L’Assemblea presenta el recorregut de la Diada

Aquest dimarts al matí, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat el recorregut de la Diada de l’11 de setembre d’enguany, que tornarà a estar centralitzada a Barcelona i serà en moviment. La presentació s’ha dut a terme al Fossar de les Moreres, una localització que reforça la idea de la lluita sense rendició, d’acord amb el lema d’aquesta Diada: “Tornem-hi per Vèncer: Independència”. L’acte ha comptat amb la presència de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, la coordinadora de mobilització de l’entitat, Esther Güell, Montse Ortiz d’Òmnium Cultural i Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

La manifestació anirà des de l’avinguda del Paral·lel, passant pel Moll de la Fustai el Passeig d’Isabel II fins a l’avinguda Marquès d’Argentera, per acabar davant de l’Estació de França, on estarà localitzat l’escenari. En aquesta ocasió, el punt d’acreditacions estarà situat al davant de l’entrada al Museu Marítim, a tocar de la rotonda del monument a Colom.

La coordinadora de mobilització de l’Assemblea, Esther Güell, ha estat l’encarregada de presentar el recorregut. Serà una manifestació en moviment, sòbria, sense performances. La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha destacat que El missatge d’aquest any és que tirarem endavant la independència. Si no la fan els partits, la farem nosaltres! Aquesta Diada serà la que encetarà un nou embat.” Podeu recuperar la presentació en aquest enllaç.

L’entitat també ha presentat el web de la Diada, on es pot consultar el recorregut i els diferents punts d’informació i concentració. També s’hi pot llegir i unir-se al manifestd’enguany, que crida a defensar la victòria de l’1 d’Octubre i marca una data límit per fer la independència; a més de poder visualitzar i comprar la samarreta i els diferents productes d’aquesta Diada.

Montse Ortiz, d’Òmnium Cultural, ha declarat que “Hem de fer una nova demostració de la força i la capacitat de mobilització de la societat civil de Catalunya., i que L’únic camí per exercir l’autodeterminació és exercint tots els drets fonamentals que hem guanyat.” Per part seva, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, ha insistit que L’Estat espanyol té molt clar on ens pot fer mal: amb la desmobilització i amb la divisió. Per això ara més que mai hem de fer l’esforç d’omplir els carrers de Barcelona.

L’entitat recorda que la independència ha deixat de ser el centre de la política, i lamenta la inacció dels partits, amb els quals ja no compta ni hi creu, per haver abandonat el camí cap a la independència malgrat haver emès un mandat clar amb el referèndum de l’1-O i haver votat una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Per això reclama que la força de la gent és l’única que aconseguirà l’alliberament del país.

Pel que fa a l’1-O d’enguany, l’entitat ha fet una crida a les Assemblees Territorials perquè recullin urnes del referèndum per fer actes simbòlics a cada localitat del país, que culminarà amb un acte central a Barcelona, sobre el qual s’informarà més endavant.

L’Assemblea demana als membres de la comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre Pegasus que incloguin l’Estat espanyol a les seves visites

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha adreçat una carta a totes les eurodiputades i eurodiputats membres de la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu demanant que s’inclogui l’Estat espanyol a la llista de països que visitaran durant els propers mesos, com a part del seu procés d’investigació sobre l’ús d’aquest programari espia, el qual inclou visites a Israel, Polònia, Hongria i els Estats Units.

A la missiva, Feliu fa arribar a les eurodiputades i eurodiputats la seva sorpresa i preocupació pel fet que de moment la comissió hagi descartat enviar una delegació a Espanya, sense tenir en consideració que el Catalangate és el cas més gran d’espionatge a Europa amb ús de Pegasus.

Tal com va revelar el centre d’investigació canadenc Citizen Lab a mitjans d’abril, des de 2015 les autoritats espanyoles van dur a terme accions de vigilància il·legal, espiant almenys 65 líders i activistes del moviment independentista, així com als seus familiars, advocats i periodistes. Aquest flagrant atac contra els drets fonamentals i els principis democràtics ha estat denunciat per organitzacions internacionals com l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia (ELDH) o Amnistia Internacional.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha denunciat a la seva carta els creixents dobles estàndards de les institucions de la Unió Europea en relació a les pràctiques abusives de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català, posant en relleu el seu deure de garantir els drets de tota la ciutadania europea, inclosa la catalana.

També ha remarcat que la vigilància indiscriminada i arbitrària d’un govern de la UE vers la ciutadania no pot quedar impune, especialment tenint en compte la manca d’interès mostrada pel govern i les principals forces polítiques espanyoles en investigar aquests abusos de poder i en depurar responsabilitats, havent inclús bloquejat la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats espanyol.

Davant la inacció de les autoritats espanyoles, Dolors Feliu ha destacat la importància que les institucions de la Unió Europea, en aquest cas el Parlament Europeu, duguin a terme una investigació neutral i extensiva d’aquest espionatge massiu, i vetllin així per la protecció dels drets de les catalanes i les catalans, que formen part de la ciutadania europea.

Per últim, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que estan en joc ni més ni menys que el dret a la llibertat d’expressió, la llibertat d’assemblea, el dret a la privacitat i els drets de la nació catalana en el seu conjunt. Com a tal, també la reputació de la Unió Europea com a projecte basat en la democràcia i els drets fonamentals.

Comunicat sobre el continuat infrafinançament i l’espoli fiscal de l’Estat espanyol contra els territoris catalanoparlants

El passat 5 de juny, el Ministeri d’Hisenda de l’Estat espanyol va publicar les dades sobre les inversions executades en sectors públics i fundacionals corresponents a l’any 2021. Una vegada més verifiquem que no hi hagut cap canvi en la política d’infrafinançament que practica l’Estat espanyol envers els territoris catalanoparlants.

Després d’analitzar les dades, l’Assemblea Nacional Catalana, Decidim País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca constatem que:

  • Mentre que Madrid va executar el 184% de les inversions pressupostades (2.086 M€), el País Valencià en va rebre el 42% (469 M€), Catalunya el 35,8% (739,8 M€) i les Illes Balears el 77,8% (153 M€).
  • Els territoris catalanoparlants representem el 29,6% de la població de l’Estat espanyol, però sols rebem el 16,6% de les inversions estatals.
  • Aquesta inversió implica uns 90 euros per cada habitant dels Països Catalans sota territori espanyol enfront dels 309 que rep cada madrileny.

A aquesta manca d’inversions cal sumar-hi l’espoli fiscal que pateixen els nostres territoris i el dèficit històric que suporten algunes zones com el País Valencià, que durant tot el segle XX ha rebut el 19% menys en inversions que la mitjana estatal.

Les entitats sotasignades no demanem una millora en les inversions ni ens plantegem una reforma del Règim del 78, perquè sabem que aquesta política d’espoli és endèmica de qualsevol règim que governi a l’Estat espanyol. Som conscients que aquesta política d’empobriment sistèmic que promou l’Estat empitjora la qualitat de vida de tots els nostres conciutadans, sense fer diferència per allò que pensen o voten.

És per això que el nostre objectiu, per tal de millorar la qualitat de vida de les classes populars, és seguir avançant en l’assoliment de la plena sobirania i la independència. Per aquest motiu, aquest dimecres, dia 22 de juny, a les 22 h, les tres entitats farem un debat a Twitter Spaces sota el títol “L’opressió econòmica de l’Estat espanyol”. A més, ens coordinarem entre les entitats sobiranistes dels territoris catalanoparlants per plantejar mobilitzacions i accions de desobediència en les properes setmanes.

Aquest és el Manual de Ciberseguretat per a Activistes que ha elaborat Òmnium

Les recomanacions d’aquest manual t’ajudaran a crear una primera capa de ciberseguretat imprescindible per a qualsevol activista de base que vulgui exercir els seus drets i llibertats sense estar sota vigilància. T’ho posem fàcil. Posa-ho difícil.

L’1 d’octubre serà festa local a Matadepera

Una de les mocions que es van aprovar al ple ordinari d’aquest passat dilluns va ser establir la data de l’1 d’Octubre festa local en commemoració del referèndum d’autodeterminació que va tenir lloc el 2017.

La proposta, que va sortir originàriament del Consell per la República i a la que se li afegir ANC Matadepera, va ser aprovada al ple per tres grups municipals, Junts per MatadeperaEsquerra Republicana de Catalunya i CUP Matadepera, i el vot contrari de Ciutadans Matadepera.

A la pràctica això suposarà que els anys en què l’1 d’octubre caigui en festiu (com aquest any en què cau en dissabte, o el que ve, en diumenge), les dues festes locals (la del gener, coincidint amb les Festes de Sant Sebastiài la de l’agost, amb la Festa Major) es mantindran. En canvi, els anys en què l’1 d’octubre caigui en dia feiner (el primer any serà el 2024 i en dimarts, ja que és any de traspàs), se substituirà el dilluns de Festa Major per aquesta.

El referèndum a Matadepera de l’1 d’octubre de 2017 es va saldar amb 4.333 dels 4.554 vots emesos a favor a d’una república catalana. En canvi, només 141 persones van votar amb un “No”. També hi va haver 63 vots en blanc i 16 vots nuls. La participació va ser d’un 65,7%. Mesos més tard l’equipament on es va celebrar la votació es va rebatejar amb el nom “Pavelló Primer d’Octubre”.

A la dreta, dues imatges de la presentació de la proposta: Joan Manau, coordinador local de l’ANC Matadepera i Francesc Duch, en representació del Consell Local per la República.

Podeu descarregar el document amb la moció clicant aquí. .

L’Assemblea fa pública la fiscalització del 1r trimestre del 2022 del Govern de la Generalitat

L’Assemblea Nacional Catalana fa pública la fiscalització de l’acció de govern del 1r trimestre del 2022. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions, elaborat per l’entitat.

Els primers trimestres del mandat, analitzats en informes anteriors, es va observar un Govern que havia decidit renunciar a la confrontació en pro d’una taula de diàleg amb l’Estat espanyol i, alhora, havia deixat l’objectiu de la independència en un segon pla.

Pel que fa aquest primer trimestre de l’any, la regressió ha anat un pas més enllà, tal com s’ha evidenciat, per exemple, amb la taula de diàleg, el projecte de Jocs Olímpics organtizats pel Comitè Olímpic Espanyol i la proposta de modificació de la Llei de política lingüística per introduir-hi el castellà com a llengua de l’ensenyament. A Catalunya es visualitza un pacte d’estabilitat per dalt amb l’Estat espanyol.

Entrant en punts concrets d’aquest informe, cal destacar que en l’àmbit de la sobirania fiscal, financera i econòmica no hi ha hagut novetats destacables aquest trimestre. S’està molt lluny d’allò que l’Assemblea considera que hauria de fer un govern per avançar cap a la independència. Arran de l’anterior informe publicat i de la seva presentació al conseller d’Economia, l’entitat constata que va tenir un cert efecte, ja que en la comissió mixta Estat-Generalitat es van sol·licitar les dades per calcular les balances fiscals. Però, alhora, aquest fet denota com de lluny s’està dels objectius

En termes de garantir la sobirania energètica, Catalunya continua amb la paràlisi dels darrers anys, tot i el nou decret del Govern. Catalunya és enormement dependent de les importacions d’energia (95%), el sistema energètic continua sent molt ineficient i només un 8% de l’energia final és d’origen renovable.

En l’àmbit de la justícia lingüística és on segurament es visualitza més un retrocés del Govern respecte a un tema que és d’ampli consens del país com és el model d’escola en català. En aquest cas no només no s’ha fet res per combatre la sentència del 25%, sinó que ara es proposa que sigui el Parlament qui legitimi aquestes sentencies modificant la Llei de política lingüística per incloure-hi el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.

Pel que fa al principi de la seguretat pública per un estat democràtic, el Govern ha entrat en una deriva repressora i censora, que l’ha portat fins i tot a enviar els Mossos per evitar el tall de la Meridiana.

L’únic àmbit on constatem una tendència positiva és el de l’acció internacional del Govern. Durant el trimestre ha incrementat la seva intensitat a l’exterior traslladant la situació de conflicte i repressió que es pateix a Catalunya i els anhels independentistes de l’electorat majoritari en el discurs més contundent de la Conselleria, i s’han obert noves delegacions en llocs estratègics que suposen un nou potencial. Caldrà esperar com es desenvolupen abans de poder avaluar-ne els resultats.

Finalment, en l’àmbit de la justícia social es continua avançant per adaptar les mesures sanitàries a la situació pandèmica del moment. També s’intenta donar sortida als efectes que ha produït la pandèmia, especialment sobre la població més vulnerable.

Aprovat el Full de ruta de l’Assemblea

L’Assemblea Nacional Catalana fa públicsels resultats d’aquesta X Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat de forma virtual del dia 17 al 23 de març. Les sòcies i els socis de l’entitat han votat a favor del Full de ruta

El 96% de les sòcies i els socis que han participat en l’Assemblea General han votat a favor del Full de ruta i només el 4% hi ha votat en contra. La participació total a l’AGO ha estat de 4.275 sòcies i socis.

En aquesta AGO hi ha hagut una molt bona participació pel que fa a les assemblees de base. Amb motiu del debat previ a l’Assemblea General, les assemblees de base van presentar 215 esmenes a la proposta de Full de ruta, 3 de les quals van ser rebutjades, 34 retirades, 111 transaccionades i 19 acceptades. Després que les assemblees de base proposants decidissin si acceptaven la valoració del grup de treball d’esmenes al Full de ruta i retiraven les esmenes rebutjades, o bé no les acceptaven i mantenien vives les seves esmenes, en van quedar 48 per portar a votació, de les quals 6 van ser aprovades i incorporades al Full de ruta.

La resta de documents aprovats durant la X Assemblea General Ordinària han estat els següents:

  • Informe de gestió del Secretariat Nacional: 97% a favor i 3% en contra.
  • Informe econòmic de l’exercici 2021:99% a favor i 1% en contra.
  • Proposta de pressupost de l’exercici 2022: 98% a favor i 2% en contra.
  • Convocatòria d’eleccions: 99,5% a favor.

El Full de ruta aprovat ha de marcar les passes bàsiques a seguir per l’entitat per tal de fer efectiva la independència durant aquesta legislatura. El document identifica elements clau com:

  • Liderar i consolidar el moviment popular independentista.
  • Incrementar la pressió sobre les institucions i sobre els partits.
  • Donar impuls a l’acció en el front internacional.
  • Defensa de la llengua i l’escola catalana.
  • Construcció i defensa de la sobirania fiscal i energética, per exemple.
  • Liderar per vertebrar el moviment popular i fer-lo més sòlid i cohesionat.
  • Lluita per la justicia social.
  • Solidaritat i front comú contra la repressió.

L’Assemblea es posa, com sempre ha fet, a disposició del moviment per tal d’acordar accions concretes que apropin el país a la seva independència.

En aquest sentit, el diumenge 3 d’abril, l’Assemblea farà públic el seu posicionament polític en un acte a l’auditori de Sant Cugat del Vallès, a les 12 del migdia. Hi intervindran diferents membres del Secretariat Nacional, així com la presidenta, Elisenda Paluzie, i el vicepresident, David Fernàndez, encarregats d’explicar el paper que haurà de tenir l’Assemblea en el futur immediat del procés independentista. Alhora, es presentarà la campanya de commemoració dels 10 anys de l’entitat.

Aquí es poden consultar tots els resultats

En record de Miquel Strubell

Ha mort Miquel Strubell i Trueta, un dels fundadors de l’Assemblea Nacional Catalana i destacat lluitador pel català i les llibertats dels Països Catalans.

Volem tenir un record de la seva trajectòria difonent el seu últim article.

Carta a Europa

Se m’acostuma a veure com una persona molt tranquil·la. I això, és clar, no és gràcia als valors europeus, encara que els accepti plenament. De fet, si mireu els meus antecedents familiars, veureu que tinc sang anglesa, sang alemanya, sang catalana i una mica de sang italiana. Això em converteix en un bon candidat per ser un autèntic europeu. I els meus pares poden reforçar aquesta impressió perquè el pare va lluitar a la Segona Guerra Mundial contra els nazis i la família catalana de la meva mare va haver de fugir a l’exili al final de la guerra civil. Més proves, doncs, del que hauria de ser un compromís extremadament ferm amb Europa.

Però hi ha un problema. I no el tinc jo, el problema; és Europa qui el té. Perquè fa quatre anys, el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu van defraudar de manera vergonyosa i terrible milions de catalans que aspiren a una cosa perfectament legítima; l’autodeterminació. L’autodeterminació no és un caprici, està al Pacte Internacional de Drets Humans de les Nacions Unides. Així, com us podeu imaginar, el fet que les tres organitzacions de la Unió Europea hagin defraudat els catalans és per a mi, i m’atreveixo a parlar en nom de milions de persones, una renúncia absolutament repugnant als valors europeus sota la pressió del que només pot ser definit com un autèntic estat assetjador, el regne d’Espanya. De fet, Espanya assetja els catalans des de fa gairebé quatre segles.

Quan s’aturarà, tot això? Quan es despertarà Europa i es convertirà en allò que molts havíem somiat? Si us plau, recordeu que tant els anglesos com els holandesos van defraudar Catalunya a la Guerra dels Segadors del segle XVII i van acabar dividint Catalunya en dos. No oblideu que el Tractat d’Utrecht va mutilar encara més el país dels catalans i els va portar a un període de repressió despietada on fins i tot els ganivets domèstics havien d’encadenar-se a la taula de la cuina. Això es va repetir el segle XX, quan altra vegada la no-intervenció d’Anglaterra i França va permetre que els països de l’Eix, i especialment els italians, bombardegessin Barcelona d’una manera espantosa.

El que escric no és més que la petita aportació que fa un sol ciutadà europeu que, com milions altres, vol veure alliberat el seu país perquè pugui continuar fent contribucions valuoses a la pau, com Pau Casals, a l’art, com Joan Miró, i al món de la ciència i la tecnologia, com Josep Trueta. I espero que això es faci realitat més aviat que tard.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Palamós, 28 de febrer de 2022.”

Per una república feminista catalana: la nostra força, la nostra independència

Aquest 8 de març sortim al carrer amb l’esperança de deixar enrere una pandèmia mundial que ens ha impactat amb pèrdues personals irreparables, a més d’una precarització generalitzada de les condicions de vida i el deteriorament dels drets i llibertats. Continuem patint la bretxa salarial i de pensions, l’atur i les dobles i triples jornades de treball. A casa nostra no s’ha aturat la repressió política per haver exercit el dret a l’autodeterminació i creixen els discursos d’odi amb altaveus a la política professional, mediàtica i institucional. L’esgotament dels recursos naturals i l’escalfament constant del planeta ens obliguen, tant sí com no, a un replantejament global per un futur vivible per qui ens sobrevisqui. Veiem amb preocupació l’enèsima mostra d’incapacitat mundial per evitar un conflicte armat. Les armes de foc no són cap resposta ni solució. Solidaritat amb el poble d’Ucraïna i la població russa arrestada per rebutjar la invasió. No oblidem tampoc les dones afganeses, kurdes, nicaragüenques, palestines…

En aquest context, Dones ANC compartim la crida d’aquest 8 de març d’aturar-nos i fer vaga feminista. Buidem les cases, les aules, els llocs de feina, les botigues i omplim els carrers per visibilitzar les lluites feministes, perquè per sortir-nos-en cal sumar totes les forces i que el col·lapse del sistema sigui l’oportunitat de llibertat per a totes, tots i totis

Aquest 8 de març denunciem:

  • La repressió política que patim per voler la llibertat del país. Centenars d’activistes amb judicis pendents que els condicionen la vida injustament. Prou identificacions i acusacions per manifestar-nos. La llei mordassa, el 155 i la politització dels tribunals vulneren drets fonamentals. Els conflictes polítics s’han d’afrontar des de la política i resoldre democràticament. No oblidem les 8milmotius encausades per accions de protesta contra les violències masclistes als FGC el 8 de març de 2018. Llibertat per a totes les represaliades.
  • La invisibilització i manca de reconeixement dels treballs de cures. Cuidar també és treballar. La corresponsabilitat familiar és insuficient per reequilibrar la jornada quotidiana de cures que recauen sobre les dones. La societat, l’estat i el capital n’han de tenir la responsabilitat perquè se’n beneficien. Democratitzar i dignificar els treballs de cures és imprescindible: Serveis públics d’atenció domiciliària (SAD) amb condicions laborals dignes, centres educatius públics inclusius, ingressos dignes per a les cuidadores no professionals que cuiden familiars, eliminació de llistes d’espera per accedir a prestacions i serveis de dependència.
  • La negació de drets laborals a les treballadores de la llar, excloses del règim general de la seguretat social, sense dret a l’atur, condicionant la qualitat de vida en la vellesa. La no derogació de la reforma laboral i la desempara de les autònomes.
  • La llei d’estrangeria, que exclou l’accés als drets de protecció social i drets laborals a dones en situació administrativa irregular, mentre no es compleixen els requisits per a la regularització. Són anys d’indefensió amb risc de patir explotació laboral i violències masclistes per sobreviure.
  • El desmantellament dels serveis públics, amb els centres de salut pública col·lapsats, llistes d’espera més enllà de la Covid-19, manca de personal per una atenció de qualitat. Insuficients places de residències públiques. Tractes intolerables que vulneren el dret a una vida digna a les persones residents, malgrat les resolucions del Parlament de Catalunya, pendents d’implementar des de juliol del 2020.
  • La vulneració dels drets sexuals i reproductius que patim a Terres de l’Ebre i a Ponent per abaratir costos, per la manca d’equitat territorial dels recursos sanitaris o per la presència de l’església catòlica als consells d’administració dels hospitals públics. Tenim dret a decidir com volem interrompre el nostre l’embaràs.
  • La vergonyant xacra de les violències masclistes. El maltractament i vexacions sexuals a dones que viuen en residències és inhumà i inadmissible. Violències a casa, centres educatius, llocs de feina, xarxes socials, al carrer i espais d’oci, als mitjans de comunicació, al transport públic, a les institucions, a l’esport: tolerància zero amb els agressors. La revictimització constant quan trobes forces per denunciar i t’has d’enfrontar a la deshumanització del sistema judicial, policial i de molts mitjans de comunicació.
  • El malbaratament dels diners públics amb rescats milionaris a la banca que incrementen l’endeutament a nivells estratosfèrics, alhora que es cedeixen a fons voltors els habitatges buits procedents de bancs, caixes i societats diverses. En contrast amb la manca de finançament per atendre les sol·licituds de protecció social o implementar una renda bàsica universal, l’incompliment de les obligacions pel finançament de la llei de dependència, les pensions minses, les inversions aprovades o l’infrafinançament que patim a Catalunya resultat de l’històric (i anual) dèficit fiscal.
  • Les noves exclusions per la digitalització de la vida amb un considerable biaix de gènere per manca de coneixements informàtics de bona part de dones grans, el menor poder adquisitiu i, en entorns rurals, també per la desigual connectivitat de les infraestructures tecnològiques.

Avui voldríem que el nostre govern tingués veu pròpia al Consell de Seguretat de l’ONU i treballés per la resolució dels conflictes geopolítics des de la pau. Catalunya, però, només pot estar en disposició d’acollir. Tenim impugnada al TC la llei catalana de lloguers 11/2020. La llengua catalana està en perill a les escoles i en retrocés arreu. L’Estat espanyol també ha recorregut un article dels pressupostos del govern per a la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixesm, i fins i tot el PP ha impugnat la llei per eradicar la violència masclista.

Les dones sortim malparades de les crisis humanitàries, econòmiques, socials, energètiques, polítiques, climàtiques, habitacionals, perquè totes beuen de la mateixa arrel patriarcal. Però som hereves de la genealogia feminista de bruixes, sufragistes, de l’exili violeta, de les Greenham Common, i tantes altres que ens han precedit en el camí d’un futur de llibertat.

Força a totes les dones que s’autoorganitzen i creen nous sindicats i cooperatives de treballadores de la llar i les cures, de mares i familiars de persones dependents, de llogateres; a les productores que tenen cura de la biodiversitat i l’entorn; a les que obren pas a la ciència, a l’enginyeria, a la tecnologia… i a les que des de casa i allà on siguin, empenyen perquè cada dia sigui 8 de març.

Aquest 8 de març celebrem que les feministes som aquí.

La nostra força, la nostra independència

Ni guerra que ens destrueixi ni pau que ens oprimeixi

República feminista catalana

NO A LA GUERRA

Carta de la presidenta Elisenda Paluzie: “Fins quan?”

La no investidura del president Puigdemont, a qui no es va permetre defensar-la a distància; la no investidura de Jordi Sànchez, a qui no es va deixar sortir de la presó per assistir-hi, malgrat les cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides; la suspensió, sense haver estat jutjats, de sis diputats al Parlament, aleshores presos polítics o exiliats; la retirada de l’escó al president i diputat Quim Torra; la seva posterior inhabilitació com a president; i ara, la retirada de l’escó al diputat Juvillà, per un llaç groc a la finestra del seu despatx a la Paeria, durant la campanya electoral d’unes eleccions on la seva formació ni tan sols es presentava. 

Aquestes són algunes de les ingerències de la Junta Electoral o del Tribunal Suprem que hem patit al nostre Parlament en els darrers quatre anys. I són de les més greus, perquè impliquen que, al nostre país, el que decidim els electors votant no es respecta. 

Hi va haver un dia en què el que vam decidir votant sí que es va fer realitat: va ser el 6 de setembre de 2017, quan es va aprovar la llei del referèndum, i l’1 d’octubre, quan el referèndum es va fer malgrat les resolucions judicials i malgrat la violència desfermada de les forces d’ocupació. Aquell dia vam guanyar. Aquell dia vam sentir que el nostre vot comptava.

D’aleshores ençà hem entrat en una falsa democràcia on el que votem no té valor. I només tornant a fer un acte de sobirania, amb unitat d’acció de les forces polítiques i de la ciutadania mobilitzada, recuperarem la democràcia real. Per a l’Assemblea, aquest acte de sobirania és una declaració d’independència parlamentària amb la voluntat, la determinació i la capacitat de fer-la efectiva. 

Abans d’arribar-hi, podria haver-hi catalitzadors, per exemple plantar-se en qualsevol d’aquests exemples d’ingerències en la sobirania del Parlament que s’han produït els darrers anys. Si creieu que la retirada de l’escó al diputat Juvillà en pot ser un, nosaltres hi serem, amb la mobilització popular per defensar-lo. Si per contra no es volen fer actes de desobediència parcial, cal explicar-ho amb honestedat i claredat a la ciutadania, i alhora marcar de nou l’objectiu col·lectiu, el de l’obediència al vot de la majoria popular, el de l’obediència a la sobirania popular representada en el nostre Parlament, el de l’obediència a la majoria del 52%.

Sense horitzó per la independència i sense parlar clar a la ciutadania, només ens aboqueu a la frustració, a la desmobilització, a la retirada col·lectiva. Amb determinació i honestedat, tindreu la gent al costat com la vau tenir l’1 d’octubre.

Elisenda Paluzie

Presidenta de l’Assemblea

L’Assemblea detecta escassos avenços en l’acció de govern cap a la independència

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat la fiscalització de l’acció de govern del 4t trimestre del 2021. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat d’acord amb el decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions elaborar per l’entitat.

L’informe d’aquest trimestre destaca que totes aquelles accions que suposen una confrontació directa amb l’Estat espanyol no s’estan duent a terme. Això fa que alguns dels principis, com ara el respecte per la voluntat dels electors, la sobirania i no cooperació institucional i la construcció de la institucionalitat pròpia), els considerem com a no previstos pel Govern.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha destacat que “per ara l’estratègia del Govern de la Generalitat no és la de confrontació amb l’Estat espanyol. Ara bé, el nostre decàleg recull accions totalment factibles i legals que es podrien fer sense cap problema i no s’han dut a terme, com per exemple elaborar uns pressupostos de la Generalitat sense dèficit fiscal”.

D’altra banda, ha explicat que: “Hi ha àmbits que considerem estratègics per preparar la ruptura com ara la sobirania energètica. De moment, els resultats en aquest cas, com en d’altres, no són positius”.

El coordinador de la Comissió d’estratègia i discurs, Arnau Padró, i la secretària nacional, Assumpta Vilajosana, han estat les persones encarregades de desgranar aquesta fiscalització trimestral.

En l’àmbit de la sobirania fiscal i financera han destacat que la gran novetat positiva és que el Govern, a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos, ha habilitat l’ICF per l’entrada de dipòsits d’institucions privades. La part negativa és el fet que els grups parlamentaris que sostenen el Govern declinessin blindar jurídicament la sobirania fiscal. D’altra banda, pel que fa a la sobirania econòmica, el Govern no aplica criteris de proximitat en la seva contractació.

En l’àmbit de la sobirania energètica, Padró i Vilajosana han constatat que s’està instal·lant quatre vegades més de potència energètica amb energies renovables a l’Aragó que a Catalunya. D’aquesta manera, si no es reverteix aquesta tendència, Catalunya acabarà tenint una dependència energètica total de l’Aragó.

En l’àmbit de la justícia lingüística han denunciat importants retrocessos pel que fa a la immersió lingüística a l’ensenyament obligatori. Les dades fetes públiques de l’ús del català a l’ESO mostren que només el 46% del professorat manté el català en les seves classes, i de moment el Govern no ha sabut donar resposta a les sentències que imposen el 25% de castellà en diversos centres educatius. Tot just s’acaba de presentar el Pacte Nacional per la Llengua, que l’Assemblea havia proposat en el seu decàleg. L’anunci és positiu però falta veure’n l’execució.

En l’àmbit de la seguretat els secretaris han assenyalat que les promeses fetes pel Govern de retirar-se de les causes contra activistes no s’han complert en la majoria dels casos. I pel que fa a l’àmbit internacional s’han identificat possibilitats de canvi pel que fa al Diplocat i a establir una xarxa internacional de suport amb altres nacions sense estat i estats de recent constitució que de moment es troben a les beceroles.

Per últim, en l’àmbit de la lluita contra els efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia es progressa adequadament, ja que el Govern ha aplicat polítiques i mesures pròpies independents de les de l’Estat i està desplegant unes polítiques d’ocupació relativament ambicioses.

Aquesta és la guia en anglès, francès i alemany de la Plataforma per la Llengua per donar a conèixer la situació del català

La Plataforma per la Llengua ha publicat aquest desembre una guia per donar a conèixer la llengua catalana al públic estranger que demana informació sobre la realitat lingüística dels territoris de parla catalana. La publicació, que s’ha editat en anglès, en francès i en alemany, ja es pot consultar a la web de l’entitat i s’enviarà a més de 240 punts d’arreu del món, entre institucions i entitats internacionals, universitats o delegacions catalanes a l’estranger.

Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències vers les Dones i les Nenes: Ens volem vives i lliures!

Diem prou! I ho diem alçades i sense por. Enguany hem patit 25 feminicidis i 2 infanticidis als Països Catalans 2021(1). És insuportable i del tot inadmissible. I és per això que aquest 25 de Novembre – DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA VERS LES DONES I LES NENES – tornarem a sortir al carrer tot exigint la fi de totes les violències masclistes.


Com pot ser que continuem denunciant dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, dones assetjades, traficades, explotades, violades per un o per múltiples homes, coneguts o desconeguts, de nit, matinada o a ple dia, a descampats, polígons industrials, al mig del carrer de la ciutat o a casa seva? Els casos d’abusos sexuals, violacions i ciberassetjaments a criatures és esfereïdor. Minuts de silenci, condols i paraules sentides no aturen les violències. La fi del confinament ha portat un increment de la brutalitat dels agressors. És imprescindible passar a l’acció: cap agressió sense resposta a l’alçada del mal que ocasiona.


Tenim lleis i mesures que sobre el paper reconeixen aquesta xacra que patim les dones pel fet de ser dones. Malauradament compta amb la connivència de les institucions i el poder judicial que no destinen recursos suficients als serveis d’atenció ni reglamenten els règims sancionadors que preveuen les lleis. Un poder judicial que fa de l’ordre patriarcal el seu manual de bones pràctiques per tal de no perdre l’hegemonia del poder sobre nosaltres i tot allò que som i volem ser i que sovint revictimitza les víctimes, culpabilitzant-les i fent passar tot un calvari de tràmits judicials. Això també és violència patriarcal. Com també ho és la violència que pateixen les represaliades polítiques. El sistema judicial i policial no ens serveixen ni per caminar tranquil·les ni per esperar justícia. Prou violència institucional. Prou justícia patriarcal.


Nosaltres Dones de l’ANC reivindiquem que tenim l’oportunitat de capgirar la situació fent realitat la República Catalana. Una República que volem tingui un compromís ferm i decidit per erradicar totes les violències masclistes. Una República dotada de recursos econòmics, personal especialitzat i format, i infraestructures per donar aixopluc a totes les víctimes de les violències patriarcals. Una República que defensi i posi en valor i en pràctica una educació inclusiva i coeducadora des del minut zero en totes les etapes educatives.


Ens cal un codi penal i uns tribunals propis que deixin enrere el paternalisme i el masclisme i no penalitzin les víctimes de violències masclistes traslladant sobre elles la responsabilitat vers les agressions que exerceixen els agressors. Ens cal una hisenda pròpia i un sistema fiscal propi i just que permeti disposar i gestionar tots els recursos que generem. Ens cal una Seguretat Social pròpia que doni cobertura a totes les ocupacions i garanteixi el dret a l’atur i a pensions dignes. Les treballadores de la llar i les autònomes no poden quedar excloses de la protecció social. Les dones en situació de violències masclistes no poden perdre cotitzacions ni atur ni casa seva si per sortir-se’n han de deixar la feina i deixar el seu entorn. Ens cal una llei d’estrangeria pròpia que no perpetuï les situacions administratives irregulars, l’explotació i l’exclusió. Viure sense “papers” et posa en situació de vulnerabilitat extrema i afavoreix també les violències masclistes.


Exigim un compromís polític i social per construir entre totes i tots una República Catalana lliure de violències masclistes i garantir justícia, reparació i recuperació a les sobrevivents. Treballem per construir un país on cap agressió quedi sense resposta i on no hi tingui cabuda un sistema judicial que justifica les violacions perquè també és responsabilitat de tota la societat rebutjar tota agressió i no normalitzar les violències masclistes ni lgbtifòbiques que estan presents en el nostre dia a dia. El camí és llarg, però persistim i juntes ho aconseguirem.


A l’escola, a casa, als carrers, al transport públic, a les xarxes, als espais d’oci, a la feina… a tot arreu volem caminar tranquil·les i ser lliures, no valentes!


Per això la sectorial Dones de l’Assemblea donem suport al Manifest feminista unitari “Fúria Feminista contra les violències masclistes. De la por a la ràbia, el 25N ocupem juntes els carrers” i diem ben alt que Ens volem vives i lliures!


Sectorial de Dones ANC, Assemblea Nacional Catalana

dones@assemblea.cat

(1)Recompte feminista del feminicidis als Països Catalans: La Directa Convoquem a les dones de l’Assemblea a omplir els carrers participant de les mobilitzacions feministes. Als companys que volen fer-nos costat el dia de la manifestació, que ho facin des dels blocs mixtos de les manis.
Mobilitzacions Dijous 25N

  • Barcelona. Manifestació. A les 18.30h. Pg Gràcia amb Diagonal. Fúria Feminista contra les violències masclistes. Recorregut fins Pl. Catalunya amb acte final (20.15 h). Important. Dones ANC ens trobem al Pg Gràcia amb Provença a les 18.15 h, per fer la mani des del Bloc NO MIXT. Si a la mani us acompanyen companys, aneu al bloc mixt de la manifestació, per damunt de les Percudones (col·lectiu de la batucada de la manifestació).
  • Cornellà. Marxa de torxes contra les violències masclistes. Porta cassoles, xiulets o qualsevol cosa per fer molt soroll. Recorregut: 19.30 h Pl. Ajuntament. 20.00 h Pl. Marsans 20.15 h Biblioteca Central (Garcia Nieto) 20.30 h Pl. De les Dones.
  • Camp de Tarragona. Reus. Quan la violència és la norma, l’autodefensa és un dret. Manifestació unitària del Camp de Tarragona. Contra la violència masclista institucional. 19.30 h Mercat del Carrilet Reus.
  • Lleida. Contra la violència masclista, ofensiva feminista. 19.30 h Pl. Ricard Viñes. Manifestació mixta. Capçalera no mixta.
  • Terres de l’Ebre. Tortosa. Foc al Patriarcat. Feministes de l’Ebre en lluita. Marxa de torxes No Mixta A les 19 h. Sortida des de l’esglèsia del Roser – Ferreries. 20 h Acte a la Plaça de l’Ajuntament, acte Mixt.
  • Totes les convocatòries a la web Novembre Feminista https://novembrefeminista.caladona.org/

Els silencis de la Comissió Europea sobre els abusos de l’Estat contra Catalunya són “injustificables”, segons un nou estudi europeu

Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l’estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l’estat de dret.

L’estudi denuncia que els informes sobre l’estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l’estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017″, declarant el cas com “un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l’estat de dret a la Unió.

En aquest sentit, l’informe denuncia també un ampli “ventall d’incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l’executiu”, incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d’odi i d’agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals.

D’altra banda, es destaca l’informe del Consell d’Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d’euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l’exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d’altres. En aquest sentit, l’informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.

L’informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l’octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l’empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l’Informe de l’Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.

L’informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions “sistèmiques” de l’estat de dret i va argumentar que no comentaven “casos individuals”. A més, va reiterar que l’evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren “una qüestió interna d’Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”.

En aquest sentit, a les seves conclusions, l’informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l’estat de dret, afirmant que moltes d’aquestes qüestions són “un assumpte intern” de l’Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l’estat de dret a la Unió Europea”, i que “l’anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l’estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d’opressió”.

L’estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l’estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l’estat de dret com a eina d’opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, “reduint l’estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d’expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”