Dos-cents catedràtics de 101 universitats i 24 països diferents han dirigit sengles cartes als presidents espanyol i català per exigir-los una actuació immediata en favor de la llibertat del raper català Pablo Hasél, nom artístic del ciutadà lleidatà Pablo Rivadulla Duró. La iniciativa ha estat protagonitzada pels catedràtics emèrits Dominic Keown i Henry Ettinghausen —de les universitats de Cambridge i Southampton— amb el suport de les organitzacions: Assemblea Nacional Catalana, que firma el president, Lluís Llach; el Pen Club Català, i la Comissió de la Dignitat, sense especificar cap via concreta per efectuar el seu alliberament.
La carta recorda que el passat 15 de febrer l’artista de hip-hop va complir el seu cinquè any de presó al centre penitenciari de Lledoners, al Bages, i que encara s’enfronta a catorze mesos més de presó. El motiu principal del seu empresonament és la calúmnia, en piulades i cançons, contra la Corona i les institucions de l’Estat. En aquest aspecte recorden a Sánchez i Illa que, segons les Nacions Unides, aquest delicte no té cap mena de cabuda en una democràcia i que organitzacions de drets humans, com ara Amnistia Internacional, així com diversos experts legals destacats a Espanya, han criticat l’empresonament de Hasél com una clara negació de la llibertat d’expressió i un abús dels drets humans.
La carta conclou: “En nom d’aquests acadèmics d’universitats distingides internacionals, us instem a reflexionar sobre la vergonyosa anormalitat que suposa el continuat empresonament del cantant. Li demanem, senyor president, que prengui tots els passos necessaris per assegurar la llibertat immediata del senyor Pablo Hasél”.
L’Assemblea Nacional Catalana, l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO), i Geneva for Human Rights (GDH) han presentat un informe a un organisme de Nacions Unides denunciant diverses discriminacions que el poble català pateix per part de l’Estat. L’informe, presentat abans de l’examen de l’Estat espanyol, que tindrà lloc durant la 118a sessió del Comitè, prevista per l’agost de 2026, exposa el patró sistèmic de discriminació que pateix el poble català i que afecta els seus drets culturals, civils, polítics i econòmics.
L’informe identifica, entre d’altres, la discriminació lingüística; la normalització del discurs d’odi contra els catalans; el lawfare i l’aplicació inconsistent de la llei d’amnistia de 2024. També destaca les restriccions a la participació política i a la societat civil, el Catalangate i la persistent discriminació econòmica i infrafinançament en serveis públics i infraestructures. En conjunt, aquestes qüestions interrelacionades mostren una dinàmica de discriminació estructural que erosiona la capacitat del poble català per preservar la seva llengua i cultura, participar en els processos democràtics, reduir desigualtats socials i gaudir d’igualtat davant la llei.
L’informe també expressa una preocupació especial per la manca d’un compromís real de l’Estat espanyol amb els mecanismes internacionals de drets humans, ja que l’omissió de la situació catalana en els processos d’informació d’Espanya, juntament amb la implementació limitada de recomanacions prèvies, reflecteix una tendència més àmplia de manca de col·laboració i planteja dubtes sobre la voluntat de l’Estat de complir plenament les seves obligacions internacionals.
El document s’ha fet arribar al Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial (CERD), un organisme de Nacions Unides format per experts independents que vetlla per l’aplicació de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial (ICERD). La Convenció fa referència a “qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència basada en la raça, el color, l’ascendència o l’origen nacional o ètnic que tingui per objecte o efecte anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans […]”. En diverses ocasions, el Comitè ha tractat el poble català i el basc com a grups que havien de ser monitorats i han demanat informació a l’Estat espanyol, els anys 1974 i 1979. Tanmateix, l’Estat s’ha negat a reconèixer l’aplicabilitat de la Convenció al poble català, argumentant que a l’Estat només hi ha “cultures regionals”.
Malgrat tot, tal com recorda l’UNPO, el poble català constitueix un grup diferenciat caracteritzat per una llengua compartida, continuïtat històrica i identitat cultural pròpia. Això genera una identitat nacional duradora que s’ajusta als criteris protegits per l’article 1 (1) de la Convenció. A més, tal com estableix la Recomanació General núm. 8, la identificació d’un grup protegit s’ha de basar en la seva autodefinició i no en el reconeixement de l’Estat.
A partir de conclusions dels Procediments Especials de l’ONU, dels òrgans de tractats, dels mecanismes del Consell d’Europa, de decisions judicials del Tribunal Europeu de Drets Humans i d’investigacions independents d’organitzacions com Amnistia Internacional i Citizen Lab, l’informe demostra que aquestes qüestions formen un patró global de discriminació estructural.
Per això, les organitzacions demanen al CERD que insti Espanya a adoptar reformes immediates, concretes i estructurals per garantir el compliment total de la ICERD. Això inclou protegir els drets lingüístics i promoure una educació inclusiva i la cohesió social per fomentar el respecte a la diversitat; posar fi a l’ús indegut de la legislació penal i reformar el Codi Penal i les lleis relacionades; garantir l’aplicació coherent i imparcial de la llei d’amnistia de 2024; combatre el discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries; i abordar la discriminació econòmica estructural i les desigualtats en infraestructures públiques que afecten els catalans.
Activista històrica, germana de dos independentistes destacats i compromesos, va conèixer la repressió de primera mà, amb la presó, el refugi a Catalunya Nord i les tortures patides juntament amb la seva germana Eva Serra i Puig. De ben jove, va combatre l’opressió nacional i les injustícies socials. En aquella època, el PSUC no la convencia, perquè considerava que la causa nacional era tractada com un afer secundari i no s’abordava adequadament.
Juntament amb la seva germana, va començar a militar al FNC a la universitat, tot i que aquesta organització tampoc no satisfeia plenament les seves expectatives ni les de gran part de la secció universitària, motiu pel qual van fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional l’any 1969, i anys més tard, el PSAN-P (1974) i Independentistes dels Països Catalans (1979), contribuint decisivament a l’impuls d’un independentisme en creixement amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i l’MDT.
Blanca Serra es va mantenir ferma i activa des de l’Assemblea de Catalunya (1971), la Plataforma pel Dret a Decidir (2005) fins al darrer dia i va formar part del primer Secretarit Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.
Amb un compromís ferm a l’Assemblea, va impulsar l’entitat des del seu barri, les Corts, i des de la seva constitució va participar activament en els actes en què fou requerida, sempre amb plena disposició.
Recentment, ella, també en representació de la seva germana Eva, va denunciar les tortures que van patir durant llurs detencions a Via Laietana. El jutge, tot i reconèixer que van patir tortures, no n’ha continuat la investigació. En aquest sentit, es posa de manifest la responsabilitat de l’Estat espanyol en les tortures practicades pels seus cossos policíacs.
La seva vida, dedicada a la lluita i al servei del poble català, per la independència i la transformació social a favor de les classes oprimides, palesa que l’independentisme ve de lluny i s’ha forjat en contextos molt més adversos que els actuals.
Recordarem sempre Blanca Serra com una persona lluitadora, compromesa i perserverant, que, incansablement, ens esperonava a no defallir.
La lluita per la independència porta nom de dona, i els noms de les germanes Serra constitueixen una pedra angular de la terra lliure que somniem i volem completa.
Que les noves fornades de joves en mantinguin viu el record i el llegat.
El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat fa prop de dos anys per l’Assemblea Nacional Catalana en defensa de la campanya “Consum Estratègic”. L’ANC valora positivament aquest pas clau en el recorregut judicial de la causa, ja que és el tràmit previ i imprescindible perquè l’alt tribunal entri a valorar el fons del cas.
Tot i que aquesta admissió no implica encara una resolució favorable, cal destacar que menys d’un 10% dels recursos de cassació superen aquest filtre inicial. En aquest sentit, l’Assemblea considera que es tracta d’una notícia important, especialment tenint en compte que el Tribunal hauria pogut inadmetre el recurs com a via ràpida per evitar pronunciar-se sobre el fons de la qüestió.
Amb aquesta decisió, el Tribunal Suprem haurà d’abordar el debat entre la qualificació de determinades accions com a boicot i l’exercici legítim de la llibertat d’expressió.
L’Assemblea reitera que la campanya “Consum Estratègic” és una iniciativa informativa orientada a promoure un consum conscient basat en valors, i emmarcada plenament dins dels drets fonamentals. Tal com ja es defensava en el recurs presentat l’any 2024, prohibir-la i qualificar-la de boicot constitueix una greu vulneració de drets com la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica i el dret d’associació.
L’entitat recorda que:
La campanya no assenyalava cap empresa ni promovia accions il·legals, sinó que buscava empoderar la ciutadania en les seves decisions de consum.
L’actuació judicial fins ara ha confós l’expressió d’idees polítiques amb conductes inexistents, atribuint a l’Assemblea accions que no van tenir lloc.
La jurisprudència europea estableix que la llibertat d’expressió protegeix també aquelles idees que poden incomodar o generar controvèrsia, com a base essencial d’una societat democràtica.
Els drets fonamentals prevalen sobre els interessos econòmics, tal com han reconegut reiteradament els tribunals europeus.
En aquest context, l’Assemblea reafirma la seva determinació de continuar defensant els drets fonamentals de la ciutadania catalana fins a les últimes instàncies, inclosos els tribunals europeus calgués.
Aquesta admissió a tràmit és, doncs, un pas més en la lluita per garantir que la llibertat d’expressió no sigui limitada sota acusacions infundades de boicot.
L’Assemblea Nacional Catalana, la sectorial de Persones Represaliades de l’ANC, la Comissió de la Dignitat i Hasél Campaign Professors han impulsat una campanya de suport internacional a Pablo Hasél amb motiu dels cinc anys d’empresonament del raper. Les entitats han presentat una carta oberta, signada per més de dos-cents professors de 95 universitats de 25 països diferents, que reclama la llibertat del raper català i el proposa com a candidat al Premi Sàkharov. També s’hi ha adherit el Pen Club Català, una de les organitzacions internacionals més importants en la defensa de la llibertat d’expressió i els drets lingüístics.
La carta, que ha aconseguit el suport de dos-cents catedràtics i professors universitaris d’Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania, ha estat presentada públicament aquest divendres a Barcelona de la mà de l’Assemblea Nacional Catalana, que hi ha participat amb 3 representants: el president Lluís Llach, el secretari nacional Toni Strubell i el coordinador de la sectorial de Persones Represaliades, Dani Carulla; la Comissió de la Dignitat, amb Pilar Rebaque com a portaveu, i Hasel Campaign Professors, liderada pel professor Henry Ettinghausen. A la roda de premsa també ha intervingut la Plataforma Antirrepressiva de Ponenti de Barcelona.
L’escrit denuncia l’empresonament de Pablo Hasél i en qüestiona els motius: “injustament empresonat després d’una polèmica condemna per suposades calúmnies contra la Corona i per una suposada apologia del terrorisme”. La carta destaca les reaccions que va comportar la condemna “criticada per experts juristes a Espanya i per organitzacions de drets humans d’arreu del món, inclosa Amnistia Internacional”. També es fa ressò del fet que la prestigiosa revista internacional de música Rolling Stone va dedicar la seva portada al cas Pablo Hasél la primavera del 2025.
La carta també incideix en els motius pels quals Pablo Hasél és el candidat idoni per rebre el Premi Sàkharov, guardó concedit pel Parlament Europeu en reconeixement de persones o organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans i de la llibertat. En aquest sentit, es destaquen dos motius principals: el coratge i resiliència durant els cinc anys que ha estat a la presó, i la defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans de l’activista lleidatà. Finalment, la carta conclou amb una crida a l’acció al govern espanyol i català: “emplacem el president del govern espanyol i al president de la Generalitat de Catalunya que prenguin mesures per posar fi immediatament a l’empresonament de Pablo Hasél.”
Herny Ettinghausen durant la seva intervenció ha recordat que l’ONU havia declarat que el suposat delicte d’en Hasél no tenia cabuda dins el Codi penal de cap societat democràtica. El president de l’Assemblea, Lluís Llach, ha clausurat l’acte amb una demanda contundent: “Exigim l’alliberament de Pablo Hasél, no com a penediment, sinó com a demostració que som una societat que intenta ser civilitzada.”
L’Assemblea Nacional Catalana denuncia un greu atac a la llibertat d’expressió per part del Departament d’Interior pel fet que s’hagi iniciat un procediment sancionador contra l’entitat arran de la protesta contra la visita del Rei a Montserrat del dia 23 de juny.
Hem formulat al·legacions i hem demanat arxivar l’expedient “per no ser sancionable l’exercici del dret de manifestació com a dret fonamental”. La resistència passiva en una manifestació no pot ser mai considerada un acte antidemocràtic. Es tracta d’un dret legítim protegit pel dret internacional dels drets humans.
La protesta del dia 23 de juny de 2025 davant la visita dels reis a Montserrat responia a un interès legítim: expressar el rebuig ciutadà davant la visita del cap d’Estat espanyol. Es tractava, doncs, de denunciar la imposició del règim borbònic a Catalunya i l’ús de mecanismes de poder que perpetuen la seva presència, hereva directa de la continuïtat del règim del 78.
Va ser una acció que va transcórrer de manera pacífica, a excepció dels moments de tensió generats per les empentes i dels cops de porra dels Mossos d’Esquadra contra els manifestants, els quals —en legítima defensa— van dur a terme accions de resistència passiva asseguts a terra. La voluntat de presentar els participants com a actors violents és impropi d’una policia democràtica i respon a la voluntat de menystenir i soscavar el dret fonamental de reunió, manifestació i dissidència política.
És especialment greu que l’atestat policial inclogui descripcions de fets artificiosos amb l’objectiu de justificar la seva actuació així com sancions administratives. Aquesta pràctica, absolutament incompatible amb els estàndards democràtics, pretén blanquejar i legitimar un dispositiu que va actuar de manera desproporcionada i amb greus mancances de respecte envers la llibertat de manifestació. Penalitzar la resistència pacífica és, de fet, un mecanisme repressiu que distorsiona l’essència mateixa dels drets polítics fonamentals.
Els fets descrits a l’atestat són rotundament falsos. El material audiovisual aportat per Mossos demostra el contrari: van ser els cossos policials els qui empenyien, colpejaven i obligaven els manifestants a retrocedir, generant situacions de tensió innecessàries. Tant és així que no existeix cap prova que acrediti cap agressió per part dels concentrats.
El Tribunal Europeu de Drets Humans estableix clarament que un operatiu policial mai no pot tenir com a objectiu impedir una protesta per evitar crítiques polítiques, encara que aquestes siguin incòmodes o s’adrecin al cap d’Estat. Impedir l’expressió ciutadana contra una institució hereva d’un estat repressor, com és la monarquia borbònica, soscava el dret de reunió i de manifestació i reforça una lògica de blindatge institucional pròpia de règims autoritaris.
Denunciem també que durant el dispositiu els agents van requisar estelades i pancartes, elements que formen part indestriable del dret de protesta. Aquesta actuació, sumada a les anteriors, constitueix una vulneració greu dels drets polítics bàsics i referma la nostra preocupació per la deriva autoritària del govern.
Davant la imposició del règim borbònic tenim no només el dret, sinó també la legitimitat moral de defensar-nos. Ho fem mitjançant accions pacífiques de resistència i de rebuig públic.
Cal denunciar el comportament poc democràtic de la Conselleria d’Interior i del Govern del PSC així com la línia repressiva de Mossos d’Esquadra, que ja es va fer notar el 8 d’agost de 2024 quan van ruixar amb esprai pebre manifestants pacífics de manera indiscriminada.
La desobediència civil no és un delicte. És una expressió democràtica que vol protegir drets fonamentals. I es fa encara més necessària quan aquests drets són restringits per aquelles institucions que haurien de garantir-los.
Defensar la protesta pacífica, la llibertat d’expressió i la desobediència com a eina legítima és defensar la democràcia.
En aquest sentit, i davant els fets ocorreguts, afegim que l’Assemblea Nacional Catalana té l’obligació ètica de defensar el patrimoni intangible de la nostra nació, com és Montserrat, espai carregat de simbolisme col·lectiu per al poble català. Aquesta defensa inclou no només preservar-ne el valor cultural i identitari, sinó també protegir-lo de qualsevol intent d’apropiació o instrumentalització per part de l’Estat repressor.
Per coherència amb la seva raó de ser, l’ANC ha de mantenir-se ferma en la lluita per la independència. Cap atac repressiu ens farà cedir en els nostres objectius. De la mateixa manera, cal afirmar que l’ANC continuarà emprant fórmules de resistència pacífica i de defensa dels drets civils com a pilars fonamentals del seu compromís amb el país i amb la llibertat.
El CNI va espiar els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez amb autorització judicial del Tribunal Suprem, en el cas de Paluzie des de juliol de 2019, i en el de Sànchez, des de març de 2020.
Així consta en els documents desclassificats que s’han rebut just abans de la declaració de la directora del CNI Esperanza Casteleiro avui, que ho ha confirmat en resposta a les preguntes de Toni Abat, advocat de les víctimes de l’ANC.
Tanmateix, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions queden fora del període pel qual hi ha autorització judicial del Tribunal Suprem.
El CNI nega haver espiat l’exsecretària nacional de l’ANC, Sònia Urpí, malgrat que hi ha proves d’infecció l’any 2020, quan va entrar al secretariat nacional de l’ANC, segons han certificat quatre proves pericials diferents, de Citizens Lab, Amnistia Internacional, Eventia i els Mossos d’Esquadra.
La legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en el cas dels dirigents i activistes independentistes, que van ser espiats per la seva activitat política, democràtica i legítima, com prova la lectura dels documents desclassificats amb l’autorització del Consejo de Ministros.
Així tant en el cas de Jordi Sànchez com el d’Elisenda Paluzie, el CNI justifica el seu espionatge per motius de seguretat nacional, en base exclusivament a l’activitat política en favor de la independència dels dos expresidents de l’Assemblea. En el cas del Jordi Sànchez, per la seva activitat política el 2020, assistint a reunions per videoconferència per recuperar una estratègia unitària per la independència, i en el cas d’Elisenda Paluzie per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l’Assemblea i els fulls de ruta que aprovava l’entitat en defensa de la via unilateral a la independència.
Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la 18a sessió del Fòrum de Nacions Unides sobre Minories, celebrada el 28 i 29 de novembre de 2025 a Ginebra, contribuint en dos debats clau sobre la confiança i la cohesió social, i sobre com amplificar la veu de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes.
Ariadna Heinz, secretària nacional de l’Assemblea, ha fet dues intervencions orals en nom de l’organització on ha denunciat la negació continuada del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la criminalització de l’expressió política pacífica i la persistència del discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries.
Sessió 1 – Construir confiança i cohesió social
En la seva primera intervenció, la Sra. Heinz ha destacat que Catalunya, una nació històrica amb llengua, cultura i institucions pròpies, continua trobant barreres estructurals que “neguen al poble català la capacitat de decidir el seu futur i d’expressar plenament la seva identitat nacional”.
Ha advertit que les restriccions d’Espanya a l’ús del català a l’educació, la justícia i l’administració pública, juntament amb la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català, generen desconfiança i tensió, precisament els problemes que vol abordar el Fòrum. També ha subratllat la criminalització de l’activisme pacífic i l’augment del discurs d’odi contra els catalans, preocupacions que han estat recollides recentment per òrgans de drets humans de l’ONU.
L’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a què pressionin Espanya perquè respecti els drets col·lectius de Catalunya, retiri els càrrecs infundats contra activistes pacífics, combati l’odi i garanteixi la promoció i protecció de la llengua i cultura catalanes.
Sessió 2 – Amplificar les veus de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes
En una segona intervenció, la Sra. Heinz ha subratllat la necessitat urgent d’un instrument internacional vinculant sobre els drets de les minories, fent ressò de recomanacions fetes en sessions anteriors de l’ONU. Ha destacat la importància de reconèixer l’autoidentificació i l’autodeterminaciócom a elements essencials per a la prevenció de conflictes i la pau sostenible.
Crida a la comunitat internacional
En ambdues intervencions, l’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a:
Promoure el dret de les nacions minoria a l’autodeterminació.
Donar suport a la creació d’un tractat internacional vinculant sobre els drets de les minories.
Garantir la llibertat d’expressió i la participació política, posant fi a la criminalització de l’activisme pacífic.
Combatre el discurs d’odi i les narratives discriminatòries, inclosa la desinformació digital.
Assegurar la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalanes com a pilars de confiança i inclusió.
L’Assemblea també ha citat els informes d’experts de l’ONU i d’organismes internacionals que han manifestat reiteradament la seva preocupació per la falta de protecció de drets de les minories per part d’Espanya i per la repressió de la participació democràtica pacífica.
L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets col·lectius i la identitat nacional del poble català. Per això, l’organització continua participant en mecanismes i fòrums internacionals de drets humans, assegurant que la causa catalana sigui escoltada i tractada a escala global.
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.
Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.
D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.
A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.
L’espionatge massiu contra l’independentisme català
L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.
Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.
L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.
La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.
Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.
A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.
La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.
Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.
A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.
De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.
Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.
Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:
• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.
• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.
• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.
• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.
La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.
Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana ha intervingut al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra, en ocasió de l’aprovació de l’informe final de l’Examen Periòdic Universal (EPU) sobre Espanya, que revisa la implementació dels tractats i convenis als quals l’Estat està subjecte.
La membre del Secretariat Nacional Ariadna Heinz ha pres la paraula per reclamar a Espanya que implementi les recomanacions de l’EPU, que posi fi a les persecucions infundades contra catalans i que garanteixi una aplicació imparcial de la llei d’amnistia. Heinz també ha recordat que l’article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que reconeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, és negat al poble català, i que d’aquesta negació en deriven altres vulneracions.
En aquest cicle de l’EPU, els estats membres de l’ONU han fet diverses recomanacions a Espanya, algunes relatives a l’ús excessiu de la força policial durant protestes, a la independència judicial, a la discriminació, als discursos d’odi, a la criminalització de les veus dissidents i a l’abús de les llibertats. Aquestes van en la línia del que l’Assemblea i l’UNPO havien demanat en l’informe presentat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humansl’octubre passat.
Tot i que l’examen ha assenyalat els incompliments d’Espanya en diverses de les seves obligacions en matèria de rets humans, la delegació espanyola ha fracassat en abordar molts d’aquests punts durant la seva intervenció. De fet, ha omès deliberadament fer esment de la discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants o de l’ús il·legal de programes espia contra la dissidència, en el conegut escàndol del Catalangate.
La intervenció davant el Consell de Drets Humans de l’ONU s’ha fet en col·laboració amb l’ONG ginebrina Genève for Human Rights i amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), que han instat els estats membres a assegurar que les recomanacions de l’EPU a Espanya es tradueixin en garanties concretes d’acord amb els tractats i convenis internacionals.
L’EPU és un mecanisme que revisa com els estats membres de l’ONU apliquen els tractats en matèria de drets humans als quals estan subjectes, amb l’objectiu d’abordar les preocupacions, impulsar el suport i promoure i protegir els drets humans arreu del món. Cada país és examinat cada cinc anys, i la revisió és duta a terme pels altres estats membres de l’ONU.
La participació en el Consell de Drets Humans s’emmarca en la tasca d’incidència internacional que du a terme l’Assemblea, una de les línies d’acció principals de l’entitat, per denunciar les vulneracions de drets de l’Estat espanyol davant de mecanismes, fòrums i organismes internacionals, i per internacionalitzar la lluita per la independència de Catalunya.
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha publicat recentment les seves observacions i recomanacions finals al Regne d’Espanya després de revisar la seva implementació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) durant la 144a sessió del Comitè (23 de juny – 18 de juliol de 2025).
El Comitè ha expressat la seva preocupació per la manca d’implementació de recomanacions anteriors sobre Catalunya, així com per qüestions persistents com ara els discursos d’odi, la violència policial excessiva i l’efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió que comporten les activitats de vigilància. L’ANC i l’UNPO havien presentat informació sobre la situació a Catalunya per ajudar a fonamentar l’avaluació del Comitè.
A continuació es presenta un resum de les principals conclusions i recomanacions fetes pel Comitè en relació amb Catalunya, destacant les principals preocupacions identificades durant la revisió:
No implementació de recomanacions anteriors
En primer lloc, el Comitè de Drets Humans expressa la seva preocupació per la manca d’implementació de les opinions anteriors que ha adoptat, inclosos els casos de Junqueras et al. contra Espanya, i Puigdemont contra Espanya. En ambdós, el Comitè havia conclòs que Espanya havia violat els drets dels acusats i havia demanat mesures preventives i informes de seguiment.
El Comitè reitera l’obligació de l’Estat espanyol de prendre totes les mesures necessàries per implementar les seves observacions finals, tal com exigeix el Protocol Facultatiu de l’ICCPR, del qual Espanya n’és part. A més, anima a establir un mecanisme eficaç per proporcionar una compensació financera adequada a les víctimes.
Discurs d’odi i delictes d’odi
D’altra banda, el Comitè crida l’atenció sobre l’augment dels discursos d’odi, en particular els de tipus neofeixista, i els delictes d’odi contra diversos grups socials, inclosos els catalans. Emfatitza la necessitat que l’Estat espanyol reforci els esforços per combatre aquests discursos i delictes, fins i tot garantint investigacions exhaustives de cada cas i proporcionant recursos efectius a les víctimes.
Violència policial excessiva
Addicionalment, el Comitè assenyala l’ús excessiu de la violència policial durant les protestes a Catalunya l’octubre de 2017 i lamenta el progrés limitat de les investigacions sobre aquest, així com la manca d’efectiva rendició de comptes dels responsables. El Comitè insta les autoritats espanyoles a respectar els principis de necessitat i proporcionalitat pel que fa a l’ús de la força i a investigar-ho a fons i imparcialment, garantint alhora la penalització dels responsables i l’assignació de reparacions a les víctimes.
Disposicions legals que posen en perill la llibertat d’expressió
A més, el Comitè expressa la seva preocupació per la manca de mesures adoptades per despenalitzar la difamació i l’insult. Es mostra especialment preocupat per l’article 578 del Codi Penal i el seu efecte criminalitzador per, entre altres coses, la “glorificació del terrorisme” i certes disposicions sobre la protecció de la seguretat ciutadana i la imposició de sancions administratives. El Comitè destaca com aquestes poden tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici legítim dels drets a la llibertat d’expressió, associació i reunió, i podrien utilitzar-se per processar individus per exercir aquests drets.
Per això, el Comitè demana a les autoritats espanyoles que considerin la despenalització de la difamació i que l’article 578 del Codi Penal no es faci servir per restringir els drets fonamentals establerts a l’ICCPR.
Vigilància desproporcionada i innecessària i la llei de secrets oficials
Finalment, el Comitè es mostra molt preocupat per les activitats de vigilància de la policia i els serveis d’intel·ligència espanyols dirigides a defensors dels drets humans i altres actors de la societat civil, que podrien tenir un efecte dissuasiu sobre l’exercici dels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. En particular, el Comitè es refereix a l’ús del programari espia Pegasus i Candiru contra almenys 65 polítics, activistes i figures públiques catalans, entre el 2017 i el 2020, destacant l’absència d’una investigació oficial sobre l’assumpte.
En segon lloc, el Comitè es refereix a la infiltració d’agents d’intel·ligència encoberts en grups socials que s’han dut a terme sense cap salvaguarda legal ni supervisió judicial, fora de processos penals, i protegits per la Llei de Secrets Oficials de 1968. El Comitè insta les autoritats espanyoles a revisar la llei i a garantir que qualsevol ús de mètodes de vigilància respecti estrictament els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat. A més, emfatitza la importància d’investigacions exhaustives, imparcials i efectives sobre els casos de vigilància il·legal i l’assignació de reparacions a les seves víctimes.
Finalment, tot i que el Comitè va abordar una àmplia gamma de preocupacions sobre drets humans, no va fer referència a la violació per part d’Espanya de l’article 1 de l’ICCPR (el dret a l’autodeterminació) en les seves observacions finals. L’UNPO i l’ANC assenyalen que és significatiu, atès que moltes de les altres violacions de drets humans que pateixen els catalans provenen de la negació d’aquest dret fonamental.
L’ANC és membre de ple dret de l’UNPO des del 2019, representant Catalunya dins de l’organització internacional. Aquesta col·laboració és part de la tasca d’internacionalització de l’ANC, per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i denunciant internacionalment la regressió democràtica i els abusos que el poble català pateix per part de l’Estat.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha comparegut aquest dimarts davant la Comissió d’Investigació sobre la Infiltració de Policies dels Cossos de l’Estat en els Moviments Socials, Polítics i Populars dels Països Catalans i sobre Espionatge amb Programari Espia per part del Regne d’Espanya, denunciant les greus vulneracions de drets fonamentals comeses per l’Estat espanyol contra el moviment independentista català. Antoni Maria Gavarró, que ha comparegut en representació de l’ANC, ha qualificat les infiltracions policials encobertes i l’espionatge massiu amb programari com Pegasus i Candiru com a pràctiques “incompatibles amb els valors fundacionals de la Unió Europea”, vulnerant l’article 17 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Dret a la Privacitat.
Gavarró ha recordat que almenys 65 persones van ser víctimes d’espionatge il·legal entre 2015 i 2021, incloent-hi representants electes, activistes i familiars. Sis d’aquestes víctimes formaven part de l’ANC. A més, ha denunciat cinc casos d’infiltració policial en moviments socials catalans entre 2020 i 2022, alguns dels quals van incloure relacions personals amb activistes sense cap control judicial.
El representant de l’Assemblea ha reiterat el compromís de l’entitat en evidenciar internacionalment la vulneració de drets fonamentals de l’Estat espanyol. Conjuntament amb l’UNPO, l’Organització de Nacions i Pobles No Representats, l’Assemblea ha denunciat davant de diversos organismes i fòrums la manca de compliment d’Espanya de les recomanacions que va fer la comissió d’investigació de Pegasus, la comissió PEGA del Parlament Europeu, així com als relators de Nacions Unides, que el gener de 2023 van mostrar la seva preocupació pel Catalangate i van exigir explicacions a l’estat. En aquest sentit. L’ANC va enviar una nova denúncia a Relators de Nacions Unides, el juliol de 2024, denunciant les acusacions de terrorisme contra activistes catalans. L’octubre de 2024, es va denunciar la criminalització de l’independentisme català per part de l’estat espanyol, inclòs l’espionatge il·legítim, a l’informe que vam enviar a Nacions Unides en el marc de l’Examen Periòdic Universal d’Espanya. També es va enviar un informe al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, per l’avaluació de la implementació del Pacte de Drets Civils i Polítics per part de l’estat espanyol.
Finalment, ha subratllat que totes aquestes pràctiques “vulneren drets garantits per la Carta de Drets Fonamentals de la UE, com la llibertat d’expressió, la intimitat, l’associació i la no discriminació per ideologia”. Per concloure, l’Assemblea ha reclamat mesures immediates:
• Control públic efectiu dels serveis d’intel·ligència.
• Prohibició legal d’infiltracions encobertes sense autorització judicial concreta.
• Investigació completa i moratòria sobre Pegasus i altres tecnologies d’espionatge.
• Establir un fons financer per tal que les víctimes puguin fer front a les despeses que suposen les investigacions dels seus telèfons. Com també un fons per dur a terme les querelles necessàries.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 