Decàleg: Com enfortir les mobilitzacions noviolentes

Document original tret d’En peu de pau

#LaNoViolenciaEsLaNostraForça

“Tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir els nostres drets i llibertats. Però també demano que ho fem amb el compromís insubornable a la noviolència. Mai hem caigut en el parany de la violència. Ara tampoc ho farem”. (Jordi Sanchez. 17/10/17)

  1. #NiUnaExcusaALaCaverna

Una imatge val més que mil manifestants?

Allò que fas compromet tot el moviment tant si dones una flor com si insultes o dones una empenta. Hem de ser impecables en denunciar totes les provocacions i actes violents, vinguin d’on vinguin!

  1. #ConverteixIndignacioEnEntusiasme

Entre el seny i la rauxa

No et deixis embogir per les emocions, evita la violència verbal i física, tant a les persones com a les coses. Rebutja els discursos i els lemes incendiaris, les actituds d’arrogància i prepotència. Que la ràbia no et creï més adversaris. L’acció noviolenta requereix de la serenitat i la cal­ma, no l’escalfament. Si notes que no et pots controlar, aparta’t de l’acció. Segons el moment, podem manifestar-nos amb el crit del silenci massiu, o bé amb cançons o càntics positius que canalitzin els desitjos i no vagin contra ningú.

  1. #FiltraElsMissatgesEvitaRumors

No difonguis informacions incendiàries, dubtoses o falses.

Comparteix només informacions validades. Abans de compartir una informació, 1. Comprovem que sigui autèntica, 2. Que és actual – no de fa molts dies o mesos, 3. Valorem si escampar-la ajudarà al procés.

  1. #NoTenimPor

Aprèn a gestionar la por

No neguis els teus sentiments, però evita que la por et paralitzi: respira profundament, envolta’t de gent coneguda, cuideu-vos col·lectivament i no marxeu mai sols/es! No es tracta de no tenir por; es tracta de no deixar-se governar per ella. En la noviolència juntes empetitim les pors i enfortim el coratge. Si veus alguna persona provocar o actuar violentament, no responguis! Aïlla-la a distància amb la complicitat d’altra gent! I avisa els organitzadors/es.

  1. #NoEstasObligadaARes

Fes allò que et veus capaç de fer

No arrisquis més del que pots assumir. En cada situació aporta allò que pot ser més útil als altres. La diversitat és la nostra força. Abans de fer una acció, parla amb el teu entorn de les teves necessitats, de les reaccions en situació d’estrès i marca els teus límits i ritmes. La lluita pot ser llarga. Prepara’t mentalment per no re-accionar als possibles atacs sinó per orientar-te mentalment per neutralitzar-los, sense fer-nos mal i sense fem mal a qui agredeix. Pensa que qui agredeix ha d’aprendre alguna cosa i no ho podrà fer amb la reacció agressiva verbal, no-verbal o física. Quan la teva ment es posa a lluitar ja estàs perdut.

  1. 6. #TinguesCuraDelTeuCos

Crea les condicions per poder resistir

Cal descansar i dormir per estar en condicions. No et deshidratis! Beu aigua molt sovint! Si no et vols fondre ni tenir mal de cap, situa’t a l’ombra de tant en tant. Evita trepitjades i mals d’esquena amb un bon calçat i roba còmoda. Porta menjar per anar picant! I si ha de ploure, preveu com protegir-te de la pluja. Assegura’t que tens bateria al mòbil o recàrrega externa.

  1. #PreparatPerLaRepressio
  • Anota a la ma els contactes d’ajuda

Acorda amb el teu entorn mecanismes de suport en cas de lesió o detenció. Avisa al teu entorn d’on aniràs a manifestar-te o concentrar-te. Informa’t de qui coordina l’acció i quins són els objectius. Intenta anar-hi amb colla i marqueu un punt de trobada o reagrupament per si us perdeu. Informa de qualsevol agressió als col·lectius especialitzats: #SomDefensores o @DretsCat presenta la denúncia corresponent. En cas de detenció: Rereguarda 645 715 070 o Col·lectiu Ronda: 679 223 432. En cas de violència policial: Irídia: 693 287 323.

  1. #AccionsAmbRepressio

L’acció noviolenta pot comportar repressió

  • Les accions noviolentes, poden comportar la reacció violenta dels adversaris. Cal assegurar-nos que tot el grup n’està assabentat. També cal que analitzem si cada una de nosaltres estem capacitades i disposades a afrontar possibles agressions. En cas que no, no ho fem! Hi ha moltes altres ma­neres de mobilitzar-nos sense exposar-nos a ser agredides o detingudes, tot repartint-nos prèviament els rols: observar, fer i escampar fotos i vídeos…; avituallament; suport psíquic, qui tingui més capacitat de diàleg podrà intentar parlamentar amb els adversaris per mirar de calmar i aturar l’agressió. Totes són vàlides i importants!
  1. #ProteccioDePorresiPilotes
    • Porres: Es poden utilitzar com a element de contenció i/o immobilització o com a arma de defensa. La seva utilització ha de limitar-se a un o dos cops curts i secs, amb la defensa en paral·lel al terra i en parts muscularment protegides del tren inferior del cos. En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni en zones vitals del cos, com ara el cap. Sempre que puguem, protegim-nos les parts vitals.
    • Pilotes de goma: Des d’abril de 2014 està prohibit el seu ús a Catalunya per part dels Mossos d’Esquadra. No obstant, el seu ús segueix permès per part del cos d’antiavalots de la Policia Nacional. Quan se sent el tret, girar els cos i tapar-se la cara.
    • Projectils de precisió (llançadores de foam): Previstes per al control de masses o per actuacions amb un nivell de risc alt. Els projectils només es poden dirigir de la cintura en avall. Quan se sent el tret, girar el cos i tapar-se la cara.

Gasos lacrimògens o de pebre: mirar on cauen i cap a on va el vent, tapar-se la cara amb un mocador humit. Poden produir picor als ulls, nas, boca i pell; tos i dificultat respiratòria, desorientació. També pots sentir ràbia intensa. Tot això és transitori. No fregar-se els ulls. Netejar-se el nas. El malestar provocat pels gasos lacrimògens desapareix als 5-30 minuts, mentre que el malestar del ruixat amb gas pebre dura entre 20 minuts i 2 hores. Si els símptomes no disminueixen, visiteu un centre sanitari. Els que tinguin asma o altres malalties pulmonars, malalties que afectin el sistema immunitari, de la pell o dels ulls, la gent que utilitza lents de contacte, i dones embarassades o en període de lactància… el millor és allunyar-se de la zona contaminada i intentar evitar els gasos.

Moltes d’aquestes accions de repressió estan adreçades a la dispersió del grup, és important que abans de l’acció que fem, haguem determinat un lloc per retrobar-nos, recomptar-nos i reconfortar-nos.

  1. #LaForçaMesPoderosa

“Sota un govern que empresona injustament, el lloc adient per a una persona justa és la presó” (Henry D. Thoreau). “Quan la injustícia es converteix en llei la rebel·lió esdevé un deure” (T. Jefferson). “Cadascú té l’obligació moral de desobeir les lleis injustes” (M.L.King). “La base de l’acció noviolenta comença quan la gent desobeeix i quanta més gent i més temps ho faci, abans caurà l’autoritat” (Gene Sharp). “El més gran error és creure que no hi ha cap relació entre els fins i els mitjans” (Gandhi al Govern Britànic). “El coratge no és l’absència de por, sinó el triomf sobre ella” (N. Mandela). “La força no ve de la capacitat física; ve de la voluntat indomable” (M. Gandhi). “Durant el s.XX les revolucions violentes van triomfar en un 30% i les noviolentes un 60%” (Stephan&Chenoweth). “El cas català és el projecte més Ghandià des de Ghandi” (J. Assange).

 

Diferents Accions Noviolentes i protecció jurídica 

  1. #AccioBarrera

Ens plantem drets i no els deixem passar

  • És una acció de confrontació passiva. És una acció de grup, no individual. Conscients i amb compromís assumim un risc de repressió física o jurídica. Ens mantenim sense fer-nos enrere. Si cal, avancem en grup i amb mirada serena fins a plantar-nos molt a prop dels opositors. En cas d’agressió, mantén-te ferm/a i en silenci, quan calgui entoma els cops, girant-nos d’esquena i prote­gint-nos cara i cap amb els braços. Si no és possible resistir més, ens retirarem en grup, caminant enrere sense girar-nos, amb calma i ordre.
  1. #AccioAsseguda

Per defensar un espai o bloquejar un pas asseguts a terra

Seu a terra amb les cames obertes i abraça al del davant; agafa’t pels braços amb els del teu costat. En la primera fila, les persones més corpulentes però amb les cames creuades. Evita dur arracades, pírcings, collarets i braçalets, ulleres.. recollir els cabells llargs. Canteu cançons que reforcin la confiança. Establiu una contrasenya amb la gent de l’entorn per deixar-vos anar quan la intervenció dels agent us provoqui un dany que no podeu suportar i protegiu-vos amb el cap amb els colzes. Si us tiben i arrenquen del grup, podem fer-nos el mort, el pes augmenta i es dificulta i alenteix el desallotjament.

  1. #AccioInterposicio

Per defensar dempeus un espai o bloquejar un pas

Agafats amb els colzes entrellaçats, de cara als adversaris, en silenci, expressió serena i mirada inexpressiva però d’inequívoca determinació. També es pot alçar les mans com a signe d’acció pacífica. Si agredeixen amb cops corporals o objectes, entomar-los d’esquena protegint la cara i el cap amb els braços, punys tancats a la base del crani i colzes plegats protegint les temples i la cara.

  • DE LA PERSONA MANIFESTANT
  1. #ProporcionalitatPolicial

La violència física policial està prohibida i s’ha de denunciar

  • Les actuacions policials han d’estar regides pels principis de congruència, opor­tunitat i proporcionalitat en la utilització dels mitjans al seu abast. Només han d’utilitzar mitjans sense violència abans de recórrer a “l’ús de la força” violenta.
  1. #ContraViolenciaSexualPolicial

En escorcolls a la via pública

  • No poden obligar-te a treure cap dels elements de la indumentària ni fer un escorcoll en profunditat, (és a dir, una inspecció dels orifi­cis corporals), a excepció de l’existència d’una ordre judicial. En to cas d’han de realitzar en un lloc el més discret possible. S’han de dur a terme per personal del mateix sexe que la persona escorcollada. El criteri a seguir serà sempre el del màxim respecte de la identitat sexual de la persona escorcollada. S’han d’evitar postures o situacions degradants i humiliants per la persona detinguda.
  1. #ConeixerElsTeusDrets

Si t’identifiquen: Demana a l’agent policial que també s’identifiqui. Si et fan un escorcoll corporal, ha de ser curós i has de saber-ne el motiu.

Si veus una agressió: Fes fotografies i vídeos i envia-te’ls per correu per tenir proves ( penjar-ho a les xarxes pot ser contraproduent!). Truca a entitats especialitzades per informar del cas. Ofereix el màxim d’informació possible que puguis recollir.

Si reps una agressió policial: Intenta mantenir la calma. Recopila el lloc i hora de l’agressió. Busca vídeos i fotografies de gent propera o de càmeres de videovigilància. Busca testimonis que hagin presenciat l’agressió. Si pots, recull informació de l’agent que t’ha agredit (detalls facials/corpo­rals i número de placa). Si tens lesions, fes-ne fotografies on se’t reconegui, ves a l’hospital i demana un informe mèdic.

Si et detenen: No declaris mai a comissaria, fes-ho al Jutjat amb el teu advocat/da Recorda les dades del teu advocat/da. No toquis cap objecte que t’ofereixin els agents ni firmis el document d’efec­tes personals si hi indiquen objectes que no són teus. Evita que et facin fotografies amb roba que no és la teva o en postures específiques. Si tens lesions, demana una visita mèdica i la medicació que necessitis.

Captura de pantalla 2017-10-19 a les 23.25.02

Manifest “Llibertat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez”

L’Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978. Quan la democràcia és vulnerada en un país, tot el món ho pateix. Quan algú tolera que vulnerin els drets dels catalans, hi perden tots els ciutadans europeus.

El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. L’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament. No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots. 

Empresonar representants de la societat civil forma part de l’estratègia de l’Estat per tensionar, crispar i radicalitzar un conflicte polític. L’objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil. 

En són capaços, ja ens ho van demostrar l’1-O. Volen dividir-nos com a poble i trencar la nostra cohesió social. No ho permetrem i no ho aconseguiran. 

Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat.

Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l’1 d’octubre és inepel·lable i més vigent que mai. 

Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l’Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. 

Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia!

Escrit de Jordi Sànchez “Camí de la llibertat”

CAMÍ DE LA LLIBERTAT
El camí de la llibertat no és sempre fàcil. Però quan es fa amb tanta gent és sempre agradable. L’actuació de l’Audiència Nacional ha arribat en un moment on algú potser ha pensat que podria ser determinant per capgirar la voluntat d’un poble expressada a les urnes.

L’estat espanyol ha rebutjat una i mil vegades els camins de la política i el diàleg. Avui mateix ho ha fet a la invitació del president Puigdemont a donar una oportunitat al diàleg en els propers dos mesos.

Espanya és un estat fort i té tots els mecanismes de poder per intentar imposar la seva veritat. Ho vàrem veure l’1 d’octubre, com ho havíem vist abans. I certament el camí escollit pels governants espanyols ens posa molta pressió, ens causa dolor i ens obliga a ser conscients de cada pas que fem. Però nosaltres tenim el poder de la voluntat de la ciutadania, imbatible, si ens mostrem amb la mateixa perseverança.

La nostra aposta per prosseguir el camí de llibertat és clara i meditada. No tenim res a amagar. Volem ser un estat en forma de República. Som demòcrates per damunt de qualsevol altra consideració. Ningú ens canviarà.

La decisió de privar-nos de llibertat per part de l’Audiència Nacional és una decisió mancada de tot fonament jurídic i processal. Una decisió acordada fa dies com ho van corroborar centenars de comentaris a la recepció del passat 12 d’octubre al Palau Reial i milers de tuits i informacions prèvies a la nostra compareixença avui a l’Audiència. És una decisió de la qual l’estat espanyol haurà d’explicar-se davant l’opinió pública internacional i també davant les corts i els tribunals europeus. És, senzillament, un escàndol. Una de les vergonyes d’Europa.

No accepto la condemna. No accepto les mesures cautelars ni les seves derivades. La decisió de privar-me de llibertat és injusta. I seran les autoritats de l’Estat qui hauran de passar vergonya per aquesta decisió. 

Jo espero tranquil l’ordre de llibertat. Sé que arribarà, no pot ser d’altra manera. Quan no hi ha delicte, no hi pot haver ordre de presó. Demano, espero, exigeixo una rectificació d’aquesta gran injustícia que avui s’ha comès des dels tribunals espanyols.

Sé del cert que la ciutadania del meu país tindrà una resposta cívica i pacífica, com sempre hem donat. Tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir els nostres drets i llibertats. Però també demano que ho fem amb el compromís insubornable a la no-violència. Mai hem caigut en el parany de la violència. Ara tampoc ho farem.

Potser arriben més ordres de presó, potser una suspensió de l’autogovern, potser mesures polítiques de l’Estat de gran agressivitat. No perdem el nord. Si ens mantenim confiats, compromesos, mobilitzats i cívics com ara, com ho vam fer l’1 d’octubre o el passat dia 3 en l’aturada general, arribarem a la independència entre tots.

En aquest punt expresso la confiança en les decisions que pugui prendre la 

majoria del nostre Parlament i l’estratègia a favor del diàleg que proposen el president Puigdemont i el vicepresident Junqueres en nom del govern. Ens volen dividits, mostrem-nos com una pinya per culminar aquest últim tram. Sense cap renúncia ni retrocés, cap fred i decisió valenta per seguir avançant ara que ho tenim a tocar. 

Ningú ens podrà vèncer si seguim junts, forts, units en la pluralitat, mobilitzats pacíficament en defensa de la llibertat, la democràcia i la República catalana.

La llibertat és digna i plena o no és! Som-hi!

Jordi Sànchez i Picanyol 

President de l’Assemblea Nacional Catalana

Aquest és el manifest de la Taula per la Democràcia

EN DEFENSA DELS DRETS I LLIBERTATS

Avui hem aturat el país. Seguint la crida feta per la Taula per la Democràcia el comerç, les escoles, el transport, la indústria, els mitjans de comunicació, els teatres i auditoris, la pagesia, … han paralitzat l’activitat del país. La ciutadania ha rebutjat la violència exercida pels cossos de seguretat de l’estat durant el referèndum del dia 1 d’octubre i ha denunciat la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques, pacíficament però amb fermesa. 

Les més de 60 entitats que formen la Taula per la Democràcia condemnem enèrgicament la violència exercida per part de les forces de seguretat de l’estat per intentar impedir el referèndum de l’1 d’octubre. Les actuacions policials per desallotjar violentament els milers de persones que s’han aplegat en els col·legis de Catalunya i per requisar el material per a la votació són absolutament inadmissibles i són una violació de drets civils i polítics i de la convivència de la societat catalana amb de 900 persones ferides. 

La Taula per la Democràcia expressa la solidaritat i l’afecte a totes les persones ferides i desitja que es recuperin ben aviat, alhora que considerem que aquests fets mereixien una resposta contundent i per això hem parat el país i exigim la immediata retirada dels cossos policials estatals. Constatem la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint per part del Govern i els organismes de l’Estat. 

Per tot això, fem una crida al conjunt de la ciutadania de Catalunya, en la seva pluralitat i diversitat, a la defensa d’un marc democràtic que tingui per principi el diàleg i no la força, la política i no l’autoritarisme, el respecte i no la intolerància. La unitat és la millor defensa de la democràcia. 

Fem una crida al conjunt de forces polítiques i socials de l’Estat Espanyol i d’Europa per a què facin tot allò que sigui necessari per garantir els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania de Catalunya. 

Sortim al carrer, donem una resposta pacífica, contundent i democràtica. No tolerarem cap més agressió. 

EXIGIM LA IMMEDIATA RETIRADA DELS COSSOS POLICIALS DE L’ESTAT. 

SOM GENT DE PAU 

CATALUNYA, UN SOL POBLE

Editorial conjunt de Associació de Mitjans d’informació i Comunicacio (AMIC)

Aquest és l’editorial conjunt de Associació de Mitjans d’informació i Comunicació (AMIC)

No fa gaire temps, estaven en qüestió les llibertats nacionals d’aquest país. Ara, ho estan totes. L’agressivitat de les institucions de l’Estat no es limita al Govern o el Parlament, sinó que a hores d’ara afecta la immensa majoria dels municipis catalans; els mitjans de comunicació que els desagraden, com és el cas de mitjans del nostre col·lectiu que han rebut requeriments per a que deixin de publicitar el referèndum i finalment, els drets cívics de tots els ciutadans, també els que tenen decidit –legítimament i cívicament- votar contra la independència. Catalunya sembla estar, de fet, sota un estat d’excepció decretat, però no declarat.

Tot plegat ha generat una situació insostenible, que només pot superar-se seguint per la via democràtica. És per això que els mitjans generalistes, temàtics i locals i territorials, els que estem més arran de carrer, demanem a la ciutadania que es mobilitzi el pròxim 1 d’Octubre, que manifesti el nivell de voluntat de sobirania d’aquest país i el desig de democràcia dels ciutadans. Cedir a la por seria incompatible amb un futur de dignitat democràtica.

Els mitjans de comunicació de proximitat mantindrem el nostre compromís amb el poble al qual ens adrecem. Informarem i donarem veu amb llibertat a una societat que vol estar informada i opinar. Hi som i hi serem, com ho hem fet sempre, com feu els nostres lectors.

logo20.jpg

 

Aquest és l’informe internacional que avala l’autodeterminació de Catalunya

Aquest és l’informe que han fet 4 professors universitaris sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya.

L’informe es titula ‘La legitimitat del dret de decidir de Catalunya’, i la Generalitat va encarregar-lo als acadèmics Nicolás Levrat (Universitat de Ginebra), Sandrina Antunes (Universitat de Minho), Guilleume Tusseau (Sciencies Po) i Paul Williams (American University). El punt de partida de l’estudi és el reconeixement de Catalunya com a nació i, en conseqüència, el seu dret d’autodeterminació.

Cliqueu aquí: Catalonias-legitimate-right-to-decide

Captura de pantalla 2017-09-02 a les 1.33.34.png

Aquesta és la Llei de Transitorietat que entrarà en vigor si guanya el Sí

Aquest és l’esborrany de la Llei de Trasitorietat jurídica que avui s’ha presentat al Parlament. de Catalunya. Si en el referèndum de l’1 d’octubre guanya el Sí, entrarà en vigor.

Llei_transitorietat_jurídica.pdfCaptura de pantalla 2017-08-29 a les 0.16.29

Manifest de l’ANC al Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 29 de juny

Davant les propostes de posicionament de l’Ajuntament de Terrassa pel que respecta a la celebració del referèndum del dia 1 d’octubre de 2017, l’ANC-Terrassa per la Independència vol manifestar:

Que el ple municipal del dia 23 de febrer de 2017 va aprovar per majoria donar suport al Pacte Nacional pel Referèndum i a les mesures que s’hi proposaven.

– Que esgotada la via del diàleg amb el govern espanyol, i davant la demanda d’una majoria de catalans i catalanes, el Govern ha decidit celebrar un referèndum amb totes les garanties legals per decidir el futur polític de Catalunya.

– Que encoratgem els nostres regidors i regidores a inspirar-se en les lluites compartides, en les quals la nostra ciutat sempre ha estat capdavantera per aconseguir tantes i tantes fites socials i democràtiques, i exigim que es posicionin clarament al costat de la voluntat popular i en contra dels poders que pretenen aturar-la.

És per això que exigim lleialtat institucional al govern municipal, la qual cosa implica que es garanteixi, sense ambigüitats, la celebració del referèndum sota el marc legislatiu que el Parlament de  Catalunya ha d’aprovar.

Demanem que l’ajuntament cedeixi les instal·lacions necessàries per constituir els col·legis electorals i que posi a disposició del Govern els agents de la policia local, per vetllar que la ciutadania de la nostra ciutat es pugui expressar amb total llibertat.

No es tracta només de no impedir la votació. En aquesta ocasió no es pot ser equidistant. Davant de les agressions constants a les decisions democràtiques que ha anat patint el nostre Parlament, demanem una postura ferma del consistori terrassenc, i especialment del nostre alcalde, en defensa de la democracia.

És cert, com diu el mateix alcalde, que “ell no és ningú per impedir que els terrassencs votin”, però sí que ho és per assegurar que se celebri la consulta sense problemes a la nostra ciutat, independentment del seu posicionament personal o de partit davant el que es decidirà en el referèndum.

Perquè el referèndum és legal.

Perquè és el que reclama una majoria de ciutadans i ciutadanes.

Perquè AIXÒ VA DE DEMOCRÀCIA.

 

Adhereixen al present manifest:

  • Òmnium
  • AMI
  • CUP – Candidatures Unitat Popular
  • MES – Moviment d’esquerres
  • Demòcrates de Catalunya
  • ERC – Esquerra Republicana de Catalunya
  • Partit Demòcrata Català

  

El Secretariat

ANC – Terrassa per la Independència

img_6288

Manifest per ser llegit als actes d’encesa de fogueres d’aquest Sant Joan

Des de l’ANC i la Confederació Sobiranista dels PPCC es proposa aquest manifest per acompanyar la Flama del Canigó 2017, per ser llegit en l’encesa de fogueres.
MISSATGE DE SANT JOAN 2017

Estimats connacionals,

Del Canigó ens arriba com cada any la Flama per encendre les fogueres de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, d’Andorra, de l’Alguer.

Aquesta Flama ens uneix amb tots els pobles europeus: des de fa mil•lennis festegem com ells la nit de sant Joan amb tradicions i costums pagans i cristianitzats. Però als anys seixanta del segle passat catalans del Nord van donar un sentit nou a l’antiga festa: per sempre més l’han catalanitzada.

Arrelada al Canigó, la Flama hi poua la seva força espiritual i patriòtica. A l’empara de les Constitucions de Pau i Treva del segle XI testimonia la voluntat pacificant del nostre poble.

El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d’ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil•lenària. El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l’envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí».

Des de llavors amb la Flama afirmem el que volem: l’alliberament nacional i social de la nació sencera.

Amb la Flama exigim el respecte dels drets fonamentals internacionalment reconeguts com el dret de votar i decidir el nostre futur en cadascun dels territoris catalans.

Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent.

Amb la Flama sabem el que volem construir: la Confederació dels Països Catalans.

La Flama il•lumina el camí: tots solidaris cap a la llibertat.

Mantenim encesa la flama del Canigó per preservar el nostre poble. El futur és nostre, construïm-lo!

Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans

Bellaterra,1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. David Fernàndez

Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El vicepresident David Fernàndez s’han centrat en l’activitat del CCN i en la situació actual del procés.

El CCN ha assessorat el Consell Assessor per a la Transició Nacional en diversos àmbits, especialment en la repartició de béns i deutes. També en treballs de gestió duanera, amb la formació de personal de duanes via organismes internacionals especialitzats. Ha treballat el finançament-pont fins que no es recaptin tots els impostos, tot assegurant que Catalunya no ha de patir pel finançament. També en activitats de suport de relators internacionals, sobretot de les Nacions Unides, particularment en drets humans i en l’assessorament sobre el referèndum i el suport d’observadors internacionals.

Si l’any 2008 el CCN publica estudis, informes i llibres per destapar l’espoli fiscal quan ningú en parlava, al 2014 ja preveu la desaparició del Fons de Pensions l’any 2017 i ho publica. Una realitat ara reconeguda pel Govern espanyol.

Al 2015 centra les seves investigacions en la corrupció i situa Andalusia com la comunitat amb més casos, el PP el partit més corrupte i que Catalunya és el territori que menys en té. Tot avalat amb xifres i contrastable.

El 2016 investiga la xarxa viària i ja afirma que el Corredor Mediterrani no passaria pel Mediterrani, sinó per Madrid i el centre de la Península; el “Corredor Madridterrani”. Actualment el CCN s’aboca en el referèndum que es farà a l’octubre i en treballar per construir un nou país, una nova economia. Cal canviar coses, la mentalitat, què volem ser, …Cal pensar en clau de país per canviar-lo i fer-ho diferent.

Estableix una clara diferencia entre empresaris i directius. Ser empresari comporta un risc, amb possible pèrdua dels seus béns, amb projecte vital. Ser empresaris no vol dir tenir una empresa molt gran. L’empresari, l’emprenedor i el botiguer arrisquen; els directius no arrisquen res. Ser empresari no depèn de la mesura de l’empresa sinó en el fet de si arrisca o no patrimoni personal.

Contradiu afirmacions com la que sovint es pot llegir als mitjans: “els empresaris catalans recomanen a Puigdemont…”ó bé “els empresaris del Cercle d’Economia diuen…”. Aclareix que el Cercle d’Economia no el formen empresaris sinó directius molt propers al poder, al règim polític de l’Estat i que no arrisquen res. L’empresariat català el formen empresaris de petites i mitjanes empreses, autònoms i botiguers i representen el 99,6% del teixit català.

Analitza diversos models econòmics per arribar a definir el model necessari per a la societat catalana. L’alemany està basat en productes de qualitat, preus elevats, salaris elevats, valor afegit alt i una taxa atur de 4,2 (any 2016). Per al danès el disseny ho és tot: qualitat molt elevada, preus i sous elevats, alta capacitat adquisitiva i una taxa atur de 6,2 (any 2016). El xinès cerca una baixa qualitat dels productes, salaris baixos, mà d’obra molt intensiva, fàcil acomiadament i indemnitzacions molt baixes, baixa protecció social i una taxa d’atur de 4,2 (any 2016). El model espanyol s’estructura en productes de qualitat mitjana-baixa, preus alts, salaris baixos, producció força intensiva, poca inversió en modernitzar la producció i una taxa d’atur de 18,4 (any 2016). El mercat espanyol amb salaris baixos demana productes de preu baix, de valor afegit baix. Dins l’Espanya actual hi ha alguna patronal que proposa salaris mínims de 400 euros. Salaris baixos, productes de preus baixos i de poc valor afegit, no són un bon referent per al model de la Catalunya independent.

El model que el CCN proposa per a la Catalunya estat es basa en cercar productes d’alta qualitat, preus i salaris alts, alt valor afegir, capacitat de consum elevada, digitalització i informatització de la producció i una taxa d’atur entre el 3-4%. Un model productiu totalment allunyat de l’espanyol. Recomana seguir l’organització de les empreses alemanyes que funcionen com a “lobby” quan van fora del seu país, fet que també fan els bascos. Valora la compra de productes de proximitat per la repercussió positiva en l’economia.

Aquest model econòmic és possible perquè Catalunya lidera la quarta regió econòmica més important de la UE: del Mediterrani fins als Pirineus, el sud de França fins Marsella i la zona del Roïna-Alps. Aquest és el nostre corredor natural d’expansió, un mercat de poder adquisitiu elevat cap on s’ha d’orientar la nostra economia. Sobre un mapa de l’Europa subvencionada i de l’Europa productiva, es pregunta: per què voler un mercat (Madrid a 600 km.) quan el francès (150 km.) és més proper, més potent i de més poder adquisitiu?. De forma natural, s’ha d’anar a França, Alemanya, Itàlia, … cap al nord. L’Europa productiva demana productes de molt valor; la subvencionada, tot lo contrari. Tot un canvi de mentalitat.

Considera que el poder econòmic català s’ha de reforçar, i molt, en el factor productiu. Immersos en la 4a revolució industrial, la digitalització i una indústria 4.0 conformen la línia de modernització per aconseguir un model fort, competitiu, eficient i molt potent on la relació empresari-treballador es mogui dins uns paràmetres de millora i superació, cooperació i no confrontació.

Repassa les dades del referèndum del Brèxit i recorda que en les eleccions del 27S, l’independentisme va assolir el 55% i que més del 50% de la coalició CSQP són independentistes. Un referèndum es guanya amb el 50% més un vot. Amb dades a la mà, el referèndum de l’1-O es guanyarà. Només ens cal confiança en nosaltres mateixos. Cal escenificar els resultats, amb celebració al carrer i no com es va fer el 27S.

L’Estat espanyol farà qualsevol cosa per impedir el referèndum. Enfrontar-se a un Estat fort, poderós i organitzat pot fer tremolar les cames dels nostres polítics; cal que tinguin el nostre suport i no deixar-los sols. Hem d’estar preparats i disposats a tot.

Considera que les pensions i el deute d’Espanya són una garantia de la nostra independència. Recorda que a algunes autonomies cada any els falta diners per pagar-les i que l’Estat espanyol no pot assumir el seu propi deute. Només amb la nostra independència, Espanya negociarà.

Informa del canal de Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.

En campanya pel referèndum, notifica que el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia

Entre tots ho farem possible!

Bellaterra per la Independència. Comunicació.

ANC VOC DFernandez

Intervenció del Vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez.

 

 

Bellaterra, 1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. Albert Pont.

Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El President Albert Pont recorda que l’objectiu del CCN és la confecció d’un corpus del pensament econòmic a Catalunya per a la Catalunya independent. Des de l’any 2008, el CCN ha treballat i argumentat en aquesta línia.

Dues significatives comparacions, “El pes econòmic de Catalunya sobre Espanya és igual al d’Alemanya sobre la Unió Europea” i “El català té la mateixa proporció dins l’Estat espanyol que l’alemany dins la UE”, per concloure que malgrat el pes territorial, econòmic, cultural de Catalunya dins Espanya, el nostre país no té la mateixa incidència que Alemanya dins la UE.

Entre els molts arguments a favor de l’estat propi, n’hi ha un de molt sòlid: l’econòmic. Ajudant de gràfics de fonts contrastables, projecta i comenta material audiovisual que es pot consultar a la web del CCN, http://www.ccncat.cat/

Recorda que l’espoli fiscal català (16.700 milions €/any) té una forta repercussió econòmica a la comarca del Vallès Occidental: un dèficit anual de 1.780 milions €/any. En 15 anys, 21.000 milions € de dèficit que incideix en serveis que deixem de tenir, diners que no circulen per la nostra economia i infraestructures que no tenim.

Exemplifica greuges comparatius amb altres comunitats. L’any 2016, l’Estat força Catalunya a endeutar-se 7.500 milions € per finançar dèficit públic espanyol via FLA. Però no fa pas el mateix amb altres comunitats autònomes igualment deficitàries que les exonera. Això comporta un endeutament progressiu i evidencia la discrecionalitat política del FLA.

Manifesta els reiterats incompliments de l’Estat en economia que han obligat la Generalitat a fer impopulars retallades en serveis.

Amb arguments desarma l’unionisme quan aquest qüestiona la viabilitat econòmica de Catalunya estat. Demostra que el procés no afecta l’economia catalana ni la qualificació creditícia de Catalunya.

Crític amb la destinació dels 100.000 milions € del rescat de l’Estat espanyol (2012) que van a parar a la banca espanyola i que no han repercutit als agents socials, les empreses, les famílies,… Des de llavors, el Banc Central Europeu (BCE) ha seguit adquirint deute públic de d’Estat espanyol que no compra ningú per la desconfiança dels inversors. L’any 2016, Espanya emet 221.000 milions en deute públic i el BCE en compra 153.000 milions. Des del 2011, és el propi govern d’Espanya que treu diners del Fons Reserva de les Pensions per comprar el seu propi deute.

Oficialment Espanya té un deute públic del 100%, però realment està per sobre del 145%. Per amagar el veritable dèficit públic, l’Estat ha modificat el sistema de comptabilitat. Una manipulació comptable molt burda.

Afronta el tema pensions amb optimisme. Catalunya ha tingut superàvit en pensions durant més de 30 anys, fins el 2008 amb arribada de la crisi; una situació que contrasta amb el dèficit estructural de bona part de comunitats espanyoles durant el mateix període. Cert que des de fa 3 ó 4 anys Catalunya té un petit dèficit (entre 150-240 milions €/any), però res comparable amb els dèficits de Galícia (1.984 milions €/any); Astúries (1.825 milions €/any, Andalusia (1.800 milions €/any o Castellà i Lleó (1.800 milions €/any), per posar alguns exemples.

Contradiu l’unionisme quan aquest alarma que Catalunya no podrà pagar pensions. Catalunya té problemes de tresoreria però no financers; per tant, les pot pagar. Prestigiosos economistes afirmen que el 69,9% del Fons de Pensions (63.800 milions €, any 2011) provenia de les aportacions d’empresaris, autònoms i treballadors de Catalunya.

El 69% de les pensions de tot l’Estat les aporta Catalunya amb només el 16% de la població a causa de salaris més elevats, més cotització,… i sobretot perquè al sud de la línia A Coruña – Castelló hi ha 24 províncies amb una gran economia submergida que oscil·la entre el 30 – 40% del PIB. El fet només es troba a alguns països del sud d’Europa i a l’Àfrica subsahariana (Ruanda, Malawi i Botswana). Aquest any s’esgota el Fons de les Pensions i a partir d’ara es pagaran amb la recaptació del mes anterior. Tot i això, faltaran entre 5.000 i 6.000 milions euros per any que obligarà l’Estat a buscar noves vies de finançament. Es reafirma en la viabilitat d’una Catalunya independent.

Repassa la incidència dels bancs en la crisi del 2012, el rescat bancari i la desaparició de caixes i bancs. El BBVA adquireix Catalunya Caixa per 400 milions euros, passant a un increment de quota de mercat a Catalunya del 7,1 al 26,1; això vol dir que el BBVA va obtenir 59.800 milions euros en recursos provinents del estalviadors catalans, fet que representa el 35% de tots els recursos del BBVA de tot l’Estat. És a dir, el 26% d’una quota de mercat que és del 16% de població d’Espanya genera una riquesa del 35% del BBVA. Brutal!

Més alarmant és la destinació dels recursos que el BBVA obté al nostre país. El banc només concedeix a Catalunya entre el 9 i l’11% de tots el crèdits. La resta, van a parar a empreses foranes o bé concedeix crèdits per a infraestructures de l’Estat sense viabilitat econòmica.

Dels desnonaments també s’ha fet un instrument d’enginyeria política i social. Catalunya concentra el 32% de tots els desnonaments de l’Estat, el doble de la mitjan espanyola. Els 80.000 desnonaments de més han tingut com a conseqüència el creixement de Podemos a Catalunya. A Madrid, per sota la mitjana en desnonaments, Podemos no és majoritari i a Andalusia el partit polític entra al parlament andalús però no supera PP ni PSOE. Aleatori?

Coneixedor de la política d’infraestructures, comenta amb dades la trama especulativa a l’entorn proper a les rescatades autopistes radials de Madrid, la propietat de grans finques privades de Madrid i Ciudad Real i el desenvolupament econòmic projectat en aquesta extensa zona on significats prohoms del poder econòmic espanyol franquista i proper al poder esperen obtenir suculents beneficis a costa dels diners de tots els contribuents. Negocis especulatius que contribueixen a engreixar el deute espanyol.

Informa del gran negoci que han suposat les autopistes Radials per als propietaris des de l’expropiació fins al rescat. S’expropia 150 metres d’amplada, el doble de lo normal. El ministeri de Foment paga 28 €/m2 expropiat que els terratinents recorren i guanyen de manera que Foment acaba pagant 3.161 €/m2. Un sobrecost elevadíssim que repercuteix només en deu famílies. Un greuge comparatiu que contrasta amb el preu pagat per ADIF en la construcció del TGV a Catalunya en que el m2 expropiat de terra de secà es paga entre 0,60 i 1,20 €/m2 i un màxim de 5 €/m2 la terra de regadiu.

Resultat d’això, les 80 finques de cacera més gran d’Espanya disposen ara d’accés gratuït per autopista, ja que totes les autovies passen pels llindars d’aquestes finques i de terrenys requalificats per albergar grans urbanitzacions i zones logístiques i industrials. Moltes finques de cacera privades amb aeroport propi per a “jets” privats fan de Ciudad Real la província amb més aeroports privats de tot Europa. Insòlit!

Ciudad Real té un gran aeroport, molt gran, en fallida comercial i sense activitat econòmica i al servei d’aquests propietaris. Només en època de cacera registra més de 500 vols privats. Aquests propietaris tenen permís per construir en una zona on no hi ha cap indústria implantada l’estació AVE per a mercaderies i una gran zona industrial dues vegades més gran que la Zona Franca de Barcelona. També tenen permís per construir un gran centre logístic i un dic sec que ha d’albergar la terminal de contenidors més gran d’Europa. Això a 400 km de la costa i a cota elevada que fan inviable el projecte.

L’aeroport de Barajas, molt proper, opera al 40% de la seva capacitat màxima tot i disposar de tracte de favor en detriment del Prat. Tot i així, es projecta construir dos aeroports més a Madrid.

Tot això amb la clara intenció de connectar el Corredor Mediterrani i zones logístiques i de serveis en aquestes finques privades que beneficien als màxims accionistes d’empreses de l’Ibex35 i amics en compensació de favors (compra de deute públic, per exemple).

Grans infraestructures econòmiques que no porten enlloc ni són viables, fet que guarda paral·lelisme amb la situació de la crisi dels ferrocarrils de 1868. Una vegada més estem a les portes d’una nova fallida d’Espanya.

El llibre Interès d’Estat. Fer capital (a) Madrid, de l’Albert Pont publicat recentment, recull de forma exhaustiva bona part de la informació exposada.

Per al referèndum, el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia

Nou canal Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.

Entre tots ho farem possible!

Bellaterra per la Independència. Comunicació

ANC VOC APont

El President del Cercle Català de Negocis, Albert Pont.

 

 

Manifest “Universitats per la República”

Les persones sotasignades, membres dels tres col·lectius de les universitats públiques catalanes —estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis—, manifestem:

a) Que estem preocupades davant el conflicte polític obert amb l’Estat espanyol com a conseqüència dels punts següents:

  • El no-reconeixement del dret a decidir,
  • La imputació dels càrrecs electes per haver dut a terme allò que les urnes de manera majoritària han legitimat,
  • Les amenaces proferides en cas que el Parlament de Catalunya aprovi les lleis que ens permetin realitzar un referèndum en què els catalans i les catalanes puguem decidir el futur polític del nostre país,
  • Les polítiques recentralitzadores envers la nostra cultura i el nostre poble,
  • La judicialització de la política que observem quan s’utilitza el poder judicial amb finalitats clarament polítiques,
  • En definitiva, la greu degradació de la qualitat democràtica de l’Estat espanyol;

b) Que som conscients, també, de la rellevància del moment polític que viu el nostre país, i de les aportacions que podem fer des de les universitats catalanes;

c) Que entenem la universitat pública com a generadora de coneixement, de pensament crític i de propostes des de diferents perspectives i àmbits d’actuació: polític, cultural, econòmic, etc.;

d) Que estem convençudes que les universitats catalanes no poden romandre al marge del debat social i polític. Aquest debat, que ha estat generat per les reivindicacions i mobilitzacions socials multitudinàries a favor del dret a decidir i la construcció d’una societat més justa i igualitària, fa necessària una implicació i contribució més activa de tots els agents socials de tots els àmbits de la nostra societat: des de l’associacionisme i els moviments socials, passant per la comunitat educativa, la sanitat, fins als moviments i plataformes ecologistes i en defensa del territori, del dret a l’habitatge, contra la pobresa energètica, etc. Així doncs, formem part d’un context polític, amb unes problemàtiques socials que han generat un debat permanent, en el qual també hem de participar de manera molt activa les universitats, com ha passat en altres moments de gran transcendència política de la nostra història;

e) Que estem decidides a promoure un espai que aglutini, depassant els límits de les nostres possibles militàncies polítiques i sindicals, totes aquelles persones que defensin, de manera explícita i clara, el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur; un espai que formi una xarxa social transversal i oberta, organitzada en espais de defensa de les llibertats i els drets democràtics fonamentals, tant individuals com col·lectius, que defineixen les societats democràtiques.

És per tot això que ens CONSTITUÏM en Universitats per la República, moviment que considera

  • Legítim i inapel·lable l’exercici del dret a decidir mitjançant un referèndum d’autodeterminació, eina indispensable que ha reclamat el nostre poble de manera democràtica, tant a les urnes com als carrers,
  • I un dret irrenunciable l’aplicació del seu resultat o, en el seu defecte, el que emani de la sobirania popular, representada per tots els catalans i catalanes i el Parlament de Catalunya,

amb l’objectiu d’ajudar a fer possible la voluntat del nostre poble, palesada darrerament amb el Pacte Nacional pel Referèndum, i ens comprometem a estar actives i mobilitzades per a defensar-la.

Clica aquí per adherir-t’hi.