El TJUE obre la porta a que les autoritats judicials puguin denegar euroordres si la protecció de drets d’un grup específic, com l’independentisme, és deficient

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que les ordres de detenció europees només es poden rebutjar quan hi ha proves d’un fracàs sistèmic del sistema judicial o si hi pot haver abusos dels drets d’un “grup identificable de persones”, i les ordres de detenció només es poden repetir si són proporcionals.

Segons la resolució del TJUE en resposta a les preguntes preliminars del jutge espanyol Pablo Llarena, Bèlgica va vulnerar el principi de confiança mútua en la justícia espanyola quan va rebutjar l’euroordre de detenció del jutge Pablo Llarena contra l’exconseller de Cultura Catalana a l’exili, Lluís Puig.

La sentència se centra principalment en la protecció dels drets fonamentals però afegeix alguns matisos positius per a la defensa dels exiliats catalans, ja que obre la porta a la possibilitat que es demostri que la ciutadania de Catalunya és un grup identificable de persones que s’enfronten a deficiències del sistema judicial que afecten la protecció dels seus drets. També és important destacar la menció de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que no és vinculant però aporta més arguments a la defensa per demostrar el seu punt.

Les ordres de detenció europees són acceptables, però la persecució il·legítima, no. El tribunal de Luxemburg permetrà que es repeteixin les ordres de detenció contra els exiliats sempre que siguin “proporcionades”, una noció que estarà oberta a la interpretació dels jutges europeus. La sentència de juliol de 2022 de l’advocat general del TJUE De la Tour, afirmava que Bèlgica va fer malament en rebutjar l’euroordre espanyola, al·legant que no s’havia constatat un fracàs sistèmic del sistema judicial espanyol i, per tant, Bèlgica no podia rebutjar la garantia per un risc individual de violacions dels drets fonamentals.

Tanmateix, la resolució d’avui dona esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d’oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure el seus drets vulnerats com a grup específic i fàcilment identificable.

L’independentisme català encara és víctima de persecució política, i per això Bèlgica va rebutjar en primer lloc l’ordre d’extradició de Lluís Puig. Hi ha 4.200 víctimes catalanes de la repressió pels fets relacionats amb el referèndum d’independència del 2017 i les manifestacions posteriors, i les autoritats espanyoles van espiar massivament activistes i representants catalans, en el que es coneix com el Catalangate.

És massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans, i aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre’s, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d’euroordres contra ells.

L’Assemblea i les altres acusacions comparegudes a la causa de l’1-O aconsegueixen que es porti a judici 45 agents de la Policia Nacional

Com ja vam anunciar el febrer de 2020, l’Assemblea Nacional Catalana es va personar com a acusació popular després que l’Ajuntament en fos expulsat, per garantir la defensa de les
persones agredides per la policia, i donar suport a les acusacions privades de moltes persones
ferides que hi estan implicades i perjudicades per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. Ara, aquesta acusació dona els seus fruits. L’Assemblea estudia presentar recurs a la interlocutòria per tal d’obtenir més imputacions.

A Barcelona hi ha 27 escoles afectades, entre elles la Mediterrània, Pau Claris, Àgora, Pies Sant
Antoni, Víctor Català i Ramon Llull, i hi ha hagut més de 300 denúncies per ferits arran de les
càrregues policials el dia del referèndum. En total hi ha quaranta cinc agents i caps de grup de
la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.

Segons la interlocutòria, el jutge de la instrucció descriu l’actuació d’alguns agents com a
“clarament desproporcionada” i reitera que “no resulta compatible amb cap criteri de
proporcionalitat que els agents colpegin a la cara les persones congregades o que les llancin
escales avall, caient sobre altres persones que estan assegudes o sobre els esglaons, amb el
greu risc que això suposa per a la integritat dels ciutadans”.

L’Assemblea, com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació, manté el seu
compromís amb el drets fonamentals i la defensa de les persones agredides per la policia en el
seu exercici del dret a l’autodeterminació, i seguirà actuant per tal que s’arribi a la condemna
dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència.

Les Nacions Unides denuncien vulneracions de drets en el Catalangate i exigeixen explicacions a l’Estat espanyol

Una resolució de les Nacions Unides en resposta a la denúncia de l’Assemblea del passat mes d’abril reconeix les vulneracions de drets fonamentalscontra els catalans en l’espionatge massiu amb Pegasus i Candiru contra activistes, representants polítics, periodistes i advocats catalans propers al moviment independentista català i expressa preocupació pel fet que l’ús indiscriminat d’eines d’espionatge per part de l’Estat espanyol pugui contribuir a l’autocensura dins la societat civil catalana, i així minvar el dret a la llibertat d’opinió i expressió a Catalunya.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional CatalanaDolors Feliu, ha destacat la importància d’aquest posicionament que “reconeix que la repressió de l’Estat espanyol pot provocar un greu efecte paralitzador en el si del moviment independentista català, com ja hem anat denunciant anteriorment”.

La resolució està signada pel Relator Especial sobre qüestions de les minories, la Relatora Especial sobre promoció i protecció del dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, i el Relator Especial sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, que enumeren tot el llistat de víctimes que han denunciat els seus casos, fent-se ressò de les sis víctimes de l’Assemblea, els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, els ex-membres del Secretariat Nacional Sònia Urpí i Arià Bayé, i els activistes de base Jordi Domingo Ceperuelo i Jordi Baylina(expert en blockchain) destacant-ne la seva pertinença a la societat civil, i recorden que les minories nacionals tenen dret a afirmar i promoure la seva identitat, en base als tractats internacionals ratificats també per l’Estat espanyol.

La resolució és conseqüència d’una denúncia que l’Assemblea Nacional Catalana va dirigir a les Nacions Unidesel passat mes d’abril. Dolors Feliu ha volgut remarcar que es tracta de la segona vegada en què els catalans han estat reconeguts com a minoria nacional en un document oficial de les Nacions Unides, on també es fa servir la terminologia de poble català, i que “malgrat la resposta innòcua del Govern espanyol a la resolució, gràcies a la tasca de denúncia internacional feta per Assemblea i altres organitzacions, ha quedat palesa la vulneració de drets fonamentals que pateixen els catalans i catalanes, fet que reforça encara més els arguments en favor de l’autodeterminació i de la independència del país com a única via per protegir els seus drets.”

Aqui podreu trobar la denúncia de l’Assemblea Nacional Catalana a Nacions Unides (versió original en anglès), la resolució de la ONU i a la resposta de l’Estat espanyol.

El documental “De matinada” sobre la repressió del cas 23S, disponible en línia

Ja està disponible el documental “De matinada” al web d’Alerta Solidària sobre la repressió als encausats del 23S de l’anomenada l’operació Judes.

El trobaràs en la portada i per veure’l hauràs de clicar, sobre la imatge del vídeo, al botó de dalt a la dreta. El lloguer és de 7 €.

Podràs veure el documental durant dos dies, des del dispositiu que vulguis i des d’on vulguis, arreu dels Països Catalans. Disposaràs fins al dia 22 de gener per sol·licitar-ne l’accés.

Per la lliure absolució de les companyes del 23S!

Les esmenes donen la raó a l’Assemblea i ara cal tombar el nou delicte de desordres públics agreujats

Les esmenes que s’han presentat davant la proposta de nou delicte de desordres públics agreujats donen la raó a les desenes d’entitats i les desenes de milers de persones que, convocades per l’Assemblea, ens vam manifestar el proppassat 6 de desembre contra el nou delicte. Allà, vam alertar dels perills de carta blanca a la repressió que el nou delicte comportava.

En concret, alertàvem dels següents punts que comportaven un increment de la repressió sobre els independentistes i els moviments socials:

  1. Incrementa les penes mínimes pel delicte de desordres públics a tres anys i facilita l’ingrés a presó quan el delicte de desordres públics sigui causat per una ‘multitud’.
  2. Incorpora el concepte subjectiu d’intimidació com a causa de delicte.
  3. Incorpora condemnes d’inhabilitació per a treballadors i càrrecs públics.
  4. Es generalitza la possible condemna per desordres públics, no al fet de cometre’ls, sinó a la mera ‘provocació, conspiració i proposició’.

Les esmenes que ha presentat ERC pretenen rebaixar en algun grau la duresa del nou redactat i es proposa rebaixar la pena mínima a què es refereix el punt 1 a un any, proposen eliminar el concepte d’intimidació o, en el seu defecte, passar-lo a una ‘intimidació greu’ i rebaixar la pena mínima d’inhabilitació a un any.

Emperò, segueix sent molt greu que es deixi a mans dels jutges i fiscals la interpretació de la intimidació greu, es mantinguin les penes d’inhabilitació de fins a cinc anys per a funcionaris i vuit anys per a càrrecs públics, i que no s’hagi esmenat la mera ‘provocació, conspiració i proposició’ per a poder ser condemnat.

Des de l’Assemblea constatem que s’ha acabat el discurs triomfalista que bescanviava una sedició que afecta uns pocs per aquest nou delicte de desordres públics agreujats, que ens afecta a totes i a tots, i que, finalment, gràcies a la mobilització, els actors polítics s’han adonat de la gravetat del que havien pactat.

Per això, l’Assemblea torna a exigir a tots els representants independentistesal Congrés dels Diputats, d’ERC, Junts, CUP i PdCat, que no permetin l’aprovació d’aquest nou delicte de desordres públics agreujats i que es mantinguin al costat de la gent. Que no permetin que es faciliti la repressió a l’independentisme i als moviments socials i que tornem a una posició unitària per fer front i guanyar a l’Estat espanyol.

Èxit rotund de la manifestació del 6D en contra dels desordres públics agreujats

Més de 10.000 persones han assistit a la manifestació organitzada per l’Assemblea en contra del nou delicte de desordres públics agreujats, un èxit rotund en una data que marcava la imposició d’una constitució aliena, i ara també l’amenaça de la repressió agreujada contra els moviments de base, i sobretot el moviment independentista.

La manifestació ha començat a Pla de Palau, ha avançat pel Passeig d’Isabel II, i ha agafat Via Laietana fins a la plaça de l’Àngel, per recórrer el carrer de Jaume I fins a plaça de Sant Jaume. Allà, milers de persones envoltaven l’escenari, des d’on els organitzadors de la mobilització han demanat al Govern que aturi els pactes amb un estat que només augmenta la repressió contra el moviment independentista.

Albano Dante Fachin ha estat l’encarregat de presentar l’acte, on ha participat el vicepresident de l’Assemblea, Jordi Pesarrodona, Teresa Rossell en nom de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Nacho Pallàs de Meridiana Resisteix, Enric Majó dels Comitès de Defensa de la República, Clara Borrero i Adrián Sas de les Plataformes Antirrepressives de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu.

En el seu discurs, Fachin ha destacat que “malgrat els esforços per desmobilitzar-nos, molts hem fet el pas de sortir al carrer i trobar-nos” i que “el dret de vaga es guanya fent vaga, el dret a manifestació es guanya fent manifestacions, no pactant als despatxos de Madrid”. Jordi Pesarrodona ha remarcat que l’Estat espanyol “vol que qualsevol col·lectiu es quedi a casa, però continuem omplint els carrers de dignitat, de fermesa i convicció. Només hi ha un camí: la independència!”. La representant de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Teresa Rossell, ha destacat que “ens van entabanar amb la frase de recuperar les institucions. Més enllà de recuperar la legalitat espanyola i un context de submissió, a data d’avui no han recuperat res”.

Nacho Pallàs, de Meridiana Resisteix, ha destacat: “ens volen desmobilitzades, volen enterrar el referèndum de l’U d’Octubre, però el mandat és ben viu!”, mentre que Enric Majó, dels Comitès de Defensa de la República, ha reblat que “L’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat ens han perseguit i criminalitzat. Els fem por i ens volen desactivar. Per això els represaliats es compten per milers”. Adrián Sas i Clara Borrero, de les Plataformes Antirepressives de Barcelona i Ponent, han celebrat l’èxit de la convocatòria i han destacat que estaven “cansats de rebre cops de la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra vam decidir exercir el dret a l’autodefensa”.

Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha denunciat que “ens van vendre un fals diàleg, ens van vendre que s’havia derogat el delicte de sedició. Però la lletra petita era una jugada més del Govern espanyol cap a la repressió”, i ha expressat que “esperem que cap partit català doni suport i que no s’aprovi aquesta reforma perquè cada paraula d’aquest article està feta per penalitzar el moviment independentista”. Finalment, Feliu ha recordat que “ara els fem més por que mai, això vol dir que tenim la independència més a prop que mai”.

Més de seixanta entitats han donat suport a la convocatòria, i les assemblees territorials de l’entitat han mobilitzat també27 autocars de diversos punts de Catalunya. Ara l’entitat emplaça el Govern a no pactar cap nou delicte repressiu contra el moviment independentista, i crida a derogar el crim de sedició sense una contrapartida repressiva.

Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència ara!

Més de mig centenar d’entitats donen suport a la manifestació del 6D

Aquest dimarts, dia 6 de desembre, l’Assemblea Nacional Catalana organitza una manifestació en contra del nou delicte de desordres públics agreujats. De cara a la mobilització, que començarà a les 12h a Pla de Palau, l’entitat va publicar un manifest fent crida a les entitats de la societat civil perquè donessin suport a la mobilització en contra del nou delicte, que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.

D’aquesta manera, més de mig centenar d’entitats ja han aportat la seva signatura al manifest, validant la convocatòria i donant-li encara més força de participació. Organitzacions com el Consell de la República, Debat Constituent, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, NovAct, l’Observatori del sistema penal i els drets humans de la Universitat de Barcelona, Meridiana Resisteix o el CDR Nacional, formen part de les més de seixanta organitzacions que ha donat suport a la convocatòria.

L’acte polític estarà presentat per Albano Dante Fachín, i comptarà amb la participació de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, la FNEC, la Plataforma Antirrepressiva de Barcelona i Ponent, i la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu. Lallista completa d’entitats signants es pot consultar al manifest publicat al web de l’Assemblea, que resta obert per a què s’hi uneixin més organitzacions.

L’Assemblea estén la mà a qualsevol entitat de la societat civil, independentista o no, perquè s’uneixin a la convocatòria fins a darrera hora. És un moment crític per al dret de protesta i calen totes les forces per evitar que aquest nou delicte sigui una realitat.

Aquest 6 de desembre cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.

Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!

L’Assemblea ultima els detalls de la manifestació del 6-D

Aquest matí, l’Assemblea ha organitzat una roda de premsa a la seu del carrer Marina, 315, on ha presentat els últims detalls de la manifestació del pròxim dimarts 6 de desembre, a Barcelona. Recordem que la manifestació està convocada a Pla de Palau a les 12 h, des d’on avançarà fins a Via Laietana i tombarà al carrer de Jaume I per acabar a plaça de Sant Jaume.

Una quarantena d’entitats ja s’ha sumat al manifest, entre les quals destaquen el Consell de la República, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Meridiana Resisteix, CDR Nacional, el Segcat o la Plataforma Antirepressiva de Barcelona i Ponent, entre d’altres. Recordem que les entitats encara poden afegir-se al manifest i a la manifestació a través del web de l’Assemblea. També s’han confirmat una vintena d’autobusos des de diferents punts de Catalunya, però s’espera que es se’n puguin afegir més durant el cap de setmana.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha recordat que l’entitat “va analitzar de seguida que aquesta redacció augmentaria la repressió i finalment moltes entitats ho han anat veient i s’hi han sumat”, i ha reblat que “Un dels punts on s’incideix a reforçar la penalització en la nova reforma, és en els desordres públics causats per una ‘multitud idònia’, i això incideix clarament en les mobilitzacions de l’independentisme.”

El coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, ha remarcat que “el nou delicte de desordres públics també penalitza la proposta i la conspiració de fets que s’acabin considerant desordres. Una reunió de l’Assemblea on es plantegessin mobilitzacions com les que s’han fet podria ser interpretada com a conspiració”. Però també ha alertat a “l’Estat espanyol i el Govern de la Generalitat -que de moment dona suport a la reforma- que l’Assemblea no té por, i que seguirem mobilitzant-nos per defensar els nostres drets.”

Finalment, la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Esther Güell, ha remarcat que “Hem de ser una ‘multitud idònia’ per demostrar que no estem d’acord, que ni l’Assemblea ni la resta d’entitats ens empassem aquesta reforma. Cal sortir, ara, ja, no podem esperar perquè ja no hi serem a temps.”

Aquest 6 de desembre, cal que tothom surti al carrer per defensar el dret de protesta. Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins a assolir la nostra llibertat.

Cap pacte amb l’Estat espanyol per empresonar-nos. Independència, ara!

L’Assemblea denuncia davant de l’ONU la repressió de l’Estat espanyol i la doble vara de mesurar de la UE

L’Assemblea Catalana ha participat en la 15a sessió del Fòrum de les Nacions Unides sobre les minories, que té lloc els dies 1 i 2 de desembre a Ginebra. Aquestes dates coincideixen amb el 30è aniversari de la Declaració de l’ONU sobre els drets de les minories. L’organització ha demanat a les autoritats de l’ONU que estableixin converses amb la Unió Europea sobre la vulneració dels drets de les minories als estats membres.

La secretària nacional de l’Assemblea Imma Cabotí, ha representat l’entitat a la sessió, on ha denunciat que els defensors dels drets humans de les minories s’enfronten a atacs i repressió. Fins i tot en les anomenades “democràcies plenes”, s’hi reprimeixen les minories i ha citat l’Estat espanyol, que actua impunement contra l’independentisme català. Aquesta repressió indiscutible està animant altres estats com Turquia, la Xina i Rússia, que “utilitzen l’Estat espanyol com a exemple per aixafar impunement les seves minories i la seva dissidència política“.

La violència desproporcionada de les autoritats espanyoles durant l’1-O ha establert un precedent perillós i ha creat un efecte exemplificador i limitador per als defensors dels drets humans a tot el món. Segons un informe publicat recentment per l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), la repressió de les autoritats espanyoles contra l’independentisme català ha tingut una gran influència i impacte en altres governs, amb la qual justifiquen reprimir i silenciar activistes de nacions sense estat d’arreu del món.

Diverses organitzacions internacionals com l’ONU i el Consell d’Europa, i  una ONG com Amnistia Internacional, han denunciat repetidament les vulneracions dels drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles. Tanmateix, l’Estat espanyol ha persuadit la Unió Europea perquè les tracti com un afer purament intern. Això posa en perill la credibilitat de la UE, ja que fer conferències sobre els drets de les minories a l’estranger, mentre s’accepten aquestes violacions dins d’un estat membre, és altament contradictori.

L’Assemblea participa regularment en trobades i fòrums internacionals de drets humans en el marc de les seves accions per defensar-los internacionalment i per denunciar vulneracions de drets per part de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya.

L’Assemblea participa en un acte de Verds/ALE i The Left al Parlament Europeu per donar veu a les víctimes del Catalangate de la societat civil

La comissió d’investigació sobre el programari espia Pegasus (PEGA) del Parlament Europeu ha organitzat aquest matí una audiència centrada en l’ús d’aquest programari a l’Estat espanyol, però no s’ha convidat a cap de les víctimes del Catalangate pertanyents a la societat civil, per fortes pressions d’eurodiputats espanyols.

En aquesta reunió s’ha convidat a un suposat expert, Gregorio Martín, a qui víctimes de Pegasus d’altres països i associacions de drets digitals han qüestionat com a expert convidat. Martín ha qüestionat les anàlisis que Citizenlab i Amnistia Internacional van fer dels telèfons mòbils de les víctimes, entre elles l’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie. Martín ha acabat per declarar que “l’Estat espanyol no ha utilitzat Pegasus, però que sorprenentment, s’ha autoacusat”.

Sophie In’T Veld, eurodiputada liberal del grup Renew Europe, li ha recriminat que des del Parlament Europeu tenen proves de la possessió de Pegasus per part de l’Estat espanyol, i que si no tenen més informació és “perquè les seves autoritats no volen cooperar”.

A la mateixa sessió, la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha refusat contestar cap de les preguntes dels eurodiputats, alguns d’ells víctimes de l’espionatge del Catalangate, emparant-se en la llei de secrets oficials. Davant aquesta negativa, el president de la comissió PEGA, Jeroen Lenaers, ha indicat que “No és gaire satisfactori que no s’hagi donat resposta immediatament“.

Per donar veu a les víctimes de la societat civil, els grups dels Verds/ALE i The Left del Parlament Europeu han organitzat un acte alternatiu amb presència d’aquestes víctimes —entre elles membres de l’Assemblea— la majoria de les quals només se les ha espiades pel seu suport a la independència de Catalunya d’una manera pacífica i democràtica. L’expresidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i l’exsecretària nacional Sònia Urpí han representat a l’entitat durant l’acte.

Paluzie ha relatat el seu cas a l’audiència, i ha rebatut l’afirmació de Martín, indicant que les anàlisis del seu terminal que van detectar la infecció de Pegasus estaven validades per Citizen Lab, Amnesty Tech i un pèrit judicial. Paluzie també ha afirmat que “tenim l’esperança que aquesta comissió d’investigació del Parlament Europeu denunciï adequadament aquests abusos als drets humans. Busquem la reparació i un compromís clar de les autoritats espanyoles per aturar aquestes pràctiques contra la dissidència política”.

Des de l’Assemblea també s’ha denunciat com el fet que l’Estat espanyol, el membre de la UE amb més víctimes pel programari espia Pegasus, no s’inclogués entre les visites de país realitzades per la comissió d’investigació PEGA.

Recordem que les víctimes del Catalangate no només son polítics i activistes, sinó també els seus familiars i advocats, que han patit atacs sense que cap d’ells hagi rebut una acusació oficial per part dels tribunals espanyols. Això representa una vulneració dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, a la intimitat, i al secret.

L’Assemblea treballa per a què s’acabi declarant i sostenint la independència a partir de majories democràtiques i des de la no-violència. Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens fem enrere. Constatem el que ja sabíem i que no ens aturarem perquè tot això ens dona més força per seguir.

Les entitats ja es poden adherir al manifest de l’Assemblea per a la manifestació del 6D

L’Assemblea Nacional Catalana ha publicat un manifest de cara a la manifestació del 6 de desembre a Barcelona. L’objectiu del manifest és fer una crida a les entitats de la societat civil, siguin o no independentistes, perquè donin suport a la mobilització en contra del nou delicte que suposaria un atac directe als drets fonamentals de llibertat d’expressió i manifestació.

Per lluitar contra la imposició d’aquest nou delicte cal la màxima mobilització al carrer i l’Assemblea crida a totes aquelles persones que estan en contra de la repressió de l’Estat espanyol. Cal fer evident la protesta de la ciutadania als partits polítics contra els pactes que empitjorin l’exercici dels nostres drets.

Recordem que persones participants en una manifestació organitzada podrien ser acusades del delicte de desordres públics agreujats i condemnades a un mínim de 3 anys de presó, que no es podria evitar per superar els dos anys de condemna. Un exemple en seria la protesta com “Aturem el Parlament”, que Manuel Marchena va interpretar d’”intimidatòria” de forma subjectiva.

Aquells treballadors i càrrecs públics que donessin suport a mobilitzacions podrien enfrontar-se a inhabilitacions d’entre tres i cinc anys per a treballadors i entre sis i vuit anys per a càrrecs públics.S’enfrontarien a les mateixes penes si es considerés que han proposat o provocat una manifestació. Tot plegat vol generar un clima de por i excepcionalitat per limitar els drets fonamentals de la ciutadania.

Un altre objectiu d’aquest nou delicte també apunta a les grans derrotes de l’Estat espanyol a Europa i pretén aconseguir les extradicions dels membres electes exiliats, que han estat denegades una vegada i una altra.

Cap demòcrata pot avalar ni pactar amb l’Estat espanyol un agreujament de la repressió contra les mobilitzacions i accions que ha protagonitzat i que protagonitzarà l’independentisme fins assolir la nostra llibertat. Signeu el manifest i veniu a la manifestació!

El dimarts 6 de desembre a les 12 h, ens trobem a Pla de Palau!

26 de novembre, a Palau-solità i Plegamans, acte de suport als encausats del 23S

El dissabte 26 de novembre, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte de suport als encausats del 23 S.

L’acte comptarà amb la presència de la Queralt i l’Edu, dos dels represaliats. Començarà a 12.00 a la plaça de la Vila. També hi hauran actuacions musicals.

L’Assemblea denuncia a Brussel·les que els atemptats de Catalunya del 2017 no s’han investigat adequadament

L’Assemblea Nacional Catalana i el Consell de la República han organitzat una conferència a Brussel·les per parlar dels atemptats terroristes de 2017 a Catalunya, un acte que havia estat cancel·lat pel govern català, i que les dues entitats van fer el necessari per mantenir.

La conferència ‘El Dret a la Veritat i Atemptats Terroristes: Definint els Límits’ va tenir lloc ahir a Brussel·les, amb una introducció de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, el vicepresident del Consell, Antoni Comín, amb les ponències de Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de Dret Processal i advocat de les víctimes de l’atemptat terrorista, i Nico Krisch, professor de Dret Internacional. Xavier Martínez, pare del menor de 3 anys que va morir durant el 17-A, i la seva filla, també van assistir a l’acte en qualitat de víctimes.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, va denunciar la inacció del govern espanyol a l’hora d’investigar els atemptats: “Demanem a les autoritats espanyoles que donin a aquest assumpte la consideració que es mereix i realitzin una investigació exhaustiva i imparcial sobre totes les incògnites vinculades als atemptats de l’agost de 2017, i revelin la veritat, d’una vegada per totes.”

El 17-A va sacsejar la societat catalana des dels fonaments, un atac terrorista sense precedents al país, que ara sabem que s’hagués pogut evitar. El 2022, l’excomissari de la policia espanyola, José Manuel Villarejo, va insinuar que el Servei Nacional d’Intel·ligència espanyol, que tenia com a confident l’imam, estava al corrent dels atacs i que les autoritats espanyoles sabien d’ell abans de l’acció terrorista. Segons ell, les autoritats van aprofitar l’atac per perjudicar l’independentisme els dies previs al referèndum d’independència de l’1 d’octubre.

Jaume Alonso-Cuevillas va criticar la llarga llista d’incògnites i irregularitats en aquest greu afer: “Ho hem de reconèixer, la investigació ha estat un gran fracàs, un caos total” -condemnava- “els serveis secrets espanyols tenien algunes responsabilitats. El cap de la cèl·lula gihadista era molt conegut com a imam, i els serveis secrets sabien d’ell. És difícil creure que no estiguessin al corrent d’aquests atacs terroristes”.

És per això que cal una investigació adequada per aclarir aquestes incògnites, les víctimes i la societat mereixen saber què va passar. “El dret a la veritat és un dret tant col·lectiu com individual”, va argumentar Nico Krisch, que també es va mostrar molt crític amb la resposta de les autoritats espanyoles per “no respectar el dret internacional.”

L’Estat espanyol té una responsabilitat amb les víctimes, però ha quedat palès que no la pensa acceptar, amb el bloqueig continu d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. El fet que moltes de les víctimes de la tragèdia fossin estrangeres fa que aquest atac tingui proporcions i conseqüències d’importància internacional. Les víctimes dels atemptats mereixen la veritat, i la seva lluita s’ha de traslladar a Europa.

La conferència d’ahir va ser possible gràcies a l’esforç conjunt de l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República, que van fer tot el que estava a les seves mans perquè tingués lloc fins i tot després que el govern català el cancel·lés. L’Assemblea sempre apostarà pels interessos de la ciutadania i defensarà el dret a una informació veraç, sobretot quan les institucions no ho facin.