Jordi Cuixart des de la presó: “365 dies de dignitat i coratge”

“No som nins de mel i sucre i ens sabem governar” . Guillem d’Efak

Estimadíssims socis,

Avui fa un any que en Jordi Sánchez i jo entràvem a la presó de Soto del Real, en aquell a por ellos de jutges i fiscals ple d’impunitat. Però, de nou, es van equivocar en l’eficàcia de l’estratègia i, avui, contra tots els pronòstics de l’Estat, la maduresa del moviment sobiranista està més consolidat que mai.

Tot i així, és imprescindible que els partits polítics sobiranistes actuïn, d’una vegada per totes, des de la unitat d’acció i la responsabilitat col·lectiva. Soc molt conscient que un dels objectius de la repressió és la divisió però cal ser conscient de les expectatives creades i, per tant, parlar des de l’empatia però també la sinceritat, amb tota claredat, a la ciutadania. L’èxit de la Diada, la reprovació del Rei Felip VI al Parlament o els Cims per la Llibertat, són l’exemple de la força de la unitat.

Quan l’Estat, al costat de la ultradreta, acusa tots els demòcrates ha de saber quin és el seu lloc. Per tant, les peticions de la Fiscalia i VOX han de topar amb la resposta serena, però contundent, del 80% de la societat catalana que s’oposa als nostres empresonaments i defensa el Referèndum d’autodeterminació sense matisos. L’objectiu no és sortir de la presó, sinó afrontar el següent embat que ens planteja l’Estat amb tota la determinació i coratge.

Jo no només no em penedeixo de res del que he fet, sinó que ho tornaria a fer tants cops com calgui. I és per això que estic convençut que la desobediència civil segueix sent un instrument legítim, pacífic i democràtic, per transformar i millorar la societat. Des de l’1-O, els ciutadans d’aquest país ens hem guanyat el dret a ser tractats amb tota la dignitat i respecte. Ni indults, ni Estatuts d’autonomia. Si el govern del PSOE es pensa que hem fet tot aquest camí per debatre de nou l’estatut retallat del 2006 és que no ha entès res de res.

Escrivia fa poc Ramin Jahanbelgoo, director del Centre Mahatma Gandhi de la Universitat de Jindal (Índia), que el que està passant a Catalunya és una autèntica revolució dels valors. I ho resumia en la voluntat de bona part de la societat catalana de mantenir-se fidels a la noció de democràcia. En paraules de l’articulista: “voluntat de ser decents i actuar d’acord amb la pròpia consciència”. Valors contra el feixisme, contra la violència, la intolerància i el totalitarisme.

Els temps que ens ha tocat viure no son fàcils però, entre tots, estem fent possible un exercici col·lectiu de generositat i tendresa que té un efecte multiplicador en el dia a dia de la nostra societat i perdurarà en les properes generacions.

Gràcies de tot cor per haver fet possible que durant tot aquest any de presó no m’hagi sentit sol ni un segon, tant jo com tota la meva família. Mai us ho podré agrair prou.

Salut, esperança, entesa i República.

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 15 d’octubre de 2018

Escrit de Jordi Sànchez a l’any de ser a presó

Avui, 16 d’octubre, fa un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Des de Lledoners, l’expresident de l’Assemblea ens ha fet arribar unes paraules:

Fa un any en Cuixart i jo vàrem entrar a presó. Encara hi som i diuen que potser trigarem una mica a sortir. No patiu per nosaltres. Estem bé i forts, entre molts altres motius perquè sabem que vosaltres i molts com vosaltres hi sou fent-nos costat.

Al llarg d’aquest any us hem sentit moltes vegades a prop nostre i de les nostres famílies. Sabem apreciar la vostra solidaritat i sobretot la vostra dignitat. I és la vostra dignitat la que ens ajuda a mantenir-nos dignes, també a nosaltres, dintre de la presó.

Us demano que seguiu com fins ara, que no defalliu. Us animo a mantenir-vos vius, units i mobilitzats en l’esperança de la llibertat col·lectiva, en l’exigència del mandat polític de l’1 d’octubre i compromesos en l’horitzó de la República catalana.

No tingueu por de ser exigents, no dubteu a demanar als representants polítics i associatius unitat. Només quan hem anat junts hem tingut oportunitat de ser més. La unitat és molt difícil de construir i molt fàcil de perdre. Per això, us animo que l’exigiu incansablement i que després la protegiu perquè la unitat sempre és fràgil. I sense unitat tot serà més difícil.

No us deixeu provocar per aquells que busquen la nostra ira. No caiguem en cap de les provocacions que l’extrema dreta i l’unionisme ens llencen cada dia. Oblidem-nos de la gent de Vox, dels amics d’en Rivera i els companys d’en Casado. Ja sabem que si fos per ells ens cremarien al mig de la places i els carrers com ho feia la Inquisició.

Si algú pretén comprar el meu silenci o espera la meva renúncia a expressar-me, a manifestar-me o a defensar activament i pacífica el dret a l’autodeterminació del meu país, digueu-li que s’equivoca. Vull sortir ja de la presó, però no a qualsevol preu.

Heu de saber que només acceptaré com a justa l’absolució. El 20 de setembre i l’1 d’octubre no vàrem cometre cap delicte. Tot el que no sigui l’absolució serà una condemna injusta.

Mantingueu-vos forts en la mobilització, el civisme i sobretot la no-violència, especialment els propers dies o setmanes quan escoltarem la petició de penes que la fiscalia ens demana. Si perseverem en aquestes actituds, guanyarem. No ho dubteu.

Gràcies per la vostra dignitat, gràcies simplement per ser-hi. Si vosaltres seguiu, jo també seguiré. Espero ben aviat estar en llibertat amb vosaltres i agrair-vos tot el que heu fet per tots nosaltres.

Passi el que passi, junts i dignes fins a la llibertat.

Llum als ulls i força al braç

Lledoners, 15 d’octubre del 2018

Carta d’en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart des de la presó: “Ho tornaríem a fer”

Presó de Lledoners, 20 de setembre de 2018

Poques vegades en la història recent del nostre país hem viscut moments de tanta dignitat personal i col·lectiva i a la vegada tanta determinació en la defensa de la llibertat, la democràcia i les nostres institucions com es va viure avui fa un any a les portes del Departament d’Economia.

Milers i milers d’homes i dones ens vàrem sentir poble i constructors de llibertat. Gent de procedències, condició i idees diverses. Plurals com ho és el nostre país. Algú va dissenyar una estratègia per trencar-nos i debilitar-nos. Nosaltres, però, vàrem capgirar la situació i vàrem reforçar els grans consensos al voltant de les nostres institucions, de la llibertat i la democràcia que tan forts ens fan com a poble.

Ho vàrem fer dignament, cívicament, pacíficament com fins aleshores havíem fet totes les mobilitzacions i com posteriorment les hem seguit fent. És el nostre compromís i ningú ens apartarà mai d’aquesta conducta.

L’èxit de l’1 d’octubre es va començar a forjar aquell dia quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist.

Aquell 20 de setembre va ser el presagi de l’1 d’octubre. Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’Estat ens imposava.

Fa un any milers i milers de persones ens vàrem conjurar a no defallir, a no callar mai més i a seguir tossudament lleials als principis i els valors de la no-violència en aquesta lluita a favor de la llibertat, la democràcia i la República.

Des de la presó, seguim lleials i expectants a aquest compromís. Amb modèstia però amb tota la nostra convicció us encoratgem a no defallir.

Sabeu que la nostra presó és injusta com injust és el nostre judici. Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre d’altres coses perquè tothom sap que no hi va haver violència. I que l’arxivament de la causa o l’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial.

Jutges i fiscals ho saben però menteixen i prefereixen mantenir relats acusatoris inventats per tenir-nos tancats a la presó i amb el nostre càstig castigar-vos i silenciar-vos a tots vosaltres.

No deixem, però, que cap ràbia ens contamini. No deixem que les seves mentides ens atrapin i ens embrutin. Nosaltres no volem ser com ells, no podem ser com ells. Conjurem-nos a no actuar mai com actuen ells.

Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran. I quan tot això passi, nosaltres seguirem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret a ser República i a viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més estiguin devaluades.

Gràcies per ser-hi!

Llum als ulls i força al braç!

Serenor, coratge i sempre endavant!

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

Jordi Sànchez
Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana

image_nRK3d0kPV6v9MTvUwNGJ_g.jpg

Manifest en motiu dels 11 mesos d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui fa onze mesos que l’expresident de l’Assemblea, Jordi Sánchez, i el President d’Òmnium,Jordi Cuixart, estan tancats a la presó per delictes inexistents que no van cometre. I en tot aquest temps no hem parat de mobilitzar-nos exigint l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la resta de represaliats: el President Puigdemont, la Presidenta Forcadell, el Vicepresident Junqueras, els Consellers Bassa, Comín, Forn, Ponsatí, Puig, Romeva, Rull, Serret, Turull i l’AnnaGabriel, la Marta Rovira, en Valtònyc, l’Adri, la Tamara i molts d’altres, víctimes d’aquesta causa general contra l’independentisme.

 

Tots ells han esdevingut ostatges polítics que l’Estat ens mostra com exemple del que ens potpassar si insistim en la nostra determinació. Ens volen aturar a costa de laminar els nostres drets civils i polítics. Avui les preses i els presos polítics, les exiliades i exiliats, les persones investigades i encausades, així com les seves famílies paguen el preu per exercir els nostres drets: El dret a la manifestació, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, i al vot, els presos polítics i exiliats.

Fa pocs mesos els tenim més a prop, certament. Els han traslladat a presons catalanes perquè era el seu dret, i no per cap concessió d’una suposada distensió que no veiem en els fets. Aixòha permès a les famílies accedir-hi més fàcilment, i a nosaltres poder-nos mobilitzar més a prop de les cel·les on estan tancats, però ni de bon tros estem més alleujats per això. En aquest temps hem picat cassoles, enviat cartes, interpel·lat a les institucions, arreu del món per demanar el seu alliberament. I hem fet manifestacions, concentracions, sopars grocs i organitzat tota menad’esdeveniments, pacíficament.

Però no només no hem obtingut la resposta justa i desitjada sinó que hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços i les pancartes impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els hi regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no permetrem mai. No caurem en la guerra de llaços, però tampoc ens retallaran la llibertatd’expressió. Abans es cansaran ells de treure’n que nosaltres de posar-ne encara més a les places i carrers.

I denunciem la utilització de l’extrema dreta per part de certs estaments i partits de l’Estat, amb l’objectiu de trencar el país i dividir la societat, i els hi diem alt i clar que no se’n sortiran. I de lamateixa manera també exigim a les nostres institucions que plantin cara a aquesta impunitat,que no en pot passar ni una més, que al feixisme se’l combat des de la legitimitat de les nostresinstitucions.

La única cosa que esperem ara del govern espanyol de Pedro Sánchez és que insti a la FiscalGeneral que retiri tots els càrrecs contra els presos, exiliats i encausats i deixi d’atribuir-los unasuposada violència, del tot inexistent als ulls d’Europa i del món sencer.

En pocs mesos començarà el judici, i malgrat les irregularitats procedimentals, les absurdes acusacions sense proves i els evidents contrastos amb la justícia europea que fan envermellir devergonya davant la inexistent separació de poders a l’Estat, la justícia espanyola ja té llestes lessentències condemnatòries. S’albira un càstig judicial injust i dolorós al que caldrà respondre.

I tenim la força! Ara fa pocs dies, vam tornar a omplir, per setè any consecutiu, els carrers de Barcelona per fer efectiu el mandat del referèndum del passat u d’octubre, perquè Catalunyaesdevingui un estat independent: la República catalana.

Justament per això exigim avançar cap a la República catalana, perquè sabem que només amb la República catalana serem capaços d’alliberar els presos i fer que tornin els exiliats sense pora represàlies de cap mena, i per això no cedirem en la lluita per assolir-la el més aviat possible.

Perquè República és Llibertat, Fem la República catalana!

image-115

Article conjunt de tots els presos i exiliats catalans en motiu de la Diada

D. BASSA, A. COMÍN, J. CUIXART, C. FORCADELL, J. FORN, A. GABRIEL, O. JUNQUERAS, C. PONSATÍ, L. PUIG, C. PUIGDEMONT, R. ROMEVA, J. RULL, M. ROVIRA, J. SÀNCHEZ, M. SERRET, J. TURULL

L’escenari de repressió prolongada i el record de l’1 d’octubre fan absolutament excepcional aquest Onze de Setembre. Tenim la convicció que, lluny de la voluntat dels qui voldrien que desistíssim, el proper dimarts viurem de nou una jornada de reivindicació, dignitat i autoestima col·lectiva, units en la pluralitat, com sempre hem fet en les grans mobilitzacions de país.

Us emplacem a omplir una vegada més els carrers de Barcelona en un exercici de determinació pacífica i transversal. Malgrat la repressió, l’exili i la presó, som conscients que és l’hora de reforçar els grans consensos de país i, com hem fet sempre, enfortir el sentiment de pertinença compartida, sense caure en cap provocació estèril dels qui ens volen confrontats i fracturats.

Ens sentim hereus dels lluitadors antifranquistes i del llegat del conjunt del catalanisme, el sobiranisme i l’independentisme, que sempre ha treballat per enriquir l’imaginari col·lectiu de país, des de l’empatia i sense demanar renúncies a ningú ni dels seus orígens, ni de la seva llengua ni de la seva identitat.

I és gràcies a aquest esforç que vàrem donar una resposta unitària i exemplar a la sentència de la retallada de l’Estatut, o el “No a la guerra“, la defensa del territori, el clam unànime de “Volem acollir” i el rebuig al terrorisme. I, d’una manera especial, davant la violència desfermada dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, durant la celebració del referèndum d’autodeterminació.

Per tot això:
Reivindiquem la llibertat, perquè el seu retrocés és avui ben visible a l’estat espanyol. Milers de persones són víctimes de la ‘llei mordassa’ i moltes altres veiem els nostres drets i llibertats retallats greument a causa de l’acció polititzada i no ajustada a dret d’alguns responsables dels cossos policials, de la fiscalia i dels mateixos tribunals. Defensem sense límits la llibertat com a garantia de cohesió social també a Europa. Defensar avui les llibertats a Catalunya és fer-ho també a Madrid, París, Roma, Berlín, Praga o Istanbul.

Reivindiquem la justícia, perquè no hi ha delicte i lluitarem per la nostra llibertat i el retorn a casa de totes les persones exiliades i preses. Mentre Europa ho dictamina de manera meridianament clara, alguns membres de la justícia espanyola s’obsessionen en una croada descontrolada incapaç de sostenir-se davant els sistemes judicials de països com Alemanya, Escòcia, Suïssa o Bèlgica. L’absolució és l’única resposta que esperem.

Reivindiquem la democràcia, perquè sempre hem volgut fer com Escòcia i avui també volem reiterar de nou la nostra aposta pel diàleg, com hem fet sempre, un diàleg que ha de ser sincer, honest, obert, sense límits, on es pugi parlar de tot en el marc de la convivència i el respecte mutu. I, si bé és cert que no descartem res sempre que sigui pacífic i democràtic, qualsevol proposta del govern de Pedro Sánchez ha de respectar la voluntat majoritària del poble de Catalunya.

Reivindiquem la República Catalana, com a legítima i democràtica concreció de tantes voluntats expressades al carrer i les urnes a favor dels drets i les llibertats, que ens connecten amb un món més just, més sensible i tolerant, modern, més culte, que s’enfronta als reptes amb la complicitat de tots els seus conciutadans i dona sempre l’esquena a la intransigència i la violència. Aquells drets i llibertats que estem convençuts que estaran garantits en una República democràtica i per a tothom.
Malgrat els murs o els quilòmetres de distància, us parlem des de la serenor i la determinació. Ens encomanem a l’esperit de dignitat i coratge de totes les Diades i que ens encomaneu cadascú de vosaltres en tot moment, com heu fet també des que vàrem entrar a presó o iniciar l’exili.

Avui reafirmem, una vegada més, el nostre compromís de convèncer i no pas vèncer, de construir i no pas fracturar, d’enraonar i no pas imposar. Com deia Pedrolo: “Entre la intransigència i la feblesa, la flexibilitat”. Sense renúncies que ens desdibuixin i en el nostre cas amb el compromís d’esforçar-nos al màxim per trobar el camí per fer democràticament efectiva la República defensada dignament, pacíficament i cívicament l’1 d’octubre.

Amb la tranquil·litat de saber que tot això ho estem fent junts i que no deixarem mai ningú enrere, i que aquestes dues condicions són les que ens portaran a la llibertat completa de tots els ciutadans d’aquest país, hagin nascut on hagin nascut i vinguin d’on vinguin.
La Diagonal és una avinguda ampla on hi cap tothom. Perquè els drets que reivindiquem ens pertanyen a tots i perquè la diferencia és la condició indispensable que tenim com a societat per avançar democràticament.

Fem una crida als sindicats, patronals, col·legis professionals, entitats del tercer sector i al conjunt de la societat catalana perquè s’impliquin en la defensa dels drets i les llibertats universals. Aquells que ens vàrem haver de guanyar des dels carrers, desafiant el règim franquista, que van fer créixer barris i van contribuir al progrés econòmic i que hem reivindicat sense por cada vegada que la injustícia ha aparegut en algun racó de món. També a casa nostra.

Aquest Onze de Setembre omplim Barcelona de llibertat, justícia, democràcia i república. Gràcies per ser-hi sempre i per perseverar. Nosaltres no defallirem.

Setembre de 2018

Centre Penitenciari de Mas d’Enric, Centre Penitenciari Puig de les Basses, Centre Penitenciari de Lledoners, Ginebra, Brussel·les i Saint Andrews

1599px-Manifestació_Diada_del_Sí_1.jpg

Manifest de l’ANC “Fem la República catalana”

Fem la República catalana

Un any més, l’Assemblea torna a convocar la ciutadania a manifestar-se al carrer l’Onze de Setembre per mostrar l’amplíssim suport dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a l’objectiu d’assolir la República catalana.

Avui, un cop realitzat el referèndum i haver-lo guanyat, contra pronòstic i amb tot un Estat en contra exercint violència contra la població, tornem a sortir al carrer, aquest cop per exigir que es compleixi amb el mandat democràtic de l’1 d’octubre de 2017, quan vam decidir esdevenir República.

Una victòria que vam revalidar el passat 21 de desembre, amb tot l’aparell de l’Estat en contra, un altre cop. I ho vam fer després de veure com empresonava impunement en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart per defensar els nostres drets civils i polítics per delictes infundats i una violència inexistent.

I vam persistir malgrat la destitució il”legal i il”legítima del nostre Govern, l’empresonament de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, del Vicepresident Oriol Junqueras i dels consellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull, així com de la marxa forçada a l’exili del President Carles Puigdemont i dels consellers Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret. Un camí al qual també s’han vist abocades les dirigents polítiques Marta Rovira i Anna Gabriel i els activistes Valtònic i Adri Carrasco, fruit d’una repressió que han patit també Tamara Carrasco i molta altra gent.

Però la repressió no només no ens ha aturat, sinó que ens ha donat renovades forces, perquè sabem que només la clau de la República podrà alliberar els ostatges polítics i fer que tornin els exiliats sense patir represàlies. Per això, no cedirem en la nostra lluita per assolir-la. Perquè els volem lliures i a casa, i perquè mai més cap persona torni a ser empresonada per raons polítiques.

Som molt conscients dels obstacles que tenim davant, el context de repressió que estem patint per part dels aparells de l’Estat i de la violència de l’extrema dreta als carrers. En aquests darrers mesos hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços, les pancartes i els domassos impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no aconseguiran.

Fa pocs dies, el President de la Generalitat ens va demanar que des d’ara fins al judici ens mobilitzéssim. Ho farem, com ho hem vingut fent fins ara. Però la majoria independentista al Parlament i el Govern també han de fer la feina que els pertoca, perquè tenen el mandat democràtic de l’1 d’octubre i han de complir amb el compromís de fer-lo efectiu. Per això també els vam votar.

És hora de recuperar la unitat d’acció i, des de la diversitat d’actors existents, traçar una nova estratègia que ens permeti fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre al més aviat possible. Ens cal que els que van proclamar la República complint el mandat del referèndum ens expliquin per quina raó no es va fer efectiu aquest mandat i com i quan el farem possible.

Tenim la majoria parlamentària per fer efectiva la República catalana; tenim una societat civil forta, preparada i mobilitzada, amb una Assemblea al davant, preparada per superar les dificultats i aconseguir l’objectiu: la independència del país. És l’hora que entre tots, junts i coordinats, salvem els obstacles que resten i fem efectiva la República catalana.

11 de setembre 2018.

BANNER_FACEBOOK.png

L’Assemblea respon a SCC. Primer cal demanar públicament la llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen sobre Jordi Sànchez

El passat 6 de juny, Societat Civil Catalana (SCC) demanava públicament una reunió amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en un acte informatiu organitzat per Nueva Economía Fórum. L’ANC, però, no en va rebre cap petició formal. Dies més tard, el 15 de juliol, SCC va tornar a sol·licitar públicament una trobada, altre cop sense enviar cap tipus de comunicació a l’ANC.

Finalment, el passat 27 de juliol, va arribar a la seu de l’Assemblea una carta de José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana, adreçada a la seva presidenta, Elisenda Paluzie, en la qual demanavauna reunió amb l’ANC, tan aviat com fos possible, per “rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats”. La carta no contenia cap referència a la situació de repressió política ni a la vulneració de drets fonamentals que viu el poble de Catalunya, ni tampoc a l’existència de presos i exiliats polítics.

Davant d’aquest fet, el 9 d’agost, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va respondre a la petició amb una carta, en què manifestava que “contribuir a un clima de concòrdia i convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats és, certament, un objectiu que l’Assemblea comparteix”. No obstant això, indicava que “la primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb la vulneració de drets fonamentals i la repressió política”.

Després de denunciar la situació en què es troba Jordi Sànchez, predecessor de Paluzie, a la qual Rosiñol no feia cap esment en la seva carta, l’ANC va respondre que “si l’entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès”.

A continuació podeu llegir la carta completa:

Benvolgut senyor,

He rebut la seva carta del passat 26 de juliol, en què sol·licitava una reunió amb l’associació que presideixo, l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu de contribuir a un clima de concòrdia ¡ convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles ¡ ciutats. Aquest és, certament, un objectiu que compartim. La primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb lavulneració de drets fonamentals i la repressió política.

Així, es dona la circumstància que el meu predecessor en la presidència de l’ANC, Jordi Sànchez, és en presó preventiva des del passat 16 d’octubre, per activitats pacífiques desenvolupades en representació de I’ANC, com ara manifestacions o l’organització de la campanya del Sí, entre d’altres. La seva detenció és clarament arbitrària, segons els estàndards del dret internacional, i així l’hem denunciada davant del grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides. La privació de llibertat de Jordi Sànchez resulta de l’exercici de drets com el de llibertat d’associació i reunió, el de llibertat d’opinió i expressió, i el de participació en la vida política, drets que estan protegits per la Declaració de Drets Humans de Nacions Unides i pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol. També hi hem denunciat el no compliment d’estàndards internacionals relatius al dret a un judici just i el fet que la privació de llibertat constitueix una violació del dret internacional per raonsde discriminació basada en l’opinió política.

Si entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès, per tal d’intercanviar idees sobre com la defensa dels respectius objectius polítics de les nostres entitats (en el nostre cas, la independència de Catalunya per mitjans democràtics i pacífics, i en el seu el manteniment de Catalunya dins de l’Estat espanyol) pot fer-se preservant el respecte, la convivència i el diàleg democràtic entre tota la ciutadania catalana.

Creiem que el que li demanem és un gest de distensió que permetria obrir una nova etapa en eldebat polític al nostre país.

Aprofito l’avinentesa per saludar-lo cordialment,

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Barcelona, 9 d’agost de 2018

Manifest pels 9 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui, 16 de juliol, fa 9 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Una vergonya que vam tornar a denunciar aquest dissabte, massivament, a Barcelona i que tornarem a denunciar cada cop que faci falta.

Lluitarem fins que sigueu lliures

Fa 9 mesos que sortim al carrer demanant la llibertat del presos polítics i el retorn dels exiliats. Algú pensa que ens en cansarem? Algú pensa que defallirem abans que siguin lliures? La resposta és no.

Tot i el canvi de govern, a l’Estat espanyol no ha canviat res. Què han fet? Només han complert la llei apropant els presos. S’ha modificat la façana, però els fonaments són els mateixos. Canviar les persones és fàcil; canviar aquest estat és difícil, gairebé impossible. La nova fiscal general de l’estat ja ho ha manifestat clarament: el nou govern espanyol no té cap intenció de variar de posició respecte dels presos.

Nosaltres hem de seguir posant de manifest i denunciant les injustícies dictatorials de l’Estat espanyol. Europa els està desmuntant els arguments. No pot ser que a Europa les seves acusacions no es considerin delicte i aquí sí. Al segle XXI, i en un país europeu que s’anomena demòcrata, això és il·legal i, per tant, ho hem de denunciar, hem de sortir al carrer els cops que convingui, avui, cada mes i cada cop que faci falta, fins al seu alliberament.

És creïble la justícia espanyola quan encara fa el que li diu el “gobierno”? No, de cap manera!

El jutge Llarena està fent el ridícul més gran de la seva vida mantenint persones a la presó per causes inventades i que a Europa no existeixen? El govern de l’Estat espanyol està demostrant la no separació de poders? La resposta és sí.

Aquests dies Alemanya ens ha donat una lliçó magistral. Si una cosa no és delicte, hi ha llibertat. Què passa a Espanya? Per què no s’actua igual?

Contínuament diuen que no es pot trencar la unitat. De quina unitat parlen?

Ells el que volen és unir-nos davant:

La MANCA de llibertat d’expressió

L’ACCEPTACIÓ de la corrupció

L’OPRESSIÓ del poble català

La CENSURA de la televisió pública catalana

La CRIMINALITZACIÓ d’alcaldes, mestres, cantants, artistes…

La VIOLACIÓ del drets fonamentals de les persones amb total impunitat

Davant d’aquestes males intencions, hem de ser forts, ho hem d’afrontar junts i combatius. Només serem capaços de vèncer quan FEM LA REPÚBLICA CATALANA!

Exigim l’alliberament immediat del presos polítics, el retorn dels exiliats i la retirada de les causes contra els represaliats.

Us volem a casa!

Manifest dels pares i mares d’escoles amb alumnes de famílies de represaliats

Manifest de mares i pares per la llibertat

Les mares i pares que formem part de les escoles catalanes on hi ha escolaritzats fills i filles de persones que, per les seves idees polítiques, es troben privades de llibertat i a l’exili,

MANIFESTEM

el nostre rebuig absolut a la vulneració dels drets fonamentals d’aquests infants, drets reconeguts en la Convenció dels Drets dels Infants adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el novembre de 1989, que Espanya va signar i ratificar l’any 1990, i que són d’obligat compliment.

Estem parlant de nens, nenes i adolescents, a qui han trencat el vincle més important de la seva vida, la companyia i l’amor presencial dels seus pares; a viatjar milers de quilòmetres per compartir breus estones darrere un vidre fred; a no gaudir d’un petó de bona nit o un somriure de bon dia; a viure sense les complicitats i gestos íntims més quotidians, pel simple fet de ser fills i filles d’ algú que s’ha compromès amb la democràcia i la llibertat.

Estem dient, en el fons, que volem que aquests infants i adolescents puguin gaudir d’allò que els pertoca, tal i com fan els seus companys i companyes, envoltats dels seus pares i mares.

Cap menor en una societat avançada, democràtica i que vulgui ser justa, s’ha de veure privat de poder-se desenvolupar com a persona, lluny de la seva mare o el seu pare, per motius polítics. Cap.

Com a mares i pares que ens comprometem amb l’educació i el creixement dels nostres fills i filles, de la mà dels centres on confiem la seva formació,

EXIGIM

que aquests menors gaudeixin plenament de la seva infantesa i dels seus drets.

Per això, les AMPES i les famílies que signem aquest manifest, ens unim per transmetre tot el nostre suport, escalf i solidaritat a totes aquestes famílies amb qui ens sentim tan properes.

Els vostres fills i filles ens tenen al seu costat.

Per aquests infants i adolescents, per les seves famílies i perquè volem una societat lliure, justa i democràtica: presos i preses, exiliats i exiliades, us volem a casa, us volem amb les vostres famílies, us volem al nostre costat.

Juny de 2018

Manifest en motiu dels 8 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui fa 8 mesos que en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart estan privats de llibertat, fa 243 dies que l’estat espanyol els té com a ostatges a la presó de Soto del Real. I com cada mes ens trobem a les places de tot el país per recordar-los i exigir-ne la seva posada en llibertat. Però avui també ens recordem de totes les persones represaliades per aquest estat autoritari que pot canviar de govern i pot canviar de discurs, però no canvia res vers la repressió a Catalunya.

Amb l’acció d’avui volem tenir presents a tots els presos polítics i preses polítiques, als exiliats i les exiliades, aixecant Pilars per la Llibertat als municipis de cadascun d’ells:

  • el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn que porten 226 dies empresonats a Estremera;
  • els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, també a Estremera i la consellera Dolors Bassa a Alcalà Meco, 117 dies empresonats;
  • la presidenta del Parlament Carme Forcadell, 86 dies empresonada a Alcalà Merco;
  • el president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, 229 dies a l’exili;
  • la diputada Anna Gabriel,115 dies a l’exili i la diputada Marta Rovira, 86 dies a l’exili.

No ens oblidem tampoc d’en Valtonyc i l’Adri d’Esplugues, també exiliats, i de tantes i tantes persones que han patit i pateixen la venjança de l’estat, la Tamara i l’Ema dels CDR, els professors del Palau o de la Seu, informàtics, pallassos, bombers, mecànics, tuitaires, còmics,  alcaldes, regidors… cap persona represaliada caminarà sola.

Menció especial mereixen també els treballadors i les treballadores públiques que durant aquests mesos nefastos del 155 han sabut aguantar els departaments de la Generalitat amb professionalitat i dignitat.

Gràcies a totes les colles castelleres que participen avui fent Pilars per la Llibertat als municipis dels represaliats i també davant les presons d’Alcalá-Meco, Soto del Real i Estremera. Els castells també seran sempre nostres!

I ens seguirem trobant cada mes perquè no podem normalitzar la situació, que al segle XXI en un estat d’Europa hi hagi persones empresonades o a l’exili per les seves idees polítiques NO és normal. Res serà normal fins que totes elles siguin a casa.

Que uns joves per una baralla de bar amb uns guàrdies civils portin 580 dies empresonats NO és normal. Això no és justícia! És venjança. I per això avui també ens solidaritzem amb ells i les seves famílies i tota la gent que es manifesten avui a Iruña per denunciar aquesta injustícia; entre ells molts catalans que han anat fins allà amb autocars i cotxes particulars per mostrar el seu suport.

Els tribunals europeus van despullant l’arbitrarietat de la justícia espanyola amb cada sentència que dicten, a Alemanya, a Bèlgica, a Suïssa i a Escòcia saben que no hi va haver rebel·lió, que no hi va haver sedició, i que no hi va haver malversació. Cap dels exiliats ha comés aquests delictes, no podem caure en el parany d’asseure’ns a negociar per a que els apropin a presons catalanes, són innocents, ells i les seves famílies i fills, no en tenim prou amb el seu acostament, exigim el seu immediat alliberament i el retorn de totes les persones exiliades.

Encoratgem a tothom a seguir tossudament alçats, a continuar treballant per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre, a continuar empenyent per a superar tots els obstacles que ens dificulten fer efectiva la República.

Perquè només amb la República aconseguirem que tots i totes tornin a casa.

Perquè República és llibertat!

image-100

Manifest en motiu dels 7 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Aquest matí, els tribunals belgues han rebutjat l’extradició dels Consellers Comín, Serret i Puig, tal i com demanava el jutge Pablo Llarena. Aquesta bona notícia, en contrast amb les detencions produïdes durant el dia d’avui per la vaga del 8 de novembre, ens han obligat a modificar el manifest pels 7 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que us vam fer arribar ahir. Per això, volem compartir amb vosaltres aquest nou manifest perquè el pugueu llegir a totes les concentracions que es faran avui. El trobareu a continuació:

Avui som aquí per recordar que fa set mesos que l’estat espanyol va deixar de ser un estat de dret i va posar tot el seu aparell al servei d’acabar allò que el franquisme no va aconseguir: coartar el pensament, l’opinió i la llibertat d’expressió. I avui ens trobem aquí perquè, en aquest marc repressor, ara ja fa set mesos de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

El poder judicial manté en presó preventiva els líders independentistes perquè els utilitza d’ostatges en una guerra que no pot guanyar: la d’aturar una majoria social republicana que segueix creixent, com mostren les urnes. Hem votat fins a quatre vegades els últims quatre anys, i en totes quatre votacions, l’opció Republicana ha guanyat clarament sobre la repressió.

Per això són preses i presos polítics, perquè les elits de l’estat espanyol han decidit que prefereixen sacrificar la democràcia abans que negociar un referèndum. I pel camí, prefereixen humiliar aquells que li recorden les errades passades abans d’asseure’s i negociar.

Però no ho faran, perquè ja ho han decidit. L’oligarquia de l’estat espanyol, des del franquisme, està disposada a destruir l’estat de dret, si és necessari, abans que negociar i reconèixer el dret a l’autodeterminació. Per això ens envien la policia a agredir-nos amb armes prohibides. Per això ens envien els líders a la presó. I per això fan el ridícul a Europa.

Avui així s’ha demostrat. La resposta de la justícia belga deixa en evidència l’absurditat de la justícia espanyola. Tots els sistemes judicials europeus que han intervingut en el cas dels nostres exiliats i exiliades desmunten la criminalització que patim per part de la justícia espanyola.

La sentència d’avui hauria d’aturar la repressió desbocada per part de la justícia espanyola i hauria de ser una escletxa de llum pel possible retorn de les exiliades i exiliats. Per això, avui estem contents: creiem que tenim motius suficients per celebrar la justícia quan actua amb independència i quan es fa justícia en majúscules.

Celebrem l’inici de les victòries judicials internacionals. Esperem que es torni a fer política des de la política i no des del món judicial. I no oblidem que totes i tots hem aconseguit una gran fita: la mobilització popular, aquí i a fora, que ha sigut clau per crear un escenari favorable als drets i a les llibertats dels exiliats i exiliades.

Tot i tenir govern la força repressiva no s’atura i seguim vivint estupefactes noves detencions i ordres de crida i cerca per companys i companyes que van participar a l’aturada de país del 8-N, un dia en què molts vam sortir als carrers per defensar la República.

Així doncs, apostem amb força per desenvolupar l’acció institucional Republicana en aquells estats on no es condemni i penalitzi el dret a l’autodeterminació. Apostem pel govern de la República a l’exili i que aprofitem la propera finestra d’oportunitat per implementar la República.

Volem la República per consolidar una justícia que no sigui hereva del franquisme, sinó que pugui homologar-se a les de la majoria dels estats europeus.

Només l’aposta per la República ens pot garantir una via democràtica cap al respecte als drets humans, polítics i socials de la ciutadania de Catalunya. Responem a la repressió a través de la mobilització popular i la solidaritat, però també a través de la unitat de l’independentisme i la fermesa en la defensa del mandat de l’1 d’octubre i la proclamació del 27 d’octubre.

Exigim que s’arxivin totes les causes, l’alliberament dels presos i les preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i les exiliades i que s’aturin les detencions i la persecució policial.

Visca la República Catalana!

Escrit de Jordi Cuixart en motiu dels 6 mesos de presó

Soto del Real, 20 d’abril de 2018

Estimadíssims tots,

Fa 6 mesos que som a la presó i mantenim més clares que mai les nostres conviccions. Em sento un home afortunat de poder lluitar pels drets i llibertats del nostre país junt amb tots vosaltres: homes i dones lliures que tenim molta més esperança que por!

No us podeu imaginar l’emoció viscuda diumenge al veure per TV les imatges de la manifestació massiva del Paral·lel de Barcelona; imatges que ens permeten afrontar els moments més durs del nostre presidi. Felicitats a l’Espai Democràcia i Convivència. Units en la diversitat, la societat catalana manté inalterable la dignitat.

Les declaracions indagatòries al Suprem han ratificat que els presos no som la representació de cap derrota sinó un altaveu per denunciar l’autoritarisme i recuperar un futur sense renúncies. Al Suprem ho hem dit ben clar: l’única violència de l’1 d’octubre va ser la violència policial, 87 milions d’euros públics invertits en ferir 844 votants pacífics. No renunciarem a exercir drets fonamentals perquè votar, expressar-se o manifestar-se no és cap delicte. L’últim capítol d’aquest #DemàPotsSerTu: equiparen xiular un himne a violència.

Davant la criminalització permanent ens hem convertit en militants de la veritat. Mai acceptarem la banalització del terrorisme: la pròpia societat catalana va patir una matança terrorista l’agost passat. Ens rebel·lem solidàriament i pacíficament contra la mentida. Una abraçada infinita, Marcel Mauri: menteixen perquè resten impotents davant la teva pau, dignitat i lideratge.

La causa de Catalunya és cada dia més una causa internacional per la democràcia i la llibertat, contra l’abús de poder de l’estat espanyol, que violenta el Conveni Europeu dels Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. L’estratègia unitària és l’únic camí possible per fer-hi front. Fins a la resolució política d’un conflicte polític, fins al ple reconeixement del mandat democràtic del poble de Catalunya.

Contra la repressió, cultura!

No poder viure aquest Sant Jordi amb vosaltres serà un càstig afegit. Una diada de cultura, civisme i amor que fa dies que rememoro mitjançant desenes de moments màgics: petons, abraçades, brindis, somriures o dedicatòries escampades arreu dels Països Catalans. En diferents cartes -les nostres xarxes socials a la presó- ja ens heu avançat que les roses grogues solidàries també ompliran els carrers d’arreu del país.

Sentim-nos orgullosos de les lletres catalanes i els centenars d’autors que segueixen definint una cultura oberta al món, creativa, valenta i transgressora. Sense que s’enfadi cap autor ni editorial, una abraçada especial al Quim Monzó, 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, al Raül Garrigasait, 1r Premi Òmnium Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any, i als escriptors i escriptores novells.

El millor antídot contra el totalitarisme sempre serà la cultura, una eina de transformació social i defensa de les conquestes col·lectives. Per això, l’emoció pel festival “Cultura contra la repressió” de demà a Santa Perpètua de Mogoda és indescriptible. El poble fet ciutat on vaig créixer s’ha bolcat en l’organització i serà una finestra oberta al món, amb 8 hores de música i compromís. M’agradaria compartir aquest regal inoblidable d’aniversari amb vosaltres.

Mai em cansaré de donar-vos les gràcies pel suport i l’estima rebudes, per cuidar els familiars i cuidar-vos els uns als altres. Us estimo amb devoció i estic fort de saber que aquí fora sou tots una pinya. Un record final, també, per als germans d’Acció Cultural del País Valencià que avui dissabte es manifesten per la Diada del 25 d’abril; coincidint amb #25AnysAmbTu, Guillem Agulló, amb la tendresa i fortalesa amb què els teus pares ens han alliçonat.

Una abraçada infinita,

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

img_7650

Escrit de Jordi Sànchez en motiou dels 6 mesos de presó

Per les diferents trobades pels 6 mesos d’empresonament

Aquest dilluns al matí, quan farà 6 mesos exactes del meu empresonament, el jutge em comunicarà el processament. Em sé ostatge d’una causa general que busca ofegar l’alè ciutadà a favor d’un acord per exercir democràticament el dret d’Autodeterminació, el dret a decidir. 

Aquest procediment judicial ha fet saltar pels aires el lliure exercici dels drets polítics i les llibertats ciutadanes i també la separació de poders sense la qual la democràcia es mor.

Ens acusen de rebel·lió per silenciar la llibertat d’expressió. Ens assenyalen per sedició per castigar severament el dret de manifestació. Ens imputen organització criminal per perseguir el dret d’associació. Relaten violències inventades i alçaments tumultuosos imaginaris com a mostra d’impotència i ràbia davant les mobilitzacions més multitudinàries, cíviques i pacífiques que Europa mai ha viscut i amb les quals ens hem mostrat al món.

Des de la presó us demano que no us deixeu atemorir. Penseu en els anys futurs. Mireu sempre endavant buscant la llibertat i la democràcia i preservant la convivència.

No cediu mai al xantatge de la por ni a la temptació de la violència. Porteu, en el nostre nom, la primavera dels somriures republicans a tots els racons del país.

Gràcies per no oblidar-nos!

Llum als ulls i força al braç!

 

Jordi Sànchez

Soto del Real

photo_2018-04-16_14-02-22.jpg

Campanya “Europe, make a move” d’enviament de cartes a 5 líders europeus

La iniciativa “Europe, make a move” està impulsada per l’Associació Catalana pels Drets Civils i hi participen entitats, entre les quals l’Assemblea Nacional Catalana, partits i mitjans de comunicació.

L’acció consisteix en enviar cartes a cinc líders europeus:

  • Angela Merkel (Alemanya),
  • Emmanuel Macron (França),
  • Juha Sipila (Finlàndia),
  • Lea Varadkar (Irlanda)
  • Antonio Costa (Portugal).

L’objectiu és internacionalitzar la repressió de l’Estat espanyol i vulneració dels drets civils a Catalunya.

Us animem a enviar una carta a cadascun dels cinc líders europeus denunciant la repressió, la vulneració de drets civils a Catalunya i l’empresonament i l’exili dels polítics catalans.

Un cop tinguis la carta impresa, firma-la, posa-hi el segell, el remitent i envia-la.

Captura de pantalla 2018-04-05 a les 0.12.50.jpg

Es constituteix l’Espai Democràcia i Convivència

El 26 de març es va presentar l’Espai Democràcia i Convivència amb aquests valors i finalitats.

Les entitats, sindicats i organitzacions de la societat catalana que conformen l’Espai Democràcia i Convivència, defensem i compartim els següents valors:

  1. Ens aplega la necessitat de donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, els drets fonamentals, el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia.
  2. Manifestem preocupació per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques i la polarització social produïda en l’actual situació del país.
  3. Ens constituïm en un espai plural i unitari per defensar les institucions de Catalunya i els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, ciutadanes i la cohesió social.
  4. Considerem que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva i, per això, demanem a totes les institucions catalanes, de l’estat i europees a cerca les formes i espais per diàleg i la negociació política.
  5. Fem una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífica i ferma en defensa de les institucions, del respecte a la diversitat del país i dels drets fonamentals i a favor del diàleg.
  6. En comprometem a respondre de manera coordinada davant de qualsevol acció que conculqui els drets fonamentals i a treballar per la convicencia, la cohesió social i el diàleg. Davant d’aquests fets no descartem cap forma pacífica de mobilització i resposta de país.

Grup impulsor

  • Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC)
  • Assemblea Nacional Catalana (ANC)
  • Consell Nacional de la Juventut de Catalunya (CNJC)
  • Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)
  • Confederació d’Associacions Veinals de Catalunya (CONFAVC)
  • Federació d’Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC)
  • LaFede.cat, Organitzacions per a la justícia global
  • Òmnium Cultural

photo_2018-03-27_12-24-12.jpg