L’Assemblea denuncia els abusos de drets humans de l’Estat espanyol a una conferència de l’OSCE

Els dies 14 i 15 d’octubre, l’Assemblea Nacional Catalana ha participat en l’acte de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) “Democràcia, drets humans i seguretat a l’OSCE”, en el 30è aniversari de l’Oficina per a les Institucions Democràtiques i Drets Humans (ODIHR).

Representants de l’entitat han intervingut en dues de les sessions de la conferència per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra les institucions democràtiques catalanes i els representants electes, i les vulneracions dels drets humans contra els activistes pacífics catalans.

La secretària nacional Eva Pruneda ha participat a la segona sessió, “Promoure i protegir conjuntament els drets humans i les llibertats fonamentals”, on ha denunciat l’ús del lawfare per part de l’Estat espanyol: “la ciutadania també ha estat afectada per aquesta persecució, amb més de 3.000 víctimes catalanes de violència institucional o lawfare. És el cas de 13 activistes catalans, empresonats sota acusacions terroristes el 2019. Tot i ser alliberats per la manca de proves, l’Audiència Nacional espanyola els ha tramitat recentment pels mateixos càrrecs. El comportament de les autoritats espanyoles contribueix a l’erosió dels principis democràtics i de l’estat de dret”.            

En relació amb aquests comentaris, un dels panelistes de la sessió, el director de la divisió Europea i de l’Àsia Central de l’ONG internacional Human Rights Watch, Hugh Williamson, ha reconegut que les institucions de l’OSCE podrien jugar un paper més actiu pel que fa a la qüestió catalana, quant a observació dels judicis i revisió de la legislació.

Finalment, Bàrbara Roviró, secretària nacional de l’Assemblea i coordinadora de la Comissió Internacional de l’entitat, ha participat a la darrera sessió, “Abordar totes les formes d’intolerància i discriminació i construir societats iguals i inclusives”, en la què ha denunciat la “discriminació generalitzada contra els catalanoparlants per part de l’administració, el poder judicial i les forces de seguretat espanyoles”.

En el marc de la conferència, i com a representants de l’Assemblea, ambdues secretàries nacionals han fet una crida als òrgans de drets humans de l’OSCE per visitar Catalunya i investigar aquestes violacions dels drets humans i, en general, a jugar un paper més actiu pel que fa a la qüestió catalana.

L’Assemblea participa regularment a les reunions de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, on els seus representants han realitzat declaracions orals i han presentat declaracions escrites per denunciar les violacions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (setembre de 2019novembre de 2019juny de 2020abril de 2021juliol de 2021).


Nou èxit de la #CatalanWeek2021

També aquesta setmana i l’anterior, les assemblees exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana han organitzat una nova edició de la #Catalanweek, 14 esdeveniments a 8 països i territoris durant dues setmanes i en més de 5 idiomes, que han reunit centenars d’assistents en línia i presencialment.

A banda de sensibilitzar sobre la causa independentista catalana a l’estranger, els esdeveniments van abordar qüestions com ara les fake news i el seu ús per part d’autoritats espanyoles, casos d’èxit d’independència al segle XXI -com els països bàltics-, la importància de la diversitat lingüística a Europa, aspectes legals i polítics de la repressió de l’Estat espanyol contra els moviments d’autodeterminació, i el marc legal per assolir l’èxit dels moviments independentistes, entre d’altres.

Part fonamental de l’estructura organitzativa de l’Assemblea Nacional Catalana, les assemblees exteriors treballen en l’àmbit popular com a diàspora catalana organitzada amb organitzacions locals, ONG i representants polítics de tot el món per informar sobre la situació política a Catalunya i la seva lluita per la independència, i animen qualsevol persona interessada a contribuir i treballar a favor de la causa independentista catalana a l’estranger, a posar-se en contacte amb elles, per col·laborar i participar en aquests o altres esdeveniments.

Estat de la Nació: la decisió del Tribunal de Comptes i taula jove sobre oci i precarietat

Com cada divendres, un nou l’Estat de la Nació.

Al programa d’avui:

El Tribunal de Comptes espanyol rebutja l’aval de l’ICF pels alts càrrecs d’exteriors. En parlem amb Jaume Amat, síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Taula jove sobre oci, cultura i precarietat amb Maria Villaró (La Forja) i Pol Ibós (Jovent Republicà).

Sant Carles o la Ràpita? Parlem de la consulta al municipi amb la coordinadora de l’assemblea territorial de la Ràpita, Mariona Gairí.

Parlem amb Eva Fontova, secretària nacional de l’Assemblea, sobre l’activitat internacional de l’entitat la darrera setmana.

L’Assemblea fa balanç dels 100 primers dies del Govern. En parlem amb Arnau Padró, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’entitat.

A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:

L’Assemblea denuncia els abusos de drets humans de l’Estat contra Catalunya al Fòrum Europeu de Nacions Unides sobre drets de les minories nacionals

Els dies 12 i 13 d’octubre, el Fòrum Regional Europeu de les Nacions Unides ha reunit uns 150 representants d’estats, de l’ONU, d’organitzacions regionals, d’agrupacions de la societat civil i de minories nacionals.

En aquest sentit, representants de l’Assemblea han intervingut en cadascuna de les quatre sessions del fòrum per denunciar les violacions dels drets humans que les autoritats espanyoles cometen contra el poble de Catalunya.

Bàrbara Roviró, secretària nacional de l’Assemblea i Coordinadora de la Comissió Internacional, va participar ahir a la primera sessió, titulada “Les causes fonamentals dels conflictes contemporanis que involucren minories”, en la què va denunciar que les autoritats espanyoles estaven abusant d’aquests drets catalans: “més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans han estat perseguits políticament per les autoritats espanyoles, creant un efecte dissuassori en l’exercici de la llibertat d’expressió, reunió i el dret a la participació política”.

El secretari nacional Carles Fité va intervenir a la segona sessió, “Marc normatiu: els drets humans de les minories i prevenció de conflictes”, on va denunciar la intervenció i persecució de la justícia espanyola de l’activitat parlamentària a Catalunya: “Els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, abolint lleis i anul·lant resolucions sobre drets socials, econòmics, civils i polítics aprovades per la cambra catalana, basant-se en una interpretació extremadament restrictiva de la Constitució espanyola, anul·lant així la representació política de les minories nacionals.”

Les conferències s’han reprès aquest matí, amb una sessió centrada en “Els obstacles a la implementació dels drets de les minories i la prevenció eficaç dels conflictes”. Roviró hi ha tornat a intervenir, alertant del risc que comporta ignorar les vulneracions de drets perpetrades per un estat membre a la UE: “El 2019, el govern de Turquia va justificar la destitució i la persecució judicial de representants electes kurds amb les mesures repressives de l’Estat espanyol contra els representants democràtics bascos i catalans, tot reconeixent que en tots aquests casos no s’havia fet ús de la violència.”

Finalment, la Secretària Nacional Eva Pruneda Ruiz, ha pres l’última paraula durant la darrera sessió: “Camins a seguir per solucionar les mancances dels mecanismes de drets humans per protegir les minories i prevenir conflictes”, en la què va denunciar el cas de l’expresidenta de l’Assemblea i expresidenta del Parlament de Catalunya, que va ser condemnada a 11 anys i mig de presó i hi va passar 3 anys i mig per haver permès un debat sobre la independència a la cambra.

En el marc del fòrum, el relator especial de les Nacions Unides sobre minories, Fernand de Varennesva posar en relleu la manca de reconeixement per part del govern espanyol de les minories nacionals existents a l’Estat espanyol -incloent Catalunya-, un fet que pot provocar discriminacions i vulneracions dels seus drets.

Els debats resultants a les diferents sessions de treball serviran per redactar els informes i les recomanacions de la 14a sessió del Fòrum mundial de les Nacions Unides sobre les minories, que tindrà lloc a Ginebra el desembre de 2021, i que es titularà “La prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories”.

L’Assemblea ha estat present en diverses reunions de les Nacions Unides sobre minories i drets humans per denunciar violacions de drets contra els catalans, així com esdeveniments clau com l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya (2020), i els seus representants també han realitzat diverses declaracions orals com a declaracions escrites presentades per a denunciar les vulneracions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (novembre de 2020, juny de 2018).

14 d’octubre, a Sant Cugat, Àgora “Prou represaliats”

El dijous 14 octubre, a Sant Cugat, torna una nova Àgora 1 d’Octubre.

En aquesta ocasió rep el títol “Prou represaliats” i començarà a les 19:30 h a la plaça 1 d’Octubre.

Hi intervindran :

  • Alícia Monterroso, activista encausada als jutjats de Figueres pel tall de Tsunami Democràtic a l’AP-7 novembre del 2019
  • Alícia Monterroso, activista encausada als jutjats de Figueres pel tall de Tsunami Democràtic a l’AP-7, novembre del 2019
  • Carles Heredia, periodista detingut per protestar contra l’extrema dreta a Valls, juliol del 2021
  • Sílvia Barroso, directora d’El Món com a presentadora i moderadora de l’acte

Us hi esperem!!

LA CONVOCATÒRIA PASSA AL DIA 3 D’OCTUBRE. Diumenge 27, a Barcelona, manifestació per la llibertat del president Puigdemont

La manifestació s’ha desconvocat davant la ràpida resolució de la detenció i es convoca tothom a participar als actes del cap de setmana de l’1 d’Octubre.

Aquest diumenge 26 de setembre, l’Assemblea Nacional Catalana i diverses entitats i partits independentistes convoquen a una manifestació per la llibertat del president Puigdemont.

Serà a les 12.00 h a la Plaça Catalunya

És manté la concentració al carrer Aribau.

Divendres 20.00 davant dels ajuntaments

L’Assemblea s’ha sumat a la convocatòria de l’Associació de Municipis per la Independència per a concentrar-se davant dels ajuntaments a les 20.00 h.

#IndependènciaÉsLlibertat #FreePuigdemont

Mobilitzacions arreu d’Europa

23 de setembre, a Sabadell, concentració de suport als detinguts del 23S

Aquest dijous 23 de setembre, a Sabadell, es farà una concentració de den8nciaca l’operació Judes i de suport als detinguts del 23S.

Aquest dia farà fos anys de l’operació.

L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça de Sant Roc.

Jordi Sànchez i l’Assemblea denuncien la sentència del Tribunal Suprem davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, al costat del seu expresident, Jordi Sànchez, han anunciat avui que, havent esgotat tots els recursos judicials a l’Estat espanyol, han presentat un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar la desproporcionada condemna de 9 anys de presó (dels quals ha passat gairebé 4 a la presó) que va rebre pel seu paper com a líder civil independentista durant els fets de setembre i octubre de de 2017.

Durant la roda de premsa, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “hi ha hagut diverses violacions greus i acreditades de drets fonamentals del Conveni europeu de drets humans. Entre ells hem de destacar la vulneració dels dret de reunió, la llibertat d’expressió o la llibertat ideològica”.

A més, ha afegit que “tota l’acció antirepressiva ens ha de legitimar més interna i externament. A l’Assemblea estem convençuts que les sentències europees reforçaran la causa de l’autodeterminació i de la independència de Catalunya”.

Per la seva banda, Jordi Sànchez ha deixat clar que amb aquesta demanda espera que “el Regne d’Espanya rebi un correctiu inequívoc per part de la màxima instància europea en l’àmbit de la justícia i drets humans”.

També ha explicat que va a Estrasburg “perquè mai més cap ciutadà de Catalunya tingui la incertesa que exercir drets fonamentals pot ser motiu d’una condemna com la meva. Això va de defensar els drets que en una democràcia haurien d’estar emparats”.

Personalitats internacionals com Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu (França), Clare Daly, membre del Parlament Europeu (Irlanda), i Sébastien Nadot, membre de l’Assemblea Nacional francesa i de la seva Comissió d’Afers Estrangers, han fet arribar el seu suport i solidaritat a través de missatges per vídeo. El Sr. Onesta denuncia que “la justícia espanyola és una justícia política” i que “manipula no només els fets, sinó també les paraules”, acusant per exemple de “terrorisme” a molts dels que qüestionen la qualitat democràtica del sistema. Per la seva part, Daly critica el silenci de la Comissió Europea sobre aquest alarmant cas i anima el poble català a seguir lluitant, ja que amb això també lluita pels drets de tots els ciutadans europeus. En una línia similar, el diputat francès Sébastien Nadot expressa la importància “que Jordi Sànchez sigui indemnitzat per la vulneració de drets que ha patit per part de les autoritats espanyoles” i fa una crida al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè revisi detingudament el cas.

L’Assemblea Nacional Catalana i Jordi Sànchez confien que, un cop estudiat el cas per part del TEDH, no quedi cap dubte que Sànchez és víctima d’una persecució política per l’exercici dels seus drets fonamentals, especialment per defensar el dret d’autodeterminació del poble català. La justícia europea ha de condemnar la utilització del poder judicial espanyol per motius polítics, un fet que mostra una greu manca d’independència judicial.

En concret, l’objectiu d’aquest recurs és denunciar la violació dels drets fonamentals de Jordi Sànchez a la llibertat d’expressió, reunió, llibertat de pensament i dret a jutge natural, entre d’altres, i que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemni Espanya per aquestes vulneracions. La sentència, que s’espera que sigui condemnatòria, demana a l’Estat espanyol que prengui totes les mesures que consideri necessàries per reparar la violació dels drets.

Des de 2018, tribunals europeus de Bèlgica, Alemanya i Escòcia ja han desestimat les peticions per les ordres de detenció europees que Espanya va emetre contra els representants catalans a l’exili, cosa que demostra que els arguments proporcionats per la judicatura espanyola no tenen suport legal i estan motivats políticament.

Reaccions internacionals al cas de Jordi Sànchez

Durant els darrers anys, diverses associacions de juristes i organitzacions internacionals de drets humans, com la Comissió Internacional de Juristes i Amnistia Internacional, han seguit amb preocupació el cas dels líders independentistes catalans, qualificant les seves penes de presó com “una restricció de les llibertats d’opinió, expressió i reunió pacífica”. També han afirmat en diverses ocasions que l’aplicació del delicte de sedició provoca un efecte aterridor entre la població i sovint impedeix que els ciutadans puguin exercir els seus drets civils i polítics, per por de ser processats.

Al juny de 2019, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU va confirmar que la detenció del Sr. Jordi Sànchez -juntament amb la de la resta de presoners polítics catalans- constituïa una detenció arbitrària. Atès que havia estat detingut per les seves creences i activitats polítiques, l’organisme de l’ONU va demanar el seu alliberament immediat i una indemnització pel temps transcorregut a la presó preventiva i la vulneració de drets consegüent, una petició que les autoritats espanyoles van ignorar. Van haver de transcórrer més de dos anys fins que es van produir els indults per part del Govern espanyol, alliberant els presoners polítics catalans tot i que de forma condicionada i parcial el juny de 2021, i sense que s’hagi produït cap reparació pels danys causats.

Avui roda de premsa sobre el procés judicial a l’expresident de l’Assemblea, Jordi Sànchez

Aquesta tarda, a partir de les 17.30 h, roda de premsa amb Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez per explicar les últimes novetats del procés judicial a Europa de l’expresident de l’Assemblea.

Prou repressió!

Davant del processament per part de l’Audiència espanyola dels membres dels CDR del 23-s acusats de terrorisme sense cap indici, així com del recurs presentat per la Fiscalia contra la sentència absolutòria confirmada en segona instància de la Tamara Carrasco, l’Assemblea Nacional Catalana vol posar de manifest:

El salt qualitatiu que representa aquesta acusació per terrorisme en un context actual d’escalada creixent de la repressió. La construcció d’un fictici relat criminal amb la pèrdua sistemàtica de drets fonamentals individuals i col·lectius, ja és un fet.

No es pot deslligar l’actualitat de la taula de diàleg de la judicialització que afecta l’independentisme, tot recordant que aquesta judicialització és la mateixa maquinària que en els darrers 50 anys ha volgut imposar per la força la seva ideologia neofranquista.

La repressió i la persecució de la dissidència catalana s’agreuja i pren el camí de les dictadures més criminals, ja que entre altres aspectes retorna a la justícia persones que ja havien estat absoltes.

En un Estat que es diu de dret no es pot permetre aquesta repressió organitzada amb l’única finalitat de desmobilitzar el país mitjançant la persecució i la por.

Cal revertir aquesta situació i fer un front comú per impedir que la mordassa sigui cada cop més gran.

Ens trobem a les portes de l’1 d’octubre. Davant la repressió, més acció i més organització. Fem una crida a fer un front comú contra la repressió.

Independència és llibertat!!!

19 de setembre, a Palau-solità i Plegamans, projecció del documental “De matinada” sobre el cas 23S

El dimunge 19 de setembre, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte sobre el cas Judes que va acabar amb la detenció de diversos membres dels CDR que ara són acusats de terrorisme.

Hi intervindran l’advocat Jordi Busquets i els encausats Queralt Casoliva i Eduard Garzón.

L’acte començarà a les 19.00 al Casal Popular La Revolta, c. Plegamans, 12. Cal fer inscripció prèvia escrivint a cplarevolta@gmail.com

17 de setembre, a Sant Quirze, La repressió més enllà dels indults, amb la projecció de “De matinada” sobre el cas “Judes”

El divendres 17 de setembre, a Sant Quirze del Vallés, es farà l’acte La repressió més enllà dels indults.

S’hi projectarà el documental De matinada sobre el cas Judes i el muntatge policial a un grup de membres del CDR. Després de la projecció podrem parlar amb la Queralt Casoliva, encausada i regidora de Sentmenat, l’advocat d’Alerta Solidària Xavier Monge i també amb un veí de Sant Quirze investigat pel tall de la Jonquera.

L’acte està organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell Local per la República de Sant Quirze.

Començarà a les 19.00 a la Patronal i caldrà reservar entrada gratuïta a través d’aquest enllaç:

Estat de la Nació: Avui amb el meteoròleg Eliseu Vilaclara i els organitzadors del la Conferència Nacional Antirepressiva

Avui Eduard Berraondo entrevistarà Eliseu Vilaclara, director del Servei Meteorològic de Catalunya. Són previsibles els aiguats? Són conseqüència del canvi climàtic?

Conferència Nacional Antirepressiva, el 2 d’octubre a Girona. En parlem amb Ramon Piqué (Associació Memòria contra la Tortura) i Àngels Coté (Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea). 

Adeu a 50 anys de peatges a les principals autopistes catalanes. Jaume Argerich, economista, ens n’explica les claus.

Pere Alemany, del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, posarà llum sobre la pujada històrica de la tarifa elèctrica.

A partir de les 21.30 h, a TeveCat i al nostre canal de Youtube. Subscriu-t’hi i no t’ho perdis:

2 d’octubre, a Girona, Conferència Nacional Antirepressiva

L’Assemblea, conjuntament amb altres entitats i organitzacions de la societat civil, organitzarà el dissabte 2 d’octubre a la Universitat de Girona la primera Conferència Nacional Antirepressiva.

Aquesta jornada es planteja com un espai de debat obert a tothom i amb la participació d’instàncies i iniciatives de caràcter antirepressiu d’arreu del país, amb l’objectiu d’avançar cap a un front comú que sigui capaç de consensuar estratègies de lluita i que prevegi diferents àmbits d’actuació: el camp internacional, el paper dels familiars, el suport jurídic, les presons i l’exili, el suport psicosocial, les eines d’organització i l’àmbit institucional.

Per poder participar en aquesta conferència, és necessari inscriure-s’hi prèviament.

Més informació.

La justícia espanyola utilitza lleis de la dictadura per acabar amb el dret de reunió i de manifestació

El TSJC tomba amb una llei preconstitucional 15 recursos contra la prohibició de concentracions en exercici del dret de reunió per part de la Junta Electoral Provincial de Barcelona durant la campanya electoral del 14-F

Els advocats i advocades Jordina Sonet, Patrícia Sierra, Pep Cruanyes i Joaquim Fibla, han explicat avui en una roda de premsa que en aquestes sentències, el TSJC realitza i aplica una interpretació “completament restrictiva” del dret de reunió i del seu contingut i amplia, amb una argumentació “més que forçada”, les potestats de les Juntes Electorals, tot recorrent a la la Llei 17/1976, reguladora del dret de reunió, explícitament derogada amb la Llei Orgànica 9/1983.

Aplicació d’una llei de la dictadura expressament derogada per antidemocràtica

Jordina Sonet, advocada i secretària nacional de l’Assemblea, considera que “és un acte gravíssim i que el TSJC vol convertir una simple comunicació d’una acte de l’exercici del dret de reunió en una autorització. I la llei del 1983 i la Constitució diuen clarament que el dret de reunió i de manifestació no estan sotmesos a l’autorització sinó que només s’han de comunicar”.

En concret, els magistrats espanyols consideren que es pot prohibir el dret de reunió si no s’ha comunicat en el termini de 10 dies i es fonamenten en una llei preconstitucional, que està derogada de forma tàcita per la pròpia Constitució Espanyola i el Tribunal Constitucional i expressament per la Llei Orgànica 9/1983.

L’advocat Pep Cruanyes ha denunciat que alguns dels jutges “no fan una lectura neutral dels fets, sinó purament política” i imputen a les concentracions fetes en campanya en defensa dels drets fonamentals una intenció electoral. Per això, Cruanyes denuncia que es basen en una simple hipòtesi i en cap fet concret i demostrable i assenyala que el Tribunal d’Estrasburg deixa clar que “mai no es pot prohibir” un acte emmarcat en la llibertat de reunió com eren aquestes concentracions.

La justícia espanyola s’apropa a la de Turquia

Per tant, segons el que ha explicat l’advocat Joaquim Fibla, la intenció és recórrer aquestes sentències, que són “una vulneració claríssima dels drets de manifestació i de reunió”. Primer, amb un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol. A partir d’aquí, si el TC confirma la sentència i la vulneració de drets fonamentals, s’obrirà la via europea. Fibla es mostra convençut que acabarà donant la raó als demandants: “la vulneració dels drets fonamentals de reunió i de manifestació són tan greus i evidents que apropen el sistema judicial de l’Estat espanyol al d’altres països com Turquia. Son sentències fora de lloc. Ens trobem en un estat de dret que no respecta els drets fonamentals”, ha conclòs Fibla.

Encara hi ha una raó més per portar les sentències del TSJC a instàncies superiors. Segons Fibla, també s’ha vulnerat el dret a una tutela judicial efectiva. Al seu torn, l’advocada i secretària de l’Assemblea Patrícia Sierra ha explicat que “la Junta Electoral s’extralimita perquè està mirant si la comunicació està feta dins del termini o no, i si està feta amb un supòsit d’urgència o no. Aquestes no són les funcions establertes per la Junta Electoral, sinó que les ha de valorar, en tot cas, l’autoritat governativa, en aquest cas el Departament d’Interior.

Ofensiva judicial per desgastar l’Estat espanyol a Europa

Per a l’Assemblea, aquestes sentències confirmen una vegada més el retrocés democràtic de l’Estat espanyol. Per a l’entitat és clau passar a una ofensiva judicial que constati les vulneracions de drets fonamentals contra l’independentisme als tribunals europeus, tot esperant una condemna a l’Estat que debiliti la seva legitimitat i reforci els arguments per a la independència efectiva, l’objectiu fonamental que persegueix l’entitat.

Consulta aquí la notificació en PDF.

L’Assemblea denuncia davant l’OSCE els abusos en matèria digital de l’Estat espanyol contra l’independentisme

L’Assemblea Nacional Catalana ha participat els dies 12 i 13 de juliol a la conferència internacional Supplementary Human Dimension Meeting sobre tecnologies digitals i drets humans, organitzada per la Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), per denunciar l’ús de les noves tecnologies per part de les autoritats espanyoles per reprimir el moviment independentista català, unes pràctiques que impliquen una violació de drets humans com la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i d’associació, i la participació política en fòrums digitals.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i les secretàries nacionals Bàrbara Roviró i Erika Casajoana, han participat en tres sessions que han tractat qüestions com la recopilació i l’ús de dades personals, la protecció del dret a la llibertat de reunió pacífica a l’era de les noves tecnologies, o la intel·ligència artificial.

Paluzie, en la seva intervenció, ha denunciat les multes desproporcionades imposades contra l’independentisme per les autoritats espanyoles en matèria de protecció de dades: “Els darrers anys, el sistema judicial espanyol ha imposat sancions per valor de 290.000 € a l’Assemblea Nacional Catalana per campanyes dins l’àmbit de la seva activitat com a organització de la societat civil, per presumpta infracció de la Llei de Protecció de Dades”. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea va remarcar que “l’Agència Espanyola de Protecció de Dades és l’òrgan que en aquest àmbit imposa les multes més elevades a nivell internacional, amb un total de la meitat de les multes imposades globalment durant el primer trimestre de 2021”. Així, Paluzie ha denunciat que, tal com succeeix en altres àrees, “les autoritats espanyoles retorcen i utilitzen la legislació per perseguir l’activitat democràtica, en aquest cas en contra d’organitzacions que defensen el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya”.

En el marc de la conferència, la presidenta de l’Assemblea també ha denunciat l’ús per part de les autoritats espanyoles del programari espia conegut com a ‘Pegasus’, propietat de l’empresa israeliana NSO Group, per espiar representants i activistes catalans, així com el fet que el govern espanyol hagi bloquejat qualsevol investigació sobre aquesta qüestió.

Per la seva banda, la secretària nacional de l’Assemblea Erika Casajoana ha denunciat el “creixent nombre d’operacions policials contra representants catalans, com ara la coneguda com a Operació Volkhov, en el marc de la qual les forces de seguretat espanyoles van fer un ús il·legal de sistemes d’espionatge sense ordre judicial, vulnerant els drets fonamentals i la dignitat humana de les persones afectades”. A més, Casajoana va afegir que “les autoritats espanyoles, juntament amb les russes i les xineses, són les úniques que han sol·licitat la prohibició d’aplicacions a la plataforma GitHub per raons de “seguretat nacional””. Es tracta d’aplicacions que, com Tsunami Democràtic,  van ser utilitzades per organitzar protestes pacífiques per part del moviment independentista català.

Paluzie, Roviró i Casajoana han denunciat els atacs sistemàtics de les autoritats espanyoles contra el moviment independentista català, amb el tancament de llocs web, l’aprovació de lleis d’emergència dirigides específicament a limitar la coordinació de manifestacions, i la investigació a través de mitjans il·legals com l’espionatge, i han demanat a les autoritats espanyoles que respectin el dret a la participació política dels representants catalans i de la societat civil. També han proposat a experts de l’OSCE que visitin Catalunya per investigar la situació de vulneració de drets sobre el terreny.

L’Assemblea participa regularment en les reunions de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, on els seus representants han dut a terme intervencions orals i han presentat declaracions escrites per a denunciar les violacions de drets de les autoritats espanyoles contra el poble de Catalunya (setembre 2019novembre de 2019juny de 2020abril de 2021).

Accions com aquestes desgasten la imatge exterior de l’Estat espanyol reforcen el moviment independentista en el front internacional. Per a l’Assemblea és clau que l’acció en el front exterior es complementi i es combini amb l’acció en el front nacional i en el front institucional, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.