Les sentències del TJUE constitueixen una victòria jurídica important davant dels intents de convertir el dret europeu en una nova barrera contra l’amnistia. Volem deixar clar, però, que ni l’amnistia ni aquests pronunciaments resolen el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Exigim als tribunals espanyols que apliquin immediatament la doctrina del TJUE, sense noves interpretacions restrictives ni dilacions indegudes i reiterem el suport a totes les persones represaliades.
Reafirmem el nostre compromís de continuar treballant democràticament per culminar el procés d’independència de Catalunya. Cal una estratègia renovada, lideratges capaços de recuperar la confiança i una proposta de país compartida per ampliar la majoria social favorable al dret d’autodeterminació.
Tot i que Espanya va respondre a aquesta comunicació afirmant que la vigilància s’havia dut a terme d’acord amb la legislació interna i que el marc constitucional espanyol proporcionava garanties suficients, les víctimes no han obtingut cap reparació efectiva, no s’han exigit responsabilitats i les greus acusacions de vigilància il·legal continuen sense resoldre’s. Aquesta situació suscita preocupació pel que fa als drets protegits pels articles 17, 19, 22 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i pels articles 8, 10 i 11 de la Convenció Europea de Drets Humans, així com per la legislació espanyola (art. 588 de la Llei 13/2025).
L’Assemblea i la UNPO també argumenten que la decisió de la justícia espanyola de fragmentar els procediments, en lloc d’unificar-los en una investigació coherent, ha vulnerat el dret de les víctimes a una reparació efectiva, com també ho ha fet el fracàs sistemàtic en la tramitació de les Ordres Europees d’Investigació.
La nova comunicació també posa de manifest fets coneguts després de l’enviament de la comunicació original als Relators Especials, que aporten noves proves en suport de les preocupacions expressades el 2022. Per exemple, les autoritats espanyoles van justificar la vigilància dels expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez únicament per la seva activitat política i de la societat civil, legítima i pacífica. A més, en el cas de Sànchez, les infeccions documentades són anteriors a l’autorització judicial coneguda. En el cas de l’exmembre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, Sònia Urpí, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va negar haver dut a terme cap vigilància, malgrat que la infecció del seu telèfon ha estat confirmada per quatre fonts diferents: els Mossos d’Esquadra, Amnistia Internacional, Citizens Lab i Eventia.
Davant d’aquests fets, l’Assemblea i la UNPO demanen als relators especials de l’ONU que emetin una declaració pública conjunta i una nova carta d’al·legacions dirigida a l’Estat espanyol per sol·licitar informació addicional, així com que duguin a terme una visita oficial al país. També insten Espanya a fer públiques les autoritzacions judicials del CNI sense retallar, reformar el marc legal que regula el CNI i garantir a les víctimes l’accés a la informació, el reconeixement de les vulneracions dels seus drets i garanties de no repetició.
L’escàndol d’espionatge del Catalangate
Una investigació del Citizen Lab va revelar, l’abril del 2022, l’ús a gran escala de programari espia contra el moviment independentista català. La investigació va concloure que almenys 65 persones —càrrecs electes, advocats, diputats al Parlament Europeu, periodistes, acadèmics i dirigents d’organitzacions de la societat civil catalana— havien estat objecte de Pegasus i Candiru, programaris espia altament intrusius.
L’abast i el perfil de les víctimes indiquen clarament que l’operació de vigilància no era aleatòria ni estava relacionada amb investigacions penals ordinàries. Al contrari, totes les víctimes compartien la seva vinculació amb el moviment independentista català i amb activitats de defensa política o cultural associades.
Més d’un centenar d’entitats de drets humans i socials i més de 50 personalitats de la cultura i la comunicació han impulsat una campanya pública de suport a Roger Español davant el judici que se celebrarà els dies 16, 17 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2026.
Nou anys després dels fets, les entitats impulsores denuncien la violència policial exercida durant la jornada de l’1 d’Octubre, que va provocar 1.066 persones ferides, i reivindiquen la necessitat de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
Les organitzacions recorden que aquest és l’únic cas derivat de la repressió policial d’aquella jornada que ha arribat a judici, fet que consideren especialment rellevant en el context de manca de depuració de responsabilitats pels fets.
Una campanya unitària de drets humans i reparació
La iniciativa està impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana, Irídia, Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, Novact, Òmnium Cultural i CIIVO.
Segons les entitats promotores, la campanya vol “posar al centre la necessitat de justícia i reparació per a les víctimes de la violència policial de l’1 d’Octubre i reivindicar la no repetició de situacions similars”.
Manifest i adhesions
Durant la roda de premsa s’ha presentat el manifest de suport a Roger Español, signat per més d’un centenar d’entitats de drets humans i socials i més de 40 personalitats de la cultura i la comunicació.
El manifest denuncia que la violència policial d’aquell dia va respondre a “un patró estandarditzat i sistemàtic” amb voluntat de reprimir drets fonamentals, i reclama que “siguin condemnats els responsables de la mutilació d’en Roger i de la violència de l’1 d’octubre”, recordant que “només una sentència condemnatòria pot garantir justícia i reparació”.
El text compta amb l’adhesió, entre d’altres, de Jordi Évole, Marc Giró, Olga Rodríguez, Juliana Canet, Manel Vidal, Sergi López, Clara Peya, Judit Neddermann, Yolanda Sey i Jordi Borràs. Les adhesions reflecteixen el suport d’un ampli espectre del món cultural i comunicatiu a la necessitat de veritat, justícia i reparació.
Intervencions
En l’acte han intervingut Roger Español i representants de les entitats impulsores de la campanya, que han exposat els objectius de la iniciativa i les accions previstes de cara al judici.
Josep Vila, president de l’ANC:
“L’Estat espanyol va respondre a aquella expressió democràtica amb repressió. I nou anys després continua demostrant les seves mancances democràtiques quan les víctimes han de lluitar durant gairebé una dècada perquè un únic cas arribi a judici. L’ANC hi som com a acusació popular”.
“La causa que va portar milions de catalans a defensar les urnes continua viva. Continuem amatents, organitzats i preparats per tornar a defensar democràticament el nostre dret a decidir i a culminar el camí cap a la independència”.
Anaïs Franquesa, directora d’Irídia:
“Després de gairebé nou anys de feina hem aconseguit portar a judici els quatre agents de la Policia Nacional responsables de la mutilació de Roger Español l’1 d’octubre de 2017. Arribar fins aquí ha estat una cursa d’obstacles, perquè lluitar contra la impunitat de la violència policial sempre ho és, però en un cas amb una significació política i simbòlica tan gran les dificultats es multipliquen”.
“Arribem amb una sensació agredolça: el judici contra els quatre agents que van mutilar en Roger és l’excepció a la norma. Però aquest cas representa molt més que una víctima concreta: representa totes les persones que denuncien la violència policial i es troben amb obstacles per accedir a la veritat, la justícia i la reparació”.
Roger Español, afectat per la violència de l’1 d’octubre i membre de Stop Bales de Goma:
“Engeguem aquesta campanya per denunciar la repressió de l’Estat espanyol en l’exercici de drets fonamentals i, una vegada més, l’abús de la força per part dels cossos policials, especialment en la utilització d’armes menys letals durant l’1 d’Octubre de 2017”.
“Encara que aquest judici acabés amb una condemna, la reparació no seria completa. S’estan jutjant quatre policies d’un operatiu que va mobilitzar 10.000 agents i va causar més de 1.000 persones ferides. Sento la responsabilitat que aquest judici representi també totes aquelles persones que no han tingut accés a la justícia ni a la reparació”.
Xavier Antich, president d’Òmnium:
“El judici del cas Roger Español és important perquè hem aconseguit que els policies no hagin estat amnistiats, i perquè manté oberta una escletxa de justícia davant la impunitat de la violència policial de l’1-O. I en aquest judici, Òmnium hi serà com a acusació popular per defensar la veritat, la justícia, la reparació i els drets col·lectius del poble de Catalunya”.
“Es tracta de convertir el cas particular en una acusació coral contra la impunitat de l’Estat, alhora que buscar justícia, denunciar la greu vulneració drets i seguir reivindicant que, gairebé deu anys després, el consens entorn del dret a l’autodeterminació segueix intacte, amb un suport de prop del 80% i el reconeixement internacional. Convertim, doncs, aquest judici en una nova acusació contra l’Estat”.
Sobre el cas
Roger Español va patir la mutilació d’un ull a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma durant l’actuació policial de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona. El cas arriba a judici nou anys després dels fets.
Els quatre agents de Policia Nacional acusats —l’agent que va disparar i els seus tres comandaments— ho estan per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i per un delicte de tortura. El Ministeri Fiscal, en canvi, considera que els fets no constitueixen delicte per l’eximent de “compliment d’un deure”. La instrucció ha permès acreditar indiciàriament que l’agent va disparar fins a tres vegades, i que el tret que va causar l’amputació de l’ull es va efectuar a una distància de 14,12 metres, totalment contrària al reglament.
El judici determinarà si els fets constitueixen un delicte de tortura —fet que podria establir un precedent judicial rellevant també en l’àmbit internacional—, un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal, un delicte de lesions a títol imprudent, o si, per contra, no hi ha responsabilitat penal per l’eximent invocat per la Fiscalia.
Malgrat que els Mossos ho volguessin evitar i els mitjans espanyolistes ho silenciïn, hem rebut el papa amb estelades!
Calia combatre l’intent barroer de l’Estat espanyol d’utilitzar aquesta visita papal per espanyolitzar Catalunya i la figura d’Antoni Gaudí.
Catalunya no està normalitzada. Cal ser-hi i HI SOM!
La policia espanyola va escorcollar, retenir i expulsar 600 cantaires per voler mostrar estelades i cantar l’himne nacional al final de l’acte. Una actuació pròpia de règims autoritaris contrària a la llibertat d’expressió.
Dos-cents catedràtics de 101 universitats i 24 països diferents han dirigit sengles cartes als presidents espanyol i català per exigir-los una actuació immediata en favor de la llibertat del raper català Pablo Hasél, nom artístic del ciutadà lleidatà Pablo Rivadulla Duró. La iniciativa ha estat protagonitzada pels catedràtics emèrits Dominic Keown i Henry Ettinghausen —de les universitats de Cambridge i Southampton— amb el suport de les organitzacions: Assemblea Nacional Catalana, que firma el president, Lluís Llach; el Pen Club Català, i la Comissió de la Dignitat, sense especificar cap via concreta per efectuar el seu alliberament.
La carta recorda que el passat 15 de febrer l’artista de hip-hop va complir el seu cinquè any de presó al centre penitenciari de Lledoners, al Bages, i que encara s’enfronta a catorze mesos més de presó. El motiu principal del seu empresonament és la calúmnia, en piulades i cançons, contra la Corona i les institucions de l’Estat. En aquest aspecte recorden a Sánchez i Illa que, segons les Nacions Unides, aquest delicte no té cap mena de cabuda en una democràcia i que organitzacions de drets humans, com ara Amnistia Internacional, així com diversos experts legals destacats a Espanya, han criticat l’empresonament de Hasél com una clara negació de la llibertat d’expressió i un abús dels drets humans.
La carta conclou: “En nom d’aquests acadèmics d’universitats distingides internacionals, us instem a reflexionar sobre la vergonyosa anormalitat que suposa el continuat empresonament del cantant. Li demanem, senyor president, que prengui tots els passos necessaris per assegurar la llibertat immediata del senyor Pablo Hasél”.
L’Assemblea Nacional Catalana, l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO), i Geneva for Human Rights (GDH) han presentat un informe a un organisme de Nacions Unides denunciant diverses discriminacions que el poble català pateix per part de l’Estat. L’informe, presentat abans de l’examen de l’Estat espanyol, que tindrà lloc durant la 118a sessió del Comitè, prevista per l’agost de 2026, exposa el patró sistèmic de discriminació que pateix el poble català i que afecta els seus drets culturals, civils, polítics i econòmics.
L’informe identifica, entre d’altres, la discriminació lingüística; la normalització del discurs d’odi contra els catalans; el lawfare i l’aplicació inconsistent de la llei d’amnistia de 2024. També destaca les restriccions a la participació política i a la societat civil, el Catalangate i la persistent discriminació econòmica i infrafinançament en serveis públics i infraestructures. En conjunt, aquestes qüestions interrelacionades mostren una dinàmica de discriminació estructural que erosiona la capacitat del poble català per preservar la seva llengua i cultura, participar en els processos democràtics, reduir desigualtats socials i gaudir d’igualtat davant la llei.
L’informe també expressa una preocupació especial per la manca d’un compromís real de l’Estat espanyol amb els mecanismes internacionals de drets humans, ja que l’omissió de la situació catalana en els processos d’informació d’Espanya, juntament amb la implementació limitada de recomanacions prèvies, reflecteix una tendència més àmplia de manca de col·laboració i planteja dubtes sobre la voluntat de l’Estat de complir plenament les seves obligacions internacionals.
El document s’ha fet arribar al Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial (CERD), un organisme de Nacions Unides format per experts independents que vetlla per l’aplicació de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial (ICERD). La Convenció fa referència a “qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència basada en la raça, el color, l’ascendència o l’origen nacional o ètnic que tingui per objecte o efecte anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans […]”. En diverses ocasions, el Comitè ha tractat el poble català i el basc com a grups que havien de ser monitorats i han demanat informació a l’Estat espanyol, els anys 1974 i 1979. Tanmateix, l’Estat s’ha negat a reconèixer l’aplicabilitat de la Convenció al poble català, argumentant que a l’Estat només hi ha “cultures regionals”.
Malgrat tot, tal com recorda l’UNPO, el poble català constitueix un grup diferenciat caracteritzat per una llengua compartida, continuïtat històrica i identitat cultural pròpia. Això genera una identitat nacional duradora que s’ajusta als criteris protegits per l’article 1 (1) de la Convenció. A més, tal com estableix la Recomanació General núm. 8, la identificació d’un grup protegit s’ha de basar en la seva autodefinició i no en el reconeixement de l’Estat.
A partir de conclusions dels Procediments Especials de l’ONU, dels òrgans de tractats, dels mecanismes del Consell d’Europa, de decisions judicials del Tribunal Europeu de Drets Humans i d’investigacions independents d’organitzacions com Amnistia Internacional i Citizen Lab, l’informe demostra que aquestes qüestions formen un patró global de discriminació estructural.
Per això, les organitzacions demanen al CERD que insti Espanya a adoptar reformes immediates, concretes i estructurals per garantir el compliment total de la ICERD. Això inclou protegir els drets lingüístics i promoure una educació inclusiva i la cohesió social per fomentar el respecte a la diversitat; posar fi a l’ús indegut de la legislació penal i reformar el Codi Penal i les lleis relacionades; garantir l’aplicació coherent i imparcial de la llei d’amnistia de 2024; combatre el discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries; i abordar la discriminació econòmica estructural i les desigualtats en infraestructures públiques que afecten els catalans.
Activista històrica, germana de dos independentistes destacats i compromesos, va conèixer la repressió de primera mà, amb la presó, el refugi a Catalunya Nord i les tortures patides juntament amb la seva germana Eva Serra i Puig. De ben jove, va combatre l’opressió nacional i les injustícies socials. En aquella època, el PSUC no la convencia, perquè considerava que la causa nacional era tractada com un afer secundari i no s’abordava adequadament.
Juntament amb la seva germana, va començar a militar al FNC a la universitat, tot i que aquesta organització tampoc no satisfeia plenament les seves expectatives ni les de gran part de la secció universitària, motiu pel qual van fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional l’any 1969, i anys més tard, el PSAN-P (1974) i Independentistes dels Països Catalans (1979), contribuint decisivament a l’impuls d’un independentisme en creixement amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i l’MDT.
Blanca Serra es va mantenir ferma i activa des de l’Assemblea de Catalunya (1971), la Plataforma pel Dret a Decidir (2005) fins al darrer dia i va formar part del primer Secretarit Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.
Amb un compromís ferm a l’Assemblea, va impulsar l’entitat des del seu barri, les Corts, i des de la seva constitució va participar activament en els actes en què fou requerida, sempre amb plena disposició.
Recentment, ella, també en representació de la seva germana Eva, va denunciar les tortures que van patir durant llurs detencions a Via Laietana. El jutge, tot i reconèixer que van patir tortures, no n’ha continuat la investigació. En aquest sentit, es posa de manifest la responsabilitat de l’Estat espanyol en les tortures practicades pels seus cossos policíacs.
La seva vida, dedicada a la lluita i al servei del poble català, per la independència i la transformació social a favor de les classes oprimides, palesa que l’independentisme ve de lluny i s’ha forjat en contextos molt més adversos que els actuals.
Recordarem sempre Blanca Serra com una persona lluitadora, compromesa i perserverant, que, incansablement, ens esperonava a no defallir.
La lluita per la independència porta nom de dona, i els noms de les germanes Serra constitueixen una pedra angular de la terra lliure que somniem i volem completa.
Que les noves fornades de joves en mantinguin viu el record i el llegat.
El Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat fa prop de dos anys per l’Assemblea Nacional Catalana en defensa de la campanya “Consum Estratègic”. L’ANC valora positivament aquest pas clau en el recorregut judicial de la causa, ja que és el tràmit previ i imprescindible perquè l’alt tribunal entri a valorar el fons del cas.
Tot i que aquesta admissió no implica encara una resolució favorable, cal destacar que menys d’un 10% dels recursos de cassació superen aquest filtre inicial. En aquest sentit, l’Assemblea considera que es tracta d’una notícia important, especialment tenint en compte que el Tribunal hauria pogut inadmetre el recurs com a via ràpida per evitar pronunciar-se sobre el fons de la qüestió.
Amb aquesta decisió, el Tribunal Suprem haurà d’abordar el debat entre la qualificació de determinades accions com a boicot i l’exercici legítim de la llibertat d’expressió.
L’Assemblea reitera que la campanya “Consum Estratègic” és una iniciativa informativa orientada a promoure un consum conscient basat en valors, i emmarcada plenament dins dels drets fonamentals. Tal com ja es defensava en el recurs presentat l’any 2024, prohibir-la i qualificar-la de boicot constitueix una greu vulneració de drets com la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica i el dret d’associació.
L’entitat recorda que:
La campanya no assenyalava cap empresa ni promovia accions il·legals, sinó que buscava empoderar la ciutadania en les seves decisions de consum.
L’actuació judicial fins ara ha confós l’expressió d’idees polítiques amb conductes inexistents, atribuint a l’Assemblea accions que no van tenir lloc.
La jurisprudència europea estableix que la llibertat d’expressió protegeix també aquelles idees que poden incomodar o generar controvèrsia, com a base essencial d’una societat democràtica.
Els drets fonamentals prevalen sobre els interessos econòmics, tal com han reconegut reiteradament els tribunals europeus.
En aquest context, l’Assemblea reafirma la seva determinació de continuar defensant els drets fonamentals de la ciutadania catalana fins a les últimes instàncies, inclosos els tribunals europeus calgués.
Aquesta admissió a tràmit és, doncs, un pas més en la lluita per garantir que la llibertat d’expressió no sigui limitada sota acusacions infundades de boicot.
L’Assemblea Nacional Catalana, la sectorial de Persones Represaliades de l’ANC, la Comissió de la Dignitat i Hasél Campaign Professors han impulsat una campanya de suport internacional a Pablo Hasél amb motiu dels cinc anys d’empresonament del raper. Les entitats han presentat una carta oberta, signada per més de dos-cents professors de 95 universitats de 25 països diferents, que reclama la llibertat del raper català i el proposa com a candidat al Premi Sàkharov. També s’hi ha adherit el Pen Club Català, una de les organitzacions internacionals més importants en la defensa de la llibertat d’expressió i els drets lingüístics.
La carta, que ha aconseguit el suport de dos-cents catedràtics i professors universitaris d’Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania, ha estat presentada públicament aquest divendres a Barcelona de la mà de l’Assemblea Nacional Catalana, que hi ha participat amb 3 representants: el president Lluís Llach, el secretari nacional Toni Strubell i el coordinador de la sectorial de Persones Represaliades, Dani Carulla; la Comissió de la Dignitat, amb Pilar Rebaque com a portaveu, i Hasel Campaign Professors, liderada pel professor Henry Ettinghausen. A la roda de premsa també ha intervingut la Plataforma Antirrepressiva de Ponenti de Barcelona.
L’escrit denuncia l’empresonament de Pablo Hasél i en qüestiona els motius: “injustament empresonat després d’una polèmica condemna per suposades calúmnies contra la Corona i per una suposada apologia del terrorisme”. La carta destaca les reaccions que va comportar la condemna “criticada per experts juristes a Espanya i per organitzacions de drets humans d’arreu del món, inclosa Amnistia Internacional”. També es fa ressò del fet que la prestigiosa revista internacional de música Rolling Stone va dedicar la seva portada al cas Pablo Hasél la primavera del 2025.
La carta també incideix en els motius pels quals Pablo Hasél és el candidat idoni per rebre el Premi Sàkharov, guardó concedit pel Parlament Europeu en reconeixement de persones o organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans i de la llibertat. En aquest sentit, es destaquen dos motius principals: el coratge i resiliència durant els cinc anys que ha estat a la presó, i la defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans de l’activista lleidatà. Finalment, la carta conclou amb una crida a l’acció al govern espanyol i català: “emplacem el president del govern espanyol i al president de la Generalitat de Catalunya que prenguin mesures per posar fi immediatament a l’empresonament de Pablo Hasél.”
Herny Ettinghausen durant la seva intervenció ha recordat que l’ONU havia declarat que el suposat delicte d’en Hasél no tenia cabuda dins el Codi penal de cap societat democràtica. El president de l’Assemblea, Lluís Llach, ha clausurat l’acte amb una demanda contundent: “Exigim l’alliberament de Pablo Hasél, no com a penediment, sinó com a demostració que som una societat que intenta ser civilitzada.”
L’Assemblea Nacional Catalana denuncia un greu atac a la llibertat d’expressió per part del Departament d’Interior pel fet que s’hagi iniciat un procediment sancionador contra l’entitat arran de la protesta contra la visita del Rei a Montserrat del dia 23 de juny.
Hem formulat al·legacions i hem demanat arxivar l’expedient “per no ser sancionable l’exercici del dret de manifestació com a dret fonamental”. La resistència passiva en una manifestació no pot ser mai considerada un acte antidemocràtic. Es tracta d’un dret legítim protegit pel dret internacional dels drets humans.
La protesta del dia 23 de juny de 2025 davant la visita dels reis a Montserrat responia a un interès legítim: expressar el rebuig ciutadà davant la visita del cap d’Estat espanyol. Es tractava, doncs, de denunciar la imposició del règim borbònic a Catalunya i l’ús de mecanismes de poder que perpetuen la seva presència, hereva directa de la continuïtat del règim del 78.
Va ser una acció que va transcórrer de manera pacífica, a excepció dels moments de tensió generats per les empentes i dels cops de porra dels Mossos d’Esquadra contra els manifestants, els quals —en legítima defensa— van dur a terme accions de resistència passiva asseguts a terra. La voluntat de presentar els participants com a actors violents és impropi d’una policia democràtica i respon a la voluntat de menystenir i soscavar el dret fonamental de reunió, manifestació i dissidència política.
És especialment greu que l’atestat policial inclogui descripcions de fets artificiosos amb l’objectiu de justificar la seva actuació així com sancions administratives. Aquesta pràctica, absolutament incompatible amb els estàndards democràtics, pretén blanquejar i legitimar un dispositiu que va actuar de manera desproporcionada i amb greus mancances de respecte envers la llibertat de manifestació. Penalitzar la resistència pacífica és, de fet, un mecanisme repressiu que distorsiona l’essència mateixa dels drets polítics fonamentals.
Els fets descrits a l’atestat són rotundament falsos. El material audiovisual aportat per Mossos demostra el contrari: van ser els cossos policials els qui empenyien, colpejaven i obligaven els manifestants a retrocedir, generant situacions de tensió innecessàries. Tant és així que no existeix cap prova que acrediti cap agressió per part dels concentrats.
El Tribunal Europeu de Drets Humans estableix clarament que un operatiu policial mai no pot tenir com a objectiu impedir una protesta per evitar crítiques polítiques, encara que aquestes siguin incòmodes o s’adrecin al cap d’Estat. Impedir l’expressió ciutadana contra una institució hereva d’un estat repressor, com és la monarquia borbònica, soscava el dret de reunió i de manifestació i reforça una lògica de blindatge institucional pròpia de règims autoritaris.
Denunciem també que durant el dispositiu els agents van requisar estelades i pancartes, elements que formen part indestriable del dret de protesta. Aquesta actuació, sumada a les anteriors, constitueix una vulneració greu dels drets polítics bàsics i referma la nostra preocupació per la deriva autoritària del govern.
Davant la imposició del règim borbònic tenim no només el dret, sinó també la legitimitat moral de defensar-nos. Ho fem mitjançant accions pacífiques de resistència i de rebuig públic.
Cal denunciar el comportament poc democràtic de la Conselleria d’Interior i del Govern del PSC així com la línia repressiva de Mossos d’Esquadra, que ja es va fer notar el 8 d’agost de 2024 quan van ruixar amb esprai pebre manifestants pacífics de manera indiscriminada.
La desobediència civil no és un delicte. És una expressió democràtica que vol protegir drets fonamentals. I es fa encara més necessària quan aquests drets són restringits per aquelles institucions que haurien de garantir-los.
Defensar la protesta pacífica, la llibertat d’expressió i la desobediència com a eina legítima és defensar la democràcia.
En aquest sentit, i davant els fets ocorreguts, afegim que l’Assemblea Nacional Catalana té l’obligació ètica de defensar el patrimoni intangible de la nostra nació, com és Montserrat, espai carregat de simbolisme col·lectiu per al poble català. Aquesta defensa inclou no només preservar-ne el valor cultural i identitari, sinó també protegir-lo de qualsevol intent d’apropiació o instrumentalització per part de l’Estat repressor.
Per coherència amb la seva raó de ser, l’ANC ha de mantenir-se ferma en la lluita per la independència. Cap atac repressiu ens farà cedir en els nostres objectius. De la mateixa manera, cal afirmar que l’ANC continuarà emprant fórmules de resistència pacífica i de defensa dels drets civils com a pilars fonamentals del seu compromís amb el país i amb la llibertat.
El CNI va espiar els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez amb autorització judicial del Tribunal Suprem, en el cas de Paluzie des de juliol de 2019, i en el de Sànchez, des de març de 2020.
Així consta en els documents desclassificats que s’han rebut just abans de la declaració de la directora del CNI Esperanza Casteleiro avui, que ho ha confirmat en resposta a les preguntes de Toni Abat, advocat de les víctimes de l’ANC.
Tanmateix, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions queden fora del període pel qual hi ha autorització judicial del Tribunal Suprem.
El CNI nega haver espiat l’exsecretària nacional de l’ANC, Sònia Urpí, malgrat que hi ha proves d’infecció l’any 2020, quan va entrar al secretariat nacional de l’ANC, segons han certificat quatre proves pericials diferents, de Citizens Lab, Amnistia Internacional, Eventia i els Mossos d’Esquadra.
La legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en el cas dels dirigents i activistes independentistes, que van ser espiats per la seva activitat política, democràtica i legítima, com prova la lectura dels documents desclassificats amb l’autorització del Consejo de Ministros.
Així tant en el cas de Jordi Sànchez com el d’Elisenda Paluzie, el CNI justifica el seu espionatge per motius de seguretat nacional, en base exclusivament a l’activitat política en favor de la independència dels dos expresidents de l’Assemblea. En el cas del Jordi Sànchez, per la seva activitat política el 2020, assistint a reunions per videoconferència per recuperar una estratègia unitària per la independència, i en el cas d’Elisenda Paluzie per la seva activitat i declaracions com a presidenta de l’Assemblea i els fulls de ruta que aprovava l’entitat en defensa de la via unilateral a la independència.
Atès que aquestes són activitats legítimes i democràtiques, l’Assemblea continuarà la via judicial fins a aconseguir la condemna de l’Estat per aquestes actuacions contra els seus expresidents. També continuarà treballant per esbrinar qui va investigar els altres membres de l’entitat.
L’Assemblea Nacional Catalana ha participat en la 18a sessió del Fòrum de Nacions Unides sobre Minories, celebrada el 28 i 29 de novembre de 2025 a Ginebra, contribuint en dos debats clau sobre la confiança i la cohesió social, i sobre com amplificar la veu de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes.
Ariadna Heinz, secretària nacional de l’Assemblea, ha fet dues intervencions orals en nom de l’organització on ha denunciat la negació continuada del dret a l’autodeterminació de Catalunya, la criminalització de l’expressió política pacífica i la persistència del discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries.
Sessió 1 – Construir confiança i cohesió social
En la seva primera intervenció, la Sra. Heinz ha destacat que Catalunya, una nació històrica amb llengua, cultura i institucions pròpies, continua trobant barreres estructurals que “neguen al poble català la capacitat de decidir el seu futur i d’expressar plenament la seva identitat nacional”.
Ha advertit que les restriccions d’Espanya a l’ús del català a l’educació, la justícia i l’administració pública, juntament amb la negativa a reconèixer el dret d’autodeterminació del poble català, generen desconfiança i tensió, precisament els problemes que vol abordar el Fòrum. També ha subratllat la criminalització de l’activisme pacífic i l’augment del discurs d’odi contra els catalans, preocupacions que han estat recollides recentment per òrgans de drets humans de l’ONU.
L’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a què pressionin Espanya perquè respecti els drets col·lectius de Catalunya, retiri els càrrecs infundats contra activistes pacífics, combati l’odi i garanteixi la promoció i protecció de la llengua i cultura catalanes.
Sessió 2 – Amplificar les veus de les minories en la construcció de pau i la rendició de comptes
En una segona intervenció, la Sra. Heinz ha subratllat la necessitat urgent d’un instrument internacional vinculant sobre els drets de les minories, fent ressò de recomanacions fetes en sessions anteriors de l’ONU. Ha destacat la importància de reconèixer l’autoidentificació i l’autodeterminaciócom a elements essencials per a la prevenció de conflictes i la pau sostenible.
Crida a la comunitat internacional
En ambdues intervencions, l’Assemblea ha instat els Estats membres de l’ONU a:
Promoure el dret de les nacions minoria a l’autodeterminació.
Donar suport a la creació d’un tractat internacional vinculant sobre els drets de les minories.
Garantir la llibertat d’expressió i la participació política, posant fi a la criminalització de l’activisme pacífic.
Combatre el discurs d’odi i les narratives discriminatòries, inclosa la desinformació digital.
Assegurar la protecció i promoció de la llengua i la cultura catalanes com a pilars de confiança i inclusió.
L’Assemblea també ha citat els informes d’experts de l’ONU i d’organismes internacionals que han manifestat reiteradament la seva preocupació per la falta de protecció de drets de les minories per part d’Espanya i per la repressió de la participació democràtica pacífica.
L’Assemblea Nacional Catalana reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets col·lectius i la identitat nacional del poble català. Per això, l’organització continua participant en mecanismes i fòrums internacionals de drets humans, assegurant que la causa catalana sigui escoltada i tractada a escala global.
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, està citada dilluns 1 de desembre a les 12 a fer una declaració testifical en relació amb l’espionatge amb Pegasus contra els expresidents de l’ANC Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i tres exsecretaris nacionals de l’entitat. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona també ha sol·licitat que el Consejo de Ministros procedeixi a desclassificar actes i documents reservats, vinculats al cas.
Casteleiro respondrà les preguntes de Toni Abat, advocat de les cinc víctimes del Catalangate de l’ANC: Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez, Sònia Urpí, Jordi Domingo i Arià Bayé. En els casos de Sànchez i Paluzie, va transcendir, en alguns mitjans, que haurien estat espiats pel CNI amb autorització judicial entre el 2019 i el 2020. Tot i això, els dos expresidents no han tingut accés a aquestes autoritzacions, malgrat que així ho va recomanar el Parlament Europeu.
D’altra banda, hi ha proves que acrediten que Jordi Sànchez va rebre el primer missatge infectat amb Pegasus el 2015, i que el seu mòbil va ser objecte d’un procés maliciós amb aquest mateix programari entre l’11 de setembre i el 13 d’octubre de 2017. Totes aquestes infeccions quedarien fora del període per al qual hauria existit autorització judicial.
A més, la legislació espanyola (article 588 de la llei 13/2015) només contempla aquest tipus d’espionatge en casos de “procediment criminal i seguint els principis d’excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat”. Uns requisits que no es compleixen en aquest cas.
L’espionatge massiu contra l’independentisme català
L’espionatge als exmembres de l’ANC forma part del Catalangate, el cas d’espionatge polític més gran detectat a Europa, que ha afectat com a mínim 65 catalans –activistes, polítics, periodistes i advocats– espiats amb els programes altament intrusius Candiru i Pegasus, propietat d’empreses israelianes, que teòricament només poden vendre’ls a estats.
Tot i que l’escàndol va sortir a la llum el 2022, des d’aleshores les investigacions no han avançat, malgrat les recomanacions del Comitè de Drets Humans i de Relators Especials de Nacions Unides, del Parlament Europeu i d’ONGs de drets humans internacionals. Les víctimes tampoc no han rebut explicacions ni reparacions, ni hi ha hagut rendició de comptes per part de les autoritats responsables. L’Assemblea reafirma el seu compromís d’arribar fins al final de l’assumpte, i denunciar, tant a escala nacional com internacional, que aquest abús flagrant de drets fonamentals no pot quedar impune.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 