Toc d’atenció a l’Estat espanyol durant l’Examen Periòdic Universal de Nacions Unides per les seves violacions de drets fonamentals

Aquest matí a la seu de Nacions Unides, a Ginebra, s’ha celebrat la 35a sessió de l’Examen Periòdic Universal (UPR, sigles en anglès). Els Estats membres de l’ONU han tingut ocasió d’avaluar i realitzar preguntes i recomanacions a l’Estat espanyol en relació a la situació i al compliment de les seves obligacions en matèria de drets fonamentals.

L’Assemblea, una de les organitzacions de la societat civil que han presentat informe.

Un dels indicadors del deteriorament de la situació pel que fa al respecte dels drets fonamentals a l’Estat espanyol és el fet que s’hagin presentat un total de 89 informes per part d’organitzacions de la societat civil. Aquests 89 informes són per aportar informació per a l’Examen a l’Estat espanyol. Un increment molt important en relació als 27 que es van presentar la darrera ronda, l’any 2015.

Jaume Bardolet, secretari nacional de l’Assemblea coordinador de la comissió d’incidència internacional, present a Ginebra, ha destacat el paper actiu de l’Assemblea en la presentació dels informes per part de la societat civil. També ha recalcat: “Som una de les entitats que vam presentar un informe, el mes de juliol passat, dels més detallats d’infraccions d’Espanya en drets fonamentals”. Bardolet ha fet referència a l’informe conjunt que van presentar l’Assemblea i l’Organització de les Nacions i Pobles No-representats (UNPO) que va posar l’accent en la persecució dels representants polítics de la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol i dels activistes independentistes així com d’altres àmbits, fins i tot el món de la cultura.

També es va centrar en les vulneracions que s’estan produint pel que fa al dret a un judici just, al dret de reunió i manifestació, al dret de participació pública, al dret a la llengua i la cultura, i al dret a la llibertat i a la seguretat de la persona, incloent-hi la prohibició de detenció arbitrària, entre altres. Alguns aspectes denunciats en l’informe conjunt de l’Assemblea i UNPO van ser mencionats en diversos paràgrafs del document elaborat per l’oficina de l’Alta Comissionada de Drets Humans de Nacions Unides sobre la UPR a l’Estat espanyol.

117 països han realitzat intervencions

Bardolet també ha destacat que hi ha hagut 117 països que han presentat propostes o recomanacions a l’Estat espanyol i, d’aquests, 22 ho han fet en referència a vulneracions de drets fonamentals. Del total de 117 països que han realitzat intervencions, destaquen Estats com ara França, Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Suïssa, Itàlia, Armènia o Islàndia, però també Iraq o Rússia, que han estat especialment crítics amb la violència policial viscuda a l’octubre de 2019.

En matèria de drets civils i polítics, destaquen les aportacions fetes per Estats Units, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Islàndia, Mèxic i Colòmbia, uns drets que són essencials per al bon funcionament de la democràcia, tal i com han recordat a Espanya.

Referències a Catalunya

A banda de la violència policial denunciada per Iraq, Rússia i Itàlia, la majoria de països han insistit en la protecció dels drets de llibertat d’expressió i reunió, a més de les crítiques per l’abús de la detenció en règim d’incomunicació, com han fet Àustria, la República Txeca, Suïssa, Països Baixos o Malta. Veneçuela ha estat el país que ha fet una referència directa a Catalunya i que ha insistit en què l’Estat espanyol necessita trobar una solució política al conflicte, a través del diàleg.

Canadà i Islàndia han demanat un canvi de la legislació respecte a la Llei mordassa, com també ho ha fet Suïssa que, juntament amb França, han remarcat la importància de la reparació de les víctimes del franquisme. Estats Units ha fet una menció especial a la feina dels periodistes i el deure d’Espanya de protegir-los en l’exercici de la seva feina. Finalment, Armènia ha exigit una investigació pel que fa a l’existència de crims d’odi a l’estat espanyol.

La delegació espanyola ha evitat abordar les crítiques sobre les violacions de drets civils i polítics, així com les preguntes sobre detencions arbitràries, empresonament amb incomunicació i tortura, tot en relació amb l’autodeterminació de Catalunya.

Un total de set Estats han realitzat preguntes per escrit. D’aquestes, destaca una qüestió plantejada per Bèlgica, on es pregunta a l’Estat espanyol per les mesures per aplicar les recomanacions del Comitè per a la Prevenció de la Tortura, les del Subcomitè per a la Prevenció de la Tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants, del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, i del relator especial en dret a la llibertat de reunió i associació. Estaments tots ells que havien mostrat la seva preocupació per les vulneracions de drets fonamentals per part de les autoritats espanyoles, també contra el moviment independentista.

En la mateixa direcció, Suècia ha preguntat per la llei coneguda popularment com a “Llei mordassa”, expressant preocupació pel que fa a la protecció del dret a la lliberta d’expressió i el dret a la llibertat de reunió i d’associació, especialment pel que fa a periodistes i a societat civil. Tots aquests temes estan relacionats amb la qüestió catalana. Més lluny ha anat la representació de l’Iran, que ha formulat una pregunta en relació als passos que l’Estat espanyol planteja fer per millorar la situació pel que fa a aquests drets, principalment en el context del referèndum de 2017. El Regne Unit ha demanat informació en relació a mesures per millorar la situació pel que fa a llibertat de premsa. Per la seva banda, Alemanya ha formulat una pregunta en relació a la Llei d’Amnistia de 1977 i a la possibilitat de jutjar els crims del franquisme.

Totes aquestes recomanacions i preguntes tindran un recorregut a partir d’ara i tant els Estats com la societat civil en podran fer el seguiment del seu nivell d’implementació i podran demanar explicacions a Espanya en cas d’incompliment.

L’Assemblea és una de les entitats de la societat civil que en farà el seguiment.

Jaume Bardolet, coordinador de la Comissió d’Incidència Internacional.

El 25 de gener s'inaugura el nou local de l'Assemblea a Terrassa

El dissabte 25 de gener s’inaugura el nou local de l’Assemblea a Terrassa. Els actes per celebrar-ho començaran a partir de 10.30 a la plaça Lluís Companys. És prevista l’assistència del vicepresident de l’Assemblea, en Josep Cruanyes.

El nou local és el carrer torrent número 153.

25 de gener, a Ripollet, vermut solidari amb els detinguts del 23S

El dissabte 25 de gener, a Ripollet, s’ha organitzat un vermut solidari amb els detinguts del 23S. A l’acte hi intervindran advocats i els mateixos represaliats.

Començarà a les 12.00 a les antigues pistes de l’Esbar, Rambla Sant Esteve, 26.

L’ANC de Sabadell dona la benvinguda a l’Entesa Local pel Debat Constituent

Volem donar la benvinguda a la nova plataforma Entesa Local de Sabadell pel Debat Constituent que es presenta aquesta setmana.

L’Entesa Local de Sabadell és filla de Debat Constituent i té per objectiu recollir l’opinió del conjunt dels sabadellencs i sabadellenques a trevés de la participació en un procés transversal, inclusiu i plural per a debatre els principals temes del futur constituent de Catalunya.

Com a Sabadell per la Independència – ANC participarem als debats de l’Entesa Local de Sabadell i us n’informarem perquè hi pugueu assistir.

També sou convidats a assistir a la 1a trobada d’entitats i ciutadans sabadellencs que es farà:

  • dimecres 22 de gener
  • a 2/4 de 8 de la tarda
  • a l’Àgora (Centre Cívic de Sant Oleguer), carrer de Sol i Padrís, 93

La trobada anirà a càrrec d’Ada Ferrer, economista i membre de Debat Constituent.

Si teniu interès a seguir aquesta nova plataforma ciutadana us deixem aquí el seu contacte:

Hi sereu benvinguts!

22 de gener, a Sabadell, presentació del llibre “Des de l’exili”

Conjuntament amb Òmium Cultural Sabadell, La Llar del Llibre i el grup impulsor del Consell Local per la República de Sabadell, us convidem a la presentació del llibre Des de l’exili (ed. Pòrtic).

Comptarem amb la participació del seu autor, David Ferrer, i la presentació anirà a càrrec de Guillem Fuster. A més, durant l’acte connectarem en directe amb Lluís Puig, exconseller de Cultura a l’exili.

OrganitzacióSabadell per la Independència – La Llar del Llibre – Grup impulsor del Consell Local per la República de Sabadell – Òmnium Sabadell

La presentació es farà:

  • Dimecres 22 de gener
  • A les 7 del vespre
  • A La Llar del Llibre (c. de Sant Antoni, 20)

L’obra – A casa nostra, el terme «exili» semblava destinat als llibres d’història, però nou persones rellevants del nostre país han hagut d’anar-se’n a viure a Bèlgica, Suïssa o Escòcia per poder gaudir d’una llibertat que a l’Estat espanyol no tindrien. Es tracta de Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig, Anna Gabriel, Valtònyc i Adri Carrasco.

Com viu un exiliat al segle XXI, al bell mig de la Unió Europea? Des de l’exili ofereix un document polític i humà de primer ordre, un relat a partir d’entrevistes presencials amb els seus protagonistes, des del seu lloc d’exili. El llibre s’obre amb un pròleg de l’advocat Gonzalo Boye i es tanca amb un epíleg del president Carles Puigdemont. [Font: web de l’editorial]

L’Assemblea valora positivament la creació d’un espai independentista que fiscalitzi la negociació entre governs i abordi l’autodeterminació i la fi de la repressió

Aquest diumenge, l’Assemblea feia públic un comunicat on s’informava que el Secretariat Nacional havia votat formar part de la taula prèvia de negociació només si es complien unes determinades condicions. Pots llegir-lo aquí.

Les condicions són que aquesta taula prèvia havia d’estar formada exclusivament per partits, entitats i actors socials independentistes. La taula bilateral havia de ser exclusivament per la independència i abordar la fi de la repressió.

Aquest dimecres, el president Torra convocava una taula de partits i entitats independentistes. L’Assemblea va traslladar-hi les seves condicions i és per això que, en sortir d’aquesta trobada, n’ha fet una valoració positiva ja que es considera que s’acompleixen els punts que havia fet públics.

L’Assemblea valora positivament la creació d’un espai independentista per fer el seguiment i el control de la taula bilateral govern espanyol/govern català. La negociació tindrà com a objectius i condicions l’exercici de l’autodeterminació i la fi de la repressió, tal i com demanava l’Assemblea en el seu comunicat, però segueix veient amb escepticisme el resultats que en puguin sorgir.

Pep Cruanyes, vicepresident de l’Assemblea, i Arià Bayé, coordinador de la Comissió d’Incidència Política de l’entitat, han traslladat que aquesta taula ha de fiscalitzar la posició del govern català davant del govern espanyol. “Els presos no han de condicionar aquesta negociació. Si s’arriba a un acord, serà necessari revertir la repressió política. Mentre la repressió segueixi, aquesta negociació difícilment podrà tirar endavant”, assegurava Cruanyes.

El vicepresident de l’Assemblea ha volgut fer palès que “la taula de negociació entre governs, no la veiem com una finalitat, sinó com un instrument en la lluita per l’assoliment de la independència”. Tanmateix, assegura, cal continuar la mobilització popular i l’acció noviolenta per afrontar la situació actual i també els escenaris de futur, independentment de la negociació. “Des de l’escepticisme sobre els resultats que puguin donar una negociació amb l’Estat, donem suport i seguirem i controlarem aquesta negociació entre governs i continuarem lluitant per la via civil”, ha conclòs.

Solidaritat amb el Camp de Tarragona

L’Assemblea ha mostrat la solidaritat de l’entitat a les famílies i els amics de les víctimes que ha deixat l’accident a la zona petroquímica de Tarragona. També ha expressat el seu suport als serveis d’emergència.

30 de gener, a Sant Quirze, xerrada sobre l'emergència climàtica i què podem fer-hi

El dijous 30 de gener, a Sant Quirze del Vallès, es farà una xerrada sobre l’emergència climàtica i la necessitat de fer una transició energètica. També tractarem les opcions que tenim com a usuaris d’optar per les millors alternatives a les que posen en risc la vida al nostre planeta.

Hi participaran Josep Centelles, membre del CMES, Col·lectiu per a un nou Model Energètic i Social sostenible, i un representant de Som Energia de Sabadell.

L’acte començarà a les 19.00, a la Biblioteca de Sant Quirze, c/Eduard Toldrà, s/n.

Les condicions de l’Assemblea per participar a la taula catalana prèvia a la bilateral

Aquest dissabte el Secretariat Nacional de l’Assemblea s’ha reunit en ple ordinari a Calaf per debatre el moment polític actual. Davant l’anunci del president Torra de convocar una taula catalana prèvia a la taula de diàleg bilateral govern espanyol/govern català, un dels temes a debat del ple ha estat si l’Assemblea havia de participar o no d’aquesta taula política prèvia.

El Secretariat Nacional ha votat formar part de la taula prèvia només si es compleixen unes determinades condicions.

Des de la passada Assemblea General de l’entitat independentista, celebrada a Tarragona el maig del 2019, les sòcies i socis de l’entitat van aprovar un full de ruta on es plantejaven tres escenaris: referèndum acordat amb l’Estat, que es considerava molt poc probable; referèndum forçat internacionalment, i declaració unilateral d’independència, que és la que depèn de nosaltres si en preparem les condicions per fer-la efectiva. Malgrat que l’Assemblea considera que l’Estat espanyol ha donat proves suficients de no respectar el dret d’autodeterminació de Catalunya, a partir de l’acord d’investidura negociat per ERC, el govern JuntsxCat-ERC ha acordat donar una oportunitat al diàleg amb el govern de l’Estat sobre el conflicte polític. L’Assemblea considera que aquest escenari és improbable però tal com consta en el seu full de ruta, si existeix aquesta escletxa, l’Assemblea ha de treballar per fer-la possible, ja que els costos d’una independència pactada són molt menors.

L’Assemblea ha de ser el garant que aquesta taula de negociació amb el govern de PSOE-UP no porti a una segona transició tancada per dalt que blindi l’autonomisme amb una reforma estatutària, un dels grans riscos que l’entitat ja va posar de manifest el passat 31 de desembre a la roda de premsa de valoració del pacte d’investidura entre ERC-PSOE o en el propi posicionament de l’entitat resultat de la consulta interna del passat 5 de novembre.

Per participar-hi, les condicions que fixa l’Assemblea són:

– Per una banda, qui forma part de la taula prèvia. Des de l’entitat es considera imprescindible que cal que estigui formada exclusivament per partits, entitats i actors socials independentistes. En el cas, per exemple, d’En Comú-Podem ja estarà representat a la taula de diàleg bilateral com a membre del govern PSOE-UP i no tindria sentit que fos a les dues bandes de la taula.

– I, per altra banda, quins temes es tracten. Per l’Assemblea aquesta taula bilateral ha de ser exclusivament per la independència: o es negocien els termes de la independència en base a una majoria parlamentària independentista al Parlament o un referèndum binari sobre la independència acordat amb l’Estat i vinculant. També s’hi ha d’abordar la fi de la repressió.

Finalment, l’entitat també considera que les probabilitats de reeixir d’aquesta taula són molt poques i valora que és una responsabilitat ser-hi per fer-ne seguiment i control; és a dir, per tal de fiscalitzar-la. L’Assemblea manifesta que essent l’entitat independentista més important de la societat civil organitzada és la seva obligació poder explicar-ne públicament el desenvolupament.

L’Assemblea exigeix que s’apliqui la proposta de resolució aprovada pel Parlament que ratifica el diputat i president Torra

L’Assemblea Nacional Catalana exigeix que s’apliqui la proposta de resolució aprovada per Junts per Catalunya (JxCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) el passat dissabte, 4 de gener, en el Ple extraordinari que va tenir lloc al Parlament. I, a més, insta la mesa del Parlament perquè iniciï els tràmits per a dur a terme els acords, amb tots els efectes polítics i jurídics.

La proposta de resolució ratifica Quim Torra com a diputat al Parlament de Catalunya i com a president de la Generalitat, i reitera que únicament és el Reglament del Parlament de Catalunya qui té la potestat de decidir suspendre o no un president de la Generalitat.

D’aquesta manera rebutja la decisió de la Junta Electora Central (JEC), que pretén inhabilitar com a diputat el president Torra. Segons la resolució, això suposa un “cop d’Estat”, ja que contravé la voluntat política de la ciutadania, atès que la JEC és simplement un òrgan administratiu electoral i, per tant, no pot decidir sobre qüestions com aquesta.A més, la proposta de resolució expressa el suport de la cambra als eurodiputats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín i exigeix que puguin exercir plenament i en llibertat les seves funcions polítiques, tal i com ordena la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Per tot això, doncs, l’Assemblea exigeix que s’apliquin els acords arribats en aquesta proposta de resolució, i demana al Parlament que comenci els tràmits per garantir els drets de Quim Torra, tant com a diputat com a president.

17 de gener, a Palau-solità i Plegamans, acte informatiu sobre el Consell per la República

El divendres 17 de gener, a Palau-solità i Plegamans, es farà un acte informatiu sobre el Consell per la República.

L’acte començarà a 19.30 al Teatre de la Vila, carrer Anselm Clavé, 13.

13 de gener, a Cerdanyola, projecció de “Les nostres accions, el nostre poder”

El dilluns 13 de gener, a Cerdanyola del Vallès, a fara la projecció i un col·loqui amb el documental “Les nostres accions, el nostre poder“ sobre la lluita noviolenta.

L’acte començarà a 19.00.30 hores a l’Ateneu de Cerdanyola, a la sala número 22.