Estat de la Nació #06 entrevista a Elisenda Paluzie i a Carles Castellanos

En aquesta nova edició Eduard Berraondo entrevistarà a la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i a l’històric activista independentista Carles Castellanos, que acaba de publicar les seves memòries.

La tertúlia serà amb Ferran Casas, subdirector del Nació Digital, Sílvia Barroso, directora del Món, i Neus Torbisco, doctora en dret.

Prou Repressió!

Comunicat impulsat per la Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea conjuntament amb altres entitats i organitzacions civils.

La repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme català ha estat sempre present, però a partir de la tardor de 2017 s’ha fet més constant i generalitzada. Des de llavors, gairebé tres mil persones l’han patida en forma de pressió judicial, multes, persecucions, detencions, exilis o empresonaments.

Avui, la repressió continua i s’agreuja quan el Govern de la Generalitat de Catalunya s’hi afegeix presentant-se com a acusació contra independentistes i altres causes relacionades amb el dret a la protesta i a la dissidència, o quan exerceix violència policial desproporcionada. Aquest fet empitjora les relacions al si de l’independentisme i en especial entre l’independentisme de base i els partits independentistes que governen.

Les persones represaliades som conscients de les conseqüències de la nostra lluita política i no tenim problemes de consciència per assumir-les. No obstant això, entenem que cal, més que mai, treballar per la unitat d’acció de l’independentisme, perquè és l’única manera de fer front a la repressió amb garanties d’èxit i de poder transformar-la en un dels principals fronts de lluita política de l’independentisme, un front antirepressiu unitari.

És necessari, a més, que les persones represaliades rebin el suport d’aquest Govern -i els seus representants- ja que justament seguien les consignes de mobilització de la mateixa institució que ara els imputa. El gruix de persones represaliades és molt heterogeni, prové de tots els espais polítics de l’independentisme, i pot servir com a punt de partida per crear punts d’entesa i cooperació. Abans, però, s’ha eliminar qualsevol situació que pugui generar tensions i recels dins del propi moviment.

Per tot això, des dels col·lectius i entitats de persones represaliades i familiars, demanem al Conseller d’Interior i a tot el Govern de la Generalitat de Catalunya, un canvi d’actitud, atès que actualment són presoners del corporativisme policial i la pressió de sindicats de policia espanyolistes. Demanem, de manera explícita, que la nostra policia catalana, els Mossos d’Esquadra, defensin en primer lloc els interessos de Catalunya, els drets civils i polítics i la llibertat d’expressió i de manifestació.

Cal que el Govern de la Generalitat es retiri de les actuals acusacions a independentistes i que no es torni a presentar a cap altra causa relacionada amb l’independentisme ni amb la dissidència política. És necessari construir un front comú contra la repressió des de tots els àmbits. Cal deixar de difuminar l’origen de la repressió. I en aquest sentit, no és comprensible ni admissible que partits polítics independentistes donin suport a cap govern espanyol mentre aquests segueixin exercint formes de repressió contra l’exercici del dret a l’autodeterminació.

La repressió per part de l’Estat espanyol no s’aturarà mentre no exercim, de forma efectiva, el dret a l’autodeterminació. Fins llavors, cal un moviment fort i cohesionat capaç de fer front a la repressió d’avui i a la que vindrà demà per poder continuar avançant. 

Fem una crida a totes les entitats, plataformes i organitzacions a fer un front comú en contra la repressió de l’Estat espanyol per tal de convertir-la en una eina política per aconseguir la independència.

Han signat

Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea

Socors Català

Comissió de la Dignitat

Col·lectiu MAR

Dones per la República

Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes

Via Independència

Alerta Solidària

Plataforma Defensem 1-O

 Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans

Col·lectiu del 92

Grup de Suport a les Encausades del 23S

Associació pro memòria als immolats per la llibertat a Catalunya

Plataforma 3 d’octubre

Gràcia Llibertat

L’Assemblea impulsa una campanya per denunciar les irregularitats amb el vot exterior de cara a les eleccions del 14-F

L’Assemblea Nacional Catalana ha llançat la campanya #VotExteriorChallenge, que vol potenciar el vot exterior independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per al 14 de febrer del 2021, i a la vegada denunciar els obstacles que suposa el vot pregat per a la participació democràtica. El repte, per tant, és aconseguir participar en el procés electoral malgrat les dificultats, i posar de relleu i denunciar la poca fiabilitat del sistema.

El vot pregat, que suposa registrar-se al CERA (Cens d’electors residents absents) o a l’ERTA (Electors temporals a l’estranger absents), implica una alta càrrega burocràtica, sobretot per a estudiants d’intercanvi i Erasmus, a més del tracte discriminatori que sovint reben les catalanes i els catalans.

En una bona part dels casos, el procediment del vot pregat falla i molts ciutadans no reben en el termini establert la documentació per votar, un procés encara més feixuc per a les persones que viuen lluny de les ciutats que tenen consolats. A més, el volum de documentació i els requisits solen ser tan complexos que molts vots no surten dels consolats perquè es consideren nuls, a partir de les opinions subjectives dels representants consulars. Un cop a Madrid es torna a controlar la validesa dels vots i encara se’n descarten més.

A les eleccions catalanes del 2017, només un 17% (39.521) dels catalans majors d’edat a l’exterior va sol·licitar el vot pregat, i només un 12% (27.173) es van comptar com a vàlids. Un 30% dels vots emesos es van descartar. Això afecta enormement el vot independentista i per tant les majories democràtiques, ja que el vot que ve de l’exterior és significativament més orientat a donar suport a forces favorables a la independència de Catalunya. Sense anar més lluny, a les eleccions de desembre de 2017 va ser un 53,9% del total de vots inclosos en l’escrutini.

Un afegit negatiu és la falta de transparència democràtica, ja que no hi ha un registre oficial de representants de partits als consolats o a Madrid per garantir el bon procediment en el recompte de vots quan arriben les valises diplomàtiques.

Per aquests motius, l’Assemblea vol denunciar que el sistema de vot pregat instaurat per l’Estat espanyol és un procés molt complex i burocratitzat, que depèn de factors poc fiables i monitoritzables, que afecta en gran mesura el vot independentista i que té lloc en una atmosfera hostil de cara als catalans i catalanes, quan no catalanofòbica.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha enviat una carta oberta al conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, per recordar-li que “les institucions tenen el deure d’assegurar que els vots de totes les catalanes i els catalans s’emeten, es processen i es transporten amb totes les garanties de vot i legitimitats democràtiques d’una convocatòria electoral”.      

A la carta es reconeix l’intent d’última hora del Govern de demanar una modificació dels procediments i els terminis a la Junta Electoral Central pel que fa al vot exterior, per avançar en l’enviament genèric de la targeta censal i la impressió de paperetes, tot lamentant que la petició “arribés tard i no prosperés”.

Per tot això, l’Assemblea vol transmetre una necessitat d’urgència a les institucions i partits catalans perquè prioritzin el vot telemàtic, per tal d’agilitzar els processos, garantir la participació i aproximar Catalunya a uns estàndards democràtics més garantistes.

L’Assemblea és una de les organitzacions catalanes amb més presència a l’exterior, i les seves representacions en altres països lluiten per la defensa els drets polítics de la diàspora catalana i per la internacionalització de la causa independentista catalana.

L’entitat anima totes les catalanes i catalans a l’exterior a fer el #VotExteriorChallenge a les xarxes socials i a activar-se per exercir el dret a vot, i recomana que si tenen qualsevol dificultat o dubte, contactin, s’involucrin i treballin amb les assemblees exteriors.   

Llista d’assemblees exteriors.

L’Assemblea fa pública la valoració d’aquesta legislatura

L’Assemblea Nacional Catalana ha valorat aquest matí en roda de premsa l’acció de govern en aquesta darrera legislatura. A més, ha presentat el portal web desenvolupat per tal d’incloure els informes de valoració dels programes electorals dels partits independentistes i, en aquesta primera fase, l’acció de govern.

Cal recordar que aquestes valoracions es fan d’acord amb el Decàleg de principis d’acció política institucional. Aquesta acció està inclosa en el Posicionament d’incidència política de l’Assemblea de cara a les eleccions del 14 de febrer, ambdues resolucions aprovades pel Secretariat Nacional i ratificades per les sòcies i els socis de l’entitat.

En la roda de premsa de presentació d’aquest informe de valoració de l’acció de govern 2018-2021, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que amb aquesta iniciativa es vol “empoderar l’electorat i augmentar el coneixement sobre les propostes i els compromisos dels partits i la seva concreció. L’objectiu principal és que l’electorat pugui prendre decisions informades, abans, i després de les eleccions“.

El portal eleccions2021.assemblea.cat, a més dels informes de valoració, inclou un document a signar anomenat Compromís per la independència que emplaça les electores i els electors a “comprometre’s a ser estrictes amb els partits polítics i a votar partits independentistes“, ha explicat Elisenda Paluzie.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, i el coordinador de la Comissió de Comunicació, Adrià Alsina, han desglossat i analitzat la valoració que fa l’Assemblea de l’acció de govern durant la legislatura 2018-2021. D’una banda, David Fernàndez ha explicat que l’acció de govern, en general, en l’última legislatura “ha estat deficient pel que fa a l’objectiu de la independència“.

D’altra banda, Adrià Alsina ha matisat que “no fem res que sigui estrany en una democràcia. Hem de ser una societat civil exigent i constructiva, i volem actuar, poder pressionar i fer passes que ens apropin a la independència“.

Elisenda Paluzie ha conclòs la roda de premsa explicant que “la legislatura ha estat gairebé perduda pel que fa al procés independentista. Però no volem acabar amb una nota pessimista. Aquestes accions de l’Assemblea han d’ajudar a reprendre la iniciativa i avançar cap a l’objectiu comú, la independència“.

La CNMC inicia un expedient administratiu contra l’Assemblea

La Comissió dels Mercats i la Competència Espanyola (CNMC) ha obert un expedient administratiu contra l’Assemblea per la campanya Consum Estratègic, després que el Tribunal Constitucional sentenciés que la competència sobre la denuncia de Foment del Treball era de la CNMC i no de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).

Amb motiu de l’obertura de l’expedient de la CNMC, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que ara aquest organisme “haurà de decidir si hi ha hagut o no pràctiques contra la competència“. Ha afegit que “l’Assemblea no té res a amagar, ja que la campanya de Consum Estratègic era pública i transparent“. Justament el que volia era “promoure la competència, en cap cas era de boicot“.

De fet, la campanya “volia donar informació al consumidor, era absolutament voluntari apuntar-s’hi. S’informava, per exemple, si utilitzaven energies renovables, tenien el seu portal web en català o si tenien una política de responsabilitat social corporativa o no, així com altres indicadors“. Paluzie ha afegit que “aportàvem informació al consumidor i transparència al mercat per promoure una economia catalana més competitiva“.

En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha considerat que no té sentit una possible sanció de la CNMC,  ja que “Consum Estratègic no era una campanya que reduís la competència, sinó que la promovia. De campanyes de consum positiu de la societat civil cada vegada n’hi ha més, forma part de la llibertat del consumidor, d’expressió i d’associació. En resum , la llibertat de promoure determinats valors en el consum“.

Cal recordar que Foment del Treball també va demandar Consum Estratègic al Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona per una possible infracció de la llei de competència deslleial. D’acord amb la demanda, el 20 de desembre de 2019, aquest Jutjat Mercantil va acordar les mesures cautelars que van comportar el tancament del web i la prohibició de fer cap mena d’acció pública de la campanya. Ara està pendent de resoldre el plet principal sobre el fons.

La repressió no ens atura!

Aquest matí l’Assemblea s’ha mobilitzat per denunciar la causa general contra l’independentisme i evidenciar que la repressió de l’Estat espanyol només fa que incrementar. Ho ha fet solidaritzant-se amb en Dani Gallardo, condemnat aquesta setmana a més de quatre anys de presó, i amb el poble d’Euskal Herria, que avui també s’ha concentrat per protestar contra la repetició del judici del cas Bateragune.

Sota el lema “La repressió no ens atura”, l’Assemblea ha reivindicat que mentre l’independentisme està immers en l’espiral de repressió creada per l’Estat espanyol, els partits i les institucions no tenen una estratègia antirepressiva unitària, efectiva i viable. A més, la Generalitat s’ha personat com a acusació particular en causes contra independentistes, reproduint de manera vergonyant l’actitud repressiva de l’Estat davant de manifestacions no violentes.

Avui, l’Assemblea no ha volgut assenyalar una acció repressiva determinada, sinó posar de manifest l’existència de la causa general contra el moviment independentista. L’Estat espanyol actua indiscriminadament i utilitza les seves estructures de poder per coaccionar i reprimir qualsevol moviment que consideri dissident.

L’acte central d’aquesta mobilització ha estat la plaça Sant Jaume de Barcelona, tot i que altres assemblees territorials han replicat aquesta concentració arreu del territori.

A Barcelona, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha reivindicat la necessitat que “la lluita antirepressiva esdevingui una eina política de mobilització i legitimació interna i externa de l’independentisme”. Ha afegit que “cal bastir amb la màxima voluntat unitària un front de lluita antirepressiva”.

Fernàndez ha volgut deixar clar que l’Estat espanyol “no ens reconeix com a nació, ens nega drets fonamentals, minoritza la nostra llengua, cerca la nostra assimilació forçada i ens aplica el dret penal amb finalitats polítiques”. Ha finalitzat deixant clar que “el nostre compromís ha de ser seguir lluitant per la independència i la República Catalana”.

Per la seva banda, la secretària nacional Àngels Pujol ha explicat que “la repressió no ens atura, malgrat que aquesta és la seva veritable intenció. Volen venjança i que renunciem a la lluita de la causa justa, però no ho farem”. També ha afegit que “l’Estat espanyol mostra amb claredat quina és la seva intenció, exclusivament repressiva, davant qualsevol dissidència del seu model d’estat homogeni”.

Aquí pots llegir el manifest de l’Assemblea amb motiu de la mobilització “La repressió no ens atura”.

Aquest dissabte 19 de desembre, l’Assemblea convoca una mobilització antirepressiva

Aquest dissabte, 19 de desembre, a les 11 del matí l’Assemblea convoca una mobilització arreu del territori per denunciar l’espiral de repressió en què està immers el moviment independentista. Tot i la indefinició dels partits polítics i les institucions catalanes pel que fa a l’avenç del procés d’independència, l’Estat espanyol no ha afluixat i ha continuat reprimint sense trobar una resposta antirepressiva unitària, efectiva i viable.

Denunciarem la causa general contra l’independentisme, alhora que ens solidaritzarem amb Dani Gallardo, Arnaldo Otegi i els centenars de causes obertes contra l’independentisme en un clam contra la repressió.

No volem assenyalar una acció repressiva determinada, sinó posar de manifest l’existència d’aquesta causa general. L’Estat espanyol actua indiscriminadament i utilitza les seves estructures de poder per coaccionar, reprimir i consumar la venjança.

A Barcelona la concentració serà a les 11 del matí a la plaça Sant Jaume i serà replicada arreu del país per les assemblees territorials que s’hi vulguin sumar. Cada concentració posarà l’accent en diferents persones represaliades per construir una xarxa antirepressiva.

La mobilització de l’Assemblea es farà coincidint amb les concentracions a Euskal Herria amb motiu de la repetició del judici a Arnaldo Otegi i la resta de condemnats pel cas Bateragune.

14 de desembre, a Terrassa, presentació del llibre “Así están las cosas” amb Gonzalo Boye

El dilluns 14 de desembre es farà a Terrassa la presentació del llibre “Así están las cosas”, amb el seu autor Gonzalo Boye.

L’acte començarà a les 19.30 a la Sala Crespi, c. Major de St. Pere 59 i el conduirà el periodista Salvador Cot.

Cal inscriure’s escrivint un missatge a aquesta adreça de correu.

Estat de la Nació #03 entrevista a l’advocat Gonzalo Boye i a l’activista Sandra Saura sobre noviolència

Aquesta setmana, a l’Estat de la Nació número 3, Eduard Berraondo entrevista a l’advocat Gonzalo Boye. També es farà tertúlia amb Sara Cuentas, Jordi Cabré i Adrià Alsina. També entrevistarà l’activista en lluita noviolenta Sandra Saura.

14 de desembre, xerrada en línia sobre sobirania fiscal

L’Assemblea està immersa en una gran campanya per promoure que es paguin els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola, per tal de reforçar les institucions catalanes i encaminar-les cap a la ruptura amb l’Estat espanyol. Aquesta campanya es titula “Jo pago a Catalunya“.

El dilluns 14 de desembre l’Assemblea retransmetrà en directe una xerrada en el marc de la campanya “Jo pago a Catalunya. Fem sobirania fiscal”. Serà a les 19 h i es podrà seguir a través del canal de YouTube de l’entitat.

La xerrada, que es desenvoluparà a partir de les preguntes i dubtes que plantegin espectadors i espectadores, anirà a càrrec de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; del coordinador de la Comissió Fem República, Aleix Andreu; del secretari nacional Arnau Padró, i de la impulsora de Catalunya Diu Prou, Carme Teixidó. 

Així doncs, t’animem a enviar les preguntes escrites a l’usuari de Telegram @assembleanacional abans de les 17 h de la tarda del mateix dilluns, i posar-hi el nom i la població. També podràs intervenir durant la xerrada a través del xat del YouTube

A més, el 14 de desembre també es posarà en marxa un  centre de trucades per atendre les persones que tinguin qualsevol dubte relacionat amb la Sobirania Fiscal. El número de telèfon és el 93 595 46 46 i l’horari d’atenció serà de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Si tens qualsevol dubte, posa-t’hi en contacte!

El Secretariat Nacional de l’Assemblea vol l’anul·lació de la causa general contra l’independentisme

El Ple del Secretariat Nacional ha aprovat aquest dissabte el posicionament de l’Assemblea en el debat sobre les mesures per posar fi a la repressió (indults, reforma del codi penal i amnistia). L’ Assemblea considera que la causa general de repressió política, amb més de 2.850 persones represaliades, ha de ser anul·lada perquè vulnera drets fonamentals.

L’independentisme ha de treballar en una estratègia juridicopolítica ben travada a nivell internacional per tal d’aconseguir l’anul·lació d’aquests judicis per part dels tribunals europeus. D’aquesta manera, si organismes i tribunals internacionals acreditessin vulneracions de drets humans per part de l’Estat espanyol es reforçaria, a més, la legitimitat de la causa política de la independència.


L’Assemblea dona suport a la proposta dels partits, però no creu que sigui viable

Els partits parlamentaris independentistes han presentat aquesta setmana una proposta de resolució que, a diferència de la proposta del col·lectiu Amnistia i Llibertat, no preveu l’extinció de les responsabilitats per als membres dels cossos i forces de seguretat pels actes generadors de causes penals, i reitera que l’amnistia, per a la seva plena efectivitat, ha d’anar acompanyada d’una solució efectiva al conflicte polític amb l’Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d’autodeterminació de Catalunya.

En aquest sentit, l’Assemblea considera que l’amnistia acompanyada d’un acord polític que respectés l’exercici del dret d’autodeterminació seria una solució democràtica del conflicte nacional. Ara mateix, però, no es donen les condicions per a l’amnistia perquè ens trobem en plena ofensiva repressiva per part de l’Estat, que, per tant, no té cap al·licient per concedir-la, ans al contrari.

D’aquesta manera, el moment en què ens trobem exigeix mantenir el pols amb l’Estat, un estat que no ens reconeix com a nació, ens nega drets fonamentals, cerca la nostra assimilació forçada i ens aplica el dret penal amb finalitats polítiques. El compromís prioritari de l’Assemblea és seguir treballant per la independència, per guanyar definitivament la República Catalana.

En aquesta lluita política per la independència, la repressió, que és una arma política de l’Estat contra el moviment independentista, ha de ser resposta i utilitzada políticament per potenciar precisament la causa que es pretén sufocar. Cal que la lluita antirepressiva esdevingui una eina política de mobilització i legitimació interna i externa de l’independentisme.

Així, l’Assemblea ha de col·laborar a bastir instruments útils en un front ampli contra la repressió. En aquest sentit, calen més instruments, tant de coordinació i mobilització de les entitats antirepressives a nivell nacional com de coordinació i finançament d’una estratègia ofensiva jurídica a nivell internacional.

A continuació es pot consultar la proposta de resolució completa.

Aquí podeu veure el documental “Catalunya Nord, la llengua enyorada”

El documental repassa l’evolució lingüística del català en aquesta regió de França fins a la quasi desaparició i recull el testimoni dels darrers parlants del rossellonès. És un documental d’Eugeni Casanova i David Valls coproduït per TV3.

Cliqueu aquí per veure’l.

El Tribunal de Luxemburg escolta l’Assemblea i el Consell per la República després del veto de la Comissió Europea a la Iniciativa Ciutadana Europea

Aquest dijous a les 9:30 h, hi ha hagut la primera vista (“hearing”) del recurs presentat per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg contra la inadmissió de la Iniciativa Ciutadana Europea “Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles” per part de la Comissió Europea el juliol del 2019.

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), presentada per l’Assemblea i el Consell el maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals.

La iniciativa pretén demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó que són generalitzades i han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, que han destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.

Emfatitzen així, l’escàs respecte al dret de les minories; la politització de les altes instàncies jurisdiccionals; la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals; el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea; la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres; la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants; i la vulneració sistemàtica de determinats drets sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.

L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que no es compleixen els requisits per admetre una ICE d’aquestes característiques perquè consideren que no s’ha sol·licitat que la Comissió proposi un acte legislatiu. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea.

Així, l’Assemblea i el Consell han estat representats per l’advocat Gonzalo Boye, que ha argumentat que el que la ICE sol·licita és un acte jurídic, el qual tal com estableix l’article 288 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, inclou els actes legislatius, però també les decisions, recomanacions i dictàmens.

Gonzalo Boye ha argumentat davant del tribunal que Espanya té un problema amb les minories nacionals com la catalana i que l’argument formal és una excusa per no entrar al fons de la qüestió. També els hi ha dit que si es rebutja el recurs, l’Assemblea i el Consell per la República tornaran a presentar la Iniciativa en els termes que indiqui el Tribunal de Justícia de la UE, i veuran que un cop més serà rebutjada per la Comissió, i tornarem a estar davant del Tribunal amb un nou recurs en un any.

Val a dir que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.