Estat de la Nació #01 Debat sobre el català i la reobertura de la restauració

Parlem del català amb Francesc Xavier Vila, sociolingüista (UB), i de la reobertura parcial de la restauració amb Ada Parellada, cuinera (Semproniana).

Tertúlia amb Josep Casulleras (Vilaweb), Joan Puig (La República) i David Fernàndez (Assemblea). Presenta Eduard Berraondo.

#EstatDeLaNació

30 de novembre, al Vallès Occidental, xerrada informativa, via Zoom, sobre la sobirania fiscal

El dia 20 d’octubre vam presentar la campanya de sobirania fiscal, “Jo pago a Catalunya”. La campanya consisteix en pagar tots els impostos a l’Agència Triburària de Catalunya (ATC) i d’aquesta manera, anar prenent poder a l’administració espanyola per atorgar-li a la catalana.

“Jo pago a Catalunya” és una campanya ambiciosa i només amb el teu suport podem fer que aquesta acció sigui un èxit.

Per aquest motiu ens plau convidar-te a la xerrada de formació virtual de la campanya. La xerrada de formació, dirigida a sòcies i socis de Vallès Occidental, es farà aquest dilluns, 30 de novembre, a les 19.00 h via plataforma Zoom.

Podràs assistir-hi amb aquest enllaç.

Per a que puguem resoldre tots els teus dubtes, et recomanem visitar la pàgina web de la campanya “Jo pago a Catalunya” abans de la xerrada de formació. També, et recomanem veure el vídeo adjunt.

Comptem amb tu i esperem veure’ns aquest dilluns. Per qualsevol dubte ens pots escriure a sobiraniafiscal@assemblea.cat 

Jo pago a Catalunya!

L’Assemblea engega una campanya de sobirania fiscal per tal de promoure que persones físiques, empreses, autònoms, administració pública, sindicats, patronals i partits polítics paguin els impostos, com l’IVA, l’IRPF o l’Impost de Societats, a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en comptes de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola. És una forma d’apoderament ciutadà que vol atorgar poder al Govern de la Generalitat en detriment de l’Estat espanyol.

Aquesta iniciativa pretén aconseguir que les institucions catalanes tinguin el control del màxim d’impostos possibles. Actualment la Generalitat tan sols recapta el 5,3% dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’estat. És important empènyer el Govern a enfortir l’ATC, una administració que no s’està explotant prou i que ha de ser un pilar fonamental en una eventual ruptura amb l’Estat espanyol.

La societat civil organitzada ha de treballar per reforçar les institucions de Catalunya. Cal pressionar el Govern de la Generalitat perquè no cometi els mateixos errors que l’octubre del 2017, quan les estructures fonamentals d’un Estat no estaven treballades ni preparades. Aquesta vegada no pot tornar a passar, fer sobirania fiscal no només és una manera d’anar traient poder a l’Estat, sinó també de pressionar el Govern de la Generalitat perquè prepari i enforteixi una administració tan cabdal com ho és l’Agència Tributària.

Aquesta iniciativa no seria possible sense la feina feta anteriorment per la societat civil organitzada. L’any 2012, la plataforma Catalunya diu prou ja va impulsar la sobirania fiscal. Ara cal aprofundir-hi i convertir la sobirania fiscal en una eina bàsica per avançar cap a la independència de Catalunya.

Des de l’organització, el treball col·lectiu i la desobediència civil, cal avançar cap a la independència de Catalunya. Ara bé, si les institucions i la societat civil organitzada no van de la mà i comparteixen el mateix objectiu, com ara el referèndum de l’1-O, no s’assolirà la llibertat nacional.

Aleix Andreu: “Fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal”

Entrevista a Aleix Andreu Oliver, secretari nacional de l’Assemblea i coordinador de la Comissió Fem República. És autònom i ja fa sobirania fiscal:

– Quins van ser els motius que et van portar a fer sobirania fiscal?

El principal motiu ha estat el fet de saber amb certesa que fer sobirania fiscal és possible, és legal, i conec persones i empreses que porten 6 o 7 anys pagant a Catalunya amb tota normalitat. A diferència d’ara, fins fa poc, no disposava de prou informació. 

A més, si puc triar entre pagar els meus impostos a l’Estat espanyol o a la Generalitat, la meva obligació com a català és pagar-los al Govern de Catalunya. 

– Consideres la sobirania fiscal com una eina clau en el procés d’independència de Catalunya?

És clar que sí! El dia que el Govern de la Generalitat estigui políticament en disposició de declarar la independència de Catalunya serà determinant disposar del major nombre de recursos possible, i més pensant en la consolidació estructural del futur Estat català.

– La societat civil organitzada té poder per influir en la construcció de les estructures fonamentals de l’Estat català?

La societat civil té tot el poder, però ens ho hem de creure com ens ho vàrem creure per fer l’1-O. Si recuperem l’autoestima perduda i tornem a anar tots a una, ho farem canviar tot. Si bona part dels independentistes fem sobirania fiscal i paguem els nostres impostos al Govern de Catalunya -estem parlant de molts milions d’euros- que ningú tingui cap dubte que farem canviar moltes coses.

– La Generalitat ha treballat com caldria l’Agència Tributària de Catalunya o encara hi ha molta feina a fer?

Encara hi ha molta feina a fer. Poder fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal. Per això és tan important que la societat civil pressioni el Govern. Només amb la pressió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya aconseguirem que la Generalitat s’esforci a millorar les seves estructures.

– Si cada vegada més ciutadanes i ciutadans paguem els impostos a l’ATC estem traient poder a l’Estat espanyol i li estem atorgant a la Generalitat?

Evidentment, que en un moment donat el Govern de Catalunya disposi d’aquests recursos econòmics el posa en una posició de força enfront del Govern d’Espanya.

– Com s’ha de procedir per poder pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya?

Per fer sobirania fiscal -només s’ha de fer quan toca pagar- s’han de tramitar, com sempre, els formularis a l’Agència Tributària espanyola però amb la diferència que s’hi ha de posar el compte corrent de l’Agència Tributària de Catalunya en comptes del teu. A continuació, s’ha de fer un dipòsit bancari a l’Agència Tributària de Catalunya per la quantitat a pagar i adjuntant el justificant de l’Agència Tributària espanyola. L’ATC et fa el càrrec de seguida, i llestos!

En el meu cas ha sigut molt senzill ja que li he demanat al meu gestor que volia fer sobirania fiscal i ell m’ho ha fet sense cap problema. De fet, des de l’Assemblea oferim un seguit de gestories voluntàries per assessorar en aquest procés a tothom que ho necessiti.

– Des que fas sobirania fiscal has tingut mai cap problema quant a duplicitat de cobraments o sancions?

Cap ni un.

– Què li diries a un autònom que s’està plantejant fer sobirania fiscal?

Que tiri endavant, que com he dit abans és possible i és legal, i que hi ha persones i empreses que porten 6 o 7 anys fent sobirania fiscal amb tota normalitat. Cal que ens tornem a posar a treballar per construir la República de Catalunya, i una de les maneres és deixant de pagar els nostres impostos a l’Estat espanyol pagant-los al Govern de Catalunya.

Fem sobirania fiscal, “Jo pago a Catalunya”

Ja està en marxa la campanya de sobirania fiscal, Jo pago a Catalunya. Des de l’Assemblea, s’anima a pagar tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola a persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics, una acció totalment legal, senzilla i possible.

Durant la presentació de la campanya Jo pago a Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta és una acció “d’apoderament ciutadà que vol enfortir les institucions catalanes i situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol“. És una campanya “de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència“.

L’any 2012, Catalunya Diu Prou!, ja va engegar una campanya de sobirania fiscal, “però l’Assemblea no s’hi va posar a fons. Aquesta vegada, l’entitat posa en marxa aquesta campanya important, i que prendrà molt de protagonisme els propers mesos”, ha conclòs Elisenda Paluzie.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha volgut remarcar que aquesta campanya de sobirania fiscal “s’adscriu dins d’Eines de País. Cal continuar incidint en tots aquells àmbits de poder. Cal treure poder a l’Estat espanyol per atorgar-li al català“.

En aquest sentit, el coordinador de la comissió Fem República, Aleix Andreu, ha marcat com a primer moment important de la campanya “el pagament del 4t trimestre del 2020, que serà al mes de gener del 2021”. L’objectiu és arribar “amb tota la força al pagament del segon trimestre del 2021. Aquesta és una campanya que està pensada a llarg termini“.

També ha intervingut a la roda de premsa de presentació de la campanya el secretari nacional Arnau Padró, que ha presentat el portal web sobiraniafiscal.assemblea.cat. Ha volgut remarcar que actualment “la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’Estat“.

Jo pago a Catalunya, és una campanya de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència, i que ens permetrà anar prenent poder a l’administració espanyola i atorgar-li a la catalana. El primer objectiu d’aquesta campanya és la propera liquidació d’impostos, que serà la del quart trimestre del 2020. Té com a data límit el dia 20 de gener per a l’IRPF i el 30 per a l’IVA.

Aquest és el documental “Lluís Companys. 80 anys de l’assassinat d’un president” fet per la Comissió de la Dignitat

La Comissió de la Dignitat ha produït aquest documental, per a commemorar el 80 aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys i, ateses les actuals circumstàncies de salut, hem donat un paper preeminent a la nostra cultura: el cinema, la música, el teatre i la dansa. Un documental per a reivindicar la seva persona i denunciar aquell crim.

L’Assemblea Nacional Catalana demana a la Comissió Europea que protegeixi els drets de la minoria catalana

L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.

L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.

Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.

En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.

L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.

Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.

Una ONG internacional de drets humans llança una campanya per a demanar al Bundestag alemany que denunciï la repressió espanyola contra Catalunya

Aquesta setmana, l’ONG Society for Threatened Peoples ha llançat una campanya per recollir signatures i fer una crida a la Sra. Gyde Jensen, presidenta de la Comissió de Drets Humans i Assistència Humanitària del Bundestag, en relació a Catalunya. Aquesta declaració demana al Parlament alemany que s’involucri en la protecció dels drets de la minoria catalana, la qual pateix una persecució política per part de les autoritats espanyoles

El manifest de la campanya destaca la manca real de voluntat del govern espanyol d’obrir una negociació política amb el seu homòleg català d’ençà del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, brutalment reprimit per la policia espanyola. De la mateixa manera, esmenta que líders civils i polítics catalans, implicats en el referèndum, van patir presó arbitrària durant dos anys abans de rebre draconianes condemnes d’entre 9 i 13 anys de presó

La campanya també posa de relleu els mitjans democràtics i pacífics per a exercir l’autodeterminació l’any 2017, que van ser considerats sedició per la justícia espanyola. Una acusació desproporcionada contra representants polítics electes segons l’ONG alemanya, i un episodi més de l’operació repressiva de l’Estat espanyol contra les minories nacionals. 

Tenint en compte tot això, Society for Threatened Peoples demana al Bundestag que sol·liciti formalment al govern espanyol complir amb les recomanacions dels dictàmens del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitrària, perquè els presos polítics catalans siguin alliberats i compensats immediatament per les violacions de drets humans que han patit.  

Els dictàmens del Grup de Treball són fruit d’una iniciativa de les defenses de les preses i els presos polítics, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural el 2018, que pretenia confirmar si la seva situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol. 

Per últim, l’ONG també expressa la necessitat que el govern espanyol arribi a una solució política mitjançant una negociació política integral, sense criminalitzar el moviment independentista i evitant noves violacions dels drets humans. En aquest sentit, també ha publicat un vídeo en llengua alemanya per explicar i denunciar els fets esmentats.

L’Assemblea dona suport a la Iniciativa Ciutadana Europea “RegionsNacionals.eu” en solidaritat amb les minories nacionals del continent

Catalunya és un referent per a les nacions sense estat, comunitats nacionals i minories de la Unió Europea. La nostra implicació en les iniciatives polítiques pel reconeixement dels drets nacionals a Europa forma part de la vocació i la responsabilitat del nostre país, i també té sentit dins d’una estratègia per guanyar simpaties i aliances.

Des de l’Assemblea, emplacem la Comissió Europea a respectar els drets de totes les minories nacionals i deixar de posar entrebancs al dret d’autodeterminació. Volem mostrar la nostra solidaritat especialment amb els territoris amb caràcter nacional que ni tan sols veuen reconegut el seu dret a l’autonomia. És urgent que aquestes regions nacionals puguin parlar directament amb Brussel·les i gestionar els fons de cohesió. Les autoritats més properes a la ciutadania coneixen millor quines mesures son les més adients per al seu desenvolupament i el seu futur, que no pas una llunyana capital que els tracta com a ciutadans de segona o tercera.

L’Assemblea ja va ajudar el 2018 a promoure la reeixida Iniciativa Ciutadana Europea “Minority Safepack” per protegir millor les llengües no oficials. Igual que amb la ICE “regions nacionals”, la Comissió Europea va rebutjar inicialment el registre de la Minority Safepack, però l’hi acabà imposant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

L’entitat independentista, juntament amb el Consell per la República Catalana, també va endegar el 2019 una Iniciativa Ciutadana Europea pròpia . S’hi denunciava la vulneració per part del Regne d’Espanya dels drets polítics i civils de poble català i s’hi demanava que se li imposessin sancions segons l’article 7 del Tractat de la UE. La Comissió Europea, un cop més, va negar-se a registrar una iniciativa a favor de protegir les minories. Les entitats hi van presentar un recurs davant el Tribunal de Justícia de la UE que està pendent de resolució .

Sobre la Iniciativa Ciutadana Europea “Regions Nacionals” (regionsnacionals.eu)

Hi ha comunitats a la Unió Europea que no tenen reconegut ni el seu dret d’autonomia, i per això, a iniciativa dels sículs, una ètnia de parla hongaresa que viu sobretot a Transilvània, actualment a Romania, es va llançar aquesta Iniciativa Ciutadana Europea perquè la UE prengui en consideració i legisli específicament per reconèixer el dret d’autodeterminació de les comunitats territorials amb característiques de nació, que ells anomenen les “regions nacionals”: “ICE Política de cohesió per la igualtat de les regions i la preservació de les cultures regionals”.

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) és un mecanisme legislatiu comunitari anàleg a una iniciativa legislativa popular. Si els seus promotors aconsegueixen un milió de signatures en un any amb un llindar mínim a 7 estats membres o més, la Comissió Europea està obligada a prendre-la en consideració. Pot decidir no emprendre cap acció al respecte, però ho ha de justificar. A l’Estat espanyol el llindar actual és de 40.500 signatures.

La base jurídica de la ICE “Regions nacionals” són les recomanacions 1201/1993, 1334/2003, 1811/2007 del Consell d’Europa, la Carta Europea d’Autonomia Regional i la decisió del Parlament Europeu sobre la ciutadania europea, aprovada el 21 de novembre de 1991, que ha de considerar el reconeixement de tots els drets individuals i col·lectius assumits pels Estats membres de la UE com a normes internacionals.

L’objectiu d’aquesta iniciativa ciutadana europea és que la Comissió Europea doni a les comunitats nacionals territorials, fins i tot si no tenen reconegut el dret a l’autonomia al seu estat, un reconeixement formal i accés directe a fons de desenvolupament regional de la UE, sense haver de passar per la capital estatal. Aquest nou mecanisme els proporcionaria finançament addicional per a les seves necessitats especials, per complementar els recursos que aquests territoris ja reben d’altres programes de finançament de la UE.

La Comissió Europea es va negar a registrar la iniciativa i va argumentar que no té competència en matèria de protecció de les minories nacionals. Tanmateix, després que els organitzadors recorreguessin a la justícia europea i guanyessin, la va haver de registrar el 30 d’abril de 2019. La decisió va entrar en vigor el 7 de maig de 2019. Per causa de la Covid-19, el termini de recollida de signatures s’ha estès fins al 7 de novembre de 2020.

La ICE en defensa de les regions nacionals té com a promotors la Unió Federal de Nacionalitats Europees (Federal Union of European Nationalities, FUEN.org), multitud de partits regionalistes i nacionalistes europeus i l’Aliança Lliure Europea (ALE, e-f-a.org).

Aquestes són les fotos de totes les concentracions de l’11 de Setembre 2020

Clicant aquí trobareu les fotos de totes les concentracions d’aquest 11 de Setembre.

Aquest és l’article de la sectorial d’economistes de l’Assemblea: “El veritable pragmatisme”

Article publicat al diari Ara el 14 de setembre de 2020

El Dr. Mas-Colell, en un recent article publicat en aquest mitjà, crida el moviment independentista a apuntar-se al pragmatisme i abandonar qualsevol aspiració a la independència o a un referèndum d’autodeterminació. Les raons són que “res del que es pugui fer des de Catalunya afectarà la probabilitat de la independència o d’un referèndum vinculant”, ja que, en la seva opinió, “Espanya […] no acceptarà sota cap circumstància la separació de Catalunya” i “Europa fa i farà costat a Espanya” mentre que “la política de confrontació […] interfereix en les perspectives econòmiques i socials del país.” Precisament pel gran respecte que sentim pel Dr. Mas-Colell ens sap greu haver d’expressar el nostre desacord amb la seva tesi.

¿De debò hem de creure que, en absència d’aquests objectius, l’estat espanyol tindria algun incentiu per negociar res de substancial amb Catalunya? Perquè si fos així, aleshores caldria contestar com és que en les nombroses oportunitats en què s’ha intentat negociar plantejant objectius molt més moderats el fracàs ha estat absolut. Tots recordem l’episodi de la sentència del TC contra l’Estatut o com va acabar, dos anys després, la proposta d’un pacte fiscal per a Catalunya per part del govern del qual el mateix Dr. Mas-Colell formava part. I no és tampoc perquè Catalunya sigui “l’autonomia rebel”: al País Valencià i a les Illes els partits dominants han estat sempre partits d’àmbit espanyol i tanmateix l’espoli fiscal que pateixen les Illes és percentualment pitjor i tot que el del Principat, mentre que el del País Valencià és més sagnant, car s’aplica a una regió amb una renda per càpita inferior a la mitja espanyola i el PIB de la qual està en davallada com a percentatge de l’espanyol. En canvi el País Basc, on fins fa uns deu anys la confrontació ha estat bastant més greu que a Catalunya, gaudeix d’un pacte fiscal que és l’enveja de qualsevol altra autonomia excepte Navarra. Precisament si alguna cosa pot obligar l’estat espanyol a replantejar-se la seva pròpia visió de si mateix és que percebi el perill real que Catalunya (o una altra regió) torni a encetar un procés d’autodeterminació. Una altra cosa són les condicions polítiques i socials perquè es torni a donar i sigui creïble. Però la primera condició perquè sigui creïble és estar disposat a exercir-la.

Diu també el Dr. Mas-Colell que res del que faci Catalunya no afectarà les seves possibilitats d’obtenir la independència o un referèndum vinculant, perquè l’estat espanyol compta amb la lleialtat dels seus socis europeus. A curt termini sembla que sigui així, efectivament. A mitjà i llarg termini, però, és més aplicable la vella màxima de Lord Palmerston: els estats no tenen lleialtats, tenen interessos… I aquests interessos, esclar, són mutables. Fa tot just dotze anys el suport dels Estats Units va fer possible la independència de Kosovo, i avui 114 països hi mantenen relacions diplomàtiques. Que podria fer canviar la posició de la UE respecte del cas català? No ho sabem, com tampoc no ho sap l’estat espanyol –per això malda sempre per fer el conflicte invisible a l’exterior–. El que sí que sabem és que, si els mateixos catalans contribuïm a invisibilitzar el conflicte, el canvi d’actitud d’Europa sí que no es produirà mai.

L’àmbit econòmic és només un vessant més dels greuges que pateix Catalunya. En aquest sentit, el Dr. Mas-Colell sap tan bé com nosaltres que el principal problema que patim com a poble és la mínima capacitat de gestió dels nostres propis recursos així com l’enorme part que són drenats per l’Estat i no retornats. Ho sap i ho ha patit en primera persona. En essència, no som amos del nostre destí. També coneix les raons profundes d’això. Catalunya, juntament amb Balears i el País Valencià, finança l’estat del benestar i les infraestructures que, altrament, bona part de la resta de regions no es podrien permetre. Després de quaranta anys de (selectiva) democràcia i una quantitat ingent de recursos esmerçats no només no s’ha reduït aquesta dependència sinó que s’ha mantingut o eixamplat. És més, bona part de la societat espanyola creu que aquesta és una situació normal que no cal canviar i, per tant, pel que fa a ells aquest drenatge de recursos pot continuar indefinidament per molt que perjudiqui catalans, valencians i illencs. Ateses aquestes circumstàncies, quin estímul té l’estat espanyol per alterar aquest estat de coses si no percep riscos en la seva actitud? Efectivament cal ser pragmàtics però practicant el pragmatisme de qui sap on ha d’anar.

Sectorial d’economistes de l’Assemblea Nacional Catalana

Signen aquest article Eduard Gràcia, Josep Reyner, David Ros, Oriol Martínez, Lluís Verbon, Jaume Pérez, Joan Olivé i Eugènia Bentanachs

Nacions Unides torna a assenyalar Espanya pels presos polítics

El Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides ha publicat el seu informe anual en el marc de la 45a Sessió del Consell de Drets Humans, on fa seguiment dels dictàmens emesos el 2019 i on destaca que no s’ha implementat la recomanació d’alliberar de forma immediata les preses i presos polítics catalans per part de l’Estat espanyol

Amb la publicació d’aquest document, el Grup de Treball torna a posar en evidència la falta de reconeixement de l’Estat espanyol envers els organismes internacionals pel que fa a la situació a Catalunya, i la seva doble moral a l’hora de reclamar l’estat de dret mentre ignora prerrogatives de dret internacional com la defensa dels drets humans, la independència judicial i la discriminació per raons polítiques. 

En els dos informes sobre la situació de les preses i els presos polítics catalans publicats l’any passat es demanava la seva llibertat immediata i es denunciaven les violacions de drets de les quals havien estat víctimes, incloent-hi el dret a la llibertat d’expressió, manifestació pacífica i associació, dret a la llibertat i la seguretat de la persona, llibertat de pensament, igualtat davant la llei, dret a la participació en afers públics i discriminació per expressar opinions polítiques favorables a la independència de Catalunya. A més, demanava reparar els danys causats i dur a terme una investigació independent sobre la detenció arbitrària. 

El Grup de Treball també va expressar que fer un referèndum d’independència a l’Estat espanyol no és il·legal, sinó que s’emmarca en les expressions legítimes emparades pels drets de llibertat d’opinió i d’expressió.    

D’altra banda, l’informe anual també revela que l’Estat espanyol va demanar la revisió de la petició d’alliberament immediat de les preses i presos polítics, com també ho van fer països coneguts per les seves violacions dels drets humans, com ara l’Aràbia Saudita, Egipte, Tunísia, Marroc i Colòmbia. El Grup de Treball hi va respondre amb una negativa degut a l’incompliment de requisits

El 2019, el Grup de Treball va emetre 85 dictàmens sobre la detenció de 171 persones en 42 països. L’Estat espanyol és l’únic país inclòs a l’informe que és membre de la Unió Europea. 

Els dictàmens són fruit d’una iniciativa de les defenses de les preses i els presos polítics impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural el 2018, que pretenia confirmar si la seva situació de presó preventiva vulnerava drets fonamentals, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, subscrita per l’Estat espanyol. 

Aquí es pot consultar l’informe complet. 

Vídeo de la xerrada “La independència és de boomers?”

Xerrada a quatre bandes amb els ‘tiktokers’ catalans @aina.bueso, @gemmetaladivina, @gerryquerryberry i @sanyesmag, que acumulen desenes de milers de seguidors a les xarxes fent el seu contingut en català. En parlen, els joves, d’independència?

Debat moderat pel periodista i músic @GerardSese.

#XarxaIndependència