12 de juliol, a Barcelona, acció en motiu dels 1000 dies de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Suma’t a l’acció de suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en motiu dels seus 1000 dies de presó.

Vine a enregistrar el teu missatge de suport. Posa el teu gra de sorra per fer una protesta massiva també a les xarxes!

Denunciem la vulneració de drets humans per part de l’Estat, que ignora els dictàmens i resolucions dels organismes internacionals!

12 de juliol | de 18 h a 21 h davant de la Delegació del Govern a Barcelona

#StandUpForCatalonia

13 de juliol, a Terrassa, acte en motiu dels 1000 dies de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Aquest dilluns 13 de juliol, a Terrassa, es farà un acte en motiu dels 1000 dies de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Està previst que comenci a les 19.30 al Raval de Montserrat.

L’Assemblea denuncia les violacions dels drets fonamentals d’Espanya contra Catalunya en una conferència sobre llibertat d’expressió de l’OSCE

L’entitat va denunciar, a la conferència internacional de drets humans Supplementary Human Dimension Meeting de l’OSCE, els abusos de l’Estat espanyol contra la llibertat d’expressió, i els casos de violència policial contra activistes independentistes, així com la desinformació, la manca de transparència i la vigilància arbitrària de les xarxes socials.

Aquesta conferència va tenir lloc el 22 i el 23 de juny. El representant de l’Assemblea va ser el secretari nacional sortint, Jordi Vilanova, que va intervenir en dues sessions de treball per exposar les vulneracions de drets fonamentals contra el moviment independentista català.

Vilanova va denunciar que la permanència de la llei mordassa té un impacte negatiu en el dret de la llibertat d’expressió. També va fer incidència en la violència de les autoritats espanyoles durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, del 2017. Aquest fet, la suspensió i la dissolució del Parlament català i les llargues penes de presó per als líders catalans, anunciades el 2019, han perjudicat greument la participació i representació política a Catalunya i el dret de reunió pacífica.

El representant de l’Assemblea va parlar de les penes de presó del Tribunal Suprem contra els nou líders socials i polítics catalans. També va incidir en el fet que les protestes cíviques, que van seguir a les sentències, es van rebre amb una violència sense precedents per part de les forces policials, l’octubre de 2019.

La gestió de la crisi del coronavirus per part de les autoritats espanyoles ha tingut un efecte perjudicial sobre el dret de la informació a Espanya. Després de la declaració de l’estat d’alarma, més de 400 periodistes van denunciar la censura i el filtratge de les preguntes dels mitjans a les rodes de premsa oficials així com les queixes d’interferència política a la televisió pública espanyola.

El representant de l’Assemblea també va alertar que el portal de transparència del govern espanyol es va paralitzar amb l’activació de l’estat d’alarma, i era impossible comprovar les compres estatals de material sanitari, així com realitzar consultes administratives.

Vilanova va finalitzar el seu conjunt d’intervencions recordant a la sala que la llei mordassa també s’ha utilitzat contra la premsa per detenir, amenaçar, requisar material i interferir en la tasca dels periodistes. Aquests fets han estat denunciats per organismes internacionals com ara el Consell d’Europa, Reporters Sense Fronteres i diversos països durant la revisió periòdica universal del Consell de Drets Humans de l’ONU a Espanya.

Podeu llegir les intervencions aquí

L’Estat espanyol segueix incomplint els dictàmens de l’ONU que exigeixen l’alliberament dels presos polítics un any després de la seva publicació

Aquest divendres l’Assemblea ha fet una acció sorpresa davant la delegació del Govern espanyol a Barcelona per denunciar la vulneració de drets i llibertats que pateix la ciutadania de Catalunya. Justament ara que fa un any del dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU.

Els dictàmens de Nacions Unides van ser fruit d’una acció conjunta i coordinada entre l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i les defenses dels presos, liderada pels advocats experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon. En aquest sentit, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries va denunciar la vulneració de drets i llibertats per part de l’estat espanyol i va reclamar la llibertat de preses i presos polítics.

Davant la delegació del Govern espanyol, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, juntament amb la secretària nacional Montserrat Tudela, van denunciar que “tot i que fa un any del dictamen de Nacions Unides, l’Estat espanyol no ha fet absolutament res. Ni tan sol ha obert una investigació ni ha reconegut la vulneració de drets i llibertats”. Cruanyes va reiterar que “volem viure en llibertat i d’acord als drets i llibertats fonamentals. Les Nacions Unides són la garantia que podem veure reconeguts els nostres drets i llibertats”. Montserrat Tudela, per la seva banda, va exigir que el 16 de juny, el Tribunal Constitucional alliberi les preses i presos polítics complint el deure que té l’Estat espanyol amb el dret internacional.

El dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l‘ONU deia que “defensar l’autodeterminació no constitueix un delicte, sinó que és un dret” i que la figura del referèndum “està permesa a Espanya per un rang ampli de temes, fins i tot, els relacionats amb aquest cas”. El Grup de Treball també “va verificar que l’element de violència és essencial per la qualificació penal dels delictes imputats” [rebel·lió i sedició] i va constatar que les accions dels presos “no van ser violentes ni tampoc van incitar a la violència […], al contrari, van ser un exercici pacífic dels drets a la llibertat d’opinió, expressió, associació, reunió i participació”. Per aquest motiu, aquest organisme de l’ONU va considerar les acusacions de “desproporcionades i per tant incompatibles amb les obligacions de l’Estat espanyol en el marc de les normes internacionals de drets humans”.     

La negació per part del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya) a extradir el president català Carles Puigdemont per la mateixa manca de violència i la conseqüent retirada de les euroordres; la violació de la presumpció d’innocència per part de membres del govern espanyol i els partits del 155; els arrestos “directament relacionats amb les mobilitzacions socials” i l’incompliment de pactes com la renúncia dels presos a l’escó i l’activitat política a canvi de l’alliberament; entre d’altres,  feien concloure al Grup de Treball que les detencions es feien “en contra del principi d’igualtat, en estar motivada per l’opinió política dels seus dirigents”, i que estaven destinades a “reprimir els membres de grups polítics per silenciar el seu reclam en favor de l’autodeterminació”.

A més, la vulneració de la jurisdicció territorial, que segons ells, era la dels tribunals de Catalunya, juntament amb les declaracions de la vicepresidenta del Govern espanyol de “decapitar els líders del moviment independentista” eren indicis de la falta d’independència judicial i la impossibilitat de ser jutjats per un tribunal “competent i imparcial”. Aquesta imparcialitat es va confirmar amb l’extrema opacitat i el bloqueig als observadors internacionals durant el judici del procés i la severitat de les sentències.

Per aquests motius, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries demanava “l’alliberament immediat” dels presos i que es dugués a terme una investigació “exhaustiva i independent” de les circumstàncies que havien portat a la seva presó provisional, a més de demanar al govern espanyol que els informés del progrés, unes accions que mai s’han dut a terme.

Noves violacions de drets per part de l’estat espanyol

Durant la crisi de la COVID-19, l’Estat espanyol ha vulnerat novament els drets dels presos polítics catalans. Seguint les recomanacions d’organismes internacionals com l’ONU, l’OMS, el Consell d’Europa, i d’ONG com Amnistia Internacional, o Human Rights Watch; països d’arreu del món han alliberat milers de presoners, també aquells que han estat detinguts arbitràriament. En canvi, l’Estat espanyol -tot i posar en 3r grau o arrest domiciliari a més de 2000 persones- ha decidit mantenir empresonats els líders catalans, arribant al punt d’amenaçar els funcionaris de presons si permetien als presos catalans passar el confinament a casa.

Una iniciativa conjunta i coordinada

La denúncia davant del Grup de Treball de Detencions Arbitràries va ser fruit d’una iniciativa de les defenses dels presos polítics al febrer de 2018, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, i liderada pels advocats i experts en drets humans Ben Emmerson i Rachel Lindon.

En haver transcorregut un any, i davant la negativa de l’estat espanyol de respectar els dictàmens de l’ONU, ambdues entitats volen denunciar la falta de respecte del govern espanyol pel que fa al compliment dels tractats internacionals, que Espanya ha signat i ratificat, recordar que la persecució legal de les opinions polítiques i la llibertat d’expressió tenen per objectiu reduir la participació de la ciutadania en la política, un atac directe al sistema democràtic.

A més, es vol reivindicar que els empresonaments suposen una criminalització de la dissidència política i de l’exercici del dret a l’autodeterminació, a la llibertat d’expressió i a la llibertat de manifestació, tots ells reconeguts en els tractats internacionals, i que reforcen el caràcter polític d’aquestes detencions.

Precisament, el 16 de juny el Tribunal Constitucional ha convocat un ple presencial per a tractar la petició dels presos polítics de mesures cautelars per deixar en suspens la condemna, i on les autoritats espanyoles tindran una nova oportunitat per complir amb el dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries i alliberar els presos polítics catalans.

En aquesta línia, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural se sumen al Grup de Treball i exigeixen a l’Estat espanyol que assumeixi la naturalesa política dels empresonaments, i que en conseqüència, alliberi els presos polítics catalans i respecti l’exercici de drets fonamentals com són la llibertat d’expressió i de manifestació, i el dret a l’autodeterminació.

27 de maig, per Internet, última xerrada de L’#AssembleaACasa amb Pep Cruanyes

El dimecres 25 de maig, dins del cicle l’#AssembleaACasa, parlarem de vulneració de drets i la tasca de l’Assemblea amb Pep Cruanyes, vicepresident de l’Assemblea.

Podràs seguir-la en directe a través de les nostres xarxes socials: TwitterFacebookYoutube i Instagram

L’acte començarà a les 20.30 h.

L’Assemblea denuncia que la CNMC vol assumir la denúncia de Foment del Treball per poder-li aplicar multes molt elevades

El Govern de la Generalitat ha demanat un dictàmen al Consell de Garanties Estatutàries per plantejar una qüestió de competència al Tribunal Constitucional perquè considera que és l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i no la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) l’òrgan competent per resoldre la demanda presentada per Foment del Treball en contra de Consum Estratègic.

L’Assemblea evidencia que l’Estat espanyol vol ignorar, una vegada més, les competències de la Generalitat per poder castigar exemplarment a l’Assemblea.

L’origen del conflicte es remunta al setembre de 2019 quan Foment del Treball va presentar dues accions contra Consum Estratègic. D’una banda, una denúncia a l’Autoritat Catalana de la Competència demanant la retirada del web i la campanya i, a més, que s’imposés una multa de 60.000 € a cada un dels seus representants legals.

D’altra banda, va demandar Consum Estratègic al Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona sota l’acusació de conducta anticompetitiva. El 20 de desembre de 2019, aquest Jutjat Mercantil va executar les mesures cautelars que van comportar el tancament del web i la prohibició de fer cap mena d’acció pública de la campanya. Ara està pendent de resoldre el plet principal sobre el fons.

Ara, és a través de la via administrativa que l’Estat espanyol intenta poder quedar-se la demanda que Foment del Treball va presentar a l’Autoritat Catalana de la Competència per tal d’assegurar-se una resolució en contra de l’Assemblea en una mostra més de repressió econòmica que busca acabar amb les entitats independentistes.

Les accions de Foment són un atac al consum responsable i de proximitat i representen una clara vulneració a la llibertat d’expressió de l’Assemblea.

La situació que viu avui el país posa més en evidència la gravetat de la denúncia de Foment del treball davant de la necessitat de defensar i promoure la producció i el consum locals per superar la crisi generada per la COVID-19 a l’economia catalana.

Logo del CNMC

Les preses i presos polítics catalans lideren una denuncia davant de l’ONU per la situació a les presons durant la pandèmia de la COVID-19

Una vintena de preses i presos polítics de diferents territoris d’arreu del món han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’expresidenta de Xile Michelle Bachelet, amb l’objectiu de denunciar la seva situació d’empresonament durant la crisi del coronavirus,  després que institucions i organitzacions internacionals com el Consell d’Europa, Amnistia Internacional o Human Rights Watch recomanessin la reducció de la població als centres penitenciaris degut al seu alt risc per a la propagació de la malaltia. A finals de març, la mateixa Alta Comissionada va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per a protegir la salut i la seguretat de les persones empresonades o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19, en especial la gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos. A la carta, les preses i presos polítics mostren la seva preocupació pel fet que “molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions” i que, tal com Bachelet va expressar, “mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la vida i salut d’aquests”, en especial tenint en compte “la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció” a la majoria dels seus països. Segons els signants, el perill no només prové del risc de brots, sinó també per la “repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió”.  Julian Assange entre les preses i presos polítics d’arreu del món Entre els signants, s’hi troben les preses i presos polítics catalans, com l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; així com Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull.

També hi ha activistes internacionals, en destaca principalment, Julian Assange, d’Austràlia, però també en podem trobar d’altres països com són Milagro Sala i Luis D’Elía d’Argentina; o Julian Andrés Gil Reyes, Jose Vicente Murillo i Jorge Enrique Niño del Congreso de los Pueblos de Colòmbia. Completen la llista el líder del Moviment Popular del Rif, Nasser Zefzafi, l’activista Mahfouda Bamba Lefkir i el periodista Bachir Mahdar Khada del Sàhara Occidental, Bernado Caal Xol, defensor indígena maia Q’eqchi (Guatemala), i els representants dels Defensores del agua, el ambiente y el territorio de Guapinol (Honduras) Jeremías Martínez, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo, José Daniel Márquez, Kelvin Romero, José Abelino Cedillo, Arnold Alemán Soriano i Orbin Hernández Hernández. 


Jordi Sànchez denuncia que l’Estat espanyol ignora les recomanacions de l’ONU

Jordi Sànchez, pres polític per haver sigut el president de l’Assemblea, ha fet una valoració de les motivacions que l’han portat a firmar la carta:

És desolador veure la impunitat amb la que Espanya ignora les recomanacions de Nacions Unides sobre drets humans. Les recomanacions de l’Alta Comissionada de Nacions Unides, la senyora Bachelet, eren inequívoques. El fet que els presos del judici per l’1 d’octubre seguim a la presó és un exemple de menyspreu als drets humans i als organismes internacionals que vetllen pel seu compliment. I amb aquest fet les institucions espanyoles consoliden la tendència a ignorar les recomanacions dels organismes internacionals que no són del seu gust.
Som centenars els presos polítics arreu del món que som víctimes de la manca de respecte que els governants tenen als organismes internacionals que vetllen pels Drets Humans. Amb quina autoritat Espanya exigeix a altres països el compliment de tractats internacionals sobre Drets Humans quan ella desobeeix les recomanacions de Nacions Unides que l’interpel·len?“.

La carta

 29 d’abril de 2020 Sra Michele Bachelet, Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets HumansOficina de l’Alta Comissionada de Nacions Unides pels Drets Humans (OHCHR)  Palais des Nations     CH-1211 Geneva 10, Switzerland  Benvolguda Sra. Bachelet, Alta Comissionada pels Drets Humans de l’ONU, En aquests moments difícils que travessen els pobles i nacions del món, ens dirigim a vostè en la nostra condició de preses i presos polítics, en relació a les seves declaracions del passat 25 de març de 2020, en les quals vostè va demanar als governs que prenguessin mesures urgents per protegir la salut i la seguretat de les persones a la presó o recloses en altres instal·lacions, com a part dels esforços per frenar la pandèmia de la COVID-19. Tal com vostè va pronosticar en aquestes declaracions, la pandèmia ja està afectant presons, centres de detenció de migrants i altres centres de reclusió.

Davant d’aquesta situació, les seves recomanacions com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans van ser molt clares, animant els governs a realitzar una dràstica reducció de la població penitenciària de manera urgent. La gent gran, les persones malaltes, “totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense suficient base legal, incloent presoners polítics i altres detinguts per haver expressat opinions crítiques o dissidents”, així com els presos menys perillosos, va ser la població privada de llibertat que vostè va convidar a excarcerar prioritàriament amb la finalitat d’evitar conseqüències catastròfiques. Ens preocupa que molts estats no estiguin complint amb les seves recomanacions ja que, tal com vostè va expressar, mantenir presos en detenció durant aquesta pandèmia comporta un alt risc per a la seva vida i la salut, per la qual cosa hauria de ser exclusivament una mesura d’últim recurs.

La situació és encara més preocupant si tenim en compte la manca d’higiene, recursos sanitaris i l’amuntegament que es viu a les presons i centres de detenció de la majoria dels nostres països. Els brots augmenten dia a dia a les presons, així com el nombre de morts, tant per la COVID-19 com per la repressió contra les protestes que alguns presos i preses han dut a terme en diferents centres de detenció i reclusió. Com a preses i presos polítics coneixem de primera mà la situació de les presons en els nostres respectius països i volem remarcar que la preocupació que exposem no se cenyeix exclusivament a la situació personal que vivim, sinó que la fem extensiva al conjunt de persones que es troben actualment privades de la seva llibertat.

És per aquest motiu que ens adrecem a vostè per denunciar l’incompliment que observem, tant de les normes internacionals com de les directrius i recomanacions que vostè va fer com Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans. Sense cap altra pretensió, agraïm la seva atenció i esperem que pugui seguir duent a terme les accions necessàries per tal que els estats prenguin les mesures necessàries per salvaguardar la vida de la seva població, incloent la de presos i preses que es troben en aquests moments sota una vulnerabilitat més gran davant la COVID-19.  

Atentament, 

  • Jordi Sànchez – Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (Catalunya)
  • Raül Romeva – Conseller de Relacions Exteriors del Govern català i activista pro drets humans (Catalunya)   
  • Jordi Cuixart – President d’Òmnium Cultural (Catalunya)
  • Joaquim Forn – Conseller d’Interior del Govern català (Catalunya)
  • Dolors Bassa – Consellera de Treball i Afers Socials del Govern català i sindicalista (Catalunya)
  • Oriol Junqueras – Vicepresident del Govern català i president d’Esquerra Republicana de Catalunya (Catalunya)
  • Josep Rull – Conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern català (Catalunya)
  • Carme Forcadell – Presidenta del Parlament de Catalunya i expresidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (Catalunya)
  • Jordi Turull – Conseller de la Presidència del Govern català (Catalunya)
  • Milagro Sala – Líder de l’organització barrial Tupac Amaru (Argentina)
  • Luis D’Elía – Federació Tierra, Vivienda y Hábitat de la Central de los Trabajadores de la Argentina (Argentina)
  • Julian Assange – Periodista i fundador de Wikileaks (Austràlia)
  • Julian Andres Gil Reyes – Líder social i exsecretari tècnic del Congreso de los Pueblos (Colombia)
  • Jose Vicente Murillo – Líder social del Movimiento Político de Masas Social y Popular del Centro Oriente Colombiano. Congreso de los Pueblos (Colombia)
  • Jorge Enrique Niño – Expresident de la Junta de Acción comunal de la Vereda las Bancas, Arauquita. Congreso de los Pueblos (Colombia)
  • Bernado Caal Xol – Defensor indígena maia Q’eqchi (Guatemala)
  • Jeremías Martínez, Porfirio Sorto Cedillo, Ewer Alexander Cedillo, José Daniel Márquez, Kelvin Romero, José Abelino Cedillo, Arnold Alemán Soriano i Orbin Hernández Hernández – Defensors del dret a l’aigua, el medi ambient i el territori de Guapinol (Honduras)
  • Nasser Zefzafi – Líder del Moviment Popular del Rif (Rif)
  • Mahfouda Bamba Lefkir – Activista i defensora dels drets humans (Sàhara Occidental)
  • Bachir Mahdar Khada – Periodista d’Equipe Media i activista pro drets humans (Sàhara Occidental)

Aquest és l’informe de l’ONU sobre el maltracte que dóna Espanya a les minories nacionals

El relator de l’Organització de les Nacions Unides per a les Minories Nacionals, Fernand de Varennes ha publicat un informe després de la seva visita de principis d’any a diferents llocs de l’estat espanyol.

L’informe és molt crític amb la política que té l’estat cap a les nacions minoritzades i ha provocat una resposta de la diplomàcia espanyola.

L’informe del relator assenyala que l’Estat té l’obligació de protegir la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió, associació i participació en la vida pública, drets que són vulnerats a Catalunya. També subratlla la preocupació per les acusacions penals i els judicis i sentències a representats polítics i manifestants. La dissidència política noviolenta per part de les minories no pot donar lloc a acusacions penals.

Fernand de Varennes ha volgut remarcar que l’Estat espanyol no té en compte la ciutadania catalana quan pren decisions envers Catalunya. És a dir: no deixa decidir a les catalanes i els catalans sobre qüestions que els afecten directament.

Aquí teniu l’informe en anglès per baixar-vos-el.

L’Assemblea acompanya a declarar les persones represaliades per l’Estat

L’Assemblea, encapçalada per la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha acompanyat avui Josep Maria Jové i Lluís Salvadó fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on han declarat com a investigats per l’organització del referèndum de l’1 d’Octubre.

La presidenta de l’entitat ha volgut explicar que la investigació a Jové i Salvadó “ens evoquen els fets del 20 de setembre, que representa la primera gran onada repressiva que va fer evident que l’Estat espanyol estava disposat a tot per impedir el referèndum”. A més, ha afegit que aquell dia “vam demostrar que col·lectivament es pot vèncer aquest Estat repressiu”. També ha remarcat que “més de dos anys després encara estem davant una causa general contra l’autodeterminació de Catalunya”.

Cal recordar que Josep Maria Jové i Lluís Salvadó estan processats pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets. A més, el TSJC els demana una fiança de 4,5 milions d’euros que han d’abonar abans del 19 de març. En aquest sentit, Elisenda Paluzie ha dit que “es tracta d’unes fiances  absolutament desmesurades i injustes, també per la repetició en altres causes en les quals ja se n’han dipositat”. Tot i això, l’Assemblea fa una crida a omplir la Caixa de Solidaritat perquè “la gent que treballa per l’autodeterminació i la independència no pot estar sola quan arriben les dificultats”.

Avui l’Assemblea no ha estat només davant del Tribunal Superior de Justícia, sinó que també ha acompanyat a declarar a Reus onze persones denunciades per haver protestat en solidaritat amb les detingudes i detinguts el 23 de setembre. L’entitat sempre és al costat de totes les persones represaliades per l’Estat espanyol.

L’Assemblea i Òmnium es personaran com a acusació popular en la causa de les agressions de la policia del dia 1 d’octubre de 2017

El passat mes de desembre l’Audiència Provincial va expulsar l’Ajuntament de Barcelona com a acusació Popular del procediment d’instrucció que se segueix al Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona en la causa de les agressions de la Policia Nacional per les càrregues en 27 col·legis l’1 d’octubre de 2017. Finalment, el tribunal acceptava la petició de l’Advocacia de l’Estat, que depèn del Ministeri de Justícia, a la qual s’havia adherit la Fiscalia.

L’Assemblea i Òmnium, com a entitats promotores del referèndum d’autodeterminació tenen un compromís amb la defensa de les persones agredides per la policia i per això es considera necessari la compareixença per seguir l’acusació popular, per tal de donar suport a les acusacions privades de moltes persones ferides que hi estan implicades/perjudicades, per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. 

És un procediment complex amb 27 escoles de Barcelona afectades, entre les quals escoles com la Mediterrània, Pau Claris, Àgora i Ramon Llull i més de 300 denúncies de lesionats per les càrregues policials durant la jornada del referèndum convocat per la Generalitat. En total, hi ha una cinquantena d’agents i caps de grup de la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.

Per això, les dues entitats han decidit personar-se a la causa i ho faran en els propers dies.

AJORNAT 15 de març, a Terrassa, Concert groc

Acte ajornat

El diumenge 15 de març, a Terrassa, es farà un Concert groc solidari amb els represaliats.

Començarà a les 18.30, al Teatre Principal, i els tiquets estaran disponibles al mateix teatre des de dues hores abans. Hi actuaran Gospel Vallès, Tons i Sons Terrassa Gospel i Delia Quartet.

L’Assemblea afegeix Barcelona a la protesta mundial en suport a Julian Assange del dilluns 24

El proper dilluns, 24 de febrer, a Londres, comença la vista a Julian Assange, fundador de WikiLeaks, per decidir sobre la seva extradició per ser jutjat als Estats Units. Allà se’l podria condemnar fins a 175 anys de presó. Per aquest motiu, en una convocatòria de protesta global, desenes de ciutats d’arreu del món han convocat mobilitzacions contra l’extradició d’Assange sota el lema el periodisme no és un crim.

L’Assemblea ha impulsat i organitza la mobilització de suport a Barcelona, i suma així la capital catalana a la resta de convocatòries d’arreu del món. Per això fa una crida a concentrar-se el proper dia 24, a les 19.30 h, a la plaça Universitat de Barcelona.

La tria de la ubicació per fer la concentració de Barcelona no és casual. Durant la tardor de 2017, Assange va mostrar repetidament el seu suport al dret a l’autodeterminació de Catalunya i la imatge més icònica d’aquell suport es va produir en una videoconferència organitzada per l’agrupació Universitats per la República. Una plataforma formada per les principals organitzacions d’estudiants universitaris catalans, d’entre les quals l’ANJI, l’Assemblea de Joves de l’Assemblea.

Assange va afirmar durant el seu missatge reproduït a la capital catalana que “poblacions de tot Occident aprendran de la vostra experiència” i va insistir que “on vagi Catalunya, la seguiran altres estats”. A més, va qualificar que el referèndum de l’1 d’Octubre era “un fet determinant de la història d’Occident”.

És per això que durant la concentració, a més de mostrar el rebuig a l’extradició de Julian Assange i de donar suport al periodisme, també se li agrairà el suport de l’australià vers l’autodeterminació de Catalunya.

A la convocatòria inicial de l’Assemblea en suport al fundador de Wikileaks ja s’hi han sumat Anonymous Catalunya, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, la Candidatura d’Unitat Popular, Demòcrates de Catalunya, el Partit Pirata, Primàries Catalunya, Solidaritat Catalana per la Independència i Chalecos Amarillos.

Encara s’espera que hi hagi més adhesions els propers dies a la convocatòria inicial de l’Assemblea en suport al fundador de Wikileaks.

Toc d’atenció a l’Estat espanyol durant l’Examen Periòdic Universal de Nacions Unides per les seves violacions de drets fonamentals

Aquest matí a la seu de Nacions Unides, a Ginebra, s’ha celebrat la 35a sessió de l’Examen Periòdic Universal (UPR, sigles en anglès). Els Estats membres de l’ONU han tingut ocasió d’avaluar i realitzar preguntes i recomanacions a l’Estat espanyol en relació a la situació i al compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals.

L’Assemblea, una de les organitzacions de la societat civil que han presentat informe.

Un dels indicadors del deteriorament de la situació pel que fa al respecte dels drets fonamentals a l’Estat espanyol és el fet que s’hagin presentat un total de 89 informes per part d’organitzacions de la societat civil. Aquests 89 informes són per aportar informació per a l’Examen a l’Estat espanyol. Un increment molt important en relació als 27 que es van presentar la darrera ronda, l’any 2015.

Jaume Bardolet, secretari nacional de l’Assemblea coordinador de la comissió d’incidència internacional, present a Ginebra, ha destacat el paper actiu de l’Assemblea en la presentació dels informes per part de la societat civil. També ha recalcat: “Som una de les entitats que vam presentar un informe, el mes de juliol passat, dels més detallats d’infraccions d’Espanya en drets fonamentals”. Bardolet ha fet referència a l’informe conjunt que van presentar l’Assemblea i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) que va posar l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, fins i tot el món de la cultura.

També es va centrar en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret de reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultura, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, incloent-hi la prohibició de detenció arbitrària, entre altres. Alguns aspectes denunciats en l’informe conjunt de l’Assemblea i UNPO van ser mencionats en diversos paràgrafs del document elaborat per l’oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans de Nacions Unides sobre la UPR a l’Estat espanyol.

117 països han realitzat intervencions

Bardolet també ha destacat que hi ha hagut 117 països que han presentat propostes o recomanacions a l’Estat espanyol i, d’aquests, 22 ho han fet en referència a vulneracions de drets fonamentals. Del total de 117 països que han realitzat intervencions, destaquen Estats com ara França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que han estat especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019.

En matèria de drets civils i polítics, destaquen les aportacions fetes per Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Islàndia, Mèxic i Colòmbia, uns drets que són essencials per al bon funcionament de la democràcia, tal i com han recordat a Espanya.

Referències a Catalunya

A banda de la violència policial denunciada per Iraq, Rússia i Itàlia, la majoria de països han insistit en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, com han fet Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela ha estat el país que ha fet una referència directa a Catalunya i que ha insistit en què l’Estat espanyol necessita trobar una solució política al conflicte, a través del diàleg.

Canadà i Islàndia han demanat un canvi de la legislació respecte a la Llei mordassa, com també ho ha fet Suïssa que, juntament amb França, han remarcat la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. Estats Units ha fet una menció especial a la feina dels periodistes i el deure d’Espanya de protegir-los en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia ha exigit una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.

La delegació espanyola ha evitat abordar les crítiques sobre les violacions de drets civils i polítics, així com les preguntes sobre detencions arbitràries, empresonament amb incomunicació i tortura, tot en relació amb l’autodeterminació de Catalunya.

Un total de set Estats han realitzat preguntes per escrit. D’aquestes, destaca una qüestió plantejada per Bèlgica, on es pregunta a l’Estat espanyol per les mesures per aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, les del Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i del relator especial en dret a la llibertat de reunió i associació. Estaments tots ells que havien mostrat la seva preocupació per les vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles, també contra el moviment independentista.

En la mateixa direcció, Suècia ha preguntat per la llei coneguda popularment com a “Llei mordassa”, expressant preocupació pel que fa a la protecció del dret a la lliberta d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació, especialment pel que fa a periodistes i a societat civil. Tots aquests temes estan relacionats amb la qüestió catalana. Més lluny ha anat la representació de l’Iran, que ha formulat una pregunta en relació als passos que l’Estat espanyol planteja fer per millorar la situació pel que fa a aquests drets, principalment en el context del referèndum de 2017. El Regne Unit ha demanat informació en relació a mesures per millorar la situació pel que fa a llibertat de premsa. Per la seva banda, Alemanya ha formulat una pregunta en relació a la Llei d’Amnistia de 1977 i a la possibilitat de jutjar els crims del franquisme.

Totes aquestes recomanacions i preguntes tindran un recorregut a partir d’ara i tant els Estats com la societat civil en podran fer el seguiment del seu nivell d’implementació i podran demanar explicacions a Espanya en cas d’incompliment.

L’Assemblea és una de les entitats de la societat civil que en farà el seguiment.

Jaume Bardolet, coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional.

25 de gener, a Ripollet, vermut solidari amb els detinguts del 23S

El dissabte 25 de gener, a Ripollet, s’ha organitzat un vermut solidari amb els detinguts del 23S. A l’acte hi intervindran advocats i els mateixos represaliats.

Començarà a les 12.00 a les antigues pistes de l’Esbar, Rambla Sant Esteve, 26.