L’Assemblea Nacional Catalana ha tramitat una reclamació oficial de mala administració a la Defensora del Poble Europeu després d’haver demanat explicacions a Europol -l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en Compliment de la Llei- per haver inclòs el moviment independentista català en un informe sobre terrorisme, i haver rebut només una resposta no concloent.

El passat mes de juliol, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va fer arribar una carta a la directora executiva d’Europol, Catherine De Bolle, per mostrar la preocupació de l’entitat pel contingut de l’informe sobre la Situació del Terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) i demanar una rectificació. A la missiva, Feliu va sol·licitar accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connectava el moviment independentista català amb el terrorisme i va demanar la retirada del contingut criminalitzador i saber quines verificacions havia fet Europol.

Atès que la resposta de De Bolle no va abordar cap de les qüestions plantejades, l’Assemblea ha recorregut a la Defensora del Poble Europeu, a qui ha demanat que s’obri una investigació, s’iniciïn converses amb les autoritats d’Europol i es prenguin les mesures necessàries per abordar aquesta mala administració, i assegurant que és remeiada.

La primera versió de l’informe TE-SAT 2023 d’Europol, publicat el juny, anomenava l’independentisme català als capítols “Terrorisme etno-nacionalista i separatista” i “Terrorisme d’esquerres i anarquista”, tot i que el moviment defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de mitjans i iniciatives democràtiques.

No va ser fins a finals de setembre que el govern espanyol va demanar a Europol que eliminés el moviment independentista català de la secció de “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, després que Junts ho exigís com a condició per a la investidura de Pedro Sánchez.

Per això, el 26 de setembre es va publicar una versió actualitzada de l’informe, on s’havia eliminat el moviment independentista català del capítol de terrorisme etno-nacionalista i separatista, però encara apareixia a l’apartat de terrorisme d’esquerres i anarquista. A més, una nova secció sobre “Extremisme” continuava afirmant que “els moviments independentistes català i basc són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”.

En descriure el moviment independentista com a violent i incloure’l en un informe sobre amenaces terroristes, Europol està contribuint a la criminalització d’un moviment d’autodeterminació pacífic, legítim i democràtic.

L’independentisme català contemporani és pacífic i no violent. Defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya dins l’àmbit dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i de participació política, tal com han destacat diversos organismes internacionals i organitzacions no governamentals.

L’Assemblea farà tot el possible per denunciar la criminalització del moviment independentista català. Titllar activistes de terroristes i acusar-los falsament d’utilitzar violència serveix per criminalitzar el dret a protesta i sufocar la dissidència, i soscava l’estat de dret a la Unió Europea.

El Defensor del Poble Europeu és un organisme que investiga queixes sobre mala administració per part d’institucions, organismes o agències de la Unió Europea. Un cop feta una queixa, el Defensor del Poble decideix si s’obre una investigació. En cas d’observar que hi ha hagut mala administració, es fan recomanacions o es proposen solucions per arreglar el problema.

Una resolució de les Nacions Unides en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril reconeix les vulneracions de drets fonamentalscontra els catalans en l’espionatge massiu amb Pegasus i Candiru contra activistes, representants polítics, periodistes i advocats catalans propers al moviment independentista català i expressa preocupació pel fet que l’ús indiscriminat d’eines d’espionatge per part de l’Estat espanyol pugui contribuir a l’autocensura dins la societat civil catalana, i així minvar el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha destacat la importància d’aquest posicionament que “reconeix que la repressió de l’Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català, com ja hem anat denunciant anteriorment”.

La resolució està signada pel Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que enumeren tot el llistat de víctimes que han denunciat els seus casos, fent-se ressò de les sis víctimes de l’Assemblea, els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, els ex-membres del Secretariat Nacional Sònia Urpí i Arià Bayé, i els activistes de base Jordi Domingo Ceperuelo i Jordi Baylina(expert en blockchain) destacant-ne la seva pertinença a la societat civil, i recorden que les minories nacionals tenen dret a afirmar i promoure la seva identitat, en base als tractats internacionals ratificats també per l’Estat espanyol.

La resolució és conseqüència d’una denúncia que l’Assemblea Nacional Catalana va dirigir a les Nacions Unidesel passat mes d’abril. Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada en què els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que “malgrat la resposta innòcua del Govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets.”

Aqui podreu trobar la denúncia de l’Assemblea Nacional Catalana a Nacions Unides (versió original en anglès), la resolució de la ONU i a la resposta de l’Estat espanyol.

L’Assemblea Catalana ha participat en la 15a sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre les minories, que té lloc els dies 1 i 2 de desembre a Ginebra. Aquestes dates coincideixen amb el 30è aniversari de la Declaració de l’ONU sobre els drets de les minories. L’organització ha demanat a les autoritats de l’ONU que estableixin converses amb la Unió Europea sobre la vulneració dels drets de les minories als estats membres.

La secretària nacional de l’Assemblea Imma Cabotí, ha representat l’entitat a la sessió, on ha denunciat que els defensors dels drets humans de les minories s’enfronten a atacs i repressió. Fins i tot en les anomenades “democràcies plenes”, s’hi reprimeixen les minories i ha citat l’Estat espanyol, que actua impunement contra l’independentisme català. Aquesta repressió indiscutible està animant altres estats com Turquia, la Xina i Rússia, que “utilitzen l’Estat espanyol com a exemple per aixafar impunement les seves minories i la seva dissidència política“.

La violència desproporcionada de les autoritats espanyoles durant l’1-O ha establert un precedent perillós i ha creat un efecte exemplificador i limitador per als defensors dels drets humans a tot el món. Segons un informe publicat recentment per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català ha tingut una gran influència i impacte en altres governs, amb la qual justifiquen reprimir i silenciar activistes de nacions sense estat d’arreu del món.

Diverses organitzacions internacionals com l’ONU i el Consell d’Europa, i  una ONG com Amnistia Internacional, han denunciat repetidament les vulneracions dels drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles. Tanmateix, l’Estat espanyol ha persuadit la Unió Europea perquè les tracti com un afer purament intern. Això posa en perill la credibilitat de la UE, ja que fer conferències sobre els drets de les minories a l’estranger, mentre s’accepten aquestes violacions dins d’un estat membre, és altament contradictori.

L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans en el marc de les seves accions per defensar-los internacionalment i per denunciar vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.