25 de juny, a Sant Quirze, Cap dona en l’oblit

El dilluns 25 de juny, la concentració setmanal que es fa a Sant Quirze #SQV per demanar la llibertat dels presos polítics es dedicarà especialment a les preses i exiliades polítiques.

Es llegirà el manifest de la campanya “Cap dona en l’oblit” que busca posar el focus en les dones que estan a la presó per les seves idees i en les que han anat a l’exili. Totes elles pateixen un cert eclipsi per part dels mitjans de comunicació que posen l’atenció, sobretot, en els polítics homes. Amb aquesta campanya es vol fer més evident aquest grup de dones represaliades.

25 juny Cap dona en l'oblit petit.jpg

20 de juny, a Palau-solità i Plegamans, xerrada “Les claus per defensar la República”

El dimecres 20 de juny, a Palau-solità i Plegamans es farà la xerrada “Les claus per defensar la República“, a càrrec del professor Jordi Grané.

L’acte començarà a les 19.30 a l’auditori de Can Cortès i està organitzat per la Taula per la Democràcia.

0403bb24-3a4a-46a0-a29f-f98ac46dad62.jpg

Vídeo “Pilars per la República”

La vergonya més gran d’Europa serà el judici de la tardor. Estigueu ben segurs que els tornarem aquí, que seran lliures. Si no els allibera l’Estat espanyol, els alliberarà la República catalana!

Ni presó ni exili, us volem a casa!

30 de juny, a Sta. Perpètua de Mogoda, sopar groc

El dissabte 30 de juny es farà a Santa Perpètua de Mogoda un sopar groc per recollir diners per a les famílies dels presos polítics.

El sopar serà al Centre Cívic El Vapor.

Es podran comprar els tiquets els dies 19, 20 i 21 al mateix Centre Cívic El Vapor (Enric Granados 16), de 19.00 a 20.00.

IMAGE 2018-06-17 17:22:34.jpg

L’Assemblea i Òmnium aixequen pilars per exigir la llibertat de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i tots els presos i exiliats polítics

Un 16 més, i ja en van 8, des que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real. Davant d’aquesta situació tan anòmala i injusta, avui l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han tornat a convocar la ciutadania als carrers per denunciar-ho.

A 12 punts del país s’han alçat pilars de castellers per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart, però també dels altres presos polítics, i pel retorn dels exiliats. Els pilars s’han alçat durant totes les concentracions que s’han fet durant el dia a les poblacions natals, o les més properes, dels represaliats: Amer, Torroella de Montgrí, Sant Vicenç dels Horts, Caldes de Montbui, Terrassa, Parets del Vallès, Santa Perpetua de Mogoda, Vic, Sallent, Balaguer i Xerta. A més, la Colla Vella dels Xiquets de Valls també s’ha desplaçat fins a Alcalà-Meco, Estremera i Soto del Real, on hi han aixecat pilars.

A Barcelona, s’han alçat també dos pilars a plaça Catalunya, lloc on s’ha fet l’acte central, que ha comptat amb la presència de la Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural. Igor Llongueres ha estat l’encarregat de conduir l’acte.

Internacionalitzar el conflicte

La Presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha alertat que acostar els presos no és un acte generós, sinó que és una exigència de la llei, i si els acosten, l’Estat encara estarà vulnerant els drets amb l’empresonament que els manté tancats. En aquesta línia, Paluzie s’ha referit al judici que es farà a la tardor, i ha dit que caldrà desemmascarar la “vergonya més gran d’Europa”, i que caldrà seguir fins que Europa sàpiga què està passant aquí. Per això, ha pronosticat que caldrà mobilitzar la causa, especialment a nivell internacional, i fer una defensa política d’un judici polític.

Paluzie ha descrit el propi judici com una “vulneració flagrant de drets”, i ha recordat que va ser l’Estat qui va exercir la violència i va vulnerar els drets intentant impedir per la força el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. “I són a ells a qui acabarem portant als tribunals”, ha afirmat. Per acabar, Paluzie ha demanat ser persistents, mantenir la mobilització i estar convençuts que tornaran els presos aquí, perquè si no els allibera l’Estat “autoritari” que els manté tancats els alliberarà la República catalana. Paluzie també ha llegit unes paraules de Jordi Sànchez, que ha emplaçat la ciutadania a ser exigents, tant com a l’1 d’octurbe.

Al seu torn, Marcel Mauri, també s’ha referit al fet d’acostar els presos polítics a presons catalanes. “Això és una qüestió d’aplicar la llei”, ha dit. “El que demanem és l’alliberament de tots ells i que tornin immediatament a casa, d’on no haurien haver marxat mai”, ha dit.

Finalment, Mauri ha llegit unes paraules de Jordi Cuixart, President d’Òmnium Cultural reelegit avui de nou, que ha lloat la diversitat com una “riquesa” que ens fa més forts, i ha demanat seguir fidels als anhels de justícia i llibertat a decidir democràticament el futur. Susana Barreda, Montse Puigdemont i Betona Comín, de l’Associació Catalana pels Drets Civils, han constatat que la justícia Europea està desemmascarant tota una causa que haurà de quedar anul·lada.

Per acabar, Ariadna Kun i Adria Riudeubàs, dels Castellers de Poble Sec i Sagrada Família, han dit que el món castellers està alçant els castells més importants els darrers temps, “els de la llibertat”, i han afirmat que fan pinya contra l’autoritarisme i la injustícia.

Captura de pantalla 2018-06-16 a les 20.26.05.png

Manifest dels familiars dels joves d’Altsasu en la manifestació del 16 de juny a Pamplona

DECLARACIÓN DE MADRES Y PADRES DE ALSASUA DEL DÍA 16 DE JUNIO DE 2018 EN PAMPLONA

Las madres y padres de Alsasua os queremos enviar un caluroso abrazo y daros las gracias de todo corazón por vuestra solidaridad, aliento, apoyo y ayuda. Hoy en Iruñea- Pamplona se está desarrollando una de las mayores manifestaciones de la historia de Navarra, sino la mayor, para reclamar Justicia y la liberación de nuestros hijos. Tal y como vuestro Pueblo ya conoce y está padeciendo, la represión y la vulneración de los derechos fundamentales que provienen desde las estructuras centrales de poder nos está obligando a realizar este sobresfuerzo. Porque se ha cometido un auténtico atropello judicial con la condena a largos años de prisión para nuestros hijos y porque no podemos, la sociedad no puede permitir que se repitan situaciones de este tipo. Siete de ellos se encuentran ahora mismo encarcelados a cientos de kilómetros de sus hogares, con una pena de entre 9 a 13 años de cárcel a la espalda, que van a truncar su vida y su futuro y van a hipotecar el día a día de sus familias.

Desde hace un año y medio venimos denunciando la vulneración de derechos y de principios básicos. Se han vulnerado durante la instrucción de la causa, durante la fase de juicio oral, y en la misma sentencia. Se han vulnerado derechos y principios legales con la imposición de prisión preventiva para tres de nuestros hijos que llevan más de año y medio y con el encarcelamiento reciente de otros cuatro de nuestros hijos alegando el riesgo de fuga. No ha existido, ni existe riesgo de fuga cuando se han presentado voluntariamente antes los juzgados tantas veces como se les ha requerido. No existe riesgo de fuga cuando desde julio del año pasado sabían que la fiscalía pedía un total de 375 años de cárcel y no se han movido de sus casas. No ha existido, ni existe riesgo de fuga cuando antes de que fueran detenidos llevaban cinco días haciendo vida normal e incluso reincorporándose al trabajo desde que conocieron la salvajada de esta sentencia. No hay riesgo de fuga y por ello nuestros siete hijos deben estar en libertad ya, en sus hogares retomando su vida, sus trabajos y sus estudios.

Lo que sí hay es un deseo indisimulado de venganza y un tribunal que no ha buscado la verdad. Se han utilizado de manera torticera la calificación de los hechos como terrorismo para usurpar la competencia al juzgado ordinario de Navarra y trasladar la causa a un tribunal excepcional como la Audiencia Nacional. Un tribunal permeable a las influencias exteriores. La sombra de la Guardia Civil, y no sólo la sombra, ha sobrevolado en todo este proceso. La jueza instructora Lamela, la que no permitió a las defensas la inclusión de pruebas y relatos de testigos, está condecorada por la Guardia Civil. La Guardia Civil ha llevado a cabo la investigación de esta causa. ¿Dónde queda la imparcialidad en la investigación de los hechos? La Guardia Civil ha detenido a nuestros hijos. Testigos y peritos han sido miembros de la Guardia Civil. Y lo que es más alarmante, la presidenta del Tribunal que ha condenado a estos ocho jóvenes, está casada con un Coronel de la Guardia Civil y harecibido la cruz al mérito de la Guardia Civil. ¿Dónde queda la neutralidad del tribunal y de la Justicia?

No se les ha condenado por terrorismo, pero el objetivo expeditivo está más que cumplido. Y por si fuera poco, antes de ayer supimos que la fiscalía ha recurrido la sentencia, pretendiendo alargar este sufrimiento. No conforme con la barbaridad de la condena impuesta, la fiscalía tiene sed de más castigo, más sufrimiento, más venganza. No podemos soportar semejante atrocidad.

Tal y como sostienen diferentes asociaciones de abogados y de juristas que han estudiado la sentencia, las condenas son muestra de ensañamiento y crueldad. Son absolutamente desproporcionadas. Incluso dando por buena la descripción de los acontecimientos de aquella faedica noche, los juzgados ordinarios suelen condenar este tipo de hechos con multas, indemnizaciones y bajas penas que no suponen ingreso en prisión. 9571 casos similares ocurrieron en el año 2016. Retamos a que se nos indique en cuántos casos equivalentes, -donde la lesión más grave ha sido una fractura de tobillo y donde no se han utilizado armas-, se ha castigado con penas que supongan el ingreso en prisión. Hace pocos días hemos conocido la sentencia sobre unos hechos similares ocurridos con unos Policías Nacionales en un bar de Pamplona y la condena máxima ha sido de un año y nueve meses.

Estamos ante un abuso de poder. Un abuso de poder intolerable. Nos dicen que hay que respetar las decisiones judiciales y la separación de poderes como base de la democracia. Pues bien, cuando Mostesquieu desarrolló la teoría de la separación de poderes, no hablaba sólo de separación, también hablaba de equilibrios de poderes con el fin de que ninguno abusara del que tuviera conferido. Hablaba de equilibrios y de vigilancia mutua en el respeto de los derechos humanos y los principios democráticos. Hablaba de que el poder detenga al poder.

Por ello, y en la defensa de la calidad democrática, los derechos humanos, los principios que deberían ser garantizados en un verdadero Estado democrático de Derecho, la convivencia, la paz, la libertad y la Justicia con mayúsculas, solicitamos a los actores institucionales, políticos, sociales, académicos, mediáticos y del sistema judicial a que propongan e implementen las medidas necesarias para revertir esta situación injusta y para impedir que nada parecido pueda ocurrir a ninguna ciudadana o ciudadano.

Medidas legales para impedir el uso extensivo de la ley y los abusos de poder. Medidas para reformar rigurosamente el delito de terrorismo en el sentido de lo recomendado por los Relatores de Naciones Unidas. Medidas para que ninguna persona navarra pueda ser juzgada por hechos ocurridos en Navarra en otro juzgado que no sea el ordinario, tal y como ya ocurría antes de la limitación de los Fueros en 1841. (Un apunte revelador: la única excepción a la jurisdicción ordinaria en aquella época era la Santa Inquisición ubicada en Logroño). Medidas para acotar la injerencia externa y el excesivo poder de unos tribunales excepcionales.

Queremos Justicia. Exigimos justicia con mayúsculas, justicia garantista, justicia enraizada en nuestra tierra, justicia que actúe al nivel de los estándares democrátiticos de respeto a los derechos y las libertades que prevalecen en la sociedad navarra.

ESKERRIK ASKO

MUCHAS GRACIAS

JUSTIZIA NAHI DUGU. RECLAMAMOS JUSTICIA. ALTSASUKOAK ASKE! LIBERTAD PARA LOS SIETE DE ALSASUA.

Df0wBJGVMAAq0Jd

 

Manifest en motiu dels 8 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui fa 8 mesos que en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart estan privats de llibertat, fa 243 dies que l’estat espanyol els té com a ostatges a la presó de Soto del Real. I com cada mes ens trobem a les places de tot el país per recordar-los i exigir-ne la seva posada en llibertat. Però avui també ens recordem de totes les persones represaliades per aquest estat autoritari que pot canviar de govern i pot canviar de discurs, però no canvia res vers la repressió a Catalunya.

Amb l’acció d’avui volem tenir presents a tots els presos polítics i preses polítiques, als exiliats i les exiliades, aixecant Pilars per la Llibertat als municipis de cadascun d’ells:

  • el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn que porten 226 dies empresonats a Estremera;
  • els consellers Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva, també a Estremera i la consellera Dolors Bassa a Alcalà Meco, 117 dies empresonats;
  • la presidenta del Parlament Carme Forcadell, 86 dies empresonada a Alcalà Merco;
  • el president Carles Puigdemont, les conselleres Clara Ponsatí i Meritxell Serret, els consellers Toni Comín i Lluís Puig, 229 dies a l’exili;
  • la diputada Anna Gabriel,115 dies a l’exili i la diputada Marta Rovira, 86 dies a l’exili.

No ens oblidem tampoc d’en Valtonyc i l’Adri d’Esplugues, també exiliats, i de tantes i tantes persones que han patit i pateixen la venjança de l’estat, la Tamara i l’Ema dels CDR, els professors del Palau o de la Seu, informàtics, pallassos, bombers, mecànics, tuitaires, còmics,  alcaldes, regidors… cap persona represaliada caminarà sola.

Menció especial mereixen també els treballadors i les treballadores públiques que durant aquests mesos nefastos del 155 han sabut aguantar els departaments de la Generalitat amb professionalitat i dignitat.

Gràcies a totes les colles castelleres que participen avui fent Pilars per la Llibertat als municipis dels represaliats i també davant les presons d’Alcalá-Meco, Soto del Real i Estremera. Els castells també seran sempre nostres!

I ens seguirem trobant cada mes perquè no podem normalitzar la situació, que al segle XXI en un estat d’Europa hi hagi persones empresonades o a l’exili per les seves idees polítiques NO és normal. Res serà normal fins que totes elles siguin a casa.

Que uns joves per una baralla de bar amb uns guàrdies civils portin 580 dies empresonats NO és normal. Això no és justícia! És venjança. I per això avui també ens solidaritzem amb ells i les seves famílies i tota la gent que es manifesten avui a Iruña per denunciar aquesta injustícia; entre ells molts catalans que han anat fins allà amb autocars i cotxes particulars per mostrar el seu suport.

Els tribunals europeus van despullant l’arbitrarietat de la justícia espanyola amb cada sentència que dicten, a Alemanya, a Bèlgica, a Suïssa i a Escòcia saben que no hi va haver rebel·lió, que no hi va haver sedició, i que no hi va haver malversació. Cap dels exiliats ha comés aquests delictes, no podem caure en el parany d’asseure’ns a negociar per a que els apropin a presons catalanes, són innocents, ells i les seves famílies i fills, no en tenim prou amb el seu acostament, exigim el seu immediat alliberament i el retorn de totes les persones exiliades.

Encoratgem a tothom a seguir tossudament alçats, a continuar treballant per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre, a continuar empenyent per a superar tots els obstacles que ens dificulten fer efectiva la República.

Perquè només amb la República aconseguirem que tots i totes tornin a casa.

Perquè República és llibertat!

image-100

25 de juny, a Ripollet, xerrada sobre la situació jurídica actual dels presos polítics

El dilluns 25 de juny es farà a Ripollet una xerrada sobre la situació jurídica actual dels presos polítics a càrrec de Jordi Manyà.

L’acte començarà a les 20.00 a la sala d’actes del Centre Cultural de Ripollet.

image.JPG

Vídeo del debat “Acció exterior republicana” fet a la Queen Mary University of London

Debat “Acció exterior republicana” amb els ponents:

  • Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC
  • Carles Suarez, membre de l’ANC England
  • Diana Coromines, ex-tècnic de la Delegació de la Generalitat a Dinamarca
  • Abel Riu, ex-tècnic de la Delegació de la Generalitat a Polònia i als Països Bàltics
  • Aljosa Ajanovic, ex-tècnic de la Delegació de la Generalitat a Regne Unit i Irlanda
  • Antoni Montserrat, president de la Federació Internacional Entitats Catalanes
  • Aleix Sarri, assessor MEP i escriptor
  • Antoni Castellà, portaveu i diputat de Demòcrates de Catalunya

Amb participació de Clara Ponsati, ex-ministra d’Ensenyament de la República Catalana Moderat per Júlia Strubell, membre de l’ANC England

El dissabte 16 de juny, l’Assemblea i Òmnium es mobilitzen pels 8 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart aixecant pilars arreu del país

8 mesos després de l’empresonament de qui va ser President de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i del President d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l’ANC i Òmnium tornaran a concentrar-se per exigir-ne el seu alliberament.

Aquest cop, la concentració principal es farà a Barcelona, però estarà coordinada amb diversos actes que es duran a terme a altres llocs del territori simultàniament o al llarg del dia.

A les 18.30 h, a plaça Catalunya, s’iniciarà la concentració, amb l’aixecament de 4 pilars de colles castelleres de la ciutat. Aquest mateixa acció es repetir a 11 punts més del territori, que coincidiran amb les poblacions natals (o les més properes) de les persones empresonades o exiliades.

Així, hi haurà pilars a

  • Amer (Carles Puigdemont),
  • Torroella de Montgrí (Dolors Bassa),
  • Sant Vicenç dels Horts (Oriol Junqueras),
  • Caldes de Montbui (Raül Romeva),
  • Terrassa (Josep Rull i Lluís Puig),
  • Parets del Vallès (Jordi Turull),
  • Santa Perpetua de Mogoda (Jordi Cuixart),
  • Vic (Marta Rovira),
  • Sallent (Anna Gabriel),
  • Balaguer (Meritxell Serret)
  • Xerta (Carme Forcadell).

Els quatre pilars de Barcelona seran els corresponents a Jordi Sànchez, Clara Ponsatí, Joaquim Forn i Toni Comín. L’acció compta amb el suport de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i una quinzena de colles d’arreu del país.

IMAGE 2018-06-15 21:18:02.jpg

19 de juny, a l’Ajuntament de Sant Cugat, conferència de Vicent Partal

El dimarts 19 de juny es farà a l’Ajuntament de Sant Cugat una conferència de Vicent Partal sobre els efectes del 155.

L’acte començarà a les 14.00 a l’Ajuntament i està obert a tot el personal que hi treballa.

DfkGY1LXkAAcNNA.jpg