Toc d’atenció a l’Estat espanyol durant l’Examen Periòdic Universal de Nacions Unides per les seves violacions de drets fonamentals

Aquest matí a la seu de Nacions Unides, a Ginebra, s’ha celebrat la 35a sessió de l’Examen Periòdic Universal (UPR, sigles en anglès). Els Estats membres de l’ONU han tingut ocasió d’avaluar i realitzar preguntes i recomanacions a l’Estat espanyol en relació a la situació i al compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals.

L’Assemblea, una de les organitzacions de la societat civil que han presentat informe.

Un dels indicadors del deteriorament de la situació pel que fa al respecte dels drets fonamentals a l’Estat espanyol és el fet que s’hagin presentat un total de 89 informes per part d’organitzacions de la societat civil. Aquests 89 informes són per aportar informació per a l’Examen a l’Estat espanyol. Un increment molt important en relació als 27 que es van presentar la darrera ronda, l’any 2015.

Jaume Bardolet, secretari nacional de l’Assemblea coordinador de la comissió d’incidència internacional, present a Ginebra, ha destacat el paper actiu de l’Assemblea en la presentació dels informes per part de la societat civil. També ha recalcat: “Som una de les entitats que vam presentar un informe, el mes de juliol passat, dels més detallats d’infraccions d’Espanya en drets fonamentals”. Bardolet ha fet referència a l’informe conjunt que van presentar l’Assemblea i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) que va posar l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, fins i tot el món de la cultura.

També es va centrar en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret de reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultura, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, incloent-hi la prohibició de detenció arbitrària, entre altres. Alguns aspectes denunciats en l’informe conjunt de l’Assemblea i UNPO van ser mencionats en diversos paràgrafs del document elaborat per l’oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans de Nacions Unides sobre la UPR a l’Estat espanyol.

117 països han realitzat intervencions

Bardolet també ha destacat que hi ha hagut 117 països que han presentat propostes o recomanacions a l’Estat espanyol i, d’aquests, 22 ho han fet en referència a vulneracions de drets fonamentals. Del total de 117 països que han realitzat intervencions, destaquen Estats com ara França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que han estat especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019.

En matèria de drets civils i polítics, destaquen les aportacions fetes per Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Islàndia, Mèxic i Colòmbia, uns drets que són essencials per al bon funcionament de la democràcia, tal i com han recordat a Espanya.

Referències a Catalunya

A banda de la violència policial denunciada per Iraq, Rússia i Itàlia, la majoria de països han insistit en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, com han fet Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela ha estat el país que ha fet una referència directa a Catalunya i que ha insistit en què l’Estat espanyol necessita trobar una solució política al conflicte, a través del diàleg.

Canadà i Islàndia han demanat un canvi de la legislació respecte a la Llei mordassa, com també ho ha fet Suïssa que, juntament amb França, han remarcat la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. Estats Units ha fet una menció especial a la feina dels periodistes i el deure d’Espanya de protegir-los en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia ha exigit una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.

La delegació espanyola ha evitat abordar les crítiques sobre les violacions de drets civils i polítics, així com les preguntes sobre detencions arbitràries, empresonament amb incomunicació i tortura, tot en relació amb l’autodeterminació de Catalunya.

Un total de set Estats han realitzat preguntes per escrit. D’aquestes, destaca una qüestió plantejada per Bèlgica, on es pregunta a l’Estat espanyol per les mesures per aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, les del Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i del relator especial en dret a la llibertat de reunió i associació. Estaments tots ells que havien mostrat la seva preocupació per les vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles, també contra el moviment independentista.

En la mateixa direcció, Suècia ha preguntat per la llei coneguda popularment com a “Llei mordassa”, expressant preocupació pel que fa a la protecció del dret a la lliberta d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació, especialment pel que fa a periodistes i a societat civil. Tots aquests temes estan relacionats amb la qüestió catalana. Més lluny ha anat la representació de l’Iran, que ha formulat una pregunta en relació als passos que l’Estat espanyol planteja fer per millorar la situació pel que fa a aquests drets, principalment en el context del referèndum de 2017. El Regne Unit ha demanat informació en relació a mesures per millorar la situació pel que fa a llibertat de premsa. Per la seva banda, Alemanya ha formulat una pregunta en relació a la Llei d’Amnistia de 1977 i a la possibilitat de jutjar els crims del franquisme.

Totes aquestes recomanacions i preguntes tindran un recorregut a partir d’ara i tant els Estats com la societat civil en podran fer el seguiment del seu nivell d’implementació i podran demanar explicacions a Espanya en cas d’incompliment.

L’Assemblea és una de les entitats de la societat civil que en farà el seguiment.

Jaume Bardolet, coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional.

25 de gener, a Ripollet, vermut solidari amb els detinguts del 23S

El dissabte 25 de gener, a Ripollet, s’ha organitzat un vermut solidari amb els detinguts del 23S. A l’acte hi intervindran advocats i els mateixos represaliats.

Començarà a les 12.00 a les antigues pistes de l’Esbar, Rambla Sant Esteve, 26.

L’Assemblea exigeix que s’apliqui la proposta de resolució aprovada pel Parlament que ratifica el diputat i president Torra

L’Assemblea Nacional Catalana exigeix que s’apliqui la proposta de resolució aprovada per Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) el passat dissabte, 4 de gener, en el Ple extraordinari que va tenir lloc al Parlament. I, a més, insta la mesa del Parlament perquè iniciï els tràmits per a dur a terme els acords, amb tots els efectes polítics i jurídics.

La proposta de resolució ratifica Quim Torra com a diputat al Parlament de Catalunya i com a president de la Generalitat, i reitera que únicament és el Reglament del Parlament de Catalunya qui té la potestat de decidir suspendre o no un president de la Generalitat.

D’aquesta manera rebutja la decisió de la Junta Electora Central (JEC), que pretén inhabilitar com a diputat el president Torra. Segons la resolució, això suposa un “cop d’Estat”, ja que contravé la voluntat política de la ciutadania, atès que la JEC és simplement un òrgan administratiu electoral i, per tant, no pot decidir sobre qüestions com aquesta.A més, la proposta de resolució expressa el suport de la cambra als eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín i exigeix que puguin exercir plenament i en llibertat les seves funcions polítiques, tal i com ordena la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Per tot això, doncs, l’Assemblea exigeix que s’apliquin els acords arribats en aquesta proposta de resolució, i demana al Parlament que comenci els tràmits per garantir els drets de Quim Torra, tant com a diputat com a president.

Comunicat sobre les mesures cautelars contra Consum Estratègic

Aquest divendres al matí l’Assemblea Nacional ha rebut la notificació de la Interlocutòria del Jutjat Mercantil 11 de Barcelona resolent la demanda de mesures cautelars prèvies urgents interposades per Fomento Del Trabajo Nacional contra l’activitat de Consum Estratègic. La resolució, després de tres mesos de la vista, resol aquesta demanda d’urgència imposant a l’Assemblea el tancament del web i la prohibició de no fer cap mena d’acció pública de la campanya “Consum Estratègic”, ara i en el futur.

La campanya de l’Assemblea és la promoció del consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, i fa èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0, o el respecte i/o promoció de la llengua catalana com a part indestriable de la realitat del nostre país.

La interlocutòria qualifica la campanya de “boicot” i es basa únicament en una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans del cas Willem contra Franca de 16 de juliol de 2009 en què un alcalde proposava un boicot a tots els productes israelians, que no té res a veure amb aquest cas.

Aquesta resolució suposa un greu precedent i la restricció del concepte de consum ètic i responsable, àmpliament estès en diversos sectors socials i ideològics de la nostra societat.

Suposa també un precedent greu perquè fa una interpretació restrictiva del dret a la llibertat d’expressió que, com diu el TEDH, comporta no només l’expressió de les idees, sinó també promoure la difusió per tots els mitjans possibles i l’actuació conseqüent de les persones en la seva vida social.

Una resolució que s’emmarca dins de la interpretació restrictiva dels drets civils que fan molts tribunals espanyols, que contrasta amb les resolucions europees respectuoses amb una interpretació àmplia del dret a la llibertat d’expressió com a base essencial d’una societat democràtica.
Els serveis jurídics de l’Assemblea estan estudiant quina resposta donar a aquesta resolució.

El carrer torna a mostrar el seu suport al president Torra i a Oriol Junqueras després de les respectives sentències

Aquest matí, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública la condemna per inhabilitació a Quim Torra per no haver despenjat el llaç groc i les pancartes en defensa dels presos polítics del Palau de la Generalitat i d’altres edificis públics. D’altra banda, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín tenen immunitat parlamentària i, per tant, haurien de poder ocupar els seus seients al Parlament Europeu.

Davant d’aquests dos fets, l’Assemblea i Òmnium s’han concentrat a diversos punts del territori per mostrar el rebuig a la sentència del TSJC i per celebrar la decisió de la justícia europea. El lema: justícia a Europa, injustícia a l’Estat espanyol. A Barcelona, la concentració ha tingut lloc davant la seu de la Comissió Europea.

“Aquesta causa s’acabarà guanyant a fora”La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha reconegut que la decisió de la judicatura europea d’avui és un revés considerable a la justícia espanyola, i evidencia que Oriol Junqueras és eurodiputat i gaudeix d’immunitat des que va ser elegit. Per tant, ha demanat que s’anul·li “immediatament” aquest judici, i se’l posi en llibertat.

D’altra banda, Paluzie ha destacat el fet que el TSJC hagi fet pública avui la sentència d’inhabilitació del president Torra. Aquesta sentència evidencia una vulneració “flagrant” de drets polítics, ja que el president va protegir un dret fonamental, com és el de la llibertat d’expressió. En conseqüència, queda clar que aquesta causa torna a ser una causa contra els drets fonamentals, una “guerra judicial” en la qual s’aplica la llei de manera “esbiaixada” amb una finalitat: acabar amb la representació popular, amb el moviment independentista i els seus lideratges. Tot i això, ha advertit que aquesta causa del president Torra “s’acabarà guanyant a fora”.

L’estat espanyol nega dretsA través d’una lectura de text per part de Carles Boix, Tània Verge, Sílvia Soler, Marcel Mauri i Elisenda Paluzie, s’ha afirmat que la decisió del TSJC suposa un nou exemple de la utilització que fa l’Estat espanyol de la via judicial per reprimir políticament les institucions catalanes, i constata la contradicció: si l’Estat espanyol nega drets, Europa els garanteix.

El text reitera que la legitimitat democràtica la representen la ciutadania quan exerceix el seu dret a vot, i no pas un jutge, i que l’Estat espanyol vol guanyar a través de la justícia allò que no han pogut guanyar mai amb els vots. Així mateix, es pregunta fins quan l’Estat pensa fer cas omís a totes aquestes advertències que arriben des de la comunitat internacional i la judicatura europea.

Finalment, s’ha evidenciat que el president de la Generalitat ha complert el seu deure de protegir els drets fonamentals i de denunciar-ne la seva vulneració. En el fons, el que pretén l’Estat és perpetrar la repressió fins que s’abandoni la causa política, perquè l’Estat espanyol no dialoga, sinó que sentencia.

Concentracions avui en suport dels nostres representants i contra les represàlies judicials

L’Estat espanyol condemna, i vol guanyar amb la judicatura allò que no ha aconseguit a les urnes. Mentrestant, Europa decideix avalar els drets dels eurodiputats Junqueras, Puigdemont i Comín.

Només les catalanes i els catalans decidim qui ha de ser el president de la Generalitat i els nostres representants a Europa!

Aquesta tarda, ens concentrem en suport al president Torra i a Oriol Junqueras.

A Barcelona, a les 19.00h, davant de la seu de la Comissió Europea (passeig de Gràcia, 90), i en altres punts del territori.

#StandUpForCatalonia

ONG de tot l’Estat denuncien a Nacions Unides que Espanya vulnera drets humans

Enllaç als informes de totes les ONG que han participat d’aquest procés

Ginebra, 10 de desembre – Coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans i amb la celebració de la pre-sessió organitzada per UPR-Info, ONG de tot l’Estat han comunicat aquest dimarts a Ginebra (Suïssa) el contingut dels informes presentats que es tindran en compte durant la 35ena sessió del Grup de Treball de l’EPU en la que s’avaluarà la situació de drets humans a Espanya. Les entitats signatàries aprofiten per denunciar l’increment de vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles contra diferents col·lectius, veient-se reflectit en l’augment del nombre d’informes presentats a Nacions Unides per part de la societat civil– el Consell de Drets Humans de Nacions Unides farà públiques totes les contribucions presentades de cara al dia de l’examen.

En aquests informes la societat civil exposa les seves preocupacions pel que fa les violacions de drets humans en els seus diferents àmbits de treball i proposa recomanacions que l’estat podria adoptar per corregir-les.

Cal destacar que algunes de les temàtiques exposades aquest any, com les referents als drets d’expressió i manifestació pacífica, la llei de Seguretat Ciutadana, la discriminació contra les llengües autòctones diferents al castellà, els drets a la veritat, a la justícia i a la reparació de les víctimes de greus crims comesos durant la Guerra Civil i dictadura, els drets de les persones amb discapacitat psicosocial o el dret d’asil, han estat ja debatudes en exàmens anteriors i tornen aparèixer un any més perquè l’Estat espanyol reitera en les vulneracions i no implementa les recomanacions fetes en el marc d’aquesta revisióCom a novetat, es parla per primera vegada de drets digitals i del dret a l’autodeterminacióarran dels fets ocorreguts a Catalunya a partir de l’1 d’octubre del 2017.

A través d’aquest comunicat entitats molt diverses uneixen esforços per transmetre les seves preocupacions i demanen a les missions permanents dels estats que traslladin les recomanacions pertinents a l’Estat espanyol per reconduir aquesta situació.

*Associacions que han fet les seves contribucions per fer arribar la seva veu a l’Examen Periòdic Universal d’Espanya: ActivaMent Catalunya Associació, Assemblea Nacional Catalana, Asociación Eskubideak, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Associació Catalana de Professionals (ACP), Associació Clam per la Llibertat, Associació Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Associació Democràcia i Justícia per Catalunya, Associació de Juristes pels Drets Humans, Associació de juristes pels Drets Humans del Maresme, Associació Juristes de les Terres de l’Ebre per les llibertats, Behatokia, CIEMEN,Col·lectiu Praga, Coppieters Foundation, Drets, ELEAK-Libre Mugimendua, Etxerat, European Association for Renewable Energies, European Language Equality Network (ELEN), Federación Andaluza En Primera Persona, Freemuse, Fundació Catalunya Fons per a la Defensa dels Drets dels catalans, Fundació Congrés de Cultura Catalana, Fundación Galiza Sempre, Grup de Periodistes Ramon Barnils, Hierbabuena Asociación para la Salud Mental, Humanity Wings, International Trial Watch (ITW), Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Language Rights, NOVACT, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Observatorio Vasco de Derechos humanos, Òmnium Cultural (OC), PEN Català, PEN International, Plataforma Defender a quien Defiende, Plataforma per la Llengua, Red Ciudadana SARE, Western Sahara Resource Watch and Xnet.

Podeu veure la roda de premsa en aquest enllaç:
https://www.youtube.com/c/Clubsuissedelapresse-GenevaPressClub

La Sectorial de Persones Represaliades inicia el seu camí en un acte a l’antiga presó Model de Barcelona

La nova Sectorial de Persones Represaliades ja és una realitat. En un acte a l’antiga presó Model de Barcelona, amb la presència d’una nodrida representació de la societat civil i de represaliats de diverses generacions, la nova sectorial s’ha donat a conèixer públicament, enmig d’una gran expectació.

L’acte, conduit pel fotoperiodista Jordi Borràs, ha comptat amb la presència de la historiadora Anna Sallès, i una nodrida representació de represaliats del franquisme, com Carles Garcia Solé i Àngels Coté, mestra represaliada que va exiliar-se del 1974 al 1978 i secretària de la nova sectorial; represaliats de l’independentisme dels anys 70, 80, com Blanca Serra, dels 90, com Ramon López, Ramón Piqué i Guillem de Pallejà, i també represaliats actuals, com Francesc Colomines, detingut el 18 d’octubre i alliberat el 7 de novembre, i Tomàs Sayes, informàtic, identificat diverses vegades per haver fet talls i pintades, detingut per no haver-se presentat a una citació judicial i detingut a El Pertús pel tall a la frontera.

Posar el testimoniatge al servei de la lluita
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha subratllat la importància i la necessitat que aquesta sectorial posi al servei del moviment independentista el seu testimoniatge i la seva experiència, i ajudi gestionar la repressió política. “Si hem de conèixer bé el cor de la bèstia, és important tenir aquesta perspectiva històrica”, ha afegit.

Per a Paluzie, cal adaptar-se a aquesta repressió sense acceptar-la, i sobretot cal evitar que aconsegueixi el seu objectiu: que el moviment independentista es paralitzi i deixi de lluitar pels seus objectius polítics. Per això, ha demanat convertir en força aquesta repressió, per aconseguir més suport social i internacional i que acabi jugant a favor de la causa catalana.

Per acabar, Paluzie ha fet una interpel·lació directa a En Comú Podem arran de la detenció aquesta tarda del Mohammed, que després del seu empresonament durant les jornades de protesta post-sentència a Lleida, avui, tot just ser alliberat, ha estat novament detingut per la Policia Nacional per ser deportat. La presidenta de l’Assemblea ha recordat a En Comú Podem que les deportacions són competència del govern de l’Estat i que en virtut dels seus acords amb el PSOE ha d’exigir la no deportació del Mohammed.

Una xarxa antirepressiva forta
Coté ha estat l’encarregada de llegir el manifest, al qual s’hi han adherit, a més dels membres de la sectorial, personalitats com Agustí Alcoberro, detingut i empresonat l’any 1975, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, antics presidents de l’Assemblea, ara a la presó. El text fa una crida a totes les persones represaliades i als grups de suport a unir-se a la sectorial per fer una “xarxa forta” que permeti fer front a la repressió.

D’entre les veus que han intervingut, la historiadora Anna Sallès ha advertit que els camins utilitzats fins ara en la relació Catalunya-Espanya no han servit, i cal trobar nous mecanismes, diferents, que portin a assumir la plena condició de poble lliure a Catalunya. Tomàs Sayes, acompanyat de Francesc Colomines, ha demanat finalment de prendre nota de la repressió patida i que serveixi d’aprenentatge de cara al futur per evitar que condicioni les formacions polítiques.

L’Assemblea fa costat al president Torra en l’inici del seu judici per desobediència

L’Assemblea ha fet costat aquest matí al president de la Generalitat, Quim Torra, en l’inici del judici per desobediència que ha començat avui, després que es negués a despenjar, en primera instància, la pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics del balcó de la Generalitat el mes de març d’aquest any.

A més de l’Assemblea, altres entitats de la societat civil, com Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i formacions polítiques sobiranistes també s’han desplaçat fins al passeig Lluís Companys. Cap a quarts de nou, el president Torra ha arribat i, a través d’una breu marxa passeig enllà, se l’ha acompanyat fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Molta gent, també personalitats de la societat civil, han desafiat el fred i amb càntics de suport i a favor de la independència han fet arribar l’escalf cap al president.

Un judici que mai no s’hauria d’haver produït
El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha lamentat que aquest procés judicial s’hagi acabat obrint, i ha evidenciat que els tribunals espanyols “deformen” i “manipulen” el principi de legalitat, tot transformant-lo en qualsevol situació de delicte. Segons Pep Cruanyes, el president de la Generalitat, com a autoritat, té el deure i l’obligació de defensar “l’exercici dels drets humans” i denunciar la vulneració de drets, com ho feia la pancarta per la qual se l’està jutjant. “És una vergonya que això es vulgui transformar en delicte”.

Pel vicepresident de l’Assemblea, l’Estat espanyol confon el respecte i l’obediència a la llei amb el “vassallatge”, i ja no estem a l’època medieval, ha exclamat. De fet, s’ha referit a l’informe del Grup de detencions arbitràries de l’ONU, i ha recordat que aquest informe apunta que els òrgans de poder de l’Estat espanyol, com la Fiscalia, els tribunals i el propi Govern, trenquen el principi de separació de poders, i duen a terme una persecució de l’independentisme. “I aquest procés això ho posa en evidència”, ha conclòs.

15 de novembre, a Sabadell, presentació del Manual de desobediència civil

El divendres, 15 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la llibreria La Llar del Llibre, Francesc Gil-Lluch, de l’editorial Saldonar, ens parlarà del llibre Manual de desobediència civil, de Mark i Paul Engler, que aquesta editorial acaba justament de publicar.

Acte organitzat per: Llegir en català-Associació d’editorials independents – Edicions Saldonar – Òmnium Sabadell – Sabadell per la Independència-ANC – La Llar del Llibre

L’obra –  Una nova generació està desencadenant accions d’estratègia no-violenta per influir en el debat públic i forçar el canvi polític. Quan els moviments en massa apareixen a la pantalla dels nostres televisors, els mitjans s’entesten a definir-los com a espontanis i imprevisibles. En aquest llibre, però, Mark Engler i Paul Engler analitzen l’art que s’amaga darrere d’aquests esclats de protesta i examinen els principis bàsics que s’han utilitzat per provocar i guiar els moments transformadors. Aquest llibre mostra que la no-violència es pot utilitzar com a mètode de conflicte polític, disrupció i escalada  i argumenta que si els esclats de rebel·líó sempre ens agafen per sorpresa, deixem passar l’oportunitat de comprendre un fenomen crucial, i també d’aprofitar el seu poder per crear un canvi que duri.

Els autors – Mark Engler és analista de l’organització Foreign Policy In Focus, membre de la junta editorial a Dissent (revista sobre política i cultura) i editor a  Yes! Magazine. Paul Engler és director i fundador del Center for the Working Poor, a Los Angeles.

12 de novembre, a Sabadell, sessió informativa sobre llibertat d’expressió i dret de reunió

 L’Institut de Drets Humans de Catalunya organitza una sessió formativa sobre llibertat d’expressió i dret de reunió, adreçada a la ciutadania i membres d’organitzacions i moviments socials, que tindrà lloc el pròxim dimarts 12 de novembre a Sabadell.

Durant la sessió abordarem el marc normatiu internacional, els seus mecanismes i instruments, per denunciar vulneracions a aquests drets humans. Es repartiran les guies pràctiques sobre mecanismes i estàndards internacionals de la llibertat d’expressió i del dret d’associació i reunió pacífica que acabem de publicar pel seguiment de la sessió i que també podeu consultar al nostre web..

La inscripció és gratuïta però cal reservar la plaça a aquest formulari web.

Entitats de juristes de Catalunya diuen prou a les vulneracions de drets a l’Estat espanyol des de la sortida de la sentència del Suprem

Toc d’atenció d’una representació molt nombrosa d’entitats de juristes de Catalunya, que han denunciat la inseguretat jurídica i la falta de garanties sorgides sobretot arrel de la sentència del Suprem a l’1-O. Al voltant d’una vintena d’entitats, d’entre les quals la sectorial de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana, han escenificat aquesta tarda al Col·legi de periodistes una imatge d’unió davant la repressió i les vulneracions de drets fonamentals.

Sebastià Sardiné, de la sectorial de Juristes de l’Assemblea; Teresa Vallverdú, de Compromeses; Salvador Mestre, d’Advocats Voluntaris Reus; Isa Castell, de Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Yago Aubanell, dels voluntaris de dret i defensa de Girona; Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Núria Garrido, de Democràcia i Justícia per Catalunya; Olga Amargant, de Juristes pels Drets Humans del Maresme i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; i Pere Grau, de Juristes per la República Tarragona, i Jordi Flores, de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans, han estat els encarregats de posar veu al manifest.

Repressió davant l’exercici de drets fonamentals
El text denuncia la repressió i la violència policial davant l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i informació, i n’exigeix l’assumpció de responsabilitats; també exigeix la llibertat de les persones empresonades preventivament a Soto del Real acusades falsament de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, i també demana la llibertat de les persones en presó preventiva a Catalunya des que va sortir la sentència del Suprem.

El text denuncia que les persones ja alliberades se’ls apliquen mesures cautelars que vulneren drets fonamentals, com el de manifestació, reunió, i expressió. Així mateix, lamenta el silenci i l’actitud tèbia i equidistant dels il·lustres col·legis de l’Advocacia de Catalunya i del Consell General de l’Advocacia, i recorda que han de vetllar escrupolosament pels drets de la ciutadania.

En aquesta línia, també lamenten les declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en l’acte d’obertura de l’any judicial militar, del ministre Marlaska i també la d’avui de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia.

Paral·lelament, reiteren que l’article 2 del Tractat de Lisboa protegeix els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte pels drets humans, també de les minories, i fan una crida al Parlament Europeu, la Comissió i Consell d’Europa perquè intervinguin en les vulneracions de diversos drets perpetrades per l’Estat des de la sentència del Suprem. Així mateix, han denunciat les agressions a periodistes, sovint per les forces de seguretat, que dificulta així la seva tasca.

Per acabar, han fet menció a alguns recordatoris en cas de detenció, com tenir clar el nom i el telèfon d’un advocat, no parlar ni declarar sense presència de l’advocat, no tocar res ni emprovar-se roba aliena, reivindicar, en cas de necessitat, una visita mèdica, i el dret a una trucada telefònica.

Entre les entitats signants hi ha, a més de la sectorial de juristes de l’Assemblea, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Drets, Juristes pels Drets Humans del Maresme, Advocats Voluntaris del Bages, Associació Advocats Voluntaris 1 d’Octubre Reus, Advocacia per la Democràcia Lleida, Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre, Més Drets Humans Terrassa, Querellants per la República, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Voluntaris Dret Defensa Girona, Compromesos Per una Advocacia Compromesa, Juristes per la República Tarragona, i Democràcia i Justícia per Catalunya.

Comunicat sobre les afirmacions del ministre d’interior Fernando Grande-Marlaska

Afirmar que la situació viscuda a Catalunya en els aldarulls dels darrers dies són d’una violència d’impacte superior a la que hi ha hagut al País Basc és ofensiu, principalment per les víctimes del terrorisme, com algunes de les víctimes catalanes ja han dit.
Però és evident que el ministre i, per tant el Govern d’Espanya, estan preparant el relat que necessiten per aplicar la llei antiterrorista i/o per condemnar per terrorisme a desenes de joves catalans.

En aquest context, ens preocupa encara més quin ha estat el paper de la nostra Conselleria d’Interior dels darrers dies.
En primer lloc, per les declaracions del Conseller Buch que han contribuït a alimentar el relat de l’existència de grups organitzats violents.
En segon lloc, per l’aplicació d’un dispositiu conjunt d’ordre públic amb la Policia Nacional i la Guardia Civil, sabent com sabem ara com van actuar aquests cossos l’1 d’Octubre del 2017.

Un cop aplicat aquest dispositiu, els Mossos són qui tenen les competències d’ordre públic a Catalunya, i la Policia Nacional s’ha de limitar a donar suport. Per què s’ha permès que la Policia Nacional fes detencions irregulars totalment mancades de garanties?
S’ha pretès fer imprescindible un suport de la Policia Nacional Espanyola amb operatius que semblaven dirigits a provocar la reacció dels manifestants, per tal de poder alimentar el relat de la violència.

A més, ens dolen particularment les actuacions dels Mossos que han seguit una mala praxi policial, amb ús excessiu de la força, amb càrregues indiscriminades contra gent manifestant-se de forma pacífica.

No pot passar ni un dia mes sense que s’investiguin i depurin les responsabilitats. Ho vam demanar al govern des de l’endemà de la sentència. No es va atendre aquesta petició, i vam demanar la dimissió o cessament del Conseller Buch. Ens reiterem en aquesta demanda.

Per evitar l’aplicació de la Llei de Seguretat Nacional, s’ha acabat danyant seriosament la confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d’Esquadra, que en el seu conjunt actua com a policia democràtica, com així vam viure en l’organització de l’operatiu policial de seguretat de les Marxes per la Llibertat.

És imprescindible que es prenguin les mesures perquè el cos dels Mossos deixi d’estar al servei d’aquesta operació d’Estat, que té només l’objectiu d’escalar la repressió política del moviment independentista.