El 23 d’abril, l’Assemblea ha intervingut a la Supplementary Human Dimension Meeting de l’OSCE, l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa. La trobada, que s’ha centrat en el rol de la societat civil en la protecció dels drets humans, reuneix representants dels estats de l’OSCE, institucions, organitzacions intergovernamentals i societat civil.

La Coordinadora de la Comissió d’Incidència Internacional, Bàrbara Roviró, ha pres la paraula en la tercera sessió per denunciar que des del referèndum de 2017, l’Estat espanyol du a terme una persecució judicial dels líders i activistes catalans per criminalitzar i sufocar la dissidència política.

Aquest és el cas de Tsunami Democràtic, que malgrat sempre va encoratjar la no-violència, ara està sent perseguida per l’Audiència Nacional amb acusacions de terrorisme contra aquells que suposadament van organitzar la plataforma. “Per escapar a aquesta persecució, set catalans s’han hagut d’exiliar, entre ells activistes, polítics, empresaris i un periodista”, ha criticat Roviró.

A banda de la persecució judicial, l’Estat espanyol utilitza altres eines per criminalitzar l’independentisme. Va donar a l’Europol -l’Agència de la Unió Europea per a la Cooperació en Compliment de la Llei- informació que suposadament lligava el moviment amb el terrorisme i l’extremisme. Per això, a l’informe TE-SAT de 2023, s’afirma que a l’Estat espanyol els moviments basc i català són actualment “els més actius i violents a l’escena separatista espanyola”.

Qualificar de terrorisme la dissidència i criminalitzar la desobediència civil pacífica “té un efecte paralitzador als activistes catalans i crea un entorn on els individus tenen por d’exercir el seu dret a la llibertat d’opinió i expressió i el dret a la llibertat de reunió i associació”, ha advertit la representant d’Assemblea. Això afecta la legítima tasca de la societat civil però també el moviment independentista en la seva totalitat.

Per aquestes raons, l’Assemblea ha demanat a les autoritats de l’OSCE que prenguin mesures per assegurar que l’Estat espanyol desisteix la persecució i criminalització de la societat civil catalana i atura la criminalització del dret a la llibertat d’expressió, llibertat d’associació i el dret a l’autodeterminació del poble català.

L’Assemblea Nacional Catalana participa regularment en trobades internacionals de drets humans per defensar l’autodeterminació de Catalunya i denunciar les vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble català, en el marc de la seva tasca d’incidència internacional.

L’Ajuntament de Barcelona pretén coartar el dret a reunió i manifestació de l’independentisme amb una sanció a l’Assemblea Nacional Catalana de 1.501 euros per haver organitzat la manifestació de la Diada de l’11 Setembre de 2023. L’entitat independentista lamenta la voluntat de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, d’intentar limitar un dels drets fonamentals coaccionant l’Assemblea amb una multa econòmica de la Guàrdia Urbanaal·legant que no s’havien demanat les llicències per ocupar l’espai públic.

L’Assemblea vol deixar clar que no permetrà cap atac en aquest sentit i que en cap cas demanarà permís per poder exercir un dret. Recorda que mai s’han demanat llicències per poder muntar l’escenari de la manifestació de la Diadai que s’ha usat una formalitat per coaccionar l’independentisme i limitar el dret a manifestació.

El dret fonamental de reunió no està sotmès a autorització prèvia. Així queda establert tant a la normativa com a la jurisprudència nacional i internacional. Com s’ha fet cada any, es va comunicar la manifestació i, durant els preparatius de la manifestació i l’acte de l’11-S, es van fer les reunions pertinents amb l’Ajuntament per parlar d’aspectes tècnics i per compartir tota la informació i els expedients sobre el funcionament de la mobilització i de l’acte. Ara, cinc mesos més tard, la Guàrdia Urbana ha incoat un expedient per un procediment sancionador a l’Assemblea que representa una greu limitació del dret a la manifestació.

Davant d’aquests fets, l’Assemblea Nacional Catalana ha demanat l’expedient i la suspensió del termini d’al·legacions per tal d’exercir el legítim dret a defensa. En aquest sentit, l’entitat independentista presentarà recurs davant les instàncies corresponents.

L’Assemblea, que no rep subvencions de cap mena, insta la ciutadania a continuar mobilitzada i a solidaritzar-se per fer front a l’atac fent-se soci de l’entitat o a través d’una aportació a https://assemblea.cat/fes-un-donatiu-2/.

L’Assemblea Nacional Catalana, que exerceix d’acusació popular, lamenta que l’Audiència de Barcelona hagi decidit deixar fora del judici cinc comandaments de la policia espanyola per les seves actuacions durant la jornada del referèndum del Primer d’Octubre del 2017. El tribunal ha desestimat asseure’ls al banc dels acusats tot i haver demanat fonamentadament que anessin a judici i que la sala hagi valorat la “temeritat” i la “passivitat culpable” dels comandaments.

Tot i això, l’Assemblea celebra que, gràcies a la tasca duta a terme com a acusació popular, quaranta-sis policies espanyols s’hauran d’asseure al banc dels acusats per les seves actuacions a l’1-O imputant-los delictes de lesions i contra la integritat moral, després que el jutge hagi vist moltes evidències que indiquen que es podrien haver comès abusos policials.

El tribunal estableix que “els fets descrits van més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament algunes conductes que podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionaris públics”. De fet, l’Audiència de Barcelona retreu que alguns agents mentissin dient que no eren al lloc dels fets, tot i que el material audiovisual aportat ho desmenteixi taxativament.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, demana “seguir ferms” contra les vulneracions de drets humans que ha comès la policia espanyola. “Des de l’Assemblea fa molt de temps que destinem temps, recursos i esforços per combatre la maquinària de repressió espanyola”, ha subratllat. D’altra banda, Feliu ha lamentat que “alguns comandaments hagin quedat impunes tot i que hagi quedat sobradament provat que van ser el braç armat del ‘A por ellos’”.

L’Assemblea, com a acusació popular junt amb Òmnium i Irídia, ja treballa en el següent pas que serà  formular les acusacions concretes per cada un dels 46 policies així com preparar les proves pel judici que serà llarg i complicat atès el nombre de persones que seuran al banc dels acusats.

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, ha dirigit una carta a Catherine De Bolle, directora executiva de l’Europol, institució de la UE que va incloure els moviments independentistes basc i català en el seu informe del 2023 sobre la situació del terrorisme a Europa (TE-SAT 2023) publicat el mes passat. Feliu ha fet arribar el rebuig de l’organització a la informació publicada, i ha demanat la retirada dels continguts criminalitzadors sobre el moviment independentista català.

Dins l’apartat “Terrorisme etno-nacionalista i separatista”, l’informe senyala que “a Espanya, els independentistes catalans i bascs són actualment els més actius i violents dins l’escena separatista espanyola”. També assenyala, en un apartat dedicat al terrorisme d’esquerres i anarquista, que al País Basc i a Catalunya hi ha una “superposició entre extremistes d’esquerra i separatistes” especialment “pel que fa a les motivacions dels atacs”.    

En la seva missiva, Dolors Feliu ha ressaltat el caràcter no violent del moviment independentista català contemporani, que “defensa el dret a l’autodeterminació de Catalunya a través de vies democràtiques i iniciatives protegides dins el marc dels drets de llibertat d’associació, llibertat d’expressió i la participació política”.

Diversos organismes i organitzacions sense ànim de lucre han assenyalat la noviolència i qualitat pacífica i democràtica del moviment independentista català. El juny de 2021, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució sobre la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català, en la qual s’afirmava que “és indiscutible que cap dels representants polítics […] va incitar a la violència. Al contrari, reconeix, també la fiscalia, que van demanar als manifestants que s’abstinguessin de qualsevol acte violent.”

Tal com es remarca a la comunicació de la presidenta de l’Assemblea, la tendència de l’Estat espanyol d’utilitzar el terrorisme per a deslegitimar, silenciar i perseguir la dissidència política democràtica és molt preocupant. Ja el 2018 Amnistia Internacional va denunciar que les autoritats espanyoles feien servir lleis antiterroristes per restringir la llibertat d’expressió, fet que té un efecte paralitzant a la societat civil i suposa una amenaça per a l’exercici dels drets fonamentals. Altres organitzacions internacionals com Fair Trials o EuroMed Rights també han alertat sobre aquesta deriva, i els riscos que implica per a la democràcia.            

Segons el director executiu adjunt d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, l’agència europea “comprova la veracitat” de les dades que els governs europeus els proporcionen abans de publicar-les a l’informe. Per aquest motiu, l’Assemblea ha demanat explicacions sobre quins mecanismes i processos s’han utilitzat per corroborar aquestes acusacions, donant per bona la informació aportada per les autoritats espanyoles que qualifica l’independentisme català com a violent. En aquest mateix sentit, tal com senyala la carta, que una agència d’abast europeu com Europol inclogui el moviment independentista català en un informe sobre amenaces terroristes pot tenir efectes criminalitzadors nocius. Això suposa una greu amenaça per a la democràcia i posa en perill drets com, per exemple, el de la llibertat d’expressió i el de reunió i associació pacífiques, i soscava l’article 21 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que prohibeix la discriminació per raó de pertinença a una minoria nacional i opinió política.

En tant que és l’organització independentista civil més gran i representativa de Catalunya, l’Assemblea Nacional Catalana es veu directament afectada pels continguts criminalitzadors publicats a l’informe d’Europol. Per això, l’entitat ha demanat accés a la informació facilitada per les autoritats espanyoles que suposadament connecten el moviment independentista català amb el terrorisme, així com la retirada d’aquestes informacions de l’informe.

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha confirmat la decisió del Parlament Europeu de retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el març de 2021. La sentència del TGUE desestima la demanda dels eurodiputats contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu, la qual obre la porta al jutge Pablo Llarena per reactivar les ordres europees de detenció contra els exiliats catalans.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana veiem amb preocupació que el TGUE hagi ignorat totes les irregularitats evidents en la petició del suplicatori, que va sorgir clarament per motivacions polítiques. Recordem que el president de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu, és l’eurodiputat de Ciudadanos Adrián Vázquez, i que el ponent del suplicatori, el búlgar Angel Djambazki, és un reconegut neonazi vinculat a VOX. A més, recentment, Pedro Sánchez va afirmat que la reforma del Codi Penal permetria l’extradició de Puigdemont a Espanya, posant de manifest la connivència entre els poders judicials i polítics en la persecució de l’independentisme català.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, s’ha desplaçat a Brussel·les per donar suport als eurodiputats, i des d’allà ha expressat que l’entitat està “al costat d’aquest a lluita, a favor dels exiliats, però també a favor de tots aquells que lluiten a favor de les llibertats de tot Europa”, i ha recordat que encara queda recorregut judicial: “es pot demanar recurs al TJUE, que moltes vegades ha reconegut els drets que no havia reconegut el TGUE, i que esperem que així sigui en aquest cas.”

La renúncia a la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans és clarament el resultat d’una persecució política contra la dissidència pacífica i una flagrant violació dels drets polítics. Organismes de l’ONU han confirmat diverses vegades que l’Estat espanyol ha vulnerat els drets polítics d’ex-diputats del Govern i del Parlament de Catalunya, violant l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest abús de drets no només afecta els eurodiputats, sinó també tots aquells ciutadans catalans que els van votar.

La ciutadania de Catalunya pateix una violació sistèmica dels seus drets fonamentals només per voler exercir el seu dret a l’autodeterminació, un dret reconegut pel dret internacional. Les autoritats espanyoles continuen silenciant, deslegitimant i criminalitzant l’independentisme català amb falses acusacions de terrorisme i amb persecució judicial.

És profundament preocupant que un estat amb un historial tan alarmant de violacions dels drets fonamentals com l’espanyol ocupi actualment la presidència del Consell de la Unió Europea. Aquesta circumstància mina la credibilitat del projecte europeu i posa en qüestió les institucions europees.

Reiterem la nostra esperança que, en cas que Pablo Llarena dicti noves ordres de detenció europees, les autoritats judicials belgues siguin conscients de les deficiències de la justícia espanyola i les rebutgin. Tal com va dictaminar el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) el gener passat, una Euroordre es pot rebutjar si hi ha deficiències que afectin la protecció judicial d’un grup de persones objectivament identificable, com és el cas de la minoria nacional catalana.

La lluita judicial de l’independentisme català està lluny d’acabar. És imprescindible que es reverteixi aquesta sentència injusta i es garanteixin els drets de les minories que defensen causes inconvenients per als estats. En cas contrari, la dissidència política estarà seriosament amenaçada a Europa, la qual cosa és intolerable en una democràcia moderna.

L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu ferm compromís amb l’assoliment de la independència de Catalunya. Només la República catalana pot assegurar la protecció dels drets fonamentals del poble català i garantir la supervivència de la nació catalana, la seva llengua, la seva cultura, i la seva identitat com a poble.