Manifest pels 9 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui, 16 de juliol, fa 9 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Una vergonya que vam tornar a denunciar aquest dissabte, massivament, a Barcelona i que tornarem a denunciar cada cop que faci falta.

Lluitarem fins que sigueu lliures

Fa 9 mesos que sortim al carrer demanant la llibertat del presos polítics i el retorn dels exiliats. Algú pensa que ens en cansarem? Algú pensa que defallirem abans que siguin lliures? La resposta és no.

Tot i el canvi de govern, a l’Estat espanyol no ha canviat res. Què han fet? Només han complert la llei apropant els presos. S’ha modificat la façana, però els fonaments són els mateixos. Canviar les persones és fàcil; canviar aquest estat és difícil, gairebé impossible. La nova fiscal general de l’estat ja ho ha manifestat clarament: el nou govern espanyol no té cap intenció de variar de posició respecte dels presos.

Nosaltres hem de seguir posant de manifest i denunciant les injustícies dictatorials de l’Estat espanyol. Europa els està desmuntant els arguments. No pot ser que a Europa les seves acusacions no es considerin delicte i aquí sí. Al segle XXI, i en un país europeu que s’anomena demòcrata, això és il·legal i, per tant, ho hem de denunciar, hem de sortir al carrer els cops que convingui, avui, cada mes i cada cop que faci falta, fins al seu alliberament.

És creïble la justícia espanyola quan encara fa el que li diu el “gobierno”? No, de cap manera!

El jutge Llarena està fent el ridícul més gran de la seva vida mantenint persones a la presó per causes inventades i que a Europa no existeixen? El govern de l’Estat espanyol està demostrant la no separació de poders? La resposta és sí.

Aquests dies Alemanya ens ha donat una lliçó magistral. Si una cosa no és delicte, hi ha llibertat. Què passa a Espanya? Per què no s’actua igual?

Contínuament diuen que no es pot trencar la unitat. De quina unitat parlen?

Ells el que volen és unir-nos davant:

La MANCA de llibertat d’expressió

L’ACCEPTACIÓ de la corrupció

L’OPRESSIÓ del poble català

La CENSURA de la televisió pública catalana

La CRIMINALITZACIÓ d’alcaldes, mestres, cantants, artistes…

La VIOLACIÓ del drets fonamentals de les persones amb total impunitat

Davant d’aquestes males intencions, hem de ser forts, ho hem d’afrontar junts i combatius. Només serem capaços de vèncer quan FEM LA REPÚBLICA CATALANA!

Exigim l’alliberament immediat del presos polítics, el retorn dels exiliats i la retirada de les causes contra els represaliats.

Us volem a casa!

Manifest dels pares i mares d’escoles amb alumnes de famílies de represaliats

Manifest de mares i pares per la llibertat

Les mares i pares que formem part de les escoles catalanes on hi ha escolaritzats fills i filles de persones que, per les seves idees polítiques, es troben privades de llibertat i a l’exili,

MANIFESTEM

el nostre rebuig absolut a la vulneració dels drets fonamentals d’aquests infants, drets reconeguts en la Convenció dels Drets dels Infants adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el novembre de 1989, que Espanya va signar i ratificar l’any 1990, i que són d’obligat compliment.

Estem parlant de nens, nenes i adolescents, a qui han trencat el vincle més important de la seva vida, la companyia i l’amor presencial dels seus pares; a viatjar milers de quilòmetres per compartir breus estones darrere un vidre fred; a no gaudir d’un petó de bona nit o un somriure de bon dia; a viure sense les complicitats i gestos íntims més quotidians, pel simple fet de ser fills i filles d’ algú que s’ha compromès amb la democràcia i la llibertat.

Estem dient, en el fons, que volem que aquests infants i adolescents puguin gaudir d’allò que els pertoca, tal i com fan els seus companys i companyes, envoltats dels seus pares i mares.

Cap menor en una societat avançada, democràtica i que vulgui ser justa, s’ha de veure privat de poder-se desenvolupar com a persona, lluny de la seva mare o el seu pare, per motius polítics. Cap.

Com a mares i pares que ens comprometem amb l’educació i el creixement dels nostres fills i filles, de la mà dels centres on confiem la seva formació,

EXIGIM

que aquests menors gaudeixin plenament de la seva infantesa i dels seus drets.

Per això, les AMPES i les famílies que signem aquest manifest, ens unim per transmetre tot el nostre suport, escalf i solidaritat a totes aquestes famílies amb qui ens sentim tan properes.

Els vostres fills i filles ens tenen al seu costat.

Per aquests infants i adolescents, per les seves famílies i perquè volem una societat lliure, justa i democràtica: presos i preses, exiliats i exiliades, us volem a casa, us volem amb les vostres famílies, us volem al nostre costat.

Juny de 2018

Manifest en motiu dels 8 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui fa 8 mesos que en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart estan privats de llibertat, fa 243 dies que l’estat espanyol els té com a ostatges a la presó de Soto del Real. I com cada mes ens trobem a les places de tot el país per recordar-los i exigir-ne la seva posada en llibertat. Però avui també ens recordem de totes les persones represaliades per aquest estat autoritari que pot canviar de govern i pot canviar de discurs, però no canvia res vers la repressió a Catalunya.

Amb l’acció d’avui volem tenir presents a tots els presos polítics i preses polítiques, als exiliats i les exiliades, aixecant Pilars per la Llibertat als municipis de cadascun d’ells:

  • el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn que porten 226 dies empresonats a Estremera;
  • els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, també a Estremera i la consellera Dolors Bassa a Alcalà Meco, 117 dies empresonats;
  • la presidenta del Parlament Carme Forcadell, 86 dies empresonada a Alcalà Merco;
  • el president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, 229 dies a l’exili;
  • la diputada Anna Gabriel,115 dies a l’exili i la diputada Marta Rovira, 86 dies a l’exili.

No ens oblidem tampoc d’en Valtonyc i l’Adri d’Esplugues, també exiliats, i de tantes i tantes persones que han patit i pateixen la venjança de l’estat, la Tamara i l’Ema dels CDR, els professors del Palau o de la Seu, informàtics, pallassos, bombers, mecànics, tuitaires, còmics,  alcaldes, regidors… cap persona represaliada caminarà sola.

Menció especial mereixen també els treballadors i les treballadores públiques que durant aquests mesos nefastos del 155 han sabut aguantar els departaments de la Generalitat amb professionalitat i dignitat.

Gràcies a totes les colles castelleres que participen avui fent Pilars per la Llibertat als municipis dels represaliats i també davant les presons d’Alcalá-Meco, Soto del Real i Estremera. Els castells també seran sempre nostres!

I ens seguirem trobant cada mes perquè no podem normalitzar la situació, que al segle XXI en un estat d’Europa hi hagi persones empresonades o a l’exili per les seves idees polítiques NO és normal. Res serà normal fins que totes elles siguin a casa.

Que uns joves per una baralla de bar amb uns guàrdies civils portin 580 dies empresonats NO és normal. Això no és justícia! És venjança. I per això avui també ens solidaritzem amb ells i les seves famílies i tota la gent que es manifesten avui a Iruña per denunciar aquesta injustícia; entre ells molts catalans que han anat fins allà amb autocars i cotxes particulars per mostrar el seu suport.

Els tribunals europeus van despullant l’arbitrarietat de la justícia espanyola amb cada sentència que dicten, a Alemanya, a Bèlgica, a Suïssa i a Escòcia saben que no hi va haver rebel·lió, que no hi va haver sedició, i que no hi va haver malversació. Cap dels exiliats ha comés aquests delictes, no podem caure en el parany d’asseure’ns a negociar per a que els apropin a presons catalanes, són innocents, ells i les seves famílies i fills, no en tenim prou amb el seu acostament, exigim el seu immediat alliberament i el retorn de totes les persones exiliades.

Encoratgem a tothom a seguir tossudament alçats, a continuar treballant per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre, a continuar empenyent per a superar tots els obstacles que ens dificulten fer efectiva la República.

Perquè només amb la República aconseguirem que tots i totes tornin a casa.

Perquè República és llibertat!

image-100

Manifest en motiu dels 7 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Aquest matí, els tribunals belgues han rebutjat l’extradició dels Consellers Comín, Serret i Puig, tal i com demanava el jutge Pablo Llarena. Aquesta bona notícia, en contrast amb les detencions produïdes durant el dia d’avui per la vaga del 8 de novembre, ens han obligat a modificar el manifest pels 7 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que us vam fer arribar ahir. Per això, volem compartir amb vosaltres aquest nou manifest perquè el pugueu llegir a totes les concentracions que es faran avui. El trobareu a continuació:

Avui som aquí per recordar que fa set mesos que l’estat espanyol va deixar de ser un estat de dret i va posar tot el seu aparell al servei d’acabar allò que el franquisme no va aconseguir: coartar el pensament, l’opinió i la llibertat d’expressió. I avui ens trobem aquí perquè, en aquest marc repressor, ara ja fa set mesos de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

El poder judicial manté en presó preventiva els líders independentistes perquè els utilitza d’ostatges en una guerra que no pot guanyar: la d’aturar una majoria social republicana que segueix creixent, com mostren les urnes. Hem votat fins a quatre vegades els últims quatre anys, i en totes quatre votacions, l’opció Republicana ha guanyat clarament sobre la repressió.

Per això són preses i presos polítics, perquè les elits de l’estat espanyol han decidit que prefereixen sacrificar la democràcia abans que negociar un referèndum. I pel camí, prefereixen humiliar aquells que li recorden les errades passades abans d’asseure’s i negociar.

Però no ho faran, perquè ja ho han decidit. L’oligarquia de l’estat espanyol, des del franquisme, està disposada a destruir l’estat de dret, si és necessari, abans que negociar i reconèixer el dret a l’autodeterminació. Per això ens envien la policia a agredir-nos amb armes prohibides. Per això ens envien els líders a la presó. I per això fan el ridícul a Europa.

Avui així s’ha demostrat. La resposta de la justícia belga deixa en evidència l’absurditat de la justícia espanyola. Tots els sistemes judicials europeus que han intervingut en el cas dels nostres exiliats i exiliades desmunten la criminalització que patim per part de la justícia espanyola.

La sentència d’avui hauria d’aturar la repressió desbocada per part de la justícia espanyola i hauria de ser una escletxa de llum pel possible retorn de les exiliades i exiliats. Per això, avui estem contents: creiem que tenim motius suficients per celebrar la justícia quan actua amb independència i quan es fa justícia en majúscules.

Celebrem l’inici de les victòries judicials internacionals. Esperem que es torni a fer política des de la política i no des del món judicial. I no oblidem que totes i tots hem aconseguit una gran fita: la mobilització popular, aquí i a fora, que ha sigut clau per crear un escenari favorable als drets i a les llibertats dels exiliats i exiliades.

Tot i tenir govern la força repressiva no s’atura i seguim vivint estupefactes noves detencions i ordres de crida i cerca per companys i companyes que van participar a l’aturada de país del 8-N, un dia en què molts vam sortir als carrers per defensar la República.

Així doncs, apostem amb força per desenvolupar l’acció institucional Republicana en aquells estats on no es condemni i penalitzi el dret a l’autodeterminació. Apostem pel govern de la República a l’exili i que aprofitem la propera finestra d’oportunitat per implementar la República.

Volem la República per consolidar una justícia que no sigui hereva del franquisme, sinó que pugui homologar-se a les de la majoria dels estats europeus.

Només l’aposta per la República ens pot garantir una via democràtica cap al respecte als drets humans, polítics i socials de la ciutadania de Catalunya. Responem a la repressió a través de la mobilització popular i la solidaritat, però també a través de la unitat de l’independentisme i la fermesa en la defensa del mandat de l’1 d’octubre i la proclamació del 27 d’octubre.

Exigim que s’arxivin totes les causes, l’alliberament dels presos i les preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i les exiliades i que s’aturin les detencions i la persecució policial.

Visca la República Catalana!

Escrit de Jordi Cuixart en motiu dels 6 mesos de presó

Soto del Real, 20 d’abril de 2018

Estimadíssims tots,

Fa 6 mesos que som a la presó i mantenim més clares que mai les nostres conviccions. Em sento un home afortunat de poder lluitar pels drets i llibertats del nostre país junt amb tots vosaltres: homes i dones lliures que tenim molta més esperança que por!

No us podeu imaginar l’emoció viscuda diumenge al veure per TV les imatges de la manifestació massiva del Paral·lel de Barcelona; imatges que ens permeten afrontar els moments més durs del nostre presidi. Felicitats a l’Espai Democràcia i Convivència. Units en la diversitat, la societat catalana manté inalterable la dignitat.

Les declaracions indagatòries al Suprem han ratificat que els presos no som la representació de cap derrota sinó un altaveu per denunciar l’autoritarisme i recuperar un futur sense renúncies. Al Suprem ho hem dit ben clar: l’única violència de l’1 d’octubre va ser la violència policial, 87 milions d’euros públics invertits en ferir 844 votants pacífics. No renunciarem a exercir drets fonamentals perquè votar, expressar-se o manifestar-se no és cap delicte. L’últim capítol d’aquest #DemàPotsSerTu: equiparen xiular un himne a violència.

Davant la criminalització permanent ens hem convertit en militants de la veritat. Mai acceptarem la banalització del terrorisme: la pròpia societat catalana va patir una matança terrorista l’agost passat. Ens rebel·lem solidàriament i pacíficament contra la mentida. Una abraçada infinita, Marcel Mauri: menteixen perquè resten impotents davant la teva pau, dignitat i lideratge.

La causa de Catalunya és cada dia més una causa internacional per la democràcia i la llibertat, contra l’abús de poder de l’estat espanyol, que violenta el Conveni Europeu dels Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. L’estratègia unitària és l’únic camí possible per fer-hi front. Fins a la resolució política d’un conflicte polític, fins al ple reconeixement del mandat democràtic del poble de Catalunya.

Contra la repressió, cultura!

No poder viure aquest Sant Jordi amb vosaltres serà un càstig afegit. Una diada de cultura, civisme i amor que fa dies que rememoro mitjançant desenes de moments màgics: petons, abraçades, brindis, somriures o dedicatòries escampades arreu dels Països Catalans. En diferents cartes -les nostres xarxes socials a la presó- ja ens heu avançat que les roses grogues solidàries també ompliran els carrers d’arreu del país.

Sentim-nos orgullosos de les lletres catalanes i els centenars d’autors que segueixen definint una cultura oberta al món, creativa, valenta i transgressora. Sense que s’enfadi cap autor ni editorial, una abraçada especial al Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, al Raül Garrigasait, 1r Premi Òmnium Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any, i als escriptors i escriptores novells.

El millor antídot contra el totalitarisme sempre serà la cultura, una eina de transformació social i defensa de les conquestes col·lectives. Per això, l’emoció pel festival “Cultura contra la repressió” de demà a Santa Perpètua de Mogoda és indescriptible. El poble fet ciutat on vaig créixer s’ha bolcat en l’organització i serà una finestra oberta al món, amb 8 hores de música i compromís. M’agradaria compartir aquest regal inoblidable d’aniversari amb vosaltres.

Mai em cansaré de donar-vos les gràcies pel suport i l’estima rebudes, per cuidar els familiars i cuidar-vos els uns als altres. Us estimo amb devoció i estic fort de saber que aquí fora sou tots una pinya. Un record final, també, per als germans d’Acció Cultural del País Valencià que avui dissabte es manifesten per la Diada del 25 d’abril; coincidint amb #25AnysAmbTu, Guillem Agulló, amb la tendresa i fortalesa amb què els teus pares ens han alliçonat.

Una abraçada infinita,

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

img_7650

Escrit de Jordi Sànchez en motiou dels 6 mesos de presó

Per les diferents trobades pels 6 mesos d’empresonament

Aquest dilluns al matí, quan farà 6 mesos exactes del meu empresonament, el jutge em comunicarà el processament. Em sé ostatge d’una causa general que busca ofegar l’alè ciutadà a favor d’un acord per exercir democràticament el dret d’Autodeterminació, el dret a decidir. 

Aquest procediment judicial ha fet saltar pels aires el lliure exercici dels drets polítics i les llibertats ciutadanes i també la separació de poders sense la qual la democràcia es mor.

Ens acusen de rebel·lió per silenciar la llibertat d’expressió. Ens assenyalen per sedició per castigar severament el dret de manifestació. Ens imputen organització criminal per perseguir el dret d’associació. Relaten violències inventades i alçaments tumultuosos imaginaris com a mostra d’impotència i ràbia davant les mobilitzacions més multitudinàries, cíviques i pacífiques que Europa mai ha viscut i amb les quals ens hem mostrat al món.

Des de la presó us demano que no us deixeu atemorir. Penseu en els anys futurs. Mireu sempre endavant buscant la llibertat i la democràcia i preservant la convivència.

No cediu mai al xantatge de la por ni a la temptació de la violència. Porteu, en el nostre nom, la primavera dels somriures republicans a tots els racons del país.

Gràcies per no oblidar-nos!

Llum als ulls i força al braç!

 

Jordi Sànchez

Soto del Real

photo_2018-04-16_14-02-22.jpg

Campanya “Europe, make a move” d’enviament de cartes a 5 líders europeus

La iniciativa “Europe, make a move” està impulsada per l’Associació Catalana pels Drets Civils i hi participen entitats, entre les quals l’Assemblea Nacional Catalana, partits i mitjans de comunicació.

L’acció consisteix en enviar cartes a cinc líders europeus:

  • Angela Merkel (Alemanya),
  • Emmanuel Macron (França),
  • Juha Sipila (Finlàndia),
  • Lea Varadkar (Irlanda)
  • Antonio Costa (Portugal).

L’objectiu és internacionalitzar la repressió de l’Estat espanyol i vulneració dels drets civils a Catalunya.

Us animem a enviar una carta a cadascun dels cinc líders europeus denunciant la repressió, la vulneració de drets civils a Catalunya i l’empresonament i l’exili dels polítics catalans.

Un cop tinguis la carta impresa, firma-la, posa-hi el segell, el remitent i envia-la.

Captura de pantalla 2018-04-05 a les 0.12.50.jpg

Es constituteix l’Espai Democràcia i Convivència

El 26 de març es va presentar l’Espai Democràcia i Convivència amb aquests valors i finalitats.

Les entitats, sindicats i organitzacions de la societat catalana que conformen l’Espai Democràcia i Convivència, defensem i compartim els següents valors:

  1. Ens aplega la necessitat de donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia.
  2. Manifestem preocupació per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques i la polarització social produïda en l’actual situació del país.
  3. Ens constituïm en un espai plural i unitari per defensar les institucions de Catalunya i els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, ciutadanes i la cohesió social.
  4. Considerem que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva i, per això, demanem a totes les institucions catalanes, de l’estat i europees a cerca les formes i espais per diàleg i la negociació política.
  5. Fem una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífica i ferma en defensa de les institucions, del respecte a la diversitat del país i dels drets fonamentals i a favor del diàleg.
  6. En comprometem a respondre de manera coordinada davant de qualsevol acció que conculqui els drets fonamentals i a treballar per la convicencia, la cohesió social i el diàleg. Davant d’aquests fets no descartem cap forma pacífica de mobilització i resposta de país.

Grup impulsor

  • Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
  • Assemblea Nacional Catalana (ANC)
  • Consell Nacional de la Juventut de Catalunya (CNJC)
  • Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)
  • Confederació d’Associacions Veinals de Catalunya (CONFAVC)
  • Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC)
  • LaFede.cat, Organitzacions per a la justícia global
  • Òmnium Cultural

photo_2018-03-27_12-24-12.jpg

DEMOKRATIE

Das katalanische Volk vertraut in die demokratische Tradition Deutschlands und ist sich sicher, dass die deutsche Regierung in dieser Tradition die Entscheidungen treffen wird, die für den Frieden und die Freiheit der Völker in Europa wichtig sind. Das katalanische Volk begegnet mit großem Respekt dem friedlichen Freiheitskampf der Bevölkerung in den ostdeutschen Ländern. Wir wünschen uns von ganzem Herzen, dass die Menschen in Deutschland auch unserem Streben in Katalonien nach Freiheit und Demokratie mit dem gleichen Respekt begegnen. In diesem Sinne grüßt das katalanische Volk an diesem Tag das deutsche Volk!

Auf eine gemeinsame Zukunft in Frieden und Demokratie. Danke!

Assemblea Nacional Catalana

Manifest “Arriba un dia que no pots més i llavors ho pots tot!”

Prou!

Avui el poble de Catalunya diem prou a la repressió indecent i injusta que l’estat espanyol està portant a terme contra representants electes de Catalunya que han complert el mandat democràtic sorgit de les urnes. Diem prou a la perversió de l’estat de dret que mitjançant la nul.la separació de poders l’estat espanyol està aplicant contra una ideologia legítima i legal com és  l’independentisme. En els últims mesos hem tingut sobrades mostres del caràcter feixista, antidemocràtic i totalitari de l’estat espanyol, que ha vulnerat tots els drets humans i civils de ciutadans que, no ho oblidem, són també ciutadans europeus.

Obrim els ulls. L’aplicació de l’article 155 i el segrest i empresonament dels representants polítics catalans, per molt que ho vulguin maquillar amb falses justificacions judicials, no és res més que la reproducció per part del govern del Partit Popular de la política hitleriana de 1933. Com aleshores, volen aniquilar una ideologia, eliminar els adversaris polítics i eradicar qualsevol mostra democràtica, de diàleg i de decidir amb les urnes. Complir els mandat del poble no és antidemocràtic. Fer que el poble parli en un referèndum no pot ser mai un problema sinó la solució. Ni tan sols és delicte en el seu codi penal. És més que evident doncs que persegueixen ideologies.

Els nostres representants polítics injustament vexats i empresonats no han comès cap delicte. Al segle XXI el delicte és prohibir votar, prohibir que el poble decideixi si vol ser espanyol per convicció o per força.

Com podem ser espanyols? A cops de porra, com a l’1 d’octubre? Sent les víctimes de l'”a por ellos”?

Diem PROU. Per dignitat personal i de país.

Aquest és el nou full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana

Aquest és el Full de ruta 2018 de l’Assemblea, aprovat diumenge a l’Assemblea General Ordinària (AGO). És la síntesi de la futura orientació política de l’ANC.

També ho trobareu a l’apartat de documents d’aquesta web.

Captura de pantalla 2018-03-03 a les 13.57.00

Declaracions del Secretari general d’Amnistia Internacional denunciant violència l’1O

El Secretari general d’Amnistia Internacional, Salil Shetty, ha fet unes declaracions admetent la violència policial durant el referèndum de l’1 d’octubre. Amnistia Internacional també diu que els Jordis no haurien d’estar a la presó.

Informe sencer

L’ANC impulsa un dejuni públic per denunciar la repressió política de l’Estat

L’Assemblea Nacional Catalana i altres entitats populars i de drets humans han obert un web d’inscripcions per apuntar-se al dejuni públic i col·lectiu que es distribuirà arreu de Catalunya, en centres cívics i locals d’entitats i institucions.
Amb el dejuni, les entitats organitzadores es solidaritzen amb els presos i els exiliats per denunciar la repressió política de l’Estat espanyol contra el poble català i els seus representants legítims.

A cada espai de dejuni hi haurà diverses persones que dejunen, només prenent aigua, durant un mínim de dos dies i fins a un màxim d’una setmana, segons les seves possibilitats i lliure compromís.

Es faran relleus de manera que el dejuni es mantindrà el temps que es consideri convenient.

Per inscriure-s’hi només cal anar al web www.prouostatges.cat, triar el lloc on es vol fer el dejuni, marcar al calendari la data d’inici i quants dies es vol dejunar entre 2 i 7 i l’organització es posarà en contacte amb l’inscrit per donar-li més dades.

Es poden apuntar al dejuni les persones majors d’edat i, preventivament, fins a 75 anys. El dejuni serà d’un mínim de dos dies i d’un màxim de set dies seguits.

 

Manifest

El poble de Catalunya pateix una asfíxia cada dia més gran en la seva lliure expressió democràtica i l’existència de veritables ostatges polítics n’és la mostra més evident. Si els ostatges són persones retingudes per la força, per a l’alliberament de les quals s’exigeixen contrapartides des dels xantatges més diversos, els presos polítics i els governants catalans forçats a exiliar-se s’han convertit en ostatges inequívocs de l’Estat espanyol. I, com ells, també ho són centenars d’alcaldes i tantes altres persones d’organitzacions que treballen democràticament per l’emancipació nacional de Catalunya, víctimes d’una persecució politicojudicial convertida en causa general, que és un atac flagrant als drets més fonamentals de la persona.

Els líders polítics, empresonats sense judici o forçats a l’exili, són falsament presentats com a persones violentes, acusats d’uns delictes de rebel·lió i sedició inexistents i encausats per uns tribunals que no són competents, tal com defensen centenars d’experts en dret penal. Uns delictes inexistents, totalment irreals, construïts des de la imaginació dels qui dirigeixen els aparells politicojudicials d’un Estat on la separació de poders queda totalment en entredit. I un delicte imaginari és molt més perillós que un delicte real, perquè no té límits. I aquí, sense límits de cap mena, és on ens trobem en aquest estat que s’imposa, que vol intimidar tot l’independentisme i tots els defensors d’una democràcia amb drets reals, convertint tota la ciutadania en ostatges potencials.

Fa molts dies, inacabables dies, que esperem l’alliberament complet dels presos i el retorn dels exiliats, però això no està passant, ni tan sols quan s’ha constituït el nou Parlament de Catalunya, per al qual la majoria han estat elegits, després de les imposades eleccions del 21 de desembre. En una actitud revengista, el jutge del Tribunal Suprem que instrueix el cas, Pablo Llarena, els manté a la presó i en ordre de recerca, en una decisió d’escàndol, sense més explicació que la voluntat d’una humiliació personal i col·lectiva.

Ha quedat clar que qüestionar la indivisibilitat d’Espanya i reclamar el dret dels catalans a decidir el propi futur són els pitjors i més greus delictes que es puguin plantejar en la monarquia constitucional espanyola, on si no hi ha violència aquesta és inventada en els atestats policials. I on al mateix temps s’hi tolera alegrement que criminals de debò continuïn campant a veritable cos de rei i on les agressions de grups d’extrema dreta quedin impunes.

L’Estat espanyol ha mostrat la seva cara més ferotge i antidemocràtica i cal aturar-lo. És aquesta repressió política i persecució judicial que està infringint contra el poble de Catalunya el que denunciarem fent aquest dejuni col·lectiu en solidaritat amb els nostres presos polítics i exiliats.

Prou d’ostatges!

No hi ha prou presons per a tanta dignitat.

Llibertat per als presos polítics i exiliats!

dejuni_v4-05_0

El país serà sempre nostre

Avui s’ha constituït el Parlament, i la majoria republicana ha escollit el diputat Roger Torrent per presidir-lo. Significativament, el president de la Mesa d’Edat, Ernest Maragall, que ordenava i dirigia la sessió constitutiva, ha admès la delegació de vot dels tres diputats a la presó, Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, d’acord amb el Reglament i aplicant el principi democràtic fonamental de dret a la participació política dels diputats electes –tot un precedent!

Als partits del 155 els costa assumir la derrota del 21 de desembre, com els costa assumir l’1 i el 27 d’octubre. Sentim els seus brams hipòcrites i els dels seus mitjans de comunicació. Ja podem imaginar que els quinze dies que vindran, fins a la restitució del nostre Govern legítim, bramaran encara més.

Bramen. Paciència i respecte pels milers de ciutadans que representen, els nostres germans en la República. Bramen?? Doncs nosaltres estem indignats per la impunitat amb què els seus tribunals i policia actuen contra els nostres representants, vulnerant totes les garanties democràtiques, aplicant-nos el seu dret penal com si fóssim un violent enemic.

Ara tocarà decidir amb intel·ligència des del Parlament i aviat des del Govern i perseverar pacíficament, com a ciutadania organitzada, en la nostra resistència, fermesa i tenacitat per la República Catalana. Els poders de l’Estat espanyol, l’executiu, el legislatiu i el judicial –per més brams i supèrbia que gastin–, saben que han de respectar el Parlament de Catalunya que ha votat la ciutadania.

El 21D s’havia concebut perquè perdéssim i vam guanyar. Ara confiem en nosaltres mateixos i en els diputats que ens representen.

Visca la República Catalana!

Comunicació interna

Assemblea Nacional Catalana

Manifest dels 3 mesos

92 dies. O el que és el mateix: 3 mesos. És el temps que porten Jordi Cuixart i Jordi Sànchez privats de llibertat. El president d’Òmnium Cultural i el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana fa més de 90 dies que viuen entre reixes per les seves idees polítiques: per defensar el dret a l’autoderminació del poble de Catalunya. El mateix per al vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn: 75 dies tancats a la presó d’Estremera per tirar endavant el mandat del poble de Catalunya.

El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. L’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots.

Han passat tres mesos des d’aquell 16 d’octubre quan, passades les 9 del vespre, l’Audiència Nacional decidia enviar a la presó de Soto del Real Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les cassolades van ressonar arreu de Catalunya, el país es va omplir d’espelmes amb l’esperança que aquest malson acabaria, el carrer Marina es va desbordar de persones que exigien la fi dels empresonaments dels Jordis i del govern… i en tot aquest temps al govern espanyol ni tan sols li han pujat els colors.

Hem vist com juristes, advocats, organismes internacionals han posat el crit al cel per aquesta ordre de presó preventiva. Escandalosa, alarmant, cop a l’estat de dret… són només algunes de les moltes qualificacions que veus més que autoritzades han etzibat a la injusta situació de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, així com Oriol Junqueras i Joaquim Forn que no oblidem: porten 75 dies tancats a Estremera.

Ara mateix a l’Estat espanyol s’estan vulnerant drets bàsics i fonamentals, no estan garantits alguns drets i llibertats.

La injusta situació dels presos polítics ens demostra que s’estan vulnerant el dret d’expressió, d’opinió, de manifestació, d’associació i participació. Als presos se’ls restringeix el dret a participar de l’activitat política. Han estat empresonats per ordre d’un tribunal que no era competent per fer-ho: l’Audiència Nacional. No s’han respectat els principis d’imparcialitat ni d’independència judicial. S’ha vulnerat el dret a la presumpció d’innocència, no se’ls ha garantit el dret a preparar la seva defensa.

Jordis: Sou l’exemple viu la lluita pacífica d’un poble per a una societat més lliure. Ens volien aïllar i estem més units que mai. L’esperança és més forta que la tristor, la voluntat d’una Catalunya millor i unida és més forta que el rencor.

I no oblidem: són a la presó sense haver estat jutjats. No hi ha escletxa per al dubte: tots 4 estan retinguts per l’Estat per raons polítiques. No defallirem, seguirem alçant la veu per denunciar tants cops com calgui aquesta injustícia majúscula. Avui, una vegada més,  exigim la llibertat immediata de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Exigim justícia!

photo_2018-01-16_11-12-11.jpg