Nacions Unides torna a assenyalar Espanya pels presos polítics

El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha publicat el seu informe anual en el marc de la 45a Sessió del Consell de Drets Humans, on fa seguiment dels dictàmens emesos el 2019 i on destaca que no s’ha implementat la recomanació d’alliberar de forma immediata les preses i presos polítics catalans per part de l’Estat espanyol

Amb la publicació d’aquest document, el Grup de Treball torna a posar en evidència la falta de reconeixement de l’Estat espanyol envers els organismes internacionals pel que fa a la situació a Catalunya, i la seva doble moral a l’hora de reclamar l’estat de dret mentre ignora prerrogatives de dret internacional com la defensa dels drets humans, la independència judicial i la discriminació per raons polítiques. 

En els dos informes sobre la situació de les preses i els presos polítics catalans publicats l’any passat es demanava la seva llibertat immediata i es denunciaven les violacions de drets de les quals havien estat víctimes, incloent-hi el dret a la llibertat d’expressió, manifestació pacífica i associació, dret a la llibertat i la seguretat de la persona, llibertat de pensament, igualtat davant la llei, dret a la participació en afers públics i discriminació per expressar opinions polítiques favorables a la independència de Catalunya. A més, demanava reparar els danys causats i dur a terme una investigació independent sobre la detenció arbitrària. 

El Grup de Treball també va expressar que fer un referèndum d’independència a l’Estat espanyol no és il·legal, sinó que s’emmarca en les expressions legítimes emparades pels drets de llibertat d’opinió i d’expressió.    

D’altra banda, l’informe anual també revela que l’Estat espanyol va demanar la revisió de la petició d’alliberament immediat de les preses i presos polítics, com també ho van fer països coneguts per les seves violacions dels drets humans, com ara l’Aràbia Saudita, Egipte, Tunísia, Marroc i Colòmbia. El Grup de Treball hi va respondre amb una negativa degut a l’incompliment de requisits

El 2019, el Grup de Treball va emetre 85 dictàmens sobre la detenció de 171 persones en 42 països. L’Estat espanyol és l’únic país inclòs a l’informe que és membre de la Unió Europea. 

Els dictàmens són fruit d’una iniciativa de les defenses de les preses i els presos polítics impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural el 2018, que pretenia confirmar si la seva situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol. 

Aquí es pot consultar l’informe complet. 

Aquí podeu veure el documental “L’estafa d’Andorra”

El documental “L’estafa d’Andorra” explica el tancament, el 10 de març de 2015, de la Banca Privada d’Andorra (BPA), un banc privat andorrà, per part de les autoritats espanyoles, estatunidenques i andorranes. La tesi del documental és que aquesta operació formava part de la lluita dels serveis secrets espanyols contra el moviment independentista català.

Al documental hi intervenen, a més de polítics andorrans i exempleats de la BPA, els presidents Carles Puigdemont i Artur Mas i l’advocat Gonzalo Boye.

El documental està disponible a Amazon Prime clicant aquest enllaç.

Tràiler en català
Documental subtitulat en castellà
Documental en anglès

8 de setembre, a Sabadell, presentació de la moció per subscriure el Manifest signat al Congrés dels Diputats

El dimarts, 8 de setembre, al Ple de l’Ajuntament de Sabadell, presentarem, conjuntament amb Òmnium Cultural Sabadell, el Casal Independentista i Popular de Sabadell Can Capablanca i el Consell Local per la República, una moció perquè l’Ajuntament de Sabadell subscrigui el Manifest signat el 29 de maig de 2020 al Congrés dels Diputats. Podeu baixar-vos el text complet de la moció i del Manifest aquí..

El Manifest en favor de la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i la defensa de l’exercici dels drets fonamentals va ser signat el 29 de maig de 2020 per les següents formacions del Congrés: Bloc Nacionalista Valencià, Bloque Nacionalista Gallego, Candidatura d’Unitat Popular, Esquerra Republicana de Catalunya, Euskal Herria Bildu, Eusko Alderdi Jetzalea- Partido Nacionalista Basco, Junts per Catalunya, Mas País, Unidas Podemos-En Comú Podem- Galícia en Común.

El Manifest es fa ressò de l’informe d’Amnistia Internacional en el qual es reclama  a l’Estat que compleixi els seus compromisos amb els drets humans i el dret internacional i alliberi d’immediat Jordi Cuixart i Jordi Sànchez empresonats per haver exercit els seus drets i sense haver comès cap delicte. L’Estat retrocedeix a situacions pre-democràtiques per la qual cosa han de modificar el Codi Penal i la legislació incompatible amb els drets humans, com la “Llei mordassa”, l’empoderament polític del TC per sobre de les cambres o les lleis d’enjudiciament.

Aquelles persones que vulguin manifestar el seu suport a la Moció poden dur pancartes reivindicatives de tot tipus a la pl. de Sant Roc a les 6 de la tarda, on un grup de voluntaris les col·locaran per tal de fer-ne una fotografia al final del Ple. Les persones que vulguin recuperar la seva pancarta poden tornar a les 8 del vespre a recollir-la. Cal dur en tot moment mascareta i mantenir la distància sanitària.

30 d’agost, per Internet, xerrada en motiu dels 10 mesos a presó de Dani Gallardo

El diumenge 30 d’agost, l’Assemblea de Madrid organitza una xerrada sobre la Solidaritat amb Catalunya i la lluita antirepressiva a Madrid, en motiu dels 10 mesos de presó de l’activista Dani Gallardo.

Serà a les 19:30 h a través d’aquest l’enllaç.

Posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana davant la recent ofensiva del Poder Judicial Espanyol

Davant de la nova ofensiva repressiva judicial, la resolució del TS, estimant un recurs de la Fiscalia, revocant l’aplicació del article 100.2, i la revocació del 3r grau dictada per una jutge de Vigilància Penitenciària a petició de la Fiscalia depenent jeràrquicament del Gobierno, l’Assemblea Nacional Catalana considera que:

  • Ens trobem davant d’un atac del Poder Judicial espanyol contra la lllibertat de totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i contra el Dret Internacional.
  • Això no va de democràcia, va d’autodeterminació.
  1. Després del referèndum de 2017, el deep state, va bastir una estratègia per acabar amb el moviment independentista, i amb tota dissidència que tingués a veure amb la voluntat de reconèixer-se com a subjecte polític de la nació catalana.
  2. El Poder Judicial espanyol ha agafat el protagonisme aplicant el dret penal de l’enemic com a forma venjativa i a mode d’advertència futura, acarnissant-se amb els ostatges a qui ha condemnat de manera innoble, i ara continuant la humiliació, intervenint en el seu règim penitenciari, a petició de la Fiscalia de l’Estat, depenent del Gobierno autoanaomenat progressista.
  3. No podem esperar justícia d’aquest estat, ni de cap dels seus poders. És un absurd exigir-los justícia, ni acudir-hi en empara, en fer-ho estem blanquejant la seva prevaricació constant.
  4. És un poder judicial castellà, que vetlla per un marc jurídic imposat contra minories nacionals com la nostra, que en restar legalment desprotegides només poden desbordar la llei estatal, un últim recurs que reconeixen tots els estudis internacionals sota el nom de dret de secessió de causa justa.
  5. Necessitem sortir del seu marc polític i repressiu. Hem estat massa reactius a la seva constant vulneració de drets, i hem entrat en un espiral que ells alimenten a voluntat, que ens esgota i ens resta capacitat de lideratge.
  6. Necessitem entendre l’estat espanyol com un opressor, com aquell que ens vol anul·lar com a minoria nacional, fins a l’assimilació total.
  7. No és una qüestió de democràcia, no hi pot haver lluites compartides, si no es fan des de la llibertat i la sobirania pròpia.
  8. Per tant, qualsevol modalitat de diàleg amb l’estat que no es faci des del reconeixement de la sobirania mútua, és caure en el seu parany, i alimentar el processisme, la dilació, i la rendició. Deixem d’alimentar expectatives de diàleg que només generen frustració.
  9. La força veritable per finalitzar la nostra lluita d’autodeterminació com a nació lliure està en nosaltres, en la ciutadania mobilitzada i militant i organitzada, i emergirà de la consciència de salvació nacional de la nostra cultura, llengua, identitat mil·lenària, i voluntat d’integració que volem viable i plena i que ells volen anul·lada i destruïda.
  10. La nostra lluita, de causa justa, és la d’una minoria nacional, ara tancada en un estat identificat amb una altra nacionalitat, i que li nega el dret a existir. La nostra lluita és la d’aquesta nació minoritzada per sobreviure i conquerir l’únic estatus que la farà viable i amb futur, la Independència.
  11. Fins que no entenguem la nostra lluita en aquests termes, estarem presos en la cel·la del marc mental de l’estat, que porta segles oprimint-nos.
  12. Cap més mostra d’oferta de diàleg, ni acords, ni suport a un Gobierno, un estat, ni els seus còmplices a casa nostra, que tenen com a objectiu explícit la nostra eliminació com a Nació.

Tenim el deure de construir un futur millor, el dret a ser independents!

Juliol 2020

page1image1575738608

L’Assemblea exigeix el cessament de Miquel Buch

Ahir, a Poblet, els Mossos d’Esquadra van protagonitzar un altre episodi d’abús policial. Van  actuar amb un clar biaix per ideologia reprimint la protesta independentista. Lamentablement aquesta pràctica és recurrent i ja s’ha convertit en sistèmica en el si del Departament d’Interior. El seu conseller, Miquel Buch, n’és el principal responsable i ja ha demostrat que no li fa res reprimir la protesta ciutadana noviolenta per protegir els poders de l’Estat espanyol.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, denuncia que “l’actuació dels Mossos ahir a Poblet va ser intolerable, no hi ha cap empara legal per discriminar ideològicament els manifestants”. Mentre els independentistes van topar amb la violència dels Mossos d’Esquadra, “els manifestants convocats per Vox van poder arribar tranquil·lament fins al Monestir”. 

La presidenta de l’Assemblea denuncia que “els Mossos van actuar com una Guàrdia Reial protegint els interessos de la monarquia espanyola i vulnerant els drets fonamentals dels manifestants amb una actuació indiscriminada de la Brimo”.  

L’Assemblea exigeix el cessament immediat del conseller d’Interior, Miquel Buch. El President de la Generalitat, Quim Torra, ha d’actuar amb responsabilitat i autoritat i destituir el principal responsable de les pràctiques repressives dels Mossos d’Esquadra. Aquesta situació ja fa massa temps que s’allarga i s’han de prendre decisions immediatament. 

L’entitat vol tornar a denunciar la detenció arbitrària, ahir a Poblet, de Toni Cartanyà, membre del Secretariat de l’Assemblea Territorial Conca de Barberà, que va ser víctima de l’abús policial. L’Assemblea reitera tot el seu suport col•lectiu a en Toni i les persones que ahir van patir la repressió exercida pels Mossos d’Esquadra.

Declaracions de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. 

L’Assemblea denuncia la repressió exercida pels Mossos a Poblet

Aquest dilluns al matí centenars de persones s’han trobat a l’Espluga de Francolí, convocades per l’Assemblea i Òmnium Cultural,  per caminar fins al Monestir de Poblet sota el lema “Catalunya no té rei. Protegim-nos del Borbó”.  Ha estat una nova demostració de la determinació de la ciutadania catalana per construir un país independent, lliure dels poders antidemocràtics i corruptes espanyols.  

L’objectiu de la marxa era arribar a Poblet, tot i que els Mossos han carregat contra les persones que es manifestaven pacíficament mentre en deixaven passar d’altres amb banderes espanyoles. Una vegada més, els cossos de seguretat de la Generalitat han demostrat un clar biaix d’actuació per ideologia.Aquestes actuacions lamentablement són recurrents. 

El Departament d’Interior ha deixat palès en nombroses ocasions que no li fa res reprimir la protesta ciutadana noviolenta per protegir els poders de l’Estat espanyol

En aquest sentit, l’entitat vol denunciar la detenció arbitrària de Toni Cartanyà, membre de l’Assemblea Conca de Barberà, per part dels Mossos avui a Poblet, que ha estat traslladat a la comissaria de Valls i ha estat posat en llibertat amb càrrecs aquesta mateixa tarda.  

L’Assemblea expressa tot el suport i solidaritat amb les persones que avui han patit aquest nou episodi de repressió.

Diverses ONG internacionals alerten de violacions de drets humans, durant la segona sessió de l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides, a l’Estat espanyol

Aquest matí ha tingut lloc la sessió de seguiment de l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya en el marc de la 44a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU. El passat mes de gener, 22 estats membres de l’ONU van expressar  la seva preocupació pel deteriorament dels drets civils i polítics al país des del 2015, especialment pel que fa al moviment d’autodeterminació de Catalunya. 

Al gener, els estats membres van plantejar preguntes i recomanacions sobre violència policial, la Llei Mordassa i detencions arbitràries i tortures. Durant la sessió de seguiment d’avui, malgrat que el delegat espanyol ha anunciat l’acceptació d’una sèrie de recomanacions, les organitzacions de la societat civil han denunciat l’estat dels drets humans al país i la necessitat de posar en marxa accions immediates

Amnistia International, Article 19, la Society for Threatened Peoples, l’European Language Equality Network (ELEN), Americans for Democracy & Human Rights in Bahrain, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i la Iraqi Development Organization han expressat la seva preocupació sobre aquesta qüestió, així com han fet una àmplia majoria de les organitzacions de la societat civil que han parlar durant la sessió. Gairebé totes les ONG han coincidit amb la necessitat urgent de reformar la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, pel seu efecte repressiu sobre els drets de llibertat d’expressió i llibertat de reunió. Amnistia Internacional i ELEN han esmentat específicament el delicte de sedició i l’ús de la llei per  empresonar els presos polítics catalans. 

En la mateixa línia, ELEN ha afirmat que “Espanya ha de complir la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i alliberar els presos polítics de Catalunya“, un argument que ha reiterat Amnistia Internacional i la Society for Threatened Peoples. A més, Article19 ha denunciat la pena de presó contra el raper Pablo Hasel a través de l’aplicació de la Llei Mordassa, i ha demanat que es despenalitzin els delictes penals contra l’honor i els sentiments religiosos. 

La Society for Threatened Peoples, Americans for Democracy & Human Rights in Bahrain i la Iraqi Development Organization han fet comentaris sobre l’excessiva violència policial que es va veure durant el referèndum d’octubre de 2017 sobre la independència de Catalunya, així com les protestes d’octubre de 2019 contra les penes de presó desproporcionades per als presos polítics catalans. 

També han demanat que es duguin a terme investigacions per part de l’Estat o d’agents independents i que la delegació espanyola presentés detalls dels responsables i les respectives sancions. Finalment, Amnistia Internacional ha demanat a Espanya que prohibeixi l’ús de bales de goma i la necessitat d’oferir reparacions per a les víctimes de la repressió franquista.  

Experts debaten sobre la degradació dels drets humans a l’Estat espanyol 

En el context de la 44a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU, l’Assemblea Nacional Catalana, la Society for Threatened Peoples i la Unrepresented Nations and Peoples Association (UNPO) van organitzar, el 15 de juliol, una taula rodona internacional sobre el deteriorament dels drets civils i polítics a l’Estat espanyol, en relació a la minoria catalana i al moviment independentista

El grup estava format per l’eurodiputada irlandesa Clare Daly (GUE-NGL), l’advocat i secretari general de l’UNPO, Ralph Bunche, i Neus Torbisco, professora de drets humans del Graduate Institute of International and Development Studies de Ginebra.

L’acte va ser moderat per Adrià Alsina, professor titular de Comunicació Global a la Universitat Central de Catalunya (UVIC) i membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea. L’acte es pot veure aquí.

15 de juliol, taula rodona en línia, “Les llibertats civils i polítiques, en risc a l’Estat espanyol?”

Aquest dimecres, 15 de juliol, taula rodona digital internacional amb Clare Daly, eurodiputada irlandesa (GUE-NGL); Ralph Bunche, secretari general de l’UNPO, i Neus Torbisco-Casals, experta en drets humans.

Sessió organitzada per l’Assemblea, Unrepresented Nations and Peoples Organization (UNPO) i Society for Threatened Peoples International (STPI).

Podràs seguir-la en directe a través de la pàgina de Facebook o del canal de Youtube de l’Assemblea Internacional a partir de les 17 h.

1.000 dies de presó, 1.000 raons per la llibertat

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart compleixen aquest vespre mil dies de presó, des que hi van entrar el 16 d’octubre de 2017. L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han dut a terme una acció reivindicativa per denunciar la vulneració de drets humans per part de l’Estat espanyol, i s’han refermat en el seu compromís per assolir la independència.

Al llarg de la tarda, els assistents que ho han volgut han pujat a l’escenari situat davant de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona per enregistrar un missatge de suport a les preses i presos polítics. Les mostres de suport també s’han fet sentir a la xarxa, a través de l’etiqueta #1000RaonsPerLaLlibertat.Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, ha volgut deixar palès que la presó no frenarà la lluita per la independència, i que les múltiples resolucions i dictàmens d’organismes internacionals alertant de la vulneració de drets a l’Estat espanyol li acabaran passant factura. En el mateix sentit, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha volgut deixar clar que els 1.000 dies de presó no seran un límit per seguir lluitant pels drets i les llibertats, i ha refermat el compromís de l’entitat per continuar el camí cap a la República catalana.Totes dues entitats han fet una crida a la ciutadania a estar atents a la convocatòria que es farà pública els propers dies amb motiu de la visita del monarca espanyol a Catalunya, prevista per a aquest proper divendres, 17 de juliol.

12 de juliol, a Barcelona, acció en motiu dels 1000 dies de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Suma’t a l’acció de suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en motiu dels seus 1000 dies de presó.

Vine a enregistrar el teu missatge de suport. Posa el teu gra de sorra per fer una protesta massiva també a les xarxes!

Denunciem la vulneració de drets humans per part de l’Estat, que ignora els dictàmens i resolucions dels organismes internacionals!

12 de juliol | de 18 h a 21 h davant de la Delegació del Govern a Barcelona

#StandUpForCatalonia

13 de juliol, a Terrassa, acte en motiu dels 1000 dies de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Aquest dilluns 13 de juliol, a Terrassa, es farà un acte en motiu dels 1000 dies de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Està previst que comenci a les 19.30 al Raval de Montserrat.

L’Assemblea denuncia les violacions dels drets fonamentals d’Espanya contra Catalunya en una conferència sobre llibertat d’expressió de l’OSCE

L’entitat va denunciar, a la conferència internacional de drets humans Supplementary Human Dimension Meeting de l’OSCE, els abusos de l’Estat espanyol contra la llibertat d’expressió, i els casos de violència policial contra activistes independentistes, així com la desinformació, la manca de transparència i la vigilància arbitrària de les xarxes socials.

Aquesta conferència va tenir lloc el 22 i el 23 de juny. El representant de l’Assemblea va ser el secretari nacional sortint, Jordi Vilanova, que va intervenir en dues sessions de treball per exposar les vulneracions de drets fonamentals contra el moviment independentista català.

Vilanova va denunciar que la permanència de la llei mordassa té un impacte negatiu en el dret de la llibertat d’expressió. També va fer incidència en la violència de les autoritats espanyoles durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, del 2017. Aquest fet, la suspensió i la dissolució del Parlament català i les llargues penes de presó per als líders catalans, anunciades el 2019, han perjudicat greument la participació i representació política a Catalunya i el dret de reunió pacífica.

El representant de l’Assemblea va parlar de les penes de presó del Tribunal Suprem contra els nou líders socials i polítics catalans. També va incidir en el fet que les protestes cíviques, que van seguir a les sentències, es van rebre amb una violència sense precedents per part de les forces policials, l’octubre de 2019.

La gestió de la crisi del coronavirus per part de les autoritats espanyoles ha tingut un efecte perjudicial sobre el dret de la informació a Espanya. Després de la declaració de l’estat d’alarma, més de 400 periodistes van denunciar la censura i el filtratge de les preguntes dels mitjans a les rodes de premsa oficials així com les queixes d’interferència política a la televisió pública espanyola.

El representant de l’Assemblea també va alertar que el portal de transparència del govern espanyol es va paralitzar amb l’activació de l’estat d’alarma, i era impossible comprovar les compres estatals de material sanitari, així com realitzar consultes administratives.

Vilanova va finalitzar el seu conjunt d’intervencions recordant a la sala que la llei mordassa també s’ha utilitzat contra la premsa per detenir, amenaçar, requisar material i interferir en la tasca dels periodistes. Aquests fets han estat denunciats per organismes internacionals com ara el Consell d’Europa, Reporters Sense Fronteres i diversos països durant la revisió periòdica universal del Consell de Drets Humans de l’ONU a Espanya.

Podeu llegir les intervencions aquí

L’Estat espanyol segueix incomplint els dictàmens de l’ONU que exigeixen l’alliberament dels presos polítics un any després de la seva publicació

Aquest divendres l’Assemblea ha fet una acció sorpresa davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona per denunciar la vulneració de drets i llibertats que pateix la ciutadania de Catalunya. Justament ara que fa un any del dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU.

Els dictàmens de Nacions Unides van ser fruit d’una acció conjunta i coordinada entre l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i les defenses dels presos, liderada pels advocats experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon. En aquest sentit, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries va denunciar la vulneració de drets i llibertats per part de l’estat espanyol i va reclamar la llibertat de preses i presos polítics.

Davant la delegació del Govern espanyol, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, juntament amb la secretària nacional Montserrat Tudela, van denunciar que “tot i que fa un any del dictamen de Nacions Unides, l’Estat espanyol no ha fet absolutament res. Ni tan sol ha obert una investigació ni ha reconegut la vulneració de drets i llibertats”. Cruanyes va reiterar que “volem viure en llibertat i d’acord als drets i llibertats fonamentals. Les Nacions Unides són la garantia que podem veure reconeguts els nostres drets i llibertats”. Montserrat Tudela, per la seva banda, va exigir que el 16 de juny, el Tribunal Constitucional alliberi les preses i presos polítics complint el deure que té l’Estat espanyol amb el dret internacional.

El dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l‘ONU deia que “defensar l’autodeterminació no constitueix un delicte, sinó que és un dret” i que la figura del referèndum “està permesa a Espanya per un rang ampli de temes, fins i tot, els relacionats amb aquest cas”. El Grup de Treball també “va verificar que l’element de violència és essencial per la qualificació penal dels delictes imputats” [rebel·lió i sedició] i va constatar que les accions dels presos “no van ser violentes ni tampoc van incitar a la violència […], al contrari, van ser un exercici pacífic dels drets a la llibertat d’opinió, expressió, associació, reunió i participació”. Per aquest motiu, aquest organisme de l’ONU va considerar les acusacions de “desproporcionades i per tant incompatibles amb les obligacions de l’Estat espanyol en el marc de les normes internacionals de drets humans”.     

La negació per part del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya) a extradir el president català Carles Puigdemont per la mateixa manca de violència i la conseqüent retirada de les euroordres; la violació de la presumpció d’innocència per part de membres del govern espanyol i els partits del 155; els arrestos “directament relacionats amb les mobilitzacions socials” i l’incompliment de pactes com la renúncia dels presos a l’escó i l’activitat política a canvi de l’alliberament; entre d’altres,  feien concloure al Grup de Treball que les detencions es feien “en contra del principi d’igualtat, en estar motivada per l’opinió política dels seus dirigents”, i que estaven destinades a “reprimir els membres de grups polítics per silenciar el seu reclam en favor de l’autodeterminació”.

A més, la vulneració de la jurisdicció territorial, que segons ells, era la dels tribunals de Catalunya, juntament amb les declaracions de la vicepresidenta del Govern espanyol de “decapitar els líders del moviment independentista” eren indicis de la falta d’independència judicial i la impossibilitat de ser jutjats per un tribunal “competent i imparcial”. Aquesta imparcialitat es va confirmar amb l’extrema opacitat i el bloqueig als observadors internacionals durant el judici del procés i la severitat de les sentències.

Per aquests motius, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries demanava “l’alliberament immediat” dels presos i que es dugués a terme una investigació “exhaustiva i independent” de les circumstàncies que havien portat a la seva presó provisional, a més de demanar al govern espanyol que els informés del progrés, unes accions que mai s’han dut a terme.

Noves violacions de drets per part de l’estat espanyol

Durant la crisi de la COVID-19, l’Estat espanyol ha vulnerat novament els drets dels presos polítics catalans. Seguint les recomanacions d’organismes internacionals com l’ONU, l’OMS, el Consell d’Europa, i d’ONG com Amnistia Internacional, o Human Rights Watch; països d’arreu del món han alliberat milers de presoners, també aquells que han estat detinguts arbitràriament. En canvi, l’Estat espanyol -tot i posar en 3r grau o arrest domiciliari a més de 2000 persones- ha decidit mantenir empresonats els líders catalans, arribant al punt d’amenaçar els funcionaris de presons si permetien als presos catalans passar el confinament a casa.

Una iniciativa conjunta i coordinada

La denúncia davant del Grup de Treball de Detencions Arbitràries va ser fruit d’una iniciativa de les defenses dels presos polítics al febrer de 2018, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, i liderada pels advocats i experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon.

En haver transcorregut un any, i davant la negativa de l’estat espanyol de respectar els dictàmens de l’ONU, ambdues entitats volen denunciar la falta de respecte del govern espanyol pel que fa al compliment dels tractats internacionals, que Espanya ha signat i ratificat, recordar que la persecució legal de les opinions polítiques i la llibertat d’expressió tenen per objectiu reduir la participació de la ciutadania en la política, un atac directe al sistema democràtic.

A més, es vol reivindicar que els empresonaments suposen una criminalització de la dissidència política i de l’exercici del dret a l’autodeterminació, a la llibertat d’expressió i a la llibertat de manifestació, tots ells reconeguts en els tractats internacionals, i que reforcen el caràcter polític d’aquestes detencions.

Precisament, el 16 de juny el Tribunal Constitucional ha convocat un ple presencial per a tractar la petició dels presos polítics de mesures cautelars per deixar en suspens la condemna, i on les autoritats espanyoles tindran una nova oportunitat per complir amb el dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries i alliberar els presos polítics catalans.

En aquesta línia, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural se sumen al Grup de Treball i exigeixen a l’Estat espanyol que assumeixi la naturalesa política dels empresonaments, i que en conseqüència, alliberi els presos polítics catalans i respecti l’exercici de drets fonamentals com són la llibertat d’expressió i de manifestació, i el dret a l’autodeterminació.