Manifest de la Diada dels Països Catalans 2021

Aquest és el manifest que han fet conjuntament l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada dels Països Catalans 2021

MANIFEST CONJUNT PER LA DIADA DELS PAÏSOS CATALANS

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels territoris de parla cata- lana, gràcies a la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar de manera incansable per as- solir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.

La Flama ha estat un símbol de resistència contra l’anorreament nacional, contra la divisió i la li- quidació; ha estat una llum que ens va il·luminar en la fosca nit de la dictadura i la repressió i que ens ha marcat el camí del despertar nacional superant el cofoisme i el conformisme de les llibertats incompletes i enganyoses. Avui la Flama ens esperona a fer els passos necessaris per culminar el nostre objectiu més preuat: l’assoliment de les repúbliques catalana, valenciana i balear, així com el lliure agermanament de la resta de territoris.

Actualment, les nostres societats són, en molts aspectes, profundament avançades i obertes. Això, però, no ens separa de les tradicions més arrelades, com la de les fogueres de Sant Joan, vincula- des a la celebració del solstici d’estiu, d’orígens centenaris transmesos de generació en generació. D’aquestes fogueres en nasqué fa diverses dècades l’actual Flama del Canigó, símbol de germanor entre els territoris catalans i símbol d’unitat, des de la diversitat, i de llibertat per al conjunt del nostre poble. Però també, juntament amb la fidelitat a la continuïtat històrica, ha de ser un símbol dels continguts democràtics i alliberadors que els nous temps i les noves complexitats socials ens demanen i del projecte de futur que les nostres societats necessiten.

La Flama representa la renovació d’una tradició popular mediterrània i europea, primer pagana, després cristianitzada, i finalment laica i catalanitzada. Si el 1966 la Flama que va encendre els Focs de Sant Joan es va enriquir d’un sentit nou i d’una nova funció enllaçant els territoris dels Països Catalans, avui el seu significat torna a enriquir-se amb l’exigència de la llibertat més àmplia, l’apro- fundiment democràtic, la justícia social més inclusiva i l’esperit igualitari més acusat.

Aquests darrers temps, quan ja albiràvem noves cotes de llibertat, continuem patint els atacs i la repressió dels estats opressors; quan crèiem que trobaríem justícia i respecte mitjançant les vies democràtiques, trobem injustícies i maneres despòtiques i autoritàries; quan pensàvem que el tràn- sit a la llibertat ens ompliria de felicitat, constatem que les velles formes es resisteixen a morir i les noves no acaben de néixer. Tanmateix, la Flama, que un dia fou espurna, continua revifant fogueres any rere any, posant llum a la foscor i il·luminant el camí de la unitat dels territoris germans, que han de fer possible viure en una societat més lliure i més feliç.

28 de juny, a Palau-solità i Plegamans, col·loqui “Sabem com fer la independència?” amb Josep Costa i Albano-Dante Fachín

El dilluns 28 de juny, a Palau-solità i Plegamans, es farà el col·loqui titulat “Sabem com fer la independència?“ que comptarà amb la presència del politòleg Josep Costa i de l’activista d’Octuvre, Albano-Dante Fachín.

El debat es farà al voltant del llibre “Eixamplant l’esquerda” d’en Josep Costa.

L’acte començarà a les 20.00 h a la plaça U d’Octubre.

Posicionament polític de l’Assemblea envers els indults

L’executiu espanyol ha indultat a nou representants polítics i civils que en el seu moment varen liderar el referèndum d’autodeterminació, la declaració d’independència i les mobilitzacions que els van acompanyar. Han passat injustament gairebé 4 anys a la presó, condemnats en un judici farsa per exercir drets democràtics i ens alegrem que puguin tornar a casa amb les seves famílies. Avui el Govern espanyol els hi ha atorgat el “perdó”. Perdonar el què? Perdonar uns delictes que mai han existit?

Quan no hi ha delicte, i a més el tribunal jutjador és incompetent i no és imparcial, el judici ha de ser declarat nul. Aquest és l’objectiu dels recursos al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. I aquesta seria l’única resolució justa d’aquesta causa.

3.300 companyes i companys de lluita segueixen sent víctimes de la repressió, i la xifra va en alça, ja que mentre parlen d’indults, cada dia tenim nous imputats, nous condemnats i uns nous represaliats. Només durant la setmana passada vàrem conèixer la condemna a Marcel Vivet de 5 anys de presó, la persecució dels mossos que varen fer d’escorta al president a l’exili, mentre seguien declarant càrrecs polítics i funcionaris encausats en el jutjat núm. 13 i la comunitat acadèmica internacional s’exclamava de la persecució del Dr. Andreu Mas-Colell, que juntament amb 39 persones més afronta sancions milionàries del Tribunal de Cuentas per l’acció exterior de la Generalitat.

A totes aquestes persones represaliades, a la gent del carrer, no els hi ha arribat cap indult, ni els hi arribarà, perquè no interessen com a moneda de canvi.  Els indults parcials i “reversibles” als nou presos polítics arriben per apaivagar la pressió sobre Espanya dels organismes internacionals, com el Consell d’Europa, que ahir va aprovar una resolució molt dura sobre la persecució política dels polítics catalans per part de l’Estat espanyol, equiparant-lo a Turquia, i per mirar de retardar la sentència d’Estrasburg sobre el judici del Suprem, o en tot cas, que aquesta sentència arribi amb els presos ja al carrer, i no havent-los d’alliberar en compliment d’una sentència europea.

Poc a poc, tribunals i organismes internacionals estan acreditant les vulneracions de drets humans que ha comès l’estat espanyol per reprimir l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya i això reforça enormement la legitimitat interna i externa del procés d’independència.

És en aquest context de feblesa de l’Estat, que arriben els indults, com a peça clau d’una operació de més abast, que ahir el president del Govern espanyol va presentar al Liceu.

Pedro Sánchez va presentar els indults com un gest de generositat política sense cap reconeixement de la naturalesa del conflicte polític. Un gest d’apaivagament per oferir un projecte polític per a Espanya, en el marc de la reconstrucció post-Covid. Ni autodeterminació, ni amnistia estan a l’horitzó. Ni tan sols reconeixement nacional per a Catalunya. Tal com va dir Pedro Sánchez “encabezo un Gobierno que cree genuínamente en la unión de España, en la unión de todos los pueblos de España que defiende la unión de todos y todas los españoles y españolas”.

L’indult no és cap solució política i ens preocupa que aquests indults puguin ser fruit d’un acord amb dirigents polítics independentistes, i que condicionin l’actuació política del nostre parlament i govern.

Tal com s’esperava, l’indult a les preses i presos polítics ha estat atorgat sota certes condicions. D’una banda, es manté la inhabilitació per ostentar càrrecs públics. D’altra banda, continuaran sota amenaça, ja que si l’Estat espanyol considera que han reiterat en algun delicte tornarien a entrar a la presó.

Un cop les nou preses i presos polítics estiguin en llibertat, caldrà fer una reflexió col·lectiva sobre els lideratges del moviment independentista.  En la lluita democràtica per la independència de Catalunya és imprescindible comptar amb lideratges efectius, lliures i no condicionats pel xantatge de l’Estat.

Des de la societat civil continuarem mobilitzant-nos i treballant incessablement per assolir la independència, des del convenciment que serà la República Catalana la que amnistiarà totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Independència és Llibertat!

El Consell d’Europa demana a l’Estat espanyol que aturi la persecució política de representants catalans

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) ha debatut i adoptat la resolució “Els representants polítics han de ser processats per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?”, elaborada pel ponent Boriss Cilevičs, membre de la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans del Consell. El text ha comptat amb el suport de 70 diputats, mentre que 28 hi han votat en contra i 12 han votat en blanc. 

Durant el debat previ a la votació de la resolució, el relator Cilevičs ha destacat que “Turquia i l’Estat espanyol tenen una cosa en comú: tenen representants electes que han estat empresonats per les seves opinions públiques. Això no passa en cap altre lloc d’Europa”. De la mateixa manera, ha destacat que “l’exercici de drets fonamentals, com ara convocar a la manifestació, especialment quan és exercit per tanta gent, no pot ser mai considerat un delicte”. 

La resolució no només compara el comportament de les autoritats turques i espanyoles, sinó que, amb relació a l’Estat espanyol, subratlla que “la mera expressió de punts de vista independentistes no és motiu de processament penal”. A més, destaca la desproporcionada aplicació de la presó preventiva i les condemnes de presó de 9 a 13 anys per als líders polítics catalans “entre altres, per declaracions realitzades en l’exercici dels seus mandats polítics”, en suport del referèndum independentista català de l’1 d’octubre de 2017, que va ser durament reprimit per les forces de seguretat espanyoles sota les ordres de les autoritats estatals. 

En aquest sentit, la PACE també demana a les autoritats espanyoles que reformin el codi penal en relació amb els obsolets delictes de rebel·lió i sedició -que ja es troben a les legislacions de la majoria dels estats europeus-, de manera que “no es puguin interpretar per penalitzar l’organització d’un referèndum il·legal o que comportin sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. 

L’informe també demana l’alliberament dels presos polítics catalans “condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum del 2017 i les manifestacions pacífiques massives, relacionades amb aquest”, i “considerar la possibilitat de suspendre els procediments d’extradició contra els polítics catalans residents a l’estranger pels mateixos motius”, així com aturar la persecució de funcionaris implicats en el referèndum. A més, subratlla que les autoritats espanyoles també haurien d’abstenir-se de requerir als presos polítics que reneguin “de les seves profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o d’una possibilitat d’indult”. 

En aquest sentit, destaca el fet que les esmenes presentades per representants espanyols per intentar diluir la contundència del text han estat rebutjades per àmplia majoria. L’objectiu d’aquestes esmenes, una desena en total, algunes formulades per representants socialistes i d’altres per membres del Partit Popular, era rebaixar o directament retirar conceptes que feien referència a la persecució judicial per l’organització d’un referèndum, la petició d’alliberament dels presos o la persecució d’exiliats i alts càrrecs del govern, entre altres.

Es tracta d’un nou toc d’atenció a les autoritats espanyoles, que han rebut múltiples demandes per a l’alliberament immediat dels presos. És el cas de la del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detenció Arbitràries o d’organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura i la Comissió Internacional de Juristes, entre d’altres. Des del 2017, la incessant criminalització de la voluntat política del poble de Catalunya per part de l’Estat espanyol ha provocat la repressió política de prop de 3.300 persones. 

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i membres de la Comissió Internacional de l’organització es van reunir amb Cilevičs al febrer de 2020. Allà van expressar la seva preocupació pels abusos de drets civils polítics i van subratllar el seu convenciment que els abusos es deriven de l’incompliment de l’Estat pel que fa al dret d’autodeterminació del poble de Catalunya. L’Assemblea participa regularment en reunions obertes a la participació d’organitzacions de la societat civil, en organismes internacionals com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per denunciar la repressió política del poble català i del moviment independentista.

Aquest és l’informe

Resum de l’acte d’Albano Dante Fachín a Bellaterra

Resum de l’acte que va fer Albano Dante Fachín, a Bellaterra, el 17 de juny.

L’Albano Dante es congratula pel fet que es puguin tornar a realitzar actes públics. El fet de la bona assistència demostra l’interès de la gent i que darrere de tot plegat hi ha un treball en equip que continua endavant malgrat la repressió i les notícies desmotivadores de la premsa unionista, de l’Ibex 35 i del mateix PSOE.

Fa alguna referència al Ramon Grosfoguel, sociòleg i activista porto-riqueny, que el congratula pel fet d’anar a molts “conversatorios” (debats).

Afirma que durant els últims temps ha estat convidat a diversos llocs del territori per part de diferents associacions, ANC, Òmnium o bé Entitats locals. Aquest fet demostra l’interès d’anar endavant, de tornar-se a activar.

Comenta que a Vilafranca del Penedès, junt amb en Lluís Llach i Vicent Partal varen parlar del Debat Constituent on se’ns pregunta en moltes vessants quina idea de país volem. Malgrat que enfront nostre hi ha uns tribunals, el fet que tinguem pensaments sòlids respecte al futur del país farà que se’ls hi faci més feixuc que ens desdiem de les nostres idees. El Debat Constituent és una tasca que fa pensar molt i en profunditat i farà recuperar la moral perduda d’algunes persones.

Pensa que la problemàtica entre ERC, Jordi Sànchez, Consell per la República és un debat que estava aparcat però que era necessari.

Pensa que en el passat l’independentisme tenia un comú denominador, però ara és més complicat per ser més heterogeni.

Afirma que hi ha gent treballant perquè l’11-S la gent no surti al carrer i poder dir, ha estat un fracàs.

L’Albano ens explica dues anècdotes referents a Podemos. Quan era Secretari general de Podem, la militància va votar positivament (70% dels vots) a participar en el referèndum de l’1-O. Pablo Iglesias a corre cuita, ja sortia en els mitjans dient “si yo fuera catalán, no votaria”.

La segona i trist anècdota, és que desprès de les atonyinades de l’1-O , en una reunió a Madrid amb tots el Secretaris generals de Podemos de les CCAA, tan sols dos (Teresa Rodríguez i Iñigo Errejon) van dir-li que era intolerable el que havia passat a Catalunya. La resta de Secretaris miraven cap a un altre costat.

L’1-O va ser una gran victòria però posteriorment la societat s’ha adonat d’una nova consciència. Un “pachacuti” (llatinoamericà precolombí) que permet accedir a una veritat que fins un moment donat no es podia veure.

La sensació que va tenir el 3 d’octubre, desprès de sentir el discurs del Rei, era que si en aquell moment ens haguessin demanat sortir al carrer, ho haguéssim fet, fins i tot alguns unionistes.

Troba un paral·lelisme entre el 15-M i l’1-O de gent farta de l’establishment i de que li diguessin què calia fer.

El públic assistent va ser molt actiu a l’hora de fer preguntes/asseveracions.

  • S’afirma que no assolirem res sinó trenquem els ous. El jovent ha de ser conscient que no es pot fer una truita sense trencar-los. Violència no, però trencadissa, sí.
  • L’empresonament del Marcel farà que el jovent es replantegi algunes coses.
  • Es pregunta, per què ningú ens crida al carrer i perquè costa tant parlar en públic, mitjans, xarxes, etc. de la trencadissa d’ous tot informant als catalansque hauran de fer més sacrificis. És una situació complexa, diu.
  • La repetida frase “no ens poden tancar a tots” no ens l’hem creguda en la seva totalitat. Primer cal saber fins a quin punt estaríem disposats a fer sacrificis, però quelcom hem de tenir clar: la por es contagia però la valentiatambé.
  • No es pot confiar en Europa. Tan sols un exemple: mirem que succeeix alMediterrani.
  • A la pregunta, “on són les esquerres espanyoles?”, afirma que primer sónespanyols i desprès d’esquerres. No n’esperem cap compressió nicol·laboració.
  • S’afirma entre el públic, que nosaltres no serem mai independentsmitjançant una taula de diàleg. Aquesta opinió va ser compartida per l’Albano tot dient que és una via esgotada. Hem de considerar que és un confrontament entres dues nacions i que la independència l’ha de guanyar el poble sota un lideratge ferm, però sense polítics.Departament de Comunicació ANC Bellaterra

Davant l’exhibició de Pedro Sánchez, independència és llibertat

L’Assemblea Nacional Catalana, juntament amb altres entitats i organitzacions polítiques, s’ha concentrat aquest matí al voltant del Liceu per a denunciar l’acte propagandístic protagonitzat pel Govern espanyol. Pedro Sánchez ha fet públic els indults a les preses i presos polítics.

L’executiu espanyol ha vingut a Barcelona per anunciar la mesura de gràcia als responsables polítics de l’1 d’Octubre. Amb aquesta acció pretén escenificar un perdó que voldria ser la resolució al conflicte català. Però res més lluny de la realitat. Aquesta és una solució particular per aquestes persones que els darrers anys han patit en primera persona la brutal repressió de l’Estat espanyol. Però n’han quedat fora les exiliades i exiliats així com les més de 3.000 persones represaliades.

D’altra banda, el Govern espanyol ha anunciat els indults amb l’amenaça que si el poble de Catalunya vol tornar a exercir la seva plena sobirania l’Estat actuarà de la mateixa manera. Per tant, la decisió de l’executiu només s’entén des del seu propi interès i no del de Catalunya. La ciutadania catalana només trobarà la plena llibertat fora de l’Estat i serà la independència la que amnistia el conjunt de la societat civil. És irreal pensar en una solució acordada amb l’Estat espanyol que contempli l’autodeterminació i l’amnistia, i que no inclogui la rendició i la humiliació del moviment independentista.
En el marc de l’acte polític que ha tingut lloc a la plaça de la Boqueria, just al costat del Liceu, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernández, ha deixat clar que els “els indults que veniu a vendre són part d’una acció mediàtica d’abast internacional. El vostre públic avui són els mitjans i ens internacionals, no els catalans“.

El vicepresident de l’Assemblea ha afegit que aquests indults “obliden i condemnen a presó, pobresa i escarni més de 3.000 persones represaliades pels tribunals de la santa inquisició espanyola, tan sols a partir de sospites o protestes“.

A més, David Fernàndez ha demanat conèixer els termes amb què “s’han acordat” els indults entre el Govern espanyol i la Generalitat: “tenim dret a conèixer aquests pactes que ens condemnen a la submissió més indigna“. En aquest sentit, Fernàndez ha afegit que el Govern català “col·labora activament amb la repressió de l’Estat espanyol fent de braç executor i convertint-se, de facto, en còmplice de la indignitat“.

En aquest acte polític hi ha participat l’Assemblea Nacional Catalana, Poble Lliure, La Forja, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Marcel Absolució i represaliades i represaliats.

El 21 de juny, l’Assemblea convoca un acte polític paral·lel al discurs del Govern espanyol al Liceu

Aquest dilluns, Pedro Sánchez farà públic a Catalunya el perdó a Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Joaquim Forn, per uns delictes que mai van cometre. No es pot indultar un delicte inexistent i molt menys esperar que aquest fet sigui la solució del conflicte català.

Amb aquesta mesura de gràcia, el Govern espanyol pretén vendre que està avançant cap a la resolució del conflicte, però en cap cas és així. Aquest dilluns mostrarà una falsa compassió envers un moviment independentista que continua reprimit i perseguit.

Els indults són la solució particular per a les preses i presos polítics i per a les seves famílies, que tant han patit injustament aquests darrers anys. Mai no haurien d’haver entrat a la presó i, en aquest sentit, l’Assemblea celebra que puguin tornar a casa. Però en cap cas, es pot considerar una solució col·lectiva i molt menys en favor del moviment i, per extensió, del país.

Cal recordar que aquesta decisió del Govern espanyol deixa fora les persones exiliades i els més de 3.000 represaliats i represaliades. L’única solució per a Catalunya és continuar lluitant. Cal mobilitzar-se i treballar incessablement per assolir la independència, és aquesta la que amnistiarà a totes les persones que estan patint la repressió de l’Estat espanyol.

Per aquests motius, l’Assemblea es mobilitzarà el mateix dilluns davant el Teatre del Liceu per denunciar l’espectacle propagandístic que protagonitzarà Pedro Sánchez. L’entitat crida la ciutadania a sumar-s’hi.

L’Estat de la Nació: Avui amb Marcel Vivet i Vicent Partal

Avui ens arriba un nou Estat de la Nació. Tindrà aquests convidats.

Vicent Partal: una reconeguda trajectòria de periodisme en català i activisme independentista en el marc dels Països Catalans. 

Marcel Vivet: 5 anys de presó per manifestar-se davant de Jusapol i amb acusació de la Generalitat, després d’un judici ple d’irregularitats. 

David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea, va ser identificat pels Mossos després d’haver cremat una imatge de Felip VI, acció emparada per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Diumenge passat va fer-se el primer Aplec dels Països Catalans a Tremp. En parlem amb un dels organitzadors, Aleix Creus

Èrika Casajoana, secretària nacional de l’Assemblea, ens parla de la persecució que pateix l’exconseller del Govern Andreu Mas-Colell per la seva feina en acció exterior.

Marc Carrasco, responsable de màrqueting de Mussap.

Presentació de la Via Pirinenca

El pròxim 10 de juliol, es presentarà la primera mobilització organitzada conjuntament per entitats socials catalanes i basques, a favor de la llibertat i el dret d’autodeterminació.

A la presentació, es donaran a conèixer els objectius polítics, les claus i les característiques principals d’aquesta gran mobilització prevista per a l’estiu del 2022.  Serà sense dubte una iniciativa espectacular, participativa i de gran simbolisme.

La presentació serà en si una petita mostra de la mobilització conjunta prevista per a l’estiu del 2022. Aquesta presentació serà doble i simultània: es farà al mateix temps en dos punts diferents, un situat en terra catalana i l’altre en terra basca.

En terres catalanes, la presentació constarà de dos actes:

-Per una banda, al vespre del 10 de juliol, s’il·luminarà l’emblemàtica muntanya del Pedraforca.

-D’altra banda, es durà a terme un acte polític per presentar la mobilització del 2022, en un mirador amb vistes al Pedraforca, situat a Els plans de Molers.

En terres basques, la presentació també constarà de dos actes:

  • Al vespre del 10 de juliol, s’il·luminarà la Peña de Aia / Aiakp Harria de forma que les llums enceses puguin veure’s des de molts llocs.
  • Simultàniament, es desenvoluparà un acte polític per presentar la mobilització del 2022, en un mirador amb vista a la Peña de Aia / Aiako Harria situat a prop de la ikastola Orereta.

Els actes polítics als miradors seran oberts al públic.

La participació en l’acció d’il·luminar el Pedraforca serà restringida. En el cas de la Peña de Aia / Aiako Harria serà a través d’inscripció prèvia (www.gureesku.eus/denda).

Es reserva la possibilitat que hi pugui haver modificacions en les convocatòries en funció de les condicions meteorològiques. 

Els horaris concrets de les presentacions i els detalls tècnics per als mitjans de comunicació es faran saber més endavant

Organitza: Assemblea Nacional Catalana, Gure Esku, Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

Amb el suport de: Òmnium Cultural i Artistes de la República.

By Eduard Maluquer – El Pedraforca, CC BY-SA 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2849701

Avui 17 de juny, concentracions per l’absolució d’en Marcel Vivet

L’escàndol de la sentència contra Marcel Vivet demostra que la repressió no s’atura ni un moment i que no hi ha cap intenció d’obrir noves etapes de diàleg.

Concentracions avui a diverses localitats. A Barcelona, a les 20.00 h a la plaça Sant Jaume.

Manifest

Quatre mesos després del judici ha arribat, a través dels mitjans de comunicació, la sentència que ha emès l’Audiència Provincial de Barcelona en relació al cas d’en Marcel Vivet. El condemnen a un total de 5 anys de presó, 2 per desordres públics i 3 per atemptat a l’autoritat i més de 2100€ de multa.

En Marcel és un jove badaloní compromès en diferents lluites socials i polítiques, i aquella tardor de 2018 va sortir, com tants d’altres, a plantar cara a aquells que van reprimir el poble català l’ 1 d’octubre. Tots els que vam sortir al carrer aquell dia ho vam fer per mostrar el rebuig a la manifestació convocada pel sindicat de policies espanyol JUSAPOL. En Marcel i tots nosaltres vam sortir amb l’antifeixisme per bandera i en defensa de les institucions catalanes, les mateixes que uns mesos després es van personar com a acusació particular contra el nostre company.

Mentre la Generalitat mercadeja amb els indults de només 9 presos polítics amb “el gobierno más progresista de la historia”, més de 3000 encausades veuen com la repressió impulsada pel govern autonòmic d’Esquerra Republicana i Junts no s’atura. Els mateixos que d’una banda criden a la mobilització, són aquells que de la mà de l’Estat espanyol ens persegueixen, jutgen i empresonen com han fet sempre. Exigim a Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que cessin la persecució i la repressió contra independentistes i s’adhereixin al recurs de la defensa d’en Marcel Vivet.

Davant d’un muntatge policial i judicial en el que només s’ha tingut en compte la versió d’un mosso i sense proves gràfiques que sostinguin l’acusació, des del moviment independentista no tolerarem que es torni a la normalitat fins que en Marcel i la resta d’encausades no siguin lliures.

Volem agrair totes les mostres de solidaritat que s’han rebut durant tot el procés. Tal com va dir l’ Ana, la mare d’en Marcel, és en aquests moments quan hem de transformar tot el dolor i ràbia que sentim per aquesta injustícia en organització i lluita. És per tot això que fem una crida a la mobilització sostinguda per l’absolució d’en Marcel i de tots els independentistes encausats

Prou repressió, Marcel Absolució! Visca la terra!

17 de juny, a Terrassa, Debat Constituent sobre el sistema energètic

Avui dijous 17 de juny, a Terrassa, es farà el sisè debat organitzat pel Debat Constituent. El tema serà: Aproximació un sistema energètic sostenible a Catalunya.

L’acte començarà a 19.30 a través d’aquest enllaç.

Actualitzat a la web comarcal-

23 de juny, a Castellar, rebuda de la flama del Canigó

El dimecres 23 de juny, vigília de la Festa Nacional dels Països Catalans, a Castellar del Vallès, es farà la rebuda de la flama del Canigó.

Els portadors de la flama faran un recorregut per diversos carrers de Castellar del Vallès i, finalment, arribaran al Mirador. Està previst que l’acte comenci a les 20.00 h.

Diverses entitats del municipi hi col·laboren.

19 de juny, a Terrassa, xerrada amb David Fernández, vicepresident de l’Assemblea

Aquest dissabte 19 de juny, a Terrassa, hi haurà una xerrada amb la participació del vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana, David Fernàndez.

L’acte començarà a 19.30 al local de l’Assemblea, carrer Torrent, 153.
Cal fer inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.

Imatges de Felip VI cremen arreu del país


L’Assemblea Nacional Catalana ha convocat aquest vespre nombroses cremes populars amb motiu de la visita que el monarca espanyol Felip VI farà demà a Barcelona. Les assemblees territorials de l’entitat s’han concentrat a les places d’arreu del país per cremar imatges del rei.

L’entitat considera que aquesta visita és “una nova provocació” de l’Estat espanyol. Per aquest motiu, en el manifest promogut per avui, l’entitat expressa “el seu rebuig més enèrgic” a la monarquia espanyola i deixa clar que “amb aquesta mobilització els fem saber que no els volem aquí”.

Demà el monarca espanyol ve a Barcelona “de la mà d’una elit totalment desconnectada del país, que té els seus interessos lligats a l’Estat espanyol i que treballa per defensar l’statu quo d’una autonomia sense poder en la qual el poble hi té molt poc a dir”.

En aquest sentit, l’Assemblea explica que “com a part activa de la societat catalana ens reafirmem en la nostra enèrgica consciència antimonàrquica i en el compromís entusiasta a favor de la construcció d’una República Catalana al servei de les persones”.

Davant la possible assistència d’algun membre del Govern a l’acte del Cercle d’Economia en què participarà Felip VI, l’entitat assenyala que “cap de les nostres institucions no han de participar en aquest joc”.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha participat en la cremada popular organitzada per les assemblees territorials del Barcelonès, que ha tingut lloc a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Les concentracions d’avui són l’avantsala de la mobilització que l’entitat ha convocat per demà a les 19 de la tarda a la plaça del Mar, al barri de la Barceloneta, per rebre amb tot el caliu possible el monarca Felip VI.