abr. 28 2026

Dos-cents catedràtics internacionals envien cartes a Sánchez i Illa exigint la llibertat immediata de Pablo Hasél

Dos-cents catedràtics de 101 universitats i 24 països diferents han dirigit sengles cartes als presidents espanyol i català per exigir-los una actuació immediata en favor de la llibertat del raper català Pablo Hasél, nom artístic del ciutadà lleidatà Pablo Rivadulla Duró. La iniciativa ha estat protagonitzada pels catedràtics emèrits Dominic Keown i Henry Ettinghausen —de les universitats de Cambridge i Southampton— amb el suport de les organitzacions: Assemblea Nacional Catalana, que firma el president, Lluís Llach; el Pen Club Català, i la Comissió de la Dignitat, sense especificar cap via concreta per efectuar el seu alliberament. 

La carta recorda que el passat 15 de febrer l’artista de hip-hop va complir el seu cinquè any de presó al centre penitenciari de Lledoners, al Bages, i que encara s’enfronta a catorze mesos més de presó. El motiu principal del seu empresonament és la calúmnia, en piulades i cançons, contra la Corona i les institucions de l’Estat. En aquest aspecte recorden a Sánchez i Illa que, segons les Nacions Unides, aquest delicte no té cap mena de cabuda en una democràcia i que organitzacions de drets humans, com ara Amnistia Internacional, així com diversos experts legals destacats a Espanya, han criticat l’empresonament de Hasél com una clara negació de la llibertat d’expressió i un abús dels drets humans.

La carta conclou: “En nom d’aquests acadèmics d’universitats distingides internacionals, us instem a reflexionar sobre la vergonyosa anormalitat que suposa el continuat empresonament del cantant. Li demanem, senyor president, que prengui tots els passos necessaris per assegurar la llibertat immediata del senyor Pablo Hasél”. 

Carta dirigida al Sr. Sánchez i al Sr. Illa.

abr. 25 2026

El Secretariat Nacional elegeix Josep Vila com a nou president de l’Assemblea Nacional Catalana

El Ple constituent del Secretariat Nacional, celebrat aquest dissabte a Igualada, ha elegit Josep Vila com a nou president de l’Assemblea Nacional Catalana per al mandat 2026-2028. Vila ha estat escollit amb XX vots de XX emesos, superant la majoria qualificada de dos terços requerida. El fins ara president, Lluís Llach, que no ha volgut optar a la reelecció, ha estat elegit per a la vicepresidència; Ariadna Heinz ha estat elegida per a la secretaria i Blanca Currià com a nova tresorera.

Els membres del nou Secretariat Nacional s’han constituït aquest matí en ple i han escollit els quatre càrrecs orgànics de l’entitat en un clima d’ampli consens. La nova direcció enceta el mandat amb la voluntat de culminar el procés de renovació interna iniciat en els darrers dos anys i d’enfortir l’Assemblea com a gran eina de mobilització del moviment independentista.

Josep Vila, nou president de l’Assemblea

Josep Vila (1959), pedagog, docent i activista, ha estat elegit nou president de l’Assemblea Nacional Catalana. Llicenciat en Ciències de l’Educació i màster en resolució de conflictes, ha desenvolupat la seva trajectòria professional en els àmbits de la docència primària, secundària i universitària. Ha estat director dels Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat a Girona, síndic i vicegerent de Personal i Organització de la Universitat de Girona. Els darrers 10 anys laborals els va dedicar a la direcció de l’institut de Celrà i a la docència al postgrau de direcció i gestió de centres educatius. Actualment està jubilat.

Soci de l’Assemblea des de la seva fundació l’any 2012, va ser coordinador de l’assemblea territorial de Girona entre el 2022i el 2024 i, durant el mandat 2024-2026, ha format part del Comitè Permanent com a coordinador de la Comissió d’Incidència Política, des d’on ha impulsat la relació amb les entitats del moviment independentista i ha mantingut contactes amb els partits polítics.

En les seves primeres declaracions com a president, Vila ha situat com a objectiu central del nou mandat la necessitat de construir una majoria social a favor de la independència i capaç de capgirar la situació actual per encarar un nou embat: “és el que ens toca fer des del front civil, i per això cal continuar treballant per ressituar la independència al centre del debat públic”.  Per a aconseguir-ho, ha remarcat que cal mantenir la tasca que s’ha fet aquests dos últims anys per recuperar unes assemblees territorials “vives i ben distribuïdes, capaces de mobilitzar la gent i amb capacitat d’incidència”. “Només amb una majoria de la ciutadania compromesa i activada tindrem capacitat de pressió sobre els partits”, ha conclòs.

La proposta de Vila, àmpliament avalada pel Secretariat Nacional, implica culminar la renovació profunda de l’entitat iniciada en el darrer mandat, amb l’objectiu de fer una ANC “més àgil, més eficaç i adaptada al nou context polític i social, diferent del que hi havia l’any 2012”.

La defensa de la llengua i la denúncia de l’espoli fiscal, cultural, social i nacional que pateix Catalunya continuaran sent eixos centrals de l’acció de l’Assemblea en aquesta nova etapa.

Lluís Llach, nou vicepresident

Lluís Llach (1948) ha estat elegit vicepresident de l’entitat. Després de liderar l’Assemblea durant els darrers dos anys, manté el seu compromís amb l’organització i amb el país des d’aquesta nova responsabilitat. Llach ha decidit no optar a la presidència perquè la salut no li permet una dedicació tan forta. La seva continuïtat garanteix l’experiència i la cohesió en aquesta nova etapa. Així i tot, ha deixat clar que continuarà “deixant-s’hi la pell per l’ANC i pel país”.

Durant la seva presidència, Llach ha impulsat la reactivació territorial de l’entitat, amb el reforç de les assemblees de base, la reorganització del territori i la recuperació de la capacitat mobilitzadora de l’Assemblea arreu del país.

Ariadna Heinz, nova secretària

Ariadna Heinz (1972) ha estat elegida nova secretària de l’Assemblea. Llicenciada en Física i màster en Física Atmosfèrica, ha desenvolupat la seva carrera professional en els àmbits del Big Data i la intel·ligència artificial.

Durant el darrer mandat ha format part de la Comissió d’Internacional, des d’on ha contribuït a projectar la causa independentista en l’àmbit internacional. Destaquen les seves intervencions davant organismes com l’ONU i l’OSCE, així com la seva tasca de relació amb organitzacions internacionals com la UNPO.

Blanca Currià, nova tresorera

Blanca Currià (1970) ha estat elegida nova tresorera de l’entitat. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, desenvolupa la seva activitat professional en l’àmbit informàtic.

És el seu segon mandat com a secretària nacional i manté una llarga vinculació amb l’Assemblea des dels seus inicis. Va ser signant de l’acta constitutiva de l’assemblea territorial de Lleida l’any 2011. La seva trajectòria associativa i de voluntariat reflecteix un ferm compromís social, cultural i lingüístic amb Catalunya.

En el pròxim ple, que se celebrarà al maig, els secretaris nacionals elegiran els coordinadors de les diferents comissions de treball que completaran el Comitè Permanent.

abr. 23 2026

La Junta Electoral fa públics els resultats definitius de les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC

La Junta Electoral ha fet públics aquest dimecres 22 d’abril els resultats definitius de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Els resultats s’han proclamat passat el termini que la Junta Electoral ha disposat per resoldre possibles al·legacions.

En aquestes eleccions s’han elegit un total de 60 secretàries i secretaris nacionals, distribuïts en 41 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 1 pel bloc de representació de joves.

El pròxim dissabte 25 d’abril tindrà lloc a Igualada el Ple constituent del Secretariat Nacional, on s’escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. La seva elecció requereix el vot favorable de dos terços (2/3) dels secretaris o secretàries nacionals presents al ple, en primera votació. Si després de dues votacions cap candidat/a obté 2/3 dels vots, en les següents votacions serà elegida el/la candidat/a que obtingui la majoria absoluta de vots dels membres presents al ple.

Qualsevol secretari o secretària nacional, independentment del bloc pel qual s’ha presentat, es pot proposar per a qualsevol dels quatre càrrecs orgànics.

Consulteu aquí els resultats definitius.

abr. 19 2026

Resultats provisionals de les eleccions al Secretariat Nacional 2026

La Junta Electoral ha fet públics aquest dissabte 18 d’abril els resultats provisionals de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Després d’una votació que s’ha allargat més de quatre dies (del 14 al 18 d’abril), ja són públics els secretaris escollits pels socis de l’entitat independentista.

El dijous 23 d’abril, un cop s’hagin resolt possibles reclamacions, la Junta Electoral farà públics els resultats definitius. Les secretàries i secretaris nacionals escollits pels membres de ple dret de l’entitat, es trobaran el dissabte 25 d’abril a Igualada en el ple de constitució del nou Secretariat Nacional. En aquest primer plenari, els membres del nou Secretariat escolliran els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. Per a ser escollits, han d’aconseguir el suport de 2/3 parts del Secretariat en primera i segona votació, i majoria absoluta a partir de la tercera. Cal recordar que totes les secretàries i secretaris, sigui quin sigui el bloc on s’han presentat (nacional, territorial, sectorial o jove), poden optar als càrrecs orgànics de l’entitat, més enllà dels vots que hagin obtingut cada un en aquestes eleccions.

L’entitat es felicita per un procés electoral transparent i que ha transcorregut sense incidències. Alhora, vol agrair la participació dels 2.322 socis en les votacions així com a totes les persones que s’han presentat a aquestes eleccions i també als voluntaris que han fet possible els punts d’assistència a la votació presencials.

Consulteu aquí els resultats provisionals.

abr. 17 2026

Del 19 d’abril al 5 de maig el Correllengua Agermanat creurà els Països Catalans

El Correllengua Agermanat és molt més que una cursa, és una mobilització cultural, social i esportiva que uneix tots els territoris de parla catalana. Aquesta iniciativa sense ànim de lucre, que pren inspiració del primer Correllengua nascut a Mallorca l’any 1995, de la Korrika basca i de l’esperit de la flama olímpica, es planteja com un recorregut conjunt i agermanador que abraça Catalunya Nord, Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l’Alguer.

La Flama, que passa de mà en mà al llarg de cada tram, esdevé el fil conductor de tot el projecte. Cada relleu simbolitza el compromís compartit de mantenir viva la llengua i fer-la present a tots els àmbits de la vida quotidiana. 

Tothom pot participar al Correllengua Agermanat, corrent, en bicicleta, animant al pas de la Flama o participant a les activitats de rebuda a cada poble o ciutat del recorregut. El que importa no és la velocitat, sinó la participació col·lectiva i la visibilització de la llengua catalana com a eina de cohesió social.

INSCRIVIU-VOS

PODEU FER UN DONATIU

Més informació

abr. 17 2026

L’Assemblea denuncia el patró de discriminació estructural que pateix el poble català per part de l’Estat espanyol davant de l’ONU

L’Assemblea Nacional Catalana, l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO), i Geneva for Human Rights (GDH) han presentat un informe a un organisme de Nacions Unides denunciant diverses discriminacions que el poble català pateix per part de l’Estat. L’informe, presentat abans de l’examen de l’Estat espanyol, que tindrà lloc durant la 118a sessió del Comitè, prevista per l’agost de 2026, exposa el patró sistèmic de discriminació que pateix el poble català i que afecta els seus drets culturals, civils, polítics i econòmics.

L’informe identifica, entre d’altres, la discriminació lingüística; la normalització del discurs d’odi contra els catalans; el lawfare i l’aplicació inconsistent de la llei d’amnistia de 2024. També destaca les restriccions a la participació política i a la societat civil, el Catalangate i la persistent discriminació econòmica i infrafinançament en serveis públics i infraestructures. En conjunt, aquestes qüestions interrelacionades mostren una dinàmica de discriminació estructural que erosiona la capacitat del poble català per preservar la seva llengua i cultura, participar en els processos democràtics, reduir desigualtats socials i gaudir d’igualtat davant la llei.

L’informe també expressa una preocupació especial per la manca d’un compromís real de l’Estat espanyol amb els mecanismes internacionals de drets humans, ja que l’omissió de la situació catalana en els processos d’informació d’Espanya, juntament amb la implementació limitada de recomanacions prèvies, reflecteix una tendència més àmplia de manca de col·laboració i planteja dubtes sobre la voluntat de l’Estat de complir plenament les seves obligacions internacionals.

El document s’ha fet arribar al Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial (CERD), un organisme de Nacions Unides format per experts independents que vetlla per l’aplicació de la Convenció Internacional sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial (ICERD). La Convenció fa referència a “qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència basada en la raça, el color, l’ascendència o l’origen nacional o ètnic que tingui per objecte o efecte anul·lar o menyscabar el reconeixement, el gaudi o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans […]”. En diverses ocasions, el Comitè ha tractat el poble català i el basc com a grups que havien de ser monitorats i han demanat informació a l’Estat espanyol, els anys 1974 i 1979. Tanmateix, l’Estat s’ha negat a reconèixer l’aplicabilitat de la Convenció al poble català, argumentant que a l’Estat només hi ha “cultures regionals”.

Malgrat tot, tal com recorda l’UNPO, el poble català constitueix un grup diferenciat caracteritzat per una llengua compartida, continuïtat històrica i identitat cultural pròpia. Això genera una identitat nacional duradora que s’ajusta als criteris protegits per l’article 1 (1) de la Convenció. A més, tal com estableix la Recomanació General núm. 8, la identificació d’un grup protegit s’ha de basar en la seva autodefinició i no en el reconeixement de l’Estat.

A partir de conclusions dels Procediments Especials de l’ONU, dels òrgans de tractats, dels mecanismes del Consell d’Europa, de decisions judicials del Tribunal Europeu de Drets Humans i d’investigacions independents d’organitzacions com Amnistia Internacional i Citizen Lab, l’informe demostra que aquestes qüestions formen un patró global de discriminació estructural.

Per això, les organitzacions demanen al CERD que insti Espanya a adoptar reformes immediates, concretes i estructurals per garantir el compliment total de la ICERD. Això inclou protegir els drets lingüístics i promoure una educació inclusiva i la cohesió social per fomentar el respecte a la diversitat; posar fi a l’ús indegut de la legislació penal i reformar el Codi Penal i les lleis relacionades; garantir l’aplicació coherent i imparcial de la llei d’amnistia de 2024; combatre el discurs d’odi i les pràctiques discriminatòries; i abordar la discriminació econòmica estructural i les desigualtats en infraestructures públiques que afecten els catalans.

abr. 14 2026

15 abril, a Sabadell, presentació del llibre ‘Catalunya: ànima de República?’ d’Aleix Sarri

El dimecres 15 d’abril, a Sabadell, es farà la presentació del llibre “Catalunya: ànima de república?“ A càrrec del seu autor, Aleix Sarri.

L’acte començarà a 19.00 a l’Espai Àgora, Sol i Padrís 93.

abr. 11 2026

L’Assemblea activa el debat sobre el paper de l’independentisme en el nou cicle electoral

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha celebrat aquest dissabte el simposi “L’independentisme davant un nou cicle electoral” a l’Auditori de la Casa del Mar de Barcelona. Amb l’objectiu d’obrir el debat incorporant mirades diverses i començar a construir propostes concretes per encarar el nou escenari polític amb més solidesa i unitat, la jornada d’anàlisi i debat ha posat el focus en la necessitat de redefinir l’estratègia del moviment després de la pèrdua de l’hegemonia institucional en el darrer cicle electoral.

Josep Vila, coordinador d’Incidència Política, ha obert el simposi amb un record emocionat per l’activista Blanca Serra, sòcia de l’ANC, que ens ha deixat aquesta nit.

L’acte s’ha estructurat en dues parts. En primer lloc, el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal, ha analitzat el cicle electoral 2023-2024 i n’ha extret conclusions sobre els factors que han portat a la pèrdua de l’hegemonia independentista. Partal ha explicat que la davallada del vot independentista té causes molt diverses, i n’ha remarcat “la decepció col·lectiva, la incapacitat dels partits per mantenir-se units i la repressió espanyola”.

Tot seguit, una taula rodona amb Ferran Mascarell, Carme Garcia Suàrez, Mercè Amich Vidal i Xavier Díez ha abordat les bases per a la construcció d’una nova hegemonia.

Entre les idees compartides, s’ha posat de manifest la necessitat de superar debats estèrils i reforçar les estructures del moviment. La politòloga i analista econòmica Mercè Amich ha advertit que “cal defugir el fals dilema entre un ‘nacionalisme excloent’ i un ‘independentisme de majories’ que esdevingui innocu”, i ha defensat la construcció d’“estructures sòlides de defensa de l’interès nacional al marge dels cicles electorals”.

En la mateixa línia, l’historiador Xavier Díez ha apostat per ampliar la base del moviment i evitar exclusions: “Un moviment independentista exitós ha de contenir la representació de tota la societat”, i ha remarcat la necessitat d’“un pacte de no agressió” entre les forces independentistes, inclosa Aliança Catalana, per evitar que les institucions catalanes quedin en mans del que ha definit com el “front nacional espanyol”.

Per la seva banda, l’activista i experta en mediació i resolució de conflictes, Carme Garcia Suàrez ha posat l’accent en la reconstrucció de la confiança i la connexió amb la ciutadania:“L’abstenció no és desinterès: és una demanda d’honestedat i compromís”, i ha defensat que “no guanyarem per ser els més cridaners, sinó per ser els que connectem més amb la gent i esdevinguem imprescindibles en la seva vida quotidiana”. Garcia també ha reivindicat el paper de l’ANC com a “paraigua i connector de majories”.

Per altra banda, l’historiador i consultor Ferran Mascarell s’ha endinsat en el concepte de l’hegemonia. Ha explicat que hi ha dos processos de construcció d’hegemonia: un, el fa l’Estat espanyol, i l’altre, el poble català. L’historiador ha sigut contundent: “El poble català és un constructe polític desmillorat perquè ens fallen algunes pedres essencials com els partits polítics”. Mascarell ha fet també una apreciació amb mirada històrica del debat públic: “Durant deu anys el catalanisme independentista va marcar el debat sobre la taula; ara ho està fent l’Estat espanyol”.

El simposi ha volgut anar més enllà de la reflexió puntual i establir les bases d’un procés continu de debat i elaboració estratègica. En aquest sentit, els assistents han pogut formular preguntes i també podran fer aportacions per escrit fins al 18 d’abril,amb l’objectiu d’enriquir les conclusions de la jornada i contribuir a una presa de decisions més sòlida i compartida.

Amb aquesta iniciativa, l’ANC referma la seva voluntat d’actuar com a espai de trobada i impuls estratègic del moviment independentista, amb la mirada posada en la recuperació de la iniciativa política i la construcció d’una nova hegemonia que permeti afrontar el proper cicle electoral amb més garanties d’èxit.

abr. 11 2026

En memòria de Blanca Serra: compromís i lluita

Activista històrica, germana de dos independentistes destacats i compromesos, va conèixer la repressió de primera mà, amb la presó, el refugi a Catalunya Nord i les tortures patides juntament amb la seva germana Eva Serra i Puig. De ben jove, va combatre l’opressió nacional i les injustícies socials. En aquella època, el PSUC no la convencia, perquè considerava que la causa nacional era tractada com un afer secundari i no s’abordava adequadament.

Juntament amb la seva germana, va començar a militar al FNC a la universitat, tot i que aquesta organització tampoc no satisfeia plenament les seves expectatives ni les de gran part de la secció universitària, motiu pel qual van fundar el Partit Socialista d’Alliberament Nacional l’any 1969, i anys més tard, el PSAN-P (1974) i Independentistes dels Països Catalans (1979), contribuint decisivament a l’impuls d’un independentisme en creixement amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i l’MDT.

Blanca Serra es va mantenir ferma i activa des de l’Assemblea de Catalunya (1971), la Plataforma pel Dret a Decidir (2005) fins al darrer dia i va formar part del primer Secretarit Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.

Amb un compromís ferm a l’Assemblea, va impulsar l’entitat des del seu barri, les Corts, i des de la seva constitució va participar activament en els actes en què fou requerida, sempre amb plena disposició.

Recentment, ella, també en representació de la seva germana Eva, va denunciar les tortures que van patir durant llurs detencions a Via Laietana. El jutge, tot i reconèixer que van patir tortures, no n’ha continuat la investigació. En aquest sentit, es posa de manifest la responsabilitat de l’Estat espanyol en les tortures practicades pels seus cossos policíacs.

La seva vida, dedicada a la lluita i al servei del poble català, per la independència i la transformació social a favor de les classes oprimides, palesa que l’independentisme ve de lluny i s’ha forjat en contextos molt més adversos que els actuals.

Recordarem sempre Blanca Serra com una persona lluitadora, compromesa i perserverant, que, incansablement, ens esperonava a no defallir.

La lluita per la independència porta nom de dona, i els noms de les germanes Serra constitueixen una pedra angular de la terra lliure que somniem i volem completa.

Que les noves fornades de joves en mantinguin viu el record i el llegat.

Per servar la teva memòria, guanyarem!

Visca la terra!

abr. 9 2026

14 abril, a Palau-solità i Plegamans, presentació del llibre ‘Entendre els mapes’ amb Vicent Partal

El dimarts 14 d’abril, a Palau-solità i Plegamans, el periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, presentarà el seu llibre ‘Entendre els mapes‘.

L’acte començarà a les 19.00 h a l’Auditori de Can Cortès.

abr. 7 2026

11 d’abril, a Barcelona, Simposi ‘L’independentisme davant un nou cicle electoral’

L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi L’independentisme davant un nou cicle electoral, que celebrarem el dissabte 11 d’abril, a l’Auditori de la Casa del Mar de Barcelona (carrer Albareda, 1-13), de 10 a 13:45 h. 

Comptarà amb dues parts diferenciades: 

  • 10:10 h – Anàlisi d’un cicle electoral fallit (2023-24): Quines conclusions n’hem de treure? Ponència de Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb. 
  • 11:40 h – L’independentisme davant un nou cicle electoral. Bases per a una nova hegemonia independentista. Taula rodona amb veus diverses i expertes:
    • Ferran Mascarell, historiador i consultor 
    • Carme Garcia Suàrez, activista, experta en serveis socials, mediació i resolució de conflictes 
    • Mercè Amich Vidal, politòloga i analista econòmica 
    • Xavier Díez, historiador i escriptor 

És un moment clau, i la teva participació també ho serà. Cal inscripció. Si encara no ho has fet, te’n recordem l’enllaç.

Inscriu-t’hi!

abr. 7 2026

9 d’abril, a Sant Cugat, presentació del llibre sobre les manifestacions del febrer del 1976

Serà el 9 d’abril a les 19 h a a Casa de la Cultura de Sant Cugat.

Reprogramació de la conferència sobre les manifestacions per l’amnistia i la llibertat de Barcelona, 1 i 8 de febrer de 1976

Si vas viure aquells dies, si hi vas participar o en vas sentir parlar, segur que aquesta història et toca de prop.

El 1 i el 8 de febrer de 1976, Barcelona va perdre la por. Els carrers es van omplir de gent que va sortir a defensar les llibertats tot i la repressió.

David Ballester (doctor en Història Contemporània, UB) ho explicarà amb testimonis reals, documents inèdits i les fotografies de Manel Armengol.

abr. 7 2026

Un front comú per la llengua a l’escola davant l’envestida dels tribunals

La llengua és la principal matriu identitària de la nostra nació i veiem com contínuament des del nacionalisme espanyol rep atacs. El darrer ha estat la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per executar la sentència contra el decret de la Generalitat per protegir-ne l’ús a l’escola.

És una ofensiva contínua per retallar-nos els drets i accelerar l’emergència lingüística a la qual estem sotmesos. Davant d’això, creiem que cal una resposta de país: convidem totes les entitats, associacions, plataformes i grups socials a una convocatòria de país de què tots n’hem de ser promotors. La llengua i l’escola catalana ho necessiten. Com som part del procediment judicial, ja hem presentat recurs de reposició. Cal desobeir des de l’escola, cal una confrontació unitària amb l’Estat i el govern Illa per la seva manca de defensa. Som conscients que la via òptima per al català és l’estat propi, però ens cal defensar-lo ja dia a dia.

Adjuntem el comunicat redactat per les sectorials de Llengua i cultura i Ensenyament de l’ANC.

abr. 6 2026

9 d’abril, a Bellaterra, xerrada sobre la justícia i llengua amb Jordi Martí Monllau

A Bellaterra continuem amb el Cicle Països Catalans, darrera colònia d’Espanya.

El proper dijous 9 d’abril, el filòsof i sociolingüista Jordi Martí Monllau membre actiu del grup Koiné, ens parlarà de la llengua catalana dins el tema “Justícia lingüística i autodeterminació”.

Un tema molt viu, candent i sempre actual mentre no aconseguim l’alliberament nacional de l’estat espanyol.

El Jordi ens parlarà de forma clara i desacomplexada.

Dijous dia 9 d’abril a 2/4 de 8 del vespre al Centre Cívic de Bellaterra,.

març 27 2026

31 de març i 8 d’abril, actes de presentació dels candidats del Vallès Occidental al Secretariat Nacional del

Aquests són els actes comarcals de presentació dels candidats del Vallès Occidental.

  • 31 de març a Sant Cugat del Vallès
  • 8 d’abril a Sabadell