La branca exterior de l’Assemblea als Estats Units, ANC USA, està impulsant una campanya de sensibilització i denúncia de la discriminació al català al cercador de Google. Activistes i experts ja denunciaven a finals de l’any passat que fa temps que el gegant americà discrimina el català a les cerques. Malgrat tenir tant el dispositiu, el navegador i la configuració de Google en català, el cercador sol oferir les respostes en anglès i castellà molt abans de les que surten en el nostre idioma.
El problema no és només amb el català, sinó amb moltes llengües minoritàries, i a més del cercador, aquest problema també afecta altres productes, com el Google Maps. Per aquest motiu, una delegació de l’Assemblea a Washington va enviar una missiva el passat mes de febrer, i s’ha reunit amb un representant de Google aquest mes de març, el qual els ha demanat que els enviïn exemples concrets per tal que el seu equip tècnic pugui continuar treballant per arreglar-ho
D’aquesta manera, des de l’Assemblea donem suport a la nostra representació als EUA, i per tal d’aconseguir revertir la situació del català a Google, us animem a participar en la campanya.
Per contribuir a la campanya cal seguir aquests passos:
Feu una cerca en català al navegador de Google on es vegi clarament que els primers resultats que ofereix són en altres idiomes
Feu una captura de pantalla
Envieu un email a anc@ancusa.org amb la següent informació:
La captura de pantalla
El missatge que vau escriure al navegador
La vostra ubicació geogràfica
Així mateix, des d’ANC USA demanen que si teniu coneguts que viuen en llocs on es parlin altres llengües minoritàries, compartiu el missatge per poder aconseguir la quantitat més gran d’informació possible.
La campanya “Nosaltres Acusem” de l’Assemblea torna als carrers amb un nou impuls i dues maratons de recollides de signatures físiques. Aquest cap de setmana, 25 i 26 de març, i el del 6 i 7 de maig, més d’un centenar d’assemblees territorials seran al carrer per esperonar la campanya i aconseguir encara més signatures.
Ni els indults ni la derogació del delicte de sedició no han aturat la persecució de l’independentisme. Milers de represaliats de base s’han quedat sols davant la policia, els mossos, la justícia espanyola i el Govern català.
La campanya “Nosaltres Acusem” de l’Assemblea busca recollir milers de signatures per crear una Comissió d’Investigació al Parlament de Catalunya que reveli l’abast de la causa general contra l’independentisme.
Cal que s’investigui l’amplitud i l’abast de la Causa General de la justícia espanyola contra el moviment independentista i el Parlament de Catalunya se n’ha de responsabilitzar. S’està fent molt poca feina des de les institucions i els nostres representants s’hi han d’implicar molt més.
Per a aquelles persones que no vulguin esperar, també es pot signar digitalment a través de la pàgina https://repressio.assemblea.cat/nosaltres-acusem/peticio/. Com va dir la coneguda activista Àngels Martínez i Castells a la Conferència Nacional de l’Assemblea el passat 12 de març: “Cal no defugir el conflicte, quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge”.
La Comissió d’Investigació sobre l’espionatge a Pegasus del Parlament Europeu ha presentat aquesta tarda les conclusions de la seva missió d’investigació a l’Estat espanyol i ha remarcat que només hi ha una ordre judicial per a 18 de les 65 víctimes conegudes fins ara, i que s’ha utilitzat la seguretat nacional com a excusa per no revelar informació al públic.
L’eurodiputada i ponent de la comissió d’investigació, Sophie In’t Veld, ha afirmat que les víctimes de l’espionatge es troben atrapades en el sistema, i que la definició espanyola de seguretat nacional és massa àmplia. Per tot això, ha demanat a les autoritats espanyoles que acotin la definició de seguretat nacional, augmentin la transparència i reforcin els drets de les víctimes de l’espionatge. In’t Veld també ha remarcat que l’espionatge ha durat anys, i que “si realment hi hagués hagut una amenaça imminent per a la seguretat nacional, ja s’haurien presentat causes penals, cosa que no és així”.
En aquest sentit, el president del Comitè, Jeroen Lenaers, ha denunciat que “les causes judicials s’arrosseguen durant molt de temps sense que passi res”, i que les víctimes consideren que no hi ha hagut una investigació imparcial i neutral. “Les víctimes del programari espia mereixen més informació i transparència”, ha afirmat. A més, tant ell mateix com In’t Veld han subratllat la importància que podria tenir l’Europol per proporcionar proves forenses als estats membres europeus per avançar en la investigació dels casos i ajudar les víctimes.
Els membres de la comitiva s’han entrevistat amb diversos experts i amb algunes víctimes, però han deixat de banda les persones afectades de la societat civil. A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats. De fet, la comissió de Defensa espanyola ha deixat plantats als eurodiputats amb l’excusa d’assistir a la moció, demostrant una altra vegada una falta de respecte a les institucions europees i als drets humans.
Pel que fa a les crítiques de les autoritats espanyoles a l’informe del Citizen Lab sobre el Catalangate, Sophie In’t Veld ha assenyalat que és evident que treballen amb criteris acadèmics i “totes les acusacions han estat degudament refutades”. Tan sols ahir, el Departament d’Estat dels EUAvalidava els informes de Citizen Lab sobre l’ús de Pegasus a l’Estat espanyol contra l’independentisme català, davant l’intent incessant de les autoritats espanyoles de desacreditar-lo.
Els membres del Comitè PEGA s’han reunit amb experts i algunes víctimes, però han deixat enrere els de la societat civil. Des de l’Assemblea Nacional Catalana expressem la nostra profunda decepció perquè no hi hagi hagut representació de les víctimes de la societat civil, especialment perquè a la comunicació de les Nacions Unides sobre l’espionatge amb Pegasus es destacava que l’atac contra les víctimes civils és especialment preocupant perquè crea un “efecte paralitzador” a l’activisme polític, i al “dret a la llibertat d’expressió i a la llibertat de reunió,així com altres violacions dels drets de les minories i la seva participació efectiva en la vida pública”, els quals són un element imprescindible en la definició d’un estat de dret, democràtic i social.
La setmana passada, l’Assemblea Nacional Catalana va remetre una carta a la Comissió d’Investigació de Pegasus per denunciar l’intent d’Espanya de boicotejar i dificultar el seu viatge a Madrid, en un comunicat conjunt amb Òmnium Cultural, Esquerra, Junts i CUP. Els eurodiputats del Comitè només s’han reunit amb víctimes catalanes del govern català, que no representen tota la diversitat de les víctimes catalanes de Pegasus. Només a l’Assemblea Nacional Catalana hi ha hagut almenys sis víctimes, entre elles els expresidents Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez.
Aquest dijous 23 de març, a Sabadell, rebrem els corredors de la Volta ciclista a Catalunya. Ho farem amb estelades perquè tingui visibilitat la nostra voluntat de tenir un esport reconegut internacionalment dins d’una Catalunya independent.
La trobada és a les 16.30 a l’Eix Macià, concretament a la cantonada amb Prat de la Riba.
El plenari del Secretariat Nacional de l’Assemblea celebrat avui a Tremp ha escollit la lleidatana Núria Marín com a nova vicepresidenta de l’entitat, després de rebre el suport de més de les dues terceres parts del plenari; més concretament, de 34 dels 48 secretaris nacionals que hi han participat. Relleva, així, Jordi Pesarrodona, que va anunciar que deixava el càrrec el passat 18 de febrer.
També hi han presentat la candidatura els secretaris nacionals Jordi Vilanova i Josep Selga, tot i que com que no han assolit un consens en la primera ronda, on Marín ja ha estat la més votada, Selga ha retirat la seva candidatura. Així, ha estat en la segona ronda en què s’ha assolit el vot definitiu: 34 vots a favor de Núria Marín i 14 per Jordi Vilanova.
A l’hora de defensar el seu projecte, Marín ha volgut incidir en la idea de fomentar encara més el debat intern de l’entitat i enfortir-la, sobretot, des de les bases. També ha fet valdre la seva experiència política en diversos àmbits, basada en l’activisme, a més a més de destacar que el fet de ser de Ponent li dona una perspectiva allunyada del centralisme i una coneixença de la realitat del territori. Per concloure, ha volgut agrair la confiança del Secretariat Nacional i ha assegurat que buscarà la confluència i la col·laboració de tothom.
La màxima representació dels socis de l’Assemblea també ha escollit avui el nou coordinador de la Comissió de Projectes i Accions Sectorials (CPAS). L’únic candidat, Carles Fité i Gabarró, que es troba en el seu segon mandat com a secretari nacional i és vocal de la Cambra de Comerç de Girona, ha superat amb escreix la majoria absoluta necessària després de rebre 36 vots a favor dels 48 secretaris que han participat en el ple. Per tant, Fité relleva Eloi Gispert, que va deixar el càrrec fa poques setmanes. Amb la seva elecció i la de la vicepresidència, el Comitè Permanent recompon tots els seus membres.
Durant el ple també s’ha fet una valoració molt positiva de la Conferència Nacional per part del responsable del Grup de treball, Josep Lluís Rodríguez, i s’han aprovat diverses Propostes de Resolució. Entre aquestes últimes hi destaca la que engega el mecanisme per unes eleccions parcials al Secretariat Nacional, un procediment habitual que s’acostuma a fer a mitjan mandat. Actualment hi ha 57 secretaris nacionals. Cal cobrir, doncs, 20 vacants. També s’ha aprovat una prova pilot per difondre la campanya “Digues bon dia”, engegada per Plataforma per la Llengua, als municipis de les Assemblees Territorials del Baix Llobregat Sud.
Qui és la nova vicepresidenta de l’Assemblea?
Núria Marín Casas (Lleida) és docent dins l’educació secundària i en l’àmbit públic. Té una llarga trajectòria en l’activisme per la independència, per la llengua catalana i pels drets de les dones, sobretot per la lluita pels drets sexuals i reproductius a les comarques de Lleida. Ha participat en diferents agrupacions i organitzacions d’aquests col·lectius.
Així, va començar com a activista a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, on assumí tasques de direcció al Segrià.
Entre 1989 i el 2019 va militar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb qui va ser regidora de la Paeria de Lleida del 2015 al 2019, quan va abandonar la formació en considerar que la seva deriva ideològica i estratègica deixava en un segon pla la lluita per la independència.
Forma part del Secretariat Nacional de l’Assemblea des del mandat anterior (2020-2022). Es troba, doncs, en el seu segon i darrer mandat (2022-2024).
El dilluns 27 de març, a Sabadell, es farà una xerrada amb Gabriela Serra. Ens parlarà de la seva presidència a l’Associació Observa i de la seva etapa al Parlament, de 2015 a 2017.
L’acte començarà a les 19.00 h a l’auditori del Casal Pere Quart, Rambla 69.
VilaWeb estrena avui La tertúlia proscrita, un debat sobre l’actualitat política presentat per Txell Partal i que comptarà cada setmana amb la presència de Josep Costa i Albano-Dante Fachin. La tertúlia es farà cada dijous i es podrà seguir en vídeo, com un programa de televisió, a les pàgines de VilaWeb. També es podrà descarregar en format de pòdcast, tant en versió de vídeo com en versió d’àudio tot sol.
El dimecres 29 de març, a Sant Cugat del Vallès, dintre del cicle Àgora 1 d’Octubre, Albano Dante Fachin i Josep Costa participaran en el debat “El procés s’ha acabat?“.
L’acte començarà a les 19.00 hores a la Sala Clavé de la Unió Santcugatenca.
L’Assemblea Nacional Catalana ha remès una carta a la Comissió d’Investigació Pegasus del Parlament Europeu per denunciar l’intent de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge de la comissió a Madrid, previst per la propera setmana, en un escrit conjunt elaborat amb Òmnium Cultural, ERC, Junts i la CUP.
El Comitè Pegasus del Parlament Europeu té previst viatjar a la capital de l’Estat espanyol els propers 20 i 21 de març per investigar el cas d’espionatge sobre el terreny. Els membres de la comitiva s’entrevistaran amb diversos experts i amb algunes víctimes, deixant de banda les persones afectades de la societat civil.
A més, l’Estat ha maniobrat perquè l’impacte de les reunions quedi difuminat per un dia festiu a la Comunitat de Madrid i per la moció de censura de Vox al Congrés dels Diputats.
Per tots aquests motius, l’Assemblea denuncia els intents de les autoritats espanyoles d’impedir i dificultar el viatge d’investigació a Espanya a la Comissió PEGA del Parlament Europeu i els demana que es reuneixin amb les víctimes de la societat civil.
El comunicat també critica que hi ha una invisibilitat de la diversitat de víctimes, ja que el Comitè només es reunirà amb membres del Govern de Catalunya i del partit de govern, excloent persones espiades il·legítimament de la societat civil, com les víctimes de l’Assemblea.
Amb tot, l’Assemblea vol denunciar la situació i interpel·lar els membres de la Comissió PEGA per donar veu a tots els actors implicats en el cas, i reclama que el Parlament Europeu no torci el braç davant les manipulacions espanyoles.
L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest matí l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que ha tingut lloc el cap de setmana a la Universitat Politècnica de Catalunya. La Conferència tenia l’objectiu d’aglutinar totes les entitats per debatre, teixir sinergies i consensos per materialitzar un marc comú del moviment independentista. Aquesta estratègia convergirà en un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
L’acte de cloenda ha comptat amb la presentació de l’actriu i activista independentista, Carme Sansa, i tres relators, corresponents a cada un dels tres fronts de treball que figuren al Full de Ruta de l’Assemblea: el Front Civil, l’Institucional i l’Internacional.
Anthony Sànchez, activista social, fundador de Joves Nous Catalans i Secretari Nacional de l’Assemblea, ha incidit en el debat sobre la mobilització sostinguda i la desobediència civil, la renovació del discurs en clau nacional i independentista i sobre els espais de poder i la societat civil. Ha recordat la importància de la mobilització i la conscienciació, l’aprenentatge i la formació en “formes legítimes de lluita com la desobediència civil, l’autodefensa, la no-cooperació, l’acció directa”, la necessitat de crear “campanyes de desobediència que afebleixin els poders fàctics de l’Estat” per assolir una república Catalana.
També ha remarcat la necessitat de “generar aliances que es materialitzin amb un element permanent de coordinació entre col·lectius independentistes […] per enfrontar-nos a l’Estat espanyol i al Govern autonomista”, i ha volgut recordar la necessitat de “construir una identitat compartida amb el català com a llengua comuna i una república de llibertats”.
Uriel Bertran, economista, exdiputat del Parlament de Catalunya i coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’Assemblea, ha remarcat que “és crucial no defugir el conflicte, sinó guanyar-lo.” Alhora, ha destacat la necessitat d’un lideratge comú per “dirigir i coordinar les accions de forma més eficient”, que “no arrosseguin els llastos del passat”, i ha reivindicat les aliances entre els moviments sobiranistes dels Països Catalans, però sense imposar un únic criteri.
També s’ha destacat en els debats la necessitat d’aprendre de la pròpia història, de la tardor de 2017, de l’error de “cedir en un model de mer repartiment de partits com el cas de JuntsxSí” o de “suspendre la DUI del 10 d’octubre i no fer-la efectiva el 27 d’octubre.” D’aquesta manera, es plantejava la Llista Cívica, un instrument per “avançar condicionant i pressionant les formacions independentistes per fer la independència”, amb “l’objectiu prioritari de fer efectiva la declaració d’independència abans de l’elecció de la presidència de la Generalitat.”
Bertran ha recordat que la Llista cerca la unitat de l’independentisme; no fragmentar-lo, sinó “forçar unitat estratègica”, amb la capacitat de “recollir el vot independentista que s’està abstenint per evitar perdre la majoria independentista al Parlament” amb un model transversal i atractiu. En els debats s’ha admès el perill de caure en “la inèrcia de les institucions” i que calen “mecanismes de control, compromisos amb la DI i codis ètics”.
Finalment, ha recordat la importància de la cara econòmica de la independència, “ser conscients dels costos de la transició cap a un nou estat, que cal començar a reduir des d’ara mateix”, amb “una agència tributària catalana, una autosuficiència energètica, alternatives de finançament externes amb altres estats i entitats, i una caixa de solidaritat externa als governs espanyol i català”.
Tot seguit, Olga González, secretària nacional de l’Assemblea, ha incidit en la importància de “parlar el llenguatge dels estats, sobre la base d’interessos i poders”, sense esperar res dels “actors polítics supraestatals com la Unió Europea”. D’altra banda, també ha assegurat que “cal tenir present que de cara al món, la desestabilització de l’Estat pot ser més costosa que la nostra independència, i cal superar el trauma històric dels catalans amb el pactisme i pensar en termes d’estat”.
A la ponència, es va destacar que calia “aprendre dels errors de 2017”. No es va executar la independència al moment clau ni es va mantenir la mobilització massiva al carrer, i es va introduir la idea de “projectar-nos com a futur estat amb atractius econòmics i estratègics, amb un llibre blanc sobre com funcionaríem si fóssim un estat independent.” Provocar repressió d’alta intensitat per part d’Espanya, establir relacions amb altres estats i reconèixer el Consell de la República com a agent d’internacionalització del cas català, van ser altres idees que van sorgir.
A continuació, el periodista i director de Vilaweb, Vicent Partal, ha entrevistat als activistes independentistes Marcel Vivet i Àngels Martínez sobre la importància de la conferència, el moment en què es troba el moviment i els passos a seguir. Vivet ha recordat com ha viscut la repressió per haver exercit el seu dret a la manifestació: “Estic inhabilitat per ser escollit en eleccions; això demostra que la meva és una condemna política i que Espanya fa un ús interessat de la justícia», mentre que Martínez ha fet una crida al coratge: «Cal no defugir el conflicte i creure’ns que podem afrontar-lo amb moltes possibilitats de guanyar-lo. Quan vegeu que algú té por, poseu-hi coratge; és el millor antídot.”
Finalment, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha agraït la participació dels particulars, les entitats i els voluntaris que han fet possible que la Conferència es dugués a terme, i l’ha reivindicada com l’origen d’un nou embat: “aquesta Conferència Nacional no s’acaba aquí, és un començament, una terra fèrtil per a la independència; cridarem per crear un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència“. També ha reconegut l’Assemblea com un eix vertebrador del debat: “ho hem sentit molt durant la conferència, cal un debat per estructurar un treball en xarxa, trobar sinergies entre nosaltres per avançar plegats, sense renunciar al plantejament de cada entitat. L’Assemblea ho ha fet possible i ho continuarem fent.”
Més de 57 entitats de la societat civil han assistit a la Conferència, incloses les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República, Debat Constituent, la Intersindical, Plataforma per la Llengua, USTEC-STES i Comissió de la Dignitat, entre altres. Més de mig miler persones han passat per la Conferència Nacional, i han pogut afegir les seves contribucions a les conclusions presencialment i telemàticament.
L’Assemblea presentarà les conclusions en les setmanes posteriors a la cloenda de la Conferència i les farà arribar a les entitats participants per concretar posteriorment un gran Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista.
El diumenge 12 de març, segueix en directe l’acte de cloenda de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, a partir de les 11.30 del matí.
Aquest 8 de març sortim al carrer per reivindicar el feminisme i denunciar un sexisme atàvic que es perpetua en diferents formes.
Des de l’independentisme reivindiquem la llibertat de les decisions col·lectives, però també les individuals, lligades a la dignitat de la persona i l’erradicació d’una discriminació de gènere que perdura en el temps i que s’estén a tots els àmbits personals i socials.
El feminisme és la lluita pel respecte i la igualtat, s’oposa a la dominació de tota mena, i és la premissa necessària per aconseguir una societat realment justa, democràtica, lliure i plural. Les guerres com la que s’està vivint a Ucraïna o la situació de les dones a l’Iran ens mostren una espiral de violència que ha d’acabar.
Les reivindicacions del 8M són totes, també i molt especialment les de cada dia. La lluita és constant per eliminar estereotips, la discriminació laboral i salarial, contra la violència masclista, i construir un canvi de paradigma de plena i efectiva igualtat d’oportunitats sense discriminacions per raó de gènere.
Malgrat els avenços aconseguits en les últimes dècades, el 95% de les persones que redueixen la seva jornada de treball per tenir cura d’un tercer són dones; la bretxa salarial entre homes i dones al nostre país se situa en el 19,7%; també les diferències en pensions, atur i les dobles i triples jornades de treball. Mostren la precarietat i la pobresa feminitzada. I no oblidem que l’any 2022 van ser assassinades 12 dones a mans de les seves parelles o exparelles i van créixer les denúncies per violència de gènere i per agressió sexual enmig del greu gir legislatiu exculpatori i la deshumanització del sistema judicial. En l’àmbit polític la dona continua menystinguda.
Entre les metes de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides es preveu assolir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes, i la reducció de desigualtats, instant a garantir la igualtat d’oportunitats promovent legislacions, polítiques i mesures adequades per aconseguir-ho.
Aquest també és l’objectiu que anima a l’independentisme a poder prendre les necessàries decisions en aquest àmbit. Recordem que el Tribunal Constitucional ja ha declarat expressament que el Parlament de Catalunya no pot legislar sobre prevenció d’assetjament sexual a les empreses, ni sobre plans d’igualtat, ni sobre la presència de dones i homes a la negociació col·lectiva, ni sobre la incorporació de la perspectiva de gènere als expedients de regulació d’ocupació, tampoc als de prevenció de riscos laborals.
La lluita per la nostra llibertat com a persones no està desvinculada de la nostra lluita col·lectiva, volem aconseguir una societat sense invisibilitzacions de les dones i menysteniment de les tasques de cura, i on els valors del respecte a les decisions individuals i la participació en les polítiques públiques ens porti a la igualtat efectiva, aquesta és la veritable capacitat de transformació social que té el feminisme.
Aquest 8 de març, celebrem que les dones som aquí.
Ni guerra que ens destrueixi, ni pau que ens oprimeixi.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 