Les sentències del TJUE constitueixen una victòria jurídica important davant dels intents de convertir el dret europeu en una nova barrera contra l’amnistia. Volem deixar clar, però, que ni l’amnistia ni aquests pronunciaments resolen el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Exigim als tribunals espanyols que apliquin immediatament la doctrina del TJUE, sense noves interpretacions restrictives ni dilacions indegudes i reiterem el suport a totes les persones represaliades.
Reafirmem el nostre compromís de continuar treballant democràticament per culminar el procés d’independència de Catalunya. Cal una estratègia renovada, lideratges capaços de recuperar la confiança i una proposta de país compartida per ampliar la majoria social favorable al dret d’autodeterminació.
L’InformeCAT 2026 constata que el català continua en situació d’emergència lingüística per la combinació de factors jurídics, demogràfics i d’actituds individuals, i alerta que els catalanoparlants continuen amagant la llengua, fet que dificulta l’acollida lingüística de la població nouvinguda
En paral·lel, a Catalunya, 9 de cada 10 persones creuen que el català és un mecanisme d’ascensor social; 7 de cada 10 vinculen la davallada del català a l’augment de persones que no el dominen o no l’entenen, i els immigrants que saben parlar i escriure en català cobren de mitjana un 18 % més
A la Catalunya del Nord, el 64 % dels residents són favorables a l’ensenyament obligatori de català a l’escola, mentre que a Andorra els inscrits als cursos de català han crescut un 25,7 % aquest 2026, i el 83,6 % dels municipis de la zona valencianoparlant del País Valencià tenen el nom oficial exclusivament en català
La quinzena edició de l’InformeCAT recull 50 dades sobre la situació del català i ja es pot consultar al webde Plataforma per la Llengua
Només el 19,7 % de la població de Catalunya fa servir el català quan s’adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d’un altre país. Per contra, el 71,1 % ho fa en castellà i el 8,4 % en anglès o en una altra llengua. És una de les dades més destacades de l’InformeCAT 2026, que Plataforma per la Llengua ha publicat aquest matí i que ofereix una panoràmica de l’estat de salut del català a partir de cinquanta indicadors de referència.
En aquest cas, es tracta d’una dada que apareix a la primera onada de 2025 de l’Enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya. La tendència condiciona l’acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social. Tot i que el comportament varia segons la llengua inicial dels enquestats, les dades mostren que només el 48,6 % dels catalanoparlants inicials s’adrecen en català a les persones que sospiten que són originàries d’un altre país, mentre que entre els castellanoparlants inicials el percentatge cau fins al 5,9 %.
La mateixa enquesta també revela que només el 22,2 % dels residents a Catalunya afirmen que inicien sempre les converses en català, mentre que un 20,7 % asseguren que no ho fan mai. En conjunt, les dades confirmen que una part important dels catalanoparlants continua abandonant la llengua en les interaccions quotidianes, sobretot amb les persones que identifiquen com a no catalanoparlants. Això evidencia que aquest comportament continua sent un dels principals obstacles per a l’expansió del català.
Tot i que Espanya va respondre a aquesta comunicació afirmant que la vigilància s’havia dut a terme d’acord amb la legislació interna i que el marc constitucional espanyol proporcionava garanties suficients, les víctimes no han obtingut cap reparació efectiva, no s’han exigit responsabilitats i les greus acusacions de vigilància il·legal continuen sense resoldre’s. Aquesta situació suscita preocupació pel que fa als drets protegits pels articles 17, 19, 22 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i pels articles 8, 10 i 11 de la Convenció Europea de Drets Humans, així com per la legislació espanyola (art. 588 de la Llei 13/2025).
L’Assemblea i la UNPO també argumenten que la decisió de la justícia espanyola de fragmentar els procediments, en lloc d’unificar-los en una investigació coherent, ha vulnerat el dret de les víctimes a una reparació efectiva, com també ho ha fet el fracàs sistemàtic en la tramitació de les Ordres Europees d’Investigació.
La nova comunicació també posa de manifest fets coneguts després de l’enviament de la comunicació original als Relators Especials, que aporten noves proves en suport de les preocupacions expressades el 2022. Per exemple, les autoritats espanyoles van justificar la vigilància dels expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez únicament per la seva activitat política i de la societat civil, legítima i pacífica. A més, en el cas de Sànchez, les infeccions documentades són anteriors a l’autorització judicial coneguda. En el cas de l’exmembre del Secretariat Nacional de l’Assemblea, Sònia Urpí, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va negar haver dut a terme cap vigilància, malgrat que la infecció del seu telèfon ha estat confirmada per quatre fonts diferents: els Mossos d’Esquadra, Amnistia Internacional, Citizens Lab i Eventia.
Davant d’aquests fets, l’Assemblea i la UNPO demanen als relators especials de l’ONU que emetin una declaració pública conjunta i una nova carta d’al·legacions dirigida a l’Estat espanyol per sol·licitar informació addicional, així com que duguin a terme una visita oficial al país. També insten Espanya a fer públiques les autoritzacions judicials del CNI sense retallar, reformar el marc legal que regula el CNI i garantir a les víctimes l’accés a la informació, el reconeixement de les vulneracions dels seus drets i garanties de no repetició.
L’escàndol d’espionatge del Catalangate
Una investigació del Citizen Lab va revelar, l’abril del 2022, l’ús a gran escala de programari espia contra el moviment independentista català. La investigació va concloure que almenys 65 persones —càrrecs electes, advocats, diputats al Parlament Europeu, periodistes, acadèmics i dirigents d’organitzacions de la societat civil catalana— havien estat objecte de Pegasus i Candiru, programaris espia altament intrusius.
L’abast i el perfil de les víctimes indiquen clarament que l’operació de vigilància no era aleatòria ni estava relacionada amb investigacions penals ordinàries. Al contrari, totes les víctimes compartien la seva vinculació amb el moviment independentista català i amb activitats de defensa política o cultural associades.
“Hi soc. Hi som. Independència”. La samarreta, que recupera el groc més icònic de l’independentisme, aposta per una línia minimalista i contemporània.
No és només una samarreta. És compromís, és lluita, és independència.
L’ANC no rebem cap mena de subvenció pública. Comprant la samarreta finances l’organització de l’Onze de Setembre. És una forma de compromís amb l’entitat perquè pugui continuar lluitant per la llibertat de Catalunya mantenint-se independent de qualsevol poder polític i econòmic.
L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han iniciat una campanya ciutadana per tal de tenyir el Tour de França 2026 d’estelades i, d’aquesta manera, fer visible la reivindicació independentista. La iniciativa, que rep el suport i la implicació del Consell de la República i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), preveu comptar amb la participació d’altres entitats independentistes i col·lectius del país.
L’objectiu principal és convertir el pas del Tour per terres catalanes en una gran demostració cívica i democràtica per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, aprofitant la important projecció mediàtica internacional d’aquest esdeveniment els dies 4, 5 i 6 de juliol. Amb aquest objectiu, les entitats independentistes ompliran les tres primeres etapes del Tour, que enguany passen per Catalunya, amb milers d’estelades, pancartes i missatges a favor de la independència de Catalunya.
Les entitats han posat en marxa la pàgina web esteladesaltour.cat, on es podrà consultar tota la informació relativa a l’acció, les etapes i el recorregut. A la web, que s’anirà actualitzant durant els pròxims dies, s’hi podran trobar els punts de convocatòria, els punts de repartiment d’estelades i material per descarregar (cartells per imprimir i postals per xarxes socials). Les territorials de l’Assemblea i Òmnium fa setmanes que hi treballen. Els punts de concentració seran principalment les sortides i arribades i algun punt intermedi. Al llarg del recorregut de cada etapa, principalment a prop dels llocs de concentració, hi haurà també punts de repartiment d’estelades, tot i que les entitats demanen que tothom que en tingui, la porti.
El president de l’ANC, Josep Vila, ha reivindicat la mobilització com una demostració de força de l’independentisme a escala internacional: «Necessitem tornar a omplir els carrers i demostrar que el moviment continua fort i compromès amb l’objectiu de la independència. Sortim a rebre el Tour amb estelades. Hi som!». Vila ha ressaltat que cal aprofitar «aquest gran aparador mediàtic per tornar a mostrar al món que el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol no està resolt i la nostra voluntat d’esdevenir un estat independent continua intacta».
Per la seva banda, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida a la ciutadania perquè se sumi a la mobilització, remarcant que“cal mostrar a tot el món que el Tour passa per Catalunya i que aquí hi ha un poble que continua defensant, de manera democràtica i cívica, el dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur polític”. “El pas del Tour és una oportunitat excepcional per tornar a mostrar la catalanitat al món i que la voluntat d’assolir la independència continua ben viva, amb una societat civil organitzada disposada a manifestar-se de manera pacífica” ha assegurat el president de l’entitat.
Els presidents del Consell de la República i de l’AMI, Jordi Domingo i Salvador Coll, han destacat la importància d’aprofitar la projecció internacional i d’activar la mobilització independentista a dos mesos de l’11-S.
L’acció dona continuïtat a les múltiples mobilitzacions independentistes que s’han dut a terme en diverses competicions ciclistes de gran impacte mediàtic que han passat pel país, com la Volta a Catalunya, la Vuelta o, a mitjans de juny, la Volta femenina a Catalunya.
Del 25 al 29 d’abril d’enguany l’ANC de Bellaterra hem organitzat un viatge a Catalunya del Nord amb la voluntat d’establir contacte amb la comunitat catalanoparlant que voluntàriament ens ha guiat per la geografia del país per fer-nos una pinzellada de la història, cultura, política i de com es troba de desemparada la llengua catalana per l’estat francès.
És una activitat més de les que l’Assemblea programa cada temporada a Bellaterra en forma de conferències i xerrades. Turisme cultural que en podríem dir.
Persones d’allà, coneixedores del país ens han acompanyar per mostrar-nos i explicar-nos valors històrics, patrimonials i culturals d’aquesta part del país. Un tast en la llengua pròpia que no és altra que la catalana.
Afamats de conèixer, han estat cinc intensos dies, amb cinc itineraris: la Plana del Rosselló, la Vall de La Tet (Conflent), la Vall de La Tec (Vallespir) i les Rutes de l’Exili. Geografia, història i cultura en català. De la platja a la muntanya en pocs quilòmetres que ens han permès gaudir de la diversitat paisatgística.
Les ciutats d’Elna i Perpinyà van ser l’objectiu del primer dia.
L’endemà, seguint el riu La Tet, vam conèixer la comarca del Conflent el bressol de Catalunya on el majestuós Canigó és present en tot el recorregut. Prada, Rià, Vilafranca de Conflent i Sant Miquel de Cuixà bé que es mereixen una atenta parada.
El tercer dia el vam passar a cotes baixes de la plana del Rosselló: St. Cebrià de Rosselló un dels llocs on varen ser reclosos més de 90.000 refugiats espanyols fugint del cop d’estat del militar Franco, i Salses, l’entrada nord on s’hi ubica la Porta dels Països Catalans, monument promogut pels ciutadans catalans que van sufragar una bona part del seu cost.
El quart dia vàrem tornar cap a la muntanya, a la comarca del Vallespir seguit el riu La Tec. La Casa Macià a Prats de Molló i la històrica vila de Ceret varen ser els objectius. A la Casa Macià, les atencions i comentaris del MH Conseller Lluís Puig, exiliat, foren entranyables.
El cinquè dia fou de retorn passant per Cotlliure i Banyuls de la Marenda, poblacions on es refugiaren molts catalans i espanyols fugint de la persecució franquista al final de la guerra del 1936-39 (ruta de l’exili). La vila de Cotlliure té renom pels artistes que hi han anat, mentre que Banyuls de la Marenda de sempre ha sobresortit pel vi i pel gran escultor Arístides Mallol, nascut a Banyuls on s’ha museïtzat la seva casa natal.
Al Coll de Banyuls (357 m.) tancàrem l’estada a Catalunya del Nord, presidit per un meravellós paisatge de fons: muntanyes, vallada i Costa Vermella. Ens emportàrem un molt gran record.
Daniela Grau (Elna), Enric Balaguer (Prada de Conflent), Mithé Pull i Joan (St. Cebrià de Rosselló), Joan-Lluís Pastou i Hervé Pi (Salses), Miquel Arnaudiès i Joan (Ceret), Pere Mateu i Françoise Py-Sougne (Cotlliure), Miquel Mayol, i Pere Becque (Banyuls de la Marenda) són els dotze voluntaris del nord que s’han esmerçat molt en col·laborar i guiar-nos per la geografia del país a l’altre costat de la frontera política imposada pel Tractat dels Pirineus (1659) en que les monarquies borbòniques castellana i francesa es van repartir els comtats de Rosselló i de Cerdanya. Sí, frontera política que ens ha dividit; però mai ha sigut frontera geogràfica perquè el Pirineu és fàcilment franquejable a través de molts colls que no arriben als 400 m.
Volem destacar la molt bona acollida d’aquests “germans” catalans i activistes que lluiten com nosaltres per assolir la nació sencera. Amb tots ells hem teixit complicitats cara el futur. Els estem molt agraïts!
Si l’any passat vam anar a l’Alguer, aquesta any ha sigut la Catalunya del Nord. L’experiència compartida en el viatge a l’Alguer va ser molt enriquidora, raó per la qual hem volgut repetir en aquest viatge cap a les terres catalanes del nord.
Amb la voluntat de continuar la descoberta i el gaudi de la nació sencera volem seguir en aquesta línia d’apropament als Països Catalans, terra amb trets històrics, culturals i lingüístics comuns.
Conclusió: El centralisme de l’estat francès exclou la llengua i cultura catalana, tradicions i història de Catalunya del Nord per imposició d’Estat, començant per l’ensenyament i el no reconeixement d’altra llengua que no sigui el francès tot penalitzant la dissidència. Un precedent que nosaltres, els del Sud, hem d’evitar davant la imparable uniformitat per la qual treballa l’estat espanyol.
Més d’un centenar d’entitats de drets humans i socials i més de 50 personalitats de la cultura i la comunicació han impulsat una campanya pública de suport a Roger Español davant el judici que se celebrarà els dies 16, 17 i 30 de setembre i 1 d’octubre de 2026.
Nou anys després dels fets, les entitats impulsores denuncien la violència policial exercida durant la jornada de l’1 d’Octubre, que va provocar 1.066 persones ferides, i reivindiquen la necessitat de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
Les organitzacions recorden que aquest és l’únic cas derivat de la repressió policial d’aquella jornada que ha arribat a judici, fet que consideren especialment rellevant en el context de manca de depuració de responsabilitats pels fets.
Una campanya unitària de drets humans i reparació
La iniciativa està impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana, Irídia, Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, Novact, Òmnium Cultural i CIIVO.
Segons les entitats promotores, la campanya vol “posar al centre la necessitat de justícia i reparació per a les víctimes de la violència policial de l’1 d’Octubre i reivindicar la no repetició de situacions similars”.
Manifest i adhesions
Durant la roda de premsa s’ha presentat el manifest de suport a Roger Español, signat per més d’un centenar d’entitats de drets humans i socials i més de 40 personalitats de la cultura i la comunicació.
El manifest denuncia que la violència policial d’aquell dia va respondre a “un patró estandarditzat i sistemàtic” amb voluntat de reprimir drets fonamentals, i reclama que “siguin condemnats els responsables de la mutilació d’en Roger i de la violència de l’1 d’octubre”, recordant que “només una sentència condemnatòria pot garantir justícia i reparació”.
El text compta amb l’adhesió, entre d’altres, de Jordi Évole, Marc Giró, Olga Rodríguez, Juliana Canet, Manel Vidal, Sergi López, Clara Peya, Judit Neddermann, Yolanda Sey i Jordi Borràs. Les adhesions reflecteixen el suport d’un ampli espectre del món cultural i comunicatiu a la necessitat de veritat, justícia i reparació.
Intervencions
En l’acte han intervingut Roger Español i representants de les entitats impulsores de la campanya, que han exposat els objectius de la iniciativa i les accions previstes de cara al judici.
Josep Vila, president de l’ANC:
“L’Estat espanyol va respondre a aquella expressió democràtica amb repressió. I nou anys després continua demostrant les seves mancances democràtiques quan les víctimes han de lluitar durant gairebé una dècada perquè un únic cas arribi a judici. L’ANC hi som com a acusació popular”.
“La causa que va portar milions de catalans a defensar les urnes continua viva. Continuem amatents, organitzats i preparats per tornar a defensar democràticament el nostre dret a decidir i a culminar el camí cap a la independència”.
Anaïs Franquesa, directora d’Irídia:
“Després de gairebé nou anys de feina hem aconseguit portar a judici els quatre agents de la Policia Nacional responsables de la mutilació de Roger Español l’1 d’octubre de 2017. Arribar fins aquí ha estat una cursa d’obstacles, perquè lluitar contra la impunitat de la violència policial sempre ho és, però en un cas amb una significació política i simbòlica tan gran les dificultats es multipliquen”.
“Arribem amb una sensació agredolça: el judici contra els quatre agents que van mutilar en Roger és l’excepció a la norma. Però aquest cas representa molt més que una víctima concreta: representa totes les persones que denuncien la violència policial i es troben amb obstacles per accedir a la veritat, la justícia i la reparació”.
Roger Español, afectat per la violència de l’1 d’octubre i membre de Stop Bales de Goma:
“Engeguem aquesta campanya per denunciar la repressió de l’Estat espanyol en l’exercici de drets fonamentals i, una vegada més, l’abús de la força per part dels cossos policials, especialment en la utilització d’armes menys letals durant l’1 d’Octubre de 2017”.
“Encara que aquest judici acabés amb una condemna, la reparació no seria completa. S’estan jutjant quatre policies d’un operatiu que va mobilitzar 10.000 agents i va causar més de 1.000 persones ferides. Sento la responsabilitat que aquest judici representi també totes aquelles persones que no han tingut accés a la justícia ni a la reparació”.
Xavier Antich, president d’Òmnium:
“El judici del cas Roger Español és important perquè hem aconseguit que els policies no hagin estat amnistiats, i perquè manté oberta una escletxa de justícia davant la impunitat de la violència policial de l’1-O. I en aquest judici, Òmnium hi serà com a acusació popular per defensar la veritat, la justícia, la reparació i els drets col·lectius del poble de Catalunya”.
“Es tracta de convertir el cas particular en una acusació coral contra la impunitat de l’Estat, alhora que buscar justícia, denunciar la greu vulneració drets i seguir reivindicant que, gairebé deu anys després, el consens entorn del dret a l’autodeterminació segueix intacte, amb un suport de prop del 80% i el reconeixement internacional. Convertim, doncs, aquest judici en una nova acusació contra l’Estat”.
Sobre el cas
Roger Español va patir la mutilació d’un ull a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma durant l’actuació policial de l’1 d’octubre de 2017 a Barcelona. El cas arriba a judici nou anys després dels fets.
Els quatre agents de Policia Nacional acusats —l’agent que va disparar i els seus tres comandaments— ho estan per un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i per un delicte de tortura. El Ministeri Fiscal, en canvi, considera que els fets no constitueixen delicte per l’eximent de “compliment d’un deure”. La instrucció ha permès acreditar indiciàriament que l’agent va disparar fins a tres vegades, i que el tret que va causar l’amputació de l’ull es va efectuar a una distància de 14,12 metres, totalment contrària al reglament.
El judici determinarà si els fets constitueixen un delicte de tortura —fet que podria establir un precedent judicial rellevant també en l’àmbit internacional—, un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal, un delicte de lesions a títol imprudent, o si, per contra, no hi ha responsabilitat penal per l’eximent invocat per la Fiscalia.
Aquest diumenge 14 a les 11:30 h a Barcelona hi ha una gran manifestació dels docents. Des de l’Assemblea els donem tot el nostre suport perquè Catalunya mereix una escola digna, de qualitat i en català.
No podem construir el país que ens mereixem amb un govern sucursalista i un espoli anual de més de 25.000 M d’euros. Volem un estat propi on puguem gestionar els nostres recursos.
L’Assemblea convoquem a les 11:30 h davant de La Pedrera.
Malgrat que els Mossos ho volguessin evitar i els mitjans espanyolistes ho silenciïn, hem rebut el papa amb estelades!
Calia combatre l’intent barroer de l’Estat espanyol d’utilitzar aquesta visita papal per espanyolitzar Catalunya i la figura d’Antoni Gaudí.
Catalunya no està normalitzada. Cal ser-hi i HI SOM!
La policia espanyola va escorcollar, retenir i expulsar 600 cantaires per voler mostrar estelades i cantar l’himne nacional al final de l’acte. Una actuació pròpia de règims autoritaris contrària a la llibertat d’expressió.
El dijous dia 11 de juny tenim programat el darrer acte del Cicle “Països Catalans, darrera colònia d’Espanya”. Tornarem a tenir com a ponent el President del Consell de la República i ex-Cònsol Major del Consolat de Mar, el Sr. Jordi Domingo.
Aquesta vegada ens parlarà precisament de què va ser el Consolat de Mar: un organisme creat cap a l’any 1370 que descriu els drets i obligacions dels cònsols, dels jutges, dels patrons, dels mestres, de l’escrivà, de l’estibador, dels mercaders, dels mariners, dels calafats, de l’almirall,…. Vaja, tot un codi marítim en tot lo relacionar amb la navegació i el comerç per la mar Mediterrània així com la jurisdicció penal.
Dissortadament, és una institució molt poc coneguda com també la seva importància històrica.
Com sempre a dos quarts de vuit a la sala del 1r d’octubre del Centre Cívic de Bellaterra.
Aprofitem per enviar-vos la notícia que Bellaterra Diari ha publicat del darrer acte, el 14 de maig amb Albert Pont.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, el Consell de la República i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)fan una crida conjunta a la ciutadania a rebre el papa Lleó XIV amb estelades durant la seva visita a Barcelona. Han citat l’independentisme a lluir la seva estelada el mateix dia 10 de juny a les 18 hores, als voltants de la Sagrada Família. Els punts concrets seran detallats pròximament.
Les entitats consideren que és una oportunitat per mostrar al món l’anhel de llibertat de Catalunya, per defensar la llengua i la cultura catalanes i per desarticular l’intent d’espanyolització envers la figura d’Antoni Gaudí. Les organitzacions denuncien aquesta utilització de l’arquitecte qui, recorden, va negar-se a parlar en castellà davant la policia i va entrar a la presó per aquesta convicció. En el marc del centenari de la seva mort i de la benedicció de la torre de Jesús de la Sagrada Família, les entitats reivindiquen les arrels catalanistes de Gaudí, ferm defensor de la cultura i la llengua catalanes. Afirmen que la llengua pròpia de Catalunya és el català i, per tant, la Conferència Episcopal Espanyola, organitzadora d’aquesta visita, i el Vaticà, han de tenir en consideració la realitat nacional i cultural de Catalunya.
En aquest sentit, l’ANC i Òmnium Cultural, per una banda, i la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, per l’altra, van sol·licitar a l’arquebisbat de Barcelona la instal·lació de la senyera a la Basílica de la Sagrada Família amb motiu de la visita del papa. El president de l’ANC, Josep Vila, i el president d’Òmnium, Xavier Antich, ho van demanar en una carta que van enviar al maig al cardenal Omella. Es va denegar la propostaal·legant al “protocol habitual” i al “caràcter commemoratiu i litúrgic” de l’acte. Les entitats independentistes lamenten aquesta negativa, que vol desvincular la relació històrica, cultural i nacional entre la Sagrada Família, Antoni Gaudí i Catalunya.
Carta al Papa
L’Assemblea, amb la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Òmnium Cultural i el Consell de la República, hem adreçat una cartaal Papa Lleó XIV on remarquem la profunda vinculació d’Antoni Gaudí amb la llengua, la cultura i la nació catalanes i demanem explícitament que prioritzi l’ús del català durant la seva visita, com un missatge de respecte a la societat catalana.
La carta també recorda que Catalunya continua reclamant el reconeixement del dret a l’autodeterminació dels pobles, d’acord amb els drets humans i la doctrina social de l’Església catòlica.
El dijous 21 de maig, a Rubí, es farà l’acte “3 repúbliques, 1 Confederació: Catalunya, País Valencià i Illes Balears“ a càrrec d’Antoni Infante, fundador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
L’acte començarà a les 19.30 hores a Can Formiga (seguiu indicacions del cartell).
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 