Vaga de fam dels presos polítics

Des d’aquesta web es coordina la vaga de fam que han començat avui Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Podeu adherir-vos al manifest clicant aquí.

DENUNCIEM:
el bloqueig a la justícia europea que el Tribunal Constitucional ens imposa

L’accés als tribunals sense dilacions ni traves innecessàries és un dret que tota persona té. Dificultar l’exercici d’aquest dret amb plenes garanties i en condicions justes pot comportar perjudicis i danys irreparables a drets fonamentals.

La causa que l’Estat espanyol instrueix al voltant del Referèndum de l’1 d’octubre evidencia un munt d’afectacions dels nostres drets fonamentals, entre ells el de la presumpció d’innocència, la llibertat, els drets polítics i el d’un procés judicial amb totes les garanties. Les vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics són ben visibles en moltes de les resolucions que tant el Tribunal Suprem com l’Audiència Nacional han dictat contra nosaltres des del 16 d’octubre del 2017, data en què es van produir les primeres ordres de presó preventiva.

La nostra determinació per tenir un procés i un judici justos segueix més viva que mai. No hem deixat de recórrer judicialment totes aquelles vulneracions que els tribunals espanyols han infringit contra els nostres drets. Però són els tribunals internacionals, i en particular el Tribunal Europeu de Drets Humans, on avui dipositem la confiança per rebre justícia.

El Tribunal Constitucional, però, ens imposa el bloqueig per accedir a la justícia europea. L’acció del TC és tan simple com indissimulada: admetre a tràmit el 100% dels nostres escrits d’empara per, posteriorment, no resoldre’n cap.

D’acord amb les dades oficials del TC, els escrits d’empara admesos es mouen entre un 1% i un 1,5% del total dels presentats. En el nostre cas se n’admeten el 100% per, seguidament, oblidar-los en un calaix. La legislació espanyola (Llei d’enjudiciament criminal) i la doctrina del mateix Tribunal Constitucional estableixen que els recursos contra els escrits de presó provisional han de gaudir de tramitació preferent i s’han de resoldre en un termini màxim de 30 dies. El primer recurs d’empara acceptat a tràmit pel Constitucional contra l’ordre de presó provisional decretada per l’Audiència Nacional es va presentar el 22 de novembre del 2017, fa més de 365 dies. Una demora injustificada i més quan tenim ben viu el record de resolucions exprés que el Tribunal Constitucional ha fet en diverses ocasions, on ha arribat a reunir-se en cap de setmana i amb només 24 hores després de ser requerida la seva intervenció.

Manifestem la necessitat d’un Tribunal Constitucional imparcial i diligent, que no obstaculitzi l’exercici dels nostres drets. Denunciem el bloqueig que de facto el Tribunal Constitucional espanyol ens imposa per accedir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ens reafirmem en la nostra determinació, d’acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, a exercir amb plenitud de drets la nostra defensa. No renunciarem mai a un judici just.

No demanem al Constitucional cap tracte de favor. Però tampoc no acceptem passivament cap discriminació ni dilació injustificada. La qüestió ni tan sols és que es dictamini al nostre favor, sinó simplement que es desbloquegin (inadmetin o desestimin) els recursos d’empara presentats. Només així es desbloquejarà la via per accedir a la justícia europea. Som conscients que com més s’endarrereixi el nostre accés al Tribunal Europeu de Drets Humans més s’endarrerirà la recuperació de la nostra llibertat.

Denunciem el bloqueig a la justícia europea que el Constitucional ens imposa. I ho fem amb tota la força i dignitat d’una acció amarada en la no-violència. Una de les poques protestes legítimes que el fet d’estar empresonats ens permet: la vaga de fam.

No ho fem contra ningú sinó a favor de remoure consciències i voluntats per impedir que s’assumeixi com a normal allò que no ho és. El funcionament irregular del Tribunal Constitucional és d’una gravetat sense matisos en un Estat de Dret. I això ha d’interpel·lar tots els demòcrates pensin com pensin.

Demanem l’atenció i el suport de totes les persones demòcrates de Catalunya, Espanya, Europa i el Món. Convidem a preservar l’actitud cívica i pacífica que tan forts ens ha fet al llarg d’aquests anys. Instem a donar nova volada a la “revolució dels somriures” a través dels actes que els propers dies i setmanes es continuaran celebrant a Catalunya en forma de concentracions, sopars grocs i concerts. I demanem també que la nostra vaga de fam no alteri l’esperit ni les trobades de celebració que aquestes dates properes al Nadal i a Cap d’Any comporten per a la immensa majoria de nosaltres.

Agraïm, finalment, la solidaritat de totes les dones i de tots els homes que se senten interpel·lats i compromesos en la defensa efectiva dels drets i les llibertats, personals i col·lectius.

Junts i dignes fins la llibertat!

Jordi Sànchez i Jordi Turull

Lledoners, 1 de desembre del 2018.

Manifest Som el 80%

Manifest

Catalunya viu un dels períodes més complexos de la seva història recent. Els esdeveniments ocorreguts durant el darrer any han agreujat la crisi política i institucional entre Catalunya i l’Estat espanyol. I com passa en totes les societats madures com la catalana, aquesta situa- ció ha generat i segueix generant mirades que són diverses i plurals.

Opinar diferent no constitueix cap risc a la convivència, sinó la base imprescindible per a garantir-la, sempre que hi hagi respecte per la llibertat d’expressió i els valors democràtics.

Volem posar en valor que una majoria de ciutadans de Catalunya -prop del 80%, segons indiquen les enquestes i s’expressa a les urnes- mantenim grans consensos de país. Una unitat en la diversitat que es fonamenta en:

  • La defensa dels drets i les llibertats democràtiques i fonamentals.
  • El rebuig a la repressió i a la judicialització de la política com a eina per resoldre els conflictes polítics.
  • La defensa d’una solució política que sempre ha de passar perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir i exercir democràticament el seu futur polític.

Per aquest motiu, i davant l’imminent judici al Tribunal Suprem dels líders socials i polítics sobiranistes, els sotasignats ens sumem a la Plataforma Som el 80 % i fem una crida a tota la societat catalana per reclamar:

  1. La posada en llibertat immediata dels líders socials i polítics sobiranistes empresonats d’una causa basada en unes acusacions sense fonament.
  2. La renúncia a les vies de l’excepcionalitat jurídica, penal i processal posant fi a larepressió política.
  3. L’inici d’una negociació sincera, sense condicions ni renúncies, per a una solució política real.

Ara i aquí, ens comprometem a denunciar, sempre de manera cívica, transversal i pacífica, lacausa general contra la democràcia que vol sentenciar uns pocs ciutadans per hipotecar el futur de tota la ciutadania catalana.

Perquè l’única causa general que volem és la de la democràcia i la llibertat.

 

Adhesions

  • Adrià Salas
  • Agustí Alcoberro
  • Albano Dante Fachín
  • Alguer Miquel
  • Anaïs Franquesa
  • Andreu Mas Colell
  • Àngel Castiñeira
  • Anna Camps Mundó
  • Anna Sallès
  • Antoni Castells
  • Antoni Dalmau Ribalta
  • Antoni Puigverd
  • Arcadi Oliveres
  • Armand de Fluvià
  • August Gil Matamala
  • Bel Olid
  • Beth Galí
  • Biel Mesquida
  • Bonaventura Clotet
  • Borja de Riquer
  • Camil Ros
  • Candela Antón
  • Carlos Cuevas
  • Carme Tomàs
  • Carol López
  • Clara Estrada
  • Clara Segura
  • Cristina Gatell
  • David Fernàndez
  • Dolors Camats
  • Dolors Comas d’Argemí
  • Dolors Folch
  • Eduard Ibáñez
  • Eduard Vallory
  • Eladi Crehuet
  • Elena Tarrats
  • Elisabet Casanovas
  • Enoch Albertí
  • Enric Argullol
  • Ernest Benach
  • Esperança Esteve
  • Eva Labarta i Ferrer
  • Eva Piquer
  • Feliu Ventura
  • Ferran Utzet
  • Francesc Vilanova
  • Vila d’Abadal
  • Francina Alsina
  • Gemma Garcia Fàbrega
  • Gemma Sendra
  • Gemma Ubasart
  • Glòria Soler
  • Hilari Raguer
  • Imma Casas
  • Iolanda Fresnillo
  • Isabel Rueda
  • Isabel Sucunza
  • Itziar González
  • Jaume Bosch
  • Joan B. Culla
  • Joan Caball
  • Joan Carles Gallego
  • Joan Font Torrent
  • Joan Guirado
  • Joan Ignasi Elena
  • Joan Josep Queralt
  • Joan Majó
  • Joan Manuel Tresserras
  • Joan Martí Castell
  • Joan Mora
  • Joan Ramon Laporte
  • Joan Rigol Roig
  • Joan Subirats
  • Joan Vintró Castells
  • Joana Bonet
  • Joaquim Jubert
  • Joaquim Nadal Farreras
  • Joaquim Vilaplana
  • Jordi Armadans
  • Jordi Balló
  • Jordi Balot
  • Jordi Borja Sebastià
  • Jordi Maluquer de Motes
  • Jordi Porta
  • Jordi Savall
  • Josep Curto i Casadó
  • Josep M Salrach
  • Josep M. Muñoz
  • Josep Pagès Massó
  • Josep Ramon Fuentes Gasó
  • Josep Ramoneda
  • Josep-Lluís Carod-Rovira
  • Judit Nedderman
  • Júlia Cot
  • Júlia Creus
  • Julio Manrique
  • Laura Orgué
  • Luca Gervasoni
  • Llucia Ramis
  • Maite Vilalta
  • Marcel Mauri
  • Margarida Casacuberta
  • Maria del Mar Bonet
  • Maria Teresa Cabré
  • Marià Llop
  • Marina Rosell
  • Marta Lacambra
  • Marta Marco
  • Mercè Barceló Serramalera
  • Míriam Hatibi
  • Montse Santolino
  • Núria Basi
  • Núria Cadenes
  • Núria de Gispert
  • Núria Iceta
  • Omar Diatta
  • Oriol Bohigas
  • Pau Llonch
  • Pere Portabella Ràfols
  • Pilar Massana
  • Pilar Rahola
  • Roc Fuentes
  • Rosa Lluch Bramon
  • Rosa M. Puig Aleu
  • Salvador Cardús
  • Salvador Sunyer
  • Sílvia Bel
  • Teresa Crespo
  • Tono Albareda
  • Txell Bonet
  • Vicenç Altaió
  • Vicenç Villatoro
  • Victòria Molins
  • Xavier Cambra
  • Xavier Domènech
  • Xavier Fina
  • Xavier Folch

Captura de Pantalla 2018-11-08 a les 1.14.31.png

 

Documents aprovats en el Ple extraordinari del Secretariat Nacional de a l’Assemblea del 6 d’octubre

En el Ple extraordinari del Secretariat Nacional del 6 d’octubre, a l’Assemblea vam refermar la nostra aposta per la unilateralitat. En aquella jornada, van quedar aprovats 3 documents: “Fem la República catalana. Relat del que ens ha passat”, “Balanç de l’acció de Govern de la Generalitat de Catalunya” i “Fem la República catalana. Estratègia de futur”. Els tres documents van ser aprovats amb una clara majoria, d’entre el 71 i el 88 per cent del Secretariat Nacional.

D’entre els documents destaquem el Pla estratègic, document que fa la previsió d’escenaris de futur per assolir la independència i on s’especifica que cal preparar-se per la via unilateral -l’escenari més probable i l’únic que depèn de nosaltres i ens permet ser proactius- i que estableix com fer-ho. Hem de tenir present que, encara que fóssim el 80 % de la població a favor de la independència, aquesta no ens vindrà donada.

Seguint, doncs, aquest escenari, la preparació l’hem de fer la societat civil i el Govern, comptant amb el suport d’una majoria parlamentària.

D’una banda, la societat civil, que hi tenim molt a dir i fer. Aplicar el mandat de l’1 d’Octubre es pot fer pressionant amb grans mobilitzacions i, a la vegada, enfortint-nos amb petites accions diàries, com fer un consum estratègic, influir en entitats com les cambres i els col·legis professionals, fins i tot tornar a plantejar, aquesta vegada de debò, la sobirania fiscal, etc.

D’una altra, el Govern, que cal que faci un balanç de capacitats, una anàlisi de febleses i fortaleses, que prepari el finançament en un context de no-negociació, etc.

Cal tenir present que quan s’exigeix unitat, parlem d’unitat estratègica per implementar la República catalana. Per tant, demanem al Govern que qui no es vegi amb cor de seguir amb un procés nítid d’accions de govern que condueixin cap a la proclamació efectiva de la República catalana faci un pas al costat, i deixi el seu lloc al Govern a persones que estiguin disposades a una acció més decidida, assumint els riscos propis de la desobediència.

Aquests documents es volen fer arribar als partits polítics, perquè creiem fermament que, si els tres actors, Govern, Parlament i societat civil, ens preparem amb responsabilitat i rigor en l’escenari de la unilateralitat, arribarem a l’objectiu de fer efectiva la República catalana, igual que vam ser capaços de fer el referèndum de l’1 d’Octubre en les condicions més adverses.

És per això que, amb l’objectiu que tota l’entitat conegui i es faci seva l’estratègia, fem arribar a tots els socis i sòcies els documents aprovats. Us agrairíem que us els llegiu atentament i que entre tots fem més forta l’Assemblea de cara aconseguir l’objectiu de la independència.

#SomANC #FemLaRepúblicaCatalana

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Captura de pantalla 2018-11-04 a les 19.12.46.png

Després d’un any de crueltat, la injustícia continua. Fem efectiva la República catalana

Avui fa un any que Oriol Junqueras i Quim Forn són tancats en un centre penitenciari en presó preventiva, just avui que fa un any d’aquesta crueltat hem conegut l’escrit d’acusació presentat tant per part de la fiscalia que acusa de rebel·lió i malversació els presos i preses polítics, amb penes de fins a 25 anys de presó i inhabilitació absoluta, com de l’Advocacia de l’Estat. Avui també sabem que la fiscalia demana a Jordi Sànchez 17 anys de presó i la inhabilitació absoluta per ser president de l’Assemblea Nacional Catalana quan es va fer el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Així mateix, es demanen 17 anys de presó i la inhabilitació absoluta a Carme Forcadell, presidenta del Parlament i expresidenta de l’ANC, i 17 anys de presó a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, l’entitat amb qui hem treballat plegats en nombroses ocasions.

Davant d’aquests fets

MANIFESTEM:

L’escrit d’acusació és una mostra que l’Estat espanyol segueix enrocat en la repressió política basada en fets inventats, imputa delictes que no s’han comès i demana penes extremadament greus. Recordem que el Tribunal de Schleswig-Holstein va desestimar els delictes de rebel·lió i sedició per a Carles Puigdemont, ja que va considerar que no es pot provar violència en els fets pels quals se’l volia extradir.

Un procés polític propi de règims autoritaris que evidencien la no independència del poder judicial i la seva implicació en una acció d’estat antidemocràtica contra la lliure expressió de la dissidència política.

En l’acció de la fiscalia, que depèn del Govern de l’Estat espanyol, s’evidencia que no hi ha hagut cap canvi d’actitud i segueix impulsant una operació de persecució política de l’independentisme que sempre ha actuat políticament, per vies democràtiques i no-violentes.

Davant d’aquesta acusació denunciem aquest procés antidemocràtic, exigim el sobreseïment i l’arxiu de tots els processos oberts i, per tant, la llibertat de tots els processats, així com el lliure retorn de les persones exiliades.

També denunciem davant de la comunitat internacional i, en especial, davant els pobles d’Europa, la vulneració per part de l’Estat espanyol dels drets humans dels presos i les preses polítics processats en aquesta causa i en el conjunt de processos oberts contra la ciutadania que vulneren els drets fonamentals que garanteixen les llibertats i la lliure acció política, la sobirania del Parlament i l’acció dels diputats i les diputades en virtut del mandat que la ciutadania els va donar en ser elegits. Des de l’Assemblea ens comprometem a denunciar tota vulneració de llibertats i dels drets dels ciutadans a participar en els afers públics directament o per mitjà de representants lliurement escollits en eleccions per sufragi universal.

La farsa que representa aquest procés judicial, que va des de la presó preventiva fins a la que serà la sentència d’aquest judici injust, demostra que només aconseguirem la llibertat dels presos i les preses polítics, les persones processades i exiliades, i establir un estat de dret on es garanteixin les llibertats i drets fonamentals, construint la República catalana.

Fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre i consolidar la República catalana és el que ens garantirà un estat que respectarà els drets civils i polítics de tota la ciutadania, inclosa la dissidència política. Això demostra com d’urgent és que l’independentisme estableixi una estratègia conjunta per aplicar-lo. I anunciem que no ens aturarem davant d’aquesta crueltat, portarem a terme una campanya de denúncia nacional i internacional d’aquest “judici” que inclourà mobilitzacions simultànies no només a Catalunya, sinó a les principals capitals europees.

Hem d’iniciar doncs un procés definitiu, per dir alt i clar a Espanya, a Europa i al món, que el poble de Catalunya no accepta ni acceptarà més aquesta humiliació i sotmetiment a un estat demofòbic. I que necessitem de tota la seva força i determinació per acompanyar-nos en la mobilització constant per la implementació efectiva de la nostra independència.

Secretariat Nacional

Assemblea Nacional Catalana

Manifest Pro Libertate per la llibertat dels presos polítics catalans

Per primera vegada hi ha una acció conjunta de diferents col·lectius, que s’uneixen des d’Andalusia, Madrid, País Basc, Illes Balears per presentar un manifest sol·licitant la llibertat immediata dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, la Presidenta del Parlament i els dos membres d’entitats civils empresonats.

D’aquí a dos dies farà un any de l’empresonament dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya i de la Presidenta del Parlament, quan tot just també n’ha fet un de l’empresonament del President de l’ANC i del president d’Òmnium.

Un col·lectiu d’advocats van prendre la iniciativa d’elaborar el present manifest per tal de denunciar la vulneració dels drets fonamental per part de l’Estat Espanyol i l’injust empresonament preventiu dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, de la Presidenta del Parlament i dels líders de les entitats socials.

A aquest manifest s’hi ha adherit personalitats i membres de molts col·lectius professionals de Catalunya, Andalusia, País Basc, Madrid.

Destaquen noms com José Antonio Pérez Tapias, Javier Pérez Royo, Joaquín Urías Martínez, Bea Talegón, Miquel Sàmper, Jacinto Lara, Asociación Libre de Abogados y Abogadas, José Manuel Bueno, entre altres.

El col·lectiu de juristes entén que en tant que son fonament de l’ordre polític i la pau social, els límits als drets fonamentals han de ser interpretats amb criteris restrictius.
En aquest espai comú es troben els signants del manifest presentat i en el que es demana la llibertat immediata dels presos polítics i de les entitats civils, empresonats ara farà més d’un any.

La iniciativa, fruit del compromís d’un grup de juristes convençuts que les xarxes democràtiques són més denses que els postulats partidistes, compta amb suports de tot l’estat espanyol, esdevenint-se la primera acció d’aquesta naturalesa.
30 d’octubre de 2018

MANIFEST PRO LIBERTATE

Nosaltres, els sota signants, considerem que cap persona pot patir una restricció arbitraria dels drets i llibertats fonamentals que té reconeguts constitucionalment. Desgraciadament anem observant determinats abusos per part de l’Estat Espa- nyol en aquest sentit.

Cal recordar en tot moment que el Tribunal Europeu de Drets Humans exigeix proporcionalitat davant de qualsevol mesura restrictiva o impeditiva de l’exercici d’un dret o d’una llibertat fonamental.

Així les coses cal advertir que són gravíssimes determinades vulneracions de drets i llibertats que pateixen alguns membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, Presidenta del Parlament i entitats civils catalanes empresonats en gran mesura per les seves ideologies polítiques.

La presó provisional no pot utilitzar-se com a mesura d’escarni, exemplaritzant o coactiva. La presó provisional no és una pena, i conseqüentment tampoc pot servir a la pena.

En la mesura que es priva de llibertat a un innocent aquesta decisió hauria de ser adoptada, si es fonamenta en un risc concret i rellevant de fuga, destrucció de proves, o de reiteració del delicte, i si aquest risc no pot ser controlat d’una manera menys contundent que la privació de llibertat.

El que sí podem afirmar és que allò que s’al·lega per sustentar-la no resulta convin- cent i suposa substituir el principi de presumpció d’innocència pel de culpabilitat. Per tot això anterior,

MANIFESTEM:
El nostre desacord davant la utilització de la presó provisional com a mesura pre- delictiva.

Sol·licitem es procedeixi a revisar sense dilacions la situació de presó provisional i acordar la llibertat dels membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, Presidenta del Parlament i membres de les entitats civils per haver perdut la seva finalitat.

Barcelona a 31 d’octubre de 2018

Per signar-lo, clica aquí.

Manifest

Jordi Cuixart des de la presó: “365 dies de dignitat i coratge”

“No som nins de mel i sucre i ens sabem governar” . Guillem d’Efak

Estimadíssims socis,

Avui fa un any que en Jordi Sánchez i jo entràvem a la presó de Soto del Real, en aquell a por ellos de jutges i fiscals ple d’impunitat. Però, de nou, es van equivocar en l’eficàcia de l’estratègia i, avui, contra tots els pronòstics de l’Estat, la maduresa del moviment sobiranista està més consolidat que mai.

Tot i així, és imprescindible que els partits polítics sobiranistes actuïn, d’una vegada per totes, des de la unitat d’acció i la responsabilitat col·lectiva. Soc molt conscient que un dels objectius de la repressió és la divisió però cal ser conscient de les expectatives creades i, per tant, parlar des de l’empatia però també la sinceritat, amb tota claredat, a la ciutadania. L’èxit de la Diada, la reprovació del Rei Felip VI al Parlament o els Cims per la Llibertat, són l’exemple de la força de la unitat.

Quan l’Estat, al costat de la ultradreta, acusa tots els demòcrates ha de saber quin és el seu lloc. Per tant, les peticions de la Fiscalia i VOX han de topar amb la resposta serena, però contundent, del 80% de la societat catalana que s’oposa als nostres empresonaments i defensa el Referèndum d’autodeterminació sense matisos. L’objectiu no és sortir de la presó, sinó afrontar el següent embat que ens planteja l’Estat amb tota la determinació i coratge.

Jo no només no em penedeixo de res del que he fet, sinó que ho tornaria a fer tants cops com calgui. I és per això que estic convençut que la desobediència civil segueix sent un instrument legítim, pacífic i democràtic, per transformar i millorar la societat. Des de l’1-O, els ciutadans d’aquest país ens hem guanyat el dret a ser tractats amb tota la dignitat i respecte. Ni indults, ni Estatuts d’autonomia. Si el govern del PSOE es pensa que hem fet tot aquest camí per debatre de nou l’estatut retallat del 2006 és que no ha entès res de res.

Escrivia fa poc Ramin Jahanbelgoo, director del Centre Mahatma Gandhi de la Universitat de Jindal (Índia), que el que està passant a Catalunya és una autèntica revolució dels valors. I ho resumia en la voluntat de bona part de la societat catalana de mantenir-se fidels a la noció de democràcia. En paraules de l’articulista: “voluntat de ser decents i actuar d’acord amb la pròpia consciència”. Valors contra el feixisme, contra la violència, la intolerància i el totalitarisme.

Els temps que ens ha tocat viure no son fàcils però, entre tots, estem fent possible un exercici col·lectiu de generositat i tendresa que té un efecte multiplicador en el dia a dia de la nostra societat i perdurarà en les properes generacions.

Gràcies de tot cor per haver fet possible que durant tot aquest any de presó no m’hagi sentit sol ni un segon, tant jo com tota la meva família. Mai us ho podré agrair prou.

Salut, esperança, entesa i República.

Jordi Cuixart

President d’Òmnium Cultural

Presó de Lledoners, 15 d’octubre de 2018

Escrit de Jordi Sànchez a l’any de ser a presó

Avui, 16 d’octubre, fa un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Des de Lledoners, l’expresident de l’Assemblea ens ha fet arribar unes paraules:

Fa un any en Cuixart i jo vàrem entrar a presó. Encara hi som i diuen que potser trigarem una mica a sortir. No patiu per nosaltres. Estem bé i forts, entre molts altres motius perquè sabem que vosaltres i molts com vosaltres hi sou fent-nos costat.

Al llarg d’aquest any us hem sentit moltes vegades a prop nostre i de les nostres famílies. Sabem apreciar la vostra solidaritat i sobretot la vostra dignitat. I és la vostra dignitat la que ens ajuda a mantenir-nos dignes, també a nosaltres, dintre de la presó.

Us demano que seguiu com fins ara, que no defalliu. Us animo a mantenir-vos vius, units i mobilitzats en l’esperança de la llibertat col·lectiva, en l’exigència del mandat polític de l’1 d’octubre i compromesos en l’horitzó de la República catalana.

No tingueu por de ser exigents, no dubteu a demanar als representants polítics i associatius unitat. Només quan hem anat junts hem tingut oportunitat de ser més. La unitat és molt difícil de construir i molt fàcil de perdre. Per això, us animo que l’exigiu incansablement i que després la protegiu perquè la unitat sempre és fràgil. I sense unitat tot serà més difícil.

No us deixeu provocar per aquells que busquen la nostra ira. No caiguem en cap de les provocacions que l’extrema dreta i l’unionisme ens llencen cada dia. Oblidem-nos de la gent de Vox, dels amics d’en Rivera i els companys d’en Casado. Ja sabem que si fos per ells ens cremarien al mig de la places i els carrers com ho feia la Inquisició.

Si algú pretén comprar el meu silenci o espera la meva renúncia a expressar-me, a manifestar-me o a defensar activament i pacífica el dret a l’autodeterminació del meu país, digueu-li que s’equivoca. Vull sortir ja de la presó, però no a qualsevol preu.

Heu de saber que només acceptaré com a justa l’absolució. El 20 de setembre i l’1 d’octubre no vàrem cometre cap delicte. Tot el que no sigui l’absolució serà una condemna injusta.

Mantingueu-vos forts en la mobilització, el civisme i sobretot la no-violència, especialment els propers dies o setmanes quan escoltarem la petició de penes que la fiscalia ens demana. Si perseverem en aquestes actituds, guanyarem. No ho dubteu.

Gràcies per la vostra dignitat, gràcies simplement per ser-hi. Si vosaltres seguiu, jo també seguiré. Espero ben aviat estar en llibertat amb vosaltres i agrair-vos tot el que heu fet per tots nosaltres.

Passi el que passi, junts i dignes fins a la llibertat.

Llum als ulls i força al braç

Lledoners, 15 d’octubre del 2018

Carta d’en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart des de la presó: “Ho tornaríem a fer”

Presó de Lledoners, 20 de setembre de 2018

Poques vegades en la història recent del nostre país hem viscut moments de tanta dignitat personal i col·lectiva i a la vegada tanta determinació en la defensa de la llibertat, la democràcia i les nostres institucions com es va viure avui fa un any a les portes del Departament d’Economia.

Milers i milers d’homes i dones ens vàrem sentir poble i constructors de llibertat. Gent de procedències, condició i idees diverses. Plurals com ho és el nostre país. Algú va dissenyar una estratègia per trencar-nos i debilitar-nos. Nosaltres, però, vàrem capgirar la situació i vàrem reforçar els grans consensos al voltant de les nostres institucions, de la llibertat i la democràcia que tan forts ens fan com a poble.

Ho vàrem fer dignament, cívicament, pacíficament com fins aleshores havíem fet totes les mobilitzacions i com posteriorment les hem seguit fent. És el nostre compromís i ningú ens apartarà mai d’aquesta conducta.

L’èxit de l’1 d’octubre es va començar a forjar aquell dia quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist.

Aquell 20 de setembre va ser el presagi de l’1 d’octubre. Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’Estat ens imposava.

Fa un any milers i milers de persones ens vàrem conjurar a no defallir, a no callar mai més i a seguir tossudament lleials als principis i els valors de la no-violència en aquesta lluita a favor de la llibertat, la democràcia i la República.

Des de la presó, seguim lleials i expectants a aquest compromís. Amb modèstia però amb tota la nostra convicció us encoratgem a no defallir.

Sabeu que la nostra presó és injusta com injust és el nostre judici. Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre d’altres coses perquè tothom sap que no hi va haver violència. I que l’arxivament de la causa o l’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial.

Jutges i fiscals ho saben però menteixen i prefereixen mantenir relats acusatoris inventats per tenir-nos tancats a la presó i amb el nostre càstig castigar-vos i silenciar-vos a tots vosaltres.

No deixem, però, que cap ràbia ens contamini. No deixem que les seves mentides ens atrapin i ens embrutin. Nosaltres no volem ser com ells, no podem ser com ells. Conjurem-nos a no actuar mai com actuen ells.

Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran. I quan tot això passi, nosaltres seguirem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret a ser República i a viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més estiguin devaluades.

Gràcies per ser-hi!

Llum als ulls i força al braç!

Serenor, coratge i sempre endavant!

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

Jordi Sànchez
Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana

image_nRK3d0kPV6v9MTvUwNGJ_g.jpg

Manifest en motiu dels 11 mesos d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui fa onze mesos que l’expresident de l’Assemblea, Jordi Sánchez, i el President d’Òmnium,Jordi Cuixart, estan tancats a la presó per delictes inexistents que no van cometre. I en tot aquest temps no hem parat de mobilitzar-nos exigint l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la resta de represaliats: el President Puigdemont, la Presidenta Forcadell, el Vicepresident Junqueras, els Consellers Bassa, Comín, Forn, Ponsatí, Puig, Romeva, Rull, Serret, Turull i l’AnnaGabriel, la Marta Rovira, en Valtònyc, l’Adri, la Tamara i molts d’altres, víctimes d’aquesta causa general contra l’independentisme.

 

Tots ells han esdevingut ostatges polítics que l’Estat ens mostra com exemple del que ens potpassar si insistim en la nostra determinació. Ens volen aturar a costa de laminar els nostres drets civils i polítics. Avui les preses i els presos polítics, les exiliades i exiliats, les persones investigades i encausades, així com les seves famílies paguen el preu per exercir els nostres drets: El dret a la manifestació, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, i al vot, els presos polítics i exiliats.

Fa pocs mesos els tenim més a prop, certament. Els han traslladat a presons catalanes perquè era el seu dret, i no per cap concessió d’una suposada distensió que no veiem en els fets. Aixòha permès a les famílies accedir-hi més fàcilment, i a nosaltres poder-nos mobilitzar més a prop de les cel·les on estan tancats, però ni de bon tros estem més alleujats per això. En aquest temps hem picat cassoles, enviat cartes, interpel·lat a les institucions, arreu del món per demanar el seu alliberament. I hem fet manifestacions, concentracions, sopars grocs i organitzat tota menad’esdeveniments, pacíficament.

Però no només no hem obtingut la resposta justa i desitjada sinó que hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços i les pancartes impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els hi regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no permetrem mai. No caurem en la guerra de llaços, però tampoc ens retallaran la llibertatd’expressió. Abans es cansaran ells de treure’n que nosaltres de posar-ne encara més a les places i carrers.

I denunciem la utilització de l’extrema dreta per part de certs estaments i partits de l’Estat, amb l’objectiu de trencar el país i dividir la societat, i els hi diem alt i clar que no se’n sortiran. I de lamateixa manera també exigim a les nostres institucions que plantin cara a aquesta impunitat,que no en pot passar ni una més, que al feixisme se’l combat des de la legitimitat de les nostresinstitucions.

La única cosa que esperem ara del govern espanyol de Pedro Sánchez és que insti a la FiscalGeneral que retiri tots els càrrecs contra els presos, exiliats i encausats i deixi d’atribuir-los unasuposada violència, del tot inexistent als ulls d’Europa i del món sencer.

En pocs mesos començarà el judici, i malgrat les irregularitats procedimentals, les absurdes acusacions sense proves i els evidents contrastos amb la justícia europea que fan envermellir devergonya davant la inexistent separació de poders a l’Estat, la justícia espanyola ja té llestes lessentències condemnatòries. S’albira un càstig judicial injust i dolorós al que caldrà respondre.

I tenim la força! Ara fa pocs dies, vam tornar a omplir, per setè any consecutiu, els carrers de Barcelona per fer efectiu el mandat del referèndum del passat u d’octubre, perquè Catalunyaesdevingui un estat independent: la República catalana.

Justament per això exigim avançar cap a la República catalana, perquè sabem que només amb la República catalana serem capaços d’alliberar els presos i fer que tornin els exiliats sense pora represàlies de cap mena, i per això no cedirem en la lluita per assolir-la el més aviat possible.

Perquè República és Llibertat, Fem la República catalana!

image-115

Article conjunt de tots els presos i exiliats catalans en motiu de la Diada

D. BASSA, A. COMÍN, J. CUIXART, C. FORCADELL, J. FORN, A. GABRIEL, O. JUNQUERAS, C. PONSATÍ, L. PUIG, C. PUIGDEMONT, R. ROMEVA, J. RULL, M. ROVIRA, J. SÀNCHEZ, M. SERRET, J. TURULL

L’escenari de repressió prolongada i el record de l’1 d’octubre fan absolutament excepcional aquest Onze de Setembre. Tenim la convicció que, lluny de la voluntat dels qui voldrien que desistíssim, el proper dimarts viurem de nou una jornada de reivindicació, dignitat i autoestima col·lectiva, units en la pluralitat, com sempre hem fet en les grans mobilitzacions de país.

Us emplacem a omplir una vegada més els carrers de Barcelona en un exercici de determinació pacífica i transversal. Malgrat la repressió, l’exili i la presó, som conscients que és l’hora de reforçar els grans consensos de país i, com hem fet sempre, enfortir el sentiment de pertinença compartida, sense caure en cap provocació estèril dels qui ens volen confrontats i fracturats.

Ens sentim hereus dels lluitadors antifranquistes i del llegat del conjunt del catalanisme, el sobiranisme i l’independentisme, que sempre ha treballat per enriquir l’imaginari col·lectiu de país, des de l’empatia i sense demanar renúncies a ningú ni dels seus orígens, ni de la seva llengua ni de la seva identitat.

I és gràcies a aquest esforç que vàrem donar una resposta unitària i exemplar a la sentència de la retallada de l’Estatut, o el “No a la guerra“, la defensa del territori, el clam unànime de “Volem acollir” i el rebuig al terrorisme. I, d’una manera especial, davant la violència desfermada dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, durant la celebració del referèndum d’autodeterminació.

Per tot això:
Reivindiquem la llibertat, perquè el seu retrocés és avui ben visible a l’estat espanyol. Milers de persones són víctimes de la ‘llei mordassa’ i moltes altres veiem els nostres drets i llibertats retallats greument a causa de l’acció polititzada i no ajustada a dret d’alguns responsables dels cossos policials, de la fiscalia i dels mateixos tribunals. Defensem sense límits la llibertat com a garantia de cohesió social també a Europa. Defensar avui les llibertats a Catalunya és fer-ho també a Madrid, París, Roma, Berlín, Praga o Istanbul.

Reivindiquem la justícia, perquè no hi ha delicte i lluitarem per la nostra llibertat i el retorn a casa de totes les persones exiliades i preses. Mentre Europa ho dictamina de manera meridianament clara, alguns membres de la justícia espanyola s’obsessionen en una croada descontrolada incapaç de sostenir-se davant els sistemes judicials de països com Alemanya, Escòcia, Suïssa o Bèlgica. L’absolució és l’única resposta que esperem.

Reivindiquem la democràcia, perquè sempre hem volgut fer com Escòcia i avui també volem reiterar de nou la nostra aposta pel diàleg, com hem fet sempre, un diàleg que ha de ser sincer, honest, obert, sense límits, on es pugi parlar de tot en el marc de la convivència i el respecte mutu. I, si bé és cert que no descartem res sempre que sigui pacífic i democràtic, qualsevol proposta del govern de Pedro Sánchez ha de respectar la voluntat majoritària del poble de Catalunya.

Reivindiquem la República Catalana, com a legítima i democràtica concreció de tantes voluntats expressades al carrer i les urnes a favor dels drets i les llibertats, que ens connecten amb un món més just, més sensible i tolerant, modern, més culte, que s’enfronta als reptes amb la complicitat de tots els seus conciutadans i dona sempre l’esquena a la intransigència i la violència. Aquells drets i llibertats que estem convençuts que estaran garantits en una República democràtica i per a tothom.
Malgrat els murs o els quilòmetres de distància, us parlem des de la serenor i la determinació. Ens encomanem a l’esperit de dignitat i coratge de totes les Diades i que ens encomaneu cadascú de vosaltres en tot moment, com heu fet també des que vàrem entrar a presó o iniciar l’exili.

Avui reafirmem, una vegada més, el nostre compromís de convèncer i no pas vèncer, de construir i no pas fracturar, d’enraonar i no pas imposar. Com deia Pedrolo: “Entre la intransigència i la feblesa, la flexibilitat”. Sense renúncies que ens desdibuixin i en el nostre cas amb el compromís d’esforçar-nos al màxim per trobar el camí per fer democràticament efectiva la República defensada dignament, pacíficament i cívicament l’1 d’octubre.

Amb la tranquil·litat de saber que tot això ho estem fent junts i que no deixarem mai ningú enrere, i que aquestes dues condicions són les que ens portaran a la llibertat completa de tots els ciutadans d’aquest país, hagin nascut on hagin nascut i vinguin d’on vinguin.
La Diagonal és una avinguda ampla on hi cap tothom. Perquè els drets que reivindiquem ens pertanyen a tots i perquè la diferencia és la condició indispensable que tenim com a societat per avançar democràticament.

Fem una crida als sindicats, patronals, col·legis professionals, entitats del tercer sector i al conjunt de la societat catalana perquè s’impliquin en la defensa dels drets i les llibertats universals. Aquells que ens vàrem haver de guanyar des dels carrers, desafiant el règim franquista, que van fer créixer barris i van contribuir al progrés econòmic i que hem reivindicat sense por cada vegada que la injustícia ha aparegut en algun racó de món. També a casa nostra.

Aquest Onze de Setembre omplim Barcelona de llibertat, justícia, democràcia i república. Gràcies per ser-hi sempre i per perseverar. Nosaltres no defallirem.

Setembre de 2018

Centre Penitenciari de Mas d’Enric, Centre Penitenciari Puig de les Basses, Centre Penitenciari de Lledoners, Ginebra, Brussel·les i Saint Andrews

1599px-Manifestació_Diada_del_Sí_1.jpg

Manifest de l’ANC “Fem la República catalana”

Fem la República catalana

Un any més, l’Assemblea torna a convocar la ciutadania a manifestar-se al carrer l’Onze de Setembre per mostrar l’amplíssim suport dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a l’objectiu d’assolir la República catalana.

Avui, un cop realitzat el referèndum i haver-lo guanyat, contra pronòstic i amb tot un Estat en contra exercint violència contra la població, tornem a sortir al carrer, aquest cop per exigir que es compleixi amb el mandat democràtic de l’1 d’octubre de 2017, quan vam decidir esdevenir República.

Una victòria que vam revalidar el passat 21 de desembre, amb tot l’aparell de l’Estat en contra, un altre cop. I ho vam fer després de veure com empresonava impunement en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart per defensar els nostres drets civils i polítics per delictes infundats i una violència inexistent.

I vam persistir malgrat la destitució il”legal i il”legítima del nostre Govern, l’empresonament de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, del Vicepresident Oriol Junqueras i dels consellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull, així com de la marxa forçada a l’exili del President Carles Puigdemont i dels consellers Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín, Meritxell Serret. Un camí al qual també s’han vist abocades les dirigents polítiques Marta Rovira i Anna Gabriel i els activistes Valtònic i Adri Carrasco, fruit d’una repressió que han patit també Tamara Carrasco i molta altra gent.

Però la repressió no només no ens ha aturat, sinó que ens ha donat renovades forces, perquè sabem que només la clau de la República podrà alliberar els ostatges polítics i fer que tornin els exiliats sense patir represàlies. Per això, no cedirem en la nostra lluita per assolir-la. Perquè els volem lliures i a casa, i perquè mai més cap persona torni a ser empresonada per raons polítiques.

Som molt conscients dels obstacles que tenim davant, el context de repressió que estem patint per part dels aparells de l’Estat i de la violència de l’extrema dreta als carrers. En aquests darrers mesos hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços, les pancartes i els domassos impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no aconseguiran.

Fa pocs dies, el President de la Generalitat ens va demanar que des d’ara fins al judici ens mobilitzéssim. Ho farem, com ho hem vingut fent fins ara. Però la majoria independentista al Parlament i el Govern també han de fer la feina que els pertoca, perquè tenen el mandat democràtic de l’1 d’octubre i han de complir amb el compromís de fer-lo efectiu. Per això també els vam votar.

És hora de recuperar la unitat d’acció i, des de la diversitat d’actors existents, traçar una nova estratègia que ens permeti fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre al més aviat possible. Ens cal que els que van proclamar la República complint el mandat del referèndum ens expliquin per quina raó no es va fer efectiu aquest mandat i com i quan el farem possible.

Tenim la majoria parlamentària per fer efectiva la República catalana; tenim una societat civil forta, preparada i mobilitzada, amb una Assemblea al davant, preparada per superar les dificultats i aconseguir l’objectiu: la independència del país. És l’hora que entre tots, junts i coordinats, salvem els obstacles que resten i fem efectiva la República catalana.

11 de setembre 2018.

BANNER_FACEBOOK.png

L’Assemblea respon a SCC. Primer cal demanar públicament la llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen sobre Jordi Sànchez

El passat 6 de juny, Societat Civil Catalana (SCC) demanava públicament una reunió amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en un acte informatiu organitzat per Nueva Economía Fórum. L’ANC, però, no en va rebre cap petició formal. Dies més tard, el 15 de juliol, SCC va tornar a sol·licitar públicament una trobada, altre cop sense enviar cap tipus de comunicació a l’ANC.

Finalment, el passat 27 de juliol, va arribar a la seu de l’Assemblea una carta de José Rosiñol, president de Societat Civil Catalana, adreçada a la seva presidenta, Elisenda Paluzie, en la qual demanavauna reunió amb l’ANC, tan aviat com fos possible, per “rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats”. La carta no contenia cap referència a la situació de repressió política ni a la vulneració de drets fonamentals que viu el poble de Catalunya, ni tampoc a l’existència de presos i exiliats polítics.

Davant d’aquest fet, el 9 d’agost, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va respondre a la petició amb una carta, en què manifestava que “contribuir a un clima de concòrdia i convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles i ciutats és, certament, un objectiu que l’Assemblea comparteix”. No obstant això, indicava que “la primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb la vulneració de drets fonamentals i la repressió política”.

Després de denunciar la situació en què es troba Jordi Sànchez, predecessor de Paluzie, a la qual Rosiñol no feia cap esment en la seva carta, l’ANC va respondre que “si l’entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès”.

A continuació podeu llegir la carta completa:

Benvolgut senyor,

He rebut la seva carta del passat 26 de juliol, en què sol·licitava una reunió amb l’associació que presideixo, l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu de contribuir a un clima de concòrdia ¡ convivència entre catalans i treballar conjuntament per rebaixar la tensió social als nostres pobles ¡ ciutats. Aquest és, certament, un objectiu que compartim. La primera condició per establir aquest clima és la de recuperar la plena normalitat democràtica i acabar amb lavulneració de drets fonamentals i la repressió política.

Així, es dona la circumstància que el meu predecessor en la presidència de l’ANC, Jordi Sànchez, és en presó preventiva des del passat 16 d’octubre, per activitats pacífiques desenvolupades en representació de I’ANC, com ara manifestacions o l’organització de la campanya del Sí, entre d’altres. La seva detenció és clarament arbitrària, segons els estàndards del dret internacional, i així l’hem denunciada davant del grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides. La privació de llibertat de Jordi Sànchez resulta de l’exercici de drets com el de llibertat d’associació i reunió, el de llibertat d’opinió i expressió, i el de participació en la vida política, drets que estan protegits per la Declaració de Drets Humans de Nacions Unides i pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat espanyol. També hi hem denunciat el no compliment d’estàndards internacionals relatius al dret a un judici just i el fet que la privació de llibertat constitueix una violació del dret internacional per raonsde discriminació basada en l’opinió política.

Si entitat que vostè presideix demana públicament la seva llibertat immediata i la retirada de les acusacions que pesen contra ell, i que ja han estat descartades per jutges de països de la Unió Europea en el cas d’altres acusats amb un grau de responsabilitat política molt superior, estarem encantats de reunir-nos amb vostès, per tal d’intercanviar idees sobre com la defensa dels respectius objectius polítics de les nostres entitats (en el nostre cas, la independència de Catalunya per mitjans democràtics i pacífics, i en el seu el manteniment de Catalunya dins de l’Estat espanyol) pot fer-se preservant el respecte, la convivència i el diàleg democràtic entre tota la ciutadania catalana.

Creiem que el que li demanem és un gest de distensió que permetria obrir una nova etapa en eldebat polític al nostre país.

Aprofito l’avinentesa per saludar-lo cordialment,

Elisenda Paluzie i Hernàndez

Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

Barcelona, 9 d’agost de 2018

Manifest pels 9 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui, 16 de juliol, fa 9 mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Una vergonya que vam tornar a denunciar aquest dissabte, massivament, a Barcelona i que tornarem a denunciar cada cop que faci falta.

Lluitarem fins que sigueu lliures

Fa 9 mesos que sortim al carrer demanant la llibertat del presos polítics i el retorn dels exiliats. Algú pensa que ens en cansarem? Algú pensa que defallirem abans que siguin lliures? La resposta és no.

Tot i el canvi de govern, a l’Estat espanyol no ha canviat res. Què han fet? Només han complert la llei apropant els presos. S’ha modificat la façana, però els fonaments són els mateixos. Canviar les persones és fàcil; canviar aquest estat és difícil, gairebé impossible. La nova fiscal general de l’estat ja ho ha manifestat clarament: el nou govern espanyol no té cap intenció de variar de posició respecte dels presos.

Nosaltres hem de seguir posant de manifest i denunciant les injustícies dictatorials de l’Estat espanyol. Europa els està desmuntant els arguments. No pot ser que a Europa les seves acusacions no es considerin delicte i aquí sí. Al segle XXI, i en un país europeu que s’anomena demòcrata, això és il·legal i, per tant, ho hem de denunciar, hem de sortir al carrer els cops que convingui, avui, cada mes i cada cop que faci falta, fins al seu alliberament.

És creïble la justícia espanyola quan encara fa el que li diu el “gobierno”? No, de cap manera!

El jutge Llarena està fent el ridícul més gran de la seva vida mantenint persones a la presó per causes inventades i que a Europa no existeixen? El govern de l’Estat espanyol està demostrant la no separació de poders? La resposta és sí.

Aquests dies Alemanya ens ha donat una lliçó magistral. Si una cosa no és delicte, hi ha llibertat. Què passa a Espanya? Per què no s’actua igual?

Contínuament diuen que no es pot trencar la unitat. De quina unitat parlen?

Ells el que volen és unir-nos davant:

La MANCA de llibertat d’expressió

L’ACCEPTACIÓ de la corrupció

L’OPRESSIÓ del poble català

La CENSURA de la televisió pública catalana

La CRIMINALITZACIÓ d’alcaldes, mestres, cantants, artistes…

La VIOLACIÓ del drets fonamentals de les persones amb total impunitat

Davant d’aquestes males intencions, hem de ser forts, ho hem d’afrontar junts i combatius. Només serem capaços de vèncer quan FEM LA REPÚBLICA CATALANA!

Exigim l’alliberament immediat del presos polítics, el retorn dels exiliats i la retirada de les causes contra els represaliats.

Us volem a casa!

Manifest dels pares i mares d’escoles amb alumnes de famílies de represaliats

Manifest de mares i pares per la llibertat

Les mares i pares que formem part de les escoles catalanes on hi ha escolaritzats fills i filles de persones que, per les seves idees polítiques, es troben privades de llibertat i a l’exili,

MANIFESTEM

el nostre rebuig absolut a la vulneració dels drets fonamentals d’aquests infants, drets reconeguts en la Convenció dels Drets dels Infants adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el novembre de 1989, que Espanya va signar i ratificar l’any 1990, i que són d’obligat compliment.

Estem parlant de nens, nenes i adolescents, a qui han trencat el vincle més important de la seva vida, la companyia i l’amor presencial dels seus pares; a viatjar milers de quilòmetres per compartir breus estones darrere un vidre fred; a no gaudir d’un petó de bona nit o un somriure de bon dia; a viure sense les complicitats i gestos íntims més quotidians, pel simple fet de ser fills i filles d’ algú que s’ha compromès amb la democràcia i la llibertat.

Estem dient, en el fons, que volem que aquests infants i adolescents puguin gaudir d’allò que els pertoca, tal i com fan els seus companys i companyes, envoltats dels seus pares i mares.

Cap menor en una societat avançada, democràtica i que vulgui ser justa, s’ha de veure privat de poder-se desenvolupar com a persona, lluny de la seva mare o el seu pare, per motius polítics. Cap.

Com a mares i pares que ens comprometem amb l’educació i el creixement dels nostres fills i filles, de la mà dels centres on confiem la seva formació,

EXIGIM

que aquests menors gaudeixin plenament de la seva infantesa i dels seus drets.

Per això, les AMPES i les famílies que signem aquest manifest, ens unim per transmetre tot el nostre suport, escalf i solidaritat a totes aquestes famílies amb qui ens sentim tan properes.

Els vostres fills i filles ens tenen al seu costat.

Per aquests infants i adolescents, per les seves famílies i perquè volem una societat lliure, justa i democràtica: presos i preses, exiliats i exiliades, us volem a casa, us volem amb les vostres famílies, us volem al nostre costat.

Juny de 2018