27 de setembre, a Sabadell, “No hi ha República sense memòria”

Us convidem a assistir a l’acte No hi ha República sense memòria. 

Se celebrarà aquest dijous, 27 de setembre, a les 7 de la tarda, a l’auditori del 2n pis del Casal Pere Quart.

A les 7, centrarem el debat amb el documental Lesa Humanitat, d’Héctor Fáver.

Lesa humanitat, del 2017  És una reflexió sobre la necessitat urgent d’una actuació sobre la jurisdicció universal que permeti actuar on altres iniciatives fallen i s’hi dóna veu a les oblidades víctimes del franquisme. La cinta sobre memòria històrica recull imatges històriques i nombrosos testimonis, sobretot de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura, però també de polítics com Joan Tardà o Gerardo Pisarello, o del jutge Baltasar Garzón. Tots demanen que els crims del franquisme no caiguin en l’oblit i que s’apliqui la justícia.

Tot seguit escoltarem les ponències de:

  • Roger Heredia, president de l’Associació del Banc d’ADN i familiars desapareguts durant la guerra civil.
  • Eulàlia Subirà, professora d’Antropologia Biològica de l’UAB.

Conduirà l’acte Maria Calçada, professora d’història de l’institut Escola Industrial de Sabadell.

Aquest 1-O sortim al carrer: reivindiquem-ne el mandat!

Aquest migdia es posa en marxa el web 1octubre2018.cat. El lloc web és fruit d’un acord dut a terme per la Plataforma 1 d’octubre, constituïda per diversos col·lectius i organitzacions ciutadanes, entre els quals hi ha l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu d’aglutinar i coordinar els actes unitaris del primer aniversari de l’1 d’octubre arreu del país.

Des d’aquest espai, i també des de l’Assemblea, fem una crida a la societat a reclamar-ho tot, exigir-ho tot i conjurar-nos per recuperar tot el que va fer possible l’1 d’octubre, i atorgar tota la legitimitat al seu resultat.

Al web 1octubre2018.cat s’hi recolliran a partir d’avui tots els actes reivindicatius que es duran a terme durant el cap de setmana previ i també durant tota la jornada del primer d’octubre. Les accions tindran lloc de manera descentralitzada tant la mateixa jornada com el cap de setmana previ a la majoria de poblacions del país per tal que cada municipi pugui recordar i reivindicar la fortalesa i el mandat de la jornada.

Així mateix, us informem que, a banda dels actes que tindran lloc arreu del territori, a les 18.30 h convidem la ciutadania a participar d’una marxa el proper 1 d’octubre a Barcelona per tal de demanar que es faci efectiu el mandat de l’1-O. Això no exclou que pugui haver actes organitzats a la resta de territori al llarg de la tarda, consulteu-los a mida que es vagi nodrint el web.

A continuació, detallem les entitats que conformen la Plataforma 1 d’octubre, tot i que s’espera que en els propers dies s’anirà ampliant:

  • Agents Rurals per la República
  • Assemblea Nacional Catalana
  • Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI)
  • Bombers per la República
  • Clam per la llibertat
  • Comitès de Defensa de la República (CDR)
  • Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)
  • Grup Impulsor del Parlament Ciutadà
  • Joves Nous Catalans
  • L’Eina – Espai Jove de la Intersindical – CSC
  • Òmnium Cultural
  • Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC)

L’1-O vam votar i vam guanyar. Ara tocar fer la República catalana!

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

Carta d’en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart des de la presó: “Ho tornaríem a fer”

Presó de Lledoners, 20 de setembre de 2018

Poques vegades en la història recent del nostre país hem viscut moments de tanta dignitat personal i col·lectiva i a la vegada tanta determinació en la defensa de la llibertat, la democràcia i les nostres institucions com es va viure avui fa un any a les portes del Departament d’Economia.

Milers i milers d’homes i dones ens vàrem sentir poble i constructors de llibertat. Gent de procedències, condició i idees diverses. Plurals com ho és el nostre país. Algú va dissenyar una estratègia per trencar-nos i debilitar-nos. Nosaltres, però, vàrem capgirar la situació i vàrem reforçar els grans consensos al voltant de les nostres institucions, de la llibertat i la democràcia que tan forts ens fan com a poble.

Ho vàrem fer dignament, cívicament, pacíficament com fins aleshores havíem fet totes les mobilitzacions i com posteriorment les hem seguit fent. És el nostre compromís i ningú ens apartarà mai d’aquesta conducta.

L’èxit de l’1 d’octubre es va començar a forjar aquell dia quan desenes de milers de persones vàreu mostrar durant hores i hores una dignitat personal, una determinació col·lectiva i una convicció cívica i no-violenta com poques vegades abans havíem vist.

Aquell 20 de setembre va ser el presagi de l’1 d’octubre. Aquella nit vàrem saber del cert que votaríem simplement perquè estàvem decidits a fer-ho, perquè érem imparables. I que votant guanyaríem el combat contra les amenaces, la por, el silenci i la violència que l’Estat ens imposava.

Fa un any milers i milers de persones ens vàrem conjurar a no defallir, a no callar mai més i a seguir tossudament lleials als principis i els valors de la no-violència en aquesta lluita a favor de la llibertat, la democràcia i la República.

Des de la presó, seguim lleials i expectants a aquest compromís. Amb modèstia però amb tota la nostra convicció us encoratgem a no defallir.

Sabeu que la nostra presó és injusta com injust és el nostre judici. Ajudeu-nos a explicar arreu i a tanta gent com sigueu capaços que no hi ha delicte, entre d’altres coses perquè tothom sap que no hi va haver violència. I que l’arxivament de la causa o l’absolució és l’única sortida justa de tot aquest embolic judicial.

Jutges i fiscals ho saben però menteixen i prefereixen mantenir relats acusatoris inventats per tenir-nos tancats a la presó i amb el nostre càstig castigar-vos i silenciar-vos a tots vosaltres.

No deixem, però, que cap ràbia ens contamini. No deixem que les seves mentides ens atrapin i ens embrutin. Nosaltres no volem ser com ells, no podem ser com ells. Conjurem-nos a no actuar mai com actuen ells.

Tard o d’hora les seves mentides i la injustícia cauran. I quan tot això passi, nosaltres seguirem dempeus, somrients i decidits a seguir el camí al vostre costat per guanyar democràticament el dret a ser República i a viure en un país on les llibertats i la democràcia mai més estiguin devaluades.

Gràcies per ser-hi!

Llum als ulls i força al braç!

Serenor, coratge i sempre endavant!

Jordi Cuixart
President d’Òmnium Cultural

Jordi Sànchez
Expresident de l’Assemblea Nacional Catalana

image_nRK3d0kPV6v9MTvUwNGJ_g.jpg

Un any del 20-S, un any de l’esclat popular

La ciutadania ha tornat a sortir al carrer avui, un any després que cossos policials de l’Estat espanyol comencessin un operatiu en contra dels preparatius del referèndum de l’1-O escorcollant diverses seus de departaments de la Generalitat i també intentessin entrar a la seu de la CUP a Barcelona.

En un acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural a la cantonada entre Gran Via i Rambla Catalunya, on va tenir lloc la major concentració de la jornada, just al costat del departament d’Economia, música i reivindicació s’han agafat de les mans i han compartit davant de milers de persones un missatge d’esperança i fermesa, com tot just fa un any. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el del Parlament, Roger Torrent, així com consellers, membres de partits polítics i de la societat civil, hi han assistit.

“Si ho vam fer una vegada, ho podem tornar a fer”
La Presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha volgut deixar clar que la jornada d’avui no és per commemorar uns fets, sinó per reivindicar-los, i ha afirmat que aquell 20 de setembre va servir, d’una banda, per adonar-se que l’Estat espanyol estava disposat a tot per aturar el referèndum d’autodeterminació. Però també va servir per demostrar que no se’n sortirien, com ho va corroborar el fet que, malgrat els empresonaments, altra gent va ser capaç d’agar el timó del referèndum, i ha agraït especialment el paper i la feina de Marta Rovira.

Aquell 20-S també va significar l’inici de la perversió que només buscava violència. “I quan no la van trobar, se la van inventar”, ha afegit Paluzie, com va passar pocs dies després amb la detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La presidenta de l’Assemblea ha reiterat que tots plegats som capaços de vèncer el poder de l’Estat, com va succeir entre l’11 de setembre i el 3 d’octubre de l’any passat, superant “col·lectivament” la por. “Si ho vam fer una vegada, ho podem tornar a fer. Només cal tenir aquesta convicció, determinació, força i unió de tots”. I és que per Paluzie, aquest sacrifici no pot ser en va. “Els ho devem als presos polítics, exiliats i represaliats. I també al Jordi Sànchez i al Jordi Cuixart”, ha conclòs.

Al seu torn, Marcel Mauri ha parlat del 20-S com una jornada en què la societat es va plantar i es va conjurar per exercir els seus drets, i ha enviat un missatge al PSOE, a qui li ha demanat que retiri tots els càrrecs, o seran “còmplices” conjuntament amb l’extrema dreta de VOX. “El PSOE i l’extrema dreta asseuran al banc dels acusats homes i dones demòcrates!”, ha exclamat. Per això, Mauri s’ha referit al judici al procés independentista com una “operació d’Estat” que pretén culminar aquesta “farsa” que va començar tot just avui fa un any.

Música i reivindicació
Paula Valls, Pau Alabajos i Adrià Salas, de La Pegatina, han posat la nota musical de l’acte, presentat per l’actor Pep Planas, i que ha tingut un record i lligam amb tots els detinguts d’aquella jornada, i sobretot amb Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium. Ada Parellada i David Fernàndez han llegit una carta conjunta de Sànchez i Cuixart, on descriuen el 20-S com el “presagi” de l’1-O i que el l’èxit del referèndum es va començar a “forjar” aquell 20 de setembre.

En la missiva, reiteren la seva innocència, i que només l’arxivament de la causa o l’absolució “és l’única sortida justa”, ja que tot el procediment està basat en “relats acusatoris inventats” amb la finalitat de castigar-los per silenciar la ciutadania. Per tot això, es mostren “lleials” als valors de la no-violència en la lluita a favor de la llibertat, la democràcia i al República i es mostren optimistes “a guanyar democràticament el dret a ser República”.

Foto-20-S.jpg

29 de setembre, a Cerdanyola, inauguració de l’exposició “La dignitat d’un poble”

El dissabte 29 de setembre, a Cerdanyola, s’inaugurarà l’exposició fotogràfica “La dignitat d’un poble” amb imatges de l’1 d’octubre.

L’exposició estarà oberta al públic fins el 14 d’octubre a l’Ateneu de Cerdanyola, carrer Indústria 38-40.

2018-09-18 23.55.44.jpg

20 de setembre, a Barcelona, “20-S: Hi vam ser i hi tornarem a ser!”

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural convoquen aquest dijous 20 de setembre un gran acte a la cruïlla de Rambla Catalunya amb la Gran Via de Barcelona. El 20-S farà un any del gran atac a les nostres institucions, a la democràcia i al referèndum. Per això les entitats convoquen a la ciutadania a reviure la jornada del 20-S i reivindicar el dret a la llibertat d’expressió i manifestació pacífica. Les concentracions cíviques, pacífiques i multitudinàries que van tenir lloc davant la seu d’Economia són la causa de l’empresonament injust del llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acusats de rebel·lió i empresonats sense judici des del passat 16 d’octubre vulnerant el dret a la llibertat d’expressió i manifestació cívica i democràtica.

L’acte ‘Hi vam ser i hi tornarem a ser’ tindrà lloc dijous a les 19.30h a la cruïlla de Gran Via amb Rambla Catalunya. Serà un acte plural amb protagonisme dominant per a Sànchez i Cuixart. Hi haurà parlaments de les entitats sobiranistes i actuacions musicals, entre d’altres.

15, 17 i 18 d’octubre, a Sabadell, Memorial Lluís Companys

El Memorial Lluís Companys a Sabadell és una plataforma constituïda l’any 2011 i formada per diverses entitats, associacions i partits polítics de la ciutat (vegeu-ne la relació aquí).

El seu objectiu és organitzar, cada any, actes per recordar i reivindicar la figura del president Companys i, a través seu, totes les persones que van ser víctimes del feixisme i van donar les seves vides en defensa de les nostres llibertats.

Us animem a participar al programa dels actes que hem organitzat per aquesta edició del Memorial Lluís Companys a Sabadell

Programa

  • Dilluns, 15 d’octubre, a les 7 del vespre: Acte institucional al monòlit dedicat a Lluís Companys a la masia de Can Rull. Més informació aquí.
  • Dimecres, 17 d’octubre, a les 7 del vespre: Visita guiada a l’antic Círcol Republicà Federal, Més informació aquí.
  • Dijous,18 d’octubre, a les 7 del vespre: Carme Ballester: més que la Sra. Companys, conferència a càrrec d’Oriol Dueñas, a la Biblioteca de Ponent. Més informació aquí.

I a més a més, la programació de tardor del Teatre Principal inclou l’obra Els darrers dies de la Catalunya republicana basada en l’obra d’Antoni Rovira i Virgili el dissabte, 17 de novembre a les 9 del vespre. Podeu trobar-ne més informació i comprar les entrades en aquest enllaç.

Us podeu baixar el cartell amb tot el programa del Memorial aquí.

Animem a totes les entitats de la ciutat, així com a tots els ciutadans, a sumar-se al Memorial Lluís Companys a Sabadell mitjançant el formulari que hi ha a l’apartat Adhesions d’aquest blog.

21 de setembre, a Rubí, Elisenda Paluzie analitzarà el moment polític actual

El divendres 21 de setembre, a Rubí, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana Elisenda Paluzie parlarà del moment polític actual.

L’acte començarà a les 19.30 al Casal Popular de Rubí.

Cartes per la llibertat ens els 11 mesos de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

11 mesos després de l’empresonament de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la ciutadania ha denunciat aquesta injustícia amb un acte davant del Born, a Barcelona.
En un degoteig incessant de gent, centenars de persones s’han acostat a l’esplanada davant del centre de cultura i memòria i ha escrit cartes dirigides no només a Sànchez i Cuixart, sinó a tots els presos polítics, exiliats i represaliats per la macro-causa contra l’independentisme. Una pancarta exigint-ne la llibertat i centenars de cartes exposades a terra, simbolitzant els milers i milers de cartes rebudes, han servit d’escenari.
El periodista Eloi Vila ha estat l’encarregat d’interactuar amb tota la gent concentrada, i ha demanat que la ciutadania els envií tota “l’estima, amor, desitjos i il·lusions” i també que els expliquin com van viure la Diada d’enguany. A mesura que la ciutadania ha anat acabant d’escriure-les, s’han anat dipositant en una bústia groga simbòlicament. En total, al voltant de 2.000 cartes escrites, un èxit absolut.

El moviment independentista segueix fort
Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ha afirmat que el moviment independentista segueix lluitant pels seus objectius polítics. “Estem lluitadors”, ha afegit, i ho ha exemplificat amb la Diada per la República catalana que va tenir lloc el passat 11-S, que va omplir tota la Diagonal de Barcelona. Per Paluzie, el moviment independentista “no renuncia a res” i segueix i seguirà persistint fins a aconseguir el seu objectiu polític: “la república dels drets i les llibertats per a tothom”, perquè el sacrifici de presos polítics, exiliats i represaliats “no sigui en va”.
Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha subratllat que la gent segueix mobilitzada, com es va demostrar a la Diada, i com es demostrarà el proper 20 de setembre i tants cops com faci falta, sobretot de cara als “judicis de la vergonya”, que es faran contra el referèndum i contra persones que van defensar les institucions, la democràcia i els drets fonamentals de la ciutadania.

Suport i estima
Els motius per escriure les cartes han estat molt variats. Cadascú en té el seu, de fet. La Montserrat, de Barcelona, ha explicat, emocionada, que havia començat la carta amb un “estimat” perquè els destinatari ja forma part de la seva família. “Penso en tu i els teus companys”, ha explicat amb els ulls vidriosos. L’Ezequiel, de Barcelona, ha expressat el seu suport i ha agraït l’esforç que estan fent els presos polítics, com també ho han fet l’Àngel i la Carme, tots dos de Barcelona.
Molts motius però una única voluntat: la llibertat de tots els presos polítics i dels exiliats.

photo_2018-09-16_19-41-47.jpg

Manifest en motiu dels 11 mesos d’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Avui fa onze mesos que l’expresident de l’Assemblea, Jordi Sánchez, i el President d’Òmnium,Jordi Cuixart, estan tancats a la presó per delictes inexistents que no van cometre. I en tot aquest temps no hem parat de mobilitzar-nos exigint l’alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la resta de represaliats: el President Puigdemont, la Presidenta Forcadell, el Vicepresident Junqueras, els Consellers Bassa, Comín, Forn, Ponsatí, Puig, Romeva, Rull, Serret, Turull i l’AnnaGabriel, la Marta Rovira, en Valtònyc, l’Adri, la Tamara i molts d’altres, víctimes d’aquesta causa general contra l’independentisme.

 

Tots ells han esdevingut ostatges polítics que l’Estat ens mostra com exemple del que ens potpassar si insistim en la nostra determinació. Ens volen aturar a costa de laminar els nostres drets civils i polítics. Avui les preses i els presos polítics, les exiliades i exiliats, les persones investigades i encausades, així com les seves famílies paguen el preu per exercir els nostres drets: El dret a la manifestació, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, i al vot, els presos polítics i exiliats.

Fa pocs mesos els tenim més a prop, certament. Els han traslladat a presons catalanes perquè era el seu dret, i no per cap concessió d’una suposada distensió que no veiem en els fets. Aixòha permès a les famílies accedir-hi més fàcilment, i a nosaltres poder-nos mobilitzar més a prop de les cel·les on estan tancats, però ni de bon tros estem més alleujats per això. En aquest temps hem picat cassoles, enviat cartes, interpel·lat a les institucions, arreu del món per demanar el seu alliberament. I hem fet manifestacions, concentracions, sopars grocs i organitzat tota menad’esdeveniments, pacíficament.

Però no només no hem obtingut la resposta justa i desitjada sinó que hem estat atacats, perseguits, colpejats i citats judicialment, i hem vist com ens arrencaven els llaços i les pancartes impunement cercant un enfrontament civil que mai i sota cap circumstància no trobaran, buscant una resposta violenta que no els hi regalarem pas, instigant un trencament de la cohesió que no permetrem mai. No caurem en la guerra de llaços, però tampoc ens retallaran la llibertatd’expressió. Abans es cansaran ells de treure’n que nosaltres de posar-ne encara més a les places i carrers.

I denunciem la utilització de l’extrema dreta per part de certs estaments i partits de l’Estat, amb l’objectiu de trencar el país i dividir la societat, i els hi diem alt i clar que no se’n sortiran. I de lamateixa manera també exigim a les nostres institucions que plantin cara a aquesta impunitat,que no en pot passar ni una més, que al feixisme se’l combat des de la legitimitat de les nostresinstitucions.

La única cosa que esperem ara del govern espanyol de Pedro Sánchez és que insti a la FiscalGeneral que retiri tots els càrrecs contra els presos, exiliats i encausats i deixi d’atribuir-los unasuposada violència, del tot inexistent als ulls d’Europa i del món sencer.

En pocs mesos començarà el judici, i malgrat les irregularitats procedimentals, les absurdes acusacions sense proves i els evidents contrastos amb la justícia europea que fan envermellir devergonya davant la inexistent separació de poders a l’Estat, la justícia espanyola ja té llestes lessentències condemnatòries. S’albira un càstig judicial injust i dolorós al que caldrà respondre.

I tenim la força! Ara fa pocs dies, vam tornar a omplir, per setè any consecutiu, els carrers de Barcelona per fer efectiu el mandat del referèndum del passat u d’octubre, perquè Catalunyaesdevingui un estat independent: la República catalana.

Justament per això exigim avançar cap a la República catalana, perquè sabem que només amb la República catalana serem capaços d’alliberar els presos i fer que tornin els exiliats sense pora represàlies de cap mena, i per això no cedirem en la lluita per assolir-la el més aviat possible.

Perquè República és Llibertat, Fem la República catalana!

image-115