Estat de la Nació: Què és el Blockchain?

Torna l’Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • Què és el blockchain? I el metavers català que s’ha presentat aquesta setmana? En parlem amb Quirze Salomó, president del Centre Blockchain de Barcelona.
  • Les pensions a Catalunya. Com pinta el futur? En parlem amb Jordi Sans (Sectorial de Gent Gran de l’Assemblea).
  • Albert Donaire, exculpat després de ser perseguit i castigat per independentista. Ens explica el seu cas.
  • Entrevista a Robert Manrique (assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme) sobre les declaracions de Villarejo. Què hi ha de veritat? Per què no s’investiga?
  • Criptomonedes: què les diferencia i què n’hem de saber? Amb Raül Arribas, cap tecnològic d’11Onze.

🔴 Com sempre, a les 21.30 h al nostre canal de Youtube:

L’Assemblea es mobilitza per exigir la veritat sobre els atemptats del 17-A

L’Assemblea Nacional Catalana s’ha mobilitzat aquest vespre davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona per exigir que se sàpiga la veritat respecte als atemptats del 17-A. L’eslògan de la mobilització ha estat “Contra la seva violència, independència!“.

Durant la concentració, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha deixat ben clar que “no volem normalitzar que un policia, en seu judicial, pugui dir que es va deixar fer a l’imam de Ripoll per donar un ensurt als catalans“. “Tant les víctimes de l’atemptat com la ciutadania de Catalunya tenen tot el dret a conèixer la veritat. Per aquest motiu, hem convocat avui: per exigir la veritat”, ha conclòs Elisenda Paluzie. L’entitat també s’ha concentrat a les ciutats de Girona i Tarragona.

Estat de la Nació: la defensa del català

Aquests i altres temes avui, a les 21.30 h, a l’Estat de la Nació.

  • La manifestació en defensa de la llengua amb Martí Claret, secretari nacional de l’Assemblea.
  • Entrevista a Francisco Garrobo amb motiu de la seva absolució.
  • La transició energètica amb Pere Alemany.

L’Assemblea convoca el dissabte 18 de desembre amb el lema: Pel futur del català i de l’escola catalana, independència!

El dissabte 18 de desembre, a les 11 del matí, l’Assemblea i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) organitzaran una columna reivindicativa que sortirà de la cruïlla de Passeig de Sant Joan amb València per defensar i reivindicar la immersió lingüística.

Sota el lema “Pel futur del català i de l’escola catalana, independència!“, l’Assemblea reivindicarà que el futur del català només el garanteix amb plenitud la independència. El model d’immersió era un dels consensos del país i això no ha estat cap impediment per l’Estat espanyol per passar-hi per sobre. A més, exigirà al govern de la Generalitat que apliqui la immersió a tota l’educació obligatòria, acabant amb la deixadesa en la seva aplicació dels darrers anys, i donant suport a les escoles davant les sentències judicials.

Aquesta columna, que sortirà a les 11 h, permetrà dotar la mobilització de dissabte d’un to més reivindicatiu i alhora complementari, amb el to més transversal i lúdic de la concentració de Som Escola. Així doncs, amb aquesta manifestació l’Assemblea cerca llançar un missatge clar i contundent respecte a la defensa del català i la immersió lingüística.

Abans que comenci la marxa, a les 10.45 h, hi haurà un breu acte polític on intervindran les organitzacions convocants: l’Assemblea Nacional Catalana, la CAL, i altres representants de la comunitat educativa.

El 18 de desembre, Sant Quirze es mobilitza pel català i pel Debat Constituent

CANVI HORA TROBADA ALS FGC DEL MATÍ

El dissabte 18 de desembre, a Sant Quirze del Vallès, ens mobilitzem per defensar el català i per donar suport el Debat Constituent.

Al matí anirem a la manifestació de Barcelona organitzada per Som Escola en defensa del nostre idioma. A les 10.00 h ens trobarem a l’estació dels FGC de Sant Quirze per anar cap a Barcelona.

Al vespre anirem al concert del Palau Sant Jordi organitzat per Debat Constituent. Hi actuarà Lluís Llach, els CatarresJoan DausàGemma HumetSuuNatxo TarrésJoan ReigMontse Castellà, el mag Lari i Marta Carrasco, i tindrà la direcció musical de Carles Cases i l’escènica de Lluís Danés.

Des de Sant Quirze organitzem un autocar per anar i tornar al concert. Sortirem a les 19.00 h del Parc de les Morisques i hi tornarem un cop acabi el concert.

L’Assemblea denuncia els abusos dels drets humans contra el poble català al fòrum més important de les Nacions Unides sobre minories nacionals

Els dies 2 i 3 de desembre, la 14a sessió del Fòrum Europeu de les Nacions Unides per a les qüestions de les minories ha reunit centenars de representants d’estats de l’ONU i organitzacions regionals, així com de la societat civil i grups minoritaris. Aquesta reunió anual se celebra per analitzar pràctiques, reptes, oportunitats, amenaces i iniciatives per abordar la prevenció de conflictes i la protecció dels drets humans de les minories, d’acord amb els principis i drets recollits a la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets de les Minories.

En aquest sentit, representants de l’Assemblea van intervenir en sessions del fòrum per denunciar les vulneracions dels drets humans que s’estan cometent contra la minoria nacional catalana per part de les autoritats espanyoles, així com la creixent persecució de la cultura i la llengua catalanes.

La secretària nacional de l’Assemblea, Eva Pruneda Ruiz, va intervenir durant la sessió “Marc jurídic i institucional: els drets humans de les minories i la prevenció de conflictes”, on va denunciar que des del 2017, “les autoritats espanyoles han llançat una onada de persecució política contra activistes de la societat civil i representants catalans escollits democràticament”, i que “els tribunals espanyols han intervingut activament en l’activitat parlamentària catalana, afectant el dret de representació política de la minoria nacional catalana”, una situació “denunciada pel Grup de Treball de l’ONU sobre la Detenció Arbitrària i ONG internacionals com Amnistia Internacional.”

Pruneda també ha recordat l’informe de març de 2020 del relator especial de l’ONU per a les minories, el Sr. Fernand De Varennes, que ja va alertar d’un augment dels “discurs d’odi contra membres de la minoria catalana”, així com que les denúncies per aquests fets “no estan sent investigades, augmentant així la intolerància del nacionalisme espanyol”. En la mateixa línia, la representant de l’Assemblea va recordar que el juny de 2021 l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar una resolució que comparava els casos de Turquia i Espanya pels seus abusos contra representants polítics dels pobles kurds i catalans respectivament, destacant que “l’exercici de drets fonamentals, com la convocatòria de manifestacions pacífiques, sobretot quan són exercides per tanta gent, mai poden ser considerats un delicte”.

En aquest sentit, Pruneda va demanar a les autoritats de l’ONU que “prenguin mesures per assegurar que les autoritats espanyoles posen fi a la seva persecució política contra els representants i activistes polítics catalans, i respectin els drets fonamentals del poble català, inclòs el seu legítim dret a l’autodeterminació”.

L’Assemblea ha estat present en diverses reunions de les Nacions Unides sobre minories i drets humans per denunciar violacions de drets contra els catalans, així com esdeveniments clau com l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a Espanya (2020), i els seus representants també han realitzat diverses declaracions orals i escrites, presentades per denunciar les vulneracions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (octubre de 2021, novembre de 2020, juny de 2018).

17 desembre, a Terrassa, marxa de torxes contra la repressió, i el 18, a Barcelona

El divendres 17 de desembre, a Terrassa, es farà una marxa de torxes per la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats.

Començarà a les 19:30 h a la plaça Torre del Palau. Cants de Llibertat i marxa de torxes

El dissabte 18 de desembre, a Barcelona, se’n farà una altra amb tots els col·lectius de solidaritat amb les persones represaliades. Començarà a les 19.00 h a la plaça Universitat.

Estat de la Nació: Lluís Llach ens parla del Debat Constituent

L’Estat de la Nació d’avui:

  • Posant les bases per a la República Catalana. Com avança el Debat Constituent? Ens ho explicarà Lluís Llach, una vegada anunciat el concert al Palau Sant Jordi. 
  • Ofensiva de l’Estat espanyol contra la immersió lingüística. Com s’hi ha de reaccionar? En parlem amb Marina Solís, coordinadora de la Sectorial d’Educació de l’Assemblea.
  • Del cor d’Europa a Barcelona. Com és i per què serveix l’oficina dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí? En parlem amb el seu director, Aleix Sarri.
  • L’advocat Pep Cruanyes, president de la Caixa de Solidaritat, fa balanç d’un any marcat per la repressió contra centenars d’activistes i l’extorsió del Tribunal de Cuentas. 
  • Premi al millor web d’entitat financera per a la fintech catalana 11Onze. En parlem amb Toni Mata, el seu director de continguts. 

A les 21.30 h al nostre canal de Youtube:

La Caixa de Solidaritat ha ajudat prop de 300 persones represaliades durant el 2021

Aquest any 2021, la Caixa de Solidaritat ha donat ajuts a 276 persones més, assumint 180.801,53€ de defenses, 20.000€ de fiances de llibertat, 12.348,50€ de multes i 84.960,38€ de fiances de responsabilitat civil.

Des de la seva creació, la Caixa ha ajudat ja més de 800 persones.

Això dona una dimensió de la repressió i del suport que s’ofereix a les persones represaliades gràcies a les aportacions de tothom. Cal afegir també les defenses que, sense cap remuneració, fan molts advocats i advocades de tot Catalunya. A banda, els partits assumeixen les despeses de defensa dels càrrecs polítics que són imputats en els diversos procediments que són oberts.

Per altra banda, pel que fa als càrrecs polítics i servidors públics, el Tribunal de Cuentas ha esdevingut l’eina principal de repressió econòmica, que es basa en la incriminació de l’acció política de les institucions vulnerant, entre d’altres, el dret a la llibertat d’expressió. Aquest tribunal actua com una nova inquisició que fa el mateix paper que feia el franquisme a través dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques. Ara, l’Estat ha convertit un tribunal administratiu que només té la funció legal d’auditar les institucions, en un tribunal d’excepció per imputar responsabilitats polítiques.

El Tribunal de Cuentas ha actuat mitjançant dos procediments: la causa de la consulta del 9N, i el procediment del referèndum de l’1 d’Octubre i de l’acció exterior de la Generalitat 2011-2017. En les dues causes del Tribunal de Cuentas de moment s’han reclamat més de 15 milions i hi ha 58 persones diferents afectades.

En la causa de la consulta del 9N està confirmada la sentència condemnatòria de 4.988.620,11€, i la liquidació provisional d’interessos i costes de la primera instància de 1.167.548,4€. Queda pendent la liquidació de les costes de l’apel·lació.

El procediment del referèndum de l’1 d’Octubre està encara en procés, però el Tribunal de Cuentas va fer consignar 4.146.274,97€ aportats per la Caixa de Solidaritat. Tenint en compte que al jutjat 13 ja s’hi havien dipositat 5.801.069,62€ (5.001.069,62€ la Caixa Solidaritat, 700.000€ ERC i 100.000€ l’ACDC), que cobrien aquests fets i altres, es constata que hi ha quasi 4 milions dipositats en dos tribunals diferents per la responsabilitat civil dels mateixos conceptes. Això és un fet profundament injust i injustificable i contrari a les normes procedimentals. La Caixa ha reclamat al jutjat número 13 el retorn d’aquesta quantitat doblada que puja prop de quatre milions d’euros.

Pel que fa a l’acció exterior, es veu de manera evident i impúdica la finalitat repressiva contra la llibertat d’expressió de les persones i el consegüent dret d’acció política de les institucions. En una societat democràtica, ni aquest ni cap tribunal poden jutjar com ho fa el Tribunal de Cuentas, com una nova inquisició, dient quines idees o accions polítiques són o no són correctes.

En aquest procediment, com és públic, es va demanar la consignació d’uns altres 5.422.411,10€ que en primer lloc va avalar l’Institut Català de Finances. Aquest aval va ser refusat pel Tribunal de Cuentas el passat 14 d’octubre, vulnerant les normes procedimentals que admet tot aval o garantia per fer front a quantitats reclamades preventivament que encara no han estat avalades per una sentència, sense donar nou termini per dipositar la fiança, i per tant amb l’amenaça d’embargament imminent cap a les 35 persones afectades. Tenint en compte tot això, i que des de la Caixa de Solidaritat no es disposava en aquell moment d’una quantitat suficient per cobrir tota la fiança i que tampoc hi havia temps material d’esperar una nova recaptació, es van activar mecanismes alternatius amb la màxima celeritat amb l’objectiu de parar el cop, evitant els embargaments. Així, per una banda, es van aportar béns immobles dels afectats per valor de  3.335.143€, i per l’altra, ERC va mobilitzar recursos econòmics de la seva militància per fiançar una part del total, concretament 2.136.164,45€.

A petició dels afectats en la causa d’exteriors, la Caixa de Solidaritat va aportar el passat juliol 1.055.000€ en la causa del 9N per pagar els interessos pendents, i poder així aixecar l’embargament que pesava sobre les propietats d’alguns encausats, amb la intenció que les poguessin aportar a la causa d’exteriors.

El Tribunal de Cuentas va refusar l’aixecament d’aquest embargament el passat 27 d’octubre, perquè considerava la quantitat dipositada encara insuficient per cobrir tots els interessos i costes que reclama.

En els darrers dies, la Caixa de Solidaritat ha aportat 190.801,52€ addicionals a la causa del 9N al Tribunal de Cuentas per cobrir la totalitat del que es reclama i aconseguir que s’aixequin aquests embargaments.

Aquests interessos i costes són un nou abús que cal denunciar en aquesta croada de repressió econòmica del Tribunal de Cuentas.

Però la repressió continua i alguns encausats en el procediment de l’acció exterior de la Generalitat pel Tribunal de Cuentas, estan afrontant la via penal en el jutjat número 18 de Barcelona. Avui hi ha hagut la darrera declaració, la de l’Albert Royo, exsecretari general del Diplocat. Sembla que en aquest cas el jutjat no duplicarà les fiances com sí que va fer el jutjat número 13.

Per poder seguir donant suport a les persones represaliades en la lluita contra la vulneració dels nostres drets democràtics i polítics més elementals, demanem a la ciutadania que segueixi fent aportacions a la Caixa de Solidaritat com fins ara. És necessari que totes les persones represaliades tinguin el nostre suport per continuar la lluita  pels nostres drets nacionals.

Cal tenir en compte que tot l’esforç col·lectiu ha estalviat molts patiments a moltes persones innocents, però malauradament no ha impedit que alguns dels afectats tinguin encara els seus béns embargats. Per això, cal un esforç complementari de solidaritat, així com per seguir garantint el suport a les defenses i el pagament de les fiances de llibertat i responsabilitat civil dels activistes de base.

L’Assemblea exigeix aplicar la immersió lingüística i desobeir la sentència del Tribunal Suprem

Davant la publicació per part del Tribunal Suprem de la sentència que vol imposar un mínim d’un 25% de classes en castellà a les escoles de Catalunya, volem deixar clar que ens trobem davant d’una ofensiva judicial més per part de l’Estat espanyol.

La sentència, que reclama augmentar les hores de castellà, només respon a objectius polítics. Pretén seguir amb el control i la repressió de Catalunya i la nostra llengua. Cal recordar que la sentència respon a un recurs del propi govern espanyol presentat mitjançant l’advocacia de l’Estat.

Un cop més, l’Estat espanyol utilitza la seva suposada justícia per liquidar els nostres drets nacionals. A més a més, busca confrontació interna on no n’hi ha. Ataca directament un model de consens social i pedagògic.

Hem de ser conscients, com ho és l’Estat espanyol quan l’ataca, que la llengua catalana és vertebradora de la nostra identitat i cohesió nacional. Per aquest motiu, des de l’Assemblea apostem per la desobediència a la sentència i exigim que es compleixi la immersió arreu del territori.

També reclamem més iniciatives en altres àmbits de la política lingüística que pot fer la Generalitat, i posar la nostra força mobilitzadora a disposició de les entitats que lluiten per la llengua.

Tot i això, som conscients que només la independència ens donarà les eines necessàries per garantir l’ús i el coneixement del català en tots els àmbits.

Per protegir la llengua catalana, lluitem i guanyem la independència!

Estat de la Nació: entrevista a Teresa Cabré, presidenta de l’institut d’Estudis Catalans

Aquest vespre, un nou Estat de la Nació.

Al programa d’avui:

  • Entrevista a la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré.
  • Clam per convertir la comissaria de la Via Laietana en un espai d’interpretació i memòria de la repressió i la tortura. Amb Elisenda Romeu (Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea).
  • Els 9 de Lledoners, absolts. En parlem amb Eric Laredo, un dels encausats.
  • Atesos per persones o màquines? Ens en parla Xavier Esteve, cap d’atenció al client d’11Onze.

A les 21.30 h, al nostre canal de Youtube:

Els silencis de la Comissió Europea sobre els abusos de l’Estat contra Catalunya són “injustificables”, segons un nou estudi europeu

Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l’estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l’estat de dret.

L’estudi denuncia que els informes sobre l’estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l’estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017″, declarant el cas com “un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l’estat de dret a la Unió.

En aquest sentit, l’informe denuncia també un ampli “ventall d’incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l’executiu”, incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d’odi i d’agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals.

D’altra banda, es destaca l’informe del Consell d’Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d’euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l’exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d’altres. En aquest sentit, l’informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.

L’informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l’octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l’empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l’Informe de l’Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.

L’informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions “sistèmiques” de l’estat de dret i va argumentar que no comentaven “casos individuals”. A més, va reiterar que l’evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren “una qüestió interna d’Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”.

En aquest sentit, a les seves conclusions, l’informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l’estat de dret, afirmant que moltes d’aquestes qüestions són “un assumpte intern” de l’Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l’estat de dret a la Unió Europea”, i que “l’anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l’estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d’opressió”.

L’estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l’estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l’estat de dret com a eina d’opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, “reduint l’estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d’expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”

12 de novembre, a Terrassa, acte de suport els represaliats del 23S

El divendres 12 de novembre, a Terrassa, es farà una acte en suport a les persones represaliades pel cas 23S.

S’hi projectarà el documental “De matinada” i hi participaran alguns dels encausats, persones del grup de suport i advocats d’Alerta Solidària.

L’acte començarà a 19.00 hores a la plaça Vella de Terrassa.

9 de novembre, a Sabadell, acte de suport als represaliats del 23S

Aquest dimarts 9 de novembre, a Sabadell, hi ha una cita solidària.

S’hi passarà el documental «De matinada», sobre el cas del grup de represaliats del 23S. Es farà una xerrada amb la seva presència i la de l’Eva Pous, d’Alerta Solidària.

L’acte començarà a 18.30 al teatre de Sant Vicenç.

Taquilla inversa, el que es recapti serà pels encausats!

Estat de la Nació: Entrevista a Toni Comín sobre les eleccions al Consell per la República

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació

Al programa d’avui:

  • Toni Comín, eurodiputat, ens parla dels resultats a l’Assemblea de Representats del Consell per la República. I ara, què? 
  • El cas dels 9 de Lledoners. Amb Anna Roselló, portaveu del grup de suport. 
  • Jocs Olímpics d’Hivern: sí o no? En parlem amb Francesc Sanahuja, responsable de Pirineus Territori esportiu d’Europa, i Mònica Bosch, presidenta de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern.
  • Activisme per la independència i pels drets de les persones nouvingudes. Amb Cristina Álvarez, de la Sectorial d’Immigració de l’Assemblea