Manifest per ser llegit als actes d’encesa de fogueres d’aquest Sant Joan

Des de l’ANC i la Confederació Sobiranista dels PPCC es proposa aquest manifest per acompanyar la Flama del Canigó 2017, per ser llegit en l’encesa de fogueres.
MISSATGE DE SANT JOAN 2017

Estimats connacionals,

Del Canigó ens arriba com cada any la Flama per encendre les fogueres de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, d’Andorra, de l’Alguer.

Aquesta Flama ens uneix amb tots els pobles europeus: des de fa mil•lennis festegem com ells la nit de sant Joan amb tradicions i costums pagans i cristianitzats. Però als anys seixanta del segle passat catalans del Nord van donar un sentit nou a l’antiga festa: per sempre més l’han catalanitzada.

Arrelada al Canigó, la Flama hi poua la seva força espiritual i patriòtica. A l’empara de les Constitucions de Pau i Treva del segle XI testimonia la voluntat pacificant del nostre poble.

El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d’ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil•lenària. El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l’envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí».

Des de llavors amb la Flama afirmem el que volem: l’alliberament nacional i social de la nació sencera.

Amb la Flama exigim el respecte dels drets fonamentals internacionalment reconeguts com el dret de votar i decidir el nostre futur en cadascun dels territoris catalans.

Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent.

Amb la Flama sabem el que volem construir: la Confederació dels Països Catalans.

La Flama il•lumina el camí: tots solidaris cap a la llibertat.

Mantenim encesa la flama del Canigó per preservar el nostre poble. El futur és nostre, construïm-lo!

Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans

Bellaterra,1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. David Fernàndez

Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El vicepresident David Fernàndez s’han centrat en l’activitat del CCN i en la situació actual del procés.

El CCN ha assessorat el Consell Assessor per a la Transició Nacional en diversos àmbits, especialment en la repartició de béns i deutes. També en treballs de gestió duanera, amb la formació de personal de duanes via organismes internacionals especialitzats. Ha treballat el finançament-pont fins que no es recaptin tots els impostos, tot assegurant que Catalunya no ha de patir pel finançament. També en activitats de suport de relators internacionals, sobretot de les Nacions Unides, particularment en drets humans i en l’assessorament sobre el referèndum i el suport d’observadors internacionals.

Si l’any 2008 el CCN publica estudis, informes i llibres per destapar l’espoli fiscal quan ningú en parlava, al 2014 ja preveu la desaparició del Fons de Pensions l’any 2017 i ho publica. Una realitat ara reconeguda pel Govern espanyol.

Al 2015 centra les seves investigacions en la corrupció i situa Andalusia com la comunitat amb més casos, el PP el partit més corrupte i que Catalunya és el territori que menys en té. Tot avalat amb xifres i contrastable.

El 2016 investiga la xarxa viària i ja afirma que el Corredor Mediterrani no passaria pel Mediterrani, sinó per Madrid i el centre de la Península; el “Corredor Madridterrani”. Actualment el CCN s’aboca en el referèndum que es farà a l’octubre i en treballar per construir un nou país, una nova economia. Cal canviar coses, la mentalitat, què volem ser, …Cal pensar en clau de país per canviar-lo i fer-ho diferent.

Estableix una clara diferencia entre empresaris i directius. Ser empresari comporta un risc, amb possible pèrdua dels seus béns, amb projecte vital. Ser empresaris no vol dir tenir una empresa molt gran. L’empresari, l’emprenedor i el botiguer arrisquen; els directius no arrisquen res. Ser empresari no depèn de la mesura de l’empresa sinó en el fet de si arrisca o no patrimoni personal.

Contradiu afirmacions com la que sovint es pot llegir als mitjans: “els empresaris catalans recomanen a Puigdemont…”ó bé “els empresaris del Cercle d’Economia diuen…”. Aclareix que el Cercle d’Economia no el formen empresaris sinó directius molt propers al poder, al règim polític de l’Estat i que no arrisquen res. L’empresariat català el formen empresaris de petites i mitjanes empreses, autònoms i botiguers i representen el 99,6% del teixit català.

Analitza diversos models econòmics per arribar a definir el model necessari per a la societat catalana. L’alemany està basat en productes de qualitat, preus elevats, salaris elevats, valor afegit alt i una taxa atur de 4,2 (any 2016). Per al danès el disseny ho és tot: qualitat molt elevada, preus i sous elevats, alta capacitat adquisitiva i una taxa atur de 6,2 (any 2016). El xinès cerca una baixa qualitat dels productes, salaris baixos, mà d’obra molt intensiva, fàcil acomiadament i indemnitzacions molt baixes, baixa protecció social i una taxa d’atur de 4,2 (any 2016). El model espanyol s’estructura en productes de qualitat mitjana-baixa, preus alts, salaris baixos, producció força intensiva, poca inversió en modernitzar la producció i una taxa d’atur de 18,4 (any 2016). El mercat espanyol amb salaris baixos demana productes de preu baix, de valor afegit baix. Dins l’Espanya actual hi ha alguna patronal que proposa salaris mínims de 400 euros. Salaris baixos, productes de preus baixos i de poc valor afegit, no són un bon referent per al model de la Catalunya independent.

El model que el CCN proposa per a la Catalunya estat es basa en cercar productes d’alta qualitat, preus i salaris alts, alt valor afegir, capacitat de consum elevada, digitalització i informatització de la producció i una taxa d’atur entre el 3-4%. Un model productiu totalment allunyat de l’espanyol. Recomana seguir l’organització de les empreses alemanyes que funcionen com a “lobby” quan van fora del seu país, fet que també fan els bascos. Valora la compra de productes de proximitat per la repercussió positiva en l’economia.

Aquest model econòmic és possible perquè Catalunya lidera la quarta regió econòmica més important de la UE: del Mediterrani fins als Pirineus, el sud de França fins Marsella i la zona del Roïna-Alps. Aquest és el nostre corredor natural d’expansió, un mercat de poder adquisitiu elevat cap on s’ha d’orientar la nostra economia. Sobre un mapa de l’Europa subvencionada i de l’Europa productiva, es pregunta: per què voler un mercat (Madrid a 600 km.) quan el francès (150 km.) és més proper, més potent i de més poder adquisitiu?. De forma natural, s’ha d’anar a França, Alemanya, Itàlia, … cap al nord. L’Europa productiva demana productes de molt valor; la subvencionada, tot lo contrari. Tot un canvi de mentalitat.

Considera que el poder econòmic català s’ha de reforçar, i molt, en el factor productiu. Immersos en la 4a revolució industrial, la digitalització i una indústria 4.0 conformen la línia de modernització per aconseguir un model fort, competitiu, eficient i molt potent on la relació empresari-treballador es mogui dins uns paràmetres de millora i superació, cooperació i no confrontació.

Repassa les dades del referèndum del Brèxit i recorda que en les eleccions del 27S, l’independentisme va assolir el 55% i que més del 50% de la coalició CSQP són independentistes. Un referèndum es guanya amb el 50% més un vot. Amb dades a la mà, el referèndum de l’1-O es guanyarà. Només ens cal confiança en nosaltres mateixos. Cal escenificar els resultats, amb celebració al carrer i no com es va fer el 27S.

L’Estat espanyol farà qualsevol cosa per impedir el referèndum. Enfrontar-se a un Estat fort, poderós i organitzat pot fer tremolar les cames dels nostres polítics; cal que tinguin el nostre suport i no deixar-los sols. Hem d’estar preparats i disposats a tot.

Considera que les pensions i el deute d’Espanya són una garantia de la nostra independència. Recorda que a algunes autonomies cada any els falta diners per pagar-les i que l’Estat espanyol no pot assumir el seu propi deute. Només amb la nostra independència, Espanya negociarà.

Informa del canal de Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.

En campanya pel referèndum, notifica que el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia

Entre tots ho farem possible!

Bellaterra per la Independència. Comunicació.

ANC VOC DFernandez

Intervenció del Vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez.

 

 

Bellaterra, 1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. Albert Pont.

Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El President Albert Pont recorda que l’objectiu del CCN és la confecció d’un corpus del pensament econòmic a Catalunya per a la Catalunya independent. Des de l’any 2008, el CCN ha treballat i argumentat en aquesta línia.

Dues significatives comparacions, “El pes econòmic de Catalunya sobre Espanya és igual al d’Alemanya sobre la Unió Europea” i “El català té la mateixa proporció dins l’Estat espanyol que l’alemany dins la UE”, per concloure que malgrat el pes territorial, econòmic, cultural de Catalunya dins Espanya, el nostre país no té la mateixa incidència que Alemanya dins la UE.

Entre els molts arguments a favor de l’estat propi, n’hi ha un de molt sòlid: l’econòmic. Ajudant de gràfics de fonts contrastables, projecta i comenta material audiovisual que es pot consultar a la web del CCN, http://www.ccncat.cat/

Recorda que l’espoli fiscal català (16.700 milions €/any) té una forta repercussió econòmica a la comarca del Vallès Occidental: un dèficit anual de 1.780 milions €/any. En 15 anys, 21.000 milions € de dèficit que incideix en serveis que deixem de tenir, diners que no circulen per la nostra economia i infraestructures que no tenim.

Exemplifica greuges comparatius amb altres comunitats. L’any 2016, l’Estat força Catalunya a endeutar-se 7.500 milions € per finançar dèficit públic espanyol via FLA. Però no fa pas el mateix amb altres comunitats autònomes igualment deficitàries que les exonera. Això comporta un endeutament progressiu i evidencia la discrecionalitat política del FLA.

Manifesta els reiterats incompliments de l’Estat en economia que han obligat la Generalitat a fer impopulars retallades en serveis.

Amb arguments desarma l’unionisme quan aquest qüestiona la viabilitat econòmica de Catalunya estat. Demostra que el procés no afecta l’economia catalana ni la qualificació creditícia de Catalunya.

Crític amb la destinació dels 100.000 milions € del rescat de l’Estat espanyol (2012) que van a parar a la banca espanyola i que no han repercutit als agents socials, les empreses, les famílies,… Des de llavors, el Banc Central Europeu (BCE) ha seguit adquirint deute públic de d’Estat espanyol que no compra ningú per la desconfiança dels inversors. L’any 2016, Espanya emet 221.000 milions en deute públic i el BCE en compra 153.000 milions. Des del 2011, és el propi govern d’Espanya que treu diners del Fons Reserva de les Pensions per comprar el seu propi deute.

Oficialment Espanya té un deute públic del 100%, però realment està per sobre del 145%. Per amagar el veritable dèficit públic, l’Estat ha modificat el sistema de comptabilitat. Una manipulació comptable molt burda.

Afronta el tema pensions amb optimisme. Catalunya ha tingut superàvit en pensions durant més de 30 anys, fins el 2008 amb arribada de la crisi; una situació que contrasta amb el dèficit estructural de bona part de comunitats espanyoles durant el mateix període. Cert que des de fa 3 ó 4 anys Catalunya té un petit dèficit (entre 150-240 milions €/any), però res comparable amb els dèficits de Galícia (1.984 milions €/any); Astúries (1.825 milions €/any, Andalusia (1.800 milions €/any o Castellà i Lleó (1.800 milions €/any), per posar alguns exemples.

Contradiu l’unionisme quan aquest alarma que Catalunya no podrà pagar pensions. Catalunya té problemes de tresoreria però no financers; per tant, les pot pagar. Prestigiosos economistes afirmen que el 69,9% del Fons de Pensions (63.800 milions €, any 2011) provenia de les aportacions d’empresaris, autònoms i treballadors de Catalunya.

El 69% de les pensions de tot l’Estat les aporta Catalunya amb només el 16% de la població a causa de salaris més elevats, més cotització,… i sobretot perquè al sud de la línia A Coruña – Castelló hi ha 24 províncies amb una gran economia submergida que oscil·la entre el 30 – 40% del PIB. El fet només es troba a alguns països del sud d’Europa i a l’Àfrica subsahariana (Ruanda, Malawi i Botswana). Aquest any s’esgota el Fons de les Pensions i a partir d’ara es pagaran amb la recaptació del mes anterior. Tot i això, faltaran entre 5.000 i 6.000 milions euros per any que obligarà l’Estat a buscar noves vies de finançament. Es reafirma en la viabilitat d’una Catalunya independent.

Repassa la incidència dels bancs en la crisi del 2012, el rescat bancari i la desaparició de caixes i bancs. El BBVA adquireix Catalunya Caixa per 400 milions euros, passant a un increment de quota de mercat a Catalunya del 7,1 al 26,1; això vol dir que el BBVA va obtenir 59.800 milions euros en recursos provinents del estalviadors catalans, fet que representa el 35% de tots els recursos del BBVA de tot l’Estat. És a dir, el 26% d’una quota de mercat que és del 16% de població d’Espanya genera una riquesa del 35% del BBVA. Brutal!

Més alarmant és la destinació dels recursos que el BBVA obté al nostre país. El banc només concedeix a Catalunya entre el 9 i l’11% de tots el crèdits. La resta, van a parar a empreses foranes o bé concedeix crèdits per a infraestructures de l’Estat sense viabilitat econòmica.

Dels desnonaments també s’ha fet un instrument d’enginyeria política i social. Catalunya concentra el 32% de tots els desnonaments de l’Estat, el doble de la mitjan espanyola. Els 80.000 desnonaments de més han tingut com a conseqüència el creixement de Podemos a Catalunya. A Madrid, per sota la mitjana en desnonaments, Podemos no és majoritari i a Andalusia el partit polític entra al parlament andalús però no supera PP ni PSOE. Aleatori?

Coneixedor de la política d’infraestructures, comenta amb dades la trama especulativa a l’entorn proper a les rescatades autopistes radials de Madrid, la propietat de grans finques privades de Madrid i Ciudad Real i el desenvolupament econòmic projectat en aquesta extensa zona on significats prohoms del poder econòmic espanyol franquista i proper al poder esperen obtenir suculents beneficis a costa dels diners de tots els contribuents. Negocis especulatius que contribueixen a engreixar el deute espanyol.

Informa del gran negoci que han suposat les autopistes Radials per als propietaris des de l’expropiació fins al rescat. S’expropia 150 metres d’amplada, el doble de lo normal. El ministeri de Foment paga 28 €/m2 expropiat que els terratinents recorren i guanyen de manera que Foment acaba pagant 3.161 €/m2. Un sobrecost elevadíssim que repercuteix només en deu famílies. Un greuge comparatiu que contrasta amb el preu pagat per ADIF en la construcció del TGV a Catalunya en que el m2 expropiat de terra de secà es paga entre 0,60 i 1,20 €/m2 i un màxim de 5 €/m2 la terra de regadiu.

Resultat d’això, les 80 finques de cacera més gran d’Espanya disposen ara d’accés gratuït per autopista, ja que totes les autovies passen pels llindars d’aquestes finques i de terrenys requalificats per albergar grans urbanitzacions i zones logístiques i industrials. Moltes finques de cacera privades amb aeroport propi per a “jets” privats fan de Ciudad Real la província amb més aeroports privats de tot Europa. Insòlit!

Ciudad Real té un gran aeroport, molt gran, en fallida comercial i sense activitat econòmica i al servei d’aquests propietaris. Només en època de cacera registra més de 500 vols privats. Aquests propietaris tenen permís per construir en una zona on no hi ha cap indústria implantada l’estació AVE per a mercaderies i una gran zona industrial dues vegades més gran que la Zona Franca de Barcelona. També tenen permís per construir un gran centre logístic i un dic sec que ha d’albergar la terminal de contenidors més gran d’Europa. Això a 400 km de la costa i a cota elevada que fan inviable el projecte.

L’aeroport de Barajas, molt proper, opera al 40% de la seva capacitat màxima tot i disposar de tracte de favor en detriment del Prat. Tot i així, es projecta construir dos aeroports més a Madrid.

Tot això amb la clara intenció de connectar el Corredor Mediterrani i zones logístiques i de serveis en aquestes finques privades que beneficien als màxims accionistes d’empreses de l’Ibex35 i amics en compensació de favors (compra de deute públic, per exemple).

Grans infraestructures econòmiques que no porten enlloc ni són viables, fet que guarda paral·lelisme amb la situació de la crisi dels ferrocarrils de 1868. Una vegada més estem a les portes d’una nova fallida d’Espanya.

El llibre Interès d’Estat. Fer capital (a) Madrid, de l’Albert Pont publicat recentment, recull de forma exhaustiva bona part de la informació exposada.

Per al referèndum, el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia

Nou canal Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.

Entre tots ho farem possible!

Bellaterra per la Independència. Comunicació

ANC VOC APont

El President del Cercle Català de Negocis, Albert Pont.

 

 

26 de juny, a Terrassa, acte sobre “Els treballadors públics davant del referèndum”

Aquest acte està adreçat molt concretament als treballadors de l’administració pública. Hi intervindran Joan Anton Font i Pere Grau i vol donar resposta a les incògnites que poden tenir els funcionaris davant el pròxim referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre.

Serà al Centre Cultural de Terrassa i començarà a les 19:00.

Captura de pantalla 2017-06-16 a les 20.26.48.png

Manifest “Universitats per la República”

Les persones sotasignades, membres dels tres col·lectius de les universitats públiques catalanes —estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis—, manifestem:

a) Que estem preocupades davant el conflicte polític obert amb l’Estat espanyol com a conseqüència dels punts següents:

  • El no-reconeixement del dret a decidir,
  • La imputació dels càrrecs electes per haver dut a terme allò que les urnes de manera majoritària han legitimat,
  • Les amenaces proferides en cas que el Parlament de Catalunya aprovi les lleis que ens permetin realitzar un referèndum en què els catalans i les catalanes puguem decidir el futur polític del nostre país,
  • Les polítiques recentralitzadores envers la nostra cultura i el nostre poble,
  • La judicialització de la política que observem quan s’utilitza el poder judicial amb finalitats clarament polítiques,
  • En definitiva, la greu degradació de la qualitat democràtica de l’Estat espanyol;

b) Que som conscients, també, de la rellevància del moment polític que viu el nostre país, i de les aportacions que podem fer des de les universitats catalanes;

c) Que entenem la universitat pública com a generadora de coneixement, de pensament crític i de propostes des de diferents perspectives i àmbits d’actuació: polític, cultural, econòmic, etc.;

d) Que estem convençudes que les universitats catalanes no poden romandre al marge del debat social i polític. Aquest debat, que ha estat generat per les reivindicacions i mobilitzacions socials multitudinàries a favor del dret a decidir i la construcció d’una societat més justa i igualitària, fa necessària una implicació i contribució més activa de tots els agents socials de tots els àmbits de la nostra societat: des de l’associacionisme i els moviments socials, passant per la comunitat educativa, la sanitat, fins als moviments i plataformes ecologistes i en defensa del territori, del dret a l’habitatge, contra la pobresa energètica, etc. Així doncs, formem part d’un context polític, amb unes problemàtiques socials que han generat un debat permanent, en el qual també hem de participar de manera molt activa les universitats, com ha passat en altres moments de gran transcendència política de la nostra història;

e) Que estem decidides a promoure un espai que aglutini, depassant els límits de les nostres possibles militàncies polítiques i sindicals, totes aquelles persones que defensin, de manera explícita i clara, el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur; un espai que formi una xarxa social transversal i oberta, organitzada en espais de defensa de les llibertats i els drets democràtics fonamentals, tant individuals com col·lectius, que defineixen les societats democràtiques.

És per tot això que ens CONSTITUÏM en Universitats per la República, moviment que considera

  • Legítim i inapel·lable l’exercici del dret a decidir mitjançant un referèndum d’autodeterminació, eina indispensable que ha reclamat el nostre poble de manera democràtica, tant a les urnes com als carrers,
  • I un dret irrenunciable l’aplicació del seu resultat o, en el seu defecte, el que emani de la sobirania popular, representada per tots els catalans i catalanes i el Parlament de Catalunya,

amb l’objectiu d’ajudar a fer possible la voluntat del nostre poble, palesada darrerament amb el Pacte Nacional pel Referèndum, i ens comprometem a estar actives i mobilitzades per a defensar-la.

Clica aquí per adherir-t’hi.

Vídeos del discurs que ha llegit Pep Guardiola a l’acte “Referèndum és democràcia” en tres idiomes

Aquests són els vídeos de la lectura del manifest que ha fet l’entrenador Josep Guardiola en tres idiomes durant l’acte “Referèndum és democràcia” que s’ha fet a Barcelona aquest matí.

El manifest:

Avui som aquí per deixar ben clar que el proper 1 d’octubre votarem en un referèndum per decidir el nostre futur. Votarem encara que l’Estat espanyol no ho vulgui. Ho hem intentat acordar fins a 18 vegades i la resposta sempre ha estat ‘no’, ignorant el suport del 80% de la població i menyspreant la rotunda majoria amb què compta al Parlament. No tenim cap altra sortida. L’única resposta possible és votar.

Els catalans avui som víctimes d’un Estat que ha posat en marxa una persecució política impròpia d’una democràcia a l’Europa del segle XXI. Un ministre de l’Interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia política que elaboren proves falses contra els nostres governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar urnes. Tots sabem els intents per acabar amb el model d’escola catalana, pilar de la cohesió social. I el bloqueig de les inversions a les nostres infraestructures, com els ports, l’aeroport o els trens…

Avui l’Estat espanyol persegueix fins i tot el debat polític. Una amenaça que es fa extensiva a tots els demòcrates: al Govern, al Parlament, a la seva presidència i a la seva mesa. Fins i tot, a la funció pública i als nostres empresaris que es veuen pressionats per la fiscalia i la policia judicial. És inèdit i democràticament insostenible.

Aquest escàndol polític només es capgira amb més democràcia. Per això demanem a la comunitat internacional que ens ajudi. Apel·lem a tots els demòcrates d’Europa i del món a fer-nos costat en la defensa dels drets avui amenaçats a Catalunya, com el dret a la llibertat d’expressió política i el dret a vot. A fer front als abusos d’un Estat autoritari.

Els catalans votarem aquest 1 d’octubre, i quan el Govern de Catalunya compleixi amb el mandat democràtic no estarà sol.

A més de la majoria democràtica del Parlament, el Govern ha de saber que tots i cadascun de nosaltres estarem al seu costat.

Ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai acudirem a les urnes i defensarem amb totes les nostres forces la democràcia i els nostres representants. Hi estem compromesos. No fallarem!

En català

En castellà

En anglès

Why Europe should welcome a referendum in Catalonia

Comunicat del Col·lectiu Emma disponible en diversos idiomes: català, castellà, francès, italià, alemany, portuguès, àrab i esperanto.

——————-

Why Europe should welcome a referendum in Catalonia 

The Catalans’ historic grievances with Spain have intensified in recent years. A deadlock has been created by the Spanish refusal to even consider repeated proposals coming from Catalonia, including an honest attempt to renegotiate the 1979 autonomy charter. Starting in 2005, a new text was drafted and approved by the Catalan Parliament, and subsequently endorsed by the Spanish Cortes, but not before several key provisions had been pared down or simply removed. In the end it was ratified, resignedly, by the Catalan people in a referendum. But then in 2010 a not unbiased Constitutional Court ruled that several articles were unconstitutional and gave a restrictive interpretation of many others. In practice, the resulting text, far from improving the earlier charter, served to set limits to the scope of Catalan self-government, and the entire process revealed how little the Spanish side was willing to advance in that direction. At that point it became clear that the current system of territorial administration, established in 1978 after a long period of centralized rule, was being used to perpetuate the Catalans’ status as a permanent minority in Spain. Today a growing number of Catalans feel that their collective affairs are being run by Madrid without regard for their needs and often against their vital interests, and many have lost all hope of a fairer bargain within the Spanish framework. 

The Catalan government has pledged to hold a referendum on the relationship that Catalan society should have with Spain – whether to maintain in some form the present state of political subordination or start off as a new independent nation. That was the course of action chosen by Quebec in 1995 and by Scotland in 2014 and respected by the governments of Canada and the United Kingdom. But the Spanish authorities, relying on a narrow ­– some say partisan – interpretation of the Constitution, have declared such a referendum illegal and have vowed to prevent it. They are also working to undermine its preparation. In their reaction to alleged acts of disobedience by Catalan elected representatives, the state institutions seem to be reverting to some of the ways of the dictatorial past, to the point of threatening the very pillars of democratic governance. 

The stated resolve of the ruling coalition in Catalonia to hold a referendum regardless should not be seen as a show of defiance but as an act of democracy. In this the leadership is following the mandate given by the hundreds of thousands who have been peacefully demonstrating year after year since 2010; by the 2.3 million who cast their ballot in a symbolic vote in November 2014; by the nearly 2 million who handed a majority to pro-independence forces in the September 2015 elections to the Catalan Parliament; and, last but not least, by the three-quarters of the Catalan population that, according to every opinion poll, favor holding a referendum, irrespective of their eventual vote in it. It is for Catalans to decide on their society’s collective future, and asking them directly is the only reasonable way to find out where everyone stands on such a fundamental issue.

In the end, a referendum is a good solution for all. Certainly for Catalans, because, whatever the result, it will necessarily open a dialogue on a fresh relationship with Spain, one that must be based on the recognition of their rights as a people, including the right to have the final word on the shape that such a relationship should take.

It may ultimately be good for Spain too, by forcing its government and the rest of political forces to reassess the foundations of the regime installed in 1978. This was the outcome of a transition to democratic rule designed and implemented by a political establishment whose members grew up under Franco’s dictatorship. A satisfactory resolution of the Catalan question will give Spanish society a chance to finally break free from the ghosts of its authoritarian past and to address the flaws of a political system that is gravely conditioned by its origins.

And it will also be good for Europe. First, for a practical reason, because it will help to solve an age-old problem that, if allowed to fester, will only escalate, adding another front of instability on a continental scale. And second, and most important, as a matter of principle. In these days of political uncertainty, when in many countries the European project is being questioned from different camps, the Catalans’ stance, determinedly pro-European, firmly grounded on democratic principles and relying on strictly peaceful methods, should be held up as an example for all as the only acceptable way of resolving controversies between nations and within states.

Sooner or later all European countries as well as their common institutions will be called to take a stand on this issue. It is a matter of democracy that the Catalans’ legitimate claims as a historic nation and their inherent collective rights as a people are recognized, and it is a matter of justice that their constant and peaceful struggle is rewarded.
—————————

PER QUÈ EUROPA HAURIA DE VEURE AMB BONS ULLS UN REFERÈNDUM A CATALUNYA

 Les desavinences històriques dels catalans amb Espanya s´han agreujat en els darrers anys. S’ha arribat a un punt mort a causa de la negativa espanyola a ni tan sols escoltar les reiterades propostes fetes des de Catalunya, com va ser la iniciativa lleial de renegociar l´Estatut de 1979. A partir de 2005 es va redactar un text nou, que seria aprovat pel Parlament de Catalunya. Les Cortes espanyoles també el van aprovar, no sense haver-ne rebaixat algunes clàusules i eliminat d´altres. Després va ser sotmès a referèndum i ratificat, resignadament, pels catalans. Però el 2010, un Tribunal Constitucional ben poc imparcial va dictaminar que diversos articles eren inconstitucionals i va donar-ne una interpretació restrictiva de molts altres. A la pràctica, el text resultant, lluny de millorar l´anterior Estatut, va servir per posar límits a l´abast de l´autogovern català, i tot el procés va demostrar la falta de voluntat de la part espanyola d´avançar en aquesta direcció. Llavors va quedar clar que el sistema territorial vigent, establert el 1978 després d´un llarg període de govern centralitzat, es volia fer servir per perpetuar la condició de minoria permanent que tenen els catalans a Espanya. Avui un nombre creixent de catalans consideren que els afers de la seva col·lectivitat són gestionats per Madrid sense tenir en compte les seves necessitats i sovint en contra dels seus interessos més bàsics, i molts han perdut l´esperança d´un tracte més just en el marc espanyol.

El govern català s´ha compromès a celebrar un referèndum sobre la relació que la societat catalana hauria de tenir amb Espanya —o bé mantenir d´alguna forma l´actual situació de subordinació política o bé constituir una nova nació independent. Aquest va ser el camí triat pel Quebec el 1995 i per Escòcia el 2014, i respectat pels governs del Canadà i del Regne Unit. Les autoritats espanyoles, en canvi, aplicant una interpretació estreta —per no dir partidista— de la Constitució, han declarat il·legal el referèndum i s´han proposat impedir-lo. També procuren obstaculitzar-ne els preparatius. En la seva reacció a presumptes actes de desobediència dels representants elegits pels catalans, les institucions de l´estat semblen retornar a les formes del passat dictatorial, fins al punt de fer perillar els fonaments d´un govern democràtic.

La determinació expressada per la coalició que governa Catalunya pel que fa a celebrar el referèndum malgrat tot no s´ha de considerar una mostra de desafiament sinó un acte de democràcia. Els dirigents estan complint el mandat que els van donar els centenars de milers que s´han estat manifestant pacíficament any rere any des de 2010; els 2,3 milions que van votar en una consulta simbòlica el novembre de 2014; els prop de 2 milions que van atorgar una majoria a les forces partidàries de la independència en les eleccions al Parlament de Catalunya de setembre de 2015; i finalment, de manera prou important, les tres quartes parts de la població catalana que, segons totes les enquestes d´opinió, estan a favor que se celebri un referèndum, independentment de com hi acabarien votant. Correspon als catalans decidir el futur col·lectiu de la seva societat, i preguntar-los directament és l´única manera raonable de saber què pensa cadascú sobre una qüestió tan fonamental.

Al capdavall, un referèndum és una bona solució per a tothom. Per als catalans ben segur, perquè, sigui quin sigui el resultat, obrirà un diàleg sobre una nova relació amb Espanya, basada en el reconeixement dels seus drets com a poble, inclús el dret a dir-hi l´útima paraula sobre la forma que ha de tenir aquesta relació.

També pot acabar sent bo per a Espanya, perquè obligaria el seu govern i les altres forces polítiques a repensar els fonaments del règim establert el 1978. Aquest va ser el resultat de la transició a un govern democràtic dissenyada i aplicada per uns quadres polítics sorgits de la dictadura franquista. Una solució satisfactòria de la qüestió catalana donaria a la societat espanyola l´oportunitat d´alliberar-se d´una vegada dels fantasmes del seu passat autoritari i d´afrontar els defectes d´un sistema polític greument condicionat pels seus orígens. 

I també serà bo per a Europa. Primer, per una raó pràctica, perquè contribuirà a resoldre un problema secular que, si es deixa enquistar, anirà empitjorant i afegirà un nou front d´inestabilitat a escala continental. I segon, i més important, per una qüestió de principi. En aquest temps d´incertesa política, quan en molts països el projecte europeu és qüestionat des de diferents camps, l´actitud dels catalans, decididament proeuropea, fermament ancorada en principis democràtics i seguint mètodes estrictament pacífics, hauria de presentar-se com un exemple per a tothom de l´única manera acceptable de resoldre les diferències entre les nacions i dintre dels estats.

Tard o d´hora tots els països d´Europa i les seves institucions comunes hauran de prendre una posició sobre aquest afer. És una qüestió de democràcia que les legítimes aspiracions dels catalans en tant que nació històrica i els seus drets col·lectius inherents siguin reconeguts, i és una qüestió de justícia que la seva lluita constant i pacífica es trobi recompensada.

Amb la Caixa de Solidaritat estem fent un gest poderós

Tot just fa una setmana, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural vam presentar la Caixa de Solidaritat. Avui donem les gràcies als milers de persones que ja hi han posat diners. Hem pogut cobrir la primera multa a l’organització del 9N, que anava contra l’exdiputat Francesc Homs, apartat del Congrés espanyol per la sentència que l’ha inhabilitat, i obligat a pagar 30.000 €. Aplicar la llei i sancionar severament la dissidència política ja havia estat una de les tècniques predilectes de l’Estat espanyol els darrers anys del franquisme per tractar d’impedir l’exercici de drets polítics inalienables.
Cobrint la sanció dels polítics que ens representen i dels activistes que lluiten pacíficament per la independència, estem fent un gest poderós, un gest que ara fa vuit dies vam comprovar que irritava l’Estat. La Caixa de Solidaritat ha posat en evidència que el seu poder de coerció és limitat i que la societat civil organitzada som els qui al final garantirem, per la nostra voluntat, que prevalguin les llibertats democràtiques.

Gràcies, doncs, a tothom que ha fet l’ingrés a la Caixa de Solidaritat, i als qui us decidiu avui, penseu que el tràmit electrònic és rapidíssim, de menys d’un minut.

Web Caixa de Solidaritat 

Les federacions esportives obtindran 93 milions d’euros de nous ingressos en una Catalunya independent

La Plataforma ProSeleccions ha presentat aquesta setmana un estudi sobre l’Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes. L’acte va tenir lloc al Palau de la Generalitat i va estar presidit per la Consellera de la Presidència, Neus Munté. Segons aquest estudi, la independència de Catalunya permetrà a les federacions esportives catalanes generar un total de 93.004.097 euros cada any en concepte de nous ingressos i 705 nous llocs de treball.

Metodologia de l’estudi
L’estudi va començar a elaborar-se l’abril del 2015 per part de Toni Garcia i Vicente Javaloyes, destacats juristes i gestors especialitzats en l’àmbit esportiu. Deu federacions concretes (futbol, basquetbol, tennis, ciclisme, natació, vela, esports d’hivern, gimnàstica, rugbi i triatló), de dimensions diferents, els van proporcionar dades objectives, que ells han processat amb l’objectiu de visualitzar quina serà la seva situació econòmica en una Catalunya independent. També s’ha utilitzat la comparació amb les realitats d’Estats d’una dimensió similar a la de Catalunya o s’ha pres com a referència la part proporcional corresponent a les federacions espanyoles.

Més esportistes catalans als Jocs Olímpics
Segons l’estudi, el nombre d’atletes que tindrà Catalunya als Jocs Olímpics passarà dels 98 esportistes als 129/149, que a mitjà termini aspiraran a aconseguir entre 8 i 9 medalles. La major part de les federacions esportives catalanes analitzades han qualificat d’“oportunitat històrica” la possibilitat d’esdevenir la federació esportiva d’un Estat independent. La majoria també se sent preparada per a fer participar les seleccions catalanes en les respectives competicions internacionals i per a l’organització de competicions pròpies d’àmbit estatal català.

Ajudes a través del COC
Les federacions d’aquells esports que formen part del programa olímpic disposen d’un sistema de finançament molt important que deriva dels beneficis dels mateixos Jocs. El canalitza Solidaritat Olímpica a través dels comitès olímpics estatals, en aquest cas el Comitè Olímpic de Catalunya (COC). L’estudi inclou una estimació de la quantitat que es percebria, que podria arribar a poc més de 2 milions de dòlars.

​Pots consultar l’estudi complet en aquest enllaç.
Més informació a seleccions.cat.

Captura de pantalla 2017-05-13 a les 15.31.06

L’ANC i Òmnium posen en marxa la caixa de solidaritat per sufragar les multes dels condemnats pel procès

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han engegat un nou mecanisme per ajudar econòmicament totes aquelles persones condemnades per l’Estat espanyol per assumir el mandat democràtic del poble de Catalunya. Es tracta d’un fons que ha d’ajudar a cobrir els costos judicials, multes i embargaments derivats dels processos oberts en relació amb el procés d’independència. Concretament, han de respondre a actuacions que derivin d’iniciatives acordades per les entitats o els partits independentistes o que segueixin el mandat de les urnes i els acords del Parlament i el govern en favor del procés independentista. Les aportacions ja es poden fer al web caixadesolidaritat.cat. Amb la voluntat que la caixa sigui el màxim transparent possible, comptarà amb tres auditoris externs i independents, els ex-presidents del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert.

Aquesta caixa de solidaritat demostra de manera pràctica que els nostres representants mai caminaran sols en la defensa de la democràcia“, ha dit el president de l’ANC, Jordi Sànchez. Segons el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el nou fons econòmic és “una prova més de la pluralitat del procés i una nova mostra que no ens deixarem ningú pel camí; auqest procés l’hem començat junts i l’acabarem junts“. En aquest sentit, Cuixart ha recordat que “una de les vies de repressió de l’Estat són les multes cap a persones individuals que veuen come el seu patrimoni perilla” i per això ha qualificat la caixa de solidaritat com “una mala notícia per l’Estat espanyol“. “La lluita per la llibertat és una lluita col·lectiva i per això té ple sentit impulsar la caixa de solidaritat; ara toca omplir-la!“, ha sentenciat Jordi Sànchez.

Les primers sancions que afrontarà la caixa de solidaritat seran les de l’exconseller i ex-diputat del Congrés de Diputats, Francesc Homs, condemnat pel 9-N, i el periodista Joan Guirado. El fons servirà per sufragar multes a persones fisiques, no a entitats o partits polítics. L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural són les responsables d’aquesta caixa de solidaritat que compta amb el suport del PDeCAT, ERC, CSQP i la CUP.

logo.png

Manifest de juristes a favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya.

Partint de la idea que el Dret ha de ser un mecanisme capaç de recollir les inquietuds, evolució i transformacions d’una societat, i de donar respostes que facilitin el progrés i la bona convivència, un grup inicial de juristes va elaborar aquest manifest en el que consideraven que la celebració del referèndum era plenament constitucional. Aquest manifest, va començar a circular per aules universitàries, per despatxos d’advocats, de procuradors, de notaris, de registradors, dins el món de l’administració.

L’adhesió del manifest segueix oberta en els correus electrònics eldretperlaconvivencia@gmail.com o collectiupraga@gmail.com

Manifest en PDF


  1. Més de dues terceres parts dels CIUTADANS de Catalunya demanen des de fa temps la celebració dun REFERÈNDUM per decidir el seu futur com a país. Igualment, una gran majoria dels REPRESENTANTS del poble de Catalunya defensa nítidament aquesta opció i l’ha plantejada de forma reiterada, i per diverses vies, però sempre sense èxit, davant les institucions de l’Estat. Els sota signants,  juristes actius en diversos sectors, entenem que el DRET, com a instrument de resolució de conflictes, ha de FACILITAR LA RESOLUCIÓ d’aquesta situació a través dun procediment democràtic. El DRET és  justament l’instrument que històricament ha canalitzat les evolucions de totes les societats, observant-les i escoltant-les.
  2. En un ESTAT DEMOCRÀTIC I DE DRET, com l’Estat espanyol, és el propi MARC CONSTITUCIONAL INTERN el que empara que els ciutadans puguin proposar canvis substancials en l’organització política i territorial, i el que els ofereix instruments per canalitzar aquesta aspiració democràtica. Aix  s’ha reconegut al Canadà i al Regne Unit, on el Quebec i Escòcia han celebrat, dins del respectiu quadre constitucional, sengles referèndums de secessió.
  3. La Constitució espanyola reconeix el PRINCIPI DEMOCRÀTIC com a principi estructurador del sistema polític i  jurídic, que permet imposar límits a la capacitat de decisió de les majories sobre les minories dissidents. El principi democràtic possibilita que l’exercici dels drets no depengui de les majories, atès que constitueix la forma de protecció permanent de les minories; per això ofereix una oportunitat democràtica a grups que per raons demogràfiques no poden esdevenir majoria. El sistema constitucional vigent no exclou de la legalitat subjectes o grups que tinguin una idea del dret o de l’organització social o territorial diferent o contradictòria a la de la Constitució.
  4. 4. En conseqüència, AFIRMEM que en el marc constitucional i des del seu principi democràtic es reconeix un dret –que denominem “dret a decidir”– que atorga als seus titulars les facultats de DISCREPAR obertament de lordre constitucional establert i també de la unitat territorial, de PROPOSAR ALTERNATIVES expressades a través d’un procediment democràtic – ordinàriament el REFERÈNDUM en els països del nostre entorn – i de REALITZAR de manera negociada amb els representants de l’Estat la consecució del resultat obtingut.
  5. Els sota signants ens posicionem, per tant, en aquest debat sobre el procés donant ple suport a la CELEBRACIÓ D’UN REFERÈNDUM SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA COM A COMUNITAT POLÍTICA. Entenem –i no només nosaltres – que aquest referèndum té cabuda en el marc constitucional espanyol ja que, en constituir un estat de dret i democràtic, ofereix els instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte. També considerem que una NEGATIVA CONTINUADA de l’Estat legitimaria d’obrir ALTRES VIES per tal que la ciutadania de Catalunya expressés com vol decidir el seu futur.
  6. Declarem que la celebració d’aquest referèndum no és només LEGÍTIMA, perquè és reclamada per una immensa majoria de la ciutadania catalana, sinó que també és LEGAL, perquè el DRET A DECIDIR dels ciutadans de Catalunya arrenca de la Constitució espanyola i duna ponderació dels seus principis estructurals: el dEstat de dret i democràtic, juntament amb el dunitat i sobirania del poble espanyol. Per això mateix, la celebració del referèndum també és JURÍDICAMENT EXIGIBLE a l’Estat.
  7. Entenem, en definitiva, que El DRET, mai no pot ser un mecanisme obstatiu per a les societats, ans al contrari, ha de ser lEINA capaç de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat, donant respostes que facilitin el progrés i la bona convivència.
Els 30 primers signants i impulsors del Manifest són:
  • Abel Pié Lacueva. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2014-2015.
  • Mercè Barceló i Serramalera. Catedràtica de Dret constitucional (UAB). Coordinadora del Col·lectiu Praga.
  • Josep M. Vilajosana i Rubio. Catedràtic de Filosofia del Dret (UPF). Coordinador del Col·lectiu Praga.
  • Miquel Sàmper Rodríguez. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa 2007-2014. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2013-2014. Adjunt a presidència del CGAE 2009-2014.
  • Joaquim Ferret Jacas. Catedràtic de Dret administratiu (UAB). Membre del Col·lectiu Praga
  • Ester Garcia Clavel. Procuradora dels Tribunals. Degana Il·lustre Col·legi de Procuradors de Manresa.
  • Enric Argullol i Murgadas. Catedràtic de Dret Administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Enoch Albertí i Rovira. Catedràtic de Dret constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Josep Cruanyes i Tor. Advocat. President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.
  • Joan Queralt Jiménez. Catedràtic de Dret penal (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Gemma Calvet Barot. Advocada.
  • Pilar Rebaque i Mas. Advocada. Presidenta de la Comissió de Dones Advocades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
  • Joan Vintró Castells. Catedràtic de Dret Constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
  •  Sergi Blázquez i Quevedo. Advocat. President de l’Associació d’advocats Drets.
  • Eladi Crehuet Serra. Notari de Barcelona. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Simeó Miquel Roé. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida (2000-2004). Professor de Dret Romà (UdLl) (jubilat).
  • Marc Marsal Ferret. Advocat i Professor de Dret administratiu (UB). Membre del Col·lectiu Praga i de l’Associació d’advocats Drets.
  • Mireia Casals i Isart. Advocada. Presidenta de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
  • Josep R. Barberà Gomis. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Eva Labarta i Ferrer. Advocada. Membre de l’Associació d’advocats Drets.
  • Xavier Bernadí Gil. Professor de Dret administratiu (UPF). Membre del Col·lectiu Praga.
  • Josep M. Badia Sala. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa 2001-2009. President del Consell de l’Advocacia Catalana 2007-2008. 
  • Mercè Corretja i Torrens. Doctora en Dret. Advocada de la Generalitat. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Josep Masó i Aliberas. Advocat. Degà Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró 2008-2012.
  • Dolors Feliu i Torrent. Advocada de la Generalitat. Membre del Col·lectiu Praga.
  • Agustí Carles i Garau. Advocat. Membre de l’Associació d’advocats Drets i de l’Associació Constituïm.
  • Josep Pagès Massó. Lletrat de l’Ajuntament de Barcelona. Professor associat de Dret constitucional (UAB). Secretari del Col·lectiu Praga.
  • Jordi Palou Loverdos. Advocat i mediador en conflictes.
  • Ramon Estebe Blanch. Advocat. Membre de l’Associació d’advocats Drets.
  • Eva Pons Parera. Professora titular de Dret constitucional (UB). Membre del Col·lectiu Praga.
C-6wwPcWsAUHT0g.jpg

Mercè Barceló, coordinadora del Col.lectiu Praga, llegint el manifest