Aquest són els resultats de les eleccions a les Corts espanyoles del 10N 2019 als municipis del Vallès Occidental

Resultats als municipis del Vallès Occidental. Font Nació Digital

Vídeo “L’Assemblea es posiciona pel 10N”

Aquest 10-N, apostem per un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat, atenent a aquests punts irrenunciables:

  • Aturar la repressió
  • Llibertat
  • Autodeterminació

A més, cal trencar els pactes amb partits del bloc del 155

Portem el clam dels carrers a les Corts espanyoles!

Entitats de juristes de Catalunya diuen prou a les vulneracions de drets a l’Estat espanyol des de la sortida de la sentència del Suprem

Toc d’atenció d’una representació molt nombrosa d’entitats de juristes de Catalunya, que han denunciat la inseguretat jurídica i la falta de garanties sorgides sobretot arrel de la sentència del Suprem a l’1-O. Al voltant d’una vintena d’entitats, d’entre les quals la sectorial de juristes de l’Assemblea Nacional Catalana, han escenificat aquesta tarda al Col·legi de periodistes una imatge d’unió davant la repressió i les vulneracions de drets fonamentals.

Sebastià Sardiné, de la sectorial de Juristes de l’Assemblea; Teresa Vallverdú, de Compromeses; Salvador Mestre, d’Advocats Voluntaris Reus; Isa Castell, de Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Yago Aubanell, dels voluntaris de dret i defensa de Girona; Jordi Domingo, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; Núria Garrido, de Democràcia i Justícia per Catalunya; Olga Amargant, de Juristes pels Drets Humans del Maresme i membre de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya; i Pere Grau, de Juristes per la República Tarragona, i Jordi Flores, de l’Associació d’advocats d’Osona per la defensa dels drets humans, han estat els encarregats de posar veu al manifest.

Repressió davant l’exercici de drets fonamentals
El text denuncia la repressió i la violència policial davant l’exercici dels drets fonamentals de manifestació i informació, i n’exigeix l’assumpció de responsabilitats; també exigeix la llibertat de les persones empresonades preventivament a Soto del Real acusades falsament de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls, i també demana la llibertat de les persones en presó preventiva a Catalunya des que va sortir la sentència del Suprem.

El text denuncia que les persones ja alliberades se’ls apliquen mesures cautelars que vulneren drets fonamentals, com el de manifestació, reunió, i expressió. Així mateix, lamenta el silenci i l’actitud tèbia i equidistant dels il·lustres col·legis de l’Advocacia de Catalunya i del Consell General de l’Advocacia, i recorda que han de vetllar escrupolosament pels drets de la ciutadania.

En aquesta línia, també lamenten les declaracions del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial en l’acte d’obertura de l’any judicial militar, del ministre Marlaska i també la d’avui de Pedro Sánchez sobre la Fiscalia.

Paral·lelament, reiteren que l’article 2 del Tractat de Lisboa protegeix els valors de respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte pels drets humans, també de les minories, i fan una crida al Parlament Europeu, la Comissió i Consell d’Europa perquè intervinguin en les vulneracions de diversos drets perpetrades per l’Estat des de la sentència del Suprem. Així mateix, han denunciat les agressions a periodistes, sovint per les forces de seguretat, que dificulta així la seva tasca.

Per acabar, han fet menció a alguns recordatoris en cas de detenció, com tenir clar el nom i el telèfon d’un advocat, no parlar ni declarar sense presència de l’advocat, no tocar res ni emprovar-se roba aliena, reivindicar, en cas de necessitat, una visita mèdica, i el dret a una trucada telefònica.

Entre les entitats signants hi ha, a més de la sectorial de juristes de l’Assemblea, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Drets, Juristes pels Drets Humans del Maresme, Advocats Voluntaris del Bages, Associació Advocats Voluntaris 1 d’Octubre Reus, Advocacia per la Democràcia Lleida, Advocats d’Osona per la Defensa dels Drets Humans, Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, Juristes per les Llibertats Terres de l’Ebre, Més Drets Humans Terrassa, Querellants per la República, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Voluntaris Dret Defensa Girona, Compromesos Per una Advocacia Compromesa, Juristes per la República Tarragona, i Democràcia i Justícia per Catalunya.

Neix l’Assemblea de Càrrecs Electes

Complint amb el mandat del l’1 d’octubre, amb l’objectiu de construir la República Catalana i a instàncies del Consell, més de 1900 càrrecs electes del país han constituït la primera Assemblea, en què es varen aprovar per unanimitat la declaració i els compromisos.

La participació d’electes de totes les organitzacions partidàries de la República Catalana suposa una fita molt important.

L’Assemblea posa en marxa un servei d’assistència psicològica

L’Assemblea ha posat en marxa un servei d’assistència psicològica per als afectats per la repressió. La gent ho necessiti, caldrà que truqui al telèfon 93 347 17 14 i marqui l’extensió 1036.

Aquest servei està pensat sobretot per a les persones que hagin viscut o patit una situació traumàtica o dura i que, un cop hagi arribat a casa, o passades 24 o 72 hores després del trauma, necessitin atenció psicològica. El servei també està pensat per a les famílies que tinguin familiars detinguts, retinguts o empresonats, i tinguin necessitat d’un servei d’aquesta mena.

A la trucada s’ofereix una primera atenció per saber com està el pacient, i a partir d’unes primeres preguntes, s’identifica el seu estat. A partir d’aquí, s’obren dues vies d’actuació. Una primera telefònica, en la qual un professional es posa en contacte amb l’afectat, hi parla i hi comparteix recursos per afrontar la situació emocional en què es troba. Si amb aquestes eines no és suficient, llavors s’ofereix la possibilitat de dur a terme una atenció personalitzada, cara a cara, en cas que la situació sigui crítica.

El servei, d’acollida, no pas de teràpia, està pensat per oferir dues sessions telefòniques o presencials gratuïtes. Si, un cop transcorregudes les dues sessions se segueix requerint atenció personalitzada, es derivarà cap a un altre professional, o el mateix que l’ha atès.

El servei s’ofereix gràcies al compromís i la voluntarietat de professionals de la sectorial de psicòlegs per la independència.

Aquest servei se suma al servei d’assistència jurídica gratuïta només per a casos d’emergències que l’Assemblea va activar fa alguns dies. En cas de necessitat, es recomana trucar al 93 347 17 14 i marcar l’extensió 1035.

L’Assemblea posa en marxa un servei d’imatges per ajudar les defenses de víctimes de la repressió

L’Assemblea Nacional Catalana ha engegat avui dos nous serveis per fer front a la repressió. D’una banda, s’ha activat un servei de recull d’imatges per ajudar a les defenses de víctimes de la repressió. Amb aquests serveis, es pretén aportar informació addicional als serveis jurídics de les i els represaliats, especialment aquells que han patit violència policial i judicial aquests darrers dies.

Es demana que la gent que tingui imatges en què es vulnerin drets, com càrregues policials, cops antireglamentaris, vexacions, etc. facin arribar els vídeos, a ser possible a través d’un enllaç de descàrrega, a l’adreça testimonivisual@assemblea.cat, i que s’especifiqui el lloc, el dia, l’hora i la informació de contacte.

Aquesta és el vídeo de la cançó “La força de la gent”

  • Veus:

  • Pemi Fortuny (ex-Lax’n’busto)
  • Montse Castellà
  • Esteve Tortosa (Auxili)
  • Els Catarres ( Eric Vergés i Roser Cruells )
  • Paula Giberga (La Folie)
  • Guillem Solé (Búhos)
  • Elèctrica Dharma ( Joan i Lluís Fortuny )
  • Gemma humet
  • Joan Reig (Els Pets)
  • Nerea Bassart
  • Cesk Freixas
  • Albert Garcia (Ítaca band)
  • Natxo Tarrés i Roger Farré (Gossos)
  • Músics:
  • Joan Reig (Bateria)
  • Dani Peña (Baix)
  • Adrià Farré (Teclats)
  • Pemi Rovirosa (Guitarres)
  • Xavi de la Salud (Trompetes)
  • Kike Ordax (Saxos i flauta)

Producció: Pemi Rovirosa i Arturo Torres.

Enregistrat a Sputnik Recording Studio (El Vendrell)

 

Vídeo de la cançó “Un somni immens”

Cançó com a resposta a la sentència injusta dels presos i preses polítiques, l’empresonament de les companyes dels CDR i la persecució constant a la disidència política.

Així que podeu escalfar motors escoltant i compartint-la perquè en els propers dies apareixerà una altra cançó que serà l’himne de les mobilitzacions.

Artistes:

  • Valtonyc (des de l’exili)
  • Roba Estesa
  • Buhos
  • Els Catarres
  • Suu
  • Gemma Humet
  • Auxili
  • Cesk Freixas
  • Brams
  • Huntza
  • Bittah
  • Cesc Sansalvadó
  • Joina Jo Jet i Maria Ribot
  • Pirat’s Sound Sistema
  • Jordi Ginesta
  • Alidé Sans
  • Pachawa Sound
  • Àlex Pérez

Autor: Àlex Pérez

Altres lletristes:

  • Valtonyc,
  • Joina,
  • Bittah i
  • Auxili

Enregistrament i mescla: Àlex Pérez i Bernat Villà

Mastering: Ferran Conangla Vídeo: Gemma Martz Lettering: Nirvana Jiménez Estudi d’enregistrament: Medusa Estudio. (Agraiment a Can Pardaler, Jaume Nin, Wz Estudi,Estudio Haritz Harreguy)

Músics: Isaac Romagosa (guitarra) Jaume Àvila (baix) Oscar Jorba (bateria) Mario Coloma (teclats) Maria Cofan (trombó) Klaus Stroink (trompeta) Jofre Alemany (saxo)

Dansa: Yandra de la Mano Lorenzo Silvia Gallifa Royo Jana Vaqués

Tenim un somni immens i entre totes el podem fer possible!

Vídeo d’Elisenda Paluzie als Matins de TV3

Vídeo resum d’Elisenda Paluzie als Matins de TV3.

La repressió vol que renunciem als nostres objectius polítics i que deixem de mobilitzar-nos. La resposta ha de ser mobilització massiva, des dels principis de la noviolència que ens han fet guanyadors.

Aquest és el reportatge “Acusados, crónica política de Cataluña” de TeleSUR

El canal TeleSUR és un canal veneçolà de televisió que ha fet un reportatge sobre el procés i el judici. L’ha titulat “Acusados, crónica política de Cataluña“.

Anteriorment n’havien fet aquest altre.

17-A, la informació i la seguretat només les tindrem amb la independència

Dos anys després dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, que van deixar 16 víctimes mortals i més de 100 ferits, ni el govern d’Espanya, ni el Congreso de los Diputados han volgut donar informació sobre la investigació d’uns fets que cada dia generen més interrogants en relació a si s’haurien pogut evitar i, especialment, al motiu pel qual van tenir lloc. El Parlament de Catalunya té oberta una Comissió que encara treballa en l’aclariment dels fets. Tot i ser-hi citats, Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Igancio Zoido, Alfonso Dastis, José Manuel García-Margallo i Enric Millo, s’han negat a comparèixer davant d’aquesta Comissió.

A principis de juliol del 2017, l’exministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, assegura que l’Estat “no pot tolerar cap acte de desobediència”, referint-se al referèndum d’autodeterminació previst per a l’1 d’octubre d’aquell any, i en la mateixa compareixença diu que “a mitjans d’agost passaran coses a Catalunya”. El 17 d’agost hi va haver el primer atemptat a les Rambles de Barcelona i l’endemà a Cambrils. Els Mossos van desactivar la cèl·lula gihadista de 12 terroristes en 72 hores. En aquests moments, fa 2 anys que el conseller d’Interior que tenia la responsabilitat de la policia catalana és en presó preventiva per l’organització del referèndum. El major dels Mossos d’Esquadra que va comandar l’operatiu des de la policia catalana va ser cessat l’endemà de l’aplicació del 155 i està pendent de judici, imputat per rebel·lió. El cap del Govern de Catalunya, MHP Carles Puigdemont, és a l’exili, després que s’anunciés la querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. I la resta de membres del Govern català que van estar al capdavant de la gestió de la tragèdia són a la presó, a l’exili o es troben en llibertat provisional pendents de sentència. Tots pel referèndum de l’1 d’octubre.

Un dels fets que va posar en evidència la tragèdia va ser la necessitat que el cos dels Mossos d’Esquadra formés part del sistema d’informació policial europea, l’EUROPOL. Pocs dies després de l’atemptat, el govern espanyol va dir que al mes de setembre del 2017 els Mossos s’hi integrarien, de la mateixa manera que hi està el cos de l’Erxantxa, la policia basca. A dia d’avui el cos de Mossos encara no forma part de l’EUROPOL, perquè el govern espanyol li nega l’entrada.

Ara l’exministre José Manuel García-Margallo ha dit “España no se retirará nunca pacíficamente de Catalunya”. Però no ha aclarit exactament fins on estan disposats a arribar.

Dos anys després, encara ens veiem en la necessitat d’exigir respostes:

  • Per què el cos de Mossos d’Esquadra encara no forma part de l’EUROPOL?
  • Per què la informació va surant a través del periodisme d’investigació i no pas a través dels responsables de seguretat de la població?
  • Com pot ser que un confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), amb qui van parlar fins al dia anterior, organitzi uns atemptats i el CNI no en tingui cap indici?
  • Per què l’exministre García-Margallo va anunciar que a mitjans d’agost passarien coses a Catalunya en un moment que hi havia una cacera policial per les paperetes, les urnes i tota la preparació de l’1 d’octubre?

Possiblement, fins que no tinguem el nostre propi servei d’intel·ligència no tindrem les respostes i només el tindrem amb la independència. I només amb la independència els mossos podran treballar formant part de l’EUROPOL.

Volem respostes, volem seguretat. Ens cal la independència.

photo_2019-08-17-11.12.35.jpeg