Manifest de l’ANC al Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 29 de juny

Davant les propostes de posicionament de l’Ajuntament de Terrassa pel que respecta a la celebració del referèndum del dia 1 d’octubre de 2017, l’ANC-Terrassa per la Independència vol manifestar:

Que el ple municipal del dia 23 de febrer de 2017 va aprovar per majoria donar suport al Pacte Nacional pel Referèndum i a les mesures que s’hi proposaven.

– Que esgotada la via del diàleg amb el govern espanyol, i davant la demanda d’una majoria de catalans i catalanes, el Govern ha decidit celebrar un referèndum amb totes les garanties legals per decidir el futur polític de Catalunya.

– Que encoratgem els nostres regidors i regidores a inspirar-se en les lluites compartides, en les quals la nostra ciutat sempre ha estat capdavantera per aconseguir tantes i tantes fites socials i democràtiques, i exigim que es posicionin clarament al costat de la voluntat popular i en contra dels poders que pretenen aturar-la.

És per això que exigim lleialtat institucional al govern municipal, la qual cosa implica que es garanteixi, sense ambigüitats, la celebració del referèndum sota el marc legislatiu que el Parlament de  Catalunya ha d’aprovar.

Demanem que l’ajuntament cedeixi les instal·lacions necessàries per constituir els col·legis electorals i que posi a disposició del Govern els agents de la policia local, per vetllar que la ciutadania de la nostra ciutat es pugui expressar amb total llibertat.

No es tracta només de no impedir la votació. En aquesta ocasió no es pot ser equidistant. Davant de les agressions constants a les decisions democràtiques que ha anat patint el nostre Parlament, demanem una postura ferma del consistori terrassenc, i especialment del nostre alcalde, en defensa de la democracia.

És cert, com diu el mateix alcalde, que “ell no és ningú per impedir que els terrassencs votin”, però sí que ho és per assegurar que se celebri la consulta sense problemes a la nostra ciutat, independentment del seu posicionament personal o de partit davant el que es decidirà en el referèndum.

Perquè el referèndum és legal.

Perquè és el que reclama una majoria de ciutadans i ciutadanes.

Perquè AIXÒ VA DE DEMOCRÀCIA.

 

Adhereixen al present manifest:

  • Òmnium
  • AMI
  • CUP – Candidatures Unitat Popular
  • MES – Moviment d’esquerres
  • Demòcrates de Catalunya
  • ERC – Esquerra Republicana de Catalunya
  • Partit Demòcrata Català

  

El Secretariat

ANC – Terrassa per la Independència

img_6288

Manifest per ser llegit als actes d’encesa de fogueres d’aquest Sant Joan

Des de l’ANC i la Confederació Sobiranista dels PPCC es proposa aquest manifest per acompanyar la Flama del Canigó 2017, per ser llegit en l’encesa de fogueres.
MISSATGE DE SANT JOAN 2017

Estimats connacionals,

Del Canigó ens arriba com cada any la Flama per encendre les fogueres de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, d’Andorra, de l’Alguer.

Aquesta Flama ens uneix amb tots els pobles europeus: des de fa mil•lennis festegem com ells la nit de sant Joan amb tradicions i costums pagans i cristianitzats. Però als anys seixanta del segle passat catalans del Nord van donar un sentit nou a l’antiga festa: per sempre més l’han catalanitzada.

Arrelada al Canigó, la Flama hi poua la seva força espiritual i patriòtica. A l’empara de les Constitucions de Pau i Treva del segle XI testimonia la voluntat pacificant del nostre poble.

El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d’ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil•lenària. El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l’envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí».

Des de llavors amb la Flama afirmem el que volem: l’alliberament nacional i social de la nació sencera.

Amb la Flama exigim el respecte dels drets fonamentals internacionalment reconeguts com el dret de votar i decidir el nostre futur en cadascun dels territoris catalans.

Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent.

Amb la Flama sabem el que volem construir: la Confederació dels Països Catalans.

La Flama il•lumina el camí: tots solidaris cap a la llibertat.

Mantenim encesa la flama del Canigó per preservar el nostre poble. El futur és nostre, construïm-lo!

Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans

Bellaterra,1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. David Fernàndez

Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El vicepresident David Fernàndez s’han centrat en l’activitat del CCN i en la situació actual del procés.

El CCN ha assessorat el Consell Assessor per a la Transició Nacional en diversos àmbits, especialment en la repartició de béns i deutes. També en treballs de gestió duanera, amb la formació de personal de duanes via organismes internacionals especialitzats. Ha treballat el finançament-pont fins que no es recaptin tots els impostos, tot assegurant que Catalunya no ha de patir pel finançament. També en activitats de suport de relators internacionals, sobretot de les Nacions Unides, particularment en drets humans i en l’assessorament sobre el referèndum i el suport d’observadors internacionals.

Si l’any 2008 el CCN publica estudis, informes i llibres per destapar l’espoli fiscal quan ningú en parlava, al 2014 ja preveu la desaparició del Fons de Pensions l’any 2017 i ho publica. Una realitat ara reconeguda pel Govern espanyol.

Al 2015 centra les seves investigacions en la corrupció i situa Andalusia com la comunitat amb més casos, el PP el partit més corrupte i que Catalunya és el territori que menys en té. Tot avalat amb xifres i contrastable.

El 2016 investiga la xarxa viària i ja afirma que el Corredor Mediterrani no passaria pel Mediterrani, sinó per Madrid i el centre de la Península; el “Corredor Madridterrani”. Actualment el CCN s’aboca en el referèndum que es farà a l’octubre i en treballar per construir un nou país, una nova economia. Cal canviar coses, la mentalitat, què volem ser, …Cal pensar en clau de país per canviar-lo i fer-ho diferent.

Estableix una clara diferencia entre empresaris i directius. Ser empresari comporta un risc, amb possible pèrdua dels seus béns, amb projecte vital. Ser empresaris no vol dir tenir una empresa molt gran. L’empresari, l’emprenedor i el botiguer arrisquen; els directius no arrisquen res. Ser empresari no depèn de la mesura de l’empresa sinó en el fet de si arrisca o no patrimoni personal.

Contradiu afirmacions com la que sovint es pot llegir als mitjans: “els empresaris catalans recomanen a Puigdemont…”ó bé “els empresaris del Cercle d’Economia diuen…”. Aclareix que el Cercle d’Economia no el formen empresaris sinó directius molt propers al poder, al règim polític de l’Estat i que no arrisquen res. L’empresariat català el formen empresaris de petites i mitjanes empreses, autònoms i botiguers i representen el 99,6% del teixit català.

Analitza diversos models econòmics per arribar a definir el model necessari per a la societat catalana. L’alemany està basat en productes de qualitat, preus elevats, salaris elevats, valor afegit alt i una taxa atur de 4,2 (any 2016). Per al danès el disseny ho és tot: qualitat molt elevada, preus i sous elevats, alta capacitat adquisitiva i una taxa atur de 6,2 (any 2016). El xinès cerca una baixa qualitat dels productes, salaris baixos, mà d’obra molt intensiva, fàcil acomiadament i indemnitzacions molt baixes, baixa protecció social i una taxa d’atur de 4,2 (any 2016). El model espanyol s’estructura en productes de qualitat mitjana-baixa, preus alts, salaris baixos, producció força intensiva, poca inversió en modernitzar la producció i una taxa d’atur de 18,4 (any 2016). El mercat espanyol amb salaris baixos demana productes de preu baix, de valor afegit baix. Dins l’Espanya actual hi ha alguna patronal que proposa salaris mínims de 400 euros. Salaris baixos, productes de preus baixos i de poc valor afegit, no són un bon referent per al model de la Catalunya independent.

El model que el CCN proposa per a la Catalunya estat es basa en cercar productes d’alta qualitat, preus i salaris alts, alt valor afegir, capacitat de consum elevada, digitalització i informatització de la producció i una taxa d’atur entre el 3-4%. Un model productiu totalment allunyat de l’espanyol. Recomana seguir l’organització de les empreses alemanyes que funcionen com a “lobby” quan van fora del seu país, fet que també fan els bascos. Valora la compra de productes de proximitat per la repercussió positiva en l’economia.

Aquest model econòmic és possible perquè Catalunya lidera la quarta regió econòmica més important de la UE: del Mediterrani fins als Pirineus, el sud de França fins Marsella i la zona del Roïna-Alps. Aquest és el nostre corredor natural d’expansió, un mercat de poder adquisitiu elevat cap on s’ha d’orientar la nostra economia. Sobre un mapa de l’Europa subvencionada i de l’Europa productiva, es pregunta: per què voler un mercat (Madrid a 600 km.) quan el francès (150 km.) és més proper, més potent i de més poder adquisitiu?. De forma natural, s’ha d’anar a França, Alemanya, Itàlia, … cap al nord. L’Europa productiva demana productes de molt valor; la subvencionada, tot lo contrari. Tot un canvi de mentalitat.

Considera que el poder econòmic català s’ha de reforçar, i molt, en el factor productiu. Immersos en la 4a revolució industrial, la digitalització i una indústria 4.0 conformen la línia de modernització per aconseguir un model fort, competitiu, eficient i molt potent on la relació empresari-treballador es mogui dins uns paràmetres de millora i superació, cooperació i no confrontació.

Repassa les dades del referèndum del Brèxit i recorda que en les eleccions del 27S, l’independentisme va assolir el 55% i que més del 50% de la coalició CSQP són independentistes. Un referèndum es guanya amb el 50% més un vot. Amb dades a la mà, el referèndum de l’1-O es guanyarà. Només ens cal confiança en nosaltres mateixos. Cal escenificar els resultats, amb celebració al carrer i no com es va fer el 27S.

L’Estat espanyol farà qualsevol cosa per impedir el referèndum. Enfrontar-se a un Estat fort, poderós i organitzat pot fer tremolar les cames dels nostres polítics; cal que tinguin el nostre suport i no deixar-los sols. Hem d’estar preparats i disposats a tot.

Considera que les pensions i el deute d’Espanya són una garantia de la nostra independència. Recorda que a algunes autonomies cada any els falta diners per pagar-les i que l’Estat espanyol no pot assumir el seu propi deute. Només amb la nostra independència, Espanya negociarà.

Informa del canal de Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.

En campanya pel referèndum, notifica que el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia

Entre tots ho farem possible!

Bellaterra per la Independència. Comunicació.

ANC VOC DFernandez

Intervenció del Vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez.

 

 

Bellaterra, 1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. Albert Pont.

Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El President Albert Pont recorda que l’objectiu del CCN és la confecció d’un corpus del pensament econòmic a Catalunya per a la Catalunya independent. Des de l’any 2008, el CCN ha treballat i argumentat en aquesta línia.

Dues significatives comparacions, “El pes econòmic de Catalunya sobre Espanya és igual al d’Alemanya sobre la Unió Europea” i “El català té la mateixa proporció dins l’Estat espanyol que l’alemany dins la UE”, per concloure que malgrat el pes territorial, econòmic, cultural de Catalunya dins Espanya, el nostre país no té la mateixa incidència que Alemanya dins la UE.

Entre els molts arguments a favor de l’estat propi, n’hi ha un de molt sòlid: l’econòmic. Ajudant de gràfics de fonts contrastables, projecta i comenta material audiovisual que es pot consultar a la web del CCN, http://www.ccncat.cat/

Recorda que l’espoli fiscal català (16.700 milions €/any) té una forta repercussió econòmica a la comarca del Vallès Occidental: un dèficit anual de 1.780 milions €/any. En 15 anys, 21.000 milions € de dèficit que incideix en serveis que deixem de tenir, diners que no circulen per la nostra economia i infraestructures que no tenim.

Exemplifica greuges comparatius amb altres comunitats. L’any 2016, l’Estat força Catalunya a endeutar-se 7.500 milions € per finançar dèficit públic espanyol via FLA. Però no fa pas el mateix amb altres comunitats autònomes igualment deficitàries que les exonera. Això comporta un endeutament progressiu i evidencia la discrecionalitat política del FLA.

Manifesta els reiterats incompliments de l’Estat en economia que han obligat la Generalitat a fer impopulars retallades en serveis.

Amb arguments desarma l’unionisme quan aquest qüestiona la viabilitat econòmica de Catalunya estat. Demostra que el procés no afecta l’economia catalana ni la qualificació creditícia de Catalunya.

Crític amb la destinació dels 100.000 milions € del rescat de l’Estat espanyol (2012) que van a parar a la banca espanyola i que no han repercutit als agents socials, les empreses, les famílies,… Des de llavors, el Banc Central Europeu (BCE) ha seguit adquirint deute públic de d’Estat espanyol que no compra ningú per la desconfiança dels inversors. L’any 2016, Espanya emet 221.000 milions en deute públic i el BCE en compra 153.000 milions. Des del 2011, és el propi govern d’Espanya que treu diners del Fons Reserva de les Pensions per comprar el seu propi deute.

Oficialment Espanya té un deute públic del 100%, però realment està per sobre del 145%. Per amagar el veritable dèficit públic, l’Estat ha modificat el sistema de comptabilitat. Una manipulació comptable molt burda.

Afronta el tema pensions amb optimisme. Catalunya ha tingut superàvit en pensions durant més de 30 anys, fins el 2008 amb arribada de la crisi; una situació que contrasta amb el dèficit estructural de bona part de comunitats espanyoles durant el mateix període. Cert que des de fa 3 ó 4 anys Catalunya té un petit dèficit (entre 150-240 milions €/any), però res comparable amb els dèficits de Galícia (1.984 milions €/any); Astúries (1.825 milions €/any, Andalusia (1.800 milions €/any o Castellà i Lleó (1.800 milions €/any), per posar alguns exemples.

Contradiu l’unionisme quan aquest alarma que Catalunya no podrà pagar pensions. Catalunya té problemes de tresoreria però no financers; per tant, les pot pagar. Prestigiosos economistes afirmen que el 69,9% del Fons de Pensions (63.800 milions €, any 2011) provenia de les aportacions d’empresaris, autònoms i treballadors de Catalunya.

El 69% de les pensions de tot l’Estat les aporta Catalunya amb només el 16% de la població a causa de salaris més elevats, més cotització,… i sobretot perquè al sud de la línia A Coruña – Castelló hi ha 24 províncies amb una gran economia submergida que oscil·la entre el 30 – 40% del PIB. El fet només es troba a alguns països del sud d’Europa i a l’Àfrica subsahariana (Ruanda, Malawi i Botswana). Aquest any s’esgota el Fons de les Pensions i a partir d’ara es pagaran amb la recaptació del mes anterior. Tot i això, faltaran entre 5.000 i 6.000 milions euros per any que obligarà l’Estat a buscar noves vies de finançament. Es reafirma en la viabilitat d’una Catalunya independent.

Repassa la incidència dels bancs en la crisi del 2012, el rescat bancari i la desaparició de caixes i bancs. El BBVA adquireix Catalunya Caixa per 400 milions euros, passant a un increment de quota de mercat a Catalunya del 7,1 al 26,1; això vol dir que el BBVA va obtenir 59.800 milions euros en recursos provinents del estalviadors catalans, fet que representa el 35% de tots els recursos del BBVA de tot l’Estat. És a dir, el 26% d’una quota de mercat que és del 16% de població d’Espanya genera una riquesa del 35% del BBVA. Brutal!

Més alarmant és la destinació dels recursos que el BBVA obté al nostre país. El banc només concedeix a Catalunya entre el 9 i l’11% de tots el crèdits. La resta, van a parar a empreses foranes o bé concedeix crèdits per a infraestructures de l’Estat sense viabilitat econòmica.

Dels desnonaments també s’ha fet un instrument d’enginyeria política i social. Catalunya concentra el 32% de tots els desnonaments de l’Estat, el doble de la mitjan espanyola. Els 80.000 desnonaments de més han tingut com a conseqüència el creixement de Podemos a Catalunya. A Madrid, per sota la mitjana en desnonaments, Podemos no és majoritari i a Andalusia el partit polític entra al parlament andalús però no supera PP ni PSOE. Aleatori?

Coneixedor de la política d’infraestructures, comenta amb dades la trama especulativa a l’entorn proper a les rescatades autopistes radials de Madrid, la propietat de grans finques privades de Madrid i Ciudad Real i el desenvolupament econòmic projectat en aquesta extensa zona on significats prohoms del poder econòmic espanyol franquista i proper al poder esperen obtenir suculents beneficis a costa dels diners de tots els contribuents. Negocis especulatius que contribueixen a engreixar el deute espanyol.

Informa del gran negoci que han suposat les autopistes Radials per als propietaris des de l’expropiació fins al rescat. S’expropia 150 metres d’amplada, el doble de lo normal. El ministeri de Foment paga 28 €/m2 expropiat que els terratinents recorren i guanyen de manera que Foment acaba pagant 3.161 €/m2. Un sobrecost elevadíssim que repercuteix només en deu famílies. Un greuge comparatiu que contrasta amb el preu pagat per ADIF en la construcció del TGV a Catalunya en que el m2 expropiat de terra de secà es paga entre 0,60 i 1,20 €/m2 i un màxim de 5 €/m2 la terra de regadiu.

Resultat d’això, les 80 finques de cacera més gran d’Espanya disposen ara d’accés gratuït per autopista, ja que totes les autovies passen pels llindars d’aquestes finques i de terrenys requalificats per albergar grans urbanitzacions i zones logístiques i industrials. Moltes finques de cacera privades amb aeroport propi per a “jets” privats fan de Ciudad Real la província amb més aeroports privats de tot Europa. Insòlit!

Ciudad Real té un gran aeroport, molt gran, en fallida comercial i sense activitat econòmica i al servei d’aquests propietaris. Només en època de cacera registra més de 500 vols privats. Aquests propietaris tenen permís per construir en una zona on no hi ha cap indústria implantada l’estació AVE per a mercaderies i una gran zona industrial dues vegades més gran que la Zona Franca de Barcelona. També tenen permís per construir un gran centre logístic i un dic sec que ha d’albergar la terminal de contenidors més gran d’Europa. Això a 400 km de la costa i a cota elevada que fan inviable el projecte.

L’aeroport de Barajas, molt proper, opera al 40% de la seva capacitat màxima tot i disposar de tracte de favor en detriment del Prat. Tot i així, es projecta construir dos aeroports més a Madrid.

Tot això amb la clara intenció de connectar el Corredor Mediterrani i zones logístiques i de serveis en aquestes finques privades que beneficien als màxims accionistes d’empreses de l’Ibex35 i amics en compensació de favors (compra de deute públic, per exemple).

Grans infraestructures econòmiques que no porten enlloc ni són viables, fet que guarda paral·lelisme amb la situació de la crisi dels ferrocarrils de 1868. Una vegada més estem a les portes d’una nova fallida d’Espanya.

El llibre Interès d’Estat. Fer capital (a) Madrid, de l’Albert Pont publicat recentment, recull de forma exhaustiva bona part de la informació exposada.

Per al referèndum, el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia

Nou canal Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.

Entre tots ho farem possible!

Bellaterra per la Independència. Comunicació

ANC VOC APont

El President del Cercle Català de Negocis, Albert Pont.

 

 

Manifest “Universitats per la República”

Les persones sotasignades, membres dels tres col·lectius de les universitats públiques catalanes —estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis—, manifestem:

a) Que estem preocupades davant el conflicte polític obert amb l’Estat espanyol com a conseqüència dels punts següents:

  • El no-reconeixement del dret a decidir,
  • La imputació dels càrrecs electes per haver dut a terme allò que les urnes de manera majoritària han legitimat,
  • Les amenaces proferides en cas que el Parlament de Catalunya aprovi les lleis que ens permetin realitzar un referèndum en què els catalans i les catalanes puguem decidir el futur polític del nostre país,
  • Les polítiques recentralitzadores envers la nostra cultura i el nostre poble,
  • La judicialització de la política que observem quan s’utilitza el poder judicial amb finalitats clarament polítiques,
  • En definitiva, la greu degradació de la qualitat democràtica de l’Estat espanyol;

b) Que som conscients, també, de la rellevància del moment polític que viu el nostre país, i de les aportacions que podem fer des de les universitats catalanes;

c) Que entenem la universitat pública com a generadora de coneixement, de pensament crític i de propostes des de diferents perspectives i àmbits d’actuació: polític, cultural, econòmic, etc.;

d) Que estem convençudes que les universitats catalanes no poden romandre al marge del debat social i polític. Aquest debat, que ha estat generat per les reivindicacions i mobilitzacions socials multitudinàries a favor del dret a decidir i la construcció d’una societat més justa i igualitària, fa necessària una implicació i contribució més activa de tots els agents socials de tots els àmbits de la nostra societat: des de l’associacionisme i els moviments socials, passant per la comunitat educativa, la sanitat, fins als moviments i plataformes ecologistes i en defensa del territori, del dret a l’habitatge, contra la pobresa energètica, etc. Així doncs, formem part d’un context polític, amb unes problemàtiques socials que han generat un debat permanent, en el qual també hem de participar de manera molt activa les universitats, com ha passat en altres moments de gran transcendència política de la nostra història;

e) Que estem decidides a promoure un espai que aglutini, depassant els límits de les nostres possibles militàncies polítiques i sindicals, totes aquelles persones que defensin, de manera explícita i clara, el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur; un espai que formi una xarxa social transversal i oberta, organitzada en espais de defensa de les llibertats i els drets democràtics fonamentals, tant individuals com col·lectius, que defineixen les societats democràtiques.

És per tot això que ens CONSTITUÏM en Universitats per la República, moviment que considera

  • Legítim i inapel·lable l’exercici del dret a decidir mitjançant un referèndum d’autodeterminació, eina indispensable que ha reclamat el nostre poble de manera democràtica, tant a les urnes com als carrers,
  • I un dret irrenunciable l’aplicació del seu resultat o, en el seu defecte, el que emani de la sobirania popular, representada per tots els catalans i catalanes i el Parlament de Catalunya,

amb l’objectiu d’ajudar a fer possible la voluntat del nostre poble, palesada darrerament amb el Pacte Nacional pel Referèndum, i ens comprometem a estar actives i mobilitzades per a defensar-la.

Clica aquí per adherir-t’hi.

Les entitats sobiranistes insten el Govern a anunciar data i pregunta del referèndum

Per primera vegada, el secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, la junta directiva i les presidències territorials d’Òmnium Cultural i l’Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència, s’han reunit conjuntament avui al CCCB de Barcelona.
En acabar la reunió extraordinària, les tres entitats han presentat un manifest en què insten Govern de la Generalitat a anunciar la data i a formular la pregunta del referèndum, sense més dilacions que les converses d’urgència que es puguin produir amb les formacions polítiques i socials del país.



Manifest

És l’hora de la democràcia!
Des de 2012, institucions catalanes, partits i entitats sobiranistes estan demanant un acord per fer possible el referèndum. El nostre compromís amb el diàleg és palpable des del primer dia, però cap dels diferents governs de l’Estat ni la majoria de partits polítics espanyols han atès mai aquesta demanda, ans al contrari, cada vegada que des de Catalunya s’han fet passes per debatre i fomentar la participació de la ciutadania, l’Estat ha contestat amb querelles, multes i inhabilitacions traslladant a la justícia un problema que només es pot resoldre des de la política.

Recentment, i en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum, més de 600 juristes van deixar ben clar que no cal tocar ni una sola coma de la Constitució per poder fer el referèndum. També, en aquest marc, s’han recollit més de 500.000 adhesions al seu manifest en demanda d’aquest referèndum. És una qüestió que depèn únicament de la voluntat política.

En aquestes darreres setmanes hem seguit amb atenció les passes fetes pel Govern català per intentar acordar una fórmula que fes possible un referèndum que, a Catalunya, reclama més del 80 % de la població.

Novament, però, hem topat amb la intransigència i la posició estàtica d’un Govern espanyol que no està disposat a buscar una sortida pactada i dialogada amb Catalunya. Les darreres posicions del president Mariano Rajoy i el seu Govern són una mostra inequívoca de la manca de voluntat sincera de diàleg per part del Govern espanyol.

La darrera negativa del president espanyol és un no a la voluntat majoritària de la societat catalana, és un no a la majoria dels catalans. Un nou no, i ja en portem 18, que reflecteix tristament, però molt nítidament, la manca de voluntat de les altes institucions de l’Estat per cercar una via de diàleg honest i fructífer.

Per això, avui, 27 de maig de 2017, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, reunides en sessió extraordinària i conjunta, demanem als partits polítics democràtics i favorables al referèndum que assumeixin d’una manera immediata l’impuls definitiu i els acords necessaris per a la celebració del referèndum, d’acord amb el mandat del mateix Parlament de Catalunya.

Interpel·lem totes les formacions polítiques partidàries del dret democràtic a decidir a posar-se inequívocament al costat de la majoria del poble de Catalunya en aquests moments tan rellevants de la nostra història i a contribuir activament a l’èxit participatiu del referèndum. Instem el Govern de la Generalitat a anunciar la data i a formular la pregunta del referèndum, sense més dilacions que les converses d’urgència que es puguin produir amb les formacions polítiques i socials del país.

Declarem el nostre suport a les institucions democràtiques del nostre país.

Amb la força que tenim anant tots junts podrem superar totes les dificultats. Ha arribat l’hora certa de la democràcia!

Assemblea Nacional Catalana / Associació Municipis per la Independència / Òmnium Cultural

Barcelona, de 27 maig de 2017

Why Catalonia will take the future into its own hands

Article publicat a Politico

Supporters of Catalan independence are often asked why they aren’t happy with their region’s level of autonomy. The short answer is simple: We want to live in our own country, just like everybody else.
Unionist politicians often rebuke their critics with the platitude that Spain is already one of the most decentralized countries in the world. But is it really? No American, Belgian or Scot would accept devolved powers that could be overruled by a simple majority in the national parliament without consequences, as happens here.

On paper, Catalonia has home rule. In reality, not much is left. Thanks to Spain’s centralist zeal, Barcelona’s suburban trains, its airport and even its harbor are tightly controlled by the government in Madrid.

In Germany, by contrast, the city-state of Hamburg owns and controls its suburban train network, airport and seaport, without calling into question Germany’s unity. In the United States, the criminal code is determined by all 50 states. In Catalonia, we can’t even have our own High Council of the Judiciary. Every institution is tightly controlled and limited by the central government.

To add insult to injury, more than 40 years after the death of dictator Francisco Franco, Catalans are still being discriminated against for speaking their own language. In one of countless examples this year already, a university professor was fined €601 for daring to speak Catalan to a Spanish police officer at Barcelona airport.

There were two decisions by the central authorities that served as the conclusive detonators for the independence movement. One was Madrid’s repeated refusal to comply with public investment commitments in Catalonia. The other was the Constitutional Court’s 2010 judgment on the Catalan Statute of Autonomy, whereby the court, acting at the behest of Madrid’s governing Popular Party, presumed to correct the Catalan people’s democratic will.

The court modified and cut back a text approved by the parliaments of Spain and Catalonia and, most importantly, by 73.9 percent of Catalan voters in a binding referendum. The court — whose members have clear party links and are suspected by many of following party lines — did the conservatives’ dirty job and imposed the party’s agenda. In doing so, it violated the constitution it is meant to protect.

This is nothing new. Successive Spanish governments have violated Catalan autonomy with impunity. They have pushed through legislation on issues over which they have no mandate and challenged perfectly constitutional Catalan decrees, thus automatically blocking them. Meanwhile, Spanish Prime Minister Mariano Rajoy’s administration has failed to comply with 34 Constitutional Court judgments that are favorable to Catalonia.

Spain’s congress and government have repeatedly turned down requests for a binding referendum on independence — a measure that enjoys the support of as many as 8 out of 10 of the region’s residents, according to most polls.

Indeed, more than half of the Catalan population says it would support a binding referendum — even if holding one was prohibited by Spanish law or opposed by the government. Polls also show that an overwhelming majority would accept the result of a referendum, whatever the result.

Catalonia is a mature society, and its leaders are willing to compromise. But, after three electoral cycles driven by the issue of self government, its representatives have run out of options for a negotiated solution.

After 85 out of 135 Catalonian MPs agreed to organize an independence referendum, Madrid responded by prosecuting and convicting former Catalonian President Artur Mas and three of his colleagues for fulfilling their mandate.

Madrid took issue with Mas’ support for a 2014 non-binding popular consultation on independence, in which some 40 percent of voters took part — 81 percent of whom were in favor of independence. Catalonia’s speaker of the house Carme Forcadell and four of her colleagues are also set to appear before the court for debating independence.

How is it possible that Spain, a member of the European Union, is unable to solve a peaceful conflict that affects 20 percent of its population? As members of civil society, the Catalan National Assembly (ANC) defends Catalonia’s right to vote on independence. Given the political stalemate, we support the Catalan government and parliament in their commitment to hold a referendum whatever the circumstances.

Catalonia’s appeals for political independence do not come from party headquarters. Every year, up to 2 million people have taken to the streets to claim the right to vote on independence. This kind of engagement — in a region of little more than 7 million people — is what brought about the ANC. Organizations like ours — which are not affiliated with any political party — are the guarantee that a solution will be found through the ballot box, not a backroom deal.

The EU is founded on the respect of human rights — including those of minorities — human dignity, freedom, democracy, equality and the rule of law. As such, it cannot afford to turn its back on so many people clamoring for the right to vote. What message does it send to the world if its own members are unable to apply its basic values?

The Catalan parliament has approved its government budget for 2017. Its next item of business will be the adoption of a “transition to independence” law, to be ratified in the referendum planned for September. Rajoy, as expected, has vowed the referendum will “never” take place. But no government official appears to be willing to explain how they plan to prevent it from happening.

Should Madrid resort to coercive policies, the ANC will be there to make sure our elected officials can deliver on their pledges to voters. If we have to mount a camp and sleep in front of parliament, we will. If we need to stand in front of the Spanish police holding nothing but our ballots, we will. We will defend democracy in Catalonia, and by doing so we will carry the torch of European values.

Jordi Sànchez is president of the Catalan National Assembly (ANC), a grassroots organization that supports political independence for Catalonia.



Aquest és el document aprovat per la Conferència Episcopal Tarraconense

Nota dels bisbes de Catalunya

«Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat» (Papa Francesc)



Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.

Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.

Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar.

Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n. 11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme».

Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i no deixin de pregar el bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble.

img_0981

 

Manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya.

Partint de la idea que el Dret ha de ser un mecanisme capaç de recollir les inquietuds, evolució i transformacions d’una societat, i de donar respostes que facilitin el progrés i la bona convivència, un grup inicial de juristes va elaborar aquest manifest en el que consideraven que la celebració del referèndum era plenament constitucional. Aquest manifest, va començar a circular per aules universitàries, per despatxos d’advocats, de procuradors, de notaris, de registradors, dins el món de l’administració.

L’adhesió del manifest segueix oberta en els correus electrònics eldretperlaconvivencia@gmail.com o collectiupraga@gmail.com

Manifest en PDF


  1. Més de dues terceres parts dels CIUTADANS de Catalunya demanen des de fa temps la celebració dun REFERÈNDUM per decidir el seu futur com a país. Igualment, una gran majoria dels REPRESENTANTS del poble de Catalunya defensa nítidament aquesta opció i l’ha plantejada de forma reiterada, i per diverses vies, però sempre sense èxit, davant les institucions de l’Estat. Els sota signants,  juristes actius en diversos sectors, entenem que el DRET, com a instrument de resolució de conflictes, ha de FACILITAR LA RESOLUCIÓ d’aquesta situació a través dun procediment democràtic. El DRET és  justament l’instrument que històricament ha canalitzat les evolucions de totes les societats, observant-les i escoltant-les.
  2. En un ESTAT DEMOCRÀTIC I DE DRET, com l’Estat espanyol, és el propi MARC CONSTITUCIONAL INTERN el que empara que els ciutadans puguin proposar canvis substancials en l’organització política i territorial, i el que els ofereix instruments per canalitzar aquesta aspiració democràtica. Aix  s’ha reconegut al Canadà i al Regne Unit, on el Quebec i Escòcia han celebrat, dins del respectiu quadre constitucional, sengles referèndums de secessió.
  3. La Constitució espanyola reconeix el PRINCIPI DEMOCRÀTIC com a principi estructurador del sistema polític i  jurídic, que permet imposar límits a la capacitat de decisió de les majories sobre les minories dissidents. El principi democràtic possibilita que l’exercici dels drets no depengui de les majories, atès que constitueix la forma de protecció permanent de les minories; per això ofereix una oportunitat democràtica a grups que per raons demogràfiques no poden esdevenir majoria. El sistema constitucional vigent no exclou de la legalitat subjectes o grups que tinguin una idea del dret o de l’organització social o territorial diferent o contradictòria a la de la Constitució.
  4. 4. En conseqüència, AFIRMEM que en el marc constitucional i des del seu principi democràtic es reconeix un dret –que denominem “dret a decidir”– que atorga als seus titulars les facultats de DISCREPAR obertament de lordre constitucional establert i també de la unitat territorial, de PROPOSAR ALTERNATIVES expressades a través d’un procediment democràtic – ordinàriament el REFERÈNDUM en els països del nostre entorn – i de REALITZAR de manera negociada amb els representants de l’Estat la consecució del resultat obtingut.
  5. Els sota signants ens posicionem, per tant, en aquest debat sobre el procés donant ple suport a la CELEBRACIÓ D’UN REFERÈNDUM SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA COM A COMUNITAT POLÍTICA. Entenem –i no només nosaltres – que aquest referèndum té cabuda en el marc constitucional espanyol ja que, en constituir un estat de dret i democràtic, ofereix els instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte. També considerem que una NEGATIVA CONTINUADA de l’Estat legitimaria d’obrir ALTRES VIES per tal que la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur.
  6. Declarem que la celebració d’aquest referèndum no és només LEGÍTIMA, perquè és reclamada per una immensa majoria de la ciutadania catalana, sinó que també és LEGAL, perquè el DRET A DECIDIR dels ciutadans de Catalunya arrenca de la Constitució espanyola i duna ponderació dels seus principis estructurals: el dEstat de dret i democràtic, juntament amb el dunitat i sobirania del poble espanyol. Per això mateix, la celebració del referèndum també és JURÍDICAMENT EXIGIBLE a l’Estat.
  7. Entenem, en definitiva, que El DRET, mai no pot ser un mecanisme obstatiu per a les societats, ans al contrari, ha de ser lEINA capaç de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat, donant respostes que facilitin el progrés i la bona convivència.
Els 30 primers signants i impulsors del Manifest són:
  • Abel Pié Lacueva. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2014-2015.
  • Mercè Barceló i Serramalera. Catedràtica de Dret constitucional (UAB). Coordinadora del Col·lectiu Praga.
  • Josep M. Vilajosana i Rubio. Catedràtic de Filosofia del Dret (UPF). Coordinador del Col·lectiu Praga.
  • Miquel Sàmper Rodríguez. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa 2007-2014. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2013-2014. Adjunt a presidència del CGAE 2009-2014.
  • Joaquim Ferret Jacas. Catedràtic de Dret administratiu (UAB). Membre del Col·lectiu Praga
  • Ester Garcia Clavel. Procuradora dels Tribunals. Degana Il·lustre Col·legi de Procuradors de Manresa.
  • Enric Argullol i Murgadas. Catedràtic de Dret Administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Enoch Albertí i Rovira. Catedràtic de Dret constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Josep Cruanyes i Tor. Advocat. President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.
  • Joan Queralt Jiménez. Catedràtic de Dret penal (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Gemma Calvet Barot. Advocada.
  • Pilar Rebaque i Mas. Advocada. Presidenta de la Comissió de Dones Advocades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
  • Joan Vintró Castells. Catedràtic de Dret Constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
  •  Sergi Blázquez i Quevedo. Advocat. President de l’Associació d’advocats Drets.
  • Eladi Crehuet Serra. Notari de Barcelona. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Simeó Miquel Roé. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida (2000-2004). Professor de Dret Romà (UdLl) (jubilat).
  • Marc Marsal Ferret. Advocat i Professor de Dret administratiu (UB). Membre del Col·lectiu Praga i de l’Associació d’advocats Drets.
  • Mireia Casals i Isart. Advocada. Presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
  • Josep R. Barberà Gomis. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Eva Labarta i Ferrer. Advocada. Membre de l’Associació d’advocats Drets.
  • Xavier Bernadí Gil. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Josep M. Badia Sala. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 2001-2009. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2007-2008. 
  • Mercè Corretja i Torrens. Doctora en Dret. Advocada de la Generalitat. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Josep Masó i Aliberas. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró 2008-2012.
  • Dolors Feliu i Torrent. Advocada de la Generalitat. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Agustí Carles i Garau. Advocat. Membre de l’Associació d’advocats Drets i de l’Associació Constituïm.
  • Josep Pagès Massó. Lletrat de l’Ajuntament de Barcelona. Professor associat de Dret constitucional (UAB). Secretari del Col·lectiu Praga.
  • Jordi Palou Loverdos. Advocat i mediador en conflictes.
  • Ramon Estebe Blanch. Advocat. Membre de l’Associació d’advocats Drets.
  • Eva Pons Parera. Professora titular de Dret constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
C-6wwPcWsAUHT0g.jpg

Mercè Barceló, coordinadora del Col.lectiu Praga, llegint el manifest

Declaració de Granollers en defensa de la democràcia

REUNITS en ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA al Palau d’Esports de Granollers, avui, dia 29 d’abril de 2017, i davant de la nova ofensiva de l’Estat Espanyol al Parlament de Catalunya, els socis de l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

MANIFESTEM:

Que aquest nou atac al Parlament de Catalunya s’ha concretat en la citació d’aquells membres de la mesa del Parlament que van donar tràmit a les propostes 37.713 i 37.714 relatives al procés constituent i a la convocatòria d’un referèndum vinculant.

Així, el passat 25 d’abril, Carme Forcadell i Lluís, Presidenta del Parlament i quatre membres més de la mesa: Lluis M. Corominas i Diaz (Vicepresident 1er); Anna Simó i Castelló (Secretària 1era); Ramona Barrufet i Santacana, (Secretaria 4a) i Joan Josep Nuet i Pujals (Secretari 3er) van ser citats a declarar, en qualitat d’investigats, per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació continuada.

Conseqüentment, DECLAREM QUE:

Som conscients que vivim en la judicialització permanent d’un conflicte polític, som conscients de la instrumentalització i vulneració de la independència dels Tribunals, de la destrucció de l’Estat de Dret i, en definitiva, de la negació de la Democràcia mateixa.

Per això, reiterem el nostre ferm compromís en la defensa de les institucions de Catalunya així com en els principis i valors democràtics pels quals ens regim com a societat.

Reiterem el nostre ferm compromís en la defensa dels nostres càrrecs electes i institucionals: el Govern, el Parlament i els nostres representants municipals.

Sabem que l’únic Parlament amb legitimitat democràtica per representar la ciutadania és el Parlament de Catalunya i, per tant, qualsevol atac que posi en perill la seva sobirania serà democràticament però implacablement contestat.

Donarem tot el suport necessari a tots els càrrecs electes que són i seran políticament represaliats per tal que puguin complir el compromís democràtic adquirit amb la ciutadania el 27S de l’any passat a les urnes.

FEM una crida a la mobilització ciutadana, en defensa del nostre Parlament, conscients que, davant de la repressió de l’Estat espanyol, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya serem determinants per tal de garantir la Democràcia i l’expressió de la voluntat del poble a les urnes.

Expressem tot el nostre suport i admiració a aquells que estan vivint la repressió política en primera persona. Jutjats i investigats per voler complir el mandat de les urnes, jutjats i investigats per les seves conviccions profundament democràtiques, jutjats i investigats per voler donar veu als ciutadans. Farem TOT allò que sigui necessari per tal de defensar l’honorabilitat democràtica que representeu i de la QUAL doneu exemple: NO ENS FALLAREU, NO US FALLAREM, MAI CAMINAREU SOLS!!!!!

lovemesa-1920-1080-ago.png

Manifest del Compromís del Govern de Catalunya amb el Referèndum

Aquest és el text del Manifest que han signat tot els membres del Govern català.

Compromís del Govern de Catalunya amb el Referèndum

La història de la nació catalana ha estat marcada per la lluita per la llibertat. Aquest anhel majoritari del nostre poble ha topat reiteradament amb la imposició d’un marc legal que massa vegades no ha escoltat ni respectat la voluntat popular dels catalans. Quan això ha passat, la diferència no s’ha resolt gairebé mai a través del diàleg, la negociació i el pacte sinó imposant la força de l’Estat i menyspreant les llibertats de Catalunya.

Ha estat així al llarg de segles, des de la Guerra de Successió, amb el posterior Decret de Nova Planta, fins a la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. En totes aquestes circumstàncies, les autoritats catalanes han acabat represaliades per part del Govern espanyol. El passat més immediat ens recorda que tots els presidents de la Generalitat del segle XX van patir exili o presó per defensar les nostres llibertats, amb l’assassinat del president Companys com a paradigma de fins on ha estat disposat a arribar el poder estatal per aturar la nostra voluntat. Els exemples més recents d’aquesta manca de respecte democràtic els tenim en la mutilació per part del Tribunal Constitucional de l’Estatut aprovat pel Parlament i avalat posteriorment pels catalans en un referèndum i en la condemna de l’expresident Artur Mas i dels membres del seu Govern Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega per haver posat les urnes.

En aquests moments ens tornem a trobar en una cruïlla històrica. Mentre una immensa majoria de les catalanes i els catalans volem decidir el nostre futur en un referèndum acordat, amb una votació lliure i pacífica, com es resol qualsevol discrepància en una societat democràtica, les Corts i el Govern d’Espanya refusen de forma reiterada aquesta possibilitat. L’única resposta que hem rebut a la demanda majoritària del Parlament ha estat la via judicial.

Que avui haguem arribat fins aquí és gràcies a una sola cosa: la voluntat dels homes i dones que, procedents de diversos orígens, conformen Catalunya. Són ells els qui, cada cop que els ha estat possible, s’han esforçat per defensar l’autogovern, organitzar les seves pròpies institucions i defensar la pròpia identitat per dibuixar un futur comú de progrés i benestar.

Aquesta pulsió s’ha traduït els darrers anys en la demanda clara, rotunda i majoritària de l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Un dret al qual no havíem renunciat mai i pel qual el Parlament de Catalunya, la Cambra que recull la sobirania popular, s’ha pronunciat de manera reiterada. Així, ja el 12 de desembre de 1989 el Parlament va aprovar en comissió la primera resolució on afirmava que no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació, i al Ple del debat de política general de 1991 el Parlament aprovava un text a favor del dret a l’autodeterminació.

El Govern que avui aquí es reuneix és la conseqüència, no pas la causa, d’aquesta voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya. Per tant, és sobre aquesta legitimitat, i no pas sobre cap altra, que troba el seu sosteniment.

És per això que el Govern de Catalunya reitera, en el seu conjunt, el seu compromís amb la celebració del referèndum que ha d’esdevenir l’exercici pràctic d’un dret inalienable: el dret a l’autodeterminació.

Tots i cadascun dels membres d’aquest Govern ens fem responsables d’aquesta tasca, ens comprometem a dur-la a terme i a aplicar-ne els resultats. Ho fem perquè l’únic compromís que tenim, el més important, és la confiança que la ciutadania de Catalunya ha dipositat en nosaltres. Des d’aquest Pati dels Tarongers, des de la seu del nostre Govern, avui ens comprometem a organitzar, convocar i celebrar un referèndum per donar resposta al mandat democràtic que hem rebut de la ciutadania.

Palau de la Generalitat

21 d’abril del 2017