Resultats provisionals de les eleccions al Secretariat Nacional

La Junta Electoral ha fet públics els resultats provisionals de les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea. Les votacions, que van començar el dimarts 10 de maig, han conclòs aquest migdia a les 14 h.

El dijous 19 de maig, un cop s’hagin resolt possibles reclamacions, la Junta Electoral farà públics els resultats definitius. Les secretàries i secretaris nacionals, escollits pels membres de ple dret de l’entitat, es trobaran el dissabte 21 de maig a Vilafranca del Penedès en el ple de constitució del Secretariat. Serà en aquest espai on el nou Secretariat escollirà els quatre càrrecs orgànics: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria.

Cal recordar que totes les secretàries i secretaris, sigui quin sigui el bloc on s’han presentat (nacional, territorial, sectorial o jove), poden optar als càrrecs orgànics de l’entitat, més enllà dels vots que hagin obtingut cada un en aquestes eleccions.

L’entitat es felicita per un procés electoral transparent i que ha transcorregut sense incidències. Alhora, vol agrair la participació de les (nombre de vots) sòcies i socis en les votacions, així com a totes les persones que s’han presentat a aquestes eleccions

Aquí teniu els resultats provisionals.

L’Assemblea creu que el CNI o els cossos policials de l’Estat podrien estar al darrere de l’espionatge dels seus membres

L’advocat de l’Assemblea, Toni Abat i Ninet, ha presentat aquest dimarts 10 de maig al Jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona la querella per denunciar la vulneració de la intimitat i altres drets  fonamentals de la presidenta, Elisenda Paluzie, i diferents membres de l’entitat mitjançant el programa informàtic d’espionatge Pegasus. L’Assemblea Nacional Catalana compta amb cinc membres afectats per l’espionatge polític il·legal que van patir infeccions als seus dispositius mòbils entre els anys 2017 i 2020.

L’objectiu de la querella és demanar al Jutjat que procedeixi a ordenar les diligències i actuacions que consideri necessàries per tal d’esbrinar qui està darrere d’aquests fets delictius. Si bé es desconeix la identitat dels autors dels fets, la defensa jurídica de l’entitat entén que de la mateixa descripció dels fets i pel possible interès de caire polític que la informació de les persones querellants genera, semblaria que els autors haurien de ser membres dels poders públics de l’Estat i més en concret, per l’activitat delictiva i l’ús del programa d’espionatge Pegasus, membres del Centro Nacional de Inteligencia o alguna divisió específica de les forces de seguretat de l’Estat, com la Policia Nacional o la Guardia Civil, que hagin pogut tenir accés a aquesta eina d’espionatge.

Segons l’advocat de l’entitat, la querella denuncia la vulneració de varis drets fonamentals com poden ser la vulneració del dret a la intimitat i del dret d’associació. En el primer dels casos, ha explicat Abat, “les proves aportades evidencien la utilització del programa d’espionatge Pegasus” per tal d’accedir a converses, missatges, documents i comentaris privats dels afectats, sent constitutius d’un o varis delictes tipificats a l’article 197 del Codi Penal. L’advocat ha afegit que “la utilització d’un programa d’espionatge contra ciutadans escollits pel fet de tenir unes idees polítiques concretes i per ser membres d’organitzacions de la societat civil que realitzen activitats per aconseguir els seus objectius polítics legítims, és un acte de caràcter antidemocràtic i il·legítim i a més, implica una flagrant vulneració del dret fonamental a la intimitat, establert a l’article de la Constitució espanyola i que desenvolupa la Llei Orgànica 1/1982”.

Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que amb aquesta querella es vol “evidenciar la vulneració flagrant de drets fonamentals que comet l’Estat espanyol per reprimir l’independentisme català, i esperem que aquesta causa acabi tenint conseqüències jurídiques i polítiques importants”.

Pel que fa al dret d’associació, la presidenta de l’Assemblea ha explicat que “el nexe entre les persones que ens personem en aquesta querella és el fet que hem format o formem part de la mateixa organització. Les associacions tenen una especial protecció en qualsevol Estat de dret”.

En aquest sentit, la querella denuncia també la vulneració del dret fonamental d’associació. L’ús de Pegasus contra els querellants pel fet de ser membres d’una associació, registrada i lícita, a més de suposar una monitorització total, una intromissió absoluta en l’espai de la intimitat, també implica una vulneració de l’article 22 de la Constitució Espanyola. Segons explica Antoni Abat, “tot allò que no estigui expressament prohibit per la llei, pot fer-se mitjançant el dret d’associació”.

Recordem que l’Assemblea Nacional Catalana compta amb un total de 5 afectats: l’actual presidenta, Elisenda Paluzie (quatre atacs i una infecció provada, entre 2019 i 2020) , l’expresident de l’entitat, Jordi Sànchez (vint-i-sis atacs entre 2015 i 2017 i 4 infeccions provades), els secretaris nacionals Sònia Urpí (dos atacs amb SMS l’any 2020 i una infecció provada) i Arià Bayé (un atac via SMS l’any 2020) i Jordi Domingo (víctima via WhatsApp l’any 2019), membre de base de l’entitat.

Fins el 14 de maig es pot votar a les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea

Avui comencen les eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea, que s’allargaran fins a dissabte, 14 de maig, a les 14 h. Un cop finalitzat el termini de votació, el mateix dissabte a la tarda es publicaran els resultats. Les votacions seran totalment telemàtiquesmitjançant una aplicació que ha preparat l’entitat per a l’ocasió i a la qual només tenen accés els membres de ple dret.

En aquestes eleccions es presenten 15 candidats i candidates pel bloc nacional, 5 pel sectorial i 2 pel jove. A més, pel que fa al bloc territorial, les diferents regions sumen un total de 62 candidatures presentades

Cal tenir en compte que en aquestes eleccions s’han d’escollir un total de 77 secretaris nacionals, distribuïts en 57 pel bloc de representació territorial, 13 pel bloc de representació nacional, 5 pel bloc de representació sectorial i 2 pel bloc de representació de joves.

Tots els socis i sòcies de ple dret poden votar al bloc territorial i nacional. Al bloc sectorial només hi poden votar les sòcies i els socis inscrits en alguna assemblea sectorial, i al bloc jove hi poden votar tots els socis i sòcies que tinguin 35 anys o menys en la data de convocatòria de les eleccions.

En cada bloc, les sòcies i els socis poden votar 2/3 parts del total de candidatures que s’escullen. Per exemple, de les 13 candidatures de nacional que han de ser escollides, cada sòcia i soci només en pot votar 9.

Les votacions són totalment telemàtiques, però dissabte de 10 h a 14 h s’habilitaran punts de votació presencials on voluntaris de l’entitat ajudaran a votar telemàticament qui ho necessitin. 

D’altra banda, un cop finalitzin les eleccions, el dissabte 21 de maig a Vilafranca del Penedès se celebrarà el ple de constitució del Secretariat Nacional, on s’escolliran els quatre càrrecs orgànics de l’entitat: presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria.

18 de maig, a Matadepera, presentació del llibre “Causa general” amb Jordi Panyella

El dimecres 18 de maig, a Matadepera, es presentarà el llibre “Causa general” amb el seu autor, el periodista Jordi Panyella.

L’acte començarà a les 19.30 h al Casal de Cultura.

20 de maig, a Montcada i Reixac, acte del Debat Constituent

El divendres 20 de maig, a Montcada i Reixac, es farà un acte del Debat Constituent tigulat “De la protesta a la proposta“. Hi participaran Gabriela Serra i Jordi Mena.

L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de la Vila, carrer Major, 32.

13 de maig, a Terrassa, projecció del documental “Cartes a la presó”

El divendres 13 de maig, a Terrassa, es farà la projecció del documental “Cartes a la presó“. Hi assistirà Josep Rull, Mariona Vigués i Neus Ràfols.

L’acte començarà a les 19.00 h a l’Aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa.

El 12 de maig, a Sant Cugat, Vicent Partal presenta el seu llibre “Fronteres”

El dijous 12 de maig a les 19 h, a la Casa de Cultura de Sant Cugat, carrer Castellví, 8,  farem la presentació del llibre “Fronteres” amb la presència del seu autor el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal.

Aquesta presentació està organitzada per a l’Assemblea Nacional Catalana amb la col·laboració del Consell per la República i Òmnium Cultural, totes tres entitats de Sant Cugat del Vallès.

Vicent Partal i Montesinos (Bétera, 28 de novembre de 1960) és un periodista valencià, i director de VilaWeb. Ha treballat també a El Temps, El Punt, Diari de Barcelona, Catalunya Ràdio, La Vanguardia i TVE, entre altres. És considerat un dels pioners d’Internet als Països Catalans.

15 de maig, manifestació a Puigcerdà contra els Jocs Olímpics – autocars des del Vallès Occidental

El diumenge 15 de maig, a Puigcerdà, hi haurà una manifestació d’oposició el Jocs Olímpics d’hivern. S’estan organitzant autobusos per assistir-hi.

Aquests són els que hi ha al Vallès Occidental:

  • Sabadell: Sortida a les 8.30 de la plaça de Les Dones del Tèxtil. Tornada havent dinat. Preu 10 €. Tiquets al local de SBDXI-ANC (Illa, 3)
  • Terrassa: Sortida de l’estació d’autobusos a les 9 h. Tornada a les 5 h de la tarda. Preu 15€ (mínim 30 places). Reserves al mòbil 609903935, cada dia als Cants de Llibertat a 2/8 al Raval i al Local ANC dc i dv de 5 a 7 tarda

Aquest és el vídeo de la presentació dels candidats del Vallès Occidental a les eleccions al Secretariat Nacional

Aquest és el vídeo de la presentació dels candidats del Vallès Occidental a les eleccions al Secretariat Nacional. L’acte va ser el divendres 6 de maig a Sabadell.

ACTE AJORNAT 13 de maig, a Sabadell, Ramon Cotarelo parlarà de “Què han fet els partits independentistes per la independència”

Aquest acte s’ajorna per motius de salut de Ramon Cotarelo

Tenim el goig d’anunciar-vos la xerrada amb Ramon Cotarelo, “Què han fet els partits independentistes per la independència”.

Es farà:

  • Divendres 13 de maig
  • A 2/4 de 8 del vespre
  • A l’Auditori 1 de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 (carrer d’En Font, 25)

L’acte estarà conduït per Maite Martín

Feia massa temps que no teníem l’ocasió de poder parlar amb Ramon Cotarelo i al final ho podrem repetir.

Amb ell volem fer un repàs del treball que han fet els partits polítics independentistes per la independència, del grau d’acompliment amb el mandat, de les mancances que tenen i dels motius que esgrimeixen.

Voldríem saber quina lectura fa del moment actual, quin paper hi juguen altres actors com ara les organitzacions sindicals, empresarials o culturals i; entendre quin és, a parer seu, el paper que podem jugar les entitats cíviques com el Consell per la República i l’Assemblea per aconseguir la independència.

A la sala d’entrada a l’Auditori hi podreu comprar exemplars del seu últim llibre “La llibertat d’expressió a Catalunya” .

“La llibertat d’expressió és el dret fonamental més important de tots perquè, sinò es respecta, els altres drets fonamentals no tenen cap valor. La llibertat d’expressió, que els grecs anomenaven “isagoria” és el dret de cada ciutadà a dir la seva a l’esfera pública sense patir cap mena de veto o censura. L’isagoria és l’eix vertebral de qualsevol democràcia.

A Catalunya s’ha suprimit autoritariàment la llibertad d’expressió. El partits pseudoindependentistes, sobretot ERC, monopolitzen els mitjans públics de comunicació i els fan servir com a aparells de propaganda de la seva línia i d’atac a les altres propostes, censurant i vetant les discrepants sobretot si són independentistes; no, en cavi, si són unionistes. També controlen bona part dels mitjans privats mitjançant les subvencions i despenses en publicitat institucional amb diners públics, és a dir, la corrupció. El resultat és que els independentistes crítics amb la política d’ERC estan vetats a l’esfera pública i que l’isagoria a Catalunya no existeix. És a dir, no existeix la democracia.”

Hi esteu convidats

14 de maig, a Sant Llorenç Savall, taula rodona sobre el català

El dissabte 14 de maig, a Sant Llorenç Savall, es farà una taula rodona sobre la situació actual del català als Països Catalans. Hi participaran Jaume Marfany, president de la CAL, Pilar Gregori, de la Coordinadora d’Escola Valenciana i Aleix Andreu, d’amic de la Bressola.

L’acte començarà a les 12.00 a la Casa de Cultura 1 d’Octubre.

13 de maig, a Palau-solità i Plegamans, presentació del llibre “Causa general” amb Jordi Panyella

El divendres 13 de maig, a Palau-solità i Plegamans, es presentarà el llibre “Causa general” amb la presència del seu autor, el periodista Jordi Panyella.

L’acte començarà a les 19.00 h a l’Auditori de Can Cortès, Camí Reial 56.

L’Assemblea denuncia el Catalangate en un fòrum de Nacions Unides sobre minories nacionals

Una representació de l’Assemblea Nacional Catalana encapçalada per la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha participat aquest dilluns i dimarts al Fòrum Regional Europa i Àsia Central 2022 de l’ONU, celebrat a Viena, per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra el poble català, amb un nou atac: l’escàndol del Catalangate, l’ús il·legal i massiu del programari espia Pegasus.

Paluzie es va adreçar a la sala dues vegades. Durant la primera sessió, titulada “Marc normatiu: normes i interpretacions existents”, va exposar com el Catalangate ha afectat l’organització independentista: “Cinc membres de la nostra organització, jo inclosa, han estat víctimes del programari espia Pegasus utilitzat per les autoritats espanyoles per espiar massivament l’independentisme català, tal com ha denunciat el centre de recerca canadenc Citizen Lab, com a part d’un atac massiu contra almenys 65 líders polítics i de la societat civil, periodistes i fins i tot els seus advocats i les seves famílies”.

Durant la segona sessió, “Implementació: institucions, mecanismes, polítiques i programes”, la presidenta de l’Assemblea va afirmar que “l’escàndol del Catalangate és encara més preocupant, ja que el programari espia no s’ha utilitzat contra amenaces criminals o terroristes sinó contra la dissidència política”, i que “l’Estat espanyol, juntament amb Hongria i Polònia representen, per ara, els únics casos d’espionatge estatal dins de la UE, i creen un precedent perillós no només per a les minories europees, sinó també per a les minories nacionals d’arreu del món“.

Paluzie també va invocar l’article 2 de la Declaració de 1992 sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques, que reconeix que “tots els estats han de prendre mesures per garantir que les persones pertanyents a minories nacionals puguin exercir plenament i eficaçment tots els seus drets humans fonamentals sense discriminació ni desigualtat”. A més, va demanar a les autoritats de l’ONU que desenvolupin un paper més actiu per protegir els drets civils i polítics de la minoria nacional catalana.

Altres secretaris nacionals de l’Assemblea també han intervingut a les sessions d’aquest dimarts per denunciar la persecució de més de 3.300 activistes i representants pacífics catalans per part de les autoritats espanyoles, a quin han vulnerat els drets a la llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a la participació política.

Les declaracions de Paluzie van generar una reacció del govern espanyol: l’ambaixadora espanyola a Àustria, Cristina Jiménez de Muñana, va afirmar que “els líders polítics catalans van ser jutjats i empresonats en aplicació de la llei espanyola, perquè van infringir la legislació”. Paluzie va rebatre que “quan l’any 2019 el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU va demanar l’alliberament immediat dels presos polítics catalans, va remarcar que l’organització d’un referèndum d’autodeterminació no és delicte segons la legislació espanyola, i que el seu empresonament implicava una vulneració del seu dret a la llibertat de reunió, la llibertat d’expressió i la llibertat de participació política, entre d’altres”.

Paluzie també va denunciar les declaracions de la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, la setmana passada al Congrés espanyol, esmentant que l’Estat “justifica vulneracions desproporcionades dels drets fonamentals que reconeix la mateixa Constitució espanyola, disposats a tot per tal de mantenir la unitat de l’Estat”.