L’Assemblea Nacional Catalana demana a la Comissió Europea que protegeixi els drets de la minoria catalana

L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.

L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.

Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.

En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.

L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.

Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.

Manifest “Ni rei ni corona, independència”

Aquest és el manifest “Ni rei ni corona, independència” en motiu de la visita del rei d’Espanya a Catalunya.

Fora la monarquia corrupta i els seus defensors

L’estat espanyol continua amb la seva activitat delirant de provocacions contra el poble de Catalunya. I aquest divendres dia 9 ens envia el monarca que es va identificar amb la crida feixista del “A por ellos!” tot excitant les forces d’ocupació contra nosaltres. La mateixa setmana del 3 d’octubre tornen els Borbons i les màximes autoritats de l’estat que ens esclafa, sense haver demanat perdó de cap mena al poble de Catalunya.

La resposta a aquesta nova provocació de l’estat opressor no pot ser una altra que el rebuig més enèrgic. Amb aquesta mobilització els fem saber que no els volem aquí: Que se’n vagin! Davant aquest nou insult només podem expressar la nostra voluntat de posar fi a aquesta farsa de poder polític que no fa altra cosa que estafar i robar. La monarquia, la gran banca i tot l’aparell de poder del règim, no han parat de saquejar aquesta societat, súbdita des del nomenament a dit de Franco. L’últim episodi ha estat permetre al monarca fugar-se als Emirats Àrabs Units carregat de diners mentre cada dia, més i més persones viuen abocades a la més indigna misèria i travessen tota mena de dificultats. Que ens tornin els diners aquests lladres!

La República Catalana els jutjarà. I el moviment republicà català els jutja i acusa, ja ara, per corruptes i enemics del poble. Que la nostra primera sentència popular sigui el nostre rebuig. Que el monarca i els seus acompanyants se sentin malvinguts a casa nostra com es mereixen.

L’acte d’avui també és un homenatge a la gent de l’Esquerra Independentista que va obrir camí, com l’Enric Stern i el Jaume Roura, els dos joves que van cremar fotos de Juan Carlos el campechano i l’Audiència Nacional els va condemnar per injúries a la Corona. La mateixa Audiència Nacional, per cert, que va imposar més d’un any de confinament per suposat terrorisme a la Tamara Carrasco, de qui aquesta setmana també celebrem l’absolució definitiva.

Avui no som aquí només per rebutjar la indignitat de la monarquia i la justícia espanyola que ens ofega i oprimeix. També hi som per celebrar que els actes de l’Enric i del Jaume, o la dignitat de la Tamara, ens mostren el camí: Les nostres institucions no han de participar en aquest joc. El nostre empresariat i els treballadors no han de festejar aquesta farsa borbònica. Que ningú vagi als seus actes. Ells ens esclafen – Nosaltres els plantem.

Com a part activa de la societat catalana ens reafirmem en la nostra enèrgica consciència antimonàrquica i en el compromís entusiasta a favor de la construcció d’una República catalana al servei de les persones.

Fora la monarquia corrupta i els seus defensors!

Fora les forces d’ocupació! Que se’n vagin!

Mobilitzem-nos – Fem-los el buit – Mostrem el nostre rebuig

Visca la República catalana lliure de lladres i ocupants

Països Catalans, octubre de 2020

Aquest és el manifest de l’1 d’Octubre de 2020

Manifest de l’1 d’Octubre de 2020

El Primer d’Octubre del 2017 vam guanyar el torcebraç a l’Estat, organitzant i votant favorablement a la independència un referèndum d’autodeterminació. El 3 d’octubre següent, el poble català va sortir en massa als carrers per denunciar la repressió que l’Estat havia exercit sobre la ciutadania d’aquest país pel fet d’haver volgut expressar els seus anhels col·lectius. No van reconèixer el resultat del referèndum, ens van estomacar i van enviar els nostres líders polítics a la presó i a l’exili, tant els dels partits com els de les entitats independentistes. Des de llavors hem conviscut amb la prepotència d’un estat desbocat. 

Aquests dies, el tentacle judicial de l’Estat, ha inhabilitat al MH president de la Generalitat per no haver retirat una pancarta demanant la llibertat de presos polítics i exiliats i més tard, demanat la llibertat d’expressió.

Des de fa 3 anys, els activistes independentistes hem sofert una repressió descarnada, que no ha aturat ni l’arribada d’un govern estatal autoproclamat com a progressista, ni les crides al diàleg. Ara es parla de possibles indults per part del govern de l’estat, que ni ens creiem ni serien cap solució per als presoners catalans, als quals només es faria justícia amb una anul·lació de llurs processos.

No ens hem aturat des d’aquell 2017. Ens hem mobilitzat els Onze de Setembre, hem denunciat, sense cessar, la repressió, hem impulsat candidatures independentistes a les cambres de comerç, hem fet créixer sindicats independentistes que han convocat vagues generals, hem fet prendre consciència de la necessitat de desvincular-nos de les empreses que són connivents amb l’Estat i les seves polítiques, hem treballat de valent en la defensa dels nostres drets civils, aquí i a fora. Hem fet el Consell per la República, una entitat a l’estranger que ens hauria de permetre avançar en la institucionalització de la República catalana. No ens hem aturat, ni ens aturarem.

El govern de l’Estat es troba en minoria i tocat per la pèssima gestió de la crisi sanitària provocada per la Sars-Covid-19, mentre que el nostre “Govern efectiu autonòmic” malda per continuar gestionant un autogovern agafat pel coll per l’estat, una autonomia que ja no ho és.

La desorientació general ens ha fet tocar fons: veiem, amb incredulitat i creixent indignació, com aquest mateix Govern exerceix l’acusació popular contra activistes independentistes, com es retallen drets i llibertats, com la llengua és trepitjada i menystinguda cada dia, veient la CCMA pendre una deriva castellanitzadora preocupant i a combatre.

Ens trobem, doncs, en un context complex, on es contraposa durament la nostra resistència a la seva opressió, però fins i tot aquí sabem veure oportunitats i podem fer propostes per seguir construint i fent fort el moviment independentista. I així, des de l’Assemblea us proposem que ens mobilitzem plegats, i que ho fem en la aquesta direcció:

  • Reteixim el territori, tornem a trobar-nos la gent que érem a les escoles. Promoguem als nostres pobles, a les nostres comarques, taules d’entesa on posem en comú inquietuds i idees per encarar units la nova etapa on ens trobem. Amb generositat i perspectiva.
  • Organitzem-nos més i millor. Més patronal catalana, més sindicalisme independentista, més consum estratègic, més Assemblea. Comprometem-nos i organitzem-nos, perquè és en l’organització que viuen les idees i es transformen en fets.
  • Exigim als partits seguir treballant per traçar una estratègia institucional i social de culminació del moviment d’alliberament, en complicitat amb organitzacions i entitats i que ens permeti avançar cap a la independència. Des de l’Assemblea estem disposats a ser-ne part activa , sempre que deixem de banda l’autonomisme i utilitzant la minsa autonomia que ens permet l’Estat com a palanca per avançar cap a la ruptura democràtica, a la llibertat.

Octubre de continuar treballant per la independència. Octubre de retornar l’esperança a la nostra gent. Octubre per no oblidar que, quan volem, som imparables.

Aquest és el manifest que es llegirà a les concentracions d’avui contra la inhabilitació del president Torra

Aquest és el manifest que es llegirà a les concentracions que s’han convocat contra la inhabilitació del president Quim Torra.

Bon vespre a tothom.

Moltes gràcies per haver vingut en aquesta convocatòria d’urgència en una jornada de ràbia i de revolta.

A pocs dies de l’1 d’octubre, tres anys després d’aquella victòria conjunta de la ciutadania i les institucions, l’Estat espanyol continua la seva persistent i innoble repressió contra Catalunya, les seves institucions i els seus ciutadans, com ha fet al llarg de la història.

Avui, utilitzant el Tribunal Suprem com a front repressiu, com en el passat fou el militar, ha ratificat la sentència d’inhabilitació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Molt Honorable President Quim Torra, el qual encarna la primera institució de Catalunya.

I ho ha fet per haver desobeït una Junta Electoral de funcions purament arbitrals en períodes electorals, que extralimitant-se en les seves atribucions va donar les ordres de retirar unes pancartes. Només això ha portat a aquesta vergonyosa sentència d’inhabilitació del primer càrrec electe de Catalunya.

L’Estat espanyol actual, hereu d’aquella monarquia borbònica que el 1714 va abolir per via militar les nostres llibertats nacionals i polítiques i prohibí la llengua catalana, continua la seva persistent repressió contra la nostra minoria nacional, que vol anorreada i assimilada. I ho fa atacant constantment els nostres drets civils fonamentals, com el d’expressió o el d’elecció. Només en aquest darrers tres anys, ja són gairebé 3.000 catalans més els represaliats per l’estat ocupant.

Tots els partits polítics i institucions de l’Estat espanyol, al marge de les seves ideologies, comparteixen el mateix objectiu: mantenir-nos sotmesos i espoliats i persistir en la seva voluntat d’assimilar-nos nacionalment, culturalment i lingüísticament.

Ells no canviaran d’objectiu: fa tres segles que el mantenen. El modulen, el fan més evident quan les nostres ànsies de llibertat nacional són més organitzades. Som nosaltres que hem d’entendre la manera d’alliberar-nos d’aquest jou infaust.

Davant de la repressió i persecució d’aquest darrers tres anys, les nostres institucions i els partits polítics que les conformen no han sabut trobar encara el camí conjunt i solidari de lluita per culminar l’objectiu tan viu en la nostra societat mobilitzada. Com a resposta a la inhabilitació, acaten la injustícia, i aquesta inacció debilita el sentit i la força discursiva de la necessària complementarietat de les mobilitzacions de la societat civil davant de la repressió de l’Estat.

Creiem que la resposta acordada pels dos partits del Govern i pel Molt Honorable President, sense la participació de la CUP ni de les entitats civils, és un acord decebedor que perpetua l’autonomisme i gira l’esquena a la primera institució de Catalunya, que mereixia més que això.

La independència no la faran els partits i institucions sols, ni tampoc la ciutadania mobilitzada sense una acció conjunta. Cal que les institucions, els partits i la ciutadania actuïn sincrònicament i en conjunt amb l’acció exterior.

  Aquesta incapacitat, molt evident aquests dies, amb una inexistent resposta política i institucional a aquesta brutal agressió, comporta greus disfuncions en el moviment, confon i frustra la societat, i fa que es projecti la frustració contra companys de lluita en enfrontaments inútils que ens debiliten molt.

Per assolir la independència plena cal canviar també el comportament de les nostres institucions. El desenllaç de la nostra lluita de causa justa exigeix una societat civil activa i la cooperació i el reconeixement mutu entre aquesta i totes les institucions del país. Les institucions han de culminar les lluites de la societat civil organitzada si no en volen esdevenir un fre.

Exigim als partits independentistes i a les institucions que respectin el sentit autèntic de la seva representació política que els atorga el poble per culminar els objectius col·lectius. Aquesta és la veritable dimensió dels lideratges.

L’única via possible d’avançar en la resolució del conflicte i assolir l’alliberament nacional és compartir i acordar el camí de futur assumint les pròpies discrepàncies internes.

Des de l’Assemblea persistirem en aquest camí de bastir un camí, un objectiu estratègic compartit, indispensable per culminar el nostre procés d’alliberament nacional. Seguirem treballant per exigir la necessària unitat estratègica, vinculada i imbricada amb la mobilització ciutadana, i ens implicarem al màxim per bastir una xarxa encara més gran d’entitats de la societat civil, que facin del moviment i de la mobilització una eina decisiva al servei de la lluita conjunta amb les institucions.

L’Estat espanyol no canviarà la seva deriva repressiva: és la seva manera d’afrontar conflictes polítics. Som nosaltres que hem d’entendre d’una vegada que només amb la complicitat de tots i un objectiu estratègic compartit serem capaços de vèncer un mur que a hores d’ara ja està molt debilitat per la seva pròpia lluita de poders, i està a les portes d’un greu conflicte intern que hem de saber aprofitar.

Tal com vàrem afrontar aquell 1 d’octubre, amb la mateixa complicitat i objectiu compartit entre ciutadania i institucions, hem d’enfocar la resolució de la nostra lluita d’alliberament. Hi som tots.

Només així ho aconseguirem. I som perfectament capaços de fer-ho. 

Som-hi! 

Visca el Molt Honorable President!

Visca Catalunya lliure!

Aquest és l’article de la sectorial d’economistes de l’Assemblea: “El veritable pragmatisme”

Article publicat al diari Ara el 14 de setembre de 2020

El Dr. Mas-Colell, en un recent article publicat en aquest mitjà, crida el moviment independentista a apuntar-se al pragmatisme i abandonar qualsevol aspiració a la independència o a un referèndum d’autodeterminació. Les raons són que “res del que es pugui fer des de Catalunya afectarà la probabilitat de la independència o d’un referèndum vinculant”, ja que, en la seva opinió, “Espanya […] no acceptarà sota cap circumstància la separació de Catalunya” i “Europa fa i farà costat a Espanya” mentre que “la política de confrontació […] interfereix en les perspectives econòmiques i socials del país.” Precisament pel gran respecte que sentim pel Dr. Mas-Colell ens sap greu haver d’expressar el nostre desacord amb la seva tesi.

¿De debò hem de creure que, en absència d’aquests objectius, l’estat espanyol tindria algun incentiu per negociar res de substancial amb Catalunya? Perquè si fos així, aleshores caldria contestar com és que en les nombroses oportunitats en què s’ha intentat negociar plantejant objectius molt més moderats el fracàs ha estat absolut. Tots recordem l’episodi de la sentència del TC contra l’Estatut o com va acabar, dos anys després, la proposta d’un pacte fiscal per a Catalunya per part del govern del qual el mateix Dr. Mas-Colell formava part. I no és tampoc perquè Catalunya sigui “l’autonomia rebel”: al País Valencià i a les Illes els partits dominants han estat sempre partits d’àmbit espanyol i tanmateix l’espoli fiscal que pateixen les Illes és percentualment pitjor i tot que el del Principat, mentre que el del País Valencià és més sagnant, car s’aplica a una regió amb una renda per càpita inferior a la mitja espanyola i el PIB de la qual està en davallada com a percentatge de l’espanyol. En canvi el País Basc, on fins fa uns deu anys la confrontació ha estat bastant més greu que a Catalunya, gaudeix d’un pacte fiscal que és l’enveja de qualsevol altra autonomia excepte Navarra. Precisament si alguna cosa pot obligar l’estat espanyol a replantejar-se la seva pròpia visió de si mateix és que percebi el perill real que Catalunya (o una altra regió) torni a encetar un procés d’autodeterminació. Una altra cosa són les condicions polítiques i socials perquè es torni a donar i sigui creïble. Però la primera condició perquè sigui creïble és estar disposat a exercir-la.

Diu també el Dr. Mas-Colell que res del que faci Catalunya no afectarà les seves possibilitats d’obtenir la independència o un referèndum vinculant, perquè l’estat espanyol compta amb la lleialtat dels seus socis europeus. A curt termini sembla que sigui així, efectivament. A mitjà i llarg termini, però, és més aplicable la vella màxima de Lord Palmerston: els estats no tenen lleialtats, tenen interessos… I aquests interessos, esclar, són mutables. Fa tot just dotze anys el suport dels Estats Units va fer possible la independència de Kosovo, i avui 114 països hi mantenen relacions diplomàtiques. Que podria fer canviar la posició de la UE respecte del cas català? No ho sabem, com tampoc no ho sap l’estat espanyol –per això malda sempre per fer el conflicte invisible a l’exterior–. El que sí que sabem és que, si els mateixos catalans contribuïm a invisibilitzar el conflicte, el canvi d’actitud d’Europa sí que no es produirà mai.

L’àmbit econòmic és només un vessant més dels greuges que pateix Catalunya. En aquest sentit, el Dr. Mas-Colell sap tan bé com nosaltres que el principal problema que patim com a poble és la mínima capacitat de gestió dels nostres propis recursos així com l’enorme part que són drenats per l’Estat i no retornats. Ho sap i ho ha patit en primera persona. En essència, no som amos del nostre destí. També coneix les raons profundes d’això. Catalunya, juntament amb Balears i el País Valencià, finança l’estat del benestar i les infraestructures que, altrament, bona part de la resta de regions no es podrien permetre. Després de quaranta anys de (selectiva) democràcia i una quantitat ingent de recursos esmerçats no només no s’ha reduït aquesta dependència sinó que s’ha mantingut o eixamplat. És més, bona part de la societat espanyola creu que aquesta és una situació normal que no cal canviar i, per tant, pel que fa a ells aquest drenatge de recursos pot continuar indefinidament per molt que perjudiqui catalans, valencians i illencs. Ateses aquestes circumstàncies, quin estímul té l’estat espanyol per alterar aquest estat de coses si no percep riscos en la seva actitud? Efectivament cal ser pragmàtics però practicant el pragmatisme de qui sap on ha d’anar.

Sectorial d’economistes de l’Assemblea Nacional Catalana

Signen aquest article Eduard Gràcia, Josep Reyner, David Ros, Oriol Martínez, Lluís Verbon, Jaume Pérez, Joan Olivé i Eugènia Bentanachs

Nacions Unides torna a assenyalar Espanya pels presos polítics

El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha publicat el seu informe anual en el marc de la 45a Sessió del Consell de Drets Humans, on fa seguiment dels dictàmens emesos el 2019 i on destaca que no s’ha implementat la recomanació d’alliberar de forma immediata les preses i presos polítics catalans per part de l’Estat espanyol

Amb la publicació d’aquest document, el Grup de Treball torna a posar en evidència la falta de reconeixement de l’Estat espanyol envers els organismes internacionals pel que fa a la situació a Catalunya, i la seva doble moral a l’hora de reclamar l’estat de dret mentre ignora prerrogatives de dret internacional com la defensa dels drets humans, la independència judicial i la discriminació per raons polítiques. 

En els dos informes sobre la situació de les preses i els presos polítics catalans publicats l’any passat es demanava la seva llibertat immediata i es denunciaven les violacions de drets de les quals havien estat víctimes, incloent-hi el dret a la llibertat d’expressió, manifestació pacífica i associació, dret a la llibertat i la seguretat de la persona, llibertat de pensament, igualtat davant la llei, dret a la participació en afers públics i discriminació per expressar opinions polítiques favorables a la independència de Catalunya. A més, demanava reparar els danys causats i dur a terme una investigació independent sobre la detenció arbitrària. 

El Grup de Treball també va expressar que fer un referèndum d’independència a l’Estat espanyol no és il·legal, sinó que s’emmarca en les expressions legítimes emparades pels drets de llibertat d’opinió i d’expressió.    

D’altra banda, l’informe anual també revela que l’Estat espanyol va demanar la revisió de la petició d’alliberament immediat de les preses i presos polítics, com també ho van fer països coneguts per les seves violacions dels drets humans, com ara l’Aràbia Saudita, Egipte, Tunísia, Marroc i Colòmbia. El Grup de Treball hi va respondre amb una negativa degut a l’incompliment de requisits

El 2019, el Grup de Treball va emetre 85 dictàmens sobre la detenció de 171 persones en 42 països. L’Estat espanyol és l’únic país inclòs a l’informe que és membre de la Unió Europea. 

Els dictàmens són fruit d’una iniciativa de les defenses de les preses i els presos polítics impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural el 2018, que pretenia confirmar si la seva situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol. 

Aquí es pot consultar l’informe complet. 

L’Assemblea denuncia les violacions dels drets fonamentals d’Espanya contra Catalunya en una conferència sobre llibertat d’expressió de l’OSCE

L’entitat va denunciar, a la conferència internacional de drets humans Supplementary Human Dimension Meeting de l’OSCE, els abusos de l’Estat espanyol contra la llibertat d’expressió, i els casos de violència policial contra activistes independentistes, així com la desinformació, la manca de transparència i la vigilància arbitrària de les xarxes socials.

Aquesta conferència va tenir lloc el 22 i el 23 de juny. El representant de l’Assemblea va ser el secretari nacional sortint, Jordi Vilanova, que va intervenir en dues sessions de treball per exposar les vulneracions de drets fonamentals contra el moviment independentista català.

Vilanova va denunciar que la permanència de la llei mordassa té un impacte negatiu en el dret de la llibertat d’expressió. També va fer incidència en la violència de les autoritats espanyoles durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, del 2017. Aquest fet, la suspensió i la dissolució del Parlament català i les llargues penes de presó per als líders catalans, anunciades el 2019, han perjudicat greument la participació i representació política a Catalunya i el dret de reunió pacífica.

El representant de l’Assemblea va parlar de les penes de presó del Tribunal Suprem contra els nou líders socials i polítics catalans. També va incidir en el fet que les protestes cíviques, que van seguir a les sentències, es van rebre amb una violència sense precedents per part de les forces policials, l’octubre de 2019.

La gestió de la crisi del coronavirus per part de les autoritats espanyoles ha tingut un efecte perjudicial sobre el dret de la informació a Espanya. Després de la declaració de l’estat d’alarma, més de 400 periodistes van denunciar la censura i el filtratge de les preguntes dels mitjans a les rodes de premsa oficials així com les queixes d’interferència política a la televisió pública espanyola.

El representant de l’Assemblea també va alertar que el portal de transparència del govern espanyol es va paralitzar amb l’activació de l’estat d’alarma, i era impossible comprovar les compres estatals de material sanitari, així com realitzar consultes administratives.

Vilanova va finalitzar el seu conjunt d’intervencions recordant a la sala que la llei mordassa també s’ha utilitzat contra la premsa per detenir, amenaçar, requisar material i interferir en la tasca dels periodistes. Aquests fets han estat denunciats per organismes internacionals com ara el Consell d’Europa, Reporters Sense Fronteres i diversos països durant la revisió periòdica universal del Consell de Drets Humans de l’ONU a Espanya.

Podeu llegir les intervencions aquí

InformeCAT 2020, 50 dades sobre la llengua catalana

L’InformeCAT és un document fet per la Plataforma per la Llengua que mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s’actualitza anualment i que permeti disposar d’un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua.

Per a l’elaboració de l’InformeCAT s’han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat durant el darrer any.

Les preses i presos polítics catalans lideren una denuncia davant de l’ONU per la situació a les presons durant la pandèmia de la COVID-19

Una vintena de preses i presos polítics de diferents territoris d’arreu del món han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’expresidenta de Xile Michelle Bachelet, amb l’objectiu de denunciar la seva situació d’empresonament durant la crisi del coronavirus,  després que institucions i organitzacions internacionals com el Consell d’Europa, Amnistia Internacional o Human Rights Watch recomanessin la reducció de la població als centres penitenciaris degut al seu alt risc per a la propagació de la malaltia. A finals de març, la mateixa Alta Comissionada va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per a protegir la salut i la seguretat de les persones empresonades o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19, en especial la gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos. A la carta, les preses i presos polítics mostren la seva preocupació pel fet que “molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions” i que, tal com Bachelet va expressar, “mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la vida i salut d’aquests”, en especial tenint en compte “la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció” a la majoria dels seus països. Segons els signants, el perill no només prové del risc de brots, sinó també per la “repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió”.  Julian Assange entre les preses i presos polítics d’arreu del món Entre els signants, s’hi troben les preses i presos polítics catalans, com l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; així com Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull.

També hi ha activistes internacionals, en destaca principalment, Julian Assange, d’Austràlia, però també en podem trobar d’altres països com són Milagro Sala i Luis D’Elía d’Argentina; o Julian Andrés Gil Reyes, Jose Vicente Murillo i Jorge Enrique Niño del Congreso de los Pueblos de Colòmbia. Completen la llista el líder del Moviment Popular del Rif, Nasser Zefzafi, l’activista Mahfouda Bamba Lefkir i el periodista Bachir Mahdar Khada del Sàhara Occidental, Bernado Caal Xol, defensor indígena maia Q’eqchi (Guatemala), i els representants dels Defensores del agua, el ambiente y el territorio de Guapinol (Honduras) Jeremías Martínez, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo, José Daniel Márquez, Kelvin Romero, José Abelino Cedillo, Arnold Alemán Soriano i Orbin Hernández Hernández. 


Jordi Sànchez denuncia que l’Estat espanyol ignora les recomanacions de l’ONU

Jordi Sànchez, pres polític per haver sigut el president de l’Assemblea, ha fet una valoració de les motivacions que l’han portat a firmar la carta:

És desolador veure la impunitat amb la que Espanya ignora les recomanacions de Nacions Unides sobre drets humans. Les recomanacions de l’Alta Comissionada de Nacions Unides, la senyora Bachelet, eren inequívoques. El fet que els presos del judici per l’1 d’octubre seguim a la presó és un exemple de menyspreu als drets humans i als organismes internacionals que vetllen pel seu compliment. I amb aquest fet les institucions espanyoles consoliden la tendència a ignorar les recomanacions dels organismes internacionals que no són del seu gust.
Som centenars els presos polítics arreu del món que som víctimes de la manca de respecte que els governants tenen als organismes internacionals que vetllen pels Drets Humans. Amb quina autoritat Espanya exigeix a altres països el compliment de tractats internacionals sobre Drets Humans quan ella desobeeix les recomanacions de Nacions Unides que l’interpel·len?“.

La carta

 29 d’abril de 2020 Sra Michele Bachelet, Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets HumansOficina de l’Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets Humans (OHCHR)  Palais des Nations     CH-1211 Geneva 10, Switzerland  Benvolguda Sra. Bachelet, Alta Comissionada pels Drets Humans de l’ONU, En aquests moments difícils que travessen els pobles i nacions del món, ens dirigim a vostè en la nostra condició de preses i presos polítics, en relació a les seves declaracions del passat 25 de març de 2020, en les quals vostè va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per protegir la salut i la seguretat de les persones a la presó o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19. Tal com vostè va pronosticar en aquestes declaracions, la pandèmia ja està afectant presons, centres de detenció de migrants i altres centres de reclusió.

Davant d’aquesta situació, les seves recomanacions com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans van ser molt clares, animant els governs a realitzar una dràstica reducció de la població penitenciària de manera urgent. La gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos, va ser la població privada de llibertat que vostè va convidar a excarcerar prioritàriament amb la finalitat d’evitar conseqüències catastròfiques. Ens preocupa que molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions ja que, tal com vostè va expressar, mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la seva vida i la salut, per la qual cosa hauria de ser exclusivament una mesura d’últim recurs.

La situació és encara més preocupant si tenim en compte la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció de la majoria dels nostres països. Els brots augmenten dia a dia a les presons, així com el nombre de morts, tant per la COVID-19 com per la repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió. Com a preses i presos polítics coneixem de primera mà la situació de les presons en els nostres respectius països i volem remarcar que la preocupació que exposem no se cenyeix exclusivament a la situació personal que vivim, sinó que la fem extensiva al conjunt de persones que es troben actualment privades de la seva llibertat.

És per aquest motiu que ens adrecem a vostè per denunciar l’incompliment que observem, tant de les normes internacionals com de les directrius i recomanacions que vostè va fer com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans. Sense cap altra pretensió, agraïm la seva atenció i esperem que pugui seguir duent a terme les accions necessàries per tal que els estats prenguin les mesures necessàries per salvaguardar la vida de la seva població, incloent la de presos i preses que es troben en aquests moments sota una vulnerabilitat més gran davant la COVID-19.  

Atentament, 

  • Jordi Sànchez – Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (Catalunya)
  • Raül Romeva – Conseller de Relacions Exteriors del Govern català i activista pro drets humans (Catalunya)   
  • Jordi Cuixart – President d’Òmnium Cultural (Catalunya)
  • Joaquim Forn – Conseller d’Interior del Govern català (Catalunya)
  • Dolors Bassa – Consellera de Treball i Afers Socials del Govern català i sindicalista (Catalunya)
  • Oriol Junqueras – Vicepresident del Govern català i president d’Esquerra Republicana de Catalunya (Catalunya)
  • Josep Rull – Conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern català (Catalunya)
  • Carme Forcadell – Presidenta del Parlament de Catalunya i expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (Catalunya)
  • Jordi Turull – Conseller de la Presidència del Govern català (Catalunya)
  • Milagro Sala – Líder de l’organització barrial Tupac Amaru (Argentina)
  • Luis D’Elía – Federació Tierra, Vivienda y Hábitat de la Central de los Trabajadores de la Argentina (Argentina)
  • Julian Assange – Periodista i fundador de Wikileaks (Austràlia)
  • Julian Andres Gil Reyes – Líder social i exsecretari tècnic del Congreso de los Pueblos (Colombia)
  • Jose Vicente Murillo – Líder social del Movimiento Político de Masas Social y Popular del Centro Oriente Colombiano. Congreso de los Pueblos (Colombia)
  • Jorge Enrique Niño – Expresident de la Junta de Acción comunal de la Vereda las Bancas, Arauquita. Congreso de los Pueblos (Colombia)
  • Bernado Caal Xol – Defensor indígena maia Q’eqchi (Guatemala)
  • Jeremías Martínez, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo, José Daniel Márquez, Kelvin Romero, José Abelino Cedillo, Arnold Alemán Soriano i Orbin Hernández Hernández – Defensors del dret a l’aigua, el medi ambient i el territori de Guapinol (Honduras)
  • Nasser Zefzafi – Líder del Moviment Popular del Rif (Rif)
  • Mahfouda Bamba Lefkir – Activista i defensora dels drets humans (Sàhara Occidental)
  • Bachir Mahdar Khada – Periodista d’Equipe Media i activista pro drets humans (Sàhara Occidental)

L’Assemblea demana fer front a l’emergència econòmica en la universitat

L’Assemblea Nacional Catalana s’ha afegit a la campanya universitària contra els efectes de la COVID-19 engegada per la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). L’entitat considera que el Govern ha de prendre mesures equitatives en l’àmbit de l’ensenyament per fer front a les conseqüències d’aquesta greu crisi. És fonamental que es garanteixi la igualtat d’oportunitats i d’accés als estudis universitaris. S’ha de garantir el futur i protegir el talent.

A continuació adjuntem la nota de premsa de la FNEC:

La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya llança aquest divendres, 24 d’abril, la Campanya Universitària contra els efectes de la COVID-19, que reclama a la Generalitat de Catalunya l’aplicació de tres mesures per pal·liar els efectes que la pandèmia esta tenint en l’economia dels estudiants catalans i les seves famílies, sota l’objectiu de protegir el talent i defensar els joves estudiants d’avui, que són el futur de la Nació. La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya demana mesures d’emergència econòmica, excepcionals. Aquestes són:

Primer. Demanem al Govern de la Generalitat que nomeni un màxim responsable encarregat de la resposta als efecte de la COVID-19 en l’àmbit universitari. Aquest ha d’exercir, a més, la funció d’interlocutor amb la Federació pel que fa a la negociació de les presents demandes.

Segon. Ampliar les beques EQUITAT del Departament d’Empresa i Coneixement, per a què cap estudiant situat al Tram de renda més baix es quedi enrere per motius econòmics.

Tercer. Establir una moratòria opcional del pagament de la matrícula universitària a aquells estudiants becats que es trobin a la resta de Trams.

Aquestes mesures es complementaran amb d’altres, que es detallaran i es difondran en les properes setmanes, i que s’adreçaran als equips de direcció de les Universitats catalanes. La Campanya a cadascuna de les universitats neix amb la vocació de concretar les demandes particulars que cada universitat, amb la seva idiosincràsia, pugui necessitar.

La Campanya Universitària contra els efectes de la COVID-19 s’ha gestat i es durà a terme amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana, la Joventut Nacionalista de Catalunya, Joves Demòcrates, Primàries de Catalunya, el Jovent Republicà, el Club FNEC i Intersindical – CSC. S’acompanya la Campanya amb la difusió d’un Manifest Públic on es detallen les mesures i que ha rebut el suport de membres actius de la comunitat universitària, tant catedràtics com professors reputats a més de les entitats anteriorment esmentades.

Aquest és el nou Full de ruta 2020-2021 aprovat a l'AGO no presencial d'aquest cap de setmana

Aquest és el nou Full de ruta 2020-2021 que es va aprovar a l’Assemblea General Ordinària de l’ANC que es va fer de forma no presencial, degut a la crisi sanitària del Covid-19, aquest cap de setmana.

Aquest és l’informe de l’ONU sobre el maltracte que dóna Espanya a les minories nacionals

El relator de l’Organització de les Nacions Unides per a les Minories Nacionals, Fernand de Varennes ha publicat un informe després de la seva visita de principis d’any a diferents llocs de l’estat espanyol.

L’informe és molt crític amb la política que té l’estat cap a les nacions minoritzades i ha provocat una resposta de la diplomàcia espanyola.

L’informe del relator assenyala que l’Estat té l’obligació de protegir la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió, associació i participació en la vida pública, drets que són vulnerats a Catalunya. També subratlla la preocupació per les acusacions penals i els judicis i sentències a representats polítics i manifestants. La dissidència política noviolenta per part de les minories no pot donar lloc a acusacions penals.

Fernand de Varennes ha volgut remarcar que l’Estat espanyol no té en compte la ciutadania catalana quan pren decisions envers Catalunya. És a dir: no deixa decidir a les catalanes i els catalans sobre qüestions que els afecten directament.

Aquí teniu l’informe en anglès per baixar-vos-el.

Declaració 8 de març 2020: Juntes som més fortes


Des de la sectorial Dones ANC animem a totes les companyes a fer nostre el lema i participar de la mobilització internacional d’aquest 8 de març perquè malauradament encara continuem patint com a col·lectiu desigualtats, repressió i violències. Per tot això des de la nostra sectorial aquest 8 de març:


– Exigim la fi de les violències masclistes. Ens volem vives i lliures!
– Exigim la fi de les diferències salarials entre homes i dones. Per uns drets laborals no sexistes que acabin amb la jerarquia patriarcat laboral de la nostra societat.
– Exigim decidir sobre el nostre propi cos i la nostra vida.
Denunciem la precarietat laboral causa principal en molts casos de la feminització de la pobresa i l’explotació laboral que porta moltes dones a situacions de vulneraritat extrema.
– Exigim uns pressupostos amb perspectiva de gènere perquè les polítiques d’igualtat són transversals no només d’una partida social o sanitària.
Denunciem on són les dones en els mitjans de comunicació, en les estructures d’estat en la política institucional, social, econòmica i universitària.
– Exigim unes escoles laiques, catalanes i en català, públiques, inclusives i coeducatives. Sense coeducació no hi ha inclusió!
– Exigim igualtat des del respecte a les diferències, perquè som moltes, diverses i no estàndards!
Denunciem polítiques migratòries penalitzadores i no acollidores! La llei d’estrangeria és un instrument al servei del racisme institucional que evidencia la desigualtat i manca de drets de les persones d’altres orígens.
– Exigim unes polítiques econòmiques i mediambientals que ens permetin salvar el nostre entorn davant l’emergència climàtica que vivim.
– Exigim una renda bàsica universal per a totes!
Denunciem la penalització laboral per maternitat així com també la manca de reconeixement dels treballs de cura no remunerats. Prou desigualtats i fi de la vulneració de drets i llibertats.

Denunciem la repressió i la violència policial i la justícia patriarcal, que atempta sistemàticament contra els nostres drets, vulnera les nostres llibertats, mentre dóna impunitat a comportaments feixistes.
– Exigim la llibertat de les preses polítiques, el retorn de les exiliades, la cancel•lació de totes les causes obertes per l’1 d’octubre i la fi de la judicialització de la política.
– Exigim poder exercir el dret de l’autodeterminació i no ser penalitzades per fer-ho.
– Exigim la fi de la persecució a la dissidència política i social, a casa nostra i arreu del món. Tot el suport a les defensores dels DDHH estiguin on estiguin…des de Rojava a Nicaragua!
I ens reconeixem des de la sororitat compartida i fem dels valors de la República part del nostre fer quotidià.
LLIBERTAT !

Dones lliures en un poble lliure!
Dones lliures per una vida digna … en llibertat!

VISCA EL 8 DE MARÇ

Full informatiu per a distribuir als nordcatalans, a Perpinyà, el dissabte 29 de febrer

Des de la Territorial de l’Assemblea de Terrassa s’ha fet un full informatiu per ser distribuït a Perpinyà entre els seus habitants.

La idea és que s’entengui millor l’acte que portarà milers de sudcatalans, a la capital del Rosselló, el pròxim 29 de febrer.

Aquí teniu els arxius en català i francès.

Èxit absolut de públic en la presentació del llibre ‘Manual de desobediència civil’

L’Auditori de la Casa del Llibre ha quedat petit aquest vespre durant la presentació del llibre Manual de desobediència civil, que ha comptat amb un dels autors, Paul Engler, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. L’editora i activista Liz Castro ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona.

Un dels temes recurrents de la conversa ha estat la importància que tenen els pilars del poder. Paluzie ha assenyalat aquí la importància que adquireixen campanyes com Eines de País en l’objectiu d’afeblir aquests poders. Un dels objectius és compensar les febleses que es van evidenciar l’octubre del 2017, a través de campanyes de la por, en molts nivells, especialment l’econòmic. Per això, ha explicat com d’importants són campanyes com les de de no-cooperació per enfortir també el teixit empresarial alternatiu al format pels grans oligopolis, que es van alinear amb interessos de poder polític espanyol fa dos anys.

La importància de la polarització
Els moviments sempre guanyen a través de la polarització. Així de contundent s’ha mostrat Engler, que, lluny de lamentar-ho, ha dit que és una eina necessària en qualsevol procés de desobediència civil. “No n’hi ha prou amb els somriures”, ha afegit. En aquest sentit, Mauri ha recordat que polarització no és sinònim de risc per a la convivència, i ha evidenciat que la societat catalana, lluny de descohesionar-se, és prou madura per acceptar qualsevol tipus de resultat que obtingui un referèndum, i fins i tot a l’hora d’afrontar les mobilitzacions post-sentència, que han estat “àmpliament acceptades” i s’han vist fins i tot útils i necessàries des de la societat.

Precisament sobre les mobilitzacions, Engler ha explicat que, quan es troben en el pic de l’onada, són difícils de sostenir durant molt de temps. Tanmateix, tornen, com una onada, més tard o més d’hora. Perquè això succeeixi, però, és essencial buscar suport actiu i sobretot suport popular, i no delegar la tasca de mostrar els avenços als mitjans de comunicació, que sovint no ho fan quan l’onada és al punt més àlgid.

Una repressió mai vista en països democràtics
Per Engler, és bo per al moviment que hi hagi repressió que ataqui drets fonamentals com el d’expressió, perquè deslegitima l’autoritat. Ara bé, s’ha mostrat molt sorprès del nivell repressiu de l’Estat espanyol: “No ho havia vist mai en societat democràtiques”. De fet, ha titllat certes actituds més pròpies de dictadures.

Engler ha advertit que caure en la violència és un error, perquè fa mal al moviment, i de fet la policia molt cops intenta instigar-la en els moviments perquè es moguin en el seu terreny. A més, ha recordat que és l’Estat qui té el monopoli de la violència i que, per tant, vol tenir una justificació per exercir-la.

Finalment, Elisenda Paluzie ha enviat un missatge als assistents: ningú vindrà a resoldre el conflicte català, sinó que depèn, en bona part, del que es faci aquí. I ha reivindicat que la societat catalana ja ha exercit motles estratègies de lluita noviolenta sense ser-ne del tot conscient, com en les consultes populars iniciades l’any 2009, o fins i tot durant el referèndum del Primer d’Octubre.