Entitats de juristes de Catalunya diuen prou a les vulneracions de drets a l’Estat espanyol des de la sortida de la sentència del Suprem

Toc d’atenció d’una representació molt nombrosa d’entitats de juristes de Catalunya, que han denunciat la inseguretat jurídica i la falta de garanties sorgides sobretot arrel de la sentència del Suprem a l’1-O. Al voltant d’una vintena d’entitats, d’entre les quals la sectorial de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana, han escenificat aquesta tarda al Col·legi de periodistes una imatge d’unió davant la repressió i les vulneracions de drets fonamentals.

Sebastià Sardiné, de la sectorial de Juristes de l’Assemblea; Teresa Vallverdú, de Compromeses; Salvador Mestre, d’Advocats Voluntaris Reus; Isa Castell, de Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Yago Aubanell, dels voluntaris de dret i defensa de Girona; Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Núria Garrido, de Democràcia i Justícia per Catalunya; Olga Amargant, de Juristes pels Drets Humans del Maresme i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; i Pere Grau, de Juristes per la República Tarragona, i Jordi Flores, de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans, han estat els encarregats de posar veu al manifest.

Repressió davant l’exercici de drets fonamentals
El text denuncia la repressió i la violència policial davant l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i informació, i n’exigeix l’assumpció de responsabilitats; també exigeix la llibertat de les persones empresonades preventivament a Soto del Real acusades falsament de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, i també demana la llibertat de les persones en presó preventiva a Catalunya des que va sortir la sentència del Suprem.

El text denuncia que les persones ja alliberades se’ls apliquen mesures cautelars que vulneren drets fonamentals, com el de manifestació, reunió, i expressió. Així mateix, lamenta el silenci i l’actitud tèbia i equidistant dels il·lustres col·legis de l’Advocacia de Catalunya i del Consell General de l’Advocacia, i recorda que han de vetllar escrupolosament pels drets de la ciutadania.

En aquesta línia, també lamenten les declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en l’acte d’obertura de l’any judicial militar, del ministre Marlaska i també la d’avui de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia.

Paral·lelament, reiteren que l’article 2 del Tractat de Lisboa protegeix els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte pels drets humans, també de les minories, i fan una crida al Parlament Europeu, la Comissió i Consell d’Europa perquè intervinguin en les vulneracions de diversos drets perpetrades per l’Estat des de la sentència del Suprem. Així mateix, han denunciat les agressions a periodistes, sovint per les forces de seguretat, que dificulta així la seva tasca.

Per acabar, han fet menció a alguns recordatoris en cas de detenció, com tenir clar el nom i el telèfon d’un advocat, no parlar ni declarar sense presència de l’advocat, no tocar res ni emprovar-se roba aliena, reivindicar, en cas de necessitat, una visita mèdica, i el dret a una trucada telefònica.

Entre les entitats signants hi ha, a més de la sectorial de juristes de l’Assemblea, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Drets, Juristes pels Drets Humans del Maresme, Advocats Voluntaris del Bages, Associació Advocats Voluntaris 1 d’Octubre Reus, Advocacia per la Democràcia Lleida, Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre, Més Drets Humans Terrassa, Querellants per la República, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Voluntaris Dret Defensa Girona, Compromesos Per una Advocacia Compromesa, Juristes per la República Tarragona, i Democràcia i Justícia per Catalunya.

El posicionament de l’Assemblea respecte al 10-N

Des del 31 d’octubre i fins aquest dilluns, 4 de novembre, els membres de ple dret al corrent de pagament a data 25 d’octubre, s’han pogut expressar a través d’una consulta interna.

Les sòcies i socis de l’Assemblea han ratificat amb un 97,8 % el posicionament de l’entitat respecte al 10-N.

A la votació hi han participat 9.582 membres de ple dret, xifra que representa una participació del 21.69% del cens.

Aquest és el resum del text que es posava a votació:

El conflicte polític no només no s’ha resolt sinó que s’ha agreujat, i en aquest sentit, després de la colossal reacció de rebuig a la sentència i la desmesurada reacció de les forces de seguretat, cal que l’acció política dels partits independentistes a les Corts passi de manera indispensable per configurar un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat, atenent a tres punts irrenunciables:

ATURAR LA REPRESSIÓ. Exigència de retirada de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. Aturada de la violència policial i recuperació de l’acció dels Mossos d’Esquadra com a policia democràtica.

LLIBERTAT. Prou presó i exili. Prou detencions arbitràries. EXIGIM l’alliberament immediat de totes les preses i els presos polítics, la fi de totes les causes contra l’independentisme i el lliure retorn de totes les exiliades i els exiliats polítics.

AUTODETERMINACIÓ. El referèndum de l’1 d’Octubre va ser vinculant, cal avançar clarament en la culminació del procés d’autodeterminació, fins assolir la independència, sense deslegitimar el referèndum de l’1-O.
Pel que fa als pactes locals, l’actuació del govern del PSOE en els darrers mesos, fa encara més incomprensible el manteniment d’alguns acords en l’àmbit municipal, comarcal i a la diputació de Barcelona amb un partit del bloc del 155. Exigim als partits que els mantenen el trencament d’aquests acords.

 

Pots llegir tot el text aprovat en aquest enllaç.

#SomAssemblea

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Captura de Pantalla 2019-11-06 a les 20.00.58.png

 

El món universitari en contra de la sentència a l’1-O

Ampli i contundent rebuig a la sentència a l’1-O per part de la comunitat universitària. Els claustres de les set universitats públiques catalanes, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona han aprovat un text per àmplia majoria en què es rebutja la sentència del Suprem.

El manifest exigeix la immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional i el sobreseïment de tots els processos penals en curs relacionats, així com el retorn de les persones exiliades. També expressa el seu suport a totes les mobilitzacions cíviques i pacífiques plantejades en favor dels drets civils i per la llibertat de les persones condemnades, processades i privades de llibertat; rebutja la repressió i la violència policial, subratllant l’ús de mètodes “prohibits en diferents normatives, pròpies i internacionals”; i fa una crida al diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular com a via per resoldre el conflicte i les diferències polítiques.

El document s’ha aprovat després d’un debat intens en el sí de la plataforma Universitats pels Drets Civils, de la qual l’Assemblea n’és membre a través de la sectorial d’Universitats i Recerca per la independència. Després de proposar que els claustres, com a màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, sotmetessin a debat i votació la proposta, les universitats públiques s’han bolcat amb la iniciativa, que representa prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, i el percentatge de vots afirmatius oscil·la entre el 74% i el 90%. Si la votació s’hagués produït en un claustre únic, que representés directament les prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, el suport superaria el 84%.

Crida a la mobilització
El manifest fa una crida a la mobilització pacífica, cívica i democràtica, i afirma que la situació creada arran de la sentència és “excepcionalment greu”, ja que s’ha aplicat de manera “abusiva” i “punitiva” la presó preventiva, i recorda l’informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU i també els informes emesos pels observadors internacionals durant el judici i les vulneracions constatades.

L’amenaça, constata el text, “gravita sobre la integritat de les llibertats i drets fonamentals com els de manifestació i d’expressió”, per una “deriva autoritària” que “criminalitza la dissidència”. Davant d’això, recorden que tots els Estatuts de les universitats catalanes refereixen explícitament a principis com els de “llibertat, democràcia, justícia, igualtat o solidaritat”. “En moments com els que està passant la societat catalana, l’observació d’aquests principis i valors ens obliguen a un compromís actiu, ferm i sostingut amb la defensa dels valors democràtics i dels drets fonamentals”, conclouen.

Declaració de la Llotja de Mar

Text de la Declaració de la Llotja de Mar

Davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara en endavant, les forces polítiques que subscrivim aquesta declaració desitgem compartir amb els nostres pobles i amb l’opinió pública de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i dels països del món, les reflexions següents:

  1. Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. La innegable modernització de l’Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu.
  2. Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu. Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, com els moviments d’àmbit estatal que demanen una modernització de l’Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania.
  3. La falta de respecte al dret a l’autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics és el corol·lari d’un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d’activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d’artistes i publicacions…
  4. En conseqüència, i molt seriosament preocupats pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania, constatem la necessitat d’arribar a un acord polític per unir-nos en la defensa dels punts següents:
  1. El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles.
  2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política.
  3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
  4. Les llibertats civils i polítiques.
  5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles.
  6. Des de la defensa d’aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l’Estat espanyol.
  7. Finalment, apel·lem a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions.

Signat a Barcelona, el 25 d’octubre de 2019

Document en pdf

Posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana en relació a la invasió militar turca contra el Kurdistan sirià

Comunicat

El darrer 9 d’octubre les forces armades turques van iniciar una ofensiva militar contra el poble kurd de Síria, aprofitant la retirada de les tropes nord-americanes de la zona del nord-est del país. Els primers quatre dies d’operació militar s’han saldat ja amb desenes de civils morts, diversos executats com la líder del partit kurd Futur de Síria, Hevrin Khalaf, i prop de 20.000 desplaçats. Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana fa públic el següent posicionament:

  • Condemnem de forma rotunda l’agressió militar turca contra el poble del Kurdistan, una violació flagrant del dret internacional que suposa un pas més en l’ofensiva imperialista i repressiva del govern d’Erdogan contra els i les kurdes.
  • Condemnem fermament el suport del govern espanyol a aquesta nova agressió militar turca contra el poble kurd, de nou fent costat a règims autoritaris que violen drets fonamentals de forma massiva. L’actitud del govern espanyol és especialment alarmant en tant que contrasta amb la de diversos països europeus, els quals ja han anunciat un embargament d’armes contra Turquia.
  • Condemnem la repressió i la persecució contra els alcaldes i altres càrrecs electes kurds per les autoritats turques, justificats en algunes ocasions pel mateix govern de Turquia que utilitza les suspensions de càrrecs electes catalans i bascos per l’Estat espanyol. En aquest sentit, celebrem que el Consell d’Europa estigui investigant els casos d’empresonaments de líders polítics kurds i catalans per les autoritats turques i espanyoles respectivament, empresonats en molts casos per haver exercit el seu dret a la llibertat d’expressió.
  • Refermem la nostra solidaritat fraterna amb el poble kurd i el nostre suport al seu dret a l’autodeterminació, una aspiració plenament compartida amb el poble de Catalunya.

Assemblea Nacional Catalana


Barcelona, 13 d’octubre de 2019.

Manifest “Autodeterminació i llibertat, prou repressió”

Les entitats s’hi poden adherir signant en aquest enllaç.

Autodeterminació i llibertat, prou repressió

Hem decidit avançar. Ho hem fet molts cops en la història d’aquest país, farcida de lluites veïnals, laborals, vagues i manifestacions. Hem estat i som un poble tossudament alçat, llavor de moltes lluites, que no s’ha conformat mai i que sempre ha lluitat per avançar.

Ho fem en un context advers: l’Estat ha decidit que la seva unitat territorial és innegociable i que aquesta condició està per sobre de qualsevol dret, també per sobre de tots aquells pels quals els nostres pares, avis i besavis van lluitar. Anys i dècades d’avenços i lluites als carrers.

L’Estat espanyol, els seus estaments de poder, pretenen vulnerar drets fonamentals. Els vol criminalitzar, i ens vol fer creure que votar és un delicte; que manifestar-se massivament és un delicte; que dissentir no està permès. I que plantar cara a les desigualtats és motiu d’empresonament.

No se’n sortiran. I no ho faran perquè davant de les seves mentides i del seu poder es trobaran un mur de gent alçada, disposada a plantar cara de manera noviolenta per defensar aquells drets pels quals no només val la pena lluitar, sinó que és obligat fer-ho. L’1 d’Octubre ens vam plantar davant dels col·legis electorals perquè sabíem que aquella lluita no només era legítima, sinó que era necessària. Fa 100 anys, a la vaga de La Canadenca, milers de treballadors van plantar cara a l’Estat, a la seva força i a la repressió per defensar drets fonamentals, conscients que aquella lluita era justa, i que calia deixar-hi la pell. I se’n van sortir. Perquè la lluita sempre acaba donant els seus fruits.

Som una immensa majoria que no tolerem més repressió, que volem i exigim la llibertat immediata de les preses i presos polítics i el retorn de les exiliades i exiliats. I som molts els que creiem que l’autodeterminació és un dret tan legítim com qualsevol altre, i que el seu exercici no pot ser mai considerat un delicte.

I precisament perquè som molts els que ho creiem, també som molts els que caminarem, inspirant-nos en altres marxes que han marcat la història de la humanitat. Ho va fer Martin Luther King l’any 1963, arribant fins a Washington. I abans ho havia fet Gandhi, durant la Marxa de la Sal.

Cada poble fa el seu camí. Nosaltres també. Sempre hi ha camí. No l’hem abandonat mai i no donarem mai per perduda cap batalla. Davant de la injustícia, més solidaritat; davant la repressió, més mobilització. Ni jutges ni policies podran impedir fer sentir la veu d’un poble alçat i determinat a lluitar per la justícia social i per la llibertat.

Omplir places i desbordar carrers. Només hi ha una via: respondre amb dignitat, avançar plegats, i guanyar-nos el futur!

2 anys de l’1-O: Acabem el que vam començar. Vam votar independència i exigim independència

Avui, 1 d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.

En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l’ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.

Els dies posteriors al referèndum del Primer d’Octubre vam demostrar una força popular i cívica que fer tremolar els fonaments de l’Estat. Però les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l’independentisme. Aprenguem dels errors per no tornar a cometre’ls. No podem jugar-ho tot a una carta que s’ha demostrat tramposa. No podem caure una vegada i una altra en la mateixa pedra.

En comptes de diàleg, el que hem trobat és presó, exili i repressió. I davant d’això, correm el risc d’oblidar quin és el nostre objectiu, allò pel qual més de 2 milions de persones vam sortir a votar avui fa dos anys. La independència és l’única eina real per sortir d’aquest atzucac repressiu en el qual l’Estat es vol engabiar. Què busca la repressió? Que renunciem als nostres objectius. Doncs tenim una mala notícia per a l’Estat: estem determinats a seguir fins al final. No renunciem al nostre objectiu: treballem incansablement per la independència!

I en un temps de moltes preguntes, trobem la majoria de les respostes precisament en l’1 d’octubre: societat mobilitzada, majoria independentista al Parlament, i Govern compromès són la fórmula per avançar. Nosaltres, la societat mobilitzada, hi estem treballant a través de campanyes com Eines de País i formacions de noviolència. Però el Parlament i el Govern, què fan? Què volen fer? Fins on volen arribar? Estan preparant la via unilateral? No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques. Els vots de l’1 d’Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real.

Nelson Mandela deia que els líders han d’estar disposats a sacrifica-ho tot per la llibertat del seu poble. Nosaltres mai no abandonarem els companys de lluita: ni presos, ni exiliats ni cap dels milers de represaliats. Tampoc no vam abandonar els col·legis el Primer d’Octubre. El nostre compromís és i serà insubornable. Però exigim d’una vegada per totes la fi dels tacticismes i partidismes que ens impedeixen teixir definitivament una estratègia unitària. O com es pensen que vam fer possible l’1-O?

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem, i buscarem la màxima unitat possible. Però que ningú no s’equivoqui: no acceptarem cap renúncia més. L’1-O vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre. I si algú té cap temptació de canviar el sentit de l’acte més important que hem dut a terme com a poble en els darrers anys, ens hi trobarà de cara.

Acabem el que vam començar, guanyem la independència!

1 d’octubre de 2019

Comunicat del Consell per la República

El proper 1 d’octubre es compliran dos anys d’ençà que el poble de Catalunya va exercir el seu dret a l’autodeterminació i va decidir constituir un estat independent en forma de república. L’exercici d’aquest dret, reconegut al Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol i incorporat a la Constitució Espanyola de 1978, va ser interferit per la violència i la repressió de l’Estat espanyol, que el va intentar impedir. La determinació de les institucions legítimes de Catalunya i dels ciutadans va evitar el propòsit de l’Estat.

També farà dos anys de l’inici de l’estratègia de la repressió per part dels poders de l’Estat, des del mateix cap d’Estat fins als tribunals que han jutjat els nostres líders polítics i socials, com a única resposta a les aspiracions del poble de Catalunya. En dos anys de repressió s’han detingut, empresonat, enviat a l’exili i perseguit judicialment centenars de persones.

El conjunt del moviment independentista sempre ha apel·lat al diàleg i a la negociació per a la solució del conflicte polític. Aquesta apel·lació, amb el suport de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, al marge de la seva preferència per l’estatus que el país hagi de tenir en el futur, ha estat sistemàticament desatesa i menystinguda per tots els governs espanyols. Avui, malgrat la repressió, seguim disposats al diàleg.

Després d’una nova demostració massiva a la Diada d’enguany, i a les portes de la sentència del judici contra els nostres líders polítics i socials, el Consell de govern del Consell per la República, reunit a Waterloo el 12 de setembre de 2019, ha acordat fer públiques les següents conclusions del seu debat intern:

1.Proposar a l’Estat una plataforma de negociació per a la resolució del conflicte basada en el marc següent:

  • 1.1.El reconeixement per part de l’Estat del dret a l’autodeterminació, que el poble català va exercir l’1 d’octubre de 2017.
  • 1.2.La reversió de la repressió i el respecte integral dels drets civils i polítics, tal i com estan reconeguts pel dret internacional.
  • 1.3.Una mediació independent de les negociacions.

2. L’acció de les institucions i la societat civil per materialitzar el dret a l’autodeterminació no pot quedar bloquejada, ni per la repressió, ni per la negativa de la majoria de forces polítiques i institucions espanyoles al diàleg.

3. D’acord amb la nostra missió de fer efectiu el mandat derivat del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017, el Consell:

  • 3.1. Insta la societat civil i les institucions catalanes a preparar les mesures i actuacions necessàries per materialitzar el mandat popular per la independència.
  • 3.2. Cridarà al poble de Catalunya a mobilitzar-se per acompanyar l’acció de les institucions catalanes per materialitzar aquest mandat, exercint els drets civils essencials en un sistema democràtic consolidat, així com la desobediència civil quan sigui necessària, sempre dins del marc de lluita no violenta.
  • 3.3. Considera que mentre el mandat derivat del referèndum no s’hagi materialitzat plenament, qualsevol elecció al Parlament, com a dipositari de la sobirania del poble de Catalunya, tindrà caràcter referendari.

4. Reclamem a les institucions europees i internacionals, i molt particularment a la Unió Europea, que d’acord amb les obligacions derivades dels seus Tractats vetllin per garantir els drets humans i la democràcia a l’Estat espanyol.

L’Assemblea exigeix unitat d’acció a les Corts espanyoles i un vot negatiu a Pedro Sánchez

Aquest dijous al migdia se celebrarà la segona sessió del debat d’investidura al Congrés espanyol. És evident que l’embat polític per resoldre el procés d’autodeterminació segueix sent a Catalunya, no a l’Estat espanyol. Tots els poders de l’Estat espanyol (executiu, legislatiu i judicial) i qualsevol dels partits polítics amb opcions de govern, actuals i de futur, ja han dit amb claredat que no accepten ni acceptaran cap mena de diàleg sobre l’autodeterminació. Per aquest motiu, és un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat espanyol.

Denunciem novament la preocupant regressió autonomista de les forces polítiques catalanes, que un dia van DECLARAR la independència i ara tornen a lluites partidistes per l’hegemonia electoral, en alarmant contrast amb el nivell de mobilització i consciència de ruptura democràtica manifestada per la ciutadania. En un front exterior com són les Corts espanyoles i en un context de repressió política, la unitat estratègica és necessària. Lamentem que el clam que expressa la ciutadania en totes les manifestacions no s’hagi atès.

El nostre Govern i el nostre Parlament resten paralitzats i s’encaren a la recuperació d’una acció purament autonomista de curt abast, i sense cap estratègia compartida. Exigim a les forces polítiques catalanes que sàpiguen transformar un escenari de diversitat política previ a les eleccions en una unitat estratègica d’acció postelectoral. Hauran d’actuar amb coincident criteri estratègic tant en els fronts exteriors com interiors, d’acord amb les necessitats del progrés de l’embat de ruptura democràtica i de desobediència noviolenta que hem d’aprofundir al nostre país.

Per tot això, doncs, l’Assemblea reclama als diputats independentistes en els diferents fronts exteriors i interiors que respectin aquestes premisses i no generin falses expectatives de diàleg amb un estat hostil, que l’únic que provocaran seran noves decepcions i desmobilització.

Així mateix, demanem als diputats a les Corts espanyoles que:

  • No donin suport a la governabilitat de l’Estat espanyol si no respecta el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El govern del PSOE també ha demostrat que no el respecta ni té voluntat d’acabar amb la repressió política: forma part del bloc del 155. Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha estat còmplice de la dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i del cessament del Govern de la Generalitat, ni amb el vot favorable, ni amb una abstenció que permetés la investidura.
  • Respectin els anhels de la societat civil i actuïn amb una única veu, d’acord amb el Govern i el Parlament, als quals també instem a avançar clarament en el desenllaç del procés d’autodeterminació de Catalunya, d’acord amb el mandat de l’1 d’Octubre del 2017, per la via unilateral, únic camí possible per generar un diàleg multilateral posterior de resolució definitiva del conflicte.

Reclamem un compromís ferm de les direccions dels partits o formacions que tenen representació a les Corts de Madrid per culminar el procés iniciat, la qual cosa implica la determinació de posar els nostres representants a les Corts espanyoles al servei d’una estratègia col·lectiva per la independència.

El temps del peix al cove, dels pactes per unes engrunes, ja s´ha acabat. Ara cal fer República catalana de debò, sense por, amb fermesa, amb dignitat i amb coratge.

Demanem que els diputats dels partits independentistes votin NO a la investidura del candidat del PSOE.

#ObjectiuIndependència

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea i l’UNPO registren un informe a les Nacions Unides sobre el declivi dels Drets Humans a Espanya

L’Assemblea Nacional Catalana i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) han registrat un informe per a la Revisió Periòdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. En aquests cicle de revisions de l’ONU, Espanya és un dels països sota escrutini.

Com a representats de la societat civil, l’Assemblea, amb el suport de l’UNPO, ha elaborat un informe per a la Revisió Paròdica Universal (UPR) al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en relació al declivi dels drets humans a Espanya recollits a la Declaració Universal de Drets Humans, i més específicament sobre la violació dels drets civils i polítics del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Ambdós tractats signats i ratificats per Espanya.

La Revisió Periòdica Universal (UPR) és un mecanisme creat per l’ONU per a vigilar si els estats membres compleixen les seves obligacions en relació al respecte pels drets fonamentals. El plenari amb les revisions formals tindrà lloc el gener de 2020, quan es reuneix el Grup de Treball del Consell de Drets Humans de Nacions Unides. La revisió de la situació a Espanya es revisarà el dimecres 22 de gener. És llavors que Espanya haurà de respondre sobre les conclusions a les quals haurà arribat el Consell.

El document elaborat per l’Assemblea i l’UNPO posa l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, inclòs el món de la cultura. En aquest sentit, l’informe se centra en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret a reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultural, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, inclosa la prohibició de detenció arbitrària, entre altres.

En relació a aquest últim, a través d’aquest informe es demana la implementació immediata de la recent petició feta al govern espanyol per part del Grup de Treball de Nacions Unides en Detencions Arbitràries d’alliberar els presos polítics catalans Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

Carta oberta d’Elisenda Paluzie a l’independentisme de base

Vivim un moment de desconcert a les bases de l’independentisme que fa difícil trobar el camí a seguir i evitar que la frustració i la desunió s’apoderin d’aquells que vam sortir l’1 d’Octubre del 2017 a votar sobre la independència i a defensar tots els vots, tots, tant els del Sí com els del No.

Malauradament dins l’independentisme es repeteixen cíclicament aquests moments de crisi, recordem per exemple els desacords quan la consulta del 9-N es va convertir en un procés participatiu o quan el desembre de 2015 semblàvem abocats a la repetició d’eleccions al Parlament. Però ara tenim l’agreujant d’una repressió que no cessa i un camí desdibuixat al davant.

L’aprenentatge de l’octubre del 2017 és clar. Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència de Catalunya. Què vol dir treballar plegats? Vam tenir un parlament que avalava a nivell legislatiu el mandat democràtic del poble de Catalunya, un Govern que l’executava i una ciutadania mobilitzada com a puntal. Aquests tres elements van permetre la celebració del referèndum. Però la gestió post referèndum va trencar aquesta relació. No tothom, dins dels partits i fora, veia el referèndum de la mateixa manera. Per alguns només era un instrument de negociació. I a l’altra banda no hi havia cap voluntat de negociar. Així, s’arriba al 27 d’octubre marcats per les divisions, havent perdut el momentum i declarant una independència sense creure-hi i sense intentar fer-la efectiva.

D’aquell octubre en sortim amb una gran victòria col·lectiva (haver fet el referèndum) i amb una derrota (no haver estat capaços d’aplicar-ne els resultats). L’empresonament i l’exili dels nostres dirigents ens ha marcat emocionalment i ha dificultat fer el dol de la derrota. Generacions que no l’havien viscut han hagut d’aprendre a conviure amb la repressió, les que sí que l’havien viscut, l’han retrobada de cop, en un altre context.

I ara que que tenim al davant un nou Onze de Setembre, neixen iniciatives diverses que voldrien tornar-nos a portar a aquell moment, i fer allò que no vam fer aleshores: aquell “Maidan” per defensar la declaració d’independència. Aquestes propostes obliden que el control del territori s’ha de demostrar quan hi ha un govern disposat a fer la independència. Es tendeix a confondre unilateralitat i insurrecció. És una trampa que a l’Estat espanyol li va molt bé, i no hi hauríem de caure. És el que ha fet la fiscalia de l’Estat en el judici al Suprem. Intenten igualar el fet d’accedir a la independència per una via institucional, amb legitimitat democràtica darrere, majories parlamentàries i governs reconeguts, i el concepte de rebel·lió, perquè volen deslegitimar l’accés a la independència per mitjans democràtics i pacífics.

Hem d’analitzar quines fortaleses ens manquen per a poder fer una declaració d’independència i ser capaços de dur-la a la pràctica, amb un govern capaç d’imposar-se com a autoritat en un territori. Però no podem perdre la legitimitat que dóna tenir majories parlamentàries i un embrió d’institucionalitat darrere que es pot transformar en el govern transitori d’una república naixent.

A l’Assemblea al llarg d’aquest any i escaig, també ens ha costat sortir del procés de dol, i tornar a traçar un camí. Però en els darrers mesos hem treballat campanyes que compensen febleses en l’àmbit de la societat civil i ens preparen en l’àmbit econòmic per quan torni a plantejar-se políticament la independència. D’una banda, amb la campanya de consum estratègic, afavorim una economia i models d’empresa alternatius que no estan tan subjectes a les pressions polítiques. D’altra, amb iniciatives com la de les Cambres de Comerç, traslladem la majoria social i política d’aquest país a institucions que són altaveus poderosos. I enfortint el sindicalisme nacional, ens fem presents en el món del treball. Aquestes accions s’emmarquen dins l’estratègia de la lluita noviolenta, un mètode de lluita contra formes d’opressió o per fer progressar els drets democràtics, que inclou accions de denúncia, de no-cooperació, de desobediència civil i que té com a objectiu afeblir els pilars de poder de l’adversari. Aquest Onze de Setembre no només ens manifestarem sinó que disposarem d’un gran espai Eines de País, on es podran fer accions d’apoderament ciutadà.

Pel que fa a l’àmbit institucional, els partits polítics ens repeteixen que no tenim les condicions per a l’unilateralitat. Però no ens expliquen quines són aquestes condicions, i què pensen fer per aconseguir-les. Tampoc ens han explicat quines febleses institucionals van fer impossible la independència, i com podríem superar-les. Algunes les hem descobert al judici. En canvi, amb els pactes de la setmana passada hem comprovat d’una manera molt crua el retorn al partidisme i la disputa pels espais de poder autonòmic i local, arribant a l’extrem de cedir el lideratge d’alguns d’aquests espais al PSC. Contra això vam alçar la veu la setmana passada mobilitzant-nos per primer cop davant dels partits independentistes.

Com Assemblea, no trencarem però el fil, el petit fil que encara ens uneix amb l’espai dels partits, perquè creiem que tenim la responsabilitat de no incrementar la desunió; alhora, incrementarem el nostre to d’exigència amb ells per tal que prioritzin l’objectiu de la independència i abandonin les lluites partidistes. Hi ha un risc evident, que el pacte a la Diputació de Barcelona exemplifica molt bé, de retorn a l’autonomisme, malgrat que l’electorat ha continuat donant victòries als partits independentistes, elecció rere elecció.

Tenim aquesta doble responsabilitat de mantenir aquesta pressió sense contribuir a la desunió tot mantenint la mobilització als carrers que pot tenir un doble vessant: el vessant unitari i anti-repressiu però també el vessant d’exigència, màxima exigència política. Alhora, hem d’evitar caure en el parany que desitgen aquelles forces que treballen pel retorn a l’autonomisme, i per enterrar per anys les esperances de culminar el procés d’autodeterminació. Aquestes forces voldrien una Assemblea marginal i radicalitzada, que ja no fos representativa del sentir de la majoria independentista. En la lluita noviolenta, les accions han de tenir un objectiu polític i cal saber a qui s’interpel·la i que es pretén aconseguir, i quan és el moment de fer-ho. Mai no són reactives, sempre són pensades i pro-positives i s’han d’inscriure en un marc creïble que doni sentit a la lluita. Ara el problema més important que tenim davant és el risc de retorn a l’autonomisme, facilitat per la divisió dels partits independentistes. No podem renunciar a les grans manifestacions que marquin l’agenda política i que els interpel·lin. Cal recordar-los que l’objectiu és la independència, i que cal establir una estratègia per aconseguir-lo.

Aquest doble objectiu és compartit per tot l’independentisme i és per això que ens manifestarem aquesta Diada. No és una manifestació més, és la manifestació més difícil de totes les que hem fet fins ara, ens juguem que els partits independentistes compleixin amb el seu compromís vers el país i evitar que l’independentisme quedi adormit per anys. Enguany, us l’heu de fer vostra com mai abans i heu d’alçar la vostra veu perquè es recuperi l’objectiu de la independència, i es treballi amb unitat d’acció per assolir-lo.

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

.

Manifest de la diada dels Països Catalans 2019

La Flama 2019. Construïm la llibertat dels PPCC

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurí- dic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les per- sones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la liqui- dació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incom- pletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per a la culminació del nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure ager- manament de la resta de territoris, conformant la República Confederal dels Països Catalans.

Actualment, les nostres societats són, en molts as- pectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les nostres més arrelades tradicions, com la de les fogueres de Sant Joan, vin- culades a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la di- versitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la conti- nuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projec- te de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició po- pular mediterrània i europea, primer pagana, des- prés cristianitzada i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exi- gència de la més àmplia llibertat, aprofundiment democràtic, la més inclusiva justícia social i el més acusat esperit igualitari.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte a través de les vies de- mocràtiques, trobem injustícies i maneres despòti- ques i autoritàries; quan pensàvem que el trànsit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris catalans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

Visca la Flama del Canigó.
Visca la llengua i la cultura catalanes. Visca els Països Catalans.

23 de juny de 2019

Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Sobiranista de Mallorca
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels PPCC

Manifest “Llibertat: l’autodeterminació és un dret”

Manifest “Llibertat: L’Autodeterminació és un dret” en motiu de la fi del judici a l’1-O”.

Tot just fa 4 mesos, de matinada, vam veure com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras i Raül Romeva eren traslladats de Catalunya a Madrid, en furgons policials, per afrontar un judici que ja denunciàvem que seria una farsa.

Avui, que el judici a l’1-O s’ha deixat vist per a sentència, constatem que, efectivament, aquest judici ha estat un escarni, un atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l’autodeterminació. Lluny d’admetre aquest despropòsit, lluny de denunciar les contradiccions de molts dels testimonis i les mentides dites en seu judicial, les acusacions s’han refermat en les peticions de pena per a tots els encausats. I nosaltres, la societat civil, lluny de desanimar-nos, estem més ferms que mai en la defensa dels nostres drets. L’estat espanyol no vol justícia, vol venjança.

Per això, tornem a omplir places i viles dels nostres pobles i ciutats, per deixar ben clar, altre cop, que l’autodeterminació és un dret. No ens cansarem de repetir-ho. L’autodeterminació és un dret! Les 12 persones jutjades al Suprem no són culpables de res. No ho poden ser, perquè només han permès que tothom s’expressés lliurement en un referèndum, pacíficament; van obeir el mandat popular expressat a les urnes. I qui no entengui això és que està més a prop dels totalitarismes que de la democràcia.

A poc a poc, les veritats van aflorant. I la justícia de veritat comença a despertar-se i a deixar en evidència davant del món la injustícia espanyola, cada vegada més aïllada i tancada en si mateixa, que considera Franco cap d’Estat des del 1936, ignorant el govern republicà, i que afirma que el delicte d’odi també ha de protegir els nazis. Una autarquia que prefereix anar de bracet amb l’ex- trema dreta abans que amb el dret internacional. Primer van ser els tribunals d‘Alemanya i Bèlgica i, recentment, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha demanat també la llibertat dels presos polítics, ha qualificat el judici “d’inversemblant” i ha manifestat que les acusacions penals només busquen coaccionar els acusats per les seves opinions polítiques. I sí, l’ONU també diu que el referèndum és permès a l’Estat espanyol i que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin fetes per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de la llibertat d’opinió i d’expressió”.

L’Estat espanyol cada dia actua de forma més totalitària i amenaça de tornar a temps passats. Ha volgut fer del judici un instrument per anorrear les idees polítiques, l’independentisme i el dret d’autodeterminació, saltant-se les seves pròpies regles. Fins i tot les Nacions Unides han titllat el tribunal de no ser imparcial, i afirmen que el motiu pel qual s’ha detingut els encausats del Suprem és per haver exercit el dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació! Què farà ara l’Estat espanyol? Desobeirà l’ONU? S’alinearà amb els Estats repressors i les democràcies low cost? Seguirà avantposant la unitat territorial com un bé suprem davant dels compromisos internacionals que ells mateixos han signat a la declaració universal de drets humans i al pacte internacional de drets civils i polítics?

Davant d’aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici. Volen decapitar l’independentisme, criminalitzar la dissidència i atemorir tot aquell que no només cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vulgui aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratègia unitària. Ja ho deia Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”.

Tenim centenars de causes obertes arreu del país; tenim presos i exiliats polítics que no sabem quan podran tornar a casa seva; tenim una persona que ha estat un any confinada al seu municipi sense poder-ne sortir; tenim 17 encausats al jutjat 13 de Barcelona, amb bens embargats per haver-se deixat la pell per fer possible l’1-O. I la llista segueix, i és llarga. No podem esperar més: o ens plantem davant de la repressió i teixim una estratègia realista per fer efectiva la independència, o la repressió seguirà indefinidament.

Per això, el dia que acabi el judici tornarem a sortir al carrer i omplirem les places dels pobles per denunciar aquesta farsa. Sota el lema “l’autodeterminació és un dret” sortirem al carrer de nou, a les 8 del vespre. A Barcelona serem a plaça Catalunya.

L’1 d’Octubre ens va marcar el camí: societat mobilitzada, institucions compromeses, fermesa, solidaritat, unitat i apoderament popular. Reprenguem el camí allí on el vam deixar i comencem a caminar de nou cap a la independència. Només així deixarem enrere el llast de la repressió i podrem construir la República catalana dels drets i les llibertats que volem per a tothom.

Visca la República catalana!

Manifest en pdf

El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides exigeix l’alliberament immediat dels presos polítics catalans

Cop d’efecte a la situació dels presos polítics catalans. Aquesta tarda, el prestigiós advocat Ben Emmerson ha fet públic el dictamen que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides en què demana l’alliberament immediat de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras, però també dels altres encausats.

El dictamen és fruit d’una iniciativa de les defenses dels tres presos polítics impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, el febrer del 2018, que pretenia confirmar si la situació de presó preventiva de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras vulnerava drets fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol.

En una roda de premsa celebrada a Londres, l’advocat Ben Emmerson, acompanyat de l’advocada Rachel Lindon, ha constatat que la sentència del Grup de Treball és una advertència per part de l’ONU a l’Estat espanyol, i que aquesta decisió ha de ser vinculant i no es pot prendre a la lleugera.

De fet, tant Emmerson com Lindon han recordat que l’Estat espanyol, com a part implicada, ha presentat un document de 59 pàgines de defensa, però tot i això, s’han revocat cada un dels arguments presentats; s’han referit a les detencions com a “il·legals i arbitràries”, i han parlat de jutges “parcials” i “tribunals no competents” en un procediment discriminatori basat en opinions polítiques.

Emmerson ha indicat que l’Estat espanyol ha estat incapaç de donar cap expressió concreta de violència quan se’ls ho ha demanat, i ha reiterat que el comportament de Sànchez, Cuixart i Junqueras no només no ha estat violent, sinó que ha estat pacífic en cada moment.

El referèndum, permès
Un dels factors a tenir en compte és que els organitzadors del referèndum van actuar en tot moment de manera pacífica, i que tenien tot el dret a fer campanya a favor de la independència. Tant és així que el text fet públic avui afirma que el referèndum és permès a l’Estat espanyol per una “àmplia gamma de temes”, fins i tot el cas present, i considera que les crides a celebrar processos de participació ciutadana, ja siguin per individus o a través d’organitzacions, són “expressions legítimes de l’exercici de llibertat d’opinió i d’expressió”.

Són presos polítics
Emmerson no ha vacil·lat gens ni mica en considerar Sànchez, Cuixart i Junqueras com a “presoners polítics” en el “veritable sentit de la paraula”, una situació “inaudita” en l’Europa Occidental. Així mateix, ha aprofitat la roda de premsa per enviar un missatge a Pedro Sánchez: si el nou govern espanyol pretén demostrar que l’Estat espanyol és una democràcia governada per l’imperi de la llei, no té cap alternativa que alliberar tots els presoners polítics de manera immediata. Per aquest motiu, tant ell com el Grup de Treball han demanat que aquesta sentència sigui aplicada immediatament. Si no ho fan, Emmerson ha dit s’enfrontaran a ser condemnats i considerats com un estat “pirata” al cor de la UE.

“Aquesta decisió hauria de marcar un punt d’inflexió en la política espanyola envers Catalunya”, ha advertit Emmerson, perquè suposa una “vulneració flagrant” de drets. “El Govern espanyol s’ha de treure els instints autoritaris heretats del franquisme i moure’s cap al segle XXI”, ha conclòs.

L’advocat anglès ha subratllat que si els acusats són enviats a presó un cop acabat el judici, s’estarà produint una “vulneració ulterior” de la legislació internacional, i Espanya serà considerada “culpable” i entrarà en col·lisió contra les Nacions Unides. En aquesta mateixa línia, Lindon ha volgut donar importància a la sentència, i ha recordat que és el primer òrgan de fora d’Espanya que s’ha mirat l’assumpte detingudament i ha conclòs que és una detenció arbitraria. “Es un tribunal de l’ONU, no un qualsevol”, ha exclamat.

Un document clar i dur
El document, de 19 pàgines no només demana l’alliberament dels presos polítics, sinó que a més demana fins i tot indemnitzar-los per la presó preventiva sense sentència. Es considera aquest procés penal d’”inverosímil”, i afirma que les acusacions penals contra els acusats tenen com a objectiu “coaccionar-los” per les seves opinions polítiques.

Així mateix, constata que les ingerències públiques que condemnen obertament els acusats abans de la sentència vulneren la presumpció d’innocència i constitueixen una “ingerència indeguda que afecta la independència i la imparcialitat del tribunal”. Finalment, el Grup de Treball conclou que la detenció és “arbitrària” per ser el resultat de l’exercici del dret a les llibertats d’opinió, expressió, associació, reunió i participació.

Dictamen de l’ONU

Censurada la petició de l’Assemblea al Parlament Europeu sobre l’estat dels drets fonamentals a l’Estat espanyol

El Partit Popular Europeu, el Socialistes i l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa no han admès a tràmit la petició que l’Assemblea Nacional Catalana va presentar el passat 16 d’octubre de 2018 on alertava i informava el Comitè de Peticions del Parlament Europeu sobre les vulneracions dels dret a la lliure expressió, a la lliure associació, a la informació lliure i a la protesta pacífica que s’està vivint a l’Estat espanyol.

La petició tenia com a objectiu denunciar la persecució dels representants polítics elegits pel poble de Catalunya, fet que representa una violació dels drets civils i polítics de tots els ciutadans catalans. Al mateix temps, denunciava l’abús per part de l’Estat espanyol de les ordres de detenció europees en la persecució dels exiliats polítics, exemple de l’ús polític de la justícia espanyola, on la manca d’independència i de separació de poders és cada vegada més evident.

Qualsevol organització o associació amb seu central a la Unió Europea pot exercir el dret de petició al Parlament Europeu en virtut de l’article 194 del Tractat CE sempre que sigui relativa a algun camp d’activitat de la UE i que l’afecti directament. Aquestes peticions donen al Parlament l’oportunitat de poder denunciar qualsevol infracció dels drets dels ciutadans dels estats membres, autoritats locals o qualsevol altra institució.

Més de 90 peticions ciutadanes no han estat admeses a tràmit per pressions espanyoles
La no-admissió de la petició presentada per l’Assemblea impossibilita que se’n pugui debatre al plenari d’aquest Comitè del Parlament europeu. A més a més, la petició de l’Assemblea s’afegeix a la llarga llista de peticions ciutadanes, més de 90, sobre les violacions dels drets fonamentals a Catalunya i a l’Estat espanyol que tampoc no han estat admeses a tràmit per pressions espanyoles.

Amb la negativa a admetre aquesta petició a tràmit, els partits espanyols i els seus aliats europeus han aconseguit silenciar la veu dels ciutadans sobre un dels assumptes més importants de la nostra Unió Europea: els drets fonamentals. Amb la prohibició del debat, els valors fundacionals de la Unió Europea han estat de nou censurats. Fet que l’Assemblea Nacional Catalana valora com a gravíssim i que considera que hauria de preocupar qualsevol ciutadà europeu ja que sempre hi ha d’haver espai per al diàleg, el debat i la denúncia.

Campanya internacional de sensibilització al dret a l’autodeterminació
Tot i aquesta censura, el clam a favor dels drets fonamentals és cada cop més fort arreu de la Unió Europea. Fa uns dies vam ser testimonis del posicionament de 41 senadors francesos de tots els grups polítics a favor dels drets fonamentals dels líders civils i polítics independentistes, actualment jutjats pel Tribunal Suprem. Celebrem que, amb el suport del Consell regional d’Occitània, amb la visita de Benoît Hamon als presos polítics, amb el manifest signat per centenars de personalitats polítiques i socials italianes, i amb la veu alçada de cada cop més diputats europeus, tan nacionals com regionals, la defensa de Catalunya, dels drets fonamentals dels seus ciutadans, i en conseqüència del dret a l‘autodeterminació del poble català, rebi un suport cada cop més ampli arreu d’Europa.

És per això que l’Assemblea porta a terme la campanya internacional “L’autodeterminació és un dret, no un delicte, #MakeAMove” a través del web makeamove.cat. La campanya precisament pretén sensibilitzar la ciutadania europea i seguir sumant suports i denunciant la vulneració de drets fonamentals que està perpetrant l’Estat espanyol, en especial el dret a l’autodeterminació.

La petició de l’Assemblea Nacional Catalana es pot consultar en aquest enllaç.