Aquest és l’article de la sectorial d’economistes de l’Assemblea: “El veritable pragmatisme”

Article publicat al diari Ara el 14 de setembre de 2020

El Dr. Mas-Colell, en un recent article publicat en aquest mitjà, crida el moviment independentista a apuntar-se al pragmatisme i abandonar qualsevol aspiració a la independència o a un referèndum d’autodeterminació. Les raons són que “res del que es pugui fer des de Catalunya afectarà la probabilitat de la independència o d’un referèndum vinculant”, ja que, en la seva opinió, “Espanya […] no acceptarà sota cap circumstància la separació de Catalunya” i “Europa fa i farà costat a Espanya” mentre que “la política de confrontació […] interfereix en les perspectives econòmiques i socials del país.” Precisament pel gran respecte que sentim pel Dr. Mas-Colell ens sap greu haver d’expressar el nostre desacord amb la seva tesi.

¿De debò hem de creure que, en absència d’aquests objectius, l’estat espanyol tindria algun incentiu per negociar res de substancial amb Catalunya? Perquè si fos així, aleshores caldria contestar com és que en les nombroses oportunitats en què s’ha intentat negociar plantejant objectius molt més moderats el fracàs ha estat absolut. Tots recordem l’episodi de la sentència del TC contra l’Estatut o com va acabar, dos anys després, la proposta d’un pacte fiscal per a Catalunya per part del govern del qual el mateix Dr. Mas-Colell formava part. I no és tampoc perquè Catalunya sigui “l’autonomia rebel”: al País Valencià i a les Illes els partits dominants han estat sempre partits d’àmbit espanyol i tanmateix l’espoli fiscal que pateixen les Illes és percentualment pitjor i tot que el del Principat, mentre que el del País Valencià és més sagnant, car s’aplica a una regió amb una renda per càpita inferior a la mitja espanyola i el PIB de la qual està en davallada com a percentatge de l’espanyol. En canvi el País Basc, on fins fa uns deu anys la confrontació ha estat bastant més greu que a Catalunya, gaudeix d’un pacte fiscal que és l’enveja de qualsevol altra autonomia excepte Navarra. Precisament si alguna cosa pot obligar l’estat espanyol a replantejar-se la seva pròpia visió de si mateix és que percebi el perill real que Catalunya (o una altra regió) torni a encetar un procés d’autodeterminació. Una altra cosa són les condicions polítiques i socials perquè es torni a donar i sigui creïble. Però la primera condició perquè sigui creïble és estar disposat a exercir-la.

Diu també el Dr. Mas-Colell que res del que faci Catalunya no afectarà les seves possibilitats d’obtenir la independència o un referèndum vinculant, perquè l’estat espanyol compta amb la lleialtat dels seus socis europeus. A curt termini sembla que sigui així, efectivament. A mitjà i llarg termini, però, és més aplicable la vella màxima de Lord Palmerston: els estats no tenen lleialtats, tenen interessos… I aquests interessos, esclar, són mutables. Fa tot just dotze anys el suport dels Estats Units va fer possible la independència de Kosovo, i avui 114 països hi mantenen relacions diplomàtiques. Que podria fer canviar la posició de la UE respecte del cas català? No ho sabem, com tampoc no ho sap l’estat espanyol –per això malda sempre per fer el conflicte invisible a l’exterior–. El que sí que sabem és que, si els mateixos catalans contribuïm a invisibilitzar el conflicte, el canvi d’actitud d’Europa sí que no es produirà mai.

L’àmbit econòmic és només un vessant més dels greuges que pateix Catalunya. En aquest sentit, el Dr. Mas-Colell sap tan bé com nosaltres que el principal problema que patim com a poble és la mínima capacitat de gestió dels nostres propis recursos així com l’enorme part que són drenats per l’Estat i no retornats. Ho sap i ho ha patit en primera persona. En essència, no som amos del nostre destí. També coneix les raons profundes d’això. Catalunya, juntament amb Balears i el País Valencià, finança l’estat del benestar i les infraestructures que, altrament, bona part de la resta de regions no es podrien permetre. Després de quaranta anys de (selectiva) democràcia i una quantitat ingent de recursos esmerçats no només no s’ha reduït aquesta dependència sinó que s’ha mantingut o eixamplat. És més, bona part de la societat espanyola creu que aquesta és una situació normal que no cal canviar i, per tant, pel que fa a ells aquest drenatge de recursos pot continuar indefinidament per molt que perjudiqui catalans, valencians i illencs. Ateses aquestes circumstàncies, quin estímul té l’estat espanyol per alterar aquest estat de coses si no percep riscos en la seva actitud? Efectivament cal ser pragmàtics però practicant el pragmatisme de qui sap on ha d’anar.

Sectorial d’economistes de l’Assemblea Nacional Catalana

Signen aquest article Eduard Gràcia, Josep Reyner, David Ros, Oriol Martínez, Lluís Verbon, Jaume Pérez, Joan Olivé i Eugènia Bentanachs

Nacions Unides torna a assenyalar Espanya pels presos polítics

El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha publicat el seu informe anual en el marc de la 45a Sessió del Consell de Drets Humans, on fa seguiment dels dictàmens emesos el 2019 i on destaca que no s’ha implementat la recomanació d’alliberar de forma immediata les preses i presos polítics catalans per part de l’Estat espanyol

Amb la publicació d’aquest document, el Grup de Treball torna a posar en evidència la falta de reconeixement de l’Estat espanyol envers els organismes internacionals pel que fa a la situació a Catalunya, i la seva doble moral a l’hora de reclamar l’estat de dret mentre ignora prerrogatives de dret internacional com la defensa dels drets humans, la independència judicial i la discriminació per raons polítiques. 

En els dos informes sobre la situació de les preses i els presos polítics catalans publicats l’any passat es demanava la seva llibertat immediata i es denunciaven les violacions de drets de les quals havien estat víctimes, incloent-hi el dret a la llibertat d’expressió, manifestació pacífica i associació, dret a la llibertat i la seguretat de la persona, llibertat de pensament, igualtat davant la llei, dret a la participació en afers públics i discriminació per expressar opinions polítiques favorables a la independència de Catalunya. A més, demanava reparar els danys causats i dur a terme una investigació independent sobre la detenció arbitrària. 

El Grup de Treball també va expressar que fer un referèndum d’independència a l’Estat espanyol no és il·legal, sinó que s’emmarca en les expressions legítimes emparades pels drets de llibertat d’opinió i d’expressió.    

D’altra banda, l’informe anual també revela que l’Estat espanyol va demanar la revisió de la petició d’alliberament immediat de les preses i presos polítics, com també ho van fer països coneguts per les seves violacions dels drets humans, com ara l’Aràbia Saudita, Egipte, Tunísia, Marroc i Colòmbia. El Grup de Treball hi va respondre amb una negativa degut a l’incompliment de requisits

El 2019, el Grup de Treball va emetre 85 dictàmens sobre la detenció de 171 persones en 42 països. L’Estat espanyol és l’únic país inclòs a l’informe que és membre de la Unió Europea. 

Els dictàmens són fruit d’una iniciativa de les defenses de les preses i els presos polítics impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural el 2018, que pretenia confirmar si la seva situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol. 

Aquí es pot consultar l’informe complet. 

L’Assemblea denuncia les violacions dels drets fonamentals d’Espanya contra Catalunya en una conferència sobre llibertat d’expressió de l’OSCE

L’entitat va denunciar, a la conferència internacional de drets humans Supplementary Human Dimension Meeting de l’OSCE, els abusos de l’Estat espanyol contra la llibertat d’expressió, i els casos de violència policial contra activistes independentistes, així com la desinformació, la manca de transparència i la vigilància arbitrària de les xarxes socials.

Aquesta conferència va tenir lloc el 22 i el 23 de juny. El representant de l’Assemblea va ser el secretari nacional sortint, Jordi Vilanova, que va intervenir en dues sessions de treball per exposar les vulneracions de drets fonamentals contra el moviment independentista català.

Vilanova va denunciar que la permanència de la llei mordassa té un impacte negatiu en el dret de la llibertat d’expressió. També va fer incidència en la violència de les autoritats espanyoles durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, del 2017. Aquest fet, la suspensió i la dissolució del Parlament català i les llargues penes de presó per als líders catalans, anunciades el 2019, han perjudicat greument la participació i representació política a Catalunya i el dret de reunió pacífica.

El representant de l’Assemblea va parlar de les penes de presó del Tribunal Suprem contra els nou líders socials i polítics catalans. També va incidir en el fet que les protestes cíviques, que van seguir a les sentències, es van rebre amb una violència sense precedents per part de les forces policials, l’octubre de 2019.

La gestió de la crisi del coronavirus per part de les autoritats espanyoles ha tingut un efecte perjudicial sobre el dret de la informació a Espanya. Després de la declaració de l’estat d’alarma, més de 400 periodistes van denunciar la censura i el filtratge de les preguntes dels mitjans a les rodes de premsa oficials així com les queixes d’interferència política a la televisió pública espanyola.

El representant de l’Assemblea també va alertar que el portal de transparència del govern espanyol es va paralitzar amb l’activació de l’estat d’alarma, i era impossible comprovar les compres estatals de material sanitari, així com realitzar consultes administratives.

Vilanova va finalitzar el seu conjunt d’intervencions recordant a la sala que la llei mordassa també s’ha utilitzat contra la premsa per detenir, amenaçar, requisar material i interferir en la tasca dels periodistes. Aquests fets han estat denunciats per organismes internacionals com ara el Consell d’Europa, Reporters Sense Fronteres i diversos països durant la revisió periòdica universal del Consell de Drets Humans de l’ONU a Espanya.

Podeu llegir les intervencions aquí

InformeCAT 2020, 50 dades sobre la llengua catalana

L’InformeCAT és un document fet per la Plataforma per la Llengua que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s’actualitza anualment i que permeti disposar d’un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua.

Per a l’elaboració de l’InformeCAT s’han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat durant el darrer any.

Les preses i presos polítics catalans lideren una denuncia davant de l’ONU per la situació a les presons durant la pandèmia de la COVID-19

Una vintena de preses i presos polítics de diferents territoris d’arreu del món han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’expresidenta de Xile Michelle Bachelet, amb l’objectiu de denunciar la seva situació d’empresonament durant la crisi del coronavirus,  després que institucions i organitzacions internacionals com el Consell d’Europa, Amnistia Internacional o Human Rights Watch recomanessin la reducció de la població als centres penitenciaris degut al seu alt risc per a la propagació de la malaltia. A finals de març, la mateixa Alta Comissionada va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per a protegir la salut i la seguretat de les persones empresonades o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19, en especial la gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos. A la carta, les preses i presos polítics mostren la seva preocupació pel fet que “molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions” i que, tal com Bachelet va expressar, “mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la vida i salut d’aquests”, en especial tenint en compte “la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció” a la majoria dels seus països. Segons els signants, el perill no només prové del risc de brots, sinó també per la “repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió”.  Julian Assange entre les preses i presos polítics d’arreu del món Entre els signants, s’hi troben les preses i presos polítics catalans, com l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; així com Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull.

També hi ha activistes internacionals, en destaca principalment, Julian Assange, d’Austràlia, però també en podem trobar d’altres països com són Milagro Sala i Luis D’Elía d’Argentina; o Julian Andrés Gil Reyes, Jose Vicente Murillo i Jorge Enrique Niño del Congreso de los Pueblos de Colòmbia. Completen la llista el líder del Moviment Popular del Rif, Nasser Zefzafi, l’activista Mahfouda Bamba Lefkir i el periodista Bachir Mahdar Khada del Sàhara Occidental, Bernado Caal Xol, defensor indígena maia Q’eqchi (Guatemala), i els representants dels Defensores del agua, el ambiente y el territorio de Guapinol (Honduras) Jeremías Martínez, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo, José Daniel Márquez, Kelvin Romero, José Abelino Cedillo, Arnold Alemán Soriano i Orbin Hernández Hernández. 


Jordi Sànchez denuncia que l’Estat espanyol ignora les recomanacions de l’ONU

Jordi Sànchez, pres polític per haver sigut el president de l’Assemblea, ha fet una valoració de les motivacions que l’han portat a firmar la carta:

És desolador veure la impunitat amb la que Espanya ignora les recomanacions de Nacions Unides sobre drets humans. Les recomanacions de l’Alta Comissionada de Nacions Unides, la senyora Bachelet, eren inequívoques. El fet que els presos del judici per l’1 d’octubre seguim a la presó és un exemple de menyspreu als drets humans i als organismes internacionals que vetllen pel seu compliment. I amb aquest fet les institucions espanyoles consoliden la tendència a ignorar les recomanacions dels organismes internacionals que no són del seu gust.
Som centenars els presos polítics arreu del món que som víctimes de la manca de respecte que els governants tenen als organismes internacionals que vetllen pels Drets Humans. Amb quina autoritat Espanya exigeix a altres països el compliment de tractats internacionals sobre Drets Humans quan ella desobeeix les recomanacions de Nacions Unides que l’interpel·len?“.

La carta

 29 d’abril de 2020 Sra Michele Bachelet, Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets HumansOficina de l’Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets Humans (OHCHR)  Palais des Nations     CH-1211 Geneva 10, Switzerland  Benvolguda Sra. Bachelet, Alta Comissionada pels Drets Humans de l’ONU, En aquests moments difícils que travessen els pobles i nacions del món, ens dirigim a vostè en la nostra condició de preses i presos polítics, en relació a les seves declaracions del passat 25 de març de 2020, en les quals vostè va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per protegir la salut i la seguretat de les persones a la presó o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19. Tal com vostè va pronosticar en aquestes declaracions, la pandèmia ja està afectant presons, centres de detenció de migrants i altres centres de reclusió.

Davant d’aquesta situació, les seves recomanacions com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans van ser molt clares, animant els governs a realitzar una dràstica reducció de la població penitenciària de manera urgent. La gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos, va ser la població privada de llibertat que vostè va convidar a excarcerar prioritàriament amb la finalitat d’evitar conseqüències catastròfiques. Ens preocupa que molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions ja que, tal com vostè va expressar, mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la seva vida i la salut, per la qual cosa hauria de ser exclusivament una mesura d’últim recurs.

La situació és encara més preocupant si tenim en compte la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció de la majoria dels nostres països. Els brots augmenten dia a dia a les presons, així com el nombre de morts, tant per la COVID-19 com per la repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió. Com a preses i presos polítics coneixem de primera mà la situació de les presons en els nostres respectius països i volem remarcar que la preocupació que exposem no se cenyeix exclusivament a la situació personal que vivim, sinó que la fem extensiva al conjunt de persones que es troben actualment privades de la seva llibertat.

És per aquest motiu que ens adrecem a vostè per denunciar l’incompliment que observem, tant de les normes internacionals com de les directrius i recomanacions que vostè va fer com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans. Sense cap altra pretensió, agraïm la seva atenció i esperem que pugui seguir duent a terme les accions necessàries per tal que els estats prenguin les mesures necessàries per salvaguardar la vida de la seva població, incloent la de presos i preses que es troben en aquests moments sota una vulnerabilitat més gran davant la COVID-19.  

Atentament, 

  • Jordi Sànchez – Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (Catalunya)
  • Raül Romeva – Conseller de Relacions Exteriors del Govern català i activista pro drets humans (Catalunya)   
  • Jordi Cuixart – President d’Òmnium Cultural (Catalunya)
  • Joaquim Forn – Conseller d’Interior del Govern català (Catalunya)
  • Dolors Bassa – Consellera de Treball i Afers Socials del Govern català i sindicalista (Catalunya)
  • Oriol Junqueras – Vicepresident del Govern català i president d’Esquerra Republicana de Catalunya (Catalunya)
  • Josep Rull – Conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern català (Catalunya)
  • Carme Forcadell – Presidenta del Parlament de Catalunya i expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (Catalunya)
  • Jordi Turull – Conseller de la Presidència del Govern català (Catalunya)
  • Milagro Sala – Líder de l’organització barrial Tupac Amaru (Argentina)
  • Luis D’Elía – Federació Tierra, Vivienda y Hábitat de la Central de los Trabajadores de la Argentina (Argentina)
  • Julian Assange – Periodista i fundador de Wikileaks (Austràlia)
  • Julian Andres Gil Reyes – Líder social i exsecretari tècnic del Congreso de los Pueblos (Colombia)
  • Jose Vicente Murillo – Líder social del Movimiento Político de Masas Social y Popular del Centro Oriente Colombiano. Congreso de los Pueblos (Colombia)
  • Jorge Enrique Niño – Expresident de la Junta de Acción comunal de la Vereda las Bancas, Arauquita. Congreso de los Pueblos (Colombia)
  • Bernado Caal Xol – Defensor indígena maia Q’eqchi (Guatemala)
  • Jeremías Martínez, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo, José Daniel Márquez, Kelvin Romero, José Abelino Cedillo, Arnold Alemán Soriano i Orbin Hernández Hernández – Defensors del dret a l’aigua, el medi ambient i el territori de Guapinol (Honduras)
  • Nasser Zefzafi – Líder del Moviment Popular del Rif (Rif)
  • Mahfouda Bamba Lefkir – Activista i defensora dels drets humans (Sàhara Occidental)
  • Bachir Mahdar Khada – Periodista d’Equipe Media i activista pro drets humans (Sàhara Occidental)

L’Assemblea demana fer front a l’emergència econòmica en la universitat

L’Assemblea Nacional Catalana s’ha afegit a la campanya universitària contra els efectes de la COVID-19 engegada per la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). L’entitat considera que el Govern ha de prendre mesures equitatives en l’àmbit de l’ensenyament per fer front a les conseqüències d’aquesta greu crisi. És fonamental que es garanteixi la igualtat d’oportunitats i d’accés als estudis universitaris. S’ha de garantir el futur i protegir el talent.

A continuació adjuntem la nota de premsa de la FNEC:

La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya llança aquest divendres, 24 d’abril, la Campanya Universitària contra els efectes de la COVID-19, que reclama a la Generalitat de Catalunya l’aplicació de tres mesures per pal·liar els efectes que la pandèmia esta tenint en l’economia dels estudiants catalans i les seves famílies, sota l’objectiu de protegir el talent i defensar els joves estudiants d’avui, que són el futur de la Nació. La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya demana mesures d’emergència econòmica, excepcionals. Aquestes són:

Primer. Demanem al Govern de la Generalitat que nomeni un màxim responsable encarregat de la resposta als efecte de la COVID-19 en l’àmbit universitari. Aquest ha d’exercir, a més, la funció d’interlocutor amb la Federació pel que fa a la negociació de les presents demandes.

Segon. Ampliar les beques EQUITAT del Departament d’Empresa i Coneixement, per a què cap estudiant situat al Tram de renda més baix es quedi enrere per motius econòmics.

Tercer. Establir una moratòria opcional del pagament de la matrícula universitària a aquells estudiants becats que es trobin a la resta de Trams.

Aquestes mesures es complementaran amb d’altres, que es detallaran i es difondran en les properes setmanes, i que s’adreçaran als equips de direcció de les Universitats catalanes. La Campanya a cadascuna de les universitats neix amb la vocació de concretar les demandes particulars que cada universitat, amb la seva idiosincràsia, pugui necessitar.

La Campanya Universitària contra els efectes de la COVID-19 s’ha gestat i es durà a terme amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana, la Joventut Nacionalista de Catalunya, Joves Demòcrates, Primàries de Catalunya, el Jovent Republicà, el Club FNEC i Intersindical – CSC. S’acompanya la Campanya amb la difusió d’un Manifest Públic on es detallen les mesures i que ha rebut el suport de membres actius de la comunitat universitària, tant catedràtics com professors reputats a més de les entitats anteriorment esmentades.

Aquest és el nou Full de ruta 2020-2021 aprovat a l'AGO no presencial d'aquest cap de setmana

Aquest és el nou Full de ruta 2020-2021 que es va aprovar a l’Assemblea General Ordinària de l’ANC que es va fer de forma no presencial, degut a la crisi sanitària del Covid-19, aquest cap de setmana.

Aquest és l’informe de l’ONU sobre el maltracte que dóna Espanya a les minories nacionals

El relator de l’Organització de les Nacions Unides per a les Minories Nacionals, Fernand de Varennes ha publicat un informe després de la seva visita de principis d’any a diferents llocs de l’estat espanyol.

L’informe és molt crític amb la política que té l’estat cap a les nacions minoritzades i ha provocat una resposta de la diplomàcia espanyola.

L’informe del relator assenyala que l’Estat té l’obligació de protegir la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió, associació i participació en la vida pública, drets que són vulnerats a Catalunya. També subratlla la preocupació per les acusacions penals i els judicis i sentències a representats polítics i manifestants. La dissidència política noviolenta per part de les minories no pot donar lloc a acusacions penals.

Fernand de Varennes ha volgut remarcar que l’Estat espanyol no té en compte la ciutadania catalana quan pren decisions envers Catalunya. És a dir: no deixa decidir a les catalanes i els catalans sobre qüestions que els afecten directament.

Aquí teniu l’informe en anglès per baixar-vos-el.

Declaració 8 de març 2020: Juntes som més fortes


Des de la sectorial Dones ANC animem a totes les companyes a fer nostre el lema i participar de la mobilització internacional d’aquest 8 de març perquè malauradament encara continuem patint com a col·lectiu desigualtats, repressió i violències. Per tot això des de la nostra sectorial aquest 8 de març:


– Exigim la fi de les violències masclistes. Ens volem vives i lliures!
– Exigim la fi de les diferències salarials entre homes i dones. Per uns drets laborals no sexistes que acabin amb la jerarquia patriarcat laboral de la nostra societat.
– Exigim decidir sobre el nostre propi cos i la nostra vida.
Denunciem la precarietat laboral causa principal en molts casos de la feminització de la pobresa i l’explotació laboral que porta moltes dones a situacions de vulneraritat extrema.
– Exigim uns pressupostos amb perspectiva de gènere perquè les polítiques d’igualtat són transversals no només d’una partida social o sanitària.
Denunciem on són les dones en els mitjans de comunicació, en les estructures d’estat en la política institucional, social, econòmica i universitària.
– Exigim unes escoles laiques, catalanes i en català, públiques, inclusives i coeducatives. Sense coeducació no hi ha inclusió!
– Exigim igualtat des del respecte a les diferències, perquè som moltes, diverses i no estàndards!
Denunciem polítiques migratòries penalitzadores i no acollidores! La llei d’estrangeria és un instrument al servei del racisme institucional que evidencia la desigualtat i manca de drets de les persones d’altres orígens.
– Exigim unes polítiques econòmiques i mediambientals que ens permetin salvar el nostre entorn davant l’emergència climàtica que vivim.
– Exigim una renda bàsica universal per a totes!
Denunciem la penalització laboral per maternitat així com també la manca de reconeixement dels treballs de cura no remunerats. Prou desigualtats i fi de la vulneració de drets i llibertats.

Denunciem la repressió i la violència policial i la justícia patriarcal, que atempta sistemàticament contra els nostres drets, vulnera les nostres llibertats, mentre dóna impunitat a comportaments feixistes.
– Exigim la llibertat de les preses polítiques, el retorn de les exiliades, la cancel•lació de totes les causes obertes per l’1 d’octubre i la fi de la judicialització de la política.
– Exigim poder exercir el dret de l’autodeterminació i no ser penalitzades per fer-ho.
– Exigim la fi de la persecució a la dissidència política i social, a casa nostra i arreu del món. Tot el suport a les defensores dels DDHH estiguin on estiguin…des de Rojava a Nicaragua!
I ens reconeixem des de la sororitat compartida i fem dels valors de la República part del nostre fer quotidià.
LLIBERTAT !

Dones lliures en un poble lliure!
Dones lliures per una vida digna … en llibertat!

VISCA EL 8 DE MARÇ

Full informatiu per a distribuir als nordcatalans, a Perpinyà, el dissabte 29 de febrer

Des de la Territorial de l’Assemblea de Terrassa s’ha fet un full informatiu per ser distribuït a Perpinyà entre els seus habitants.

La idea és que s’entengui millor l’acte que portarà milers de sudcatalans, a la capital del Rosselló, el pròxim 29 de febrer.

Aquí teniu els arxius en català i francès.

Èxit absolut de públic en la presentació del llibre ‘Manual de desobediència civil’

L’Auditori de la Casa del Llibre ha quedat petit aquest vespre durant la presentació del llibre Manual de desobediència civil, que ha comptat amb un dels autors, Paul Engler, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. L’editora i activista Liz Castro ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona.

Un dels temes recurrents de la conversa ha estat la importància que tenen els pilars del poder. Paluzie ha assenyalat aquí la importància que adquireixen campanyes com Eines de País en l’objectiu d’afeblir aquests poders. Un dels objectius és compensar les febleses que es van evidenciar l’octubre del 2017, a través de campanyes de la por, en molts nivells, especialment l’econòmic. Per això, ha explicat com d’importants són campanyes com les de de no-cooperació per enfortir també el teixit empresarial alternatiu al format pels grans oligopolis, que es van alinear amb interessos de poder polític espanyol fa dos anys.

La importància de la polarització
Els moviments sempre guanyen a través de la polarització. Així de contundent s’ha mostrat Engler, que, lluny de lamentar-ho, ha dit que és una eina necessària en qualsevol procés de desobediència civil. “No n’hi ha prou amb els somriures”, ha afegit. En aquest sentit, Mauri ha recordat que polarització no és sinònim de risc per a la convivència, i ha evidenciat que la societat catalana, lluny de descohesionar-se, és prou madura per acceptar qualsevol tipus de resultat que obtingui un referèndum, i fins i tot a l’hora d’afrontar les mobilitzacions post-sentència, que han estat “àmpliament acceptades” i s’han vist fins i tot útils i necessàries des de la societat.

Precisament sobre les mobilitzacions, Engler ha explicat que, quan es troben en el pic de l’onada, són difícils de sostenir durant molt de temps. Tanmateix, tornen, com una onada, més tard o més d’hora. Perquè això succeeixi, però, és essencial buscar suport actiu i sobretot suport popular, i no delegar la tasca de mostrar els avenços als mitjans de comunicació, que sovint no ho fan quan l’onada és al punt més àlgid.

Una repressió mai vista en països democràtics
Per Engler, és bo per al moviment que hi hagi repressió que ataqui drets fonamentals com el d’expressió, perquè deslegitima l’autoritat. Ara bé, s’ha mostrat molt sorprès del nivell repressiu de l’Estat espanyol: “No ho havia vist mai en societat democràtiques”. De fet, ha titllat certes actituds més pròpies de dictadures.

Engler ha advertit que caure en la violència és un error, perquè fa mal al moviment, i de fet la policia molt cops intenta instigar-la en els moviments perquè es moguin en el seu terreny. A més, ha recordat que és l’Estat qui té el monopoli de la violència i que, per tant, vol tenir una justificació per exercir-la.

Finalment, Elisenda Paluzie ha enviat un missatge als assistents: ningú vindrà a resoldre el conflicte català, sinó que depèn, en bona part, del que es faci aquí. I ha reivindicat que la societat catalana ja ha exercit motles estratègies de lluita noviolenta sense ser-ne del tot conscient, com en les consultes populars iniciades l’any 2009, o fins i tot durant el referèndum del Primer d’Octubre.

Entitats de juristes de Catalunya diuen prou a les vulneracions de drets a l’Estat espanyol des de la sortida de la sentència del Suprem

Toc d’atenció d’una representació molt nombrosa d’entitats de juristes de Catalunya, que han denunciat la inseguretat jurídica i la falta de garanties sorgides sobretot arrel de la sentència del Suprem a l’1-O. Al voltant d’una vintena d’entitats, d’entre les quals la sectorial de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana, han escenificat aquesta tarda al Col·legi de periodistes una imatge d’unió davant la repressió i les vulneracions de drets fonamentals.

Sebastià Sardiné, de la sectorial de Juristes de l’Assemblea; Teresa Vallverdú, de Compromeses; Salvador Mestre, d’Advocats Voluntaris Reus; Isa Castell, de Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Yago Aubanell, dels voluntaris de dret i defensa de Girona; Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Núria Garrido, de Democràcia i Justícia per Catalunya; Olga Amargant, de Juristes pels Drets Humans del Maresme i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; i Pere Grau, de Juristes per la República Tarragona, i Jordi Flores, de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans, han estat els encarregats de posar veu al manifest.

Repressió davant l’exercici de drets fonamentals
El text denuncia la repressió i la violència policial davant l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i informació, i n’exigeix l’assumpció de responsabilitats; també exigeix la llibertat de les persones empresonades preventivament a Soto del Real acusades falsament de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, i també demana la llibertat de les persones en presó preventiva a Catalunya des que va sortir la sentència del Suprem.

El text denuncia que les persones ja alliberades se’ls apliquen mesures cautelars que vulneren drets fonamentals, com el de manifestació, reunió, i expressió. Així mateix, lamenta el silenci i l’actitud tèbia i equidistant dels il·lustres col·legis de l’Advocacia de Catalunya i del Consell General de l’Advocacia, i recorda que han de vetllar escrupolosament pels drets de la ciutadania.

En aquesta línia, també lamenten les declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en l’acte d’obertura de l’any judicial militar, del ministre Marlaska i també la d’avui de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia.

Paral·lelament, reiteren que l’article 2 del Tractat de Lisboa protegeix els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte pels drets humans, també de les minories, i fan una crida al Parlament Europeu, la Comissió i Consell d’Europa perquè intervinguin en les vulneracions de diversos drets perpetrades per l’Estat des de la sentència del Suprem. Així mateix, han denunciat les agressions a periodistes, sovint per les forces de seguretat, que dificulta així la seva tasca.

Per acabar, han fet menció a alguns recordatoris en cas de detenció, com tenir clar el nom i el telèfon d’un advocat, no parlar ni declarar sense presència de l’advocat, no tocar res ni emprovar-se roba aliena, reivindicar, en cas de necessitat, una visita mèdica, i el dret a una trucada telefònica.

Entre les entitats signants hi ha, a més de la sectorial de juristes de l’Assemblea, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Drets, Juristes pels Drets Humans del Maresme, Advocats Voluntaris del Bages, Associació Advocats Voluntaris 1 d’Octubre Reus, Advocacia per la Democràcia Lleida, Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre, Més Drets Humans Terrassa, Querellants per la República, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Voluntaris Dret Defensa Girona, Compromesos Per una Advocacia Compromesa, Juristes per la República Tarragona, i Democràcia i Justícia per Catalunya.

El posicionament de l’Assemblea respecte al 10-N

Des del 31 d’octubre i fins aquest dilluns, 4 de novembre, els membres de ple dret al corrent de pagament a data 25 d’octubre, s’han pogut expressar a través d’una consulta interna.

Les sòcies i socis de l’Assemblea han ratificat amb un 97,8 % el posicionament de l’entitat respecte al 10-N.

A la votació hi han participat 9.582 membres de ple dret, xifra que representa una participació del 21.69% del cens.

Aquest és el resum del text que es posava a votació:

El conflicte polític no només no s’ha resolt sinó que s’ha agreujat, i en aquest sentit, després de la colossal reacció de rebuig a la sentència i la desmesurada reacció de les forces de seguretat, cal que l’acció política dels partits independentistes a les Corts passi de manera indispensable per configurar un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat, atenent a tres punts irrenunciables:

ATURAR LA REPRESSIÓ. Exigència de retirada de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. Aturada de la violència policial i recuperació de l’acció dels Mossos d’Esquadra com a policia democràtica.

LLIBERTAT. Prou presó i exili. Prou detencions arbitràries. EXIGIM l’alliberament immediat de totes les preses i els presos polítics, la fi de totes les causes contra l’independentisme i el lliure retorn de totes les exiliades i els exiliats polítics.

AUTODETERMINACIÓ. El referèndum de l’1 d’Octubre va ser vinculant, cal avançar clarament en la culminació del procés d’autodeterminació, fins assolir la independència, sense deslegitimar el referèndum de l’1-O.
Pel que fa als pactes locals, l’actuació del govern del PSOE en els darrers mesos, fa encara més incomprensible el manteniment d’alguns acords en l’àmbit municipal, comarcal i a la diputació de Barcelona amb un partit del bloc del 155. Exigim als partits que els mantenen el trencament d’aquests acords.

 

Pots llegir tot el text aprovat en aquest enllaç.

#SomAssemblea

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Captura de Pantalla 2019-11-06 a les 20.00.58.png

 

El món universitari en contra de la sentència a l’1-O

Ampli i contundent rebuig a la sentència a l’1-O per part de la comunitat universitària. Els claustres de les set universitats públiques catalanes, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona han aprovat un text per àmplia majoria en què es rebutja la sentència del Suprem.

El manifest exigeix la immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional i el sobreseïment de tots els processos penals en curs relacionats, així com el retorn de les persones exiliades. També expressa el seu suport a totes les mobilitzacions cíviques i pacífiques plantejades en favor dels drets civils i per la llibertat de les persones condemnades, processades i privades de llibertat; rebutja la repressió i la violència policial, subratllant l’ús de mètodes “prohibits en diferents normatives, pròpies i internacionals”; i fa una crida al diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular com a via per resoldre el conflicte i les diferències polítiques.

El document s’ha aprovat després d’un debat intens en el sí de la plataforma Universitats pels Drets Civils, de la qual l’Assemblea n’és membre a través de la sectorial d’Universitats i Recerca per la independència. Després de proposar que els claustres, com a màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, sotmetessin a debat i votació la proposta, les universitats públiques s’han bolcat amb la iniciativa, que representa prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, i el percentatge de vots afirmatius oscil·la entre el 74% i el 90%. Si la votació s’hagués produït en un claustre únic, que representés directament les prop de 200.000 persones de la comunitat universitària, el suport superaria el 84%.

Crida a la mobilització
El manifest fa una crida a la mobilització pacífica, cívica i democràtica, i afirma que la situació creada arran de la sentència és “excepcionalment greu”, ja que s’ha aplicat de manera “abusiva” i “punitiva” la presó preventiva, i recorda l’informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU i també els informes emesos pels observadors internacionals durant el judici i les vulneracions constatades.

L’amenaça, constata el text, “gravita sobre la integritat de les llibertats i drets fonamentals com els de manifestació i d’expressió”, per una “deriva autoritària” que “criminalitza la dissidència”. Davant d’això, recorden que tots els Estatuts de les universitats catalanes refereixen explícitament a principis com els de “llibertat, democràcia, justícia, igualtat o solidaritat”. “En moments com els que està passant la societat catalana, l’observació d’aquests principis i valors ens obliguen a un compromís actiu, ferm i sostingut amb la defensa dels valors democràtics i dels drets fonamentals”, conclouen.

Declaració de la Llotja de Mar

Text de la Declaració de la Llotja de Mar

Davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara en endavant, les forces polítiques que subscrivim aquesta declaració desitgem compartir amb els nostres pobles i amb l’opinió pública de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i dels països del món, les reflexions següents:

  1. Més de quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. La innegable modernització de l’Estat en molts àmbits no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic homologable. Determinats ambients polítics, judicials, econòmics, policials i mediàtics han impedit, per acció o per omissió, que Espanya es transformés en un Estat plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu.
  2. Durant els últims anys, coincidint amb l’aparició de grans corrents polítics, tant en l’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals, que han qüestionat el resultat de la Transició, l’Estat ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu. Aquesta reacció antidemocràtica ha afectat tant els diversos pobles, avui integrats a l’Estat espanyol, com els moviments d’àmbit estatal que demanen una modernització de l’Estat i la superació definitiva del règim anterior. La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania.
  3. La falta de respecte al dret a l’autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics és el corol·lari d’un compendi cada vegada més gran de retrocessos democràtics que pateixen les nostres nacions: cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, cap separació de poders, amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i de drets històrics per qualsevol via, retallada permanent de l’autogovern mitjançant l’intervencionisme del Tribunal Constitucional i una acció legislativa recentralitzadora, detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecució policial d’activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals, persecució d’artistes i publicacions…
  4. En conseqüència, i molt seriosament preocupats pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania, constatem la necessitat d’arribar a un acord polític per unir-nos en la defensa dels punts següents:
  1. El dret a l’autodeterminació dels nostres pobles.
  2. El caràcter democràtic i pacífic de tota la nostra acció política.
  3. La llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats i les exiliades.
  4. Les llibertats civils i polítiques.
  5. Les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés dels nostres pobles.
  6. Des de la defensa d’aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l’Estat espanyol.
  7. Finalment, apel·lem a la comunitat internacional a possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions.

Signat a Barcelona, el 25 d’octubre de 2019

Document en pdf