Jo pago a Catalunya!

L’Assemblea engega una campanya de sobirania fiscal per tal de promoure que persones físiques, empreses, autònoms, administració pública, sindicats, patronals i partits polítics paguin els impostos, com l’IVA, l’IRPF o l’Impost de Societats, a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en comptes de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola. És una forma d’apoderament ciutadà que vol atorgar poder al Govern de la Generalitat en detriment de l’Estat espanyol.

Aquesta iniciativa pretén aconseguir que les institucions catalanes tinguin el control del màxim d’impostos possibles. Actualment la Generalitat tan sols recapta el 5,3% dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’estat. És important empènyer el Govern a enfortir l’ATC, una administració que no s’està explotant prou i que ha de ser un pilar fonamental en una eventual ruptura amb l’Estat espanyol.

La societat civil organitzada ha de treballar per reforçar les institucions de Catalunya. Cal pressionar el Govern de la Generalitat perquè no cometi els mateixos errors que l’octubre del 2017, quan les estructures fonamentals d’un Estat no estaven treballades ni preparades. Aquesta vegada no pot tornar a passar, fer sobirania fiscal no només és una manera d’anar traient poder a l’Estat, sinó també de pressionar el Govern de la Generalitat perquè prepari i enforteixi una administració tan cabdal com ho és l’Agència Tributària.

Aquesta iniciativa no seria possible sense la feina feta anteriorment per la societat civil organitzada. L’any 2012, la plataforma Catalunya diu prou ja va impulsar la sobirania fiscal. Ara cal aprofundir-hi i convertir la sobirania fiscal en una eina bàsica per avançar cap a la independència de Catalunya.

Des de l’organització, el treball col·lectiu i la desobediència civil, cal avançar cap a la independència de Catalunya. Ara bé, si les institucions i la societat civil organitzada no van de la mà i comparteixen el mateix objectiu, com ara el referèndum de l’1-O, no s’assolirà la llibertat nacional.

Aleix Andreu: “Fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal”

Entrevista a Aleix Andreu Oliver, secretari nacional de l’Assemblea i coordinador de la Comissió Fem República. És autònom i ja fa sobirania fiscal:

– Quins van ser els motius que et van portar a fer sobirania fiscal?

El principal motiu ha estat el fet de saber amb certesa que fer sobirania fiscal és possible, és legal, i conec persones i empreses que porten 6 o 7 anys pagant a Catalunya amb tota normalitat. A diferència d’ara, fins fa poc, no disposava de prou informació. 

A més, si puc triar entre pagar els meus impostos a l’Estat espanyol o a la Generalitat, la meva obligació com a català és pagar-los al Govern de Catalunya. 

– Consideres la sobirania fiscal com una eina clau en el procés d’independència de Catalunya?

És clar que sí! El dia que el Govern de la Generalitat estigui políticament en disposició de declarar la independència de Catalunya serà determinant disposar del major nombre de recursos possible, i més pensant en la consolidació estructural del futur Estat català.

– La societat civil organitzada té poder per influir en la construcció de les estructures fonamentals de l’Estat català?

La societat civil té tot el poder, però ens ho hem de creure com ens ho vàrem creure per fer l’1-O. Si recuperem l’autoestima perduda i tornem a anar tots a una, ho farem canviar tot. Si bona part dels independentistes fem sobirania fiscal i paguem els nostres impostos al Govern de Catalunya -estem parlant de molts milions d’euros- que ningú tingui cap dubte que farem canviar moltes coses.

– La Generalitat ha treballat com caldria l’Agència Tributària de Catalunya o encara hi ha molta feina a fer?

Encara hi ha molta feina a fer. Poder fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal. Per això és tan important que la societat civil pressioni el Govern. Només amb la pressió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya aconseguirem que la Generalitat s’esforci a millorar les seves estructures.

– Si cada vegada més ciutadanes i ciutadans paguem els impostos a l’ATC estem traient poder a l’Estat espanyol i li estem atorgant a la Generalitat?

Evidentment, que en un moment donat el Govern de Catalunya disposi d’aquests recursos econòmics el posa en una posició de força enfront del Govern d’Espanya.

– Com s’ha de procedir per poder pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya?

Per fer sobirania fiscal -només s’ha de fer quan toca pagar- s’han de tramitar, com sempre, els formularis a l’Agència Tributària espanyola però amb la diferència que s’hi ha de posar el compte corrent de l’Agència Tributària de Catalunya en comptes del teu. A continuació, s’ha de fer un dipòsit bancari a l’Agència Tributària de Catalunya per la quantitat a pagar i adjuntant el justificant de l’Agència Tributària espanyola. L’ATC et fa el càrrec de seguida, i llestos!

En el meu cas ha sigut molt senzill ja que li he demanat al meu gestor que volia fer sobirania fiscal i ell m’ho ha fet sense cap problema. De fet, des de l’Assemblea oferim un seguit de gestories voluntàries per assessorar en aquest procés a tothom que ho necessiti.

– Des que fas sobirania fiscal has tingut mai cap problema quant a duplicitat de cobraments o sancions?

Cap ni un.

– Què li diries a un autònom que s’està plantejant fer sobirania fiscal?

Que tiri endavant, que com he dit abans és possible i és legal, i que hi ha persones i empreses que porten 6 o 7 anys fent sobirania fiscal amb tota normalitat. Cal que ens tornem a posar a treballar per construir la República de Catalunya, i una de les maneres és deixant de pagar els nostres impostos a l’Estat espanyol pagant-los al Govern de Catalunya.

Fem sobirania fiscal, “Jo pago a Catalunya”

Ja està en marxa la campanya de sobirania fiscal, Jo pago a Catalunya. Des de l’Assemblea, s’anima a pagar tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola a persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics, una acció totalment legal, senzilla i possible.

Durant la presentació de la campanya Jo pago a Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta és una acció “d’apoderament ciutadà que vol enfortir les institucions catalanes i situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol“. És una campanya “de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència“.

L’any 2012, Catalunya Diu Prou!, ja va engegar una campanya de sobirania fiscal, “però l’Assemblea no s’hi va posar a fons. Aquesta vegada, l’entitat posa en marxa aquesta campanya important, i que prendrà molt de protagonisme els propers mesos”, ha conclòs Elisenda Paluzie.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha volgut remarcar que aquesta campanya de sobirania fiscal “s’adscriu dins d’Eines de País. Cal continuar incidint en tots aquells àmbits de poder. Cal treure poder a l’Estat espanyol per atorgar-li al català“.

En aquest sentit, el coordinador de la comissió Fem República, Aleix Andreu, ha marcat com a primer moment important de la campanya “el pagament del 4t trimestre del 2020, que serà al mes de gener del 2021”. L’objectiu és arribar “amb tota la força al pagament del segon trimestre del 2021. Aquesta és una campanya que està pensada a llarg termini“.

També ha intervingut a la roda de premsa de presentació de la campanya el secretari nacional Arnau Padró, que ha presentat el portal web sobiraniafiscal.assemblea.cat. Ha volgut remarcar que actualment “la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’Estat“.

Jo pago a Catalunya, és una campanya de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència, i que ens permetrà anar prenent poder a l’administració espanyola i atorgar-li a la catalana. El primer objectiu d’aquesta campanya és la propera liquidació d’impostos, que serà la del quart trimestre del 2020. Té com a data límit el dia 20 de gener per a l’IRPF i el 30 per a l’IVA.

Aquest és el documental “Lluís Companys. 80 anys de l’assassinat d’un president” fet per la Comissió de la Dignitat

La Comissió de la Dignitat ha produït aquest documental, per a commemorar el 80 aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys i, ateses les actuals circumstàncies de salut, hem donat un paper preeminent a la nostra cultura: el cinema, la música, el teatre i la dansa. Un documental per a reivindicar la seva persona i denunciar aquell crim.

Més de 1.400 vehicles han participat a la mobilització de Lledoners

Més de 1.400 vehicles han anat avui fins a Lledoners perquè que fa tres anys de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Un empresonament vergonyós, injust i que vulnera els drets fonamentals dels inculpats, i que coincideix amb l’any de presó preventiva del pres polític madrileny Dani Gallardo. A més, dimecres 14, d’octubre va fer un any de la sentència del judici de l’1-O. Aquests són només uns exemples d’una llarga llista de repressió, persecució i injustícia.

Les columnes de vehicles han sortit de diferents punts del territori català per dirigir-se a Lledoners, on han estat fent voltes mentre feien sonar clàxons i música per fer arribar el seu suport a les preses i els presos polítics. Els primers vehicles han començat a passar a les 17.30 h i els darrers al voltant de les 20 h.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són “els primers d’una llista que es va allargar i a la qual acompanya un seguici de represaliats per un Estat espanyol que exigeix als catalans resignació, submissió i silenci. Quina mena de gent seríem si ho acceptéssim?”, ha manifestat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en la lectura del manifest de l’entitat.

El vicepresident, David Fernàndez, ha denunciat que l’Estat espanyol “menysté els nombrosos pronunciaments i resolucions internacionals” i continua vulnerant reiteradament els drets fonamentals d’aquestes persones. “Quan un poder no té contrapesos efectius la llei pot dir el que vulgui, l’Estat és jutge i part”.

Elisenda Paluzie ha afegit que portem tres any de resistència “però també de lluita i desobediència civil no violenta, com ara Eines de País o Consum Estratègic, que tan molesten als poders de l’Estat espanyol. Evidentment, sense deixar de mobilitzar-nos i sortir al carrer”. “La clau de la victòria és posar en la mateixa línia institucions i mobilització popular com l’1 d’Octubre, i això encara no ho tenim“, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.

La mobilització feta avui a Lledoners ha anat més enllà dels tres anys de presó dels Jordis. Ha estat un clam contra una persecució política que ni cessa ni descansa. L’Estat espanyol ha desfermat la repressió “contra tota resistència, que ara ja arriba a gairebé tres mil ciutadanes i ciutadans honestos que han comès el delicte de no doblegar-se”.

A través de les xarxes socials de l’Assemblea s’ha difós un missatge de veu de Jordi Sànchez; “Catalunya i la seva llibertat només ens té a nosaltres per defensar-la. No podem defallir, malgrat els nostres errors i la seva repressió. Fem-ho i fem-ho bé. No ens aturem”. També han enviat els seus missatges Txell Bonet, la Susanna Barreda i Blanca Bragulat, en representació de l’Associació Catalana dels Drets Civils. També hi han participat  Jordi Pessarrodona, Marta Torrecillas i Montse Castellà.

Vídeo “3 anys de presó, 3 anys d’injustícia”

Són 3 anys d’injustícia. Són 3 anys de lluita. D’omplir els carrers amb els crits de llibertat i independència. De persistir malgrat la repressió.

Més de 2.800 persones perseguides per defensar els drets fonamentals. Cada vegada més persones disposades a culminar el camí.

Tenim el deure de construir un país millor! Som #XarxaIndependència

L’Assemblea Nacional Catalana demana a la Comissió Europea que protegeixi els drets de la minoria catalana

L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.

L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.

Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.

En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.

L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.

Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.

Vídeo “1 any d’una farsa de judici i d’una sentència injusta”

Un any d’una sentència vergonyosa per a qualsevol democràcia. Nou persones empresonades per posar les urnes, per exercir els drets fonamentals. Ni oblidem ni perdonem!

Hi som i hi serem per arribar fins al final.

#XarxaIndependència #StandUpForCatalonia

L’Assemblea convoca un ple extraordinari per debatre com incidir en les eleccions al Parlament

El diumenge 25 d’octubre l’Assemblea organitzarà un ple extraordinari del Secretariat Nacional per debatre com incideix -si és que ho ha de fer- en el procés electoral del febrer. Es permetrà presentar propostes de resolució, debatre-les i aprovar-les.

El país està immers en una situació d’emergència social, econòmica, sanitària i, també, política. Catalunya s’ha vist abocada a unes noves eleccions autonòmiques després de la inhabilitació del president Quim Torra, i de la voluntat dels partits de Govern d’acatar la decisió judicial. Una sentència clarament injusta i que vulnera els drets fonamentals.

L’independentisme té una nova oportunitat per reafirmar la seva majoria a les urnes, tenint en compte que a l’1 d’Octubre del 2017 ja es va guanyar el referèndum d’autodeterminació. Ni els partits independentistes ni el Govern de la Generalitat han fet cap pas per aplicar-ne el mandat.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea es reunirà el diumenge 25 d’octubre en un ple extraordinari per debatre com ha d’incidir l’entitat en el procés electoral del febrer. Aquest procés extraordinari permetrà presentar diverses propostes de resolució, debatre-les i votar-les.

Divendres ens mobilitzem per denunciar la repressió exercida per l’Estat espanyol

El dimecres 14 d’octubre farà un any de la sentència del judici de l’1-O i el divendres 16 tres anys de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que coincideix també amb l’any de presó del madrileny Dani Gallardo. Per aquest motiu, l’Assemblea organitzarà una mobilització per recordar uns fets tremendament injustos, antidemocràtics i que atempten contra els drets fonamentals.

Aquest divendres a la tarda, ens trobarem a Lledoners entre les 18 h i les 19 h, on donarem una volta a la presó. Tot seguit, a les 19.30 h es farà l’acte polític central a Manresa, en un espai que es comunicarà aviat.

Per arribar-hi, es faran unes columnes de vehicles que sortiran dels següents punts del territori: Aldea, Barcelona, La Jonquera, Lleida, Puigcerdà, Tremp i Vic. Tothom que hi vulgui participar s’hi podrà afegir des del punt més proper a aquestes columnes.

Aquest divendres denunciarem la repressió que pateix l’independentisme i tornarem a deixar clar que al davant tenim un Estat espanyol expert a vulnerar drets fonamentals, utilitzar antidemocràticament els tribunals i convertir drets en delictes.

Al dia d’avui, aquesta acció es pot fer seguint tots els requeriments sanitaris. Si hi ha noves restriccions, la mobilització pot estar subjecta a canvis.

L’acte posterior que s’havia de fer a Manresa, finalment s’ha suspès.

Comunicat de L’Assemblea Nacional Catalana en relació a la situació a l’Alt Karabakh

El passat 27 de setembre les forces armades de l’Azerbaidjan, amb el suport de Turquia, van iniciar una ofensiva militar contra l’Alt Karabakh o República d’Artsakh, a la regió del Càucas Sud, violant l’alto el foc i posant en risc les vides de milers de persones. Aquesta agressió ha provocat desenes de morts civils, centenars de ferits, i que més de 75.000 persones –un 50% de la població de l’Artsakh– hagin hagut de fugir de les seves poblacions per buscar refugi davant dels atacs. 

L’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva condemna a l’ús de la violència per a modificar l’statu quo actual a la regió, així com els atacs i bombardejos indiscriminats contra la població civil, inclòs l’ús de bombes de dispersió per part de les forces armades de l’Azerbaidjan, armament prohibit segons la Convenció sobre Bombes de Dispersió.  

Fem una crida al cessament de les hostilitats, i a la comunitat internacional per a que s’impliqui en el conflicte i pressioni els governs de l’Azerbaidjan i de Turquia, a fi de que cessin la seva agressió militar. Només així podrà haver-hi un retorn a les negociacions per a una solució pacifica del conflicte, especialment en el marc del Grup de Minsk de l’OSCE, presidit per França, la Federació Russa, i els Estats Units.    

Per últim, expressem el nostre ple suport al dret a l’autodeterminació dels ciutadans de l’Alt Karabakh o República d’Artsakh, reconegut internacionalment al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i exercit en referèndum el desembre de 1991, i en conseqüència reconeixem la independència de la República d’Artsakh i la seva sobirania territorial.

A Catalunya, ni rei ni corona. Independència!

L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb entitats de la societat civil, cíviques i socials, partits polítics i sindicats, han fet una gran cadena humana entre l’estació de França i l’estàtua de Colom de Barcelona per deixar clar a Felip VI que no és benvingut i que Catalunya no té rei. El Borbó visita Catalunya enmig d’una nova espiral de repressió, vulneració de drets fonamentals, injustícia i ús antidemocràtic dels tribunals.

La presidenta de l’Assemblea ha manifestat que “una vegada més, la ciutadania ha tornat a deixar clar que Felip VI no és benvingut a Catalunya“. No deixem que els borbons que “han governat a Catalunya per dret de conquesta“, passegin impunement pels nostres carrers.

Elisenda Paluzie ha denunciat que els borbons “són protegits” cada vegada que venen al nostre país. “No ens han deixat apropar a centenars de metres de l’estació de França. Tal com va passar al Monestir de Poblet, els cossos i forces de seguretat han tornat a limitar el dret a manifestació“, ha conclòs.

L’independentisme s’ha mobilitzat una vegada més per plantar cara a la monarquia espanyola. Una institució corrupta, antidemocràtica i profundament repressiva, que actua impunement gràcies a un Govern espanyol que l’encobreix i la blanqueja.

Avui, l’Assemblea ha volgut tornar a deixar clar que Catalunya no és el seu regne, no tenim ni rei ni corona!

Les entitats i partits que han convocat l’acció són l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Associació de Municipis per la Independència (AMI), JxCat, ERC, CUP, Poble Lliure, Demòcrates, USTEC-STEs, la Intersindical-CSC, IAC, Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, CIEMEN, Drets, Unió de Pagesos i MÉS.

Més de 180 fogueres contra el rei d’Espanya

Milers de persones s’han concentrat arreu del país per cremar fotografies del rei Felip VI, el dia abans que l’Estat espanyol l’enviï a Catalunya acompanyat del president Pedro Sánchez. Una vegada més, deixem clar que Catalunya no té rei.

La resposta a aquesta nova provocació de l’estat opressor no pot ser una altra que el nostre rebuig més enèrgic. Amb aquesta acció fem evident que no els volem aquí. Felip VI és el màxim representant d’una institució corrupta, injusta i antidemocràtica que actua impunement amb la complicitat i connivència del Govern espanyol.

A la crema feta a la plaça Sant Jaume de Barcelona, una de les més de 180 concentracions confirmades que s’han fet arreu de Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha posat en valor, un cop més, “la gran resposta popular a la monarquia espanyola”. Ha deixat clar que “els borbons només han governat a Catalunya per dret de conquesta”. Es tracta d’una institució basada en la repressió i els valors antidemocràtics, “tal com va tornar a demostrar Felip VI al 3 d’octubre de 2017”, ha conclòs Elisenda Paluzie.

L’acció d’avui no només pretén denunciar la indignitat de la monarquia, sinó també vol ser una defensa dels drets fonamentals i la llibertat d’expressió. Cal recordar que a l’any 2018 l’Estat espanyol va ser condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per dictar pena de presó a Enric Stern i Jaume Roura que van cremar una foto dels reis espanyols l’any 2007 a Girona.

Amb aquesta crema popular, l’Assemblea ha començat a escalfar motors per a la mobilització de demà a Barcelona, una gran cadena humana que anirà de l’Estació de França a l’estàtua de Colom. Amb aquestes mobilitzacions, l’entitat es reafirma enèrgicament en la consciència antimonàrquica i en el compromís entusiasta a favor de la construcció d’una República catalana al servei de les persones.

El rei Felip VI i el president espanyol, Pedro Sánchez, venen a Catalunya justament quan fa una setmana que es commemorava el tercer aniversari de l’1 d’Octubre i el 3 d’octubre, i pocs dies després d’un dels atacs més flagrants contra les institucions catalanes amb la inhabilitació del president Quim Torra.