La justícia espanyola utilitza lleis de la dictadura per acabar amb el dret de reunió i de manifestació

El TSJC tomba amb una llei preconstitucional 15 recursos contra la prohibició de concentracions en exercici del dret de reunió per part de la Junta Electoral Provincial de Barcelona durant la campanya electoral del 14-F

Els advocats i advocades Jordina Sonet, Patrícia Sierra, Pep Cruanyes i Joaquim Fibla, han explicat avui en una roda de premsa que en aquestes sentències, el TSJC realitza i aplica una interpretació “completament restrictiva” del dret de reunió i del seu contingut i amplia, amb una argumentació “més que forçada”, les potestats de les Juntes Electorals, tot recorrent a la la Llei 17/1976, reguladora del dret de reunió, explícitament derogada amb la Llei Orgànica 9/1983.

Aplicació d’una llei de la dictadura expressament derogada per antidemocràtica

Jordina Sonet, advocada i secretària nacional de l’Assemblea, considera que “és un acte gravíssim i que el TSJC vol convertir una simple comunicació d’una acte de l’exercici del dret de reunió en una autorització. I la llei del 1983 i la Constitució diuen clarament que el dret de reunió i de manifestació no estan sotmesos a l’autorització sinó que només s’han de comunicar”.

En concret, els magistrats espanyols consideren que es pot prohibir el dret de reunió si no s’ha comunicat en el termini de 10 dies i es fonamenten en una llei preconstitucional, que està derogada de forma tàcita per la pròpia Constitució Espanyola i el Tribunal Constitucional i expressament per la Llei Orgànica 9/1983.

L’advocat Pep Cruanyes ha denunciat que alguns dels jutges “no fan una lectura neutral dels fets, sinó purament política” i imputen a les concentracions fetes en campanya en defensa dels drets fonamentals una intenció electoral. Per això, Cruanyes denuncia que es basen en una simple hipòtesi i en cap fet concret i demostrable i assenyala que el Tribunal d’Estrasburg deixa clar que “mai no es pot prohibir” un acte emmarcat en la llibertat de reunió com eren aquestes concentracions.

La justícia espanyola s’apropa a la de Turquia

Per tant, segons el que ha explicat l’advocat Joaquim Fibla, la intenció és recórrer aquestes sentències, que són “una vulneració claríssima dels drets de manifestació i de reunió”. Primer, amb un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol. A partir d’aquí, si el TC confirma la sentència i la vulneració de drets fonamentals, s’obrirà la via europea. Fibla es mostra convençut que acabarà donant la raó als demandants: “la vulneració dels drets fonamentals de reunió i de manifestació són tan greus i evidents que apropen el sistema judicial de l’Estat espanyol al d’altres països com Turquia. Son sentències fora de lloc. Ens trobem en un estat de dret que no respecta els drets fonamentals”, ha conclòs Fibla.

Encara hi ha una raó més per portar les sentències del TSJC a instàncies superiors. Segons Fibla, també s’ha vulnerat el dret a una tutela judicial efectiva. Al seu torn, l’advocada i secretària de l’Assemblea Patrícia Sierra ha explicat que “la Junta Electoral s’extralimita perquè està mirant si la comunicació està feta dins del termini o no, i si està feta amb un supòsit d’urgència o no. Aquestes no són les funcions establertes per la Junta Electoral, sinó que les ha de valorar, en tot cas, l’autoritat governativa, en aquest cas el Departament d’Interior.

Ofensiva judicial per desgastar l’Estat espanyol a Europa

Per a l’Assemblea, aquestes sentències confirmen una vegada més el retrocés democràtic de l’Estat espanyol. Per a l’entitat és clau passar a una ofensiva judicial que constati les vulneracions de drets fonamentals contra l’independentisme als tribunals europeus, tot esperant una condemna a l’Estat que debiliti la seva legitimitat i reforci els arguments per a la independència efectiva, l’objectiu fonamental que persegueix l’entitat.

Consulta aquí la notificació en PDF.

L’Assemblea denuncia davant l’OSCE els abusos en matèria digital de l’Estat espanyol contra l’independentisme

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat els dies 12 i 13 de juliol a la conferència internacional Supplementary Human Dimension Meeting sobre tecnologies digitals i drets humans, organitzada per la Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), per denunciar l’ús de les noves tecnologies per part de les autoritats espanyoles per reprimir el moviment independentista català, unes pràctiques que impliquen una violació de drets humans com la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i d’associació, i la participació política en fòrums digitals.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i les secretàries nacionals Bàrbara Roviró i Erika Casajoana, han participat en tres sessions que han tractat qüestions com la recopilació i l’ús de dades personals, la protecció del dret a la llibertat de reunió pacífica a l’era de les noves tecnologies, o la intel·ligència artificial.

Paluzie, en la seva intervenció, ha denunciat les multes desproporcionades imposades contra l’independentisme per les autoritats espanyoles en matèria de protecció de dades: “Els darrers anys, el sistema judicial espanyol ha imposat sancions per valor de 290.000 € a l’Assemblea Nacional Catalana per campanyes dins l’àmbit de la seva activitat com a organització de la societat civil, per presumpta infracció de la Llei de Protecció de Dades”. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea va remarcar que “l’Agència Espanyola de Protecció de Dades és l’òrgan que en aquest àmbit imposa les multes més elevades a nivell internacional, amb un total de la meitat de les multes imposades globalment durant el primer trimestre de 2021”. Així, Paluzie ha denunciat que, tal com succeeix en altres àrees, “les autoritats espanyoles retorcen i utilitzen la legislació per perseguir l’activitat democràtica, en aquest cas en contra d’organitzacions que defensen el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya”.

En el marc de la conferència, la presidenta de l’Assemblea també ha denunciat l’ús per part de les autoritats espanyoles del programari espia conegut com a ‘Pegasus’, propietat de l’empresa israeliana NSO Group, per espiar representants i activistes catalans, així com el fet que el govern espanyol hagi bloquejat qualsevol investigació sobre aquesta qüestió.

Per la seva banda, la secretària nacional de l’Assemblea Erika Casajoana ha denunciat el “creixent nombre d’operacions policials contra representants catalans, com ara la coneguda com a Operació Volkhov, en el marc de la qual les forces de seguretat espanyoles van fer un ús il·legal de sistemes d’espionatge sense ordre judicial, vulnerant els drets fonamentals i la dignitat humana de les persones afectades”. A més, Casajoana va afegir que “les autoritats espanyoles, juntament amb les russes i les xineses, són les úniques que han sol·licitat la prohibició d’aplicacions a la plataforma GitHub per raons de “seguretat nacional””. Es tracta d’aplicacions que, com Tsunami Democràtic,  van ser utilitzades per organitzar protestes pacífiques per part del moviment independentista català.

Paluzie, Roviró i Casajoana han denunciat els atacs sistemàtics de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català, amb el tancament de llocs web, l’aprovació de lleis d’emergència dirigides específicament a limitar la coordinació de manifestacions, i la investigació a través de mitjans il·legals com l’espionatge, i han demanat a les autoritats espanyoles que respectin el dret a la participació política dels representants catalans i de la societat civil. També han proposat a experts de l’OSCE que visitin Catalunya per investigar la situació de vulneració de drets sobre el terreny.

L’Assemblea participa regularment en les reunions de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, on els seus representants han dut a terme intervencions orals i han presentat declaracions escrites per a denunciar les violacions de drets de les autoritats espanyoles contra el poble de Catalunya (setembre 2019novembre de 2019juny de 2020abril de 2021).

Accions com aquestes desgasten la imatge exterior de l’Estat espanyol reforcen el moviment independentista en el front internacional. Per a l’Assemblea és clau que l’acció en el front exterior es complementi i es combini amb l’acció en el front nacional i en el front institucional, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.

La Caixa de Solidaritat crida a la solidaritat econòmica per fer front a la repressió de l’Estat espanyol

El president de la Caixa de Solidaritat, Pep Cruanyes, ha manifestat que “el Tribunal de Comptes s’ha transformat en un organisme de censura política del Govern i les institucions catalanes: és un organisme d’excepció“.

Cruanyes ha volgut deixar clar que “la Caixa de Solidaritat és de tothom i està al servei de totes les persones que són atacades per la repressió: volem donar les gràcies a totes aquelles persones que no han deixat de fer donacions. Ja hem ajudat a més de 600 persones, 70 de les quals aquest any”.

Finalment, ha afegit que “fem una crida a la ciutadania catalana perquè segueixi col·laborant amb la Caixa de Solidaritat. Farem el possible i l’impossible per recuperar aquests milions d’euros destinats a fiances injustes de tota mena”.

Pep Cruanyes ha estat acompanyat de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha volgut posar en valor “la creació del fons assegurador per part del Govern de la Generalitat: estem molt satisfets per l’aprovació d’aquesta mesura“.

Paluzie ha afegit que “no sabem quan resistirà la mesura presa avui per la Generalitat, perquè la repressió de l’Estat espanyol no té aturador. És imprescindible nodrir la Caixa de Solidaritat, una eina indispensable contra la repressió”.

Pel que fa al cas concret del Tribunal de Comptes, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “volem remarcar l’extrema gravetat de la resolució d’aquest organisme. S’ha arribat a l’extrem de criminalitzar, per exemple, seminaris en universitats estrangeres o visites de periodistes i acadèmics internacionals a Catalunya”.

Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, ha remarcat que “la repressió de l’Estat no s’atura i ens empeny a cridar a la solidaritat econòmica. La ciutadania de Catalunya segueix apostant per estar al costat de les persones represaliades i no deixar ningú enrere”.

A la roda de premsa també hi ha assistit Albert Royo, un dels excàrrecs perseguits pel Tribunal de Comptes: “Aquestes represàlies cerquen espantar els servidors públics. Es vol limitar l’autonomia de Catalunya i no permetre fer una acció exterior que sí que es permet a altres territoris dins de l’Estat espanyol”.

Finalment, Francisco Garrobo ha explicat que la Caixa de Solidaritat “ha ajudat moltíssimes causes i està al servei de totes les persones represaliades. Les caixes de resistència són vitals per evitar que la gent no es deixi de mobilitzar”.

Posicionament del Secretariat Nacional envers el Tribunal de Comptes espanyol

El Secretariat Nacional de l’Assemblea, reunit en sessió plenària el dissabte 3 de juliol, vol deixar clar, davant la repressió econòmica exercida pel Tribunal de Comptes espanyol contra 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat per la seva acció exterior, que les persones afectades van actuar en exercici de les seves funcions dins de la Generalitat, aplicant les atribucions i competències que l’Estatut d’autonomia donava a la institució.

Considerem que l’actual govern de la Generalitat, en defensa de les seves atribucions i de la seva gent, ha de defensar i cobrir fins a l’últim cèntim les persones afectades. No fer-ho seria renunciar a la defensa de la legitimitat del Govern i de la seva acció i deixar desemparats els seus càrrecs, la qual cosa crearia un precedent que deixaria tocada la credibilitat de la institució de cara al futur.

Traspassar la responsabilitat de defensar els membres del Govern a la societat civil debilita el moviment independentista, ja que el situa en una situació de desemparament que fins i tot pot incentivar un augment de la repressió econòmica. La solidaritat de la societat civil ha de ser la darrera trinxera i ha de servir sobretot per a l’independentisme de base que no té el paraigua d’una institució, partit polític o organització.

Seu del Tribunal de Comptes espanyol.
Foto: Luis García (Zaqarbal)

6 de juliol, a Terassa, conferència sobre “Els drets humans i la situació a Catalunya”

El dimarts 6 de juliol, a Terrassa, es farà la conferència “Els drets humans i la situació a Catalunya. La sortida internacional“.

Els ponents seran Josep Pagès, síndic de l’1 d’Octubre, i Neus Torbisco-Casals, doctora en dret.

L’acte començarà a 19.30 h a la Factoria Cultural de Terrassa, l’antic Centre Cultural, rambla d’Ègara, 340.

Terrassa rep el conseller Josep Rull als Cants de Llibertat

Ahir diumenge 27 de juny, l’Assemblea Nacional Catalana de Terrassa va estar al costat del conseller Josep Rull i amb la gent dels Cants de Llibertat, al Raval de Montserrat. 

Es va celebrar plegats la seva llibertat i van expressar el compromís de continuar compromesos en la lluita democràtica i de carrer fins a la fi de la repressió i fins a obtenir la llibertat de tot el poble català en forma de República. 

Els Cants de Llibertat seguiran cada dia al Raval.

Posicionament polític de l’Assemblea envers els indults

L’executiu espanyol ha indultat a nou representants polítics i civils que en el seu moment varen liderar el referèndum d’autodeterminació, la declaració d’independència i les mobilitzacions que els van acompanyar. Han passat injustament gairebé 4 anys a la presó, condemnats en un judici farsa per exercir drets democràtics i ens alegrem que puguin tornar a casa amb les seves famílies. Avui el Govern espanyol els hi ha atorgat el “perdó”. Perdonar el què? Perdonar uns delictes que mai han existit?

Quan no hi ha delicte, i a més el tribunal jutjador és incompetent i no és imparcial, el judici ha de ser declarat nul. Aquest és l’objectiu dels recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. I aquesta seria l’única resolució justa d’aquesta causa.

3.300 companyes i companys de lluita segueixen sent víctimes de la repressió, i la xifra va en alça, ja que mentre parlen d’indults, cada dia tenim nous imputats, nous condemnats i uns nous represaliats. Només durant la setmana passada vàrem conèixer la condemna a Marcel Vivet de 5 anys de presó, la persecució dels mossos que varen fer d’escorta al president a l’exili, mentre seguien declarant càrrecs polítics i funcionaris encausats en el jutjat núm. 13 i la comunitat acadèmica internacional s’exclamava de la persecució del Dr. Andreu Mas-Colell, que juntament amb 39 persones més afronta sancions milionàries del Tribunal de Cuentas per l’acció exterior de la Generalitat.

A totes aquestes persones represaliades, a la gent del carrer, no els hi ha arribat cap indult, ni els hi arribarà, perquè no interessen com a moneda de canvi.  Els indults parcials i “reversibles” als nou presos polítics arriben per apaivagar la pressió sobre Espanya dels organismes internacionals, com el Consell d’Europa, que ahir va aprovar una resolució molt dura sobre la persecució política dels polítics catalans per part de l’Estat espanyol, equiparant-lo a Turquia, i per mirar de retardar la sentència d’Estrasburg sobre el judici del Suprem, o en tot cas, que aquesta sentència arribi amb els presos ja al carrer, i no havent-los d’alliberar en compliment d’una sentència europea.

Poc a poc, tribunals i organismes internacionals estan acreditant les vulneracions de drets humans que ha comès l’estat espanyol per reprimir l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i això reforça enormement la legitimitat interna i externa del procés d’independència.

És en aquest context de feblesa de l’Estat, que arriben els indults, com a peça clau d’una operació de més abast, que ahir el president del Govern espanyol va presentar al Liceu.

Pedro Sánchez va presentar els indults com un gest de generositat política sense cap reconeixement de la naturalesa del conflicte polític. Un gest d’apaivagament per oferir un projecte polític per a Espanya, en el marc de la reconstrucció post-Covid. Ni autodeterminació, ni amnistia estan a l’horitzó. Ni tan sols reconeixement nacional per a Catalunya. Tal com va dir Pedro Sánchez “encabezo un Gobierno que cree genuínamente en la unión de España, en la unión de todos los pueblos de España que defiende la unión de todos y todas los españoles y españolas”.

L’indult no és cap solució política i ens preocupa que aquests indults puguin ser fruit d’un acord amb dirigents polítics independentistes, i que condicionin l’actuació política del nostre parlament i govern.

Tal com s’esperava, l’indult a les preses i presos polítics ha estat atorgat sota certes condicions. D’una banda, es manté la inhabilitació per ostentar càrrecs públics. D’altra banda, continuaran sota amenaça, ja que si l’Estat espanyol considera que han reiterat en algun delicte tornarien a entrar a la presó.

Un cop les nou preses i presos polítics estiguin en llibertat, caldrà fer una reflexió col·lectiva sobre els lideratges del moviment independentista.  En la lluita democràtica per la independència de Catalunya és imprescindible comptar amb lideratges efectius, lliures i no condicionats pel xantatge de l’Estat.

Des de la societat civil continuarem mobilitzant-nos i treballant incessablement per assolir la independència, des del convenciment que serà la República Catalana la que amnistiarà totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Independència és Llibertat!

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe

Davant l’exhibició de Pedro Sánchez, independència és llibertat

L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb altres entitats i organitzacions polítiques, s’ha concentrat aquest matí al voltant del Liceu per a denunciar l’acte propagandístic protagonitzat pel Govern espanyol. Pedro Sánchez ha fet públic els indults a les preses i presos polítics.

L’executiu espanyol ha vingut a Barcelona per anunciar la mesura de gràcia als responsables polítics de l’1 d’Octubre. Amb aquesta acció pretén escenificar un perdó que voldria ser la resolució al conflicte català. Però res més lluny de la realitat. Aquesta és una solució particular per aquestes persones que els darrers anys han patit en primera persona la brutal repressió de l’Estat espanyol. Però n’han quedat fora les exiliades i exiliats així com les més de 3.000 persones represaliades.

D’altra banda, el Govern espanyol ha anunciat els indults amb l’amenaça que si el poble de Catalunya vol tornar a exercir la seva plena sobirania l’Estat actuarà de la mateixa manera. Per tant, la decisió de l’executiu només s’entén des del seu propi interès i no del de Catalunya. La ciutadania catalana només trobarà la plena llibertat fora de l’Estat i serà la independència la que amnistia el conjunt de la societat civil. És irreal pensar en una solució acordada amb l’Estat espanyol que contempli l’autodeterminació i l’amnistia, i que no inclogui la rendició i la humiliació del moviment independentista.
En el marc de l’acte polític que ha tingut lloc a la plaça de la Boqueria, just al costat del Liceu, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernández, ha deixat clar que els “els indults que veniu a vendre són part d’una acció mediàtica d’abast internacional. El vostre públic avui són els mitjans i ens internacionals, no els catalans“.

El vicepresident de l’Assemblea ha afegit que aquests indults “obliden i condemnen a presó, pobresa i escarni més de 3.000 persones represaliades pels tribunals de la santa inquisició espanyola, tan sols a partir de sospites o protestes“.

A més, David Fernàndez ha demanat conèixer els termes amb què “s’han acordat” els indults entre el Govern espanyol i la Generalitat: “tenim dret a conèixer aquests pactes que ens condemnen a la submissió més indigna“. En aquest sentit, Fernàndez ha afegit que el Govern català “col·labora activament amb la repressió de l’Estat espanyol fent de braç executor i convertint-se, de facto, en còmplice de la indignitat“.

En aquest acte polític hi ha participat l’Assemblea Nacional Catalana, Poble Lliure, La Forja, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Marcel Absolució i represaliades i represaliats.

El 21 de juny, l’Assemblea convoca un acte polític paral·lel al discurs del Govern espanyol al Liceu

Aquest dilluns, Pedro Sánchez farà públic a Catalunya el perdó a Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Joaquim Forn, per uns delictes que mai van cometre. No es pot indultar un delicte inexistent i molt menys esperar que aquest fet sigui la solució del conflicte català.

Amb aquesta mesura de gràcia, el Govern espanyol pretén vendre que està avançant cap a la resolució del conflicte, però en cap cas és així. Aquest dilluns mostrarà una falsa compassió envers un moviment independentista que continua reprimit i perseguit.

Els indults són la solució particular per a les preses i presos polítics i per a les seves famílies, que tant han patit injustament aquests darrers anys. Mai no haurien d’haver entrat a la presó i, en aquest sentit, l’Assemblea celebra que puguin tornar a casa. Però en cap cas, es pot considerar una solució col·lectiva i molt menys en favor del moviment i, per extensió, del país.

Cal recordar que aquesta decisió del Govern espanyol deixa fora les persones exiliades i els més de 3.000 represaliats i represaliades. L’única solució per a Catalunya és continuar lluitant. Cal mobilitzar-se i treballar incessablement per assolir la independència, és aquesta la que amnistiarà a totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Per aquests motius, l’Assemblea es mobilitzarà el mateix dilluns davant el Teatre del Liceu per denunciar l’espectacle propagandístic que protagonitzarà Pedro Sánchez. L’entitat crida la ciutadania a sumar-s’hi.

L’Estat de la Nació: Avui amb Marcel Vivet i Vicent Partal

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació. Tindrà aquests convidats.

Vicent Partal: una reconeguda trajectòria de periodisme en català i activisme independentista en el marc dels Països Catalans. 

Marcel Vivet: 5 anys de presó per manifestar-se davant de Jusapol i amb acusació de la Generalitat, després d’un judici ple d’irregularitats. 

David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea, va ser identificat pels Mossos després d’haver cremat una imatge de Felip VI, acció emparada per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Diumenge passat va fer-se el primer Aplec dels Països Catalans a Tremp. En parlem amb un dels organitzadors, Aleix Creus

Èrika Casajoana, secretària nacional de l’Assemblea, ens parla de la persecució que pateix l’exconseller del Govern Andreu Mas-Colell per la seva feina en acció exterior.

Marc Carrasco, responsable de màrqueting de Mussap.

Avui 17 de juny, concentracions per l’absolució d’en Marcel Vivet

L’escàndol de la sentència contra Marcel Vivet demostra que la repressió no s’atura ni un moment i que no hi ha cap intenció d’obrir noves etapes de diàleg.

Concentracions avui a diverses localitats. A Barcelona, a les 20.00 h a la plaça Sant Jaume.

Manifest

Quatre mesos després del judici ha arribat, a través dels mitjans de comunicació, la sentència que ha emès l’Audiència Provincial de Barcelona en relació al cas d’en Marcel Vivet. El condemnen a un total de 5 anys de presó, 2 per desordres públics i 3 per atemptat a l’autoritat i més de 2100€ de multa.

En Marcel és un jove badaloní compromès en diferents lluites socials i polítiques, i aquella tardor de 2018 va sortir, com tants d’altres, a plantar cara a aquells que van reprimir el poble català l’ 1 d’octubre. Tots els que vam sortir al carrer aquell dia ho vam fer per mostrar el rebuig a la manifestació convocada pel sindicat de policies espanyol JUSAPOL. En Marcel i tots nosaltres vam sortir amb l’antifeixisme per bandera i en defensa de les institucions catalanes, les mateixes que uns mesos després es van personar com a acusació particular contra el nostre company.

Mentre la Generalitat mercadeja amb els indults de només 9 presos polítics amb “el gobierno más progresista de la historia”, més de 3000 encausades veuen com la repressió impulsada pel govern autonòmic d’Esquerra Republicana i Junts no s’atura. Els mateixos que d’una banda criden a la mobilització, són aquells que de la mà de l’Estat espanyol ens persegueixen, jutgen i empresonen com han fet sempre. Exigim a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que cessin la persecució i la repressió contra independentistes i s’adhereixin al recurs de la defensa d’en Marcel Vivet.

Davant d’un muntatge policial i judicial en el que només s’ha tingut en compte la versió d’un mosso i sense proves gràfiques que sostinguin l’acusació, des del moviment independentista no tolerarem que es torni a la normalitat fins que en Marcel i la resta d’encausades no siguin lliures.

Volem agrair totes les mostres de solidaritat que s’han rebut durant tot el procés. Tal com va dir l’ Ana, la mare d’en Marcel, és en aquests moments quan hem de transformar tot el dolor i ràbia que sentim per aquesta injustícia en organització i lluita. És per tot això que fem una crida a la mobilització sostinguda per l’absolució d’en Marcel i de tots els independentistes encausats

Prou repressió, Marcel Absolució! Visca la terra!