Comunicat sobre el pacte pressupostari Govern d’ERC amb PSC

Aquest matí s’han publicat els nous pressupostos de la Generalitat, pactats pel govern d’ERC i el PSC. Amb aquest pacte, hem constatat que el Govern de la Generalitat prioritza l’aliança amb l’esquerra espanyola del 155 abans que un acord per fer la independència.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana, trobem indignant aquesta situació. Lamentem que no s’hagi aprofitat la majoria del 52% independentista assolida a les eleccions del 14 de febrer de 2021 i denunciem que s’hagi fet aquest pas.

L’autoanomenada taula de diàleg no ha aconseguit ni amnistia ni autodeterminació. Però ha petrificat l’espoli fiscal i la continuació de la repressió a través del nou delicte de desordres públics agreujats.

Aquest pacte suposa una claudicació  del Govern, que mostra una imatge de feblesa i desorientació en clau nacional i internacional.

També suposa un acord amb aquells que aplaudeixen la repressió, persegueixen els exiliats, petrifiquen l’espoli fiscal i la negació de l’autodeterminació. No implica la solució del conflicte polític i, es miri com es miri, és un pas contrari al que l’independentisme hauria d’estar fent.

Per això des de l’Assemblea ens comprometem a:

  • Denunciar els acords autonomistes amb qualsevol partit del 155 i que no signifiquin la resolució del conflicte polític.
  • Continuar treballant per fer efectiva la declaració d’independència a través de la mobilització, la construcció de noves eines polítiques i socials i d’un acord amb el moviment civil per la independència.

El TJUE obre la porta a que les autoritats judicials puguin denegar euroordres si la protecció de drets d’un grup específic, com l’independentisme, és deficient

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que les ordres de detenció europees només es poden rebutjar quan hi ha proves d’un fracàs sistèmic del sistema judicial o si hi pot haver abusos dels drets d’un “grup identificable de persones”, i les ordres de detenció només es poden repetir si són proporcionals.

Segons la resolució del TJUE en resposta a les preguntes preliminars del jutge espanyol Pablo Llarena, Bèlgica va vulnerar el principi de confiança mútua en la justícia espanyola quan va rebutjar l’euroordre de detenció del jutge Pablo Llarena contra l’exconseller de Cultura Catalana a l’exili, Lluís Puig.

La sentència se centra principalment en la protecció dels drets fonamentals però afegeix alguns matisos positius per a la defensa dels exiliats catalans, ja que obre la porta a la possibilitat que es demostri que la ciutadania de Catalunya és un grup identificable de persones que s’enfronten a deficiències del sistema judicial que afecten la protecció dels seus drets. També és important destacar la menció de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que no és vinculant però aporta més arguments a la defensa per demostrar el seu punt.

Les ordres de detenció europees són acceptables, però la persecució il·legítima, no. El tribunal de Luxemburg permetrà que es repeteixin les ordres de detenció contra els exiliats sempre que siguin “proporcionades”, una noció que estarà oberta a la interpretació dels jutges europeus. La sentència de juliol de 2022 de l’advocat general del TJUE De la Tour, afirmava que Bèlgica va fer malament en rebutjar l’euroordre espanyola, al·legant que no s’havia constatat un fracàs sistèmic del sistema judicial espanyol i, per tant, Bèlgica no podia rebutjar la garantia per un risc individual de violacions dels drets fonamentals.

Tanmateix, la resolució d’avui dona esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d’oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure el seus drets vulnerats com a grup específic i fàcilment identificable.

L’independentisme català encara és víctima de persecució política, i per això Bèlgica va rebutjar en primer lloc l’ordre d’extradició de Lluís Puig. Hi ha 4.200 víctimes catalanes de la repressió pels fets relacionats amb el referèndum d’independència del 2017 i les manifestacions posteriors, i les autoritats espanyoles van espiar massivament activistes i representants catalans, en el que es coneix com el Catalangate.

És massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans, i aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre’s, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d’euroordres contra ells.

El 19G, ni França ni Espanya: independència i Països Catalans

Davant la cimera que es durà a terme a Barcelona entre l’Estat francès i l’Estat espanyol aquest dijous, 19 de gener de 2023, fem una crida al poble català perquè es manifesti i digui a l’Estat francès i a l’Estat espanyol de manera clara i contundent que:

1) El Primer d’Octubre Catalunya  es va autodeterminar i, amb una majoria del 91% de vots afirmatius,  va decidir esdevenir un estat independent. 

L’Estat francès i l’Estat espanyol han signat i s’han adherit al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (adoptat per l’Assemblea de Nacions Unides mitjançant la Resolució del 16 de desembre de 1966). Aquest pacte estableix, a l’article 1, “la lliure determinació dels pobles”. 

Catalunya farà efectiva la independència de l’Estat català en aplicació del referèndum del Primer d’Octubre i d’acord amb l’article 1 de  l’esmentat Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Els estats francès i espanyol hauran de respectar, si volen ser democràtics, l’autodeterminació exercida i les decisions que en el futur s’adoptin en aplicació del mandat del Primer d’Octubre.  

2) En el Tractat del Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659, el regne francès i l’hispànic es van repartir Catalunya i van vincular el Rosselló i part de la Cerdanya a l’Estat francès. Aquest tractat és Il·legal. Ho era llavors i ho continua sent ara. El tractat no va ser mai sotmès a l’obligatòria deliberació de les institucions catalanes i ha de ser anul·lat pel Parlament de Catalunya.  

3) Denunciem la repressió i la persecució política, judicial i policial de la llengua catalana a tota la comunitat lingüística nacional, des de fa més de tres segles i fins a l’actualitat, i denunciem especialment l’assetjament a què es troba sotmès l’ensenyament en català, pels estats francès i espanyol, en el territori propi. 

En aquest sentit, dia rere dia l’escola en català és perseguida pel govern i els tribunals de justícia espanyols, que, a cop de sentència injusta i no democràtica, imposen l’obligatorietat d’almenys un 25% de castellà a les aules catalanes, sense cap criteri pedagògic.

Igualment, exigim que l’Estat francès faci oficial el català a la Catalunya Nord i el respecti com a llengua pròpia, si és que vol ser coherent amb els valors de la República i dels drets humans que diu defensar. 

També demanem a l’Estat francès que deixi d’intentar obstaculitzar l’ús del català als ajuntaments nord-catalans i reobri el pas del coll de  Banyuls, tot deixant de vulnerar la llibertat de circulació dels ciutadans catalans i europeus. 

Cridem a la participació i a portar armilles grogues com a símbol de lluita


L’Assemblea fa una crida a la participació massiva per mostrar el rebuig a la cimera. També anima tothom a portar armilles grogues, un símbol de lluita amb què la població francesa ha aconseguit victòries. Igualment, es convida els assistents a portar estris que facin soroll estrident, per tal de fer sentir la nostra veu per damunt de qualsevol blindatge policial.

A tothom qui no pugui assistir a la convocatòria, animem a treure l’estelada al balcó. Cal tornar a engalanar edificis i carrers de lluita i recordar que aquí no ha acabat res.

Atentament,

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Les Nacions Unides denuncien vulneracions de drets en el Catalangate i exigeixen explicacions a l’Estat espanyol

Una resolució de les Nacions Unides en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril reconeix les vulneracions de drets fonamentalscontra els catalans en l’espionatge massiu amb Pegasus i Candiru contra activistes, representants polítics, periodistes i advocats catalans propers al moviment independentista català i expressa preocupació pel fet que l’ús indiscriminat d’eines d’espionatge per part de l’Estat espanyol pugui contribuir a l’autocensura dins la societat civil catalana, i així minvar el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional CatalanaDolors Feliu, ha destacat la importància d’aquest posicionament que “reconeix que la repressió de l’Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català, com ja hem anat denunciant anteriorment”.

La resolució està signada pel Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que enumeren tot el llistat de víctimes que han denunciat els seus casos, fent-se ressò de les sis víctimes de l’Assemblea, els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, els ex-membres del Secretariat Nacional Sònia Urpí i Arià Bayé, i els activistes de base Jordi Domingo Ceperuelo i Jordi Baylina(expert en blockchain) destacant-ne la seva pertinença a la societat civil, i recorden que les minories nacionals tenen dret a afirmar i promoure la seva identitat, en base als tractats internacionals ratificats també per l’Estat espanyol.

La resolució és conseqüència d’una denúncia que l’Assemblea Nacional Catalana va dirigir a les Nacions Unidesel passat mes d’abril. Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada en què els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que “malgrat la resposta innòcua del Govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets.”

Aqui podreu trobar la denúncia de l’Assemblea Nacional Catalana a Nacions Unides (versió original en anglès), la resolució de la ONU i a la resposta de l’Estat espanyol.

L’Assemblea denuncia davant de l’ONU la repressió de l’Estat espanyol i la doble vara de mesurar de la UE

L’Assemblea Catalana ha participat en la 15a sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre les minories, que té lloc els dies 1 i 2 de desembre a Ginebra. Aquestes dates coincideixen amb el 30è aniversari de la Declaració de l’ONU sobre els drets de les minories. L’organització ha demanat a les autoritats de l’ONU que estableixin converses amb la Unió Europea sobre la vulneració dels drets de les minories als estats membres.

La secretària nacional de l’Assemblea Imma Cabotí, ha representat l’entitat a la sessió, on ha denunciat que els defensors dels drets humans de les minories s’enfronten a atacs i repressió. Fins i tot en les anomenades “democràcies plenes”, s’hi reprimeixen les minories i ha citat l’Estat espanyol, que actua impunement contra l’independentisme català. Aquesta repressió indiscutible està animant altres estats com Turquia, la Xina i Rússia, que “utilitzen l’Estat espanyol com a exemple per aixafar impunement les seves minories i la seva dissidència política“.

La violència desproporcionada de les autoritats espanyoles durant l’1-O ha establert un precedent perillós i ha creat un efecte exemplificador i limitador per als defensors dels drets humans a tot el món. Segons un informe publicat recentment per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català ha tingut una gran influència i impacte en altres governs, amb la qual justifiquen reprimir i silenciar activistes de nacions sense estat d’arreu del món.

Diverses organitzacions internacionals com l’ONU i el Consell d’Europa, i  una ONG com Amnistia Internacional, han denunciat repetidament les vulneracions dels drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles. Tanmateix, l’Estat espanyol ha persuadit la Unió Europea perquè les tracti com un afer purament intern. Això posa en perill la credibilitat de la UE, ja que fer conferències sobre els drets de les minories a l’estranger, mentre s’accepten aquestes violacions dins d’un estat membre, és altament contradictori.

L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans en el marc de les seves accions per defensar-los internacionalment i per denunciar vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

Les entitats ja es poden adherir al manifest de l’Assemblea per a la manifestació del 6D

L’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un manifest de cara a la manifestació del 6 de desembre a Barcelona. L’objectiu del manifest és fer una crida a les entitats de la societat civil, siguin o no independentistes, perquè donin suport a la mobilització en contra del nou delicte que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.

Per lluitar contra la imposició d’aquest nou delicte cal la màxima mobilització al carrer i l’Assemblea crida a totes aquelles persones que estan en contra de la repressió de l’Estat espanyol. Cal fer evident la protesta de la ciutadania als partits polítics contra els pactes que empitjorin l’exercici dels nostres drets.

Recordem que persones participants en una manifestació organitzada podrien ser acusades del delicte de desordres públics agreujats i condemnades a un mínim de 3 anys de presó, que no es podria evitar per superar els dos anys de condemna. Un exemple en seria la protesta com “Aturem el Parlament”, que Manuel Marchena va interpretar d’”intimidatòria” de forma subjectiva.

Aquells treballadors i càrrecs públics que donessin suport a mobilitzacions podrien enfrontar-se a inhabilitacions d’entre tres i cinc anys per a treballadors i entre sis i vuit anys per a càrrecs públics.S’enfrontarien a les mateixes penes si es considerés que han proposat o provocat una manifestació. Tot plegat vol generar un clima de por i excepcionalitat per limitar els drets fonamentals de la ciutadania.

Un altre objectiu d’aquest nou delicte també apunta a les grans derrotes de l’Estat espanyol a Europa i pretén aconseguir les extradicions dels membres electes exiliats, que han estat denegades una vegada i una altra.

Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins assolir la nostra llibertat. Signeu el manifest i veniu a la manifestació!

El dimarts 6 de desembre a les 12 h, ens trobem a Pla de Palau!

L’Assemblea presenta el recorregut de la Diada

Aquest dimarts al matí, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat el recorregut de la Diada de l’11 de setembre d’enguany, que tornarà a estar centralitzada a Barcelona i serà en moviment. La presentació s’ha dut a terme al Fossar de les Moreres, una localització que reforça la idea de la lluita sense rendició, d’acord amb el lema d’aquesta Diada: “Tornem-hi per Vèncer: Independència”. L’acte ha comptat amb la presència de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, la coordinadora de mobilització de l’entitat, Esther Güell, Montse Ortiz d’Òmnium Cultural i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

La manifestació anirà des de l’avinguda del Paral·lel, passant pel Moll de la Fustai el Passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, per acabar davant de l’Estació de França, on estarà localitzat l’escenari. En aquesta ocasió, el punt d’acreditacions estarà situat al davant de l’entrada al Museu Marítim, a tocar de la rotonda del monument a Colom.

La coordinadora de mobilització de l’Assemblea, Esther Güell, ha estat l’encarregada de presentar el recorregut. Serà una manifestació en moviment, sòbria, sense performances. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha destacat que El missatge d’aquest any és que tirarem endavant la independència. Si no la fan els partits, la farem nosaltres! Aquesta Diada serà la que encetarà un nou embat.” Podeu recuperar la presentació en aquest enllaç.

L’entitat també ha presentat el web de la Diada, on es pot consultar el recorregut i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i unir-se al manifestd’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència; a més de poder visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.

Montse Ortiz, d’Òmnium Cultural, ha declarat que “Hem de fer una nova demostració de la força i la capacitat de mobilització de la societat civil de Catalunya., i que L’únic camí per exercir l’autodeterminació és exercint tots els drets fonamentals que hem guanyat.” Per part seva, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha insistit que L’Estat espanyol té molt clar on ens pot fer mal: amb la desmobilització i amb la divisió. Per això ara més que mai hem de fer l’esforç d’omplir els carrers de Barcelona.

L’entitat recorda que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni hi creu, per haver abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Per això reclama que la força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país.

Pel que fa a l’1-O d’enguany, l’entitat ha fet una crida a les Assemblees Territorials perquè recullin urnes del referèndum per fer actes simbòlics a cada localitat del país, que culminarà amb un acte central a Barcelona, sobre el qual s’informarà més endavant.

L’Assemblea demana als membres de la comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre Pegasus que incloguin l’Estat espanyol a les seves visites

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha adreçat una carta a totes les eurodiputades i eurodiputats membres de la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu demanant que s’inclogui l’Estat espanyol a la llista de països que visitaran durant els propers mesos, com a part del seu procés d’investigació sobre l’ús d’aquest programari espia, el qual inclou visites a Israel, Polònia, Hongria i els Estats Units.

A la missiva, Feliu fa arribar a les eurodiputades i eurodiputats la seva sorpresa i preocupació pel fet que de moment la comissió hagi descartat enviar una delegació a Espanya, sense tenir en consideració que el Catalangate és el cas més gran d’espionatge a Europa amb ús de Pegasus.

Tal com va revelar el centre d’investigació canadenc Citizen Lab a mitjans d’abril, des de 2015 les autoritats espanyoles van dur a terme accions de vigilància il·legal, espiant almenys 65 líders i activistes del moviment independentista, així com als seus familiars, advocats i periodistes. Aquest flagrant atac contra els drets fonamentals i els principis democràtics ha estat denunciat per organitzacions internacionals com l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia (ELDH) o Amnistia Internacional.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha denunciat a la seva carta els creixents dobles estàndards de les institucions de la Unió Europea en relació a les pràctiques abusives de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català, posant en relleu el seu deure de garantir els drets de tota la ciutadania europea, inclosa la catalana.

També ha remarcat que la vigilància indiscriminada i arbitrària d’un govern de la UE vers la ciutadania no pot quedar impune, especialment tenint en compte la manca d’interès mostrada pel govern i les principals forces polítiques espanyoles en investigar aquests abusos de poder i en depurar responsabilitats, havent inclús bloquejat la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats espanyol.

Davant la inacció de les autoritats espanyoles, Dolors Feliu ha destacat la importància que les institucions de la Unió Europea, en aquest cas el Parlament Europeu, duguin a terme una investigació neutral i extensiva d’aquest espionatge massiu, i vetllin així per la protecció dels drets de les catalanes i les catalans, que formen part de la ciutadania europea.

Per últim, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que estan en joc ni més ni menys que el dret a la llibertat d’expressió, la llibertat d’assemblea, el dret a la privacitat i els drets de la nació catalana en el seu conjunt. Com a tal, també la reputació de la Unió Europea com a projecte basat en la democràcia i els drets fonamentals.

Comunicat sobre el continuat infrafinançament i l’espoli fiscal de l’Estat espanyol contra els territoris catalanoparlants

El passat 5 de juny, el Ministeri d’Hisenda de l’Estat espanyol va publicar les dades sobre les inversions executades en sectors públics i fundacionals corresponents a l’any 2021. Una vegada més verifiquem que no hi hagut cap canvi en la política d’infrafinançament que practica l’Estat espanyol envers els territoris catalanoparlants.

Després d’analitzar les dades, l’Assemblea Nacional Catalana, Decidim País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca constatem que:

  • Mentre que Madrid va executar el 184% de les inversions pressupostades (2.086 M€), el País Valencià en va rebre el 42% (469 M€), Catalunya el 35,8% (739,8 M€) i les Illes Balears el 77,8% (153 M€).
  • Els territoris catalanoparlants representem el 29,6% de la població de l’Estat espanyol, però sols rebem el 16,6% de les inversions estatals.
  • Aquesta inversió implica uns 90 euros per cada habitant dels Països Catalans sota territori espanyol enfront dels 309 que rep cada madrileny.

A aquesta manca d’inversions cal sumar-hi l’espoli fiscal que pateixen els nostres territoris i el dèficit històric que suporten algunes zones com el País Valencià, que durant tot el segle XX ha rebut el 19% menys en inversions que la mitjana estatal.

Les entitats sotasignades no demanem una millora en les inversions ni ens plantegem una reforma del Règim del 78, perquè sabem que aquesta política d’espoli és endèmica de qualsevol règim que governi a l’Estat espanyol. Som conscients que aquesta política d’empobriment sistèmic que promou l’Estat empitjora la qualitat de vida de tots els nostres conciutadans, sense fer diferència per allò que pensen o voten.

És per això que el nostre objectiu, per tal de millorar la qualitat de vida de les classes populars, és seguir avançant en l’assoliment de la plena sobirania i la independència. Per aquest motiu, aquest dimecres, dia 22 de juny, a les 22 h, les tres entitats farem un debat a Twitter Spaces sota el títol “L’opressió econòmica de l’Estat espanyol”. A més, ens coordinarem entre les entitats sobiranistes dels territoris catalanoparlants per plantejar mobilitzacions i accions de desobediència en les properes setmanes.

Aquest és el Manual de Ciberseguretat per a Activistes que ha elaborat Òmnium

Les recomanacions d’aquest manual t’ajudaran a crear una primera capa de ciberseguretat imprescindible per a qualsevol activista de base que vulgui exercir els seus drets i llibertats sense estar sota vigilància. T’ho posem fàcil. Posa-ho difícil.

L’1 d’octubre serà festa local a Matadepera

Una de les mocions que es van aprovar al ple ordinari d’aquest passat dilluns va ser establir la data de l’1 d’Octubre festa local en commemoració del referèndum d’autodeterminació que va tenir lloc el 2017.

La proposta, que va sortir originàriament del Consell per la República i a la que se li afegir ANC Matadepera, va ser aprovada al ple per tres grups municipals, Junts per MatadeperaEsquerra Republicana de Catalunya i CUP Matadepera, i el vot contrari de Ciutadans Matadepera.

A la pràctica això suposarà que els anys en què l’1 d’octubre caigui en festiu (com aquest any en què cau en dissabte, o el que ve, en diumenge), les dues festes locals (la del gener, coincidint amb les Festes de Sant Sebastiài la de l’agost, amb la Festa Major) es mantindran. En canvi, els anys en què l’1 d’octubre caigui en dia feiner (el primer any serà el 2024 i en dimarts, ja que és any de traspàs), se substituirà el dilluns de Festa Major per aquesta.

El referèndum a Matadepera de l’1 d’octubre de 2017 es va saldar amb 4.333 dels 4.554 vots emesos a favor a d’una república catalana. En canvi, només 141 persones van votar amb un “No”. També hi va haver 63 vots en blanc i 16 vots nuls. La participació va ser d’un 65,7%. Mesos més tard l’equipament on es va celebrar la votació es va rebatejar amb el nom “Pavelló Primer d’Octubre”.

A la dreta, dues imatges de la presentació de la proposta: Joan Manau, coordinador local de l’ANC Matadepera i Francesc Duch, en representació del Consell Local per la República.

Podeu descarregar el document amb la moció clicant aquí. .

L’Assemblea fa pública la fiscalització del 1r trimestre del 2022 del Govern de la Generalitat

L’Assemblea Nacional Catalana fa pública la fiscalització de l’acció de govern del 1r trimestre del 2022. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions, elaborat per l’entitat.

Els primers trimestres del mandat, analitzats en informes anteriors, es va observar un Govern que havia decidit renunciar a la confrontació en pro d’una taula de diàleg amb l’Estat espanyol i, alhora, havia deixat l’objectiu de la independència en un segon pla.

Pel que fa aquest primer trimestre de l’any, la regressió ha anat un pas més enllà, tal com s’ha evidenciat, per exemple, amb la taula de diàleg, el projecte de Jocs Olímpics organtizats pel Comitè Olímpic Espanyol i la proposta de modificació de la Llei de política lingüística per introduir-hi el castellà com a llengua de l’ensenyament. A Catalunya es visualitza un pacte d’estabilitat per dalt amb l’Estat espanyol.

Entrant en punts concrets d’aquest informe, cal destacar que en l’àmbit de la sobirania fiscal, financera i econòmica no hi ha hagut novetats destacables aquest trimestre. S’està molt lluny d’allò que l’Assemblea considera que hauria de fer un govern per avançar cap a la independència. Arran de l’anterior informe publicat i de la seva presentació al conseller d’Economia, l’entitat constata que va tenir un cert efecte, ja que en la comissió mixta Estat-Generalitat es van sol·licitar les dades per calcular les balances fiscals. Però, alhora, aquest fet denota com de lluny s’està dels objectius

En termes de garantir la sobirania energètica, Catalunya continua amb la paràlisi dels darrers anys, tot i el nou decret del Govern. Catalunya és enormement dependent de les importacions d’energia (95%), el sistema energètic continua sent molt ineficient i només un 8% de l’energia final és d’origen renovable.

En l’àmbit de la justícia lingüística és on segurament es visualitza més un retrocés del Govern respecte a un tema que és d’ampli consens del país com és el model d’escola en català. En aquest cas no només no s’ha fet res per combatre la sentència del 25%, sinó que ara es proposa que sigui el Parlament qui legitimi aquestes sentencies modificant la Llei de política lingüística per incloure-hi el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.

Pel que fa al principi de la seguretat pública per un estat democràtic, el Govern ha entrat en una deriva repressora i censora, que l’ha portat fins i tot a enviar els Mossos per evitar el tall de la Meridiana.

L’únic àmbit on constatem una tendència positiva és el de l’acció internacional del Govern. Durant el trimestre ha incrementat la seva intensitat a l’exterior traslladant la situació de conflicte i repressió que es pateix a Catalunya i els anhels independentistes de l’electorat majoritari en el discurs més contundent de la Conselleria, i s’han obert noves delegacions en llocs estratègics que suposen un nou potencial. Caldrà esperar com es desenvolupen abans de poder avaluar-ne els resultats.

Finalment, en l’àmbit de la justícia social es continua avançant per adaptar les mesures sanitàries a la situació pandèmica del moment. També s’intenta donar sortida als efectes que ha produït la pandèmia, especialment sobre la població més vulnerable.

Aprovat el Full de ruta de l’Assemblea

L’Assemblea Nacional Catalana fa públicsels resultats d’aquesta X Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat de forma virtual del dia 17 al 23 de març. Les sòcies i els socis de l’entitat han votat a favor del Full de ruta

El 96% de les sòcies i els socis que han participat en l’Assemblea General han votat a favor del Full de ruta i només el 4% hi ha votat en contra. La participació total a l’AGO ha estat de 4.275 sòcies i socis.

En aquesta AGO hi ha hagut una molt bona participació pel que fa a les assemblees de base. Amb motiu del debat previ a l’Assemblea General, les assemblees de base van presentar 215 esmenes a la proposta de Full de ruta, 3 de les quals van ser rebutjades, 34 retirades, 111 transaccionades i 19 acceptades. Després que les assemblees de base proposants decidissin si acceptaven la valoració del grup de treball d’esmenes al Full de ruta i retiraven les esmenes rebutjades, o bé no les acceptaven i mantenien vives les seves esmenes, en van quedar 48 per portar a votació, de les quals 6 van ser aprovades i incorporades al Full de ruta.

La resta de documents aprovats durant la X Assemblea General Ordinària han estat els següents:

  • Informe de gestió del Secretariat Nacional: 97% a favor i 3% en contra.
  • Informe econòmic de l’exercici 2021:99% a favor i 1% en contra.
  • Proposta de pressupost de l’exercici 2022: 98% a favor i 2% en contra.
  • Convocatòria d’eleccions: 99,5% a favor.

El Full de ruta aprovat ha de marcar les passes bàsiques a seguir per l’entitat per tal de fer efectiva la independència durant aquesta legislatura. El document identifica elements clau com:

  • Liderar i consolidar el moviment popular independentista.
  • Incrementar la pressió sobre les institucions i sobre els partits.
  • Donar impuls a l’acció en el front internacional.
  • Defensa de la llengua i l’escola catalana.
  • Construcció i defensa de la sobirania fiscal i energética, per exemple.
  • Liderar per vertebrar el moviment popular i fer-lo més sòlid i cohesionat.
  • Lluita per la justicia social.
  • Solidaritat i front comú contra la repressió.

L’Assemblea es posa, com sempre ha fet, a disposició del moviment per tal d’acordar accions concretes que apropin el país a la seva independència.

En aquest sentit, el diumenge 3 d’abril, l’Assemblea farà públic el seu posicionament polític en un acte a l’auditori de Sant Cugat del Vallès, a les 12 del migdia. Hi intervindran diferents membres del Secretariat Nacional, així com la presidenta, Elisenda Paluzie, i el vicepresident, David Fernàndez, encarregats d’explicar el paper que haurà de tenir l’Assemblea en el futur immediat del procés independentista. Alhora, es presentarà la campanya de commemoració dels 10 anys de l’entitat.

Aquí es poden consultar tots els resultats

En record de Miquel Strubell

Ha mort Miquel Strubell i Trueta, un dels fundadors de l’Assemblea Nacional Catalana i destacat lluitador pel català i les llibertats dels Països Catalans.

Volem tenir un record de la seva trajectòria difonent el seu últim article.

Carta a Europa

Se m’acostuma a veure com una persona molt tranquil·la. I això, és clar, no és gràcia als valors europeus, encara que els accepti plenament. De fet, si mireu els meus antecedents familiars, veureu que tinc sang anglesa, sang alemanya, sang catalana i una mica de sang italiana. Això em converteix en un bon candidat per ser un autèntic europeu. I els meus pares poden reforçar aquesta impressió perquè el pare va lluitar a la Segona Guerra Mundial contra els nazis i la família catalana de la meva mare va haver de fugir a l’exili al final de la guerra civil. Més proves, doncs, del que hauria de ser un compromís extremadament ferm amb Europa.

Però hi ha un problema. I no el tinc jo, el problema; és Europa qui el té. Perquè fa quatre anys, el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu van defraudar de manera vergonyosa i terrible milions de catalans que aspiren a una cosa perfectament legítima; l’autodeterminació. L’autodeterminació no és un caprici, està al Pacte Internacional de Drets Humans de les Nacions Unides. Així, com us podeu imaginar, el fet que les tres organitzacions de la Unió Europea hagin defraudat els catalans és per a mi, i m’atreveixo a parlar en nom de milions de persones, una renúncia absolutament repugnant als valors europeus sota la pressió del que només pot ser definit com un autèntic estat assetjador, el regne d’Espanya. De fet, Espanya assetja els catalans des de fa gairebé quatre segles.

Quan s’aturarà, tot això? Quan es despertarà Europa i es convertirà en allò que molts havíem somiat? Si us plau, recordeu que tant els anglesos com els holandesos van defraudar Catalunya a la Guerra dels Segadors del segle XVII i van acabar dividint Catalunya en dos. No oblideu que el Tractat d’Utrecht va mutilar encara més el país dels catalans i els va portar a un període de repressió despietada on fins i tot els ganivets domèstics havien d’encadenar-se a la taula de la cuina. Això es va repetir el segle XX, quan altra vegada la no-intervenció d’Anglaterra i França va permetre que els països de l’Eix, i especialment els italians, bombardegessin Barcelona d’una manera espantosa.

El que escric no és més que la petita aportació que fa un sol ciutadà europeu que, com milions altres, vol veure alliberat el seu país perquè pugui continuar fent contribucions valuoses a la pau, com Pau Casals, a l’art, com Joan Miró, i al món de la ciència i la tecnologia, com Josep Trueta. I espero que això es faci realitat més aviat que tard.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Palamós, 28 de febrer de 2022.”