15 de novembre, a Sabadell, presentació del Manual de desobediència civil

El divendres, 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la llibreria La Llar del Llibre, Francesc Gil-Lluch, de l’editorial Saldonar, ens parlarà del llibre Manual de desobediència civil, de Mark i Paul Engler, que aquesta editorial acaba justament de publicar.

Acte organitzat per: Llegir en català-Associació d’editorials independents – Edicions Saldonar – Òmnium Sabadell – Sabadell per la Independència-ANC – La Llar del Llibre

L’obra –  Una nova generació està desencadenant accions d’estratègia no-violenta per influir en el debat públic i forçar el canvi polític. Quan els moviments en massa apareixen a la pantalla dels nostres televisors, els mitjans s’entesten a definir-los com a espontanis i imprevisibles. En aquest llibre, però, Mark Engler i Paul Engler analitzen l’art que s’amaga darrere d’aquests esclats de protesta i examinen els principis bàsics que s’han utilitzat per provocar i guiar els moments transformadors. Aquest llibre mostra que la no-violència es pot utilitzar com a mètode de conflicte polític, disrupció i escalada  i argumenta que si els esclats de rebel·líó sempre ens agafen per sorpresa, deixem passar l’oportunitat de comprendre un fenomen crucial, i també d’aprofitar el seu poder per crear un canvi que duri.

Els autors – Mark Engler és analista de l’organització Foreign Policy In Focus, membre de la junta editorial a Dissent (revista sobre política i cultura) i editor a  Yes! Magazine. Paul Engler és director i fundador del Center for the Working Poor, a Los Angeles.

12 de novembre, a Sabadell, sessió informativa sobre llibertat d’expressió i dret de reunió

 L’Institut de Drets Humans de Catalunya organitza una sessió formativa sobre llibertat d’expressió i dret de reunió, adreçada a la ciutadania i membres d’organitzacions i moviments socials, que tindrà lloc el pròxim dimarts 12 de novembre a Sabadell.

Durant la sessió abordarem el marc normatiu internacional, els seus mecanismes i instruments, per denunciar vulneracions a aquests drets humans. Es repartiran les guies pràctiques sobre mecanismes i estàndards internacionals de la llibertat d’expressió i del dret d’associació i reunió pacífica que acabem de publicar pel seguiment de la sessió i que també podeu consultar al nostre web..

La inscripció és gratuïta però cal reservar la plaça a aquest formulari web.

Entitats de juristes de Catalunya diuen prou a les vulneracions de drets a l’Estat espanyol des de la sortida de la sentència del Suprem

Toc d’atenció d’una representació molt nombrosa d’entitats de juristes de Catalunya, que han denunciat la inseguretat jurídica i la falta de garanties sorgides sobretot arrel de la sentència del Suprem a l’1-O. Al voltant d’una vintena d’entitats, d’entre les quals la sectorial de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana, han escenificat aquesta tarda al Col·legi de periodistes una imatge d’unió davant la repressió i les vulneracions de drets fonamentals.

Sebastià Sardiné, de la sectorial de Juristes de l’Assemblea; Teresa Vallverdú, de Compromeses; Salvador Mestre, d’Advocats Voluntaris Reus; Isa Castell, de Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Yago Aubanell, dels voluntaris de dret i defensa de Girona; Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Núria Garrido, de Democràcia i Justícia per Catalunya; Olga Amargant, de Juristes pels Drets Humans del Maresme i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; i Pere Grau, de Juristes per la República Tarragona, i Jordi Flores, de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans, han estat els encarregats de posar veu al manifest.

Repressió davant l’exercici de drets fonamentals
El text denuncia la repressió i la violència policial davant l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i informació, i n’exigeix l’assumpció de responsabilitats; també exigeix la llibertat de les persones empresonades preventivament a Soto del Real acusades falsament de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, i també demana la llibertat de les persones en presó preventiva a Catalunya des que va sortir la sentència del Suprem.

El text denuncia que les persones ja alliberades se’ls apliquen mesures cautelars que vulneren drets fonamentals, com el de manifestació, reunió, i expressió. Així mateix, lamenta el silenci i l’actitud tèbia i equidistant dels il·lustres col·legis de l’Advocacia de Catalunya i del Consell General de l’Advocacia, i recorda que han de vetllar escrupolosament pels drets de la ciutadania.

En aquesta línia, també lamenten les declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en l’acte d’obertura de l’any judicial militar, del ministre Marlaska i també la d’avui de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia.

Paral·lelament, reiteren que l’article 2 del Tractat de Lisboa protegeix els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte pels drets humans, també de les minories, i fan una crida al Parlament Europeu, la Comissió i Consell d’Europa perquè intervinguin en les vulneracions de diversos drets perpetrades per l’Estat des de la sentència del Suprem. Així mateix, han denunciat les agressions a periodistes, sovint per les forces de seguretat, que dificulta així la seva tasca.

Per acabar, han fet menció a alguns recordatoris en cas de detenció, com tenir clar el nom i el telèfon d’un advocat, no parlar ni declarar sense presència de l’advocat, no tocar res ni emprovar-se roba aliena, reivindicar, en cas de necessitat, una visita mèdica, i el dret a una trucada telefònica.

Entre les entitats signants hi ha, a més de la sectorial de juristes de l’Assemblea, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Drets, Juristes pels Drets Humans del Maresme, Advocats Voluntaris del Bages, Associació Advocats Voluntaris 1 d’Octubre Reus, Advocacia per la Democràcia Lleida, Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre, Més Drets Humans Terrassa, Querellants per la República, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Voluntaris Dret Defensa Girona, Compromesos Per una Advocacia Compromesa, Juristes per la República Tarragona, i Democràcia i Justícia per Catalunya.

Comunicat sobre les afirmacions del ministre d’interior Fernando Grande-Marlaska

Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit.
Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.

En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies.
En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents.
En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.

Un cop aplicat aquest dispositiu, els Mossos són qui tenen les competències d’ordre públic a Catalunya, i la Policia Nacional s’ha de limitar a donar suport. Per què s’ha permès que la Policia Nacional fes detencions irregulars totalment mancades de garanties?
S’ha pretès fer imprescindible un suport de la Policia Nacional Espanyola amb operatius que semblaven dirigits a provocar la reacció dels manifestants, per tal de poder alimentar el relat de la violència.

A més, ens dolen particularment les actuacions dels Mossos que han seguit una mala praxi policial, amb ús excessiu de la força, amb càrregues indiscriminades contra gent manifestant-se de forma pacífica.

No pot passar ni un dia mes sense que s’investiguin i depurin les responsabilitats. Ho vam demanar al govern des de l’endemà de la sentència. No es va atendre aquesta petició, i vam demanar la dimissió o cessament del Conseller Buch. Ens reiterem en aquesta demanda.

Per evitar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, s’ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d’Esquadra, que en el seu conjunt actua com a policia democràtica, com així vam viure en l’organització de l’operatiu policial de seguretat de les Marxes per la Llibertat.

És imprescindible que es prenguin les mesures perquè el cos dels Mossos deixi d’estar al servei d’aquesta operació d’Estat, que té només l’objectiu d’escalar la repressió política del moviment independentista.

L’Assemblea, present a la manifestació en favor del jovent que ha recorregut el centre de Barcelona

L’Assemblea Nacional Catalana ha estat present aquest vespre a la manifestació que ha recorregut els carrers del centre de Barcelona. Cap a dos quarts de set del vespre, la manifestació ha sortit de plaça Universitat, i una hora més tard arribava a plaça Sant Jaume. Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres membres del secretariat nacional, ha acompanyat la marxa.

A Sant Jaume, Lluís Llach ha conduït l’acte, i ha estat l’encarregat de llegir un text de consens, en el qual s’ha subratllat que el jovent ha exercit el dret a la seva participació política a través de la mobilització popular, i ha patit una repressió “digna d’un estat autoritari”, també a través de la “criminalització mediàtica”, i de detencions arbitràries i presons provisionals injustificades que tenen com a objectiu “horroritzar” i “coartar la llibertat d’expressió” i “l’exercici de drets fonamentals”.

Montse Piqué, representant de les Mares i Àvies per la República, recentment constituïdes, ha explicat que han nascut amb la voluntat de fer “xarxa” i apoderar-se per aturar la “brutalitat policial” patida per fills i filles. “Rebutgem la campanya de criminalització”, ha manifestat, i ha advertit que els joves no són violents, sinó que són valents i s’estan defensant. “Exigim als poders públics que depurin responsabilitats”, ha manifestat, i ha demanat la llibertat immediata de les detingudes i els detinguts. Finalment, ha fet un avís: si l’Estat només ofereix policia i jutges i bloqueja el camí de la política, el diàleg s’acaba fent al carrer.

També ha parlat l’entorn dels detinguts i empresonats. En uns parlaments colpidors, han testimoniat les vivències dels seus coneguts, i han denunciat les continuades vulneracions en tot el procés, les irregularitats i l’obstaculització de l’assistència lletrada, entre d’altres. En definitiva, tot un seguit d’aberracions jurídiques que han de servir per justificar, si encara en calia més, la llibertat de tots els presos i preses polítiques.

L’Assemblea posa en marxa un servei d’assistència psicològica

L’Assemblea ha posat en marxa un servei d’assistència psicològica per als afectats per la repressió. La gent ho necessiti, caldrà que truqui al telèfon 93 347 17 14 i marqui l’extensió 1036.

Aquest servei està pensat sobretot per a les persones que hagin viscut o patit una situació traumàtica o dura i que, un cop hagi arribat a casa, o passades 24 o 72 hores després del trauma, necessitin atenció psicològica. El servei també està pensat per a les famílies que tinguin familiars detinguts, retinguts o empresonats, i tinguin necessitat d’un servei d’aquesta mena.

A la trucada s’ofereix una primera atenció per saber com està el pacient, i a partir d’unes primeres preguntes, s’identifica el seu estat. A partir d’aquí, s’obren dues vies d’actuació. Una primera telefònica, en la qual un professional es posa en contacte amb l’afectat, hi parla i hi comparteix recursos per afrontar la situació emocional en què es troba. Si amb aquestes eines no és suficient, llavors s’ofereix la possibilitat de dur a terme una atenció personalitzada, cara a cara, en cas que la situació sigui crítica.

El servei, d’acollida, no pas de teràpia, està pensat per oferir dues sessions telefòniques o presencials gratuïtes. Si, un cop transcorregudes les dues sessions se segueix requerint atenció personalitzada, es derivarà cap a un altre professional, o el mateix que l’ha atès.

El servei s’ofereix gràcies al compromís i la voluntarietat de professionals de la sectorial de psicòlegs per la independència.

Aquest servei se suma al servei d’assistència jurídica gratuïta només per a casos d’emergències que l’Assemblea va activar fa alguns dies. En cas de necessitat, es recomana trucar al 93 347 17 14 i marcar l’extensió 1035.

L’Assemblea posa en marxa un servei d’imatges per ajudar les defenses de víctimes de la repressió

L’Assemblea Nacional Catalana ha engegat avui dos nous serveis per fer front a la repressió. D’una banda, s’ha activat un servei de recull d’imatges per ajudar a les defenses de víctimes de la repressió. Amb aquests serveis, es pretén aportar informació addicional als serveis jurídics de les i els represaliats, especialment aquells que han patit violència policial i judicial aquests darrers dies.

Es demana que la gent que tingui imatges en què es vulnerin drets, com càrregues policials, cops antireglamentaris, vexacions, etc. facin arribar els vídeos, a ser possible a través d’un enllaç de descàrrega, a l’adreça testimonivisual@assemblea.cat, i que s’especifiqui el lloc, el dia, l’hora i la informació de contacte.

Avui a Sabadell, acte en solidaritat amb les persones detingudes el 23S

Avui diumenge, a la plaça de la Creu Alta de Sabadell, des de les 12.00 fins les 20.30, hi haurà un acte en solidaritat de les persones detingudes el 23S.

Hi haurà actuacions musicals, de circ, per a infants, dinar popular i diversos tallers.

La ciutadania col·lapsa el centre de Barcelona en la segona jornada de mobilitzacions post-sentència

El centre de Barcelona ha quedat novament desbordat en la segona jornada consecutiva de mobilitzacions després de la sentència a l’1-O. L’acte organitzat per l’Assemblea i Òmnium, al carrer del Bruc cantonada amb Mallorca, s’ha centrat sobretot en les figures dels condemnats per la sentència.

Per aquest motiu, persones molt diverses de la societat civil, com la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, o l’advocada Magda Oranich, i persones properes als empresonats, entre molts d’altres, han llegit cartes d’Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L’acte, conduit per l’actriu Mercè Martínez, també ha comptat amb les actuacions musicals de l’artista Joina, la cantautora Gemma Humet, Joan Rovira, Cesk Freixas i Lluis Llach, que ha interpretat l’Estaca. Amb aquesta peça musical, s’ha donat per finalitzat l’acte.

Posteriorment, molts dels assistents han dut a terme encartellades arreu de la ciutat, amb la mirada posada a les Marxes per la Llibertat, que s’iniciaran demà, i s’allargaran fins divendres.

Què caldrà fer immediatament després que es faci pública la sentència?

D’una banda, es fa una crida perquè la ciutadania surti al carrer immediatament després que la sentència vegi la llum per fer sentir la seva veu, ja sigui aturant el cotxe i fent sonar el clàxon si s’està circulant; fent soroll i protestant al carrer; o baixant al carrer si s’està a la feina o a casa. Sigui com sigui, l’Assemblea demana una participació massiva de la ciutadania en aquesta primera resposta espontània, així com les posteriors.

A més, l’entitat demana que tothom estigui alerta de les convocatòries que es faran aquell mateix dia a través del mòbil a les 20 h, convocades conjuntament amb Òmnium Cultural. Per saber on caldrà anar i quan, es demana que se segueixin les xarxes socials de l’entitat (twittertelegramfacebook i instagram) perquè serà a través d’aquests canals que es farà una crida a la mobilització, de manera molt ràpida i coordinada.

La tercera resposta prevista per al mateix dia de saber la sentència és promoure una gran encartellada arreu del país, per mostrar el rebuig a una sentència que es preveu condemnatòria, així com reafirmar que cal assolir l’objectiu polític, la independència.

A més a més, aquell dia s’anunciarà la data d’inici de les Marxes per la Llibertat, que sortiran des de 5 punts diferents del territori, Berga, Vic, Girona, Tàrrega i Tarragona, i que recorreran el país durant tres dies fins arribar a Barcelona, sempre en dimecres, dijous i divendres.

Aquest és el vídeo “Quan es jutgen drets fonamentals qualsevol sentència és injusta”

International Trial Watch denuncia que Marchena ha comès 20 vulneracions de drets al judici de l’1-O.

Aquest és el vídeo “Quan es jutgen drets fonamentals qualsevol sentència és injusta