Declaració de la Mesa de Forces Sobiranistes de Sant Cugat sobre la sentència del 9N

Aquest és el text presentat per Sant Cugat per la Independència al ple municipal de l’Ajuntament. Estava consensuat amb totes les entitats i partits que conformem la Mesa de Forces Sobiranistes de Sant Cugat.

Aquí podeu trobar el text en pdf.

votexterior.cat: tota la informació per votar des de l’estranger

L’Assemblea Nacional Catalana ha preparat una web per reunir tota la informació necessària per exercir el vot des de l’estranger. 

Aquí podreu trobar totes les dades per poder votar en el referèndum d’independència: http://votexterior.cat

Article conjunt de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras publicat avui a El País

Que guanyi el diàleg, que les urnes decideixin

“El Govern del Regne Unit i Escòcia van pactar un referèndum. La pregunta, seguint les recomanacions de la Comissió Electoral del Regne Unit, va ser: ‘Escòcia hauria de ser un país independent? Sí o No ‘. Sense més. Va haver-hi acord perquè hi va haver voluntat política de convocar i permetre el referèndum. No es va deixar en mans de tribunals el que es va poder resoldre políticament. I tot sembla indicar que Escòcia i el Regne Unit tornaran a pactar la celebració d’un nou referèndum d’independència. El segon en tres anys. No està malament per a una cosa que a Espanya no pot ni tan sols formar part d’una taula de diàleg entre els governs espanyol i català.

Pactar la forma de resoldre les diferències polítiques sempre uneix. Les diferències només separen i divideixen si no es vol acordar la forma de resoldre-les; les diferències són consubstancials amb la societat democràtica, no són negatives, cal tractar-les fins i tot amb delicadesa si es tracta de diferències la defensa de les quals és més difícil i compromesa. Aquí és on la democràcia s’enforteix i es consolida davant la pulsió populista i ximpleta de resoldre la diferència mitjançant la prohibició, els murs i la discriminació. Assenyalar el que és diferent com a amenaça, com a element de divisió d’una societat que vivia tan tranquil·la en les seves sagrades i indestructibles certeses és, a part de terriblement injust, un greu obstacle per a la recerca de solucions.

Com a conseqüència de l’acord entre Escòcia i el Regne Unit es va produir un ampli debat, un debat d’idees. Finalment, una majoria d’escocesos va optar pel No, d’acord amb les tesis del Govern de Londres. Va ser així, sense més. La vida va seguir a Escòcia i al Regne Unit, com hagués seguit amb la victòria del Sí. El referèndum d’independència va comptar amb una participació rècord del 84,59 per cent, 12 punts més que en el referèndum del brèxit, que va ser del 72,2 per cent, una xifra que es va considerar una fita, ja que era la més elevada en una votació en els últims 25 anys. Aquestes dades descriuen una cosa molt rellevant que haurien d’anotar els que acusen els partidaris de canvis com una mena d’agents al servei de la divisió de la societat: els camps separats en una disputa democràtica s’uneixen sense cap mena de dubte a les urnes. Insistim-hi: no separen les diferències, el que separa és l’absència d’acord per resoldre-les.

En conseqüència, l’escenari del referèndum acordat és el que desitjaríem a Catalunya. Volem recordar que ja l’hem proposat en diverses ocasions. Avui, tot i els mals auguris i el rebuig frontal del Govern espanyol, tornem a insistir-hi. Potser és injust atribuir al president Rajoy, al seu govern i al seu partit aquesta actitud en exclusiva. Observem amb pena i tristesa que aquesta mateixa posició, sense cap mena de matís, la comparteixen PP, PSOE i Cs.

Així les coses, sembla bastant indiscutible que l’actitud del Govern català i del Parlament de Catalunya s’assembla a la posició escocesa (dialogar i acordar un referèndum), però que l’actitud del Govern espanyol i les Corts Generals no s’assembla gens ni mica a la del Govern i el Parlament britànics. No només hi ha una preocupant absència de voluntat de diàleg, sinó que camina en la direcció exactament inversa: querelles, judicialització de la política, guerra bruta, amenaces d’ús de mesures excepcionals, etcètera. I ja hi ha els primers resultats: primeres condemnes d’inhabilitació a càrrecs públics per al president Artur Mas i les conselleres Ortega i Rigau, mentre s’espera la sentència contra Francesc Homs. Tots ells per haver comès el delicte de donar veu als ciutadans.

En sintonia amb la voluntat del Govern, el Parlament i la societat, s’ha posat en marxa a Catalunya el Pacte Nacional pel Referèndum, del qual participa una pluralitat aclaparadora de la societat catalana, inclosos agents econòmics i socials. Sondejos de tota mena i procedència assenyalen que al voltant d’un 80% dels catalans voldrien ser consultats sobre el futur polític de Catalunya respecte d’Espanya. El Pacte que té com a propòsit reiterar la voluntat de celebrar un referèndum, acordat, com a prioritat. Potser algú ens considerarà il·lusos. És millor ser il·lús que irresponsable, és millor esforçar-se per trobar solucions, que optar per no desgastar-se i fer del quietisme virtut.

Si es manté el rebuig frontal no és cap sorpresa que reiterem que no renunciarem a exercir aquest dret. Farem el que calgui i més perquè els ciutadans de Catalunya puguin votar el 2017, en un referèndum d’autodeterminació. Hi som per convicció i compromís, rendint comptes davant els electors. I no se’ns ocorre pensar que el futur de Catalunya, dels ciutadans de Catalunya, no el decidiran els seus ciutadans i sí el Govern espanyol. El mateix govern que, amb la seva habitual manera de fer, ha aconseguit un cansament molt majoritari en la societat catalana fins i tot en sectors que no comparteixen, molt legítimament, que Catalunya esdevingui un Estat independent. L’Estat ha abandonat tots els catalans, també els que no volen la independència, però estimen Catalunya com ningú i pateixen, per tant, quan el seu país pateix. Que no siguin independentistes no vol dir que la desatenció de Catalunya no la sentin profundament i en paguin també les conseqüències. L’Estat ha abandonat també els catalans que haguessin volgut veure en l’espanyol aquell Estat propi que no és aliè a les seves demandes. I per a aquests catalans i també per a tots els altres, el Govern de la Generalitat posarà les urnes. Que decideixin. És el seu dret, i l’exerciran.

Fa temps que és l’hora de la política. A Catalunya la fem, i segur que no sempre ho fem bé. També cal estar disposat a escoltar i parlar-ne. No obstant això, altres han decidit delegar en els tribunals la seva responsabilitat política. S’amaguen darrere del Constitucional, de l’Audiència Nacional i del Suprem, comprometent la tasca i la independència del poder judicial. Europa ja se n’ha adonat i ha mostrat sense ambigüitats la preocupació per aquesta deriva que compromet seriosament un poder fonamental per a la salut de l’estat de dret, com es desprèn del recent informe de la Comissió de Venècia. I se senten veus de l’exterior cada vegada més clares advocant per un diàleg polític i una solució política. Com l’informe de la Fundació Konrad Adenauer. O com el mateix Parlament britànic, on s’ha formalitzat un Grup de Discussió sobre Catalunya, en què participen membres de tots els partits. Una cosa, per cert, que és possible a Westminster i no a les Corts.

Fa pocs dies, a Madrid, un veterà demòcrata espanyol com Antonio Garrigues Walker recordava una cosa amb la qual estem d’acord els demòcrates en general, partidaris o contraris a la independència: en democràcia no existeix el dret a no dialogar. Nosaltres ja estem asseguts a la taula del diàleg. Trigaran gaire els altres convidats? Encara més: vindran? Quan sigui massa tard, si us plau no ens mireu a nosaltres. Sigueu, per una vegada, tan exigents, crítics i implacables amb els vostres governants immòbils com ho heu estat amb nosaltres tots aquests anys en què del rebuig a la sentència contra l’Estatut hem consolidat una àmplia majoria favorable al fet que els catalans decideixin el seu futur en referèndum”.

Carles Puigdemont. President de la Generalitat

Oriol Junqueras. Vicepresident de la Generalitat

Captura de pantalla 2017-03-19 a les 21.08.17.png

 

El 24 de març, a Terrassa, Joan Tardà parlarà del procés vist des de Madrid

El proper divendres 24 de març a les 19:30hs tindrà lloc la conferència del Joan Tardà, representant català al Congrés dels Diputats:

El Procés vist des d’Espanya.

La conferència tindrà lloc a la Sala d’Actes del Centre Cultural Terrassa, Rambla d’Ègara 340.

Amb aquesta primera conferència l’ANC-Terrassa per la Independència inicia un cicle anomenat Mirades Parlamentàries, amb successives visites de membres del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats a Madrid.

És un cicle pensat per a entendre i reflexionar sobre les polítiques que ens portaran a la República Catalana pensades als àmbits propis de les democràcies parlamentàries.

Sense nom.png

Dilluns 20 de març, al ple de l’Ajuntament de Sant Cugat es farà lectura de la Declaració de la Taula de Forces Sobiranistes sobre la sentència del 9N

Sant Cugat per la Independència (SCxI)

Des de totes les entitats i partits que formem part de la Taula de Forces Sobiranistes de Sant Cugat del Vallès, us convidem a la lectura d’una declaració en relació a les sentències de la justícia espanyola contra el Procés Participatiu català del 9 de novembre de 2014.

Lloc: Sala de plens de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Hora: 20:00h

Data: Dilluns 20 de març de 2017

Visca la llibertat i la democràcia! Visca la Terra!

View original post

29 de març, a Matadepera, Mireia Boya parlarà dins del Cicle de conferències “Camí al Referèndum”

L’Assemblea Nacional Catalana de Matadepera ha organitzat el cicle “Camí al Referèndum” preveu 3 actes amb tres diputades.

  • 29 de març Mireia Boya de la CUP
  • 6 d’abril Anna Simó d’ERC
  • 20 d’abril Míriam Nogueras del PdCAT

Totes les conferències es faran al Casal de Cultura a les 19:30.

WhatsApp Image 2017-03-17 at 20.02.10.jpeg

Avui aquesta pàgina de l’ANC del Vallès Occidental fa 5 anys

7 dies després de l’acte de fundació de l’ANC al Palau St. Jordi va néixer aquesta web de l’Assemblea Nacional Catalana al Vallès Occidental. Avui fem 5 anys.

En tot aquest temps hem aconseguit aquestes dades:

  • 2.320 entrades
  • 770.700 cops vista
  • 343.800 visitants
  • 600 seguidors directes del bloc via correu

La primera entrada va ser aquesta:

Captura de pantalla 2017-03-17 a les 21.05.59.png

 

L’ANC enceta el debat sobre el full de ruta 2017

El Secretariat Nacional de l’ANC ha tramès avui la seva proposta de full de ruta 2017 als seus socis. Obre així el període perquè pugin presentar-hi les esmenes que considerin adients i les elevin a l’Assemblea General Ordinària, que haurà d’aprovar el document definitiu a final d’abril.

La proposta de full de ruta es basa en dos principis. El primer passa per garantir la celebració del referèndum aquest setembre, fins i tot en cas d’inhabilitacions i intervencions de la Generalitat per part de l’Estat espanyol. El segon, per reservar-se la possibilitat d’una declaració d’independència si el referèndum no es pogués celebrar perquè les forces de seguretat de l’Estat ho impedissin amb un ús desproporcionat de la força coercitiva.

Referèndum de Sí o No

La ponència també fixa la posició de l’ANC respecte al referèndum, que es basa en tres condicions:

  1. La pregunta ha de ser de tipus binari i clara. És a dir, que pugui ser contestada amb un «Sí» o un «No», i no indueixi a ambigüitats. La proposta seria: “Voleu que Catalunya esdevingui un Estat independent?”
  2. L’opció guanyadora ha de ser la que obtingui major nombre de vots, el «Sí» o el «No».
  3. No s’ha de fixar un mínim de participació ni d’aprovació, tal com recomana el “Codi de bones pràctiques sobre referèndums” adoptat pel Consell d’Europa.

Tres escenaris pels propers sis mesos

La proposta del Secretariat Nacional dibuixa tres escenaris:

  • Escenari 1: Aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i convocatòria del referèndum. En aquest escenari, la Llei de Transitorietat Jurídica i el referèndum marcaran l’inici d’un trencament amb l’Estat espanyol que només pot aturar-se amb el «No» democràtic d’una majoria del poble de Catalunya. Ambdós actes polítics seran entesos per l’ANC com accions d’obediència a les noves lleis catalanes i al poder legítimament constituït el passat 27 de setembre 2015.
  • Escenari 2: Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, prèviament a l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica i a la convocatòria del Referèndum.
    En aquest escenari l’ANC activarà les accions dirigides a exercir la plena sobirania del poble català en consonància amb el reconeixement únic de les institucions catalanes com a representants polítiques legítimament i democràticament escollides. Després de la impossibilitat física de fer el referèndum i/o davant la supressió, la inhabilitació o la intervenció de les institucions de govern catalanes, l’ANC organitzarà les mobilitzacions necessàries per tal que el Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania del poble català, aprovi la Llei de Transitorietat Jurídica i proclami la independència.
    Aquest escenari inclou la possible activació de l’Assemblea d’Electes de Catalunya com a substitut del Parlament en cas que aquest fos inhabilitat per la força.
  • Escenari 3: Ingerència a les institucions de govern catalanes per part del govern espanyol, posteriorment a l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica. En el cas que el govern espanyol mitjançant qualsevol tipus d’ingerència a les institucions de govern catalanes i/o a través de mesures coercitives impedís l’exercici del dret de vot i la celebració del referèndum, l’ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, en farà obediència, farà costat a les institucions democràticament escollides pel poble de Catalunya, garantirà la unitat en el suport de les institucions catalanes promovent de forma activa, decidida i pacífica l’exercici de sobirania del poble de Catalunya.

Captura de pantalla 2017-03-15 a les 23.53.41.png

Dijous 23 de març, a Ullastrell, Jordi Sànchez parlarà del procés d’independència

El dijous 23 de març, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, serà a Ullastrell per parlarà de l’actualitat política del procés d’independència.

L’acte serà a les 21:30 a l’altell del Casal.

Cartell Jordi Sànchez.png

28 de març, a Cerdanyola, Germà Bel parlarà d’infraestructures

El diputat de Junts pel Si Germà Bel serà a Cerdanyola del Vallès, el dimarts 28 de març. Parlarà sobre Dèficit fiscal, infraestructures i mobilitat.

L’acte serà a les 19:00 a la sala Enric Granados de la Biblioteca Nova de Cerdanyola del Vallès. Moderarà l’acte el periodista Arnau Lleonart.Cartell Germà Bel

El 20 de març, a Polinyà, acte amb Lluís Llach

El 20 de març, a Polinyà, es farà un acte amb el diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach que permetrà conèixer detalls de la situació política actual. 

Serà a les 19:30 al Centre Cívic, al carrer de Sant Pere. 

El TSJC inhabilita la democràcia a Catalunya

El TSJC ha dictat avui la sentència que inhabilita la democràcia a Catalunya. El tribunal ha optat per seguir les directrius polítiques d’un govern central antidemocràtic i ha preferit inhabilitar les urnes abans que fer justícia.
La sentència no només inhabilita Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, sinó que inhabilita els dos milions de ciutadans que van anar a votar el 9 de novembre de 2014.

L’ANC no accepta la sentència

L’ANC no accepta una decisió judicial que posa en qüestió els fonaments de l’Estat de Dret, i fa una crida a la ciutadania a preparar-se per acompanyar i defensar les nostres institucions legítimes en els mesos claus d’avui fins al referèndum.

Concurs de vídeos per a joves

La territorial de Fort Pienc de Barcelona i diverses sectorials de l’Assemblea Nacional Catalana han organitzat un concurs de vídeos adreçats als joves.

Les bases i tota la informació la trobareu en aquest enllaç: https://fpxi.wordpress.com/concurs/

Bellaterra 1 d’abril. Ruta colombina per Barcelona

“Durant segles la història de Catalunya ha estat silenciada, perseguida, segrestada i reescrita. La Inquisició no ha estat una broma ni un tema d’estudi més o menys antipàtic. Era una realitat, una realitat legal. Conjuntament amb el Consell reial, tenia la missió de vetllar tant per la puresa de la fe catòlica com de la ideologia d’estat. Tot i que, aparentment, havia de treballar en l’àmbit de la interpretació del dogma, massa sovint es va convertir en el braç més ferotge de la llei. Allà on no arribava la persecució política, arribava la Inquisició.

L’estat espanyol, però també la Inquisició, són els autèntics responsables de la desaparició de milers de llibres de la nostra història”.

Bilbeny, Jordi. “Cristòfor Colom i el respecte al coneixement”. Institut Nova Història, 27 de setembre de 2016.

Barcelona, però, conserva edificis monuments i edificis religiosos i civils que preserven l’empremta de Colom en el seu llegat històric.

Com que segurament són indrets totalment o força desconegut per a molts de nosaltres, des de Bellaterra per la Independència hem organitzat una sortida per conèixer-los amb el guiatge de l’investigador Jordi Bilbeny. Un recorregut urbà que ens ajudarà a recuperar la nostra història.

La sortida es farà el dematí del dissabte 1 d’abril, de 10 a 13 hores. Hi ha l’opció de dinar al restaurant actualment ubicat a la casa dels Colom.

Per a més informació, adreceu-vos a bellaterra@assemblea.cat

Som-hi!

Bellaterra per la Independència. Comunicació

Ruta colombina 1