Posicionament de l’Assemblea amb relació a la nova configuració del Govern

El Govern del president Pere Aragonès ha anunciat el nomenament de les noves conselleries, liderades per Natàlia Mas, Meritxell Serret, Juli Fernández, Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart; un govern ple de noms del passat que queda lluny de respectar el mandat de l’1 d’Octubre i el consens del 52% independentista elegit democràticament el 14 de febrer de 2021.

Aquest Govern, que aposta per un suposat “consens del 80% de la ciutadania”, té una minsa legitimitat, un mínim reconeixement al Parlament i només la capacitat de fer autonomisme de mirada curta. Amb aquests nomenaments, l’executiu gira l’esquena a l’únic projecte viable per a una Catalunya de progrés: la independència unilateral.

La població de Catalunya va votar un projecte per dur a terme la independència aquest mandat i amb aquesta tria queda clar del tot que no mantindrà la seva promesa. Ja n’hi ha prou de mentir a la ciutadania. El projecte transversal i realista per a Catalunya és el de fer la independència. Avui, 10 d’octubre, el crit torna a ser el mateix: eleccions per a la independència.

En aquest sentit, aquest dissabte, l’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un posicionament sobre el trencament del Govern independentista. Després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, l’Assemblea va mantenir reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, es va reunir amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’ex-vicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat, un cop més, la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

  1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
  2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
  3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional, per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.

Posicionament de l’Assemblea amb relació a la ruptura del Govern i l’estratègia dels partits

L’Assemblea Nacional Catalana ha mantingut, després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, s’ha reunit amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’exvicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

  1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
  2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
  3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut  l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.

L’Assemblea tanca la ronda de reunions amb partits per presentar la DI

Avui l’Assemblea ha tancat la ronda de reunions amb partits per presentar la proposta d’activar la declaració d’independència el segon semestre del 2023. Al matí, Carles Riera  i Marina Sirvent del grup parlamentari de la CUP s’han reunit a la seu de l’Assemblea amb el seu vicepresident, Jordi Pesarrodona, la tresorera Ada Ferrer i el secretari nacional Josep-Lluís Rodríguez.

A les 16h de la tarda, la delegació de l’Assemblea s’ha desplaçat al Parlament de Catalunya per reunir-se amb Marta Vilalta i Meritxell Serret del grup parlamentari d’Esquerra Republicana. Vilalta i Serret s’han mantingut en la línia de la negativa del President de la Generalitat de considerar la proposta, però s’han mostrat disposats a establir ponts de nou amb la societat civil independentista.

En acabat, el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona ha expressat que la reflexió després de les reunions amb partits “és que el poble és el que te la responsabilitat de fer pressió i dur a terme la independència” i que “veiem decidida a la gent, la força de la gent. Ahir era 20 de setembre i fa 5 anys hi havia gent decidida a tot, ara cal tornar a una mobilització continuada”. Finalment, Pesarrodona ha tornat a insistir que si els partits no mostraven cap proposta per dur a terme la independència, l’entitat es trobarà en la necessitat d’impulsar la llista cívica que l’entitat contempla en el seu full de ruta.

Aquest matí, l’entitat ha anunciat els actes que està organitzant l’1 d’Octubre  per tal d’incrementar la pressió als partits i desbloquejar el camí cap a la independència. Al matí, les assemblees territorials organitzaran actes commemoratius als seus municipis, a la tarda l’Assemblea farà una acció de protesta a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i posteriorment es crida a la ciutadania a assistir a l’acte unitari a les 17 h a l’Arc de Triomf.

L’Assemblea presenta la proposta de la DI a Junts per Catalunya

Aquesta tarda s’ha celebrat una nova reunió de l’Assemblea per presentar la proposta de l’activació de la declaració d’independència el segon semestre del 2023. La trobada ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, on l’Assemblea s’ha reunit amb Laura Borràs, Jordi Turull i Albert Batet en representació del grup parlamentari de Junts per Catalunya, per valorar la proposta de l’entitat.

Un cop acabada la reunió, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat que Junts “vinculen la seva acció al pla de legislatura que van signar amb Esquerra Republicana i ho volen vehicular a través d’una taula d’entitats. No aposten decididament per aquesta proposta però no es neguen a considerar-la” tot i que ha afegit que “no han assegurat si la proposta es presentarà al debat de política general del 27 de setembre”.

Feliu ha assegurat que es continuaria la ronda de contactes amb partits i entitats en les properes setmanes i que, a l’espera de com es desenvolupin aquestes trobades, la percepció de l’entitat és que els partits continuen instal·lats en l’immobilisme i que si aquest s’allarga molt en el temps, dona més arguments per continuar desenvolupant la llista cívica.

El passat dimarts, l’entitat es va reunir amb el President en una trobada, on també hi van participar Òmnium Cultural i l’AMI, per presentar la seva proposta de la DI durant el segon semestre de 2023, on va quedar pal·lès que no consideraria la proposta. L’entitat ja posa la mirada a l’1 d’Octubre amb diversos actes i reivindicacions per tal d’incrementar la pressió als partits i desbloquejar el camí cap a la independència.

La DI ha d’arribar el 2n semestre de 2023

Aquesta tarda, l’Assemblea ha comunicat la data límit per la Declaració d’Independència (DI) en declaracions davant dels mitjans. Aquesta comunicació s’ha fet moments abans de la reunió convocada pel president Pere Aragonès amb les altres entitats independentistes al Palau de la Generalitat per abordar l’estratègia cap a l’alliberament nacional.

L’entitat ha proposat al Govern, partits i institucions fer la DI de Catalunya durant el segon semestre de 2023. Aprofitant el període de la presidència del Consell de la Unió Europea de l’Estat espanyol, i la gran visibilitat i presència internacional que comporta, dificultarà la repressió i la vulneració de drets fonamentals com les viscudes durant l’1 d’Octubre. És una finestra d’oportunitat que no es pot desaprofitar.

Per aquest motiu, l’Assemblea ha instat el Govern i el Parlament a mostrar el seu compromís amb la independència aprovant una resolució el pròxim 27 de setembre en el debat de política general. El compromís de les institucions quant a activar la DI el segon semestre de 2023 pot donar el tret de sortida a una gran mobilització ciutadana l’1 d’octubre de 2022, junt amb les institucions, per tal d’assegurar que la DI tingui lloc i sigui efectiva.

Aquesta reunió arriba després de l’èxit de la Diada, que va convocar centenars de milers d’independentistes amb el clam de fer realitat el mandat de l’1 d’Octubre.La mobilització als carrers és la clau per fer la independència i la força de la gent ha demostrat un cop més que l’independentisme no es rendeix.

El compromís de l’Assemblea amb la independència és absolut i avui ens refermem en el nostre missatge emès aquest 11-S: o independència o eleccions.

La no participació del president Aragonès a la manifestació de la diada no ens atura

Ara és l’hora del poble

Des de l’Assemblea Nacional Catalana no entenem com el president del Govern de Catalunya es fa foto amb el Govern de Madrid i no se la vol fer amb centenars de milers de catalanes i catalans que exigeixen la independència, el mateix que el seu partit porta al programa electoral.

Volem recordar que la manifestació és una mobilització en positiu per la independència, i que no es convoca contra ningú, però no avalem l’ autonomisme. Ha de ser una exigència i una normalitat democràtica que els ciutadans i els seus representants es trobin al carrer. I lamenten que en aquesta ocasió no es pugui fer amb el president de la Generalitat. La manifestació es planteja reivindicativa però pacífica i democràtica, i sempre ha estat així.

També recordem que la mobilització de la Diada no és contra els partits, sinó contra l’estratègia dels partits, que no s’adiu amb la independència. Si el moviment independentista ha avançat aquests anys ha estat gràcies a la no rendició, la lluita continuada i a avançar per la independència més enllà dels partits.

Constatem, ara més que mai, que serem la ciutadania qui farem la independència. Passant per davant de polítics i partits. Convidant-los a sumar però des d’un lideratge que recau en el conjunt del poble i que sabrà trobar els camins i les alternatives necessàries per fer efectiva la independència

Comunicat de l’Assemblea davant la causa contra la MHP Laura Borràs

Al llarg d’aquest juliol hem vist l’esclat de l’enèsima controvèrsia entre els grups parlamentaris independentistes:l’aplicació del Reglament del Parlament de Catalunya a la seva presidenta arran de l’obertura de judici oral per un presumpte delicte de fraccionament de contractes quan era directora de l’Institut de les Lletres Catalanes.

Aquest és un procediment que no era desconegut per part dels grups parlamentaris independentistes quan van pactar la investidura de les presidències del Parlament i de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, hem arribat a l’obertura del judici oral amb retrets i un to agre que denotairresponsabilitat i poc sentit d’estat per part de tots els actors implicats.

També hi arribem constatant que la MHP Laura Borràs no gaudirà de les garanties judicials que li pertoquen: hem vist com (interessadament i il·legalment) l’Estat espanyol filtrava peces del sumari judicial a la premsa, utilitzant de nou les seves clavegueres. Per tant, tot ens porta a pensar que Laura Borràs no gaudirà d’un judici just i amb les garanties judicials que pertoquen perquè és la líder d’un dels principals actors del moviment independentista i la presidenta del Parlament de Catalunya.

Davant d’això i dels fets ocorreguts al Parlament de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana afirma que:

  • L’Assemblea i el moviment independentista estan compromesos amb la lluita contra la corrupció i les males praxis administratives, com s’ha refermat amb la participació de l’entitat en la cimera del Pacte Nacional contra la Corrupció.
  • L’Assemblea està compromesa amb els drets fonamentals, les garanties judicials i la defensa d’un sistema judicial i polític garantista que es blindi davant les clavegueres.
  • La MHP Laura Borràs no està gaudint d’un procés judicial just, i les clavegueres de l’Estat espanyol han filtrat intencionadament fragments del sumari judicial al seu braç mediàtic per crear un ambient propens a la vulneració del dret a la presumpció d’innocència. Instem, doncs, tots els actors polítics a reconèixer aquest fet.
  • Per garantir que la ciutadania d’aquest país tingui processos judicials amb plenes garanties judicials, cal acabar amb les clavegueres de l’Estat espanyol. Per tant, urgeix accelerar el procés d’emancipació nacional i assolir la independència per tenir un sistema judicial independent i sense clavegueres. Només la independència ens durà un marc de llibertat política i d’igualtat davant la llei.
  • La base social independentista no es mereix l’espectacle que ens obliguen a veure dia rere dia els grups parlamentaris independentistes. Tot plegat porta el moviment a la desafecció política i a fer que no ens creguem determinats discursos que pretenen “preservar les institucions” quan no veiem ni un mínim acte de sobirania des d’elles.
  • Són molts els esforços que es fan de forma altruista i voluntària per la independència de Catalunya des del moviment popular, i la base independentista està farta de veure com des de les institucions no s’està a l’alçada. Instem tots els actors polítics (institucionals, populars i internacionals) a trobar-nos de nou per traçar una estratègia que generi una ruptura per arribar a la independència.
PENTAX Image

L’Assemblea fa pública la fiscalització del 1r trimestre del 2022 del Govern de la Generalitat

L’Assemblea Nacional Catalana fa pública la fiscalització de l’acció de govern del 1r trimestre del 2022. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions, elaborat per l’entitat.

Els primers trimestres del mandat, analitzats en informes anteriors, es va observar un Govern que havia decidit renunciar a la confrontació en pro d’una taula de diàleg amb l’Estat espanyol i, alhora, havia deixat l’objectiu de la independència en un segon pla.

Pel que fa aquest primer trimestre de l’any, la regressió ha anat un pas més enllà, tal com s’ha evidenciat, per exemple, amb la taula de diàleg, el projecte de Jocs Olímpics organtizats pel Comitè Olímpic Espanyol i la proposta de modificació de la Llei de política lingüística per introduir-hi el castellà com a llengua de l’ensenyament. A Catalunya es visualitza un pacte d’estabilitat per dalt amb l’Estat espanyol.

Entrant en punts concrets d’aquest informe, cal destacar que en l’àmbit de la sobirania fiscal, financera i econòmica no hi ha hagut novetats destacables aquest trimestre. S’està molt lluny d’allò que l’Assemblea considera que hauria de fer un govern per avançar cap a la independència. Arran de l’anterior informe publicat i de la seva presentació al conseller d’Economia, l’entitat constata que va tenir un cert efecte, ja que en la comissió mixta Estat-Generalitat es van sol·licitar les dades per calcular les balances fiscals. Però, alhora, aquest fet denota com de lluny s’està dels objectius

En termes de garantir la sobirania energètica, Catalunya continua amb la paràlisi dels darrers anys, tot i el nou decret del Govern. Catalunya és enormement dependent de les importacions d’energia (95%), el sistema energètic continua sent molt ineficient i només un 8% de l’energia final és d’origen renovable.

En l’àmbit de la justícia lingüística és on segurament es visualitza més un retrocés del Govern respecte a un tema que és d’ampli consens del país com és el model d’escola en català. En aquest cas no només no s’ha fet res per combatre la sentència del 25%, sinó que ara es proposa que sigui el Parlament qui legitimi aquestes sentencies modificant la Llei de política lingüística per incloure-hi el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.

Pel que fa al principi de la seguretat pública per un estat democràtic, el Govern ha entrat en una deriva repressora i censora, que l’ha portat fins i tot a enviar els Mossos per evitar el tall de la Meridiana.

L’únic àmbit on constatem una tendència positiva és el de l’acció internacional del Govern. Durant el trimestre ha incrementat la seva intensitat a l’exterior traslladant la situació de conflicte i repressió que es pateix a Catalunya i els anhels independentistes de l’electorat majoritari en el discurs més contundent de la Conselleria, i s’han obert noves delegacions en llocs estratègics que suposen un nou potencial. Caldrà esperar com es desenvolupen abans de poder avaluar-ne els resultats.

Finalment, en l’àmbit de la justícia social es continua avançant per adaptar les mesures sanitàries a la situació pandèmica del moment. També s’intenta donar sortida als efectes que ha produït la pandèmia, especialment sobre la població més vulnerable.

L’Assemblea no participarà en l’estratègia plantejada pel president Pere Aragonès

Comunicat

Històricament el catalanisme, i per extensió l’independentisme, ha treballat per tenir un projecte global de país. I considerem positiu que la conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ajudés a reafirmar-ho.

Ara bé, pel que fa als elements més concrets de l’estratègia independentista proposada, entenem que parlar de la consulta del 9-N, dels resultats de les eleccions i, especialment, del referèndum de l’1-O només com a formes polítiques que expressaven la voluntat de decidir el futur del país, és llençar el mandat del Primer d’Octubre.

En aquest sentit, volem recordar al president de la Generalitat que el que significa el 9-N i, sobretot, l’1-O no ho decideix ell, sinó el Parlament de Catalunya, i que aquest va aprovar una llei que deia clarament que era un referèndum vinculant, no un procés participatiu. El sistema democràtic és un consens del país i la millor manera de defensar-lo és que allò que es decideixi al Parlament es respecti i no es manipuli.

El poble català ja va votar i va guanyar incontestablement contra la força repressiva de tot un estat. Alhora, el 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Aquest últim capítol no va ser ni anomenat per part del president.

D’altra banda, considerem que només amb la mobilització i la unitat d’acció no es forçarà l’Estat a pactar un referèndum: és ingenu i ens retorna al 2012.

El president va parlar dels indults com el reconeixement de la injustícia de la sentència per part del govern espanyol. En canvi, a l’Assemblea considerem que aquesta lectura és errònia. Canviar la posició de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat en el judici del Suprem sí que hauria estat una victòria, o després de la sentència suprimir la sedició com a delicte al Codi Penal. Els indults són una mesura de gràcia que no reconeix la injustícia de la sentència i que políticament han ajudat l’Estat a donar aparença de normalització del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Per aquest motiu, considerem que demanar al govern espanyol una solució a la situació de les persones exiliades similar als indults és renunciar a un dels elements de confrontació fins ara més exitosos. 

Finalment, no participarem en una unitat d’acció i de mobilització al voltant de l’estratègia plantejada per part del president de la Generalitat, que, a més, no ha estat consensuada en cap espai. Des de l’Assemblea estem en total desacord a demanar concessions a l’Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals.

Estat de la Nació: Entrevista a David Fernàndez i Josep Costa

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • L’Assemblea es mobilitza demà a les 12 h davant del Parlament. David Fernàndez, vicepresident de l’entitat, n’explica les raons. 
  • Com s’encaixa la decisió d’Interior d’acabar amb Meridiana Resisteix? Com s’hi ha de reaccionar? En parlem amb David Farzón, membre del col·lectiu. 
  • En marxa una ILP per reformar la llei d’estrangeria per facilitar la regularització de la immigració. En parlem amb Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona. 
  • Les institucions, estancades davant les ingerències de l’Estat. Com s’ha d’avançar cap a la independència? Entrevista a l’exvicepresident de la mesa del Parlament, Josep Costa.   
  • Què passa amb les dades dels usuaris de serveis bancaris? Iu Alemany, cap de l’oficina de suport de la fintech catalana 11Onze. 

🔴 A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:  

L’Assemblea critica la manca de voluntat política per fer front a la repressió de l’Estat espanyol

Des de la tardor del 2017 s’ha fet evident, encara més, que Catalunya és un país ocupat. La proposta d’inhabilitació del diputat Pau Juvillà per part de la Junta Electoral Central, només n’ha estat un exemple més. 

Per fer front a aquest escenari de repressió caldrien uns representats disposats a escalar el conflicte amb l’Estat espanyol fins a fer-lo insostenible. Ara bé, s’ha demostrat que no estan disposats a això. Des de l’Assemblea, el mínim que els demanem és honestedat, que diguin clar allò que estan disposats a fer i el que no.

Volem denunciar que des de fa temps posen els seus interessos personals o de partit per sobre del país. El moviment popular, assumint la situació crítica del país i la ineficàcia dels nostres càrrecs electes, hem de fer un pas endavant per construir eines alternatives per combatre l’Estat espanyol.

En aquesta situació en la qual ens trobem, ens cal aturar la retirada, hem de consolidar la nostra posició en algun àmbit en el qual ens puguem fer forts. El primer pas ha de ser la no col·laboració amb l’Estat espanyol. L’Assemblea treballarà per teixir una xarxa civil disposada a exercir la no cooperació amb l’Estat. Un cop consolidat aquest pas podrem plantejar nous reptes.

Per tots aquests motius, l’entitat crida a mobilitzar-se aquest dissabte davant del Parlament de Catalunya per exigir un canvi d’estratègia de la majoria del 52%.  La ciutadania va omplir les urnes i l’independentisme va aconseguir una victòria històrica.  Ja n’hi ha prou de retrets i pèrdues de temps. Cal fixar la independència com a objectiu i treballar en aquest sentit.

L’Assemblea detecta escassos avenços en l’acció de govern cap a la independència

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat la fiscalització de l’acció de govern del 4t trimestre del 2021. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat d’acord amb el decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions elaborar per l’entitat.

L’informe d’aquest trimestre destaca que totes aquelles accions que suposen una confrontació directa amb l’Estat espanyol no s’estan duent a terme. Això fa que alguns dels principis, com ara el respecte per la voluntat dels electors, la sobirania i no cooperació institucional i la construcció de la institucionalitat pròpia), els considerem com a no previstos pel Govern.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha destacat que “per ara l’estratègia del Govern de la Generalitat no és la de confrontació amb l’Estat espanyol. Ara bé, el nostre decàleg recull accions totalment factibles i legals que es podrien fer sense cap problema i no s’han dut a terme, com per exemple elaborar uns pressupostos de la Generalitat sense dèficit fiscal”.

D’altra banda, ha explicat que: “Hi ha àmbits que considerem estratègics per preparar la ruptura com ara la sobirania energètica. De moment, els resultats en aquest cas, com en d’altres, no són positius”.

El coordinador de la Comissió d’estratègia i discurs, Arnau Padró, i la secretària nacional, Assumpta Vilajosana, han estat les persones encarregades de desgranar aquesta fiscalització trimestral.

En l’àmbit de la sobirania fiscal i financera han destacat que la gran novetat positiva és que el Govern, a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos, ha habilitat l’ICF per l’entrada de dipòsits d’institucions privades. La part negativa és el fet que els grups parlamentaris que sostenen el Govern declinessin blindar jurídicament la sobirania fiscal. D’altra banda, pel que fa a la sobirania econòmica, el Govern no aplica criteris de proximitat en la seva contractació.

En l’àmbit de la sobirania energètica, Padró i Vilajosana han constatat que s’està instal·lant quatre vegades més de potència energètica amb energies renovables a l’Aragó que a Catalunya. D’aquesta manera, si no es reverteix aquesta tendència, Catalunya acabarà tenint una dependència energètica total de l’Aragó.

En l’àmbit de la justícia lingüística han denunciat importants retrocessos pel que fa a la immersió lingüística a l’ensenyament obligatori. Les dades fetes públiques de l’ús del català a l’ESO mostren que només el 46% del professorat manté el català en les seves classes, i de moment el Govern no ha sabut donar resposta a les sentències que imposen el 25% de castellà en diversos centres educatius. Tot just s’acaba de presentar el Pacte Nacional per la Llengua, que l’Assemblea havia proposat en el seu decàleg. L’anunci és positiu però falta veure’n l’execució.

En l’àmbit de la seguretat els secretaris han assenyalat que les promeses fetes pel Govern de retirar-se de les causes contra activistes no s’han complert en la majoria dels casos. I pel que fa a l’àmbit internacional s’han identificat possibilitats de canvi pel que fa al Diplocat i a establir una xarxa internacional de suport amb altres nacions sense estat i estats de recent constitució que de moment es troben a les beceroles.

Per últim, en l’àmbit de la lluita contra els efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia es progressa adequadament, ja que el Govern ha aplicat polítiques i mesures pròpies independents de les de l’Estat i està desplegant unes polítiques d’ocupació relativament ambicioses.

L’Assemblea emplaça el Govern a preparar-se per la ruptura

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la valoració dels primers 100 dies de govern. Aquest informe, que es farà trimestralment, s’ha realitzat comparant el Pla de Govern i les accions realitzades amb el decàleg de l’Assemblea.

Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén democratitzar l’accés a la informació i augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a la tasca que realitzen els electes. En definitiva, es vol ajudar a la ciutadania a prendre decisions informades, abans i després de les eleccions.

Per tal d’elaborar aquest informe s’ha tingut en compte en quin punt es troben les propostes que recull el decàleg de l’Assemblea: no previst, parcialment previst, previst, execució parcial i executat.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “els principis que no s’inclouen de forma majoritària al Pla de Govern són els encarats a la ruptura amb l’Estat espanyol: respecte per la voluntat dels electors, sobirania i no cooperació institucional i construcció de la Institució pròpia”.

“En alguns àmbits sectorials que són necessaris per preparar el país per la ruptura, sí que es poden veure certes tendències que s’inclinarien en aquest sentit“. Aquestes avaluacions “tenen un caràcter propositiu”, ha afegit la presidenta de l’Assemblea.

Paluzie ha conclòs que “aquests dos anys no seran perduts si realment es prepara el país per poder afrontar una futura ruptura amb l’Estat. La nostra proposta d’accions concretes és en positiu. Podem preparar-nos des de les institucions per a la independència“.

Per la seva banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Arnau Padró, i el secretari nacional Jordi Domingo, han estat els encarregats de desgranar els diferents punts del decàleg tot analitzant el Pla de Govern i l’acció realitzada fins aquest moment.

En aquest enllaç es poden consultar totes les valoracions dels diferents punts del decàleg.