L’Assemblea fa pública la fiscalització del 1r trimestre del 2022 del Govern de la Generalitat

L’Assemblea Nacional Catalana fa pública la fiscalització de l’acció de govern del 1r trimestre del 2022. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions, elaborat per l’entitat.

Els primers trimestres del mandat, analitzats en informes anteriors, es va observar un Govern que havia decidit renunciar a la confrontació en pro d’una taula de diàleg amb l’Estat espanyol i, alhora, havia deixat l’objectiu de la independència en un segon pla.

Pel que fa aquest primer trimestre de l’any, la regressió ha anat un pas més enllà, tal com s’ha evidenciat, per exemple, amb la taula de diàleg, el projecte de Jocs Olímpics organtizats pel Comitè Olímpic Espanyol i la proposta de modificació de la Llei de política lingüística per introduir-hi el castellà com a llengua de l’ensenyament. A Catalunya es visualitza un pacte d’estabilitat per dalt amb l’Estat espanyol.

Entrant en punts concrets d’aquest informe, cal destacar que en l’àmbit de la sobirania fiscal, financera i econòmica no hi ha hagut novetats destacables aquest trimestre. S’està molt lluny d’allò que l’Assemblea considera que hauria de fer un govern per avançar cap a la independència. Arran de l’anterior informe publicat i de la seva presentació al conseller d’Economia, l’entitat constata que va tenir un cert efecte, ja que en la comissió mixta Estat-Generalitat es van sol·licitar les dades per calcular les balances fiscals. Però, alhora, aquest fet denota com de lluny s’està dels objectius

En termes de garantir la sobirania energètica, Catalunya continua amb la paràlisi dels darrers anys, tot i el nou decret del Govern. Catalunya és enormement dependent de les importacions d’energia (95%), el sistema energètic continua sent molt ineficient i només un 8% de l’energia final és d’origen renovable.

En l’àmbit de la justícia lingüística és on segurament es visualitza més un retrocés del Govern respecte a un tema que és d’ampli consens del país com és el model d’escola en català. En aquest cas no només no s’ha fet res per combatre la sentència del 25%, sinó que ara es proposa que sigui el Parlament qui legitimi aquestes sentencies modificant la Llei de política lingüística per incloure-hi el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya.

Pel que fa al principi de la seguretat pública per un estat democràtic, el Govern ha entrat en una deriva repressora i censora, que l’ha portat fins i tot a enviar els Mossos per evitar el tall de la Meridiana.

L’únic àmbit on constatem una tendència positiva és el de l’acció internacional del Govern. Durant el trimestre ha incrementat la seva intensitat a l’exterior traslladant la situació de conflicte i repressió que es pateix a Catalunya i els anhels independentistes de l’electorat majoritari en el discurs més contundent de la Conselleria, i s’han obert noves delegacions en llocs estratègics que suposen un nou potencial. Caldrà esperar com es desenvolupen abans de poder avaluar-ne els resultats.

Finalment, en l’àmbit de la justícia social es continua avançant per adaptar les mesures sanitàries a la situació pandèmica del moment. També s’intenta donar sortida als efectes que ha produït la pandèmia, especialment sobre la població més vulnerable.

L’Assemblea no participarà en l’estratègia plantejada pel president Pere Aragonès

Comunicat

Històricament el catalanisme, i per extensió l’independentisme, ha treballat per tenir un projecte global de país. I considerem positiu que la conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ajudés a reafirmar-ho.

Ara bé, pel que fa als elements més concrets de l’estratègia independentista proposada, entenem que parlar de la consulta del 9-N, dels resultats de les eleccions i, especialment, del referèndum de l’1-O només com a formes polítiques que expressaven la voluntat de decidir el futur del país, és llençar el mandat del Primer d’Octubre.

En aquest sentit, volem recordar al president de la Generalitat que el que significa el 9-N i, sobretot, l’1-O no ho decideix ell, sinó el Parlament de Catalunya, i que aquest va aprovar una llei que deia clarament que era un referèndum vinculant, no un procés participatiu. El sistema democràtic és un consens del país i la millor manera de defensar-lo és que allò que es decideixi al Parlament es respecti i no es manipuli.

El poble català ja va votar i va guanyar incontestablement contra la força repressiva de tot un estat. Alhora, el 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Aquest últim capítol no va ser ni anomenat per part del president.

D’altra banda, considerem que només amb la mobilització i la unitat d’acció no es forçarà l’Estat a pactar un referèndum: és ingenu i ens retorna al 2012.

El president va parlar dels indults com el reconeixement de la injustícia de la sentència per part del govern espanyol. En canvi, a l’Assemblea considerem que aquesta lectura és errònia. Canviar la posició de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat en el judici del Suprem sí que hauria estat una victòria, o després de la sentència suprimir la sedició com a delicte al Codi Penal. Els indults són una mesura de gràcia que no reconeix la injustícia de la sentència i que políticament han ajudat l’Estat a donar aparença de normalització del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Per aquest motiu, considerem que demanar al govern espanyol una solució a la situació de les persones exiliades similar als indults és renunciar a un dels elements de confrontació fins ara més exitosos. 

Finalment, no participarem en una unitat d’acció i de mobilització al voltant de l’estratègia plantejada per part del president de la Generalitat, que, a més, no ha estat consensuada en cap espai. Des de l’Assemblea estem en total desacord a demanar concessions a l’Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals.

Estat de la Nació: Entrevista a David Fernàndez i Josep Costa

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • L’Assemblea es mobilitza demà a les 12 h davant del Parlament. David Fernàndez, vicepresident de l’entitat, n’explica les raons. 
  • Com s’encaixa la decisió d’Interior d’acabar amb Meridiana Resisteix? Com s’hi ha de reaccionar? En parlem amb David Farzón, membre del col·lectiu. 
  • En marxa una ILP per reformar la llei d’estrangeria per facilitar la regularització de la immigració. En parlem amb Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona. 
  • Les institucions, estancades davant les ingerències de l’Estat. Com s’ha d’avançar cap a la independència? Entrevista a l’exvicepresident de la mesa del Parlament, Josep Costa.   
  • Què passa amb les dades dels usuaris de serveis bancaris? Iu Alemany, cap de l’oficina de suport de la fintech catalana 11Onze. 

🔴 A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:  

L’Assemblea critica la manca de voluntat política per fer front a la repressió de l’Estat espanyol

Des de la tardor del 2017 s’ha fet evident, encara més, que Catalunya és un país ocupat. La proposta d’inhabilitació del diputat Pau Juvillà per part de la Junta Electoral Central, només n’ha estat un exemple més. 

Per fer front a aquest escenari de repressió caldrien uns representats disposats a escalar el conflicte amb l’Estat espanyol fins a fer-lo insostenible. Ara bé, s’ha demostrat que no estan disposats a això. Des de l’Assemblea, el mínim que els demanem és honestedat, que diguin clar allò que estan disposats a fer i el que no.

Volem denunciar que des de fa temps posen els seus interessos personals o de partit per sobre del país. El moviment popular, assumint la situació crítica del país i la ineficàcia dels nostres càrrecs electes, hem de fer un pas endavant per construir eines alternatives per combatre l’Estat espanyol.

En aquesta situació en la qual ens trobem, ens cal aturar la retirada, hem de consolidar la nostra posició en algun àmbit en el qual ens puguem fer forts. El primer pas ha de ser la no col·laboració amb l’Estat espanyol. L’Assemblea treballarà per teixir una xarxa civil disposada a exercir la no cooperació amb l’Estat. Un cop consolidat aquest pas podrem plantejar nous reptes.

Per tots aquests motius, l’entitat crida a mobilitzar-se aquest dissabte davant del Parlament de Catalunya per exigir un canvi d’estratègia de la majoria del 52%.  La ciutadania va omplir les urnes i l’independentisme va aconseguir una victòria històrica.  Ja n’hi ha prou de retrets i pèrdues de temps. Cal fixar la independència com a objectiu i treballar en aquest sentit.

L’Assemblea detecta escassos avenços en l’acció de govern cap a la independència

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat la fiscalització de l’acció de govern del 4t trimestre del 2021. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat d’acord amb el decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions elaborar per l’entitat.

L’informe d’aquest trimestre destaca que totes aquelles accions que suposen una confrontació directa amb l’Estat espanyol no s’estan duent a terme. Això fa que alguns dels principis, com ara el respecte per la voluntat dels electors, la sobirania i no cooperació institucional i la construcció de la institucionalitat pròpia), els considerem com a no previstos pel Govern.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha destacat que “per ara l’estratègia del Govern de la Generalitat no és la de confrontació amb l’Estat espanyol. Ara bé, el nostre decàleg recull accions totalment factibles i legals que es podrien fer sense cap problema i no s’han dut a terme, com per exemple elaborar uns pressupostos de la Generalitat sense dèficit fiscal”.

D’altra banda, ha explicat que: “Hi ha àmbits que considerem estratègics per preparar la ruptura com ara la sobirania energètica. De moment, els resultats en aquest cas, com en d’altres, no són positius”.

El coordinador de la Comissió d’estratègia i discurs, Arnau Padró, i la secretària nacional, Assumpta Vilajosana, han estat les persones encarregades de desgranar aquesta fiscalització trimestral.

En l’àmbit de la sobirania fiscal i financera han destacat que la gran novetat positiva és que el Govern, a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos, ha habilitat l’ICF per l’entrada de dipòsits d’institucions privades. La part negativa és el fet que els grups parlamentaris que sostenen el Govern declinessin blindar jurídicament la sobirania fiscal. D’altra banda, pel que fa a la sobirania econòmica, el Govern no aplica criteris de proximitat en la seva contractació.

En l’àmbit de la sobirania energètica, Padró i Vilajosana han constatat que s’està instal·lant quatre vegades més de potència energètica amb energies renovables a l’Aragó que a Catalunya. D’aquesta manera, si no es reverteix aquesta tendència, Catalunya acabarà tenint una dependència energètica total de l’Aragó.

En l’àmbit de la justícia lingüística han denunciat importants retrocessos pel que fa a la immersió lingüística a l’ensenyament obligatori. Les dades fetes públiques de l’ús del català a l’ESO mostren que només el 46% del professorat manté el català en les seves classes, i de moment el Govern no ha sabut donar resposta a les sentències que imposen el 25% de castellà en diversos centres educatius. Tot just s’acaba de presentar el Pacte Nacional per la Llengua, que l’Assemblea havia proposat en el seu decàleg. L’anunci és positiu però falta veure’n l’execució.

En l’àmbit de la seguretat els secretaris han assenyalat que les promeses fetes pel Govern de retirar-se de les causes contra activistes no s’han complert en la majoria dels casos. I pel que fa a l’àmbit internacional s’han identificat possibilitats de canvi pel que fa al Diplocat i a establir una xarxa internacional de suport amb altres nacions sense estat i estats de recent constitució que de moment es troben a les beceroles.

Per últim, en l’àmbit de la lluita contra els efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia es progressa adequadament, ja que el Govern ha aplicat polítiques i mesures pròpies independents de les de l’Estat i està desplegant unes polítiques d’ocupació relativament ambicioses.

L’Assemblea emplaça el Govern a preparar-se per la ruptura

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí la valoració dels primers 100 dies de govern. Aquest informe, que es farà trimestralment, s’ha realitzat comparant el Pla de Govern i les accions realitzades amb el decàleg de l’Assemblea.

Amb aquesta iniciativa, l’entitat pretén democratitzar l’accés a la informació i augmentar el coneixement de la ciutadania respecte a la tasca que realitzen els electes. En definitiva, es vol ajudar a la ciutadania a prendre decisions informades, abans i després de les eleccions.

Per tal d’elaborar aquest informe s’ha tingut en compte en quin punt es troben les propostes que recull el decàleg de l’Assemblea: no previst, parcialment previst, previst, execució parcial i executat.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que “els principis que no s’inclouen de forma majoritària al Pla de Govern són els encarats a la ruptura amb l’Estat espanyol: respecte per la voluntat dels electors, sobirania i no cooperació institucional i construcció de la Institució pròpia”.

“En alguns àmbits sectorials que són necessaris per preparar el país per la ruptura, sí que es poden veure certes tendències que s’inclinarien en aquest sentit“. Aquestes avaluacions “tenen un caràcter propositiu”, ha afegit la presidenta de l’Assemblea.

Paluzie ha conclòs que “aquests dos anys no seran perduts si realment es prepara el país per poder afrontar una futura ruptura amb l’Estat. La nostra proposta d’accions concretes és en positiu. Podem preparar-nos des de les institucions per a la independència“.

Per la seva banda, el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Arnau Padró, i el secretari nacional Jordi Domingo, han estat els encarregats de desgranar els diferents punts del decàleg tot analitzant el Pla de Govern i l’acció realitzada fins aquest moment.

En aquest enllaç es poden consultar totes les valoracions dels diferents punts del decàleg.

L’Assemblea insta el conseller Giró a incloure al pla de govern accions de sobirania econòmica, financera, fiscal i energètica per preparar les institucions per a la independència

Després de la trobada del passat dimarts amb el president de la Generalitat, aquest dijous al matí l’Assemblea s’ha reunit amb el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró. La delegació de l’entitat l’ha conformada la seva presidenta, Elisenda Paluzie, i els secretaris nacionals Arnau Padró, Aleix Andreu i Adrià Alsina. 

La presidenta de l’Assemblea ha volgut destacar la importància de les propostes de tipus econòmic, financer, fiscal i energètic que li han traslladat al conseller. Segons Paluzie, es tracta “d’accions clau en el camí cap a la independència que creiem que es poden fer des de les institucions”. 

El secretari nacional Arnau Padró ha volgut remarcar la demanda perquè el conseller reactivi el Pla de política fiscal corporativa: “es tracta de facilitar que l’Administració i les empreses públiques paguin els seus impostos a l’Agència Tributària de Catalunya”. L’entitat ha demanat també que s’incorporin les administracions locals en aquest pla.

Aprofundint en les mesures per potenciar el pagament d’impostos a Catalunya, Aleix Andreu ha fet una crida a la conselleria per tal que faciliti els mecanismes per a l’exercici de la sobirania fiscal tant per a persones com per a empreses perquè “tothom que vulgui fer sobirania fiscal ho pugui fer de la forma més senzilla”. 

Finalment, el secretari nacional Adrià Alsina ha explicat que han traslladat al conseller la necessitat d’implementar tres de les estratègies que consideren “clau” per fer la independència. Es tracta d’una nova estratègia d’adjudicacions públiques, una estratègia de sobirania energètica i una de sobirania financera. 

La nova estratègia d’adjudicacions públiques, segons l’entitat, ha de permetre “afavorir les empreses més ben connectades amb el territori i deixar enrere la dependència de les grans adjudicatàries de l’Ibex-35”. Pel que fa a l’estratègia de sobirania energètica, implicaria una “política d’extensió planificada d’energies renovables controlades des del territori” per tal que “no ens puguin apagar el llum des de Madrid quan vulguem declarar la independència”. Per últim, sobre l’estratègia de sobirania financera, per a l’Assemblea el Govern hauria de treballar cada vegada més amb entitats catalanes “que no van marxar i no van canviar la seva seu”, així com obrir-se a entitats de fora d’Espanya “que no estan lligades al fons de garanties de dipòsits espanyol o les lleis del Banc d’Espanya”.

Aquesta trobada s’emmarca en l’estratègia de l’Assemblea d’incidir en el front institucional, una de les potes fonamentals per a l’embat amb l’Estat juntament amb el popular i l’internacional. L’objectiu de l’entitat és que aquests tres fronts estiguin preparats i actuïn de manera complementària per assegurar l’èxit d’una declaració d’independència efectiva, que hauria de produir-se durant aquesta legislatura i per la via unilateral, després de la reiterada negativa de l’Estat espanyol a respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

El president Aragonès rep positivament les propostes que li trasllada l’Assemblea

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebut aquest dimarts una representació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau de la Generalitat. L’entitat independentista ha entregat al president de l’executiu el document “Proposta d’accions per incorporar a l’acció de Govern”, que recull una cinquantena d’accions concretes que el govern català hauria d’incloure en el seu pla d’acció per tal de preparar les institucions i el país per a la independència unilateral, una vegada constatada l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

En la trobada entre l’Assemblea i el president de la Generalitat, l’entitat presidida per Elisenda Paluzie, que ha qualificat la trobada com a “molt productiva”, ha volgut posar damunt la taula la necessitat de fer passos i accions determinades per enfortir i preparar el nou Govern de cara a l’embat amb l’Estat i la consecució de la independència.

Aquest és el sentit del document que ha entregat l’Assemblea al president Aragonès. El document consta d’una cinquantena de propostes concretes agrupades en 10 principis d’acció, compresos dins del Decàleg que l’Assemblea va fer públic al novembre passat. Aquestes accions s’emmarquen en grans àmbits que van des del principi de respecte per la voluntat dels electors fins al principi de justícia social, passant pel principi de sobirania econòmica, el de justícia lingüística o el de seguretat pública per a un estat democràtic, entre d’altres, com ara el principi d’acció internacional o el principi de sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació.

Algunes de les propostes més destacades del document són “actualitzar el llibre blanc al nou escenari post Primer d’Octubre després de constatar que no és possible una transició nacional basada en l’acord amb Espanya”, “impulsar un projecte de llei de transitorietat jurídica i preparar la declaració d’independència, per tal de desplegar-los dins l’actual legislatura”, “elaborar un projecte de Llei d’anul·lació de totes les causes contra independentistes”, “aplicar la legislació anul·lada pel Tribunal Constitucional espanyol” en referència a les lleis socials tombades pel tribunal, “crear el banc públic de Catalunya”, “cercar finançament fora de l’Estat espanyol”, “desenvolupar l’Agència Tributària de Catalunya”, “garantir l’abastiment ininterromput d’energia elèctrica, gas i carburants quan es faci efectiva la declaració d’independència”, “refundar els mitjans de comunicació públics per tal que recuperin el seu esperit fundacional de foment de la llengua i la cultura catalanes” o “incorporar la revisió externa d’atestats al procediment per evitar muntatges policials”, entre moltes d’altres. El document complet es pot consultar aquí.

Per a l’Assemblea, la via per culminar la independència haurà de ser la unilateral, la “via dels fets”, ja que l’Estat ha demostrat de manera reiterada la seva negativa a negociar. D’aquesta manera, l’Assemblea defensa que el mandat del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre és del tot vàlid i que el govern actual, sorgit de la majoria parlamentària de 74 escons i el 52% dels vots nítidament independentistes, no l’ha de perdre de vista.

La trobada s’emmarca en la roda de contactes del president Aragonès amb les principals entitats de la societat civil del país. Per part de l’Assemblea hi ha pres part la seva presidenta, Elisenda Paluzie; el vicepresident, David Fernàndez; el tresorer, Carles Xavier Gómez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina. L’entitat confia que el nou executiu accelerarà el procés d’independència quan es constati l’enèsima negativa de l’Estat espanyol a trobar una sortida negociada a la voluntat expressada per la ciutadania catalana en el referèndum d’autodeterminació de l’1-O.

L’Estat de la Nació: què podem esperar de la presidència de Pere Aragonès?

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació.

Què podem esperar de la presidència de Pere Aragonès? Parlem de la investidura amb el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, i les periodistes Mònica Batalla i Mercè Feliu

Les vulneracions de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol, cap a la justícia europea. Entrevista a l’advocat Gonzalo Boye

Més de 300 persones represaliades pels talls de carretera posteriors a la sentència de l’1-O. Parlem amb Pepa Plana, una de les persones investigades. 

Com sempre, a partir de les 21.30 h a Tevecat, a les nostres xarxes i al canal de Youtube.

L’Assemblea exigeix un Govern del 52% per la independència

Aquest matí la plaça Sant Jaume de Barcelona s’ha omplert de gom a gom per exigir un Govern del 52% que faci la independència. La concentració, organitzada per l’Assemblea, ha comptat amb uns 8.000 manifestants.

En el seu discurs, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “tenim un mandat democràtic, una nova majoria independentista en vots i escons al Parlament de Catalunya. La més gran dels darrers anys amb un 52% inequívoc de vot independentista directe“.

La presidenta de l’Assemblea ha estat contundent a l’hora de demanar als partits polítics un Govern del 52%: “Teniu una darrera oportunitat per posar-vos d’acord i fer un govern independentista que, a banda de gestionar dignament les escasses competències que té (cosa que fa vergonya haver de reclamar), treballi per la independència”.

Elisenda Paluzie ha avisat els partits independentistes que si “ens aboquen a noves eleccions, o repeteixen un Govern sense cap pla per avançar cap a la independència, l’Assemblea no hi serà més al vostre costat. Per molt que s’hi esforcin no ens desmobilitzaran”.

Paluzie també ha explicat que “la legitimitat en termes del dret internacional d’un procés d’independència unilateral és avui més gran que el 2017. Però aquesta independència no ens la donarà cap tribunal: ens l’hem de guanyar aquí”.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, també ha estat molt contundent a l’hora d’interpel·lar els partits: “Polítics, ja n’hi ha prou! No era això, companys. Hem perdut la paciència i la confiança. Més concòrdia i menys retrets. Més acords i menys desavinences. Més país i menys partit“.

David Fernàndez ha afegit: “Tingueu sentit d’estat i de responsabilitat envers tots nosaltres. Nosaltres sí que ens mantindrem units. Per fer la independència ens necessitem a tots: no hi sobra absolutament ningú”.

El vicepresident de l’Assemblea ha conclòs la seva intervenció deixant clar que a l’Assemblea “estem disposats a assumir la nostra responsabilitat històrica. Exigim ja un Govern per fer la independència! La independència és llibertat!”.

L’acte també ha comptat amb la intervenció de Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç: “Volem un Govern que respecti el mandat de les urnes i que sigui netament independentista. Això és el que va votar la ciutadania a les darreres eleccions. Necessitem un govern que defensi la nostra economia, el nostre benestar i els nostres drets i llibertats. Poseu-vos d’acord!”.

A la concentració d’avui, l’Assemblea ha estat acompanyada de diverses entitats i organitzacions que han signat i fet lectura del manifest:

  • Pol Stemper: Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya.
  • Albert Juanico: Anem per Feina.
  • Blanca Verdaguer: Assemblea de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes.
  • Virgínia Martínez: Associació d’Afectats de l’1’Octubre.
  • Olga Amargant: presidenta de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya.
  • Rafa Sánchez: vicepresident de Súmate.
  • Pep Ribas: coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana.
  • Roger Espanyol: represaliat.
  • Blanca Serra: activista.
  • Representant de Meridiana Resisteix.

Més d’un centenar de personalitats internacionals i organitzacions donen suport al mandat de l’1 d’Octubre i reivindiquen la majoria independentista del 52%

Cent setze personalitats internacionals de més de prop de 20 països, entre ells membres del Parlament Europeu i diputats, acadèmics, activistes i organitzacions socials i de drets humans d’arreu del món, han donat suport a un manifest impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana.

Figures reconegudes com el Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquível (Argentina), l’expresident d’Honduras, Manuel Zelaya, la presidenta del Sinn Féin, Mary Lou McDonald (Irlanda), l’exdirigent del Bloco d’Esquerda i historiador, Fernando Rosas (Portugal), el diputat del Parlament del Regne unit i president del grup de suport parlamentari a Catalunya Hywel Williams (Gal·les), o l’exvicepresident del Parlament europeu, José Pacheco-Pereira (Portugal); a més de representants de la societat civil com les “Madres de la Plaza de Mayo”, la Xarxa Europea per la Igualtat de les Llengües (ELEN), el Consell Nacional del poble Székler i diverses associacions en suport del poble Rifeny; han aportat les seves signatures al document.

El manifest denuncia la persecució judicial a la què es troben subjectes polítics electes i activistes catalans per la seva participació en l’organització del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017, així com les víctimes de la repressió a mans de les autoritats espanyoles en el temps transcorregut des de llavors, especialment durant les protestes contra les sentències de l’octubre del 2019.

A més, el manifest esmenta el dictamen del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides de 2019, on es demana l’alliberament immediat i la indemnització de les preses i presos polítics catalans. En paral·lel, es posa de relleu la falta de respecte per la presumpció d’innocència dels presos i la manca de competència del Tribunal Suprem espanyol per a jutjar-los, així com altres vulneracions de drets humans que es van produir durant el judici, denunciades per diverses organitzacions internacionals

En aquest sentit, els signants del manifest denuncien “la criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol, que no s’atura, i que ha provocat la persecució judicial de prop de 3.300 persones”, així com la “violació de drets fonamentals com són el dret a la llibertat d’expressió, llibertat d’associació, llibertat de reunió i de representació política”, tal com ho han condemnat la Comissionada de Drets Humans del Consell d’Europa, Estats membres de Nacions Unides en el marc de l’Examen Periòdic Universal, i organitzacions no governamentals com Amnistia internacional, l’Organització Mundial Contra la Tortura o l’Organització Mundial de Juristes, entre d’altres.

El text ressalta que els resultats electorals del 14F, on les forces independentistes han aconseguit una majoria absoluta històrica en escons, i en aquesta ocasió també en vots (52% del total), ratifiquen la voluntat del poble català d’esdevenir un estat independent, expressada a la victòria del referèndum de l’1 d’Octubre de 2017. Una reivindicació davant la qual la comunitat internacional no pot continuar impassible i mirant cap a una altra banda.

Per tot això, els signataris demanen respecte dels drets fonamentals dels represaliats, l’alliberament dels presos, la fi de la repressió i el respecte i reconeixement del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya.

Diumenge 16 concentració a Barcelona: l’Assemblea exigeix un Govern del 52% per la independència

L’Assemblea Nacional Catalana ha anunciat aquest matí el posicionament i les accions que emprendrà l’entitat davant la falta d’entesa per formar un Govern del 52% per la independència.  La presidenta, Elisenda Paluzie, ha fet lectura del comunicat de l’Assemblea davant la porta del Parlament de Catalunya. Ho ha fet acompanyada de membres del Secretariat Nacional:

“La nit electoral del 14 de Febrer a l’Assemblea estàvem satisfets i il·lusionats. Havíem superat el 50% del vot independentista amb escreix, un repte que l’entitat s’havia marcat fa dos anys en el seu full de ruta.

El 28 de febrer ens vam manifestar a Plaça Catalunya per posar en valor el 52% de vots directes a partits independentistes. El poble no havia fallat, i era el moment de demanar als electes independentistes que actuessin en correspondència amb la voluntat dels electors, conformant un govern de concentració que avancés cap a la independència.

Quan van sorgir esculls en la negociació entre partits que ens interpel·laven directament, com el de l’espai de coordinació estratègica de tot el moviment, vam intervenir per contribuir a trobar un acord, amb alguna proposta que vam fer pública i moltes reunions discretes. Però malgrat que ens semblava que avançàvem, i tots els implicats feien cessions, tot es va trencar entre els dos partits majoritaris de l’independentisme fa uns dies. Nosaltres no ho entenem, i bona part de la base independentista està perplexa, decebuda i emprenyada. La ciutadania mereix una explicació.

Encara hi ha l’oportunitat, segurament la darrera, de donar resposta als anhels de la majoria del 52% que vol la independència, amb un govern nítidament independentista, que faci passes fermes per avançar cap a la independència i que compti amb el suport dels 74 escons independentistes.

És per això que emplacem la base del moviment popular per la independència a la concentració que farem aquest diumenge a la plaça de Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat, a les 11:30.

La gent va ser clau per posar la independència al centre, la gent va ser clau per fer el referèndum de l’1 d’octubre contra la violència de l’Estat espanyol, i ara la gent li ha de dir als partits:

Així no! Volem un acord, volem un govern i volem un pla.

Us toca estar a l’altura del moviment popular independentista. Us demanem que us comprometeu a negociar fins al final, us exigim responsabilitat i generositat”.

Manifest

PER UN GOVERN INDEPENDENTISTA DEL 52%!

El 14 de febrer vam assolir més del 50% del vot independentista! El poble no ha fallat, i ara és el moment d’exigir als electes independentistes que actuïn en correspondència amb la voluntat de l’electorat i conformin un govern que avanci decididament cap a la independència. El mandat és clar!

No entenem que les desavinences entre els partits independentistes s’imposin per sobre del mandat popular i d’un objectiu comú i necessari com és la independència de Catalunya. Bona part de la base independentista estem perplexos, decebuts i emprenyats. La societat civil mereixem una explicació!

És imprescindible que els partits independentistes donin resposta als anhels de la majoria del 52%, amb un govern nítidament independentista, que faci passos ferms per avançar cap a la llibertat del nostre país i que compti amb el suport dels 74 escons independentistes.

La gent va ser clau per posar la independència al centre i per fer el referèndum de l’1 d’octubre contra la violència de l’Estat espanyol. Ara els hem de dir als partits: 

Així no! Volem un acord, volem un govern i volem un pla!

Us toca estar a l’altura del moviment popular independentista. Us demanem que us comprometeu a negociar fins al final. Us exigim responsabilitat i generositat!

Vídeo de l’acte a Matadepera sobre el 52% favorable a la independència

Aquest és el vídeo fet per Matadepera Televisió de l’acte que va fer-se ahir a Matadepera per remarcar que el 52 % dels votants catalans són favorable a la independència. En concret, a Matadepera aquest percentatge s’eleva fins el 75,24 %

A l’acte hi van participar unes 170 persones, entre elles la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie.

També van ser-hi la Coral de Matadepera i la Banda de Terrassa.

A Cerdanyola i Bellaterra hem fet evident que som el 52% a favor de la independència

Durant el matí d’aquest dimarts 27 d’abril, ha circulat per la nostra ciutat el Bus del 52%, una acció organitzada per l’ANC per tal d’interpel·lar els partits independentistes amb representació parlamentària i instar-los a actuar conforme els resultats de les darreres eleccions al Parlament, amb l’objectiu d’establir un camí comú per transitar cap a la independència. 

No tindria sentit formar un govern independentista que no avancés en aquesta direcció.

El recorregut ha començat a la plaça del Pi, a Bellaterra, on l’han rebut una colla de veïns i veïnes, després s’ha desplaçat cap al nucli urbà de Cerdanyola, on ha circulat pels principals carrer de la ciutat.

Aquesta acció, que va començar al Barcelonès, s’està portant a terme actualment al Vallès Occidental. Properament serà el Gironès qui l’aculli a diversos pobles i ciutats de la comarca.