El dimarts 13 de juny, a Sant Quirze del Vallès, es projectarà el documental ‘No callarem‘ sobre la repressió als rapers catalans Pablo Hasél, Valtònyc i Elgio.
L’acte començarà a les 18.30 a la Biblioteca Marcel Ayats. Podrem parlar amb la directora del documental Clàudia Arribas.
El dijous 8 de juny, a Palau-solità i Plegamans, es farà una xerrada amb Elisenda Paluzie sobre els avantatges econòmics d’una Catalunya independent.
L’acte començarà a les 19.00 a l’Auditori de Csn Cortès.
Després de les recents eleccions municipals, en les quals el moviment independentista cívic ha enviat un missatge clar als partits independentistes representats al Parlament mitjançant l’abstenció i el vot nul o en blanc, l’Assemblea Nacional Catalana es reitera en la seva denúncia que els partits han renunciat a fer efectiva la independència.
Aquesta renúncia és especialment preocupant si es té en compte la majoria absoluta en vots i en escons que els partits independentistes tenen al Parlament, la qual es va obtenir amb el compromís de culminar el procés d’independència.
En aquest context, des de l’Assembleaveiem una oportunitat en les properes eleccions espanyoles perquè el moviment independentista iniciï un canvi de rumb i es visualitzi una unitat estratègica coherent, ja sigui a través d’una candidatura unitària o d’un acord estratègic unitari.
L’Assemblea defensa una unitat basada en la coherència, no en les aparences buides. El recent full de ruta aprovat per les bases de l’Assemblea estableix una estratègia fonamentada en els següents principis: bloquejar el funcionament del Congreso i votar en contra de qualsevol govern espanyol, fins i tot en la investidura del president.
Aquest bloqueig té l’objectiu de denunciar en l’àmbit internacional la falta de respecte de l’Estat espanyol envers el dret a l’autodeterminació, així com envers la realitat nacional i social dels Països Catalans, així com la persecució política de l’independentisme.
Amb aquesta finalitat, l’Assemblea pretén iniciar una sèrie de reunions amb tots els partits polítics independentistes que hagin obtingut representació al Congeso en les eleccions espanyoles, amb l’objectiu de proposar aquesta forma d’unitat amb coherència.
Cal deixar ben clar que, si aquesta unitat no es consolida una vegada més i els interessos partidistes prevalen sobre la representació unitària de l’independentisme, l’Assemblea convocarà, a la primera setmana de juliol, una consulta als seus socis per decidir si recomanarà al moviment independentista de base un vot nul polític o l’abstenció activa en les eleccions espanyoles.
El dissabte 3 de juny, a Sabadell, es farà un homenatge els represaliats del 23 S. Amb el nom “Poetes i músics per la República” diversos artistes actuaran, a partir de les 19.00 hores, a la plaça del Vallès.
Posteriorment hi haurà un sopar solidari.
El dijous 1 de juny, a Matadepera, es farà una xerrada sobre infraestructures amb Eduard Gràcia, autor del llibre “Integració europea o marginació espanyola: el futur bifurcar de Catalunya, el País Valencià i les Balears“.
L’acte començarà a les 19.00 h al Casal de Cultura de Matadepera.
L’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat la seva XI Assemblea General Ordinària (AGO), que ha tingut lloc de forma virtual del dia 18 al 24 de maig. Les sòcies i els socis de l’entitat han avalat el nou Full de ruta amb un 76% de vots a favor. Han participat a l’AGO 2.523 sòcies i socis.
El document certifica una nova etapa del moviment independentista, amb la constatació d’un nou embat i el convenciment que la via democràtica unilateral –que l’entitat sempre ha defensat– és l’única estratègia possible per a la constitució de la República Catalana.
Les bases de l’entitat, a través de la seva representació territorial i sectorial, van realitzar múltiples aportacions a la proposta del Full de ruta, amb lapresentació de 612 esmenes, 9 d’elles a la totalitat. D’aquestes 612 esmenes, 155 van ser acceptades o transaccionades i 20 rebutjades. Això va fer modificar el document final de Full de Ruta que han acabat aprovant els socis.
La comissió encarregada del funcionament de l’AGO va acceptar el màxim d’esmenes possibles per garantir la pluralitat d’opinions que conviuen a l’entitat i que reflecteixen el debat en què es troba el país.
Durant l’AGO els socis van haver de votar finalment fins a 437 esmenes vives, 7 de les quals a la totalitat del Full de ruta. Totes elles van ser rebutjadespel socis i sòcies. L’entitat valora molt positivament el gran debat dut a terme en el si de l’AGO, que demostra el bon funcionament democràtic intern i el gran interès per part de les bases de participar i alçar la seva veu. Tot i això, el Secretariat Nacional ha detectat possibles millores pel que fa al procés de votació, i continuarà treballant per agilitzar el sistema de cara a l’any vinent.
El Full de ruta aprovat estableix els passos fonamentals que l’organització ha de seguir per aconseguir la independència. Fa referència a fer efectiva la declaració d’independència a través de les eleccions vinents i, amb aquesta finalitat, es continua plantejant l’impuls d’una llista cívica independent de partits polítics, amb processos participatius d’elecció i decisió i mecanismes de control i fiscalització, per defensar la voluntat dels electors independentistes.
El nou Full de ruta avança en la determinació de la llista cívica, establint que tindrà forma d’agrupació d’electors, i la necessitat de constituir un grup promotor. Els membres del Secretariat Nacional, així com els càrrecs de les assemblees de base de l’entitat, no en podran formar part. A partir d’una de les esmenes presentades, el text final inclou que, en qualsevol cas, l’impuls final de la llista cívica haurà de ser ratificat per les sòcies i socis en una consulta que se celebrarà el darrer trimestre de 2023, a fi de poder crear un moviment potent.
El document situa com a un altre punt determinant la constitució del Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista com a xarxa que ha de vertebrar el moviment civil per la independència. Una eina que aglutinarà les principals organitzacions independentistes per trobar sinergies, avançar i actuar conjuntament sense renunciar als plantejaments de cada entitat.
També cal destacar especialment el manteniment de la mobilització com a eina clau per avançar en tots els fronts: civil, institucional i internacional. La coherència i perseverança de l’entitat han permès que el moviment independentista experimenti una represa notable, amb manifestacions massives com la del passat 11 de Setembre, la mobilització del 6 de desembre contra el nou delicte de desordres públics agreujats, i el 19 de gener davant la cimera francoespanyola. Totes aquestes actuacions demostren que el moviment està en marxa.
Altres factors essencials que identifica el document són:
El diumenge, 18 de juny, l’Assemblea presentarà el Full de ruta i nous plantejaments de cara al període 2023-24 en un acte a l’auditori de Girona, a les 11 del matí. Hi intervindran diferents membres del Secretariat Nacional, així com la presidenta, Dolors Feliu, i la vicepresidenta, Núria Marín Casas, encarregades d’explicar el paper que haurà de tenir l’Assemblea en el nou embat independentista.
L’Assemblea Nacional Catalana es manté ferma en el compromís amb la independència sense renúncies ni concessions. El nou Full de ruta valida una aposta clara i decidida per agafar les regnes del nou embat per la independència en tots els àmbits.
Llegeix aquí el Full de ruta 2023-2024.
L’Assemblea fa un balanç dels dos primers anys del Govern de la Generalitat del president Aragonès, d’un govern que havia de “culminar” el procés d’independència, i ho fa just al final del termini que es va posar el mateix president per sotmetre’s a una qüestió de confiança. L’Assemblea deplora que aquestes promeses no s’hagin dut a terme per inacció del Parlament de Catalunya i per incompliment del propi president Aragonès.
Així, l’entitat constata que el pacte de govern de la majoria del 52% independentista, amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya i assolir la República catalana, ha fracassat estrepitosament. Les propostes de l’anomenada Taula de diàleg han acabat en una modificació del Codi penal, que ha comportat l’indult per a uns pocs representants polítics, però que pot suposar, amb el nou delicte de desordres públics agreujats, la repressió dels activistes independentistes participant en mobilitzacions.
Els signants de l’acord de Govern tenien el deure d’aprofitar la gran oportunitat que l’electorat els va donar per exercir el mandat inequívoc per fer la independència, com així es reconeix pels mateixos signants.
L’Assemblea considera que el Govern de la Generalitat ha optat per donar suport al govern espanyol sense cap mena de pressió, ni confrontació, ni exigències per fer la independència. S’ha malbaratat la força i voluntat de l’electorat independentista, incomplint greument el principal compromís de la legislatura.
L’acord de claredat és la darrera suposada iniciativa per fer la independència i l’entitat ja s’hi ha manifestat, constatant que aquesta darrera proposta és fruit d’un govern mancat de lideratge independentista, amb una submissió autonomista absoluta a les indicacions i exigències del govern de l’estat repressor.
L’Assemblea no acata, no es rendeix, lluita i lluitarà sempre per una Catalunya independent.
El dimarts 23 de maig, a Terrassa, es farà un debat electoral sobre política lingüística amb representants de Tot per Terrassa, PSC, ERC, Junts per Terrassa, Terrassa en comú, CUP, PACMA i PdeCAT.
L’acte començarà a les 19.00 al Casal Civic de Sant Pere, passeig 22 de juliol, 337.
Estem treballant en totes aquestes campanyes.
Aquest matí, la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha participat en qualitat de testimoni davant la Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya que estudia el cas del Catalangate, l’espionatge de representants polítics, activistes, periodistes i les seves famílies per part de l’Estat espanyol amb programari espia il·legal.
La presidenta Dolors Feliu ha agraït la invitació de la comissió i ha expressat que “l’espionatge il·legítim contra membres de la societat civil i d’altres actors del moviment independentista català suposa un abús flagrant de drets fonamentals, que mereix una investigació a fons per esclarir els fets i depurar responsabilitats.”
Feliu ha recordat que malgrat que l’Assemblea “es regeix pels principis de l’activisme democràtic i la no-violència, això no ha evitat que com a mínim sis persones de la nostra organització, Elisenda Paluzie, Jordi Sánchez, Arià Bayé, Sònia Urpí, Jordi Domingo Ceperuelo, i Jordi Baylina, hagin sigut espiades, aparentment majoritàriament sense autorització judicial.” Aquestes infeccions han estat confirmades per tres organitzacions i tres mètodes diferents: Citizen Lab, Amnistia Internacional i Evidentia, aquesta última entregada al jutjat núm. 23 el mes de gener d’enguany.
La presidenta ha remarcat que l’entitat no s’ha quedat de braços plegats davant d’aquest atac, amb una querella al jutjat 32 de Barcelona i una campanya en l’àmbit internacional, el #Catalangate, en col·laboració amb entitats i partits afectats.
L’entitat va exposar el cas #Catalangate davant de l’ONU a través d’una carta de denúncia que va provocar el reconeixement de tres Relators Especials on es reconeixien vulneracions de drets; i al Parlament Europeu, on es van detectar fortes obstruccions d’europarlamentaris espanyols per investigar el cas, i s’ha evidenciat una clara falta de representació de la societat civil catalana a les trobades amb eurodiputats.
Feliu ha recordat que “No es pot invocar la seguretat nacional com a pretext per eliminar la transparència i el retiment de comptes, i tampoc es pot utilitzar com a carta blanca per a justificar violacions de drets fonamentals dels ciutadans catalans”, i ha alertat de la narrativa actual de l’estat per associar el moviment independentista català al terrorisme, com ha quedat palès amb l’acusació contra els acusats del 23S. Això pot ser un intent per normalitzar i legitimar un espionatge massiu contra el moviment independentista.
Finalment, Feliu ha cridat a la lluita conjunta i un pla unitari per fer front als abusos de poder de l’Estat contra el moviment independentista català, i ha recomanat la provisió d’un fons financer per fer front a les despeses que sorgeixen de la investigació dels telèfons mòbils de víctimes i per les querelles lligades a l’espionatge, a més de dotar les persones espiades amb una defensa jurídica i assistència tècnica i psicològica per evitar que les víctimes es quedin sense recursos ni empara.
La Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya ha convidat a l’Assemblea com a testimoni perquè com a mínim sis dels seus membres han patit l’espionatge de l’Estat espanyol purament pel seu activisme independentista. Fins i tot aquelles que presumptament han estat espiades amb mandat judicial no han rebut mai cap comunicació oficial, i ho saben per filtracions a la premsa a través de la Comissió de Secrets Oficials del Congrés espanyol.
II Trobada a Terrassa amb la Catalunya Nord (el català és cosa de tots)
Organitzen els Cants de Llibertat de Terrassa i ANC TxI.
Amb suport del Consell Local de la República de Terrassa, Òmnium Terrassa, Plataforma per la Llengua i La Traca
La comunitat rifenya i amaziga, i diverses entitats de defensa del DDHH de Catalunya, inclosa l’Assemblea, han impulsat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per demanar l’alliberament dels activistes del Moviment Popular del Rif (Hirak) al Marroc.
La proposta de resolució, que es va registrar ahir dimecres al Parlament, recorda que fa cinc anys que els líders del Hirak estan a la presó per exercir els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió de forma pacífica. El seu líder, Nasser Zefzafi, i uns altres dos activistes, Nabil Ahamjik i Samir Ighid, van ser condemnats a les penes més altes, de 20 anys.
Les organitzacions que hi donen suport són l’Assemblea, Amnistia Internacional, la Casa Amaziga de Catalunya, el CIEMEN, Hirak Catalunya, la Fede.cat, NovAct, Òmnium Cultural, SUDS i Canal EuroArab.
Es vol aprofitar aquest cinquè aniversari de les condemnes per demanar a les autoritats marroquines l’alliberament dels activistes empresonats i exigir la protecció dels drets individuals i col·lectius del poble rifeny, així com investigar de forma independent els possibles casos de tortura i maltractaments per part d’agents policials a les persones detingudes per participar o donar suport a les protestes.
El Rif és un territori del nord del Marroc d’identitat i llengua amazigues i que la comunitat amaziga instal·lada a Catalunya se situa entre les 100.000 persones i les 200.000 persones, cosa que fa de l’amazic la tercera llengua en parlants per darrere del castellà i el català.
Pels vincles culturals amb el poble amazic i rifeny i pel compromís amb els seus drets humans individuals i col·lectius demanem a les institucions de Catalunya, Espanya i Unió Europea que pressionin el Govern del Marroc per l’alliberament del Hirak Rif.
L’Assemblea, en col·laboració amb el CIEMEN, va organitzar un acte amb la comunitat rifenya i amazic a mitjan any passat on denunciava aquesta realitat. També ha mantingut reunions periòdiques amb representants, i ha participat en diverses manifestacions en suport dels presoners del moviment Hirak.
Consulteu aquí la web de la campanya.
El proper dimarts 25 d’abril, a les 7 del vespre, celebrarem un debat preelectoral amb els partits independentistes de Sabadell per conèixer de quina manera poden contribuir a la independència des de l’àmbit municipal.
Us esperem al Casal Pere Quart!
L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) està celebrant per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, fent l’Assemblea d’amfitriona. L’independentisme català ha aprofitat aquesta trobada per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.
Aprofitant la presència dels membres d’aquesta organització internacional a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una taula rodona sobre autodeterminació i independència a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, amb una audiència de més d’un centenar de persones, que ha comptat amb l’expertesa de membres de l’UNPO i dignataris de tot el món. L’acte ha comptat amb la presència d’assistents com Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Ramos, vicerector d’economia de la UAB, Jordi Garell, director del CIEMEN i Agustí Colomines, Càtedra UB Josep Termes, entre d’altres.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha donat la benvinguda i ha agraït la participació als ponents i als espectadors, i ha expressat que “Les minories s’han de mantenir unides i mostrar solidaritat entre elles. Cada nació té les seves particularitats, però els problemes en joc són els mateixos. És una qüestió de democràcia, drets humans, justícia i llibertat.”
Els ponents de l’acte han estat el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa; l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail; la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood; i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.
Adan, presidenta de l’UNPO, ha expressat el seu agraïment per la invitació i ha reblat “Un país només pot néixer una vegada. El meu país va ser el 12è estat independent africà, però els actuals 42 països africans, molts dels quals encara estaven sota domini colonial quan vam esdevenir independents, ara no ens reconeixen […] Somàlia, que ha estat la causa de la nostra destrucció, ha rebut l’autoritat per representar-nos. Ens preguntem a quin altre lloc del món s’ha donat a l’agressor l’autoritat per representar la seva víctima.”
L’acte ha comptat amb la moderació de Josep Alay, doctor en Ciències, Física i Història Contemporània i director de gabinet de l’oficina del president Carles Puigdemont. A més, durant l’acte, el president del Catalonia Global Institute, Abel Riu, i Daniel Roldan, editor en cap del Catalonia Global Institute, han presentat el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.
Si no heu pogut assistir a l’acte, podeu recuperar-ne el directe en aquest enllaç.
L’UNPO continuarà amb la seva Assemblea General Ordinària fins al diumenge 23, en què els membres participaran de la diada de Sant Jordi i s’organitzarà una recepció a la parada de l’Assemblea a les 13 h amb la presidenta Dolors Feliu.
L’UNPO i l’Assemblea
L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol envers el moviment independentista. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt exitoses els darrers anys, com per exemple la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va provocar la comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de 40 membres s’hi troben nacions com els Tàtars de Crimea, Biafra, o la Kabília, entre altres.
Davant la recent iniciativa llançada a l’aire pel Govern de la Generalitat d’elaborar una proposta d’acord amb l’Estat anomenada “Acord de claredat”, l’Assemblea manifesta:
Els acords de claredat fins ara només han servit als estats per controlar unilateralment els referèndums d’autodeterminació plantejats per nacions que volen independitzar-se, o per deixar la potestat d’atorgar arbitràriament l’exercici (o no) del dret d’autodeterminació als parlaments estatals. Per tant, aquesta proposta pretén assolir un referèndum on la pròpia nació catalana renunciï a la independència autoimposant-se condicions abusives i suplementàriesque facin improbable la legítima victòria de l’opció independentista amb majoria de vots.
Aquesta proposta d’”Acord de claredat” porta adjunt un procediment previst per elaborar-lo que ens sembla com a mínim poc clar, llarg i feixuc, però sobretot ignora el camí ja recorregut de demanda frustrada d’acord amb les institucions espanyoles, on s’han buscat reiteradament i sense èxit resultats per aquesta via. Els darrers intents són molt recents i l’Estat no està disposat a dialogar ni abans, ni ara, ni mai.
La nostra fermesa com a nació lliure ens va portar a l’acte de sobirania més important en segles amb la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’octubre de l’any 2017. Legítimament ens vàrem autodeterminar com a poble. Després vam deixar en mans de les institucions la voluntat i perseverança de segles de resistència i se’ls hi ha escolat com sorra entre les mans.
Suposadament el Govern havia de negociar en la Taula de diàleg amb l’Estat espanyol com encarar la situació generada pel referèndum; un referèndum que va ser referendat pels resultats de les darreres eleccions i el conseqüent govern. La Taula era per seure i parlar de com fer efectiva l’autodeterminació.
Ara, després d’un nou fracàs, també previsible, de negociació amb l’Estat, ens volen distreure amb una proposta d’”Acord de claredat” que no ha estat avalada per ningú, que no compta amb cap majoria independentista i ha estat rebutjada pel Parlament de Catalunya. És per això que el Govern s’ha posicionat fora de la legitimitat democràtica que li ha atorgat el mandat popular per fer la independència.
D’altra banda, sembla que la comissió encarregada d’elaborar aquest acord busca legitimar el discurs en què s’ha instal·lat l’actual govern català: renunciar a l’1 d’Octubre. Sobretot si tenim en compte la trajectòria de la majoria dels seus membres: o bé han escrit obertament contra el dret d’autodeterminació dels catalans, o bé han qualificat de fracassat i inútil el referèndum del Primer d’Octubre. Tota una declaració d’intencions.
L’objectiu no és altre que referendar, amb la connivència d’uns suposats especialistes, la decisió política que ja ha pres l’executiu català, i abandonar del tot i menysprear al màxim l’opció de la via unilateral.
La ciutadania va parlar i ha parlat clar.El Govern espanyol també ha tornat a parlar amb claredat: “no” rotund a qualsevol referèndum acordat.
El que ara és necessari és posar-se a treballar de debò per fer efectiva la independència: amb estratègies clares, contundents i unilaterals; perquè totes les negociacions comencen amb els fets consumats que fan realitat la llibertat nacional, mai demanant a l’opressor que deixi d’oprimir. No volem desfer el camí que ja hem fet, ni fer passos enrere. L’Assemblea continuarà persistint. No ens hem rendit ni ens rendirem, i continuarem lluitant per fer realitat el nostre únic objectiu: fer efectiva la independència de Catalunya.
Havent esgotat el seu propi marge de diàleg fracassat, i sense més recorregut, a aquest govern col·laboracionista no li queda més via que abandonar la seva aposta cap al no-res, i si no està disposat a materialitzar la República Catalana ha de dimitir i convocar eleccions plebiscitàries per fer la independència.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 