Aquest és el nou Full de ruta 2020-2021 aprovat a l'AGO no presencial d'aquest cap de setmana

Aquest és el nou Full de ruta 2020-2021 que es va aprovar a l’Assemblea General Ordinària de l’ANC que es va fer de forma no presencial, degut a la crisi sanitària del Covid-19, aquest cap de setmana.

Aquest és l’informe de l’ONU sobre el maltracte que dóna Espanya a les minories nacionals

El relator de l’Organització de les Nacions Unides per a les Minories Nacionals, Fernand de Varennes ha publicat un informe després de la seva visita de principis d’any a diferents llocs de l’estat espanyol.

L’informe és molt crític amb la política que té l’estat cap a les nacions minoritzades i ha provocat una resposta de la diplomàcia espanyola.

L’informe del relator assenyala que l’Estat té l’obligació de protegir la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió, associació i participació en la vida pública, drets que són vulnerats a Catalunya. També subratlla la preocupació per les acusacions penals i els judicis i sentències a representats polítics i manifestants. La dissidència política noviolenta per part de les minories no pot donar lloc a acusacions penals.

Fernand de Varennes ha volgut remarcar que l’Estat espanyol no té en compte la ciutadania catalana quan pren decisions envers Catalunya. És a dir: no deixa decidir a les catalanes i els catalans sobre qüestions que els afecten directament.

Aquí teniu l’informe en anglès per baixar-vos-el.

Declaració 8 de març 2020: Juntes som més fortes


Des de la sectorial Dones ANC animem a totes les companyes a fer nostre el lema i participar de la mobilització internacional d’aquest 8 de març perquè malauradament encara continuem patint com a col·lectiu desigualtats, repressió i violències. Per tot això des de la nostra sectorial aquest 8 de març:


– Exigim la fi de les violències masclistes. Ens volem vives i lliures!
– Exigim la fi de les diferències salarials entre homes i dones. Per uns drets laborals no sexistes que acabin amb la jerarquia patriarcat laboral de la nostra societat.
– Exigim decidir sobre el nostre propi cos i la nostra vida.
Denunciem la precarietat laboral causa principal en molts casos de la feminització de la pobresa i l’explotació laboral que porta moltes dones a situacions de vulneraritat extrema.
– Exigim uns pressupostos amb perspectiva de gènere perquè les polítiques d’igualtat són transversals no només d’una partida social o sanitària.
Denunciem on són les dones en els mitjans de comunicació, en les estructures d’estat en la política institucional, social, econòmica i universitària.
– Exigim unes escoles laiques, catalanes i en català, públiques, inclusives i coeducatives. Sense coeducació no hi ha inclusió!
– Exigim igualtat des del respecte a les diferències, perquè som moltes, diverses i no estàndards!
Denunciem polítiques migratòries penalitzadores i no acollidores! La llei d’estrangeria és un instrument al servei del racisme institucional que evidencia la desigualtat i manca de drets de les persones d’altres orígens.
– Exigim unes polítiques econòmiques i mediambientals que ens permetin salvar el nostre entorn davant l’emergència climàtica que vivim.
– Exigim una renda bàsica universal per a totes!
Denunciem la penalització laboral per maternitat així com també la manca de reconeixement dels treballs de cura no remunerats. Prou desigualtats i fi de la vulneració de drets i llibertats.

Denunciem la repressió i la violència policial i la justícia patriarcal, que atempta sistemàticament contra els nostres drets, vulnera les nostres llibertats, mentre dóna impunitat a comportaments feixistes.
– Exigim la llibertat de les preses polítiques, el retorn de les exiliades, la cancel•lació de totes les causes obertes per l’1 d’octubre i la fi de la judicialització de la política.
– Exigim poder exercir el dret de l’autodeterminació i no ser penalitzades per fer-ho.
– Exigim la fi de la persecució a la dissidència política i social, a casa nostra i arreu del món. Tot el suport a les defensores dels DDHH estiguin on estiguin…des de Rojava a Nicaragua!
I ens reconeixem des de la sororitat compartida i fem dels valors de la República part del nostre fer quotidià.
LLIBERTAT !

Dones lliures en un poble lliure!
Dones lliures per una vida digna … en llibertat!

VISCA EL 8 DE MARÇ

Full informatiu per a distribuir als nordcatalans, a Perpinyà, el dissabte 29 de febrer

Des de la Territorial de l’Assemblea de Terrassa s’ha fet un full informatiu per ser distribuït a Perpinyà entre els seus habitants.

La idea és que s’entengui millor l’acte que portarà milers de sudcatalans, a la capital del Rosselló, el pròxim 29 de febrer.

Aquí teniu els arxius en català i francès.

Èxit absolut de públic en la presentació del llibre ‘Manual de desobediència civil’

L’Auditori de la Casa del Llibre ha quedat petit aquest vespre durant la presentació del llibre Manual de desobediència civil, que ha comptat amb un dels autors, Paul Engler, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. L’editora i activista Liz Castro ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona.

Un dels temes recurrents de la conversa ha estat la importància que tenen els pilars del poder. Paluzie ha assenyalat aquí la importància que adquireixen campanyes com Eines de País en l’objectiu d’afeblir aquests poders. Un dels objectius és compensar les febleses que es van evidenciar l’octubre del 2017, a través de campanyes de la por, en molts nivells, especialment l’econòmic. Per això, ha explicat com d’importants són campanyes com les de de no-cooperació per enfortir també el teixit empresarial alternatiu al format pels grans oligopolis, que es van alinear amb interessos de poder polític espanyol fa dos anys.

La importància de la polarització
Els moviments sempre guanyen a través de la polarització. Així de contundent s’ha mostrat Engler, que, lluny de lamentar-ho, ha dit que és una eina necessària en qualsevol procés de desobediència civil. “No n’hi ha prou amb els somriures”, ha afegit. En aquest sentit, Mauri ha recordat que polarització no és sinònim de risc per a la convivència, i ha evidenciat que la societat catalana, lluny de descohesionar-se, és prou madura per acceptar qualsevol tipus de resultat que obtingui un referèndum, i fins i tot a l’hora d’afrontar les mobilitzacions post-sentència, que han estat “àmpliament acceptades” i s’han vist fins i tot útils i necessàries des de la societat.

Precisament sobre les mobilitzacions, Engler ha explicat que, quan es troben en el pic de l’onada, són difícils de sostenir durant molt de temps. Tanmateix, tornen, com una onada, més tard o més d’hora. Perquè això succeeixi, però, és essencial buscar suport actiu i sobretot suport popular, i no delegar la tasca de mostrar els avenços als mitjans de comunicació, que sovint no ho fan quan l’onada és al punt més àlgid.

Una repressió mai vista en països democràtics
Per Engler, és bo per al moviment que hi hagi repressió que ataqui drets fonamentals com el d’expressió, perquè deslegitima l’autoritat. Ara bé, s’ha mostrat molt sorprès del nivell repressiu de l’Estat espanyol: “No ho havia vist mai en societat democràtiques”. De fet, ha titllat certes actituds més pròpies de dictadures.

Engler ha advertit que caure en la violència és un error, perquè fa mal al moviment, i de fet la policia molt cops intenta instigar-la en els moviments perquè es moguin en el seu terreny. A més, ha recordat que és l’Estat qui té el monopoli de la violència i que, per tant, vol tenir una justificació per exercir-la.

Finalment, Elisenda Paluzie ha enviat un missatge als assistents: ningú vindrà a resoldre el conflicte català, sinó que depèn, en bona part, del que es faci aquí. I ha reivindicat que la societat catalana ja ha exercit motles estratègies de lluita noviolenta sense ser-ne del tot conscient, com en les consultes populars iniciades l’any 2009, o fins i tot durant el referèndum del Primer d’Octubre.

Entitats de juristes de Catalunya diuen prou a les vulneracions de drets a l’Estat espanyol des de la sortida de la sentència del Suprem

Toc d’atenció d’una representació molt nombrosa d’entitats de juristes de Catalunya, que han denunciat la inseguretat jurídica i la falta de garanties sorgides sobretot arrel de la sentència del Suprem a l’1-O. Al voltant d’una vintena d’entitats, d’entre les quals la sectorial de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana, han escenificat aquesta tarda al Col·legi de periodistes una imatge d’unió davant la repressió i les vulneracions de drets fonamentals.

Sebastià Sardiné, de la sectorial de Juristes de l’Assemblea; Teresa Vallverdú, de Compromeses; Salvador Mestre, d’Advocats Voluntaris Reus; Isa Castell, de Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Yago Aubanell, dels voluntaris de dret i defensa de Girona; Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Núria Garrido, de Democràcia i Justícia per Catalunya; Olga Amargant, de Juristes pels Drets Humans del Maresme i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; i Pere Grau, de Juristes per la República Tarragona, i Jordi Flores, de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans, han estat els encarregats de posar veu al manifest.

Repressió davant l’exercici de drets fonamentals
El text denuncia la repressió i la violència policial davant l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i informació, i n’exigeix l’assumpció de responsabilitats; també exigeix la llibertat de les persones empresonades preventivament a Soto del Real acusades falsament de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, i també demana la llibertat de les persones en presó preventiva a Catalunya des que va sortir la sentència del Suprem.

El text denuncia que les persones ja alliberades se’ls apliquen mesures cautelars que vulneren drets fonamentals, com el de manifestació, reunió, i expressió. Així mateix, lamenta el silenci i l’actitud tèbia i equidistant dels il·lustres col·legis de l’Advocacia de Catalunya i del Consell General de l’Advocacia, i recorda que han de vetllar escrupolosament pels drets de la ciutadania.

En aquesta línia, també lamenten les declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en l’acte d’obertura de l’any judicial militar, del ministre Marlaska i també la d’avui de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia.

Paral·lelament, reiteren que l’article 2 del Tractat de Lisboa protegeix els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte pels drets humans, també de les minories, i fan una crida al Parlament Europeu, la Comissió i Consell d’Europa perquè intervinguin en les vulneracions de diversos drets perpetrades per l’Estat des de la sentència del Suprem. Així mateix, han denunciat les agressions a periodistes, sovint per les forces de seguretat, que dificulta així la seva tasca.

Per acabar, han fet menció a alguns recordatoris en cas de detenció, com tenir clar el nom i el telèfon d’un advocat, no parlar ni declarar sense presència de l’advocat, no tocar res ni emprovar-se roba aliena, reivindicar, en cas de necessitat, una visita mèdica, i el dret a una trucada telefònica.

Entre les entitats signants hi ha, a més de la sectorial de juristes de l’Assemblea, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Drets, Juristes pels Drets Humans del Maresme, Advocats Voluntaris del Bages, Associació Advocats Voluntaris 1 d’Octubre Reus, Advocacia per la Democràcia Lleida, Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre, Més Drets Humans Terrassa, Querellants per la República, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Voluntaris Dret Defensa Girona, Compromesos Per una Advocacia Compromesa, Juristes per la República Tarragona, i Democràcia i Justícia per Catalunya.

El posicionament de l’Assemblea respecte al 10-N

Des del 31 d’octubre i fins aquest dilluns, 4 de novembre, els membres de ple dret al corrent de pagament a data 25 d’octubre, s’han pogut expressar a través d’una consulta interna.

Les sòcies i socis de l’Assemblea han ratificat amb un 97,8 % el posicionament de l’entitat respecte al 10-N.

A la votació hi han participat 9.582 membres de ple dret, xifra que representa una participació del 21.69% del cens.

Aquest és el resum del text que es posava a votació:

El conflicte polític no només no s’ha resolt sinó que s’ha agreujat, i en aquest sentit, després de la colossal reacció de rebuig a la sentència i la desmesurada reacció de les forces de seguretat, cal que l’acció política dels partits independentistes a les Corts passi de manera indispensable per configurar un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat, atenent a tres punts irrenunciables:

ATURAR LA REPRESSIÓ. Exigència de retirada de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. Aturada de la violència policial i recuperació de l’acció dels Mossos d’Esquadra com a policia democràtica.

LLIBERTAT. Prou presó i exili. Prou detencions arbitràries. EXIGIM l’alliberament immediat de totes les preses i els presos polítics, la fi de totes les causes contra l’independentisme i el lliure retorn de totes les exiliades i els exiliats polítics.

AUTODETERMINACIÓ. El referèndum de l’1 d’Octubre va ser vinculant, cal avançar clarament en la culminació del procés d’autodeterminació, fins assolir la independència, sense deslegitimar el referèndum de l’1-O.
Pel que fa als pactes locals, l’actuació del govern del PSOE en els darrers mesos, fa encara més incomprensible el manteniment d’alguns acords en l’àmbit municipal, comarcal i a la diputació de Barcelona amb un partit del bloc del 155. Exigim als partits que els mantenen el trencament d’aquests acords.

 

Pots llegir tot el text aprovat en aquest enllaç.

#SomAssemblea

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Captura de Pantalla 2019-11-06 a les 20.00.58.png

 

El món universitari en contra de la sentència a l’1-O

Ampli i contundent rebuig a la sentència a l’1-O per part de la comunitat universitària. Els claustres de les set universitats públiques catalanes, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona han aprovat un text per àmplia majoria en què es rebutja la sentència del Suprem.

El manifest exigeix la immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional i el sobreseïment de tots els processos penals en curs relacionats, així com el retorn de les persones exiliades. També expressa el seu suport a totes les mobilitzacions cíviques i pacífiques plantejades en favor dels drets civils i per la llibertat de les persones condemnades, processades i privades de llibertat; rebutja la repressió i la violència policial, subratllant l’ús de mètodes “prohibits en diferents normatives, pròpies i internacionals”; i fa una crida al diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular com a via per resoldre el conflicte i les diferències polítiques.

El document s’ha aprovat després d’un debat intens en el sí de la plataforma Universitats pels Drets Civils, de la qual l’Assemblea n’és membre a través de la sectorial d’Universitats i Recerca per la independència. Després de proposar que els claustres, com a màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, sotmetessin a debat i votació la proposta, les universitats públiques s’han bolcat amb la iniciativa, que representa prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, i el percentatge de vots afirmatius oscil·la entre el 74% i el 90%. Si la votació s’hagués produït en un claustre únic, que representés directament les prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, el suport superaria el 84%.

Crida a la mobilització
El manifest fa una crida a la mobilització pacífica, cívica i democràtica, i afirma que la situació creada arran de la sentència és “excepcionalment greu”, ja que s’ha aplicat de manera “abusiva” i “punitiva” la presó preventiva, i recorda l’informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU i també els informes emesos pels observadors internacionals durant el judici i les vulneracions constatades.

L’amenaça, constata el text, “gravita sobre la integritat de les llibertats i drets fonamentals com els de manifestació i d’expressió”, per una “deriva autoritària” que “criminalitza la dissidència”. Davant d’això, recorden que tots els Estatuts de les universitats catalanes refereixen explícitament a principis com els de “llibertat, democràcia, justícia, igualtat o solidaritat”. “En moments com els que està passant la societat catalana, l’observació d’aquests principis i valors ens obliguen a un compromís actiu, ferm i sostingut amb la defensa dels valors democràtics i dels drets fonamentals”, conclouen.

Declaració de la Llotja de Mar

Text de la Declaració de la Llotja de Mar

Davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara en endavant, les forces polítiques que subscrivim aquesta declaració desitgem compartir amb els nostres pobles i amb l’opinió pública de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i dels països del món, les reflexions següents:

  1. Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. La innegable modernització de l’Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu.
  2. Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu. Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, com els moviments d’àmbit estatal que demanen una modernització de l’Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania.
  3. La falta de respecte al dret a l’autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics és el corol·lari d’un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d’activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d’artistes i publicacions…
  4. En conseqüència, i molt seriosament preocupats pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania, constatem la necessitat d’arribar a un acord polític per unir-nos en la defensa dels punts següents:
  1. El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles.
  2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política.
  3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
  4. Les llibertats civils i polítiques.
  5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles.
  6. Des de la defensa d’aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l’Estat espanyol.
  7. Finalment, apel·lem a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions.

Signat a Barcelona, el 25 d’octubre de 2019

Document en pdf

Posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana en relació a la invasió militar turca contra el Kurdistan sirià

Comunicat

El darrer 9 d’octubre les forces armades turques van iniciar una ofensiva militar contra el poble kurd de Síria, aprofitant la retirada de les tropes nord-americanes de la zona del nord-est del país. Els primers quatre dies d’operació militar s’han saldat ja amb desenes de civils morts, diversos executats com la líder del partit kurd Futur de Síria, Hevrin Khalaf, i prop de 20.000 desplaçats. Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana fa públic el següent posicionament:

  • Condemnem de forma rotunda l’agressió militar turca contra el poble del Kurdistan, una violació flagrant del dret internacional que suposa un pas més en l’ofensiva imperialista i repressiva del govern d’Erdogan contra els i les kurdes.
  • Condemnem fermament el suport del govern espanyol a aquesta nova agressió militar turca contra el poble kurd, de nou fent costat a règims autoritaris que violen drets fonamentals de forma massiva. L’actitud del govern espanyol és especialment alarmant en tant que contrasta amb la de diversos països europeus, els quals ja han anunciat un embargament d’armes contra Turquia.
  • Condemnem la repressió i la persecució contra els alcaldes i altres càrrecs electes kurds per les autoritats turques, justificats en algunes ocasions pel mateix govern de Turquia que utilitza les suspensions de càrrecs electes catalans i bascos per l’Estat espanyol. En aquest sentit, celebrem que el Consell d’Europa estigui investigant els casos d’empresonaments de líders polítics kurds i catalans per les autoritats turques i espanyoles respectivament, empresonats en molts casos per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió.
  • Refermem la nostra solidaritat fraterna amb el poble kurd i el nostre suport al seu dret a l’autodeterminació, una aspiració plenament compartida amb el poble de Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana


Barcelona, 13 d’octubre de 2019.

Manifest “Autodeterminació i llibertat, prou repressió”

Les entitats s’hi poden adherir signant en aquest enllaç.

Autodeterminació i llibertat, prou repressió

Hem decidit avançar. Ho hem fet molts cops en la història d’aquest país, farcida de lluites veïnals, laborals, vagues i manifestacions. Hem estat i som un poble tossudament alçat, llavor de moltes lluites, que no s’ha conformat mai i que sempre ha lluitat per avançar.

Ho fem en un context advers: l’Estat ha decidit que la seva unitat territorial és innegociable i que aquesta condició està per sobre de qualsevol dret, també per sobre de tots aquells pels quals els nostres pares, avis i besavis van lluitar. Anys i dècades d’avenços i lluites als carrers.

L’Estat espanyol, els seus estaments de poder, pretenen vulnerar drets fonamentals. Els vol criminalitzar, i ens vol fer creure que votar és un delicte; que manifestar-se massivament és un delicte; que dissentir no està permès. I que plantar cara a les desigualtats és motiu d’empresonament.

No se’n sortiran. I no ho faran perquè davant de les seves mentides i del seu poder es trobaran un mur de gent alçada, disposada a plantar cara de manera noviolenta per defensar aquells drets pels quals no només val la pena lluitar, sinó que és obligat fer-ho. L’1 d’Octubre ens vam plantar davant dels col·legis electorals perquè sabíem que aquella lluita no només era legítima, sinó que era necessària. Fa 100 anys, a la vaga de La Canadenca, milers de treballadors van plantar cara a l’Estat, a la seva força i a la repressió per defensar drets fonamentals, conscients que aquella lluita era justa, i que calia deixar-hi la pell. I se’n van sortir. Perquè la lluita sempre acaba donant els seus fruits.

Som una immensa majoria que no tolerem més repressió, que volem i exigim la llibertat immediata de les preses i presos polítics i el retorn de les exiliades i exiliats. I som molts els que creiem que l’autodeterminació és un dret tan legítim com qualsevol altre, i que el seu exercici no pot ser mai considerat un delicte.

I precisament perquè som molts els que ho creiem, també som molts els que caminarem, inspirant-nos en altres marxes que han marcat la història de la humanitat. Ho va fer Martin Luther King l’any 1963, arribant fins a Washington. I abans ho havia fet Gandhi, durant la Marxa de la Sal.

Cada poble fa el seu camí. Nosaltres també. Sempre hi ha camí. No l’hem abandonat mai i no donarem mai per perduda cap batalla. Davant de la injustícia, més solidaritat; davant la repressió, més mobilització. Ni jutges ni policies podran impedir fer sentir la veu d’un poble alçat i determinat a lluitar per la justícia social i per la llibertat.

Omplir places i desbordar carrers. Només hi ha una via: respondre amb dignitat, avançar plegats, i guanyar-nos el futur!

2 anys de l’1-O: Acabem el que vam començar. Vam votar independència i exigim independència

Avui, 1 d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.

En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l’ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.

Els dies posteriors al referèndum del Primer d’Octubre vam demostrar una força popular i cívica que fer tremolar els fonaments de l’Estat. Però les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l’independentisme. Aprenguem dels errors per no tornar a cometre’ls. No podem jugar-ho tot a una carta que s’ha demostrat tramposa. No podem caure una vegada i una altra en la mateixa pedra.

En comptes de diàleg, el que hem trobat és presó, exili i repressió. I davant d’això, correm el risc d’oblidar quin és el nostre objectiu, allò pel qual més de 2 milions de persones vam sortir a votar avui fa dos anys. La independència és l’única eina real per sortir d’aquest atzucac repressiu en el qual l’Estat es vol engabiar. Què busca la repressió? Que renunciem als nostres objectius. Doncs tenim una mala notícia per a l’Estat: estem determinats a seguir fins al final. No renunciem al nostre objectiu: treballem incansablement per la independència!

I en un temps de moltes preguntes, trobem la majoria de les respostes precisament en l’1 d’octubre: societat mobilitzada, majoria independentista al Parlament, i Govern compromès són la fórmula per avançar. Nosaltres, la societat mobilitzada, hi estem treballant a través de campanyes com Eines de País i formacions de noviolència. Però el Parlament i el Govern, què fan? Què volen fer? Fins on volen arribar? Estan preparant la via unilateral? No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques. Els vots de l’1 d’Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real.

Nelson Mandela deia que els líders han d’estar disposats a sacrifica-ho tot per la llibertat del seu poble. Nosaltres mai no abandonarem els companys de lluita: ni presos, ni exiliats ni cap dels milers de represaliats. Tampoc no vam abandonar els col·legis el Primer d’Octubre. El nostre compromís és i serà insubornable. Però exigim d’una vegada per totes la fi dels tacticismes i partidismes que ens impedeixen teixir definitivament una estratègia unitària. O com es pensen que vam fer possible l’1-O?

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem, i buscarem la màxima unitat possible. Però que ningú no s’equivoqui: no acceptarem cap renúncia més. L’1-O vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre. I si algú té cap temptació de canviar el sentit de l’acte més important que hem dut a terme com a poble en els darrers anys, ens hi trobarà de cara.

Acabem el que vam començar, guanyem la independència!

1 d’octubre de 2019

Comunicat del Consell per la República

El proper 1 d’octubre es compliran dos anys d’ençà que el poble de Catalunya va exercir el seu dret a l’autodeterminació i va decidir constituir un estat independent en forma de república. L’exercici d’aquest dret, reconegut al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol i incorporat a la Constitució Espanyola de 1978, va ser interferit per la violència i la repressió de l’Estat espanyol, que el va intentar impedir. La determinació de les institucions legítimes de Catalunya i dels ciutadans va evitar el propòsit de l’Estat.

També farà dos anys de l’inici de l’estratègia de la repressió per part dels poders de l’Estat, des del mateix cap d’Estat fins als tribunals que han jutjat els nostres líders polítics i socials, com a única resposta a les aspiracions del poble de Catalunya. En dos anys de repressió s’han detingut, empresonat, enviat a l’exili i perseguit judicialment centenars de persones.

El conjunt del moviment independentista sempre ha apel·lat al diàleg i a la negociació per a la solució del conflicte polític. Aquesta apel·lació, amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, al marge de la seva preferència per l’estatus que el país hagi de tenir en el futur, ha estat sistemàticament desatesa i menystinguda per tots els governs espanyols. Avui, malgrat la repressió, seguim disposats al diàleg.

Després d’una nova demostració massiva a la Diada d’enguany, i a les portes de la sentència del judici contra els nostres líders polítics i socials, el Consell de govern del Consell per la República, reunit a Waterloo el 12 de setembre de 2019, ha acordat fer públiques les següents conclusions del seu debat intern:

1.Proposar a l’Estat una plataforma de negociació per a la resolució del conflicte basada en el marc següent:

  • 1.1.El reconeixement per part de l’Estat del dret a l’autodeterminació, que el poble català va exercir l’1 d’octubre de 2017.
  • 1.2.La reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics, tal i com estan reconeguts pel dret internacional.
  • 1.3.Una mediació independent de les negociacions.

2. L’acció de les institucions i la societat civil per materialitzar el dret a l’autodeterminació no pot quedar bloquejada, ni per la repressió, ni per la negativa de la majoria de forces polítiques i institucions espanyoles al diàleg.

3. D’acord amb la nostra missió de fer efectiu el mandat derivat del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017, el Consell:

  • 3.1. Insta la societat civil i les institucions catalanes a preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per la independència.
  • 3.2. Cridarà al poble de Catalunya a mobilitzar-se per acompanyar l’acció de les institucions catalanes per materialitzar aquest mandat, exercint els drets civils essencials en un sistema democràtic consolidat, així com la desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta.
  • 3.3. Considera que mentre el mandat derivat del referèndum no s’hagi materialitzat plenament, qualsevol elecció al Parlament, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, tindrà caràcter referendari.

4. Reclamem a les institucions europees i internacionals, i molt particularment a la Unió Europea, que d’acord amb les obligacions derivades dels seus Tractats vetllin per garantir els drets humans i la democràcia a l’Estat espanyol.

L’Assemblea exigeix unitat d’acció a les Corts espanyoles i un vot negatiu a Pedro Sánchez

Aquest dijous al migdia se celebrarà la segona sessió del debat d’investidura al Congrés espanyol. És evident que l’embat polític per resoldre el procés d’autodeterminació segueix sent a Catalunya, no a l’Estat espanyol. Tots els poders de l’Estat espanyol (executiu, legislatiu i judicial) i qualsevol dels partits polítics amb opcions de govern, actuals i de futur, ja han dit amb claredat que no accepten ni acceptaran cap mena de diàleg sobre l’autodeterminació. Per aquest motiu, és un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat espanyol.

Denunciem novament la preocupant regressió autonomista de les forces polítiques catalanes, que un dia van DECLARAR la independència i ara tornen a lluites partidistes per l’hegemonia electoral, en alarmant contrast amb el nivell de mobilització i consciència de ruptura democràtica manifestada per la ciutadania. En un front exterior com són les Corts espanyoles i en un context de repressió política, la unitat estratègica és necessària. Lamentem que el clam que expressa la ciutadania en totes les manifestacions no s’hagi atès.

El nostre Govern i el nostre Parlament resten paralitzats i s’encaren a la recuperació d’una acció purament autonomista de curt abast, i sense cap estratègia compartida. Exigim a les forces polítiques catalanes que sàpiguen transformar un escenari de diversitat política previ a les eleccions en una unitat estratègica d’acció postelectoral. Hauran d’actuar amb coincident criteri estratègic tant en els fronts exteriors com interiors, d’acord amb les necessitats del progrés de l’embat de ruptura democràtica i de desobediència noviolenta que hem d’aprofundir al nostre país.

Per tot això, doncs, l’Assemblea reclama als diputats independentistes en els diferents fronts exteriors i interiors que respectin aquestes premisses i no generin falses expectatives de diàleg amb un estat hostil, que l’únic que provocaran seran noves decepcions i desmobilització.

Així mateix, demanem als diputats a les Corts espanyoles que:

  • No donin suport a la governabilitat de l’Estat espanyol si no respecta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El govern del PSOE també ha demostrat que no el respecta ni té voluntat d’acabar amb la repressió política: forma part del bloc del 155. Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha estat còmplice de la dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i del cessament del Govern de la Generalitat, ni amb el vot favorable, ni amb una abstenció que permetés la investidura.
  • Respectin els anhels de la societat civil i actuïn amb una única veu, d’acord amb el Govern i el Parlament, als quals també instem a avançar clarament en el desenllaç del procés d’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre del 2017, per la via unilateral, únic camí possible per generar un diàleg multilateral posterior de resolució definitiva del conflicte.

Reclamem un compromís ferm de les direccions dels partits o formacions que tenen representació a les Corts de Madrid per culminar el procés iniciat, la qual cosa implica la determinació de posar els nostres representants a les Corts espanyoles al servei d’una estratègia col·lectiva per la independència.

El temps del peix al cove, dels pactes per unes engrunes, ja s´ha acabat. Ara cal fer República catalana de debò, sense por, amb fermesa, amb dignitat i amb coratge.

Demanem que els diputats dels partits independentistes votin NO a la investidura del candidat del PSOE.

#ObjectiuIndependència

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea i l’UNPO registren un informe a les Nacions Unides sobre el declivi dels Drets Humans a Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) han registrat un informe per a la Revisió Periòdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. En aquests cicle de revisions de l’ONU, Espanya és un dels països sota escrutini.

Com a representats de la societat civil, l’Assemblea, amb el suport de l’UNPO, ha elaborat un informe per a la Revisió Paròdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en relació al declivi dels drets humans a Espanya recollits a la Declaració Universal de Drets Humans, i més específicament sobre la violació dels drets civils i polítics del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Ambdós tractats signats i ratificats per Espanya.

La Revisió Periòdica Universal (UPR) és un mecanisme creat per l’ONU per a vigilar si els estats membres compleixen les seves obligacions en relació al respecte pels drets fonamentals. El plenari amb les revisions formals tindrà lloc el gener de 2020, quan es reuneix el Grup de Treball del Consell de Drets Humans de Nacions Unides. La revisió de la situació a Espanya es revisarà el dimecres 22 de gener. És llavors que Espanya haurà de respondre sobre les conclusions a les quals haurà arribat el Consell.

El document elaborat per l’Assemblea i l’UNPO posa l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, inclòs el món de la cultura. En aquest sentit, l’informe se centra en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret a reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultural, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, inclosa la prohibició de detenció arbitrària, entre altres.

En relació a aquest últim, a través d’aquest informe es demana la implementació immediata de la recent petició feta al govern espanyol per part del Grup de Treball de Nacions Unides en Detencions Arbitràries d’alliberar els presos polítics catalans Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.