23 de febrer, a Sabadell, “Què n’hem de fer del català?” amb Gerard Furest

El dijous 23 de febrer, a Sabadell, parlarem amb Gerard Furest, autor de “Decàleg irreverent per a la defensa del català” sobre “Què n’hem de fer del català?“. També és portaveu de la sectorial d’Educació de Las Intersindical.

L’acte començarà a les 19.30 h al Casal Pere Quart (auditori 2a pl.)

4 de febrer, a Terrassa, Concert de Poetes i Músics per la República

El dissabte 4 de febrer, a Terrassa, es farà un Concert de Poetes i Músics per la República.

Tindrpà la participació de Jaume Arnella, Josep Tero, Miquel Pujadó, Ferran Martínez, Marta Pessarrodona, Jordina Barceló, Ter Tarrida, Ester Xargay, Jordi Pàmias, Eduard Casas, Carme Sansa i Gabriel Salvans i la col.laboracio dels músics dels Cants de Llibertat de Terrassa.

Ho organitza Consell per la República de Terrassa.

Començarà a les 19.00 a l’Auditori de Terrassa, passeig Ernest Lluch, 1.

L’Assemblea presenta la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista

L’Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest matí en roda de premsa les novetats de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que es va anunciar en primícia el passat 1 d’octubre. La conferència es basa en la determinació de fer efectiva la declaració d’independència de Catalunya i es proposa definir, col·lectivament, quines són les actuacions necessàries a dur a terme per les institucions i el moviment social. Les inscripcions estan obertes fins al 15 de febrer.

La Conferència tindrà lloc l’11 i el 12 de març, al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. El dissabte dia 11, a les 9:30h es donarà el tret de sortida als debats de les entitats, que duraran fins a les 14h. A partir de les 16h serà el torn dels particulars, que tindran fins les 20:30h per debatre els diferents temes. El diumenge 12, a la tarda, se celebrarà l’acte de cloenda, on s’exposaran les conclusions més rellevants dels debats.

Els temes dels debats estan basats en els tres fronts que figuren en el Full de ruta de l’Assemblea: el front civil, l’institucional i l’internacional, i tractaran de la confrontació amb l’Estat, generar noves adhesions a l’independentisme, la gestió econòmica d’una Catalunya independent, i les relacions amb altres entitats nacionals i internacionals, entre d’altres. Les persones inscrites podran participar a les ponències de forma presencial o podran fer les seves aportacions de forma telemàtica a través d’un formulari.

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha estat l’encarregada de presentar el context polític de la Conferència: “L’objectiu d’aquesta Conferència Nacional és constituir un Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència i consensuar les actuacions principals a dur a terme a partir de les conclusions de la Conferència”. A més, ha recordat que ja fa mesos que està en preparació: “Portem ja més de 30 conferències Horitzó 2023-2025: Independència, on s’hi han recollit moltes idees que es tindran en compte per la Conferència”.

El Coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Josep Lluís Rodríguez, ha explicat que “Hi ha 7 ponències que corresponen als tres àmbits d’actuació de l’Assemblea, el front civil, el front institucional i el front internacional.” A més, ha incidit en la confirmació de la participació de les principals organitzacions civils: Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència, el Consell de la República i la Intersindical.

L’Acte de presentació es pot recuperar al canal de Youtube de l’Assemblea.

Comunicat sobre el pacte pressupostari Govern d’ERC amb PSC

Aquest matí s’han publicat els nous pressupostos de la Generalitat, pactats pel govern d’ERC i el PSC. Amb aquest pacte, hem constatat que el Govern de la Generalitat prioritza l’aliança amb l’esquerra espanyola del 155 abans que un acord per fer la independència.

Des de l’Assemblea Nacional Catalana, trobem indignant aquesta situació. Lamentem que no s’hagi aprofitat la majoria del 52% independentista assolida a les eleccions del 14 de febrer de 2021 i denunciem que s’hagi fet aquest pas.

L’autoanomenada taula de diàleg no ha aconseguit ni amnistia ni autodeterminació. Però ha petrificat l’espoli fiscal i la continuació de la repressió a través del nou delicte de desordres públics agreujats.

Aquest pacte suposa una claudicació  del Govern, que mostra una imatge de feblesa i desorientació en clau nacional i internacional.

També suposa un acord amb aquells que aplaudeixen la repressió, persegueixen els exiliats, petrifiquen l’espoli fiscal i la negació de l’autodeterminació. No implica la solució del conflicte polític i, es miri com es miri, és un pas contrari al que l’independentisme hauria d’estar fent.

Per això des de l’Assemblea ens comprometem a:

  • Denunciar els acords autonomistes amb qualsevol partit del 155 i que no signifiquin la resolució del conflicte polític.
  • Continuar treballant per fer efectiva la declaració d’independència a través de la mobilització, la construcció de noves eines polítiques i socials i d’un acord amb el moviment civil per la independència.

El TJUE obre la porta a que les autoritats judicials puguin denegar euroordres si la protecció de drets d’un grup específic, com l’independentisme, és deficient

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha declarat que les ordres de detenció europees només es poden rebutjar quan hi ha proves d’un fracàs sistèmic del sistema judicial o si hi pot haver abusos dels drets d’un “grup identificable de persones”, i les ordres de detenció només es poden repetir si són proporcionals.

Segons la resolució del TJUE en resposta a les preguntes preliminars del jutge espanyol Pablo Llarena, Bèlgica va vulnerar el principi de confiança mútua en la justícia espanyola quan va rebutjar l’euroordre de detenció del jutge Pablo Llarena contra l’exconseller de Cultura Catalana a l’exili, Lluís Puig.

La sentència se centra principalment en la protecció dels drets fonamentals però afegeix alguns matisos positius per a la defensa dels exiliats catalans, ja que obre la porta a la possibilitat que es demostri que la ciutadania de Catalunya és un grup identificable de persones que s’enfronten a deficiències del sistema judicial que afecten la protecció dels seus drets. També és important destacar la menció de la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, que no és vinculant però aporta més arguments a la defensa per demostrar el seu punt.

Les ordres de detenció europees són acceptables, però la persecució il·legítima, no. El tribunal de Luxemburg permetrà que es repeteixin les ordres de detenció contra els exiliats sempre que siguin “proporcionades”, una noció que estarà oberta a la interpretació dels jutges europeus. La sentència de juliol de 2022 de l’advocat general del TJUE De la Tour, afirmava que Bèlgica va fer malament en rebutjar l’euroordre espanyola, al·legant que no s’havia constatat un fracàs sistèmic del sistema judicial espanyol i, per tant, Bèlgica no podia rebutjar la garantia per un risc individual de violacions dels drets fonamentals.

Tanmateix, la resolució d’avui dona esperances per als líders catalans a l’exili, perquè tot i que una deficiència sistèmica del sistema judicial espanyol seria gairebé impossible de demostrar, hi ha una finestra d’oportunitat més gran perquè els advocats de la defensa demostrin que els catalans a favor de la independència poden veure el seus drets vulnerats com a grup específic i fàcilment identificable.

L’independentisme català encara és víctima de persecució política, i per això Bèlgica va rebutjar en primer lloc l’ordre d’extradició de Lluís Puig. Hi ha 4.200 víctimes catalanes de la repressió pels fets relacionats amb el referèndum d’independència del 2017 i les manifestacions posteriors, i les autoritats espanyoles van espiar massivament activistes i representants catalans, en el que es coneix com el Catalangate.

És massa aviat per saber com acabarà la persecució judicial dels representants catalans, i aquest és un afer que definitivament trigarà a resoldre’s, però aquesta resolució crea un precedent amb els exiliats catalans per a la futura denegació d’euroordres contra ells.

L’Assemblea engega el debat sobre la Llista Cívica, que continuarà en els mesos vinents

Aquest dissabte, el Secretariat de l’Assemblea va celebrar un plenari extraordinari centrat en la Llista Cívica, la raó del qual ha estat la necessitat de debatre el projecte, d’acord amb les indicacions del full de ruta aprovat el maig passat a l’última Assemblea General Ordinària. El debat sobre la Llista Cívica va ser ric i intens.

En el transcurs de les votacions, es va rebutjar treballar, per ara, aquest projecte en un Grup de Treball, una proposta que presentava Presidència i la Comissió d’Estratègia i Discurs, previ debat al Comitè Permanent. Tot i això, el compromís de l’Assemblea amb les previsions del seu full de ruta i la Llista Cívica és del tot vigent.

Tal com descriu el full de ruta, “Des d’aquest moment ens plantegem l’impuls d’una llista cívica, independent de partits, per defensar la voluntat dels electors independentistes a les eleccions vinents al Parlament de Catalunya i fer la independència. Caldrà determinar els mecanismes democràtics necessaris per a la composició de la llista cívica i, en qualsevol cas, haurà de ser ratificada pels socis”.

El Secretariat Nacional ha preferit que el debat quedi obert i continuï a través de les Comissions, a les Assemblees Territorials i les bases, i al full de ruta, que es votarà a l’Assemblea General Ordinària dels socis i sòcies. Els socis de l’Assemblea prendran la decisió final sobre l’impuls de la Llista Cívica en una consulta.

El compromís de tot el Secretariat Nacional amb la mobilització va ser explícit i es confirma amb les multitudinàries accions de protesta impulsades aquests darrers mesos i amb la convocada contra Felip VI aquest proper dimarts, 31 de gener, a les 15.30 hores a la plaça d’Ernest Lluch amb la plaça de Leonardo da Vinci, sota el lema “Ni rei, ni corona”.

31 de gener, a Barcelona, concentració contra la visita del rei d’Espanya

Aquest proper dimarts 31 a les 16:30 el rei espanyol farà un acte a Barcelona (Auditori CCIB al Fòrum) per fer entrega dels despatxos als nous jutges.

Us animem a totes a venir a les 15:30 h a la Plaça Leonardo Da Vinci i Plaça d’Ernest Lluch i Martín a demostrar una vegada més que no és benvingut a la nostra terra.

Recordeu portar els vostres xiulets! Podeu trobar material gràfic aquí.

Cites per anar-hi des del Vallès Occidental

  • Sant Quirze: 14.10 h andana estació FGC.

2 de febrer, a Palau-solità i Plegamans, Vicent Partal presentarà el seu llibre”Fronteres”

El dijous 2 de febrer, a Palau-solità i Plegamans, el director de Vilaweb, Vicent Partal, presentarà el seu últim llibre “Fronteres“.

L’acte començarà a les 19.00 hores a l’auditori de Can Cortés, camí Reial 56.

Feu servir el Catalanitzador de Softcatalà per donar tota la visibilitat al català

Des de fa uns mesos, el cercador Google margina les llengües no majoritàries en els seus resultats. Això afectar directament els usuaris catalanoparlants. S’estan fent diverses gestions amb l’empresa per trobar-hi solució però el que és bàsic és que tothom tingui l’ordinador completament catalanitzat.

Per fer-ho, Softcatalà té l’eina Catalanitzador que ho fa tot d’un sol cop i sense cap complicació a l’hora de fer-lo servir.

Feu servir el Catalanitzador

By nani Posted in Eines

El 4 de febrer, l’Assemblea i Fundació Randa organitzen una jornada sobre Lluís Maria Xirinacs i la seva lluita independentista

El pròxim dissabte 4 de febrer, l’Assemblea i la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs organitzen una jornada de treball sota el nom “Xirinacs i la lluita independentista” al Centre Cultural Can Costa de Taradell, Osona. La trobada neix del convenciment que cal una renovació de pensament i que Lluís M. Xirinacs, filòsof i persona de compromís polític, és una bona font d’inspiració. L’acte començarà el dissabte a les 10:30 h i durarà fins les 15 h. Aquelles persones que vulguin quedar-se a dinar s’han de registrar en aquest enllaç.

Xirinacs defensava la llibertat, l’exigència i el compromís, i aquesta jornada pretén ensenyar i aprofundir en l’autoorganització que cal per fer la independència. Per això s’exposaran els conceptes i les eines per aplicar aquesta ‘força del poble’ en una sessió organitzada en taules de treball de 8-10 persones i que combinarà audiovisuals centrats en el mateix Xirinacs.

Els assistents podran conèixer les propostes concretes i experiències generades del que Xirinacs anomenava la via demòtica (la força del poble). Xirinacs va projectar aquesta força quan es va plantar a la plaça de Sant Jaume, l’any 2000, per iniciar l’Assemblea dels Països Catalans que culminés amb la plena independència del nostre poble, fomentada en assemblees de baix a dalt (llar, veïns, carrer, barri, municipi, comarca, nació…).

L’Assemblea i les altres acusacions comparegudes a la causa de l’1-O aconsegueixen que es porti a judici 45 agents de la Policia Nacional

Com ja vam anunciar el febrer de 2020, l’Assemblea Nacional Catalana es va personar com a acusació popular després que l’Ajuntament en fos expulsat, per garantir la defensa de les
persones agredides per la policia, i donar suport a les acusacions privades de moltes persones
ferides que hi estan implicades i perjudicades per tal que s’arribi a la condemna dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència. Ara, aquesta acusació dona els seus fruits. L’Assemblea estudia presentar recurs a la interlocutòria per tal d’obtenir més imputacions.

A Barcelona hi ha 27 escoles afectades, entre elles la Mediterrània, Pau Claris, Àgora, Pies Sant
Antoni, Víctor Català i Ramon Llull, i hi ha hagut més de 300 denúncies per ferits arran de les
càrregues policials el dia del referèndum. En total hi ha quaranta cinc agents i caps de grup de
la Policia Nacional imputats, vuit dels quals són inspectors en cap.

Segons la interlocutòria, el jutge de la instrucció descriu l’actuació d’alguns agents com a
“clarament desproporcionada” i reitera que “no resulta compatible amb cap criteri de
proporcionalitat que els agents colpegin a la cara les persones congregades o que les llancin
escales avall, caient sobre altres persones que estan assegudes o sobre els esglaons, amb el
greu risc que això suposa per a la integritat dels ciutadans”.

L’Assemblea, com a entitat promotora del referèndum d’autodeterminació, manté el seu
compromís amb el drets fonamentals i la defensa de les persones agredides per la policia en el
seu exercici del dret a l’autodeterminació, i seguirà actuant per tal que s’arribi a la condemna
dels responsables d’aquella agressió contra votants en el referèndum d’independència.

26 de gener, Terrassa, xerrada “Micromasclismes, l’opressió quotidiana del patriarcat

El dijous 26 de gener, a Terrassa, es farà la xerrada “Micromasclisme, l’opressió quotidiana del patriarcat“ organitzada per la Intersindical i amb la col·laboració de l’Assemblea Nacional Catalana de Sabadell i Terrassa.

L’acte començarà a les 19.00 hores al local de l’Assemblea, carrer Torrent 153.

AJORNAT – 27 de gener, a Palau-solità i Plegamans, xerrada amb Albano Dante Fachin

El divendres 27 de gener, a Palau-solità i Plegamans, es farà una xerrada amb Albano Dante Fachin, un dels responsables del portal Octuvre.

L’acte començarà a 19.00 h a l’auditori de Can Cortès, Camí Reial 56.

5 de febrer, a Sant Quirze, projecció del concert de Lluís Llach al Palau Sant Jordi

El diumenge 5 de febrer, a Sant Quirze del Vallès, es projectarà el concert de Lluís Llach al Palau Sant Jordi, del 19 de desembre de 2021.

El concert va ser en benefici de Debat Constituent i va fer-se davant 16.000 persones. Feia 14 anys que el cantant empordanès no feia un concert i es va gravar amb els mitjans tècnics més avançats que permetran una projecció excel·lent en la pantalla gran de la Patronal.

La projecció començarà a les 19.00 h a la sala Josep Brossa de la Patronal.

Hi haurà taquilla inversa per finançar les activitats de Debat Constituent.