Dilluns 29 de maig, presentació del Pacte Santcugatenc pel Referèndum

El proper dilluns 29 de maig es procedirà a la presentació del Pacte Santcugatenc pel Referèndum (PSR) a l’Ajuntament de Sant Cugat.

L’acte moderat per Sílvia Solanellas, comptarà amb la presentació i benvinguda per part de l’Il·lustríssima Alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa.

En Francesc Salvador, com a responsable local del PSR llegirà el manifest del PNR (Pacte Nacional pel Referèndum).

Com a darrera intervenció, el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat i Creu de Sant Jordi de la Generalitat, en Jaume Pla, i en la seva qualitat de President d’Honor del Pacte Santcugatenc pel Referèndum, pronunciarà unes paraules.

Finalment i entre actuacions de la Coral Camerata de Sant Cugat, es procedirà a l’acte solemne de signatura per part de les més de 45 entitats santcugatenques adherides al Pacte local.

Des de Sant Cugat per la Independència, en qualitat d’entitat adherida, procedirem també a la signatura del PSR.

Us adjuntem la llista d’entitats adherides al Pacte Santcugatenc pel Referèndum fins aquest moment.

Amics dels Veterans i la Penya Regalèssia
Arquitectes per Catalunya
Asociación Multicultural
Assemblea de Joves Independentistes, Sant Cugat
Associació Amics del Teatre Casino La Floresta
Associació Amics de Pedra i Sang
Associació Astronòmica Valldoreix-Sant Cugat
Associació de Municipis per la Independència (Ajuntament de Sant Cugat del Vallès)
Associació de Veïns la Rabassa del Pi de can Borrull
Associació Orquestra Sant Cugat
Associació Salvem el Teatre El Molino
Ateneu Santcugatenc- Centre Cívic Sant Cugat
Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Sant Cugat
Aula de So, Associació Musical
Bastoners de Sant Cugat del Vallès
Camerata Sant Cugat
Casal d’Avis de Valldoreix
Castellers de Sant Cugat
Celler de Llibres
Cercle Podem Sant Cugat
Club Muntanyenc Sant Cugat
CUP Sant Cugat (Candidatura d’Unitat Popular)
Demòcrates de Catalunya, Sant Cugat
Diables de Sant Cugat
Entitat Sardanista de Sant Cugat del Vallès
Esbart Sant Cugat
Esquerra Republicana de Catalunya, Agrupació local a Sant Cugat
Fundació Cabanas – Casa Museu Cal Gerrer
Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra
Grup de Teatre Espiral
Grup Mediterrània
Iniciativa per Catalunya els Verds
Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Sant Cugat
Joventuts Musicals de Sant Cugat
Joventut Nacionalista de Catalunya- Sant Cugat
Joves Demòcrates de Catalunya de Sant Cugat
Moviment d’Esquerres de Sant Cugat
Òmnium Cultural, Sant Cugat
Partit dels Pensionistes en Acció
Partit Demòcrata Europeu Català, Sant Cugat
Plataforma per la Llengua, Sant Cugat
Sant Cugat per la Independència, ANC-Sant Cugat
Societat Coral La Unió Santcugatenca
Solidaritat per la Independència, Sant Cugat
 TOT Sant Cugat / TOT Cerdanyola / El Món (Totmedia, SL)


Why Catalonia will take the future into its own hands

Article publicat a Politico

Supporters of Catalan independence are often asked why they aren’t happy with their region’s level of autonomy. The short answer is simple: We want to live in our own country, just like everybody else.
Unionist politicians often rebuke their critics with the platitude that Spain is already one of the most decentralized countries in the world. But is it really? No American, Belgian or Scot would accept devolved powers that could be overruled by a simple majority in the national parliament without consequences, as happens here.

On paper, Catalonia has home rule. In reality, not much is left. Thanks to Spain’s centralist zeal, Barcelona’s suburban trains, its airport and even its harbor are tightly controlled by the government in Madrid.

In Germany, by contrast, the city-state of Hamburg owns and controls its suburban train network, airport and seaport, without calling into question Germany’s unity. In the United States, the criminal code is determined by all 50 states. In Catalonia, we can’t even have our own High Council of the Judiciary. Every institution is tightly controlled and limited by the central government.

To add insult to injury, more than 40 years after the death of dictator Francisco Franco, Catalans are still being discriminated against for speaking their own language. In one of countless examples this year already, a university professor was fined €601 for daring to speak Catalan to a Spanish police officer at Barcelona airport.

There were two decisions by the central authorities that served as the conclusive detonators for the independence movement. One was Madrid’s repeated refusal to comply with public investment commitments in Catalonia. The other was the Constitutional Court’s 2010 judgment on the Catalan Statute of Autonomy, whereby the court, acting at the behest of Madrid’s governing Popular Party, presumed to correct the Catalan people’s democratic will.

The court modified and cut back a text approved by the parliaments of Spain and Catalonia and, most importantly, by 73.9 percent of Catalan voters in a binding referendum. The court — whose members have clear party links and are suspected by many of following party lines — did the conservatives’ dirty job and imposed the party’s agenda. In doing so, it violated the constitution it is meant to protect.

This is nothing new. Successive Spanish governments have violated Catalan autonomy with impunity. They have pushed through legislation on issues over which they have no mandate and challenged perfectly constitutional Catalan decrees, thus automatically blocking them. Meanwhile, Spanish Prime Minister Mariano Rajoy’s administration has failed to comply with 34 Constitutional Court judgments that are favorable to Catalonia.

Spain’s congress and government have repeatedly turned down requests for a binding referendum on independence — a measure that enjoys the support of as many as 8 out of 10 of the region’s residents, according to most polls.

Indeed, more than half of the Catalan population says it would support a binding referendum — even if holding one was prohibited by Spanish law or opposed by the government. Polls also show that an overwhelming majority would accept the result of a referendum, whatever the result.

Catalonia is a mature society, and its leaders are willing to compromise. But, after three electoral cycles driven by the issue of self government, its representatives have run out of options for a negotiated solution.

After 85 out of 135 Catalonian MPs agreed to organize an independence referendum, Madrid responded by prosecuting and convicting former Catalonian President Artur Mas and three of his colleagues for fulfilling their mandate.

Madrid took issue with Mas’ support for a 2014 non-binding popular consultation on independence, in which some 40 percent of voters took part — 81 percent of whom were in favor of independence. Catalonia’s speaker of the house Carme Forcadell and four of her colleagues are also set to appear before the court for debating independence.

How is it possible that Spain, a member of the European Union, is unable to solve a peaceful conflict that affects 20 percent of its population? As members of civil society, the Catalan National Assembly (ANC) defends Catalonia’s right to vote on independence. Given the political stalemate, we support the Catalan government and parliament in their commitment to hold a referendum whatever the circumstances.

Catalonia’s appeals for political independence do not come from party headquarters. Every year, up to 2 million people have taken to the streets to claim the right to vote on independence. This kind of engagement — in a region of little more than 7 million people — is what brought about the ANC. Organizations like ours — which are not affiliated with any political party — are the guarantee that a solution will be found through the ballot box, not a backroom deal.

The EU is founded on the respect of human rights — including those of minorities — human dignity, freedom, democracy, equality and the rule of law. As such, it cannot afford to turn its back on so many people clamoring for the right to vote. What message does it send to the world if its own members are unable to apply its basic values?

The Catalan parliament has approved its government budget for 2017. Its next item of business will be the adoption of a “transition to independence” law, to be ratified in the referendum planned for September. Rajoy, as expected, has vowed the referendum will “never” take place. But no government official appears to be willing to explain how they plan to prevent it from happening.

Should Madrid resort to coercive policies, the ANC will be there to make sure our elected officials can deliver on their pledges to voters. If we have to mount a camp and sleep in front of parliament, we will. If we need to stand in front of the Spanish police holding nothing but our ballots, we will. We will defend democracy in Catalonia, and by doing so we will carry the torch of European values.

Jordi Sànchez is president of the Catalan National Assembly (ANC), a grassroots organization that supports political independence for Catalonia.

Vídeo del reportatge del 30 minuts “Operació Catalunya”

Aquest és el reportatge del programa “30 minuts” sobre l’Operació Catalunya del ministeri de l’Interior espanyol contra polítics independentistes catalans. 


Vídeos de l’acte del Pacte Nacional pel Referèndum al Palau de Congressos de Catalunya

El 19 de maig el Pacte Nacional pel Referèndum va fer la presentació dels resultats de la campanya de recollida de signatures al Palau de Congressos de Catalunya. 

Aquests són alguns dels vídeos de l’acte:

24 de maig, a Sabadell, sopar tertúlia amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

El dimecres dia 24 de maig ens trobarem a les 8 del vespre a l’Hotel Urpí, carrer de Sant Matíes, 5 (vegeu mapa), amb en Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural i , Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana. i compartir les opinions i els dubtes en un sopar-tertúlia.

L’acte està organitzat per les dues territorials de les dues entitats a Sabadell, Òmnium Cultural Sabadell i Sabadell per la independència – ANC

Tenim la gran oportunitat de parlar amb els presidents de forma propera i distesa, xerrarem del procés, d’allò que ens preocupa a tots, el referèndum, el futur del nostre país, l’anhelada llibertat, …

No us perdeu aquesta trobada, veniu i participeu d’aquest acte! Podeu fer la reserva en aquest enllaç. El dia 23 de maig es tanca la reserva. No badeu! Places limitades!

Preu del sopar: 20€

Seguim fent camí, junts, decidits! Cada dia més a prop Us hi esperem!

WhatsApp Image 2017-05-17 at 14.01.22.jpeg

23 de maig, a Sabadell, presentació del llibre “O secessió o secessió” de Josep Costa

Tenim el goig d’anunciar-vos la presentació de l’últim llibre de Josep Costa, O secessió o secessió. La paradoxa espanyola davant l’independentisme.

La presentació del llibre, a càrrec de l’autor, es farà dimarts 23 de maig, a 2/4 de 8 del vespre a la llibreria la Llar del Llibre.

L’acte ha estat organitzat per la Llar del Llibre i Sabadell per la Independència – ANC


Josep Costa és professor associat i investigador de l’àmbit de Teoria Política al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment treballa com a lletrat en una administració pública, i està ultimant la seva tesi doctoral sobre la legitimitat del nacionalisme en estats plurinacionals. Llicenciat en Dret i DEA en Ciències Polítiques i Socials per la UPF. Ha estat Visiting Researcher al Centre for Comparative Studies in Race and Ethnicity de la Universitat de Stanford (EEUU) i al Forum for Philosophy and Public Policy de la Queen’s University (Canada). Ha participat en multitud de conferències, congressos i projectes d’investigació i és autor de diversos articles sobre els reptes que comporta la diversitat cultural i nacional a les democràcies liberals.

Espanya i la seua classe dirigent, es troba davant un dilema existencial de primera magnitud. En la seua resposta a l’independentisme català, ha de triar entre salvar la nació o salvar l’Estat. Intentar sobreviure com a estat-nació és l’opció improbable, per molt que fos la preferida per la majoria. Si no es reinventa in extremis com a estat plurinacional, la independència de Catalunya triomfarà.

L’oferta constant de negociació i pacte posa l’Estat a la defensiva, de tal manera que la seua intransigència el deslegitima progressivament. Per aquestes raons, és l’independentisme qui està guanyant la batalla de la legitimitat. En teoria, la repressió dels moviments independentistes els afavoreix en un doble sentit: reforça la seua mobilització per una dinàmica acció–reacció i els dóna legitimitat de cara a l’exterior. El cas català ho confirma.

El dilema és, en conclusió, matar el nacionalisme espanyol o morir amb ell.

En aquest llibre, Josep Costa es proposa arribar al públic català amb un enfocament sobre el procés cap a la independència de Catalunya divulgatiu i pràctic. Activíssim a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, Josep Costa presenta de manera amena la paradoxa espanyola. Un llibre clau en un moment clau de la política catalana. (Racó català, llegeix, pensa i opina).




Amb la Caixa de Solidaritat estem fent un gest poderós

Tot just fa una setmana, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural vam presentar la Caixa de Solidaritat. Avui donem les gràcies als milers de persones que ja hi han posat diners. Hem pogut cobrir la primera multa a l’organització del 9N, que anava contra l’exdiputat Francesc Homs, apartat del Congrés espanyol per la sentència que l’ha inhabilitat, i obligat a pagar 30.000 €. Aplicar la llei i sancionar severament la dissidència política ja havia estat una de les tècniques predilectes de l’Estat espanyol els darrers anys del franquisme per tractar d’impedir l’exercici de drets polítics inalienables.
Cobrint la sanció dels polítics que ens representen i dels activistes que lluiten pacíficament per la independència, estem fent un gest poderós, un gest que ara fa vuit dies vam comprovar que irritava l’Estat. La Caixa de Solidaritat ha posat en evidència que el seu poder de coerció és limitat i que la societat civil organitzada som els qui al final garantirem, per la nostra voluntat, que prevalguin les llibertats democràtiques.

Gràcies, doncs, a tothom que ha fet l’ingrés a la Caixa de Solidaritat, i als qui us decidiu avui, penseu que el tràmit electrònic és rapidíssim, de menys d’un minut.

Web Caixa de Solidaritat 

18 de maig, a Ripollet, David Fernández, del Centre Català de Negocis, parlarà de l’economia del nou estat català

El dijous 18 de maig, a Ripollet, el vicepresident del Centre Català de Negocis, David Fernández, parlarà del futur econòmic i empresarial del nou estat català.

Serà a les 20:30 a la sala d’actes del Centre Cultural.

WhatsApp Image 2017-05-14 at 18.46.43.jpeg

Les federacions esportives obtindran 93 milions d’euros de nous ingressos en una Catalunya independent

La Plataforma ProSeleccions ha presentat aquesta setmana un estudi sobre l’Impacte Econòmic de la Independència de Catalunya en les Federacions Esportives Catalanes. L’acte va tenir lloc al Palau de la Generalitat i va estar presidit per la Consellera de la Presidència, Neus Munté. Segons aquest estudi, la independència de Catalunya permetrà a les federacions esportives catalanes generar un total de 93.004.097 euros cada any en concepte de nous ingressos i 705 nous llocs de treball.

Metodologia de l’estudi
L’estudi va començar a elaborar-se l’abril del 2015 per part de Toni Garcia i Vicente Javaloyes, destacats juristes i gestors especialitzats en l’àmbit esportiu. Deu federacions concretes (futbol, basquetbol, tennis, ciclisme, natació, vela, esports d’hivern, gimnàstica, rugbi i triatló), de dimensions diferents, els van proporcionar dades objectives, que ells han processat amb l’objectiu de visualitzar quina serà la seva situació econòmica en una Catalunya independent. També s’ha utilitzat la comparació amb les realitats d’Estats d’una dimensió similar a la de Catalunya o s’ha pres com a referència la part proporcional corresponent a les federacions espanyoles.

Més esportistes catalans als Jocs Olímpics
Segons l’estudi, el nombre d’atletes que tindrà Catalunya als Jocs Olímpics passarà dels 98 esportistes als 129/149, que a mitjà termini aspiraran a aconseguir entre 8 i 9 medalles. La major part de les federacions esportives catalanes analitzades han qualificat d’“oportunitat històrica” la possibilitat d’esdevenir la federació esportiva d’un Estat independent. La majoria també se sent preparada per a fer participar les seleccions catalanes en les respectives competicions internacionals i per a l’organització de competicions pròpies d’àmbit estatal català.

Ajudes a través del COC
Les federacions d’aquells esports que formen part del programa olímpic disposen d’un sistema de finançament molt important que deriva dels beneficis dels mateixos Jocs. El canalitza Solidaritat Olímpica a través dels comitès olímpics estatals, en aquest cas el Comitè Olímpic de Catalunya (COC). L’estudi inclou una estimació de la quantitat que es percebria, que podria arribar a poc més de 2 milions de dòlars.

​Pots consultar l’estudi complet en aquest enllaç.
Més informació a seleccions.cat.

Captura de pantalla 2017-05-13 a les 15.31.06

Aquest és el document aprovat per la Conferència Episcopal Tarraconense

Nota dels bisbes de Catalunya

«Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat» (Papa Francesc)

Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.

Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.

Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar.

Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n. 11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme».

Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i no deixin de pregar el bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble.