Admesa a tràmit la querella de l’Assemblea pel Catalangate

El jutjat d’instrucció 23 de Barcelona ha admès a tràmit aquest dimarts, 26 de juliol, la querella de l’Assemblea Nacional Catalana pel Catalangate. No ho ha fet així el Jutjat d’Instrucció 32, on es va presentar inicialment.

L’entitat va iniciar aquest procediment judicial per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets  fonamentals dels expresidents, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal, que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.

L’objectiu de la querella és obrir diligències judicials per esbrinar qui hi ha al darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, l’advocat de l’entitat, Toni Abat i Ninet, entén que els fets i l’interès polític que generen les persones querellants apunten que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat.

I encara més, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.

Segons Abat i Ninet, la querella denunciava la vulneració de varis drets fonamentals com la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En declaracions el passat mes de maig també va indicar que “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o més delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal.

L’advocat va afegir que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i, a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.

En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total i una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explicava Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.

Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de cinc afectats: l’anterior presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020), l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.

L’Assemblea demana als membres de la comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre Pegasus que incloguin l’Estat espanyol a les seves visites

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha adreçat una carta a totes les eurodiputades i eurodiputats membres de la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu demanant que s’inclogui l’Estat espanyol a la llista de països que visitaran durant els propers mesos, com a part del seu procés d’investigació sobre l’ús d’aquest programari espia, el qual inclou visites a Israel, Polònia, Hongria i els Estats Units.

A la missiva, Feliu fa arribar a les eurodiputades i eurodiputats la seva sorpresa i preocupació pel fet que de moment la comissió hagi descartat enviar una delegació a Espanya, sense tenir en consideració que el Catalangate és el cas més gran d’espionatge a Europa amb ús de Pegasus.

Tal com va revelar el centre d’investigació canadenc Citizen Lab a mitjans d’abril, des de 2015 les autoritats espanyoles van dur a terme accions de vigilància il·legal, espiant almenys 65 líders i activistes del moviment independentista, així com als seus familiars, advocats i periodistes. Aquest flagrant atac contra els drets fonamentals i els principis democràtics ha estat denunciat per organitzacions internacionals com l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia (ELDH) o Amnistia Internacional.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha denunciat a la seva carta els creixents dobles estàndards de les institucions de la Unió Europea en relació a les pràctiques abusives de l’Estat espanyol contra el moviment independentista català, posant en relleu el seu deure de garantir els drets de tota la ciutadania europea, inclosa la catalana.

També ha remarcat que la vigilància indiscriminada i arbitrària d’un govern de la UE vers la ciutadania no pot quedar impune, especialment tenint en compte la manca d’interès mostrada pel govern i les principals forces polítiques espanyoles en investigar aquests abusos de poder i en depurar responsabilitats, havent inclús bloquejat la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats espanyol.

Davant la inacció de les autoritats espanyoles, Dolors Feliu ha destacat la importància que les institucions de la Unió Europea, en aquest cas el Parlament Europeu, duguin a terme una investigació neutral i extensiva d’aquest espionatge massiu, i vetllin així per la protecció dels drets de les catalanes i les catalans, que formen part de la ciutadania europea.

Per últim, la presidenta de l’Assemblea ha remarcat que estan en joc ni més ni menys que el dret a la llibertat d’expressió, la llibertat d’assemblea, el dret a la privacitat i els drets de la nació catalana en el seu conjunt. Com a tal, també la reputació de la Unió Europea com a projecte basat en la democràcia i els drets fonamentals.

L’Assemblea força Marchena a veure les imatges de la vergonya de l’1-O

Aquest dilluns a la tarda, l’Assemblea Nacional Catalana ha cridat a manifestar-se davant del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), on el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol i autor de la sentència de l’1-O, Manuel Marchena, estava convidat com a ponent per la secció de Dret Penal del Col·legi. Centenars de persones han seguit la crida, demostrant una vegada més que la gent és #LaForçaQueTotHoMou.

Allà, l’Assemblea ha desplegat una pantalla de LED gegant des d’on s’han projectat les imatges de violència policial contra manifestants pacífics l’1 d’octubre del 2017, que Marchena no va permetre que es mostressin en el vergonyós judici que va acabar amb les infames penes de presó contra nou líders independentistes, entre els quals els presidents de les entitats convocants, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i la també expresidenta de l’Assemblea, Carme Forcadell.

En aquesta línia, l’Assemblea i Òmnium Cultural, juntament amb múltiples entitats de juristes i advocades i advocats, han impulsat un comunicat de protesta on es denuncien la multitud d’infraccions contra drets humans que es van cometre en el judici. El comunicat destaca, entre altres ítems, les “irregularitats, infraccions processals i violacions de drets fonamentals, tal com va denunciar l’informe Catalan Referendum Case d’International Trial Watch, entitat que es va crear amb observadors locals i internacionals, en la qual van participar molts dels juristes avui presents, i que va documentar i denunciar aquestes irregularitats”.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “és una provocació que vingui el jutge Marchena, magistrat president de la Sala Penal del Tribunal Suprem quan van jutjar als nostres dirigents independentistes i encara continua sent el president del Tribunal Suprem i ve aquí a donar-nos lliçons d’intel·ligència artificial quan tenim la qüestió del Catalan Gate damunt de la taula”. I ha afegit que “una de les vulneracions al dret de defensa més clares va ser negar-se a mostrar els vídeos de la violència policial durant el judici de l’1-O. Per això el rebem amb aquestes imatges”.

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, també ha destacat que “som aquí perquè no volem que vingui Marchena, ni que ens doni cap lliçó qui utilitza el dret per reprimir en lloc de per defensar els drets fonamentals”.

Recordem que el Tribunal Suprem va condemnar a 100 anys de presó dirigents socials i polítics com a responsables de l’exercici de drets democràtics de llibertat d’expressió de tot un poble.

9 de juliol, presentació de la Traca, Coordinadora Antirepressiva de Terrassa

Acte de presentació de la Teaca, Coordinadora Antirepressiva de Terrassa

  • Dissabte 9 de juliol
  • A partir de les 6 tarda
  • A la Pl. Ricard Camí

Xerrades, Cants de Llibertat i festa antirepressiva.

Contra la repressió, encenem la TRACA!

30 de juny, a Terrassa, concentració en suport a l’Erik

Ha arribat l’acusació contra l’ERIK de Terrassa.

La fiscalia i l’acusació particular li demanen 7 ANYS DE PRESÓ, 12 MESOS DE PENA MULTA i 37.500€ de responsabilitat civil.

CONCENTRACIÓ DE SUPORT

  • Dijous 30 de juny
  • A les 19:30h
  • Davant ajuntament de Terrassa

Prou Repressió!

Erik Absolució!

Competència arxiva l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de Consum Estratègic

El Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha resolt avui arxivar l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de Consum Estratègic. La instrucció ja va concloure el desembre amb una proposta de resolució que proposava no sancionar l’Assemblea com a resultat de la campanya “Consum Estratègic” i arxivar l’expedient però estava pendent que el Consell resolgués si acceptava la proposta d’arxivament.

Malgrat l’arxiu, l’Assemblea no està satisfeta amb la resolució del casperquè la incoació d’un expedient sancionador com a infractora de la llei de defensa de la competència (LDC) a una associació civil per haver promogut una campanya en positiu que se centrava en informar al consumidor, proposant-lo actuar de forma responsable, tenint en compte altres valors a banda de la qualitat o preu del producte o servei, suposa un precedent inquietant per la llibertat d’expressió i associació, que no té justificació.

A més, considerar l’Assemblea com empresa en el sentit del dret de la competència quan no obtenia cap benefici econòmic d’aquesta campanya, és un precedent perillós per altres associacions que puguin exercir un rol de prescriptors de tendències de consum.

La presidenta de l’Assemblea Dolors Feliu ha afirmat que “Malgrat que estem satisfets perquè no rebrem les sancions econòmiques desorbitades que pretenia Foment del Treball Nacional i que podrien haver compromès el futur de la nostra entitat, el mer fet que s’hagi instruït aquest expedient sancionador per una campanya legítima, és una vulneració flagrant de drets fonamentals i té una finalitat repressiva”.

Segons Albert Poch, del despatx Redi advocats, que s’ha encarregat de la defensa del cas “la decisió d’arxivar el cas adoptada per la CNMC és un pas fonamental, perquè evita una multa milionària, però insuficient, ja que la campanya de consum estratègic en cap cas podia ser qualificada de boicot. Seguirem defensant el dret a la llibertat d’expressió de l’Assemblea en instàncies superiors, per evitar que una associació civil pugui ser multada per infringir el dret de la competència”.

Recordem que l’inici del cas es remunta a finals de l’any 2018 amb la posada en marxa de la pàgina consumestrategic.cat, que tenia com a objectiu la promoció del consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i feia èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0, o el respecte i/o promoció de la llengua catalana.

La patronal Foment del Treball va denunciar la iniciativa tant a les autoritats de la competència com als jutjats mercantils per “promoure un atac directíssim a la llibertat d’empresa” i va aconseguir que es tanqués la pàgina web com a mesura cautelar dictada pel jutjat mercantil núm. 11 de Barcelona i la prohibició de realitzar qualsevol activitat relacionada amb la promoció de la campanya.

Més enllà de la demanda judicial, Foment també va presentar una denúncia a l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), però la CNMC (l’organisme estatal de l’àmbit) va voler assumir-ne el cas. La disputa entre les dues institucions va arribar al Tribunal Constitucional, que finalment va donar la raó a la CNMC, que va obrir formalment l’expedient a l’Assemblea que avui ha quedat arxivat.

El cas arribarà a la seva fi el proper mes de setembre quan està previst que se celebri el judici oral al Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona, la sentència del qual ha de confirmar o no la prohibició de la campanya, per una suposada vulneració de la llei de competència deslleial (LCD).

L’Assemblea defensarà en aquest judici que la seva campanya era una campanya informativa, de consum centrat en valors, que no vulnera la llei de competència deslleial, i que prohibir-la compromet greument la llibertat d’expressió. És totalment legítim i emparat en el dret a la llibertat de pensament i d’expressió que l’Assemblea realitzés una anàlisi de la situació de Catalunya des d’un punt de vista polític i econòmic entorn al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i en base als objectius polítics i socials de l’entitat promogués una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar d’acord amb aquestes conviccions.

Aquest és el Manual de Ciberseguretat per a Activistes que ha elaborat Òmnium

Les recomanacions d’aquest manual t’ajudaran a crear una primera capa de ciberseguretat imprescindible per a qualsevol activista de base que vulgui exercir els seus drets i llibertats sense estar sota vigilància. T’ho posem fàcil. Posa-ho difícil.

L’Assemblea denuncia el Catalangate davant l’OSCE a Viena

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat, a Viena, els dies 16 i 17 de maig al Supplementary Human Dimension Meeting, de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), sobre el funcionament de les institucions democràtiques en temps de crisi.

Els membres del Secretariat de l’Assemblea Carles Fité i Jordi Vilanova han assistit a dues de les tres sessions de la conferència en representació de l’organització, on han tractat temes com el paper de les institucions com a guardianes de la democràcia en temps de crisi o la importància de la llibertat d’associació i la llibertat de premsa. En aquest sentit, han aprofitat per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra les institucions democràtiques i els representants electes catalans, i les vulneracions dels drets humans contra activistes independentistes, incidint especialment en el Catalangate.

Jordi Vilanova ha participat en la segona sessió, “Importància de la llibertat d’associació a la regió de l’OSCE”, en la qual ha denunciat el Catalangate, que suposa un greu atac contra aquest dret: “Amb atacs i infeccions contra almenys 65 representants electes catalans, líders de la societat civil, activistes, advocats, periodistes, especialistes en alta tecnologia i els seus familiars; només pel seu activisme independentista. Entre ells, cinc membres de l’Assemblea Nacional Catalana, entre els quals l’actual presidenta, Elisenda Paluzie, i l’expresident Jordi Sànchez”. Una organització que, tal com ha recordat Vilanova, “des de 2017 ha estat víctima de la repressió de l’Estat, fins al punt de que dos expresidents (Carme Forcadell i Jordi Sànchez) van ser empresonats fins a tres anys i mig, un fet que va ser denunciat pel Grup de Treball de Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària”.           

En aquell moment, Vilanova ha aixecat el seu mòbil i ha recordat a la sala les conseqüències d’aquest espionatge: “De fet, els serveis secrets espanyols potser escolten tot el que es diu aquí avui, ja que el meu mòbil podria estar infectat amb Pegasus, només per representar l’Assemblea Nacional Catalana. Això amenaça directament el meu dret a la llibertat d’associació i la meva llibertat d’expressió, així com les de milions d’europeus”.          

En aquest sentit, el representant d’Espanya davant l’OSCE ha contestat que “s’abordaran totes les qüestions plantejades”, amb relació a l’ús de Pegasus. Una afirmació que va en contradicció amb decisions com ara bloquejar per part de la majoria dels grans partits espanyols (incloent-hi el PSOE) la creació d’una comissió d’investigació sobre la qüestió al Parlament espanyol.

Finalment, Carles Fité ha participat en la darrera sessió, “Temps de crisi: per què necessitem més llibertat de premsa, no menys”, en què ha recordat la persecució contra periodistes a l’Estat espanyol: “Reporters Sense Fronteres ha rebaixat la qualificació de qualitat de la lliure premsa a Espanya, mentre que el Centre Europeu per al Pluralisme dels Mitjans i la Llibertat dels Mitjans ha denunciat la creixent amenaça al dret a la informació i el creixent discurs d’odi als mitjans de comunicació”. Fité també ha aprofitat l’ocasió  per denunciar el cas i la vulneració del dret a la llibertat d’expressió del raper Josep Valtonyc.

L’Assemblea creu que el CNI o els cossos policials de l’Estat podrien estar al darrere de l’espionatge dels seus membres

L’advocat de l’Assemblea, Toni Abat i Ninet, ha presentat aquest dimarts 10 de maig al Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona la querella per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets  fonamentals de la presidenta, Elisenda Paluzie, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.

L’objectiu de la querella és demanar al Jutjat que procedeixi a ordenar les diligències i actuacions que consideri necessàries per tal d’esbrinar qui està darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, la defensa jurídica de l’entitat entén que de la mateixa descripció dels fets i pel possible interès de caire polític que la informació de les persones querellants genera, semblaria que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat i més en concret, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.

Segons l’advocat de l’entitat, la querella denuncia la vulneració de varis drets fonamentals com poden ser la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En el primer dels casos, ha explicat Abat, “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o varis delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal. L’advocat ha afegit que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que amb aquesta querella es vol “evidenciar la vulneració flagrant de drets fonamentals que comet l’Estat espanyol per reprimir l’independentisme català, i esperem que aquesta causa acabi tenint conseqüències jurídiques i polítiques importants”.

Pel que fa al dret d’associació, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “el nexe entre les persones que ens personem en aquesta querella és el fet que hem format o formem part de la mateixa organització. Les associacions tenen una especial protecció en qualsevol Estat de dret”.

En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació, registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total, una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explica Antoni Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.

Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de 5 afectats: l’actual presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020) , l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.

13 de maig, a Terrassa, projecció del documental “Cartes a la presó”

El divendres 13 de maig, a Terrassa, es farà la projecció del documental “Cartes a la presó“. Hi assistirà Josep Rull, Mariona Vigués i Neus Ràfols.

L’acte començarà a les 19.00 h a l’Aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa.

13 de maig, a Palau-solità i Plegamans, presentació del llibre “Causa general” amb Jordi Panyella

El divendres 13 de maig, a Palau-solità i Plegamans, es presentarà el llibre “Causa general” amb la presència del seu autor, el periodista Jordi Panyella.

L’acte començarà a les 19.00 h a l’Auditori de Can Cortès, Camí Reial 56.

L’Assemblea denuncia el Catalangate en un fòrum de Nacions Unides sobre minories nacionals

Una representació de l’Assemblea Nacional Catalana encapçalada per la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha participat aquest dilluns i dimarts al Fòrum Regional Europa i Àsia Central 2022 de l’ONU, celebrat a Viena, per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra el poble català, amb un nou atac: l’escàndol del Catalangate, l’ús il·legal i massiu del programari espia Pegasus.

Paluzie es va adreçar a la sala dues vegades. Durant la primera sessió, titulada “Marc normatiu: normes i interpretacions existents”, va exposar com el Catalangate ha afectat l’organització independentista: “Cinc membres de la nostra organització, jo inclosa, han estat víctimes del programari espia Pegasus utilitzat per les autoritats espanyoles per espiar massivament l’independentisme català, tal com ha denunciat el centre de recerca canadenc Citizen Lab, com a part d’un atac massiu contra almenys 65 líders polítics i de la societat civil, periodistes i fins i tot els seus advocats i les seves famílies”.

Durant la segona sessió, “Implementació: institucions, mecanismes, polítiques i programes”, la presidenta de l’Assemblea va afirmar que “l’escàndol del Catalangate és encara més preocupant, ja que el programari espia no s’ha utilitzat contra amenaces criminals o terroristes sinó contra la dissidència política”, i que “l’Estat espanyol, juntament amb Hongria i Polònia representen, per ara, els únics casos d’espionatge estatal dins de la UE, i creen un precedent perillós no només per a les minories europees, sinó també per a les minories nacionals d’arreu del món“.

Paluzie també va invocar l’article 2 de la Declaració de 1992 sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques, que reconeix que “tots els estats han de prendre mesures per garantir que les persones pertanyents a minories nacionals puguin exercir plenament i eficaçment tots els seus drets humans fonamentals sense discriminació ni desigualtat”. A més, va demanar a les autoritats de l’ONU que desenvolupin un paper més actiu per protegir els drets civils i polítics de la minoria nacional catalana.

Altres secretaris nacionals de l’Assemblea també han intervingut a les sessions d’aquest dimarts per denunciar la persecució de més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans per part de les autoritats espanyoles, a quin han vulnerat els drets a la llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a la participació política.

Les declaracions de Paluzie van generar una reacció del govern espanyol: l’ambaixadora espanyola a Àustria, Cristina Jiménez de Muñana, va afirmar que “els líders polítics catalans van ser jutjats i empresonats en aplicació de la llei espanyola, perquè van infringir la legislació”. Paluzie va rebatre que “quan l’any 2019 el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU va demanar l’alliberament immediat dels presos polítics catalans, va remarcar que l’organització d’un referèndum d’autodeterminació no és delicte segons la legislació espanyola, i que el seu empresonament implicava una vulneració del seu dret a la llibertat de reunió, la llibertat d’expressió i la llibertat de participació política, entre d’altres”.

Paluzie també va denunciar les declaracions de la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, la setmana passada al Congrés espanyol, esmentant que l’Estat “justifica vulneracions desproporcionades dels drets fonamentals que reconeix la mateixa Constitució espanyola, disposats a tot per tal de mantenir la unitat de l’Estat”.