Vídeos de les intervencions de l’acte d’Esquerres per la Independència fet a Barberà 

Aquests són els vídeos de l’acte que va fer a Barberà del Vallès Esquerres per la Independència amb Gabriela Serra, Joan Tardà, Joan Josep Nuet i Albano Dante Fachín.

Aquesta és la “Web del Sí”, que centralitza la informació de la campanya unitària del referèndum

La campanya unitària de totes les forces favorables al Sí en el referèndum de l’1 d’octubre té una web on se centralitza la informació. Arguments, agenda d’actes, material i tot tipus de missatges queden reunits en aquesta web: https://webdelsi.cat

Captura de pantalla 2017-08-04 a les 0.39.59.png

Escrit de Jordi Sànchez sobre la necessitat de col·laboracions econòmiques

Amigues i amics,
Els qui renuncien a la seva llibertat, per obtenir de moment una petita seguretat, no mereixen ni la llibertat ni la seguretat” (Benjamin Franklin, pare fundador dels Estats Units)

El Govern de la Generalitat i el Parlament aguanten avui amb coratge els embats contra el nostre dret a organtizar el referèndum. La ira de l’Estat augmenta i ara amenaça amb sancions milionàries els nostres representants i amb l’asfíxia financera els nostres serveis públics.

Però això no passarà. El govern Rajoy no es sortirà amb la seva. Aquest referèndum es farà, convocat per la Generalitat i participat per la majoria d’homes i dones del país.

Convido tota la gent que estimeu la llibertat a unir les nostres forces, amb tossuderia i amb esperança. Per això l’Assemblea Nacional Catalana impulsa arreu la Campanya del Sí, present ben aviat a places, carrers, auditoris i balcons de tots els nostres pobles i ciutats i també a les xarxes socials.

Amb la nostra aportació fem inevitable i guanyador el referèndum!

  • Davant les amenaces de multes milionàries, omplim la Caixa de Solidaritat. Que aprengui l’Estat que el seu poder té límits i que no ens aturarà! ES78 2100 5000 5102 0017 2439
  • Davant els embats contra el referèndum i per superar tots els obstacles, donem múscul a la Campanya del Sí i a favor del Referèndum! ES91 2100 0829 0102 0096 6175

Defensem coherentment els nostres governants; fem tot el necessari per defensar la nostra dignitat, la democràcia i llibertat. Junts fem imbatible el Referèndum!

Jordi Sànchez i Picanyol

President de l’Assemblea Nacional Catalana

Aquest és el vídeo del documental “Las cloacas de Interior”

Aquest és el vídeo “Las cloacas de Interior” sobre les operacions del Ministeri d’Interior espanyol contra polítics independentistes i contra altres persones.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/las-cloacas-de-interior/video/5679643/

Guia per veure “Las cloacas de Interior” al Vallès Occidental

Las cloacas de Interior” és el resultat de nou mesos de feina d’investigació i anàlisi, que acaben destapant per primera vegada un entorn d’il·legalitats i de corrupció en el SI del Ministeri de l’Interior.

El treball, dirigit per Jaume Roures, amb guió de Jaume Grau i realització d’Andrea Ferrando, té un gran valor documental gràcies al testimoni de quatre policies que parlen, per primer cop, davant d’una càmera: Marcelino Martín Blas, excap d’Assumptes Interns de la Policia; Jaime Barrado, comissari de policia; José Oreja, sergent de la Guàrdia Civil, i un alt funcionari del Ministeri de l’Interior que ha preferit conservar l’anonimat.

Las cloacas de Interior” dibuixa una estructura de funcionament de tres potes, segons un funcionari del Ministeri de l’Interior anònim: la denominada “oficina sinistra“, encarregada d’elaborar informes contra adversaris polítics i policies que acabaven en diversos mitjans de comunicació; el comissari Villarejo, i la Brigada Política, que, formada per “càrrecs policials de confiança del Ministeri“, realitzava activitats “que es podrien anomenar alegals“.

Llista de totes les projeccions a Catalunya.

Llocs del Vallès Occidental on es projectarà:

Captura de pantalla 2017-07-12 a les 23.03.04.png

Campanya d’Òmnium “Crida per la Democràcia”

Manifest

Quan es compleixen 42 anys del final de la dictadura, el Govern de Catalunya, amb l’aval de la majoria del Parlament i de la ciutadania, ha convocat un Referèndum que apel·la a tots els demòcrates. Vénen dies històrics en què caldrà defensar i blindar la convocatòria de l’1 d’octubre dels embats de l’Estat.

I és que vivim en un Estat que ens impedeix avançar. Un Estat que suspèn bona part de les lleis indispensables que aprova el Parlament per donar resposta a drets bàsics, prop de 30 lleis suspeses des del 2010, com la llei per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica o la liquidació de la via autonòmica amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Un Estat que margina les infraestructures, polititza la justícia, ataca el català, l’escola, les institucions i els representants polítics. Som víctimes d’un Estat que posa en perill el sistema de convivència i de cohesió social.

Som en una deriva antidemocràtica impròpia a l’Europa del segle XXI: amb un ministre de l’interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia política que elaboren proves falses contra els governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar les urnes o querelles contra la presidenta del Parlament per permetre el debat al Parlament.

Davant d’aquesta situació inèdita i insostenible que vulnera de forma flagrant drets democràtics tant bàsics com la llibertat d’expressió o el dret a vot, l’única alternativa que ens queda és defensar la democràcia amb totes les nostres energies.

És per això que des d’Òmnium, entitat fundada el 1961 i que treballa des fa més de mig segle per la promoció de la llengua, la cultura i la cohesió social de Catalunya, avui impulsem una Crida per la Democràcia.

Una Crida que, inspirada en la Crida a la Solidaritat que va contribuir a fer renéixer la lluita per les nostres llibertats als anys 80, vol ser el punt de trobada dels demòcrates de Catalunya, més enllà que siguin independentistes o no. Una Crida que neix per defensar amb tota la determinació els valors democràtics i el Referèndum d’autodeterminació i que denunciarà de forma sistemàtica, creativa i audaç tots i cadascun dels atacs que fa l’Estat espanyol a la nostra democràcia, als nostres representants i al nostre poble.

Crida per la democràcia
Defensem el Referèndum. Denunciem l’Estat Espanyol.

3 de juliol, debat “Els reptes del segle XXI” dins del congrés Catalunya i Futur

Aquest és el primer debat del Congrés Catalunya i Futur, centrat en el primer àmbit que tracta sobre Catalunya i els reptes del segle XXI.

Serà aquest dilluns 3 de juliol a les 17.30h (acreditacions a les 17h) a l’Auditori del Pati Manning (Carrer de Montalegre, 7 – Barcelona).

El Congrés Catalunya i Futur s’inspira en el Congrés de Cultura Catalana, del qual es celebren ara els 40 anys, per repensar Catalunya en diversos àmbits.
Es pot trobar més informació sobre el congrés a www.exigents.catCaptura de pantalla 2017-07-02 a les 11.28.09.png

Aquest és el document que signaran els alcaldes sobiranistes en suport al referèndum

Informació de l’ARA.

DECLARACIÓ DEL MÓN LOCAL DE L’1 DE JULIOL DE 2017

Els ajuntaments són la institució més propera als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Durant més de 35 anys, els ens locals han bastit amb esforç una xarxa de serveis bàsics per a la ciutadania. Vertebradors del territori, agents indispensables per a la cohesió social i compromesos en la defensa dels valors fonamentals de la democràcia, els municipis i, en conseqüència, els alcaldes i alcaldesses, els regidors i regidores, han contribuït a construir el municipalisme català. En moments transcendentals de la nostra història col·lectiva, el paper dels ajuntaments sempre ha estat determinant per a l’assoliment dels anhels de justícia, progrés i llibertat dels catalans i catalanes.

La proximitat de les institucions locals amb la ciutadania ha permès copsar, en tot moment, quins són els anhels i les necessitats dels nostres veïns i veïnes. Com a electes escollits a través de les urnes, ens devem a la ciutadania. I, si avui en dia hi ha una reivindicació que genera consens a Catalunya, no és altra que la celebració d’un referèndum per decidir lliurement el futur del nostre país. Des de fa anys, el poble català ha reclamat el seu dret a decidir. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van configurar una cambra amb una majoria clara de diputats i diputades favorables al dret d’autodeterminació. Un reflex fidel del 80% de la ciutadania catalana que manifesta voler expressar-se a través de les urnes.

La pluralitat i transversalitat que dóna suport a aquesta reivindicació ha quedat palesa, entre altres iniciatives, en el marc del Pacte Nacional pel Referèndum. Tot i les més de 500.000 adhesions que ha recollit, no han estat suficients per trobar una resposta per part del govern de l’estat. Com no pot ser d’altra manera, el món local tornarà a ser al costat dels seus ciutadans i ciutadanes i de la resta d’institucions del país per materialitzar aquesta voluntat expressada cívicament, política i democràtica de la immensa majoria de la societat catalana.

El passat divendres 9 de juny, el president de la Generalitat i el vicepresident del Govern van anunciar, acompanyats pel conjunt del Govern i la majoria dels diputats i diputades del Parlament, la pregunta que se sotmetrà a consideració del conjunt de la ciutadania de Catalunya el proper 1 d’octubre: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?

És per això que els alcaldes i alcaldesses, en tant que representants democràticament escollits dels nostres pobles, viles i ciutats, ens comprometem a acompanyar les institucions del país per garantir que el conjunt de la societat catalana pugui expressar- se lliurement i donar-hi resposta. Per això manifestem:

  1. el nostre ple suport a la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat i els encoratgem a seguir avançant en tots aquells passos necessaris per fer efectiva l’organització, convocatòria, celebració i aplicació del referèndum anunciat pel proper 1 d’octubre.
  2. la nostra predisposició i compromís a col·laborar en totes aquelles actuacions que des del Govern se’ns requereixin, i per això, en el moment que es faci la convocatòria, posarem a disposició de l’organització del referèndum els locals habituals on se celebren totes les conteses electorals als nostres municipis.
  3. que aquest compromís cívic i democràtic només està supeditat a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya, expressada en el Parlament i el Govern de la Generalitat, i que no ens farem enrere per cap entrebanc polític, jurídic o de qualsevol índole que pugui articular l’Estat en contra de la celebració d’aquest referèndum.

Captura de pantalla 2017-06-29 a les 20.16.39.png

Captura de pantalla 2017-06-29 a les 20.16.47.png

Manifest per ser llegit als actes d’encesa de fogueres d’aquest Sant Joan

Des de l’ANC i la Confederació Sobiranista dels PPCC es proposa aquest manifest per acompanyar la Flama del Canigó 2017, per ser llegit en l’encesa de fogueres.
MISSATGE DE SANT JOAN 2017

Estimats connacionals,

Del Canigó ens arriba com cada any la Flama per encendre les fogueres de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó, d’Andorra, de l’Alguer.

Aquesta Flama ens uneix amb tots els pobles europeus: des de fa mil•lennis festegem com ells la nit de sant Joan amb tradicions i costums pagans i cristianitzats. Però als anys seixanta del segle passat catalans del Nord van donar un sentit nou a l’antiga festa: per sempre més l’han catalanitzada.

Arrelada al Canigó, la Flama hi poua la seva força espiritual i patriòtica. A l’empara de les Constitucions de Pau i Treva del segle XI testimonia la voluntat pacificant del nostre poble.

El 1966 patriotes nord-catalans van franquejar amb la Flama la frontera francoespanyola imposada: van esborrar simbòlicament tres-cents anys d’ocupació, de mutilació del país, de suplantació de la nostra identitat mil•lenària. El nord-català Gilbert Grau deixà ben clar el 1987 –fa just trenta anys enguany– els reptes: és la «Flama de la nostra Catalunya sempre més encesa per a portar el missatge de pau i germanor necessitat pels pobles que l’envolten. Missatge d’afirmació independentista… missatge de determinació per … fer entendre que Catalunya vol ser present a Europa, sobirana i mestressa del seu destí».

Des de llavors amb la Flama afirmem el que volem: l’alliberament nacional i social de la nació sencera.

Amb la Flama exigim el respecte dels drets fonamentals internacionalment reconeguts com el dret de votar i decidir el nostre futur en cadascun dels territoris catalans.

Amb la Flama fem pinya i exigim per una part de la nació, el Principat de Catalunya, la República catalana, el nostre estat independent.

Amb la Flama sabem el que volem construir: la Confederació dels Països Catalans.

La Flama il•lumina el camí: tots solidaris cap a la llibertat.

Mantenim encesa la flama del Canigó per preservar el nostre poble. El futur és nostre, construïm-lo!

Visca Sant Joan, la Festa Nacional dels Països Catalans!

Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!

Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans

Bellaterra,1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. David Fernàndez

Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El vicepresident David Fernàndez s’han centrat en l’activitat del CCN i en la situació actual del procés.

El CCN ha assessorat el Consell Assessor per a la Transició Nacional en diversos àmbits, especialment en la repartició de béns i deutes. També en treballs de gestió duanera, amb la formació de personal de duanes via organismes internacionals especialitzats. Ha treballat el finançament-pont fins que no es recaptin tots els impostos, tot assegurant que Catalunya no ha de patir pel finançament. També en activitats de suport de relators internacionals, sobretot de les Nacions Unides, particularment en drets humans i en l’assessorament sobre el referèndum i el suport d’observadors internacionals.

Si l’any 2008 el CCN publica estudis, informes i llibres per destapar l’espoli fiscal quan ningú en parlava, al 2014 ja preveu la desaparició del Fons de Pensions l’any 2017 i ho publica. Una realitat ara reconeguda pel Govern espanyol.

Al 2015 centra les seves investigacions en la corrupció i situa Andalusia com la comunitat amb més casos, el PP el partit més corrupte i que Catalunya és el territori que menys en té. Tot avalat amb xifres i contrastable.

El 2016 investiga la xarxa viària i ja afirma que el Corredor Mediterrani no passaria pel Mediterrani, sinó per Madrid i el centre de la Península; el “Corredor Madridterrani”. Actualment el CCN s’aboca en el referèndum que es farà a l’octubre i en treballar per construir un nou país, una nova economia. Cal canviar coses, la mentalitat, què volem ser, …Cal pensar en clau de país per canviar-lo i fer-ho diferent.

Estableix una clara diferencia entre empresaris i directius. Ser empresari comporta un risc, amb possible pèrdua dels seus béns, amb projecte vital. Ser empresaris no vol dir tenir una empresa molt gran. L’empresari, l’emprenedor i el botiguer arrisquen; els directius no arrisquen res. Ser empresari no depèn de la mesura de l’empresa sinó en el fet de si arrisca o no patrimoni personal.

Contradiu afirmacions com la que sovint es pot llegir als mitjans: “els empresaris catalans recomanen a Puigdemont…”ó bé “els empresaris del Cercle d’Economia diuen…”. Aclareix que el Cercle d’Economia no el formen empresaris sinó directius molt propers al poder, al règim polític de l’Estat i que no arrisquen res. L’empresariat català el formen empresaris de petites i mitjanes empreses, autònoms i botiguers i representen el 99,6% del teixit català.

Analitza diversos models econòmics per arribar a definir el model necessari per a la societat catalana. L’alemany està basat en productes de qualitat, preus elevats, salaris elevats, valor afegit alt i una taxa atur de 4,2 (any 2016). Per al danès el disseny ho és tot: qualitat molt elevada, preus i sous elevats, alta capacitat adquisitiva i una taxa atur de 6,2 (any 2016). El xinès cerca una baixa qualitat dels productes, salaris baixos, mà d’obra molt intensiva, fàcil acomiadament i indemnitzacions molt baixes, baixa protecció social i una taxa d’atur de 4,2 (any 2016). El model espanyol s’estructura en productes de qualitat mitjana-baixa, preus alts, salaris baixos, producció força intensiva, poca inversió en modernitzar la producció i una taxa d’atur de 18,4 (any 2016). El mercat espanyol amb salaris baixos demana productes de preu baix, de valor afegit baix. Dins l’Espanya actual hi ha alguna patronal que proposa salaris mínims de 400 euros. Salaris baixos, productes de preus baixos i de poc valor afegit, no són un bon referent per al model de la Catalunya independent.

El model que el CCN proposa per a la Catalunya estat es basa en cercar productes d’alta qualitat, preus i salaris alts, alt valor afegir, capacitat de consum elevada, digitalització i informatització de la producció i una taxa d’atur entre el 3-4%. Un model productiu totalment allunyat de l’espanyol. Recomana seguir l’organització de les empreses alemanyes que funcionen com a “lobby” quan van fora del seu país, fet que també fan els bascos. Valora la compra de productes de proximitat per la repercussió positiva en l’economia.

Aquest model econòmic és possible perquè Catalunya lidera la quarta regió econòmica més important de la UE: del Mediterrani fins als Pirineus, el sud de França fins Marsella i la zona del Roïna-Alps. Aquest és el nostre corredor natural d’expansió, un mercat de poder adquisitiu elevat cap on s’ha d’orientar la nostra economia. Sobre un mapa de l’Europa subvencionada i de l’Europa productiva, es pregunta: per què voler un mercat (Madrid a 600 km.) quan el francès (150 km.) és més proper, més potent i de més poder adquisitiu?. De forma natural, s’ha d’anar a França, Alemanya, Itàlia, … cap al nord. L’Europa productiva demana productes de molt valor; la subvencionada, tot lo contrari. Tot un canvi de mentalitat.

Considera que el poder econòmic català s’ha de reforçar, i molt, en el factor productiu. Immersos en la 4a revolució industrial, la digitalització i una indústria 4.0 conformen la línia de modernització per aconseguir un model fort, competitiu, eficient i molt potent on la relació empresari-treballador es mogui dins uns paràmetres de millora i superació, cooperació i no confrontació.

Repassa les dades del referèndum del Brèxit i recorda que en les eleccions del 27S, l’independentisme va assolir el 55% i que més del 50% de la coalició CSQP són independentistes. Un referèndum es guanya amb el 50% més un vot. Amb dades a la mà, el referèndum de l’1-O es guanyarà. Només ens cal confiança en nosaltres mateixos. Cal escenificar els resultats, amb celebració al carrer i no com es va fer el 27S.

L’Estat espanyol farà qualsevol cosa per impedir el referèndum. Enfrontar-se a un Estat fort, poderós i organitzat pot fer tremolar les cames dels nostres polítics; cal que tinguin el nostre suport i no deixar-los sols. Hem d’estar preparats i disposats a tot.

Considera que les pensions i el deute d’Espanya són una garantia de la nostra independència. Recorda que a algunes autonomies cada any els falta diners per pagar-les i que l’Estat espanyol no pot assumir el seu propi deute. Només amb la nostra independència, Espanya negociarà.

Informa del canal de Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.

En campanya pel referèndum, notifica que el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia

Entre tots ho farem possible!

Bellaterra per la Independència. Comunicació.

ANC VOC DFernandez

Intervenció del Vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez.

 

 

Bellaterra, 1-juny. El futur econòmic i empresarial de la Catalunya independent. Albert Pont.

Xerrada de divulgació feta a Bellaterra el dijous 1 de juny, amb els ponents Albert Pont i David Fernàndez del Cercle Català de Negocis (CCN). El President Albert Pont recorda que l’objectiu del CCN és la confecció d’un corpus del pensament econòmic a Catalunya per a la Catalunya independent. Des de l’any 2008, el CCN ha treballat i argumentat en aquesta línia.

Dues significatives comparacions, “El pes econòmic de Catalunya sobre Espanya és igual al d’Alemanya sobre la Unió Europea” i “El català té la mateixa proporció dins l’Estat espanyol que l’alemany dins la UE”, per concloure que malgrat el pes territorial, econòmic, cultural de Catalunya dins Espanya, el nostre país no té la mateixa incidència que Alemanya dins la UE.

Entre els molts arguments a favor de l’estat propi, n’hi ha un de molt sòlid: l’econòmic. Ajudant de gràfics de fonts contrastables, projecta i comenta material audiovisual que es pot consultar a la web del CCN, http://www.ccncat.cat/

Recorda que l’espoli fiscal català (16.700 milions €/any) té una forta repercussió econòmica a la comarca del Vallès Occidental: un dèficit anual de 1.780 milions €/any. En 15 anys, 21.000 milions € de dèficit que incideix en serveis que deixem de tenir, diners que no circulen per la nostra economia i infraestructures que no tenim.

Exemplifica greuges comparatius amb altres comunitats. L’any 2016, l’Estat força Catalunya a endeutar-se 7.500 milions € per finançar dèficit públic espanyol via FLA. Però no fa pas el mateix amb altres comunitats autònomes igualment deficitàries que les exonera. Això comporta un endeutament progressiu i evidencia la discrecionalitat política del FLA.

Manifesta els reiterats incompliments de l’Estat en economia que han obligat la Generalitat a fer impopulars retallades en serveis.

Amb arguments desarma l’unionisme quan aquest qüestiona la viabilitat econòmica de Catalunya estat. Demostra que el procés no afecta l’economia catalana ni la qualificació creditícia de Catalunya.

Crític amb la destinació dels 100.000 milions € del rescat de l’Estat espanyol (2012) que van a parar a la banca espanyola i que no han repercutit als agents socials, les empreses, les famílies,… Des de llavors, el Banc Central Europeu (BCE) ha seguit adquirint deute públic de d’Estat espanyol que no compra ningú per la desconfiança dels inversors. L’any 2016, Espanya emet 221.000 milions en deute públic i el BCE en compra 153.000 milions. Des del 2011, és el propi govern d’Espanya que treu diners del Fons Reserva de les Pensions per comprar el seu propi deute.

Oficialment Espanya té un deute públic del 100%, però realment està per sobre del 145%. Per amagar el veritable dèficit públic, l’Estat ha modificat el sistema de comptabilitat. Una manipulació comptable molt burda.

Afronta el tema pensions amb optimisme. Catalunya ha tingut superàvit en pensions durant més de 30 anys, fins el 2008 amb arribada de la crisi; una situació que contrasta amb el dèficit estructural de bona part de comunitats espanyoles durant el mateix període. Cert que des de fa 3 ó 4 anys Catalunya té un petit dèficit (entre 150-240 milions €/any), però res comparable amb els dèficits de Galícia (1.984 milions €/any); Astúries (1.825 milions €/any, Andalusia (1.800 milions €/any o Castellà i Lleó (1.800 milions €/any), per posar alguns exemples.

Contradiu l’unionisme quan aquest alarma que Catalunya no podrà pagar pensions. Catalunya té problemes de tresoreria però no financers; per tant, les pot pagar. Prestigiosos economistes afirmen que el 69,9% del Fons de Pensions (63.800 milions €, any 2011) provenia de les aportacions d’empresaris, autònoms i treballadors de Catalunya.

El 69% de les pensions de tot l’Estat les aporta Catalunya amb només el 16% de la població a causa de salaris més elevats, més cotització,… i sobretot perquè al sud de la línia A Coruña – Castelló hi ha 24 províncies amb una gran economia submergida que oscil·la entre el 30 – 40% del PIB. El fet només es troba a alguns països del sud d’Europa i a l’Àfrica subsahariana (Ruanda, Malawi i Botswana). Aquest any s’esgota el Fons de les Pensions i a partir d’ara es pagaran amb la recaptació del mes anterior. Tot i això, faltaran entre 5.000 i 6.000 milions euros per any que obligarà l’Estat a buscar noves vies de finançament. Es reafirma en la viabilitat d’una Catalunya independent.

Repassa la incidència dels bancs en la crisi del 2012, el rescat bancari i la desaparició de caixes i bancs. El BBVA adquireix Catalunya Caixa per 400 milions euros, passant a un increment de quota de mercat a Catalunya del 7,1 al 26,1; això vol dir que el BBVA va obtenir 59.800 milions euros en recursos provinents del estalviadors catalans, fet que representa el 35% de tots els recursos del BBVA de tot l’Estat. És a dir, el 26% d’una quota de mercat que és del 16% de població d’Espanya genera una riquesa del 35% del BBVA. Brutal!

Més alarmant és la destinació dels recursos que el BBVA obté al nostre país. El banc només concedeix a Catalunya entre el 9 i l’11% de tots el crèdits. La resta, van a parar a empreses foranes o bé concedeix crèdits per a infraestructures de l’Estat sense viabilitat econòmica.

Dels desnonaments també s’ha fet un instrument d’enginyeria política i social. Catalunya concentra el 32% de tots els desnonaments de l’Estat, el doble de la mitjan espanyola. Els 80.000 desnonaments de més han tingut com a conseqüència el creixement de Podemos a Catalunya. A Madrid, per sota la mitjana en desnonaments, Podemos no és majoritari i a Andalusia el partit polític entra al parlament andalús però no supera PP ni PSOE. Aleatori?

Coneixedor de la política d’infraestructures, comenta amb dades la trama especulativa a l’entorn proper a les rescatades autopistes radials de Madrid, la propietat de grans finques privades de Madrid i Ciudad Real i el desenvolupament econòmic projectat en aquesta extensa zona on significats prohoms del poder econòmic espanyol franquista i proper al poder esperen obtenir suculents beneficis a costa dels diners de tots els contribuents. Negocis especulatius que contribueixen a engreixar el deute espanyol.

Informa del gran negoci que han suposat les autopistes Radials per als propietaris des de l’expropiació fins al rescat. S’expropia 150 metres d’amplada, el doble de lo normal. El ministeri de Foment paga 28 €/m2 expropiat que els terratinents recorren i guanyen de manera que Foment acaba pagant 3.161 €/m2. Un sobrecost elevadíssim que repercuteix només en deu famílies. Un greuge comparatiu que contrasta amb el preu pagat per ADIF en la construcció del TGV a Catalunya en que el m2 expropiat de terra de secà es paga entre 0,60 i 1,20 €/m2 i un màxim de 5 €/m2 la terra de regadiu.

Resultat d’això, les 80 finques de cacera més gran d’Espanya disposen ara d’accés gratuït per autopista, ja que totes les autovies passen pels llindars d’aquestes finques i de terrenys requalificats per albergar grans urbanitzacions i zones logístiques i industrials. Moltes finques de cacera privades amb aeroport propi per a “jets” privats fan de Ciudad Real la província amb més aeroports privats de tot Europa. Insòlit!

Ciudad Real té un gran aeroport, molt gran, en fallida comercial i sense activitat econòmica i al servei d’aquests propietaris. Només en època de cacera registra més de 500 vols privats. Aquests propietaris tenen permís per construir en una zona on no hi ha cap indústria implantada l’estació AVE per a mercaderies i una gran zona industrial dues vegades més gran que la Zona Franca de Barcelona. També tenen permís per construir un gran centre logístic i un dic sec que ha d’albergar la terminal de contenidors més gran d’Europa. Això a 400 km de la costa i a cota elevada que fan inviable el projecte.

L’aeroport de Barajas, molt proper, opera al 40% de la seva capacitat màxima tot i disposar de tracte de favor en detriment del Prat. Tot i així, es projecta construir dos aeroports més a Madrid.

Tot això amb la clara intenció de connectar el Corredor Mediterrani i zones logístiques i de serveis en aquestes finques privades que beneficien als màxims accionistes d’empreses de l’Ibex35 i amics en compensació de favors (compra de deute públic, per exemple).

Grans infraestructures econòmiques que no porten enlloc ni són viables, fet que guarda paral·lelisme amb la situació de la crisi dels ferrocarrils de 1868. Una vegada més estem a les portes d’una nova fallida d’Espanya.

El llibre Interès d’Estat. Fer capital (a) Madrid, de l’Albert Pont publicat recentment, recull de forma exhaustiva bona part de la informació exposada.

Per al referèndum, el CCN ha encetat una campanya Verkami per recaptar fons per realitzar i editar un documental de denúncia basat en el llibre Interès d’Estat d’Albert Pont. Llibre i documental aporten dades escandaloses sobre l’entramat que hi ha rere la política d’inversions públiques de Foment i l’ofec econòmic que pateix Catalunya.

https://www.verkami.com/locale/ca/projects/18056-interes-destat-documental-de-denuncia

Nou canal Telegram del CCN: @infoCCN per estar al dia de totes les activitats del CCN.

Entre tots ho farem possible!

Bellaterra per la Independència. Comunicació

ANC VOC APont

El President del Cercle Català de Negocis, Albert Pont.

 

 

26 de juny, a Terrassa, acte sobre “Els treballadors públics davant del referèndum”

Aquest acte està adreçat molt concretament als treballadors de l’administració pública. Hi intervindran Joan Anton Font i Pere Grau i vol donar resposta a les incògnites que poden tenir els funcionaris davant el pròxim referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre.

Serà al Centre Cultural de Terrassa i començarà a les 19:00.

Captura de pantalla 2017-06-16 a les 20.26.48.png

Manifest “Universitats per la República”

Les persones sotasignades, membres dels tres col·lectius de les universitats públiques catalanes —estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis—, manifestem:

a) Que estem preocupades davant el conflicte polític obert amb l’Estat espanyol com a conseqüència dels punts següents:

  • El no-reconeixement del dret a decidir,
  • La imputació dels càrrecs electes per haver dut a terme allò que les urnes de manera majoritària han legitimat,
  • Les amenaces proferides en cas que el Parlament de Catalunya aprovi les lleis que ens permetin realitzar un referèndum en què els catalans i les catalanes puguem decidir el futur polític del nostre país,
  • Les polítiques recentralitzadores envers la nostra cultura i el nostre poble,
  • La judicialització de la política que observem quan s’utilitza el poder judicial amb finalitats clarament polítiques,
  • En definitiva, la greu degradació de la qualitat democràtica de l’Estat espanyol;

b) Que som conscients, també, de la rellevància del moment polític que viu el nostre país, i de les aportacions que podem fer des de les universitats catalanes;

c) Que entenem la universitat pública com a generadora de coneixement, de pensament crític i de propostes des de diferents perspectives i àmbits d’actuació: polític, cultural, econòmic, etc.;

d) Que estem convençudes que les universitats catalanes no poden romandre al marge del debat social i polític. Aquest debat, que ha estat generat per les reivindicacions i mobilitzacions socials multitudinàries a favor del dret a decidir i la construcció d’una societat més justa i igualitària, fa necessària una implicació i contribució més activa de tots els agents socials de tots els àmbits de la nostra societat: des de l’associacionisme i els moviments socials, passant per la comunitat educativa, la sanitat, fins als moviments i plataformes ecologistes i en defensa del territori, del dret a l’habitatge, contra la pobresa energètica, etc. Així doncs, formem part d’un context polític, amb unes problemàtiques socials que han generat un debat permanent, en el qual també hem de participar de manera molt activa les universitats, com ha passat en altres moments de gran transcendència política de la nostra història;

e) Que estem decidides a promoure un espai que aglutini, depassant els límits de les nostres possibles militàncies polítiques i sindicals, totes aquelles persones que defensin, de manera explícita i clara, el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur; un espai que formi una xarxa social transversal i oberta, organitzada en espais de defensa de les llibertats i els drets democràtics fonamentals, tant individuals com col·lectius, que defineixen les societats democràtiques.

És per tot això que ens CONSTITUÏM en Universitats per la República, moviment que considera

  • Legítim i inapel·lable l’exercici del dret a decidir mitjançant un referèndum d’autodeterminació, eina indispensable que ha reclamat el nostre poble de manera democràtica, tant a les urnes com als carrers,
  • I un dret irrenunciable l’aplicació del seu resultat o, en el seu defecte, el que emani de la sobirania popular, representada per tots els catalans i catalanes i el Parlament de Catalunya,

amb l’objectiu d’ajudar a fer possible la voluntat del nostre poble, palesada darrerament amb el Pacte Nacional pel Referèndum, i ens comprometem a estar actives i mobilitzades per a defensar-la.

Clica aquí per adherir-t’hi.

Vídeos del discurs que ha llegit Pep Guardiola a l’acte “Referèndum és democràcia” en tres idiomes

Aquests són els vídeos de la lectura del manifest que ha fet l’entrenador Josep Guardiola en tres idiomes durant l’acte “Referèndum és democràcia” que s’ha fet a Barcelona aquest matí.

El manifest:

Avui som aquí per deixar ben clar que el proper 1 d’octubre votarem en un referèndum per decidir el nostre futur. Votarem encara que l’Estat espanyol no ho vulgui. Ho hem intentat acordar fins a 18 vegades i la resposta sempre ha estat ‘no’, ignorant el suport del 80% de la població i menyspreant la rotunda majoria amb què compta al Parlament. No tenim cap altra sortida. L’única resposta possible és votar.

Els catalans avui som víctimes d’un Estat que ha posat en marxa una persecució política impròpia d’una democràcia a l’Europa del segle XXI. Un ministre de l’Interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia política que elaboren proves falses contra els nostres governants, inhabilitació i persecució judicial contra el president de la Generalitat per posar urnes. Tots sabem els intents per acabar amb el model d’escola catalana, pilar de la cohesió social. I el bloqueig de les inversions a les nostres infraestructures, com els ports, l’aeroport o els trens…

Avui l’Estat espanyol persegueix fins i tot el debat polític. Una amenaça que es fa extensiva a tots els demòcrates: al Govern, al Parlament, a la seva presidència i a la seva mesa. Fins i tot, a la funció pública i als nostres empresaris que es veuen pressionats per la fiscalia i la policia judicial. És inèdit i democràticament insostenible.

Aquest escàndol polític només es capgira amb més democràcia. Per això demanem a la comunitat internacional que ens ajudi. Apel·lem a tots els demòcrates d’Europa i del món a fer-nos costat en la defensa dels drets avui amenaçats a Catalunya, com el dret a la llibertat d’expressió política i el dret a vot. A fer front als abusos d’un Estat autoritari.

Els catalans votarem aquest 1 d’octubre, i quan el Govern de Catalunya compleixi amb el mandat democràtic no estarà sol.

A més de la majoria democràtica del Parlament, el Govern ha de saber que tots i cadascun de nosaltres estarem al seu costat.

Ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai acudirem a les urnes i defensarem amb totes les nostres forces la democràcia i els nostres representants. Hi estem compromesos. No fallarem!

En català

En castellà

En anglès