El president Aragonès rep positivament les propostes que li trasllada l’Assemblea

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebut aquest dimarts una representació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau de la Generalitat. L’entitat independentista ha entregat al president de l’executiu el document “Proposta d’accions per incorporar a l’acció de Govern”, que recull una cinquantena d’accions concretes que el govern català hauria d’incloure en el seu pla d’acció per tal de preparar les institucions i el país per a la independència unilateral, una vegada constatada l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

En la trobada entre l’Assemblea i el president de la Generalitat, l’entitat presidida per Elisenda Paluzie, que ha qualificat la trobada com a “molt productiva”, ha volgut posar damunt la taula la necessitat de fer passos i accions determinades per enfortir i preparar el nou Govern de cara a l’embat amb l’Estat i la consecució de la independència.

Aquest és el sentit del document que ha entregat l’Assemblea al president Aragonès. El document consta d’una cinquantena de propostes concretes agrupades en 10 principis d’acció, compresos dins del Decàleg que l’Assemblea va fer públic al novembre passat. Aquestes accions s’emmarquen en grans àmbits que van des del principi de respecte per la voluntat dels electors fins al principi de justícia social, passant pel principi de sobirania econòmica, el de justícia lingüística o el de seguretat pública per a un estat democràtic, entre d’altres, com ara el principi d’acció internacional o el principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació.

Algunes de les propostes més destacades del document són “actualitzar el llibre blanc al nou escenari post Primer d’Octubre després de constatar que no és possible una transició nacional basada en l’acord amb Espanya”, “impulsar un projecte de llei de transitorietat jurídica i preparar la declaració d’independència, per tal de desplegar-los dins l’actual legislatura”, “elaborar un projecte de Llei d’anul·lació de totes les causes contra independentistes”, “aplicar la legislació anul·lada pel Tribunal Constitucional espanyol” en referència a les lleis socials tombades pel tribunal, “crear el banc públic de Catalunya”, “cercar finançament fora de l’Estat espanyol”, “desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya”, “garantir l’abastiment ininterromput d’energia elèctrica, gas i carburants quan es faci efectiva la declaració d’independència”, “refundar els mitjans de comunicació públics per tal que recuperin el seu esperit fundacional de foment de la llengua i la cultura catalanes” o “incorporar la revisió externa d’atestats al procediment per evitar muntatges policials”, entre moltes d’altres. El document complet es pot consultar aquí.

Per a l’Assemblea, la via per culminar la independència haurà de ser la unilateral, la “via dels fets”, ja que l’Estat ha demostrat de manera reiterada la seva negativa a negociar. D’aquesta manera, l’Assemblea defensa que el mandat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre és del tot vàlid i que el govern actual, sorgit de la majoria parlamentària de 74 escons i el 52% dels vots nítidament independentistes, no l’ha de perdre de vista.

La trobada s’emmarca en la roda de contactes del president Aragonès amb les principals entitats de la societat civil del país. Per part de l’Assemblea hi ha pres part la seva presidenta, Elisenda Paluzie; el vicepresident, David Fernàndez; el tresorer, Carles Xavier Gómez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina. L’entitat confia que el nou executiu accelerarà el procés d’independència quan es constati l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a trobar una sortida negociada a la voluntat expressada per la ciutadania catalana en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

Manifest de la Diada dels Països Catalans 2021

Aquest és el manifest que han fet conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada dels Països Catalans 2021

MANIFEST CONJUNT PER LA DIADA DELS PAÏSOS CATALANS

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels territoris de parla cata- lana, gràcies a la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar de manera incansable per as- solir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la li- quidació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incompletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per culminar el nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure agermanament de la resta de territoris.

Actualment, les nostres societats són, en molts aspectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les tradicions més arrelades, com la de les fogueres de Sant Joan, vincula- des a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la diversitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició popular mediterrània i europea, primer pagana, després cristianitzada, i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exigència de la llibertat més àmplia, l’apro- fundiment democràtic, la justícia social més inclusiva i l’esperit igualitari més acusat.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant les vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries; quan pensàvem que el tràn- sit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris germans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe

Aquest és l’Anuari 2020 de la Fundació Bofill “L’estat de l’educació a Catalunya. Balanç i propostes per impulsar les oportunitats educatives”

Aquest informe breu recull els principals resultats i conclusions de l’Anuari 2020: L’estat de l’educació a CatalunyaDirigida per César Coll i Bernat Albaigés, la publicació ofereix un diagnòstic exhaustiu de la realitat de l’educació a Catalunya i situa els principals desafiaments i opcions de millora que té per davant el nostre sistema educatiu. 

Descarrega’t el PDF

L’Assemblea denuncia el “lawfare” de l’Estat contra Catalunya en una conferència sobre drets humans de l’OSCE

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la conferència “Supplementary Human Dimension Meeting – Democratic Law-Making: Ensuring Participation” (Legislació democràtica: assegurant la participació) de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), els dies 26 i 27 d’abril, per denunciar els efectes de la judicialització de l’Estat espanyol pel que fa a l’activitat parlamentària a Catalunya i l’ús de la persecució judicial amb motius polítics (lawfare) contra representats elegits democràticament i activistes. Totes aquestes violacions dels drets humans estan destinades a mantenir la integritat territorial d’Espanya.

En aquest sentit, els secretaris nacionals de l’Assemblea Carles Fité, Erika Casajoana i Bàrbara Roviró han participat en les tres sessions de la conferència, on s’han tractat qüestions com ara la legislació oberta i inclusiva; els reptes, les oportunitats i les amenaces pel que fa a la participació pública, i l’esfera digital.

Fité ha denunciat l’increment de l’ús del lawfare per part de les autoritats espanyoles d’ençà del referèndum d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017: “Les autoritats espanyoles han llançat una onada de persecució política contra activistes de la societat civil i representants elegits democràticament”. I ha afegit: “El poder judicial espanyol ha intervingut l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana”.

Per la seva banda, Casajoana ha denunciat la repressió espanyola contra l’expresidenta de l’Assemblea i del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell: “Malgrat les crides de llibertat per part d’organitzacions internacionals com el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitrària i Amnistia Internacional, la Carme Forcadell va passar dos anys en presó preventiva i va ser condemnada a onze anys i sis mesos de presó el 2019 per haver permès un debat parlamentari sobre la independència”.

Finalment, Roviró ha exposat els casos de censura i persecució basats en l’esfera digital: “Des del 2017, les autoritats espanyoles limiten la capacitat de les organitzacions de la societat civil a Catalunya per desenvolupar les seves activitats, fent ús del lawfare i la persecució política, i reduint el dret a la llibertat d’expressió i participació pública”.

Els tres secretaris nacionals han denunciat l’obstrucció sistemàtica de les autoritats de l’Estat espanyol a l’activitat legislativa catalana, així com la persecució de membres de la mesa del Parlament, i han fet una crida a l’Estat demanant que respectés el dret a la participació política dels representants catalans i de la societat civil. De la mateixa manera, han convidat els experts de l’OSCE a visitar Catalunya i conèixer la situació de primera mà.

L’Assemblea participa regularment en les conferències sobre drets humans de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (com ara el setembre i el novembre del 2019 o el juny del 2020), amb l’objectiu de fer intervencions i presentar dossiers per denunciar les violacions de drets humans de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

Aquí teniu les versions escrites de les intervencions: Sessió 1Sessió 2Sessió 3.

Aquest és l’Anuari Mèdia.Cat 2020

Ha sortit l’edició 2020 de l’Anuari Media.Cat

L’Anuari Mèdia.cat és la publicació en paper de l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, que cada any treu a la llum temes que han estat silenciats als mitjans de comunicació durant l’any anterior i analitza els principals ‘sorolls’ informatius. Presenta un recull de reportatges en profunditat sobre temàtiques que no han estat portada de cap diari ni han obert cap informatiu i, alhora, aprofundeix de manera crítica en qüestions que massa sovint han marcat l’agenda, amb articles d’anàlisi a càrrec d’expertes, infografies i continguts especials.

La primera edició de l’Anuari Mèdia.cat es va publicar el 2011 i recollia els silencis mediàtics de 2010. El projecte pren com a model la iniciativa periodística nord-americana Project Censored, de la Universitat de Sonoma (San Francisco), que des de fa gairebé quaranta anys s’encarrega de fer un seguiment dels mitjans de comunicació dels EUA per detectar-ne els silencis i les omissions més importants.

És un projecte coeditat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i Pol·len edicions, amb el suport de la Fundació Catalunya. Compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Verkami, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Vic, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Ramon Llull.

Clicant aquí pots comprar-lo i fer possible noves edicions

Clicant aquí pots llegir-lo

Aquest és el llibre “Un rei cop a cop”, la biografia del rei Joan Carles que va intentar prohibir l’Estat espanyol

Ha mort el periodista Pepe Rei, un dels impulsors de la biografia no autoritzada del rei d’Espanya, Joan Carles I.

Un rei cop a cop va ser la primera obra d’investigació que posava en escac el regnat de Joan Carles, va estar perseguit per un fort marcatge policial i per evidents motius de seguretat va ser escrit sota pseudònim, Patricia Sverlo. La seva veritable autora va ser Rebeca Quintans i l’editor en cap de l’obra va ser Pepe Rei, qui va ser empresonat pel jutge Baltasar Garzón durant cinc mesos en tancar la seva editorial.

El llibre va molts intents de ser silenciat. Com ja vam fer el 23 de febrer de 2013, el posem novament en circulació perquè la feina d’investigació de l’equip que va treballar-hi i va arriscar la seva seguretat no quedi oblidat.

Aquí sota podeu descarregar-vos el llibre

<object class="wp-block-file__embed" data="https://ancvallesoccidental.files.wordpress.com/2021/03/un-rei-cop-a-cop.pdf&quot; type="application/pdf" style="width:100%;height:600px" aria-label="Embed of <strong>Un rei cop a copUn rei cop a copBaixa’l
Pepe Rei a la Via Catalana

Manifest del 8 de Març “Un futur millor”

Fa un any que estem en una emergència sanitària que ens ha capgirat la vida a una immensa majoria de la població. Moltes ens hem quedat a casa per no col·lapsar els serveis de salut, unes teletreballant i d’altres aturades. Moltes hem perdut la feina i no tenim dret a cap atur, altres estem subsistint amb ERTOs fins al maig. Moltes no hem parat perquè les nostres feines remunerades s’han considerat essencials per contenir la pandèmia o abastir la societat del que és indispensable. Moltes estem esgotades. Hem tornat a sostenir els treballs de cura, amb les criatures a casa, combinant teletreball, flexibilitzant la jornada laboral remunerada o reduint-la. No hem parat. El món del capital sí.

La COVID-19 ha aconseguit aturar el món i ha accelerat l’evidència que el sistema està caducat. Sembla que la natura, a través d’un minúscul virus, hagi donat una empenta a la humanitat: PAREU. I hem parat. Els governs, un any més tard, parlen de reconstrucció social i econòmica. Què hem de reconstruir? Res. No res. El treball remunerat ja no és garantia de poder “guanyar-te la vida”. I no hi ha treball remunerat per a tothom. Cal pensar com ho farem.

Ens cal un país nou que superi la crisi econòmica, social, climàtica, sanitària, política, però també la crisi de cures i les discriminacions i violències que patim les dones. Tenim el mateix dret a existir i viure en dignitat que la resta de la població. S’acosta el 8 de març, i per un dia tothom parlarà de les xifres

22,17 % de bretxa salarial, 15% més destrucció de llocs de treball de dones que dels homes, 6 de cada 10 persones que cobren -1.000 € per la feina remunerada som dones, 3,5% més expedients de regulació d’ocupació per a les dones, 75% de les persones contractades a temps parcial som dones. Tenim les ocupacions amb els salaris més baixos, més penalitzades per ser mares, més penalitzades per responsabilitats de cures, i ens sentim culpables per traslladar a altres dones, que estan en pitjors condicions que nosaltres, les responsabilitats de les nostres cures.

Si hem de reconstruir, fem-ho amb ulleres 100% liles. Posem al centre la vida de totes les persones. Protegim les tasques de cures amb guarderies, centres de dia i residències suficients i de qualitat i serveis públics de salut i educatius de qualitat per a tothom. Construïm un país que compti el PIB reproductiu? Assegurem a totes i tots uns ingressos suficients per viure en dignitat? Garantim els drets i llibertats a tothom?

Un altre país és possible. No necessitem una reconstrucció: necessitem bases noves! Un projecte il·lusionant i de futur ens ajudarà a sortir d’aquest esgotament vital. Un país nou, independent, ple de llibertat. I mentrestant, comencem a casa amb corresponsabilitat, que cada dia és 8 de març.

Dones ANC

Sectorial Assemblea Nacional Catalana

Més de 10.000 signatures en tres dies per demanar un govern independentista

El manifest “Govern independentista, ara! Per la urgència social i nacional” ja ha assolit les 10.000 adhesions en poc més de tres dies. Milers de persones han signat aquest document promogut per l’Assemblea que demana a les candidatures independentistes que “actuïn amb sentit d’estat i treballin per conformar un executiu independentista fort que es construeixi sobre una nova base“.

El manifest assenyala que “només un govern de concentració nacional permetrà fer front als continus atacs de l’Estat espanyol en tots els fronts: judicial, polític, financer i de retallada de drets civils i socials“. A més, es reconeix que “les estratègies per assolir la independència són diferents. Tanmateix, l’objectiu és comú i, per tant, cal que Esquerra Republicana, and Junts i CUP-Guanyem cerquin els consensos necessaris i avantposin els interessos de país als de partit“.

L’Assemblea vol fer valdre el 52% dels vots directes a candidatures independentistes a les eleccions del 14-F: “El poble ha complert; ara li toca als electes actuar en justa correspondència amb la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes“.

Aquest manifest no només pot ser signat per particulars, sinó també per associacions i entitats. De fet, són diverses les que ja s’hi han adherit. Com per exemple: l’AMI, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, el Cercle Català de Negocis, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca o Anem X Feina.

Aquest manifest serà llegit per algunes de les entitats signants a la concentració que l’Assemblea farà aquest diumenge, 28 de febrer, a les 12 h a plaça Catalunya. Després, intervindrà la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie.El manifest continuarà actiu per tal que s’hi puguin continuar adherint entitats i particulars.

Signa el manifest “Govern independentista ara! Per la urgència social i nacional”

Signa aquest manifest

El 14 de febrer passat vam assolir una fita històrica: el 52% dels vots directes a partits independentistes en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Malgrat la pandèmia, la repressió i el desànim, vam tornar a demostrar que no defallim i continuem lluitant. El poble ha complert; ara li toca als electes actuar en justa correspondència amb la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes.

L’hora és greu, i necessitem un govern de concentració que avanci cap a la independència i abordi la urgència social i nacional en què es troba el país. Per aquest motiu, demanem a Esquerra Republicana, Junts i CUP-Guanyem que actuïn amb sentit d’estat i treballin per conformar un executiu independentista fort que es construeixi sobre una nova base, la base que dona la confiança i el compromís amb un objectiu comú.

Només un govern de concentració nacional permetrà fer front als continus atacs de l’Estat espanyol en tots els fronts: judicial, polític, financer i de retallada de drets civils i socials. Assumint les desobediències necessàries, amb el suport d’un moviment civil que estarà al seu costat en els diferents fronts de confrontació.

Som conscients que les estratègies per assolir la independència són diferents. Tanmateix, l’objectiu és comú i, per tant, cal que les tres candidatures independentistes cerquin els consensos necessaris i avantposin els interessos de país als de partit.

Necessitem un govern que ens permeti créixer i desenvolupar-nos com a un país modern i responsable amb la seva ciutadania.

Necessitem un govern que doni resposta als reptes socials urgents que tenim.

Necessitem un govern que funcioni i treballi com un bloc a totes les institucions i que es projecti al món amb una sola veu.

Necessitem un govern que faci accions concretes que ens permetin culminar el procés d’independència al més aviat possible.

Aprofitem l’oportunitat històrica de la majoria reforçada que ens ha donat el poble de Catalunya i avancem cap a una Catalunya independent.

Per la urgència social i nacional

Govern independentista ara!

L’Assemblea no acata les prohibicions de la Junta Electoral

L’Assemblea ha presentat aquest matí, a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sis recursos contenciós-administratius especials contra els acords de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, per vulneració del Dret fonamental de Reunió. 

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha declarat que la Junta Electoral Provincial “ens ha prohibit exercir drets humans com ara el nostre dret a la manifestació i a la protesta cívica i pacíficaNosaltres ens rebel·lem contra aquest fet“.  

Les concentracions es continuaran fent i nosaltres hi donarem ple suport“, ha deixat clar David Fernàndez. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, assistirà avui a les 20 h a la concentració de Fort Pienc que es farà sota l’Arc de Triomf al passeig Lluís Companys de Barcelona. D’altra banda, el vicepresident serà present a la Plaça de la Vila de Gràcia, també a les 20 h, a l’acte organitzat per l’Assemblea de Gràcia i la Sectorial de Dones. Ambdues concentracions, estan prohibides per la Junta Electoral.  

El passat dijous 28 de gener l’Assemblea ja va fer pública l’existència de les primeres prohibicions de la Junta Electoral i va avisar que en podien arribar més, com així està sent. Per responsabilitat democràtica i en defensa dels drets fonamentals, l’entitat continuarà denunciant aquestes prohibicions i, evidentment, no les acatarà.

Manifest per a les concentracions

Bon vespre a totes i tots, especialment als nostres presos polítics i exiliats.


No heu estat sols, no estareu sols i persistirem plegats fins a assolir l’objectiu polític que ens farà lliures a tots plegats: la independència.


Una abraçada als prop de 3.000 activistes independentistes encausats. Una abraçada plena de força al Dani Gallardo i al Pablo Hásel, dos símbols d’una mateixa lluita que és la nostra, la lluita pels drets socials, civils i polítics.
L’Estat espanyol continua volent fer de la imposició la seva arma política i l’independentisme els hi diem que no se’n sortiran. Els hi diem que malgrat que els seus tribunals i les seves lleis ens vulguin atemorits, aquí seguirem, tossudament alçats!


Ara bé, tota aquesta lluita antirepressiva l’hem de reorganitzar perquè l’Estat no aconsegueixi que el conjunt del moviment vagi a remolc dels seus propòsits. Hem de procurar que el movi- ment, no caigui més en tenir com a objectiu la lluita antirrepressiva.


La nostra lluita és per fer una república de persones lliures en una Catalunya lliure. La nostra proposta política segueix sent la construcció d’un estat democràtic i per fer-ho, ens segueixen sent necessàries propostes per seguir avançant.


Ara és temps d’eleccions. Ara és temps de tornar-hi, aquest cop des de les institucions. Aquest 14 de febrer hem d’omplir les urnes de tot el país amb vots independentistes, no solament perquè l’unionisme no ocupi el poder d’una ja prou precaritzada institució autonòmica, sinó perquè és necessari vèncer per tornar a preparar, conjuntament amb el moviment civil, el moment per alliberar-nos definitivament, com a poble.


Aquí no es rendeix ningú. En tot cas, ens desanimem, ens preocupem pels nostres en temps de pandèmia i de crisi social, però sabem i hem de fer saber, que per garantir-nos un millor futur com a societat, ens cal seguir reforçant i reorganitzant més i millor el moviment independentista.


Per tant, avui us diem:

– Associeu-vos a les entitats independentistes. Reforcem el moviment civil independentista.

– Pressioneu els vostres partits de manera constructiva perquè segueixin treballant per garantir com més aviat millor la independència.

– Fem que l’independentisme lideri tota lluita, entitat o organització social.

Aprenguem dels errors i ajuntem-nos de nou. Unitat estratègica del moviment i full de ruta clar i guanyador!


Davant la repressió: solidaritat. Posem somriures i convicció davant la por, davant els atacs de l’Estat: fermesa i determinació independentista.


Visca la terra!

Prou Repressió!

Comunicat impulsat per la Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea conjuntament amb altres entitats i organitzacions civils.

La repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme català ha estat sempre present, però a partir de la tardor de 2017 s’ha fet més constant i generalitzada. Des de llavors, gairebé tres mil persones l’han patida en forma de pressió judicial, multes, persecucions, detencions, exilis o empresonaments.

Avui, la repressió continua i s’agreuja quan el Govern de la Generalitat de Catalunya s’hi afegeix presentant-se com a acusació contra independentistes i altres causes relacionades amb el dret a la protesta i a la dissidència, o quan exerceix violència policial desproporcionada. Aquest fet empitjora les relacions al si de l’independentisme i en especial entre l’independentisme de base i els partits independentistes que governen.

Les persones represaliades som conscients de les conseqüències de la nostra lluita política i no tenim problemes de consciència per assumir-les. No obstant això, entenem que cal, més que mai, treballar per la unitat d’acció de l’independentisme, perquè és l’única manera de fer front a la repressió amb garanties d’èxit i de poder transformar-la en un dels principals fronts de lluita política de l’independentisme, un front antirepressiu unitari.

És necessari, a més, que les persones represaliades rebin el suport d’aquest Govern -i els seus representants- ja que justament seguien les consignes de mobilització de la mateixa institució que ara els imputa. El gruix de persones represaliades és molt heterogeni, prové de tots els espais polítics de l’independentisme, i pot servir com a punt de partida per crear punts d’entesa i cooperació. Abans, però, s’ha eliminar qualsevol situació que pugui generar tensions i recels dins del propi moviment.

Per tot això, des dels col·lectius i entitats de persones represaliades i familiars, demanem al Conseller d’Interior i a tot el Govern de la Generalitat de Catalunya, un canvi d’actitud, atès que actualment són presoners del corporativisme policial i la pressió de sindicats de policia espanyolistes. Demanem, de manera explícita, que la nostra policia catalana, els Mossos d’Esquadra, defensin en primer lloc els interessos de Catalunya, els drets civils i polítics i la llibertat d’expressió i de manifestació.

Cal que el Govern de la Generalitat es retiri de les actuals acusacions a independentistes i que no es torni a presentar a cap altra causa relacionada amb l’independentisme ni amb la dissidència política. És necessari construir un front comú contra la repressió des de tots els àmbits. Cal deixar de difuminar l’origen de la repressió. I en aquest sentit, no és comprensible ni admissible que partits polítics independentistes donin suport a cap govern espanyol mentre aquests segueixin exercint formes de repressió contra l’exercici del dret a l’autodeterminació.

La repressió per part de l’Estat espanyol no s’aturarà mentre no exercim, de forma efectiva, el dret a l’autodeterminació. Fins llavors, cal un moviment fort i cohesionat capaç de fer front a la repressió d’avui i a la que vindrà demà per poder continuar avançant. 

Fem una crida a totes les entitats, plataformes i organitzacions a fer un front comú en contra la repressió de l’Estat espanyol per tal de convertir-la en una eina política per aconseguir la independència.

Han signat

Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea

Socors Català

Comissió de la Dignitat

Col·lectiu MAR

Dones per la República

Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes

Via Independència

Alerta Solidària

Plataforma Defensem 1-O

 Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans

Col·lectiu del 92

Grup de Suport a les Encausades del 23S

Associació pro memòria als immolats per la llibertat a Catalunya

Plataforma 3 d’octubre

Gràcia Llibertat

L’Assemblea Nacional Catalana demana a la Comissió Europea que protegeixi els drets de la minoria catalana

L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.

L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.

Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.

En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.

L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.

Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.

Manifest “Ni rei ni corona, independència”

Aquest és el manifest “Ni rei ni corona, independència” en motiu de la visita del rei d’Espanya a Catalunya.

Fora la monarquia corrupta i els seus defensors

L’estat espanyol continua amb la seva activitat delirant de provocacions contra el poble de Catalunya. I aquest divendres dia 9 ens envia el monarca que es va identificar amb la crida feixista del “A por ellos!” tot excitant les forces d’ocupació contra nosaltres. La mateixa setmana del 3 d’octubre tornen els Borbons i les màximes autoritats de l’estat que ens esclafa, sense haver demanat perdó de cap mena al poble de Catalunya.

La resposta a aquesta nova provocació de l’estat opressor no pot ser una altra que el rebuig més enèrgic. Amb aquesta mobilització els fem saber que no els volem aquí: Que se’n vagin! Davant aquest nou insult només podem expressar la nostra voluntat de posar fi a aquesta farsa de poder polític que no fa altra cosa que estafar i robar. La monarquia, la gran banca i tot l’aparell de poder del règim, no han parat de saquejar aquesta societat, súbdita des del nomenament a dit de Franco. L’últim episodi ha estat permetre al monarca fugar-se als Emirats Àrabs Units carregat de diners mentre cada dia, més i més persones viuen abocades a la més indigna misèria i travessen tota mena de dificultats. Que ens tornin els diners aquests lladres!

La República Catalana els jutjarà. I el moviment republicà català els jutja i acusa, ja ara, per corruptes i enemics del poble. Que la nostra primera sentència popular sigui el nostre rebuig. Que el monarca i els seus acompanyants se sentin malvinguts a casa nostra com es mereixen.

L’acte d’avui també és un homenatge a la gent de l’Esquerra Independentista que va obrir camí, com l’Enric Stern i el Jaume Roura, els dos joves que van cremar fotos de Juan Carlos el campechano i l’Audiència Nacional els va condemnar per injúries a la Corona. La mateixa Audiència Nacional, per cert, que va imposar més d’un any de confinament per suposat terrorisme a la Tamara Carrasco, de qui aquesta setmana també celebrem l’absolució definitiva.

Avui no som aquí només per rebutjar la indignitat de la monarquia i la justícia espanyola que ens ofega i oprimeix. També hi som per celebrar que els actes de l’Enric i del Jaume, o la dignitat de la Tamara, ens mostren el camí: Les nostres institucions no han de participar en aquest joc. El nostre empresariat i els treballadors no han de festejar aquesta farsa borbònica. Que ningú vagi als seus actes. Ells ens esclafen – Nosaltres els plantem.

Com a part activa de la societat catalana ens reafirmem en la nostra enèrgica consciència antimonàrquica i en el compromís entusiasta a favor de la construcció d’una República catalana al servei de les persones.

Fora la monarquia corrupta i els seus defensors!

Fora les forces d’ocupació! Que se’n vagin!

Mobilitzem-nos – Fem-los el buit – Mostrem el nostre rebuig

Visca la República catalana lliure de lladres i ocupants

Països Catalans, octubre de 2020