Prou repressió: independència!

Aquest vespre, l’Assemblea ha convocat a les 20 h una concentració a la caserna de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia, on s’han concentrat diversos centenars de persones. L’entitat ha volgut denunciar la nova onada repressiva perpetuada avui per l’Estat espanyol. Una vegada més, l’independentisme ha estat víctima d’una persecució política i policial.

A més, també ha convocat, conjuntament amb partits i entitats, més d’un centenar de mobilitzacions arreu del territori que han començat a les 19 h. A l’acte de la plaça de la Catedral de Barcelona hi ha participat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie

Al llarg del dia d’avui, hem deixat clar que l’Estat espanyol no entén altres paraules que la repressió, la persecució política i la vulneració de drets, i avui ho ha tornat a demostrar. Una nova acció repressiva en el marc de la causa general contra l’independentisme. Només la independència acabarà amb la repressió.

En aquest sentit, s’ha expressat aquest migdia, a l’acte de plaça Sant Jaume, Elisenda Paluzie; “hem viscut una nova operació que forma part de la causa general contra l’independentisme. No ens enganyem, és per això que els persegueixen i els detenen“.

Paluzie ha deixat clar que “no deixarem que l’Estat espanyol posi els seus tentacles de poder sobre l’independentisme. Només amb la independència acabarem amb la repressió. Presumpció d’innocència per davant de tot i més, avui“. Cal avançar cap a la llibertat nacional de Catalunya i deixar enrere un Estat que no entén altres paraules que la repressió, la persecució política i la vulneració de drets. “Avui és un dia per estar units, cal unitat davant la repressió“, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.

Concentracions arreu del país amb motiu de les detencions d’avui

Aquest dimecres a la tarda es convocaran nombroses concentracions arreu del país amb motiu de les detencions efectuades aquest matí per la Guàrdia Civil. Les mobilitzacions seran entre les 19 i les 20 h a les places d’arreu del país, les diferents assemblees de base de l’entitat determinaran hora i lloc concret.

Com a preludi a les mobilitzacions d’aquest vespre, entitats, partits polítics i sindicats, han fet un acte a plaça Sant Jaume de Barcelona. Per part de l’Assemblea hi ha participat la presidenta, Elisenda Paluzie, qui ha manifestat que “avui hem viscut una nova operació que forma part de la causa general contra l’independentisme. No ens enganyem, és per això que els persegueixen i els detenen“.

Paluzie ha deixat clar que “no deixarem que l’Estat espanyol posi els seus tentacles de poder sobre l’independentisme. Només amb la independència acabarem amb la repressió. Presumpció d’innocència per davant de tot i més, avui”. Cal avançar cap a la llibertat nacional de Catalunya i deixar enrere un Estat que no entén altres paraules que la repressió, la persecució política i la vulneració de drets. “Avui és un dia per estar units, cal unitat davant la repressió“, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.

De cara a les mobilitzacions d’aquesta tarda, l’Assemblea vol recordar que cal respectar les mesures sanitàries, portar mascareta i respectar les distàncies.

L’Assemblea denuncia la decisió del TC respecte Consum Estratègic

El Tribunal Constitucional espanyol ha decidit que ha de ser la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i no l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) qui ha de resoldre la demanda presentada per Foment del Treball en contra de Consum Estratègic. Aquesta campanya de l’Assemblea va ser presentada el novembre de 2018 amb l’objectiu de potenciar el compromís dels consumidors amb una economia sense ingerències polítiques i desvinculada dels oligopolis que havien participat de la campanya de la por.

D’aquesta manera, la denúncia de Foment del Treball feta el 2019 a l’ACCO acabarà dictant-se a Madrid. La patronal demanava la retirada del web i la campanya i, a més, que s’imposés una multa de 60.000 € a cada un dels seus representants legals. Gràcies a aquesta denúncia, l’Estat espanyol ha trobat una oportunitat per castigar exemplarment l’Assemblea. La decisió del Tribunal Constitucional així ho demostra.

Avui s’ha tornat a evidenciar que a l’Estat espanyol la justícia està controlada políticament i no respon a principis democràtics i de respecte als drets fonamentals, sinó a la venjança i a la persecució ideològica. Ara, li ha tocat a l’Assemblea ser el blanc d’aquest estat que fa un ús antidemocràtic dels seus tribunals. Amb el greuge que s’han vulnerat, una vegada més, les competències de la Generalitat de Catalunya.

A través de la via administrativa i mercantil l’Estat espanyol està mirant d’assegurar-se una resolució en contra de l’entitat en una mostra més de repressió econòmica que busca acabar amb les entitats independentistes.

Cal recordar que Foment del Treball també va demandar Consum Estratègic al Jutjat Mercantil núm. 11 de Barcelona sota l’acusació de conducta anticompetitiva. El 20 de desembre de 2019, aquest Jutjat Mercantil va executar les mesures cautelars que van comportar el tancament del web i la prohibició de fer cap mena d’acció pública de la campanya. Ara està pendent de resoldre el plet principal sobre el fons.

En aquest cas concret, les demandes de Foment del Treball són un atac al consum responsable i de proximitat i representen una clara vulneració a la llibertat d’expressió de l’Assemblea.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea aprova 15 accions concretes per influir en les eleccions del 14 de febrer

Avui, diumenge 25 d’octubre, ha tingut lloc el ple extraordinari del Secretariat Nacional de l’Assemblea per decidir com ha d’incidir l’entitat a les eleccions al Parlament de Catalunya. S’hi han presentat sis propostes de resolució, de les quals s’ha aprovat la presentada per la Comissió d’Estratègia i Discurs. També s’han aprovat quatre esmenes posteriors de propostes de resolució diferents que s’han afegit a la proposta anterior.

La proposta de la Comissió d’Estratègia i Discurs ha estat aprovada per majoria, amb 46 vots a favor, 20 en contra i 4 en blanc. Aquesta indica que l’Assemblea ha de recuperar el lideratge en acció política, de forma propositiva i proactiva.

En compliment del full de ruta, es farà compatible l’exigència als partits polítics d’un mandat cap a la independència, que inclogui la via unilateral amb la necessitat de preservar la plena independència de l’entitat dels partits polítics.

La proposta de resolució aprovada, amb les esmenes incorporades, contempla tres moments d’acció: precampanya i campanya, fins a la constitució del Parlament, i un cop constituït el Govern.

Pel que fa a la precampanya i campanya destaca que es presentarà un “Decàleg d’accions i principis” per avançar cap a la independència. Durant la campanya electoral es publicarà una comparativa dels programes que presentin tots els partits independentistes, i es constituirà un grup de treball per analitzar i fiscalitzar els posicionaments del partits. Aquesta iniciativa permetrà que el cos electoral pugui ser conscient de la proximitat i sintonia entre les propostes de les formacions polítiques i el “Decàleg d’accions i principis”.

Tot això es farà incentivant la participació activa i massiva de l’electorat independentista. Així, també s’activarà una plataforma de diàleg amb els electors mitjançant un web on aquests es podran adherir a un compromís amb el mandat del primer d’octubre.

L’Assemblea no participarà en més taules de cerca de la unitat estratègica amb els partits polítics que esdevenen exercicis retòrics balders. El mandat de la ciutadania ens exigeix fer la independència.

Després de les eleccions i fins a la constitució del Parlament, l’Assemblea pressionarà i es mobilitzarà perquè quan el Parlament investeixi el/la MHP no ho faci fruit de pactes parcials, sinó que contempli la màxima concentració de forces, per afrontar amb màxima unitat i responsabilitat compartida el repte d’encarar la ruptura democràtica i fer efectiva la independència, com més aviat millor. Aquest posicionament també es prendrà en la constitució de la mesa del Parlament.

Un cop constituït el Govern, es farà públic un informe trimestral de l’acció de Govern i del Parlament d’acord amb el seguiment, avanç o possibles dilacions i retrocessos respecte al desenvolupament del “Decàleg d’accions i principis”.

Es convocarà un congrés internacional de precedents d’independències unilaterals entre març i maig del 2021, i fruit d’aquest congrés es publicarà un llibre blanc de les independències unilaterals.

A més, l’Assemblea, com una de les associacions civils més importants, bastirà un treball en xarxa amb el màxim d’altres organitzacions per preparar, des de la societat civil organitzada i mobilitzada, el suport necessari a l’acció de les nostres Institucions, o per estar-hi frontalment en desacord i exigir-ne la reversió.

Les 15 propostes d’accions seran consultades als socis en els propers dies, una per una.

Jo pago a Catalunya!

L’Assemblea engega una campanya de sobirania fiscal per tal de promoure que persones físiques, empreses, autònoms, administració pública, sindicats, patronals i partits polítics paguin els impostos, com l’IVA, l’IRPF o l’Impost de Societats, a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en comptes de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola. És una forma d’apoderament ciutadà que vol atorgar poder al Govern de la Generalitat en detriment de l’Estat espanyol.

Aquesta iniciativa pretén aconseguir que les institucions catalanes tinguin el control del màxim d’impostos possibles. Actualment la Generalitat tan sols recapta el 5,3% dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’estat. És important empènyer el Govern a enfortir l’ATC, una administració que no s’està explotant prou i que ha de ser un pilar fonamental en una eventual ruptura amb l’Estat espanyol.

La societat civil organitzada ha de treballar per reforçar les institucions de Catalunya. Cal pressionar el Govern de la Generalitat perquè no cometi els mateixos errors que l’octubre del 2017, quan les estructures fonamentals d’un Estat no estaven treballades ni preparades. Aquesta vegada no pot tornar a passar, fer sobirania fiscal no només és una manera d’anar traient poder a l’Estat, sinó també de pressionar el Govern de la Generalitat perquè prepari i enforteixi una administració tan cabdal com ho és l’Agència Tributària.

Aquesta iniciativa no seria possible sense la feina feta anteriorment per la societat civil organitzada. L’any 2012, la plataforma Catalunya diu prou ja va impulsar la sobirania fiscal. Ara cal aprofundir-hi i convertir la sobirania fiscal en una eina bàsica per avançar cap a la independència de Catalunya.

Des de l’organització, el treball col·lectiu i la desobediència civil, cal avançar cap a la independència de Catalunya. Ara bé, si les institucions i la societat civil organitzada no van de la mà i comparteixen el mateix objectiu, com ara el referèndum de l’1-O, no s’assolirà la llibertat nacional.

Aleix Andreu: “Fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal”

Entrevista a Aleix Andreu Oliver, secretari nacional de l’Assemblea i coordinador de la Comissió Fem República. És autònom i ja fa sobirania fiscal:

– Quins van ser els motius que et van portar a fer sobirania fiscal?

El principal motiu ha estat el fet de saber amb certesa que fer sobirania fiscal és possible, és legal, i conec persones i empreses que porten 6 o 7 anys pagant a Catalunya amb tota normalitat. A diferència d’ara, fins fa poc, no disposava de prou informació. 

A més, si puc triar entre pagar els meus impostos a l’Estat espanyol o a la Generalitat, la meva obligació com a català és pagar-los al Govern de Catalunya. 

– Consideres la sobirania fiscal com una eina clau en el procés d’independència de Catalunya?

És clar que sí! El dia que el Govern de la Generalitat estigui políticament en disposició de declarar la independència de Catalunya serà determinant disposar del major nombre de recursos possible, i més pensant en la consolidació estructural del futur Estat català.

– La societat civil organitzada té poder per influir en la construcció de les estructures fonamentals de l’Estat català?

La societat civil té tot el poder, però ens ho hem de creure com ens ho vàrem creure per fer l’1-O. Si recuperem l’autoestima perduda i tornem a anar tots a una, ho farem canviar tot. Si bona part dels independentistes fem sobirania fiscal i paguem els nostres impostos al Govern de Catalunya -estem parlant de molts milions d’euros- que ningú tingui cap dubte que farem canviar moltes coses.

– La Generalitat ha treballat com caldria l’Agència Tributària de Catalunya o encara hi ha molta feina a fer?

Encara hi ha molta feina a fer. Poder fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal. Per això és tan important que la societat civil pressioni el Govern. Només amb la pressió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya aconseguirem que la Generalitat s’esforci a millorar les seves estructures.

– Si cada vegada més ciutadanes i ciutadans paguem els impostos a l’ATC estem traient poder a l’Estat espanyol i li estem atorgant a la Generalitat?

Evidentment, que en un moment donat el Govern de Catalunya disposi d’aquests recursos econòmics el posa en una posició de força enfront del Govern d’Espanya.

– Com s’ha de procedir per poder pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya?

Per fer sobirania fiscal -només s’ha de fer quan toca pagar- s’han de tramitar, com sempre, els formularis a l’Agència Tributària espanyola però amb la diferència que s’hi ha de posar el compte corrent de l’Agència Tributària de Catalunya en comptes del teu. A continuació, s’ha de fer un dipòsit bancari a l’Agència Tributària de Catalunya per la quantitat a pagar i adjuntant el justificant de l’Agència Tributària espanyola. L’ATC et fa el càrrec de seguida, i llestos!

En el meu cas ha sigut molt senzill ja que li he demanat al meu gestor que volia fer sobirania fiscal i ell m’ho ha fet sense cap problema. De fet, des de l’Assemblea oferim un seguit de gestories voluntàries per assessorar en aquest procés a tothom que ho necessiti.

– Des que fas sobirania fiscal has tingut mai cap problema quant a duplicitat de cobraments o sancions?

Cap ni un.

– Què li diries a un autònom que s’està plantejant fer sobirania fiscal?

Que tiri endavant, que com he dit abans és possible i és legal, i que hi ha persones i empreses que porten 6 o 7 anys fent sobirania fiscal amb tota normalitat. Cal que ens tornem a posar a treballar per construir la República de Catalunya, i una de les maneres és deixant de pagar els nostres impostos a l’Estat espanyol pagant-los al Govern de Catalunya.

Fem sobirania fiscal, “Jo pago a Catalunya”

Ja està en marxa la campanya de sobirania fiscal, Jo pago a Catalunya. Des de l’Assemblea, s’anima a pagar tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola a persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics, una acció totalment legal, senzilla i possible.

Durant la presentació de la campanya Jo pago a Catalunya, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta és una acció “d’apoderament ciutadà que vol enfortir les institucions catalanes i situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol“. És una campanya “de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència“.

L’any 2012, Catalunya Diu Prou!, ja va engegar una campanya de sobirania fiscal, “però l’Assemblea no s’hi va posar a fons. Aquesta vegada, l’entitat posa en marxa aquesta campanya important, i que prendrà molt de protagonisme els propers mesos”, ha conclòs Elisenda Paluzie.

El vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, ha volgut remarcar que aquesta campanya de sobirania fiscal “s’adscriu dins d’Eines de País. Cal continuar incidint en tots aquells àmbits de poder. Cal treure poder a l’Estat espanyol per atorgar-li al català“.

En aquest sentit, el coordinador de la comissió Fem República, Aleix Andreu, ha marcat com a primer moment important de la campanya “el pagament del 4t trimestre del 2020, que serà al mes de gener del 2021”. L’objectiu és arribar “amb tota la força al pagament del segon trimestre del 2021. Aquesta és una campanya que està pensada a llarg termini“.

També ha intervingut a la roda de premsa de presentació de la campanya el secretari nacional Arnau Padró, que ha presentat el portal web sobiraniafiscal.assemblea.cat. Ha volgut remarcar que actualment “la Generalitat tan sols recapta el 5,3 % dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’Estat“.

Jo pago a Catalunya, és una campanya de llarg recorregut i transversal a l’entitat per avançar cap a la independència, i que ens permetrà anar prenent poder a l’administració espanyola i atorgar-li a la catalana. El primer objectiu d’aquesta campanya és la propera liquidació d’impostos, que serà la del quart trimestre del 2020. Té com a data límit el dia 20 de gener per a l’IRPF i el 30 per a l’IVA.

Aquest és el documental “Lluís Companys. 80 anys de l’assassinat d’un president” fet per la Comissió de la Dignitat

La Comissió de la Dignitat ha produït aquest documental, per a commemorar el 80 aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys i, ateses les actuals circumstàncies de salut, hem donat un paper preeminent a la nostra cultura: el cinema, la música, el teatre i la dansa. Un documental per a reivindicar la seva persona i denunciar aquell crim.

Més de 1.400 vehicles han participat a la mobilització de Lledoners

Més de 1.400 vehicles han anat avui fins a Lledoners perquè que fa tres anys de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Un empresonament vergonyós, injust i que vulnera els drets fonamentals dels inculpats, i que coincideix amb l’any de presó preventiva del pres polític madrileny Dani Gallardo. A més, dimecres 14, d’octubre va fer un any de la sentència del judici de l’1-O. Aquests són només uns exemples d’una llarga llista de repressió, persecució i injustícia.

Les columnes de vehicles han sortit de diferents punts del territori català per dirigir-se a Lledoners, on han estat fent voltes mentre feien sonar clàxons i música per fer arribar el seu suport a les preses i els presos polítics. Els primers vehicles han començat a passar a les 17.30 h i els darrers al voltant de les 20 h.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són “els primers d’una llista que es va allargar i a la qual acompanya un seguici de represaliats per un Estat espanyol que exigeix als catalans resignació, submissió i silenci. Quina mena de gent seríem si ho acceptéssim?”, ha manifestat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en la lectura del manifest de l’entitat.

El vicepresident, David Fernàndez, ha denunciat que l’Estat espanyol “menysté els nombrosos pronunciaments i resolucions internacionals” i continua vulnerant reiteradament els drets fonamentals d’aquestes persones. “Quan un poder no té contrapesos efectius la llei pot dir el que vulgui, l’Estat és jutge i part”.

Elisenda Paluzie ha afegit que portem tres any de resistència “però també de lluita i desobediència civil no violenta, com ara Eines de País o Consum Estratègic, que tan molesten als poders de l’Estat espanyol. Evidentment, sense deixar de mobilitzar-nos i sortir al carrer”. “La clau de la victòria és posar en la mateixa línia institucions i mobilització popular com l’1 d’Octubre, i això encara no ho tenim“, ha conclòs la presidenta de l’Assemblea.

La mobilització feta avui a Lledoners ha anat més enllà dels tres anys de presó dels Jordis. Ha estat un clam contra una persecució política que ni cessa ni descansa. L’Estat espanyol ha desfermat la repressió “contra tota resistència, que ara ja arriba a gairebé tres mil ciutadanes i ciutadans honestos que han comès el delicte de no doblegar-se”.

A través de les xarxes socials de l’Assemblea s’ha difós un missatge de veu de Jordi Sànchez; “Catalunya i la seva llibertat només ens té a nosaltres per defensar-la. No podem defallir, malgrat els nostres errors i la seva repressió. Fem-ho i fem-ho bé. No ens aturem”. També han enviat els seus missatges Txell Bonet, la Susanna Barreda i Blanca Bragulat, en representació de l’Associació Catalana dels Drets Civils. També hi han participat  Jordi Pessarrodona, Marta Torrecillas i Montse Castellà.

Vídeo “3 anys de presó, 3 anys d’injustícia”

Són 3 anys d’injustícia. Són 3 anys de lluita. D’omplir els carrers amb els crits de llibertat i independència. De persistir malgrat la repressió.

Més de 2.800 persones perseguides per defensar els drets fonamentals. Cada vegada més persones disposades a culminar el camí.

Tenim el deure de construir un país millor! Som #XarxaIndependència

L’Assemblea Nacional Catalana demana a la Comissió Europea que protegeixi els drets de la minoria catalana

L’Assemblea Nacional Catalana ha demanat a la Comissió Europea que revisi el capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’Estat de Dret a Europa del 2020, publicat el 30 de setembre, ja que hi manquen les aportacions de 14 institucions i organitzacions de la societat civil que representen a la minoria catalana, des del Síndic de Greuges fins a l’Assemblea Nacional Catalana, ignora, així, la representació de 7,5 milions de ciutadans europeus.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, s’ha adreçat per carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, on sol·licita una esmena de l’informe i li recorda el deteriorament de la situació dels drets humans a l’Estat espanyol, inclosos els drets de llibertat d’expressió, reunió i associació, així com el dret a l’autodeterminació.

L’Assemblea ha denunciat reiteradament les restriccions injustificades d’aquest drets i llibertats, principalment en el context del referèndum d’independència de l’1 d’Octubre de 2017 i durant les protestes d’octubre de 2019 contra les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans.

L’omissió d’aquesta informació és especialment preocupant, sobretot tenint en compte que durant la l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides a l’Estat espanyol al gener del 2020, no només es van tenir en consideració aportacions de l’Assemblea i d’altres organitzacions catalanes en els informes del Consell de Drets Humans de l’ONU, sinó que també 110 països van plantejar preguntes i recomanacions sobre la situació dels drets humans a Espanya. És més: 23 estats, entre els quals vuit membres de la Unió Europea, van abordar les violacions dels drets civils i polítics a Espanya durant els darrers cinc anys, sobre qüestions relacionades amb la repressió política per part de l’Estat espanyol contra la minoria catalana.

Aquesta repressió ha afectat profundament els drets civils i l’estatus polític a Catalunya, no només per la destitució del govern i l’empresonament de càrrecs electes -els condemna a fins a 13 anys de presó per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació-, sinó també a causa de la repressió violenta contra manifestants pacífics als carrers, que va crear un fort efecte negatiu en relació al dret a la participació política a Catalunya. I és que, fins al dia d’avui, 2.850 activistes i representants polítics catalans han estat perseguits per l’Estat espanyol en relació al procés d’independència.

En aquest sentit, tal com va denunciar el relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, Fernand de Varennes al març del 2020, “l’Estat espanyol té l’obligació legal de protegir els drets de la minoria catalana, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió, inclosa l’expressió política, així com la llibertat de reunió i associació, drets fonamentals i participació en la vida pública”.

L’Estat espanyol no ha engegat cap de les recomanacions anteriors. La seva falta de respecte per l’estat de dret només equival a la seva insistència a esmentar-lo tant com sigui possible. El compliment de les responsabilitats legals dels estats membres de la UE depèn d’institucions supranacionals com la Comissió Europea, i els ciutadans europeus han de saber que es té en compte la seva representació si volen confiar en aquestes institucions.

Tenint en compte tot això, l’Assemblea Nacional Catalana sol·licita a la Comissió Europea que publiqui un document revisat del capítol sobre l’Estat espanyol a l’informe sobre l’estat de dret del 2020, tenint en compte les evidències del deteriorament de la justícia i dels drets de les minories a l’Estat espanyol, incloent-hi l’aportació dels representants de les institucions i de la societat civil catalana.

Vídeo “1 any d’una farsa de judici i d’una sentència injusta”

Un any d’una sentència vergonyosa per a qualsevol democràcia. Nou persones empresonades per posar les urnes, per exercir els drets fonamentals. Ni oblidem ni perdonem!

Hi som i hi serem per arribar fins al final.

#XarxaIndependència #StandUpForCatalonia

L’Assemblea convoca un ple extraordinari per debatre com incidir en les eleccions al Parlament

El diumenge 25 d’octubre l’Assemblea organitzarà un ple extraordinari del Secretariat Nacional per debatre com incideix -si és que ho ha de fer- en el procés electoral del febrer. Es permetrà presentar propostes de resolució, debatre-les i aprovar-les.

El país està immers en una situació d’emergència social, econòmica, sanitària i, també, política. Catalunya s’ha vist abocada a unes noves eleccions autonòmiques després de la inhabilitació del president Quim Torra, i de la voluntat dels partits de Govern d’acatar la decisió judicial. Una sentència clarament injusta i que vulnera els drets fonamentals.

L’independentisme té una nova oportunitat per reafirmar la seva majoria a les urnes, tenint en compte que a l’1 d’Octubre del 2017 ja es va guanyar el referèndum d’autodeterminació. Ni els partits independentistes ni el Govern de la Generalitat han fet cap pas per aplicar-ne el mandat.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea es reunirà el diumenge 25 d’octubre en un ple extraordinari per debatre com ha d’incidir l’entitat en el procés electoral del febrer. Aquest procés extraordinari permetrà presentar diverses propostes de resolució, debatre-les i votar-les.