assemblea.

Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén democratitzar l’accés a la informació i augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a la tasca que realitzen els electes. En definitiva, es vol ajudar a la ciutadania a prendre decisions informades, abans i després de les eleccions.

Per tal d’elaborar aquest informe s’ha tingut en compte en quin punt es troben les propostes que recull el decàleg de l’Assemblea: no previst, parcialment previst, previst, execució parcial i executat.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “els principis que no s’inclouen de forma majoritària al Pla de Govern són els encarats a la ruptura amb l’Estat espanyol: respecte per la voluntat dels electors, sobirania i no cooperació institucional i construcció de la Institució pròpia”.

“En alguns àmbits sectorials que són necessaris per preparar el país per la ruptura, sí que es poden veure certes tendències que s’inclinarien en aquest sentit“. Aquestes avaluacions “tenen un caràcter propositiu”, ha afegit la presidenta de l’Assemblea.

Paluzie ha conclòs que “aquests dos anys no seran perduts si realment es prepara el país per poder afrontar una futura ruptura amb l’Estat. La nostra proposta d’accions concretes és en positiu. Podem preparar-nos des de les institucions per a la independència“.

Per la seva banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Arnau Padró, i el secretari nacional Jordi Domingo, han estat els encarregats de desgranar els diferents punts del decàleg tot analitzant el Pla de Govern i l’acció realitzada fins aquest moment.

En aquest enllaç es poden consultar totes les valoracions dels diferents punts del decàleg.

14 d’octubre, l’Assemblea avalua els 100 primers dies del govern de la Generalitat

L’Assemblea presentarà demà l’avaluació dels primers 100 dies de govern. Aquest informe s’ha fet comparant el Pla de Govern i les seves primeres accions amb el decàleg de l’entitat.

Podràs seguir la roda de premsa en directe a les 11.30 h pel canal de YouTube de l’entitat.

Manifest “Desconnectem-nos”

L’Assemblea ha promogut un manifest unitari de suport a l’apagada convocada per demà a les 22 h. En aquest document s’hi han afegit més de vint-i-cinc entitats i organitzacions de la societat civil.

Convocarem a l’apagada elèctrica del proper divendres 8 de 22h a 22:30h.

Desconnectem-nos

Davant la contínua pujada del cost de l’energia elèctrica imposada per les grans companyies elèctriques i els estralls socials que estan generant, els sotasignats volem exposar:

  1. Assenyalem, com a responsables directes de la pujada de preus de la llum, les grans indústries i empreses del sector energètic. Empreses energètiques que formen part d’una estructura al servei de les elits extractives espanyoles que sustenten i s’enriqueixen de l’Estat, al voltant del grup inversor IBEX-35. Alhora, exposem el paper de còmplice necessari que juga Foment del Treball en aquesta pujada de preus. Assenyalem també el govern del PSOE-Podemos com a responsable polític, que permet el patiment de la població davant l’abús de les elèctriques i en denunciem també la inoperància del govern de l’Estat davant d’aquesta situació d’injustícia social.
  2. Ens solidaritzem amb les classes treballadores i populars catalanes, amb la gent treballadora del nostre país. Els homes i dones d’aquest país, hauran de destinar una part encara més elevada de la seva massa salarial a fer front al pagament dels subministraments bàsics. La pobresa energètica també desgasta la gent, la societat. La pobresa energètica ha provocat en la història recent del nostre país diverses víctimes mortals.
  3. Alertem del risc que representa aquesta tarifada de l’Estat pel teixit econòmic i empresarial dels Països Catalans. Una tarifada que fa perdre competitivitat a les nostres petites i mitjanes empreses i autònoms, que pot posar en risc la recuperació econòmica després del sotrac de la pandèmia de la Covid-19, així com escombrar centenars de llocs de treball.
  4. Necessitem avançar cap a la sobirania energètica mitjançant un pla -acordat amb el territori- per dur a terme la transició energètica, accelerant la posada en marxa de l’energètica pública i verda de Catalunya, així com la regulació definitiva del sector privat. Cal parlar doncs en termes de sobirania i independència energètica.
  5. Davant de tot plegat, convidem a la mobilització social i a la protesta focalitzada en contra aquests grans tenidors que juguen amb les nostres vides. Instem la societat catalana a autoorganitzar-se territorialment i de manera transversal, per fer un front comú social per aturar aquesta nova agressió de l’Estat i els seus tentacles de poder.

Signants:

  • Assemblea Nacional Catalana
  • Òmnium Cultural
  • Intersindical-CSC
  • Associació de Municipis per la Independència
  • Fundació Dr.Trueta
  • Crida LGTBI
  • Élite taxi
  • Fundació Vincle
  • Escoltes Catalans
  • Plataforma per la Llengua
  • Anem per Feina
  • Unió de Pagesos
  • Xarxa de Renovables de Catalunya
  • Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
  • Cercle Català de Negocis
  • Súmate
  • Associació d’Estudiants Progressistes
  • Universitats pels Drets Civils
  • Plataforma 3 d’Octubre
  • Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
  • Acord d’Esquerres per la República Catalana
  • Sindicat de Llogateres de Catalunya
  • Municipalistes per la República
  • L’Eina
  • Ens de l’Associacionisme Català
  • Associació de Micropobles de Catalunya

L’Assemblea publica un llibre de propostes per reprendre la via unilateral

Els dies 7 i 8 de maig, l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el primer Congrés d’independències unilaterals, un esdeveniment internacional concebut amb l’objectiu d’estudiar i extreure aprenentatges dels processos d’independència dels països bàltics i d’Eslovènia aplicables al cas català, per donar un nou impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 inscrits van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert van comptar amb prop de 3.000 participants.

L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors, Dimitrij Rupel, i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, els diferents tallers que es van organitzar van comptar amb la participació de figures com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat, Jordi Galí i Daniel Soler.

Els temes i casos que es van exposar durant el marc del Congrés han estat ara recollits en un document de propostes en format de llibre blanc, en els àmbits de l’economia, les relacions internacionals, la defensa, la desobediència civil i els processos constituents. El contingut se sintetitza en 14 conclusions i recomanacions finals que inclouen aspectes com:

  • La importància de defensar de facto allò que s’ha declarat de jure per part de les institucions.
  • Un procés d’independència té cos­tos, tant individuals com col·lectius.
  • La importància d’aprofitar els moments de debilitat de l’adversari i les seves fe­bleses, per distingir i aprofitar les fines­tres d’oportunitat que es puguin obrir.

Al document també es destaca el paper que ha de jugar la societat civil organitzada per potenciar les estratègies i tàctiques de defensa civil, i els instruments de control popu­lar del territori, especialment pel que fa a infraestructures estratègiques i edificis que representin la sobirania popular. També es destaca la necessitat d’impulsar l’anàlisi i el debat acadèmics de polítiques de defensa i se­guretat en clau nacional.

Per últim, en aquest llibre blanc es posa en relleu com a element fonamental el fet que quan els lideratges polítics i insti­tucionals fallen, la societat civil ha d’estar preparada per prendre la iniciativa i man­tenir la tensió als carrers, així com el fet que la repressió de l’Estat contra el moviment independentista pot i ha de ser utilitzada en favor del moviment, en àmbit nacional i internacional, per afegir més legitimitat a les demandes democràtiques d’autodeterminació i impulsar un increment de la mobilització popular.

Amb la publicació d’aquest document, l’Assemblea reforça el seu argumentari per incidir públicament en relació a la necessitat de preparar i avançar cap a la ruptura amb l’Estat en base a la via dels fets, amb mesures concretes en els fronts institucional, popular i exterior, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.

President, faci la independència!

Llegeix el discurs que va fer la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie aquest 11 de Setembre:

Bon vespre!

Abans m’he girat un moment i és perquè m’estaven dient que encara hi ha gent a Via Laietana.

Gràcies a tots els que heu tornat a omplir els carrers! Hem tornat a desbordar Barcelona. Vaig dir 100.000 persones i ho hem multiplicat per quatre. Ho heu tornat a fer vosaltres, quan ningú hi creia.

Gràcies, gràcies als companys d’Òmnium, de l’AMI, del Consell per la República, de la Intersindical, de la Cambra de Comerç, i de totes les entitats que heu encapçalat aquesta manifestació en nom de la societat civil i ens heu ajudat a omplir els carrers!

Gràcies a totes les delegacions internacionals que un cop més heu volgut estar presents a la nostra Diada Nacional!

Representants d’Euskal Herria, Còrsega, Sardenya, Galícia, Castella, Canàries, el Kurdistan, la Cabília, Estònia, Flandes, Bielorússia, Armènia i el Rif, gràcies!

Gràcies als rectors i vicerectors de 6 universitats públiques catalanes, que enguany ens heu volgut acompanyar.

Gràcies, gràcies, gràcies, com sempre a les territorials de l’Assemblea que us deixeu la pell cada 11 de Setembre i cada dia de l’any per la independència del nostre país!

Gràcies, gràcies, gràcies, a tots els voluntaris i tècnics de l’Assemblea que ara mateix no ens podeu ni escoltar perquè esteu treballant perquè tot surti perfecte!

En aquesta Diada, per primera vegada en quatre anys, tornen a ser-hi nou persones molt especials, els nou presos i preses polítics tornen a ser amb nosaltres al carrer!

Per això, és una alegria enorme poder compartir el discurs amb el president d’Òmnium, l’estimat Jordi Cuixart! Que com ja m’imaginava m’ho ha posat molt difícil per parlar després d’ell.

Estimats Carme i Jordi, que heu estat tants anys aquí dalt, fent aquest discurs de l’Onze en nom de l’Assemblea; Dolors, Oriol, Jordi, Quim, Josep, Raül, us volíem a casa i sou a casa. Ens omple de joia que avui sigueu aquí. Però us volíem lliures i volíem la llibertat completa del nostre poble i no la tenim encara.

A més, avui no hi som tots, falten els exiliats: Carles, Marta, Lluís, Clara, que sempre ets tan dura amb nosaltres però que ens fas pensar, Toni, Anna, Valtònyc, també per vosaltres continuarem lluitant per la independència del nostre país, perquè pugueu tornar a casa.

No només això sinó que l’amenaça de presó pesa sobre moltes, moltes persones que s’han manifestat per tots vosaltres i per la independència. Avui molts d’ells són aquí, com també represaliats del franquisme, de la transició i del 92. De fet, cada generació de catalans ha tingut els seus represaliats. En la nostra causa, només la Independència és Llibertat!

Per tota la gent que lluita cada dia, i per tota la gent que està patint i ha patit les conseqüències de la repressió estem disposats a lluitar, avui i cada dia fins que, ens en sortim i guanyem la independència!

Mireu, la independència és una qüestió de drets i de fets.

El drets els tenim tots:

Tenim el dret d’autodeterminacióperquè som un poble, som una nació històrica, i tots els pobles segons l’article primer del Pacte de Drets Civils i Polítics de Nacions Unides tenen el dret d’autodeterminar-se lliurement.

Però aquesta vella nació ha estat una nació integradora, ha acollit onades de gent vinguda d’arreu, primer els occitans, com el meu rebesavi, el d’aquest cognom que ningú sap com pronunciar; després la gent vinguda dels pobles de la península, com el meu avi castellà i la meva àvia asturiana, i ara gent de tots els continents.

Tenim el dret a disposar de les eines per integrar tots els nouvinguts, per fer del català, la llengua que ens singularitza, també la llengua comuna de tots els ciutadans de Catalunya. Llengua d’inclusió i no d’exclusió, per construir un Nosaltres, que és aquesta nació cívica, la que tan bé va descriure Pau Casals en el seu discurs a les Nacions Unides.

Però, a més a més, tenim el dret d’autodeterminació perquè també tenim les majories democràtiques des del 2012 de manera sistemàtica al Parlament de Catalunya de més del 60% per l’autodeterminació; i de més del 50% per la independència, tant en el referèndum de l’1 d’octubre com ara amb el 52% del vot independentista a les darreres eleccions.

Per tant, pel principi democràtic també tenim el dret d’autodeterminació!

I en tercer lloc, tenim el dret d’autodeterminació per la vulneració sistemàtica de drets fonamentals que fa l’Estat espanyol per reprimir-lo. Criminalitzant el dret d’autodeterminació com ho fa, ens els reforça!

Empresonant manifestants, punxant telèfons sense permís judicial, posant multes per parlar de l’autodeterminació al món, condemnant cantants, inhabilitant alcaldes ens fa patir, però ens ajuda. Ens legitima més i més, internament i externa.

Tenim els drets. Però el dret d’autodeterminació i la independència ens els hem de guanyar amb els fets!

El dret d’autodeterminació no es demana ni es pidola a l’Estat opressor, s’exerceix!

S’exerceix, com el vam exercir en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, on vam guanyar l’Estat!

La victòria d’un poble unit que no va permetre a les forces d’ocupació controlar el territori i on es va votar pràcticament a tot arreu i es va guanyar!

Aquell dia vam exercir fets, aquell dia és un fet, és el fet més important, sí, és el fet més important que ha passat en aquest país en els darrers tres-cents anys, Sr. Illa, l’acte de sobirania més gran que hem fet!

La independència del nostre poble és un dret, però només la guanyarem amb fets.

  • Quan cadascú de nosaltres decideixi on consumeix i per què.
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és treballador, a quin sindicat s’afilia: als que no han volgut venir ni a les manifestacions que vam fer per la sentència amb el simple lema de “llibertat”, o als que han convocat vagues generals quan les hem necessitat?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi, si és autònom o empresari, a quina associació d’empresaris o patronal reforça. A Foment, que ha denunciat l’Assemblea i la Intersindical i vol que ens cruixin a multes? O a Anem per Feina, que aquesta tardor tornarà a fer fires de Consum Estratègic arreu del país?
  • Quan cadascú de nosaltres decideixi a quina finestreta paga els impostos: a la de l’Estat que ens espolia 18.000 milions cada any, o la del govern que volem que esdevingui República?

La independència la guanyarem amb la lluita constant i persistent de la gent per desgastar l’Estat a Catalunya. Però només amb la gent no n’hi ha prou: ens cal el lideratge institucional i polític.

Al govern li exigim fets!

El primer de tot, que deixi de mirar l’Estat esperant concessions que no vindran mai, perquè l’Estat espanyol interpreta les demandes com un símptoma de feblesa, i ho aprofita per humiliar-nos i si pot aixafar-nos.

Que torni a tenir un projecte propi, centrat en l’autodeterminació, en acabar el que vam començar l’1 d’octubre. Ara tenim un Parlament amb el 52% del vot directe independentista. No el podeu desaprofitar. Heu d’aplicar el mandat sorgit de les urnes. Heu de fer allò per què us vam votar: la independència!

Fa uns anys l’estimada Carme va dir: president, posi les urnes! Avui nosaltres li diem: president, faci la independència!

Ens tindrà al seu costat pel que faci falta, no en tingui cap dubte. Quan el moviment independentista ha avançat ha estat quan la societat civil i les institucions i partits han tingut un projecte polític comú. Quan hem estat més forts ha estat quan hem caminat junts. I tal com diria en Jordi, estem convençuts que “ho tornarem a fer” i aquest cop ho farem millor.

A l’Assemblea som tossuts i estem convençuts que la unitat estratègica independentista és possible. Prou retrets, prou desconfiança. Posem-nos a treballar des d’ara mateix!

Avui al Govern de la Generalitat també li demanem que aprofiti tots els marges que té per avançar en sobiranies: com per exemple en l’àmbit econòmic, fiscal i energètic. Ens hem de preparar per la ruptura!

I li exigim que deixi de criminalitzar els manifestants, d’exercir d’acusació particular en tants casos sense proves.

En definitiva, que treballi sense descans per fer la independència.

  • Voleu un aeroport hub? Feu la independència.
  • Voleu seus de multinacionals? Feu la independència.
  • Voleu polítiques socials? Feu la independència que tindreu els recursos i les competències per fer-les.
  • Voleu igualtat, llibertat i oportunitats per tothom? Feu la independència.

Govern, feu la independència i ens tindreu al costat!

Nosaltres hi anirem, hi anirem, hi anirem, persistirem, persistirem, persistirem fins a guanyar!

Visca els Països Catalans!

Visca el poble català!

Visca Catalunya lliure!

El president Aragonès rep positivament les propostes que li trasllada l’Assemblea

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebut aquest dimarts una representació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau de la Generalitat. L’entitat independentista ha entregat al president de l’executiu el document “Proposta d’accions per incorporar a l’acció de Govern”, que recull una cinquantena d’accions concretes que el govern català hauria d’incloure en el seu pla d’acció per tal de preparar les institucions i el país per a la independència unilateral, una vegada constatada l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

En la trobada entre l’Assemblea i el president de la Generalitat, l’entitat presidida per Elisenda Paluzie, que ha qualificat la trobada com a “molt productiva”, ha volgut posar damunt la taula la necessitat de fer passos i accions determinades per enfortir i preparar el nou Govern de cara a l’embat amb l’Estat i la consecució de la independència.

Aquest és el sentit del document que ha entregat l’Assemblea al president Aragonès. El document consta d’una cinquantena de propostes concretes agrupades en 10 principis d’acció, compresos dins del Decàleg que l’Assemblea va fer públic al novembre passat. Aquestes accions s’emmarquen en grans àmbits que van des del principi de respecte per la voluntat dels electors fins al principi de justícia social, passant pel principi de sobirania econòmica, el de justícia lingüística o el de seguretat pública per a un estat democràtic, entre d’altres, com ara el principi d’acció internacional o el principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació.

Algunes de les propostes més destacades del document són “actualitzar el llibre blanc al nou escenari post Primer d’Octubre després de constatar que no és possible una transició nacional basada en l’acord amb Espanya”, “impulsar un projecte de llei de transitorietat jurídica i preparar la declaració d’independència, per tal de desplegar-los dins l’actual legislatura”, “elaborar un projecte de Llei d’anul·lació de totes les causes contra independentistes”, “aplicar la legislació anul·lada pel Tribunal Constitucional espanyol” en referència a les lleis socials tombades pel tribunal, “crear el banc públic de Catalunya”, “cercar finançament fora de l’Estat espanyol”, “desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya”, “garantir l’abastiment ininterromput d’energia elèctrica, gas i carburants quan es faci efectiva la declaració d’independència”, “refundar els mitjans de comunicació públics per tal que recuperin el seu esperit fundacional de foment de la llengua i la cultura catalanes” o “incorporar la revisió externa d’atestats al procediment per evitar muntatges policials”, entre moltes d’altres. El document complet es pot consultar aquí.

Per a l’Assemblea, la via per culminar la independència haurà de ser la unilateral, la “via dels fets”, ja que l’Estat ha demostrat de manera reiterada la seva negativa a negociar. D’aquesta manera, l’Assemblea defensa que el mandat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre és del tot vàlid i que el govern actual, sorgit de la majoria parlamentària de 74 escons i el 52% dels vots nítidament independentistes, no l’ha de perdre de vista.

La trobada s’emmarca en la roda de contactes del president Aragonès amb les principals entitats de la societat civil del país. Per part de l’Assemblea hi ha pres part la seva presidenta, Elisenda Paluzie; el vicepresident, David Fernàndez; el tresorer, Carles Xavier Gómez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina. L’entitat confia que el nou executiu accelerarà el procés d’independència quan es constati l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a trobar una sortida negociada a la voluntat expressada per la ciutadania catalana en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

Manifest de la Diada dels Països Catalans 2021

Aquest és el manifest que han fet conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada dels Països Catalans 2021

MANIFEST CONJUNT PER LA DIADA DELS PAÏSOS CATALANS

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels territoris de parla cata- lana, gràcies a la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar de manera incansable per as- solir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la li- quidació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incompletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per culminar el nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure agermanament de la resta de territoris.

Actualment, les nostres societats són, en molts aspectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les tradicions més arrelades, com la de les fogueres de Sant Joan, vincula- des a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la diversitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició popular mediterrània i europea, primer pagana, després cristianitzada, i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exigència de la llibertat més àmplia, l’apro- fundiment democràtic, la justícia social més inclusiva i l’esperit igualitari més acusat.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant les vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries; quan pensàvem que el tràn- sit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris germans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe

Aquest és l’Anuari 2020 de la Fundació Bofill “L’estat de l’educació a Catalunya. Balanç i propostes per impulsar les oportunitats educatives”

Aquest informe breu recull els principals resultats i conclusions de l’Anuari 2020: L’estat de l’educació a CatalunyaDirigida per César Coll i Bernat Albaigés, la publicació ofereix un diagnòstic exhaustiu de la realitat de l’educació a Catalunya i situa els principals desafiaments i opcions de millora que té per davant el nostre sistema educatiu. 

Descarrega’t el PDF

L’Assemblea denuncia el “lawfare” de l’Estat contra Catalunya en una conferència sobre drets humans de l’OSCE

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la conferència “Supplementary Human Dimension Meeting – Democratic Law-Making: Ensuring Participation” (Legislació democràtica: assegurant la participació) de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), els dies 26 i 27 d’abril, per denunciar els efectes de la judicialització de l’Estat espanyol pel que fa a l’activitat parlamentària a Catalunya i l’ús de la persecució judicial amb motius polítics (lawfare) contra representats elegits democràticament i activistes. Totes aquestes violacions dels drets humans estan destinades a mantenir la integritat territorial d’Espanya.

En aquest sentit, els secretaris nacionals de l’Assemblea Carles Fité, Erika Casajoana i Bàrbara Roviró han participat en les tres sessions de la conferència, on s’han tractat qüestions com ara la legislació oberta i inclusiva; els reptes, les oportunitats i les amenaces pel que fa a la participació pública, i l’esfera digital.

Fité ha denunciat l’increment de l’ús del lawfare per part de les autoritats espanyoles d’ençà del referèndum d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017: “Les autoritats espanyoles han llançat una onada de persecució política contra activistes de la societat civil i representants elegits democràticament”. I ha afegit: “El poder judicial espanyol ha intervingut l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana”.

Per la seva banda, Casajoana ha denunciat la repressió espanyola contra l’expresidenta de l’Assemblea i del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell: “Malgrat les crides de llibertat per part d’organitzacions internacionals com el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitrària i Amnistia Internacional, la Carme Forcadell va passar dos anys en presó preventiva i va ser condemnada a onze anys i sis mesos de presó el 2019 per haver permès un debat parlamentari sobre la independència”.

Finalment, Roviró ha exposat els casos de censura i persecució basats en l’esfera digital: “Des del 2017, les autoritats espanyoles limiten la capacitat de les organitzacions de la societat civil a Catalunya per desenvolupar les seves activitats, fent ús del lawfare i la persecució política, i reduint el dret a la llibertat d’expressió i participació pública”.

Els tres secretaris nacionals han denunciat l’obstrucció sistemàtica de les autoritats de l’Estat espanyol a l’activitat legislativa catalana, així com la persecució de membres de la mesa del Parlament, i han fet una crida a l’Estat demanant que respectés el dret a la participació política dels representants catalans i de la societat civil. De la mateixa manera, han convidat els experts de l’OSCE a visitar Catalunya i conèixer la situació de primera mà.

L’Assemblea participa regularment en les conferències sobre drets humans de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (com ara el setembre i el novembre del 2019 o el juny del 2020), amb l’objectiu de fer intervencions i presentar dossiers per denunciar les violacions de drets humans de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

Aquí teniu les versions escrites de les intervencions: Sessió 1Sessió 2Sessió 3.

Aquest és l’Anuari Mèdia.Cat 2020

Ha sortit l’edició 2020 de l’Anuari Media.Cat

L’Anuari Mèdia.cat és la publicació en paper de l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, que cada any treu a la llum temes que han estat silenciats als mitjans de comunicació durant l’any anterior i analitza els principals ‘sorolls’ informatius. Presenta un recull de reportatges en profunditat sobre temàtiques que no han estat portada de cap diari ni han obert cap informatiu i, alhora, aprofundeix de manera crítica en qüestions que massa sovint han marcat l’agenda, amb articles d’anàlisi a càrrec d’expertes, infografies i continguts especials.

La primera edició de l’Anuari Mèdia.cat es va publicar el 2011 i recollia els silencis mediàtics de 2010. El projecte pren com a model la iniciativa periodística nord-americana Project Censored, de la Universitat de Sonoma (San Francisco), que des de fa gairebé quaranta anys s’encarrega de fer un seguiment dels mitjans de comunicació dels EUA per detectar-ne els silencis i les omissions més importants.

És un projecte coeditat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i Pol·len edicions, amb el suport de la Fundació Catalunya. Compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Verkami, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Vic, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Ramon Llull.

Clicant aquí pots comprar-lo i fer possible noves edicions

Clicant aquí pots llegir-lo

Aquest és el llibre “Un rei cop a cop”, la biografia del rei Joan Carles que va intentar prohibir l’Estat espanyol

Ha mort el periodista Pepe Rei, un dels impulsors de la biografia no autoritzada del rei d’Espanya, Joan Carles I.

Un rei cop a cop va ser la primera obra d’investigació que posava en escac el regnat de Joan Carles, va estar perseguit per un fort marcatge policial i per evidents motius de seguretat va ser escrit sota pseudònim, Patricia Sverlo. La seva veritable autora va ser Rebeca Quintans i l’editor en cap de l’obra va ser Pepe Rei, qui va ser empresonat pel jutge Baltasar Garzón durant cinc mesos en tancar la seva editorial.

El llibre va molts intents de ser silenciat. Com ja vam fer el 23 de febrer de 2013, el posem novament en circulació perquè la feina d’investigació de l’equip que va treballar-hi i va arriscar la seva seguretat no quedi oblidat.

Aquí sota podeu descarregar-vos el llibre

<object class="wp-block-file__embed" data="https://ancvallesoccidental.files.wordpress.com/2021/03/un-rei-cop-a-cop.pdf&quot; type="application/pdf" style="width:100%;height:600px" aria-label="Embed of <strong>Un rei cop a copUn rei cop a copBaixa’l
Pepe Rei a la Via Catalana

Manifest del 8 de Març “Un futur millor”

Fa un any que estem en una emergència sanitària que ens ha capgirat la vida a una immensa majoria de la població. Moltes ens hem quedat a casa per no col·lapsar els serveis de salut, unes teletreballant i d’altres aturades. Moltes hem perdut la feina i no tenim dret a cap atur, altres estem subsistint amb ERTOs fins al maig. Moltes no hem parat perquè les nostres feines remunerades s’han considerat essencials per contenir la pandèmia o abastir la societat del que és indispensable. Moltes estem esgotades. Hem tornat a sostenir els treballs de cura, amb les criatures a casa, combinant teletreball, flexibilitzant la jornada laboral remunerada o reduint-la. No hem parat. El món del capital sí.

La COVID-19 ha aconseguit aturar el món i ha accelerat l’evidència que el sistema està caducat. Sembla que la natura, a través d’un minúscul virus, hagi donat una empenta a la humanitat: PAREU. I hem parat. Els governs, un any més tard, parlen de reconstrucció social i econòmica. Què hem de reconstruir? Res. No res. El treball remunerat ja no és garantia de poder “guanyar-te la vida”. I no hi ha treball remunerat per a tothom. Cal pensar com ho farem.

Ens cal un país nou que superi la crisi econòmica, social, climàtica, sanitària, política, però també la crisi de cures i les discriminacions i violències que patim les dones. Tenim el mateix dret a existir i viure en dignitat que la resta de la població. S’acosta el 8 de març, i per un dia tothom parlarà de les xifres

22,17 % de bretxa salarial, 15% més destrucció de llocs de treball de dones que dels homes, 6 de cada 10 persones que cobren -1.000 € per la feina remunerada som dones, 3,5% més expedients de regulació d’ocupació per a les dones, 75% de les persones contractades a temps parcial som dones. Tenim les ocupacions amb els salaris més baixos, més penalitzades per ser mares, més penalitzades per responsabilitats de cures, i ens sentim culpables per traslladar a altres dones, que estan en pitjors condicions que nosaltres, les responsabilitats de les nostres cures.

Si hem de reconstruir, fem-ho amb ulleres 100% liles. Posem al centre la vida de totes les persones. Protegim les tasques de cures amb guarderies, centres de dia i residències suficients i de qualitat i serveis públics de salut i educatius de qualitat per a tothom. Construïm un país que compti el PIB reproductiu? Assegurem a totes i tots uns ingressos suficients per viure en dignitat? Garantim els drets i llibertats a tothom?

Un altre país és possible. No necessitem una reconstrucció: necessitem bases noves! Un projecte il·lusionant i de futur ens ajudarà a sortir d’aquest esgotament vital. Un país nou, independent, ple de llibertat. I mentrestant, comencem a casa amb corresponsabilitat, que cada dia és 8 de març.

Dones ANC

Sectorial Assemblea Nacional Catalana

Més de 10.000 signatures en tres dies per demanar un govern independentista

El manifest “Govern independentista, ara! Per la urgència social i nacional” ja ha assolit les 10.000 adhesions en poc més de tres dies. Milers de persones han signat aquest document promogut per l’Assemblea que demana a les candidatures independentistes que “actuïn amb sentit d’estat i treballin per conformar un executiu independentista fort que es construeixi sobre una nova base“.

El manifest assenyala que “només un govern de concentració nacional permetrà fer front als continus atacs de l’Estat espanyol en tots els fronts: judicial, polític, financer i de retallada de drets civils i socials“. A més, es reconeix que “les estratègies per assolir la independència són diferents. Tanmateix, l’objectiu és comú i, per tant, cal que Esquerra Republicana, and Junts i CUP-Guanyem cerquin els consensos necessaris i avantposin els interessos de país als de partit“.

L’Assemblea vol fer valdre el 52% dels vots directes a candidatures independentistes a les eleccions del 14-F: “El poble ha complert; ara li toca als electes actuar en justa correspondència amb la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes“.

Aquest manifest no només pot ser signat per particulars, sinó també per associacions i entitats. De fet, són diverses les que ja s’hi han adherit. Com per exemple: l’AMI, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, el Cercle Català de Negocis, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca o Anem X Feina.

Aquest manifest serà llegit per algunes de les entitats signants a la concentració que l’Assemblea farà aquest diumenge, 28 de febrer, a les 12 h a plaça Catalunya. Després, intervindrà la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie.El manifest continuarà actiu per tal que s’hi puguin continuar adherint entitats i particulars.