L’Assemblea fa un balanç dels dos primers anys del Govern de la Generalitat del president Aragonès, d’un govern que havia de “culminar” el procés d’independència, i ho fa just al final del termini que es va posar el mateix president per sotmetre’s a una qüestió de confiança. L’Assemblea deplora que aquestes promeses no s’hagin dut a terme per inacció del Parlament de Catalunya i per incompliment del propi president Aragonès.

Així, l’entitat constata que el pacte de govern de la majoria del 52% independentista, amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i assolir la República catalana, ha fracassat estrepitosament. Les propostes de l’anomenada Taula de diàleg han acabat en una modificació del Codi penal, que ha comportat l’indult per a uns pocs representants polítics, però que pot suposar, amb el nou delicte de desordres públics agreujats, la repressió dels activistes independentistes participant en mobilitzacions.

Els signants de l’acord de Govern tenien el deure d’aprofitar la gran oportunitat que l’electorat els va donar per exercir el mandat inequívoc per fer la independència, com així es reconeix pels mateixos signants.

L’Assemblea considera que el Govern de la Generalitat ha optat per donar suport al govern espanyol sense cap mena de pressió, ni confrontació, ni exigències per fer la independència. S’ha malbaratat la força i voluntat de l’electorat independentista, incomplint greument el principal compromís de la legislatura.

L’acord de claredat és la darrera suposada iniciativa per fer la independència i l’entitat ja s’hi ha manifestat, constatant que aquesta darrera proposta és fruit d’un govern mancat de lideratge independentista, amb una submissió autonomista absoluta a les indicacions i exigències del govern de l’estat repressor.

L’Assemblea no acata, no es rendeix, lluita i lluitarà sempre per una Catalunya independent.

Llegeix el manifest

El Govern del president Pere Aragonès ha anunciat el nomenament de les noves conselleries, liderades per Natàlia Mas, Meritxell Serret, Juli Fernández, Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart; un govern ple de noms del passat que queda lluny de respectar el mandat de l’1 d’Octubre i el consens del 52% independentista elegit democràticament el 14 de febrer de 2021.

Aquest Govern, que aposta per un suposat “consens del 80% de la ciutadania”, té una minsa legitimitat, un mínim reconeixement al Parlament i només la capacitat de fer autonomisme de mirada curta. Amb aquests nomenaments, l’executiu gira l’esquena a l’únic projecte viable per a una Catalunya de progrés: la independència unilateral.

La població de Catalunya va votar un projecte per dur a terme la independència aquest mandat i amb aquesta tria queda clar del tot que no mantindrà la seva promesa. Ja n’hi ha prou de mentir a la ciutadania. El projecte transversal i realista per a Catalunya és el de fer la independència. Avui, 10 d’octubre, el crit torna a ser el mateix: eleccions per a la independència.

En aquest sentit, aquest dissabte, l’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un posicionament sobre el trencament del Govern independentista. Després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, l’Assemblea va mantenir reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, es va reunir amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’ex-vicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat, un cop més, la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional, per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.

L’Assemblea Nacional Catalana ha mantingut, després de l’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre, reunions amb partits i institucions per presentar una proposta que permeti preparar i activar la declaració d’independència. En concret, s’ha reunit amb els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, amb l’exvicepresident Jordi Puigneró i amb representants d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

El trencament recent del Govern ha evidenciat la seva manca de projecte independentista.

A partir de les reunions mantingudes i dels esdeveniments succeïts, constatem que:

1. En aquests moments ni el Govern de la Generalitat ni els partits representats al Parlament tenen un pla definit per fer la independència.
2. La mobilització de l’Onze de Setembre i la força de la gent ha fet que els partits sentissin la pressió per sortir de l’immobilisme. Això ha comportat una crisi de govern, però continuem constatant que cap partit al Parlament té una estratègia consistent per fer efectiva la independència.
3. En aquest sentit, l’Assemblea vol conformar i dotar de contingut  l’estratègia per fer efectiva la declaració d’independència. Per això organitza per al primer trimestre de 2023 una Conferència Nacional per definir i consensuar les actuacions necessàries per declarar la independència, fer-la efectiva, sostenir-la en el temps i aconseguir-ne el reconeixement internacional.

Aquesta tarda, l’Assemblea ha comunicat la data límit per la Declaració d’Independència (DI) en declaracions davant dels mitjans. Aquesta comunicació s’ha fet moments abans de la reunió convocada pel president Pere Aragonès amb les altres entitats independentistes al Palau de la Generalitat per abordar l’estratègia cap a l’alliberament nacional.

L’entitat ha proposat al Govern, partits i institucions fer la DI de Catalunya durant el segon semestre de 2023. Aprofitant el període de la presidència del Consell de la Unió Europea de l’Estat espanyol, i la gran visibilitat i presència internacional que comporta, dificultarà la repressió i la vulneració de drets fonamentals com les viscudes durant l’1 d’Octubre. És una finestra d’oportunitat que no es pot desaprofitar.

Per aquest motiu, l’Assemblea ha instat el Govern i el Parlament a mostrar el seu compromís amb la independència aprovant una resolució el pròxim 27 de setembre en el debat de política general. El compromís de les institucions quant a activar la DI el segon semestre de 2023 pot donar el tret de sortida a una gran mobilització ciutadana l’1 d’octubre de 2022, junt amb les institucions, per tal d’assegurar que la DI tingui lloc i sigui efectiva.

Aquesta reunió arriba després de l’èxit de la Diada, que va convocar centenars de milers d’independentistes amb el clam de fer realitat el mandat de l’1 d’Octubre.La mobilització als carrers és la clau per fer la independència i la força de la gent ha demostrat un cop més que l’independentisme no es rendeix.

El compromís de l’Assemblea amb la independència és absolut i avui ens refermem en el nostre missatge emès aquest 11-S: o independència o eleccions.

Ara és l’hora del poble

Des de l’Assemblea Nacional Catalana no entenem com el president del Govern de Catalunya es fa foto amb el Govern de Madrid i no se la vol fer amb centenars de milers de catalanes i catalans que exigeixen la independència, el mateix que el seu partit porta al programa electoral.

Volem recordar que la manifestació és una mobilització en positiu per la independència, i que no es convoca contra ningú, però no avalem l’ autonomisme. Ha de ser una exigència i una normalitat democràtica que els ciutadans i els seus representants es trobin al carrer. I lamenten que en aquesta ocasió no es pugui fer amb el president de la Generalitat. La manifestació es planteja reivindicativa però pacífica i democràtica, i sempre ha estat així.

També recordem que la mobilització de la Diada no és contra els partits, sinó contra l’estratègia dels partits, que no s’adiu amb la independència. Si el moviment independentista ha avançat aquests anys ha estat gràcies a la no rendició, la lluita continuada i a avançar per la independència més enllà dels partits.

Constatem, ara més que mai, que serem la ciutadania qui farem la independència. Passant per davant de polítics i partits. Convidant-los a sumar però des d’un lideratge que recau en el conjunt del poble i que sabrà trobar els camins i les alternatives necessàries per fer efectiva la independència

Comunicat

Històricament el catalanisme, i per extensió l’independentisme, ha treballat per tenir un projecte global de país. I considerem positiu que la conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ajudés a reafirmar-ho.

Ara bé, pel que fa als elements més concrets de l’estratègia independentista proposada, entenem que parlar de la consulta del 9-N, dels resultats de les eleccions i, especialment, del referèndum de l’1-O només com a formes polítiques que expressaven la voluntat de decidir el futur del país, és llençar el mandat del Primer d’Octubre.

En aquest sentit, volem recordar al president de la Generalitat que el que significa el 9-N i, sobretot, l’1-O no ho decideix ell, sinó el Parlament de Catalunya, i que aquest va aprovar una llei que deia clarament que era un referèndum vinculant, no un procés participatiu. El sistema democràtic és un consens del país i la millor manera de defensar-lo és que allò que es decideixi al Parlament es respecti i no es manipuli.

El poble català ja va votar i va guanyar incontestablement contra la força repressiva de tot un estat. Alhora, el 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Aquest últim capítol no va ser ni anomenat per part del president.

D’altra banda, considerem que només amb la mobilització i la unitat d’acció no es forçarà l’Estat a pactar un referèndum: és ingenu i ens retorna al 2012.

El president va parlar dels indults com el reconeixement de la injustícia de la sentència per part del govern espanyol. En canvi, a l’Assemblea considerem que aquesta lectura és errònia. Canviar la posició de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat en el judici del Suprem sí que hauria estat una victòria, o després de la sentència suprimir la sedició com a delicte al Codi Penal. Els indults són una mesura de gràcia que no reconeix la injustícia de la sentència i que políticament han ajudat l’Estat a donar aparença de normalització del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Per aquest motiu, considerem que demanar al govern espanyol una solució a la situació de les persones exiliades similar als indults és renunciar a un dels elements de confrontació fins ara més exitosos. 

Finalment, no participarem en una unitat d’acció i de mobilització al voltant de l’estratègia plantejada per part del president de la Generalitat, que, a més, no ha estat consensuada en cap espai. Des de l’Assemblea estem en total desacord a demanar concessions a l’Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals.