L’Assemblea denuncia que el Govern vulgui acabar amb Meridiana Resisteix

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha estat informada, per part de la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior, de la denegació de permís per exercir el dret fonamental de manifestació del 12 al 27 de febrer a l’avinguda Meridiana de Barcelona.

Des del 14 d’octubre del 2019, com a resposta a la sentència del judici de l’1 d’Octubre, el col·lectiu Meridiana Resisteix s’ha manifestat diàriament en defensa de la llibertat, la justícia i la independència de Catalunya.

L’Assemblea, que tramita els permisos per aquestes mobilitzacions, no entén aquest canvi de criteri per part del Departament d’Interior i denuncia públicament la voluntat de limitar un dret fonamental com és el de manifestació. El que hauria de fer la conselleria és protegir-lo i no limitar-lo.

La comunicació rebuda aquest matí ofereix una alternativa en la ubicació de la concentració, amb la justificació que es limitarien les externalitats i efectes d’aquesta protesta. En aquest sentit, l’Assemblea entén que des del Departament d’Interior es vol limitar al màxim el resultat d’una protesta justa i emparada en els drets fonamentals.

Amb aquestes traves administratives, el Govern de la Generalitat no fa res més que promoure la desmobilització de l’activisme en favor de la llibertat i la independència.

L’Assemblea critica la manca de voluntat política per fer front a la repressió de l’Estat espanyol

Des de la tardor del 2017 s’ha fet evident, encara més, que Catalunya és un país ocupat. La proposta d’inhabilitació del diputat Pau Juvillà per part de la Junta Electoral Central, només n’ha estat un exemple més. 

Per fer front a aquest escenari de repressió caldrien uns representats disposats a escalar el conflicte amb l’Estat espanyol fins a fer-lo insostenible. Ara bé, s’ha demostrat que no estan disposats a això. Des de l’Assemblea, el mínim que els demanem és honestedat, que diguin clar allò que estan disposats a fer i el que no.

Volem denunciar que des de fa temps posen els seus interessos personals o de partit per sobre del país. El moviment popular, assumint la situació crítica del país i la ineficàcia dels nostres càrrecs electes, hem de fer un pas endavant per construir eines alternatives per combatre l’Estat espanyol.

En aquesta situació en la qual ens trobem, ens cal aturar la retirada, hem de consolidar la nostra posició en algun àmbit en el qual ens puguem fer forts. El primer pas ha de ser la no col·laboració amb l’Estat espanyol. L’Assemblea treballarà per teixir una xarxa civil disposada a exercir la no cooperació amb l’Estat. Un cop consolidat aquest pas podrem plantejar nous reptes.

Per tots aquests motius, l’entitat crida a mobilitzar-se aquest dissabte davant del Parlament de Catalunya per exigir un canvi d’estratègia de la majoria del 52%.  La ciutadania va omplir les urnes i l’independentisme va aconseguir una victòria històrica.  Ja n’hi ha prou de retrets i pèrdues de temps. Cal fixar la independència com a objectiu i treballar en aquest sentit.

20 de febrer, a Montcada i Reixac, presentació del documental “De matinada”

El diumenge 20 de febrer, a Montcada i Reixac, es presentarà el documental “De matinada” sobre el cas dels CDR represaliats. L’acte tindrà amb la presència de David Aranda, d’Alerta Solidària, i de Jordi Ros, un dels encausats.

L’acte començarà a 19.00 h al Casino de Terra nostra.

Estat de la Nació: com plantar cara a la repressió de l’Estat?

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • La repressió no para. Com hi plantem cara per convertir-la en eina política? Amb Elisenda Romeu, coordinadora de la Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea.
  • Catalunya, endarrerida amb les energies renovables. Per què? Pep Puig, president d’Eurosolar Catalunya, ens en dona les claus.
  • Més de 300 cims il·luminaran els Pirineus per reivindicar la independència. Parlem de la Via Pirinenca amb Mònica Batalla (Assemblea) i Amalur Alvarez (Gure Esku).
  • Com assegurem els nostres diners en una situació financera incerta com la que es preveu? Amb Jordi Sánchez, product owner de la fintech catalana 11Onze.

A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:

Carta de la presidenta Elisenda Paluzie: “Fins quan?”

La no investidura del president Puigdemont, a qui no es va permetre defensar-la a distància; la no investidura de Jordi Sànchez, a qui no es va deixar sortir de la presó per assistir-hi, malgrat les cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides; la suspensió, sense haver estat jutjats, de sis diputats al Parlament, aleshores presos polítics o exiliats; la retirada de l’escó al president i diputat Quim Torra; la seva posterior inhabilitació com a president; i ara, la retirada de l’escó al diputat Juvillà, per un llaç groc a la finestra del seu despatx a la Paeria, durant la campanya electoral d’unes eleccions on la seva formació ni tan sols es presentava. 

Aquestes són algunes de les ingerències de la Junta Electoral o del Tribunal Suprem que hem patit al nostre Parlament en els darrers quatre anys. I són de les més greus, perquè impliquen que, al nostre país, el que decidim els electors votant no es respecta. 

Hi va haver un dia en què el que vam decidir votant sí que es va fer realitat: va ser el 6 de setembre de 2017, quan es va aprovar la llei del referèndum, i l’1 d’octubre, quan el referèndum es va fer malgrat les resolucions judicials i malgrat la violència desfermada de les forces d’ocupació. Aquell dia vam guanyar. Aquell dia vam sentir que el nostre vot comptava.

D’aleshores ençà hem entrat en una falsa democràcia on el que votem no té valor. I només tornant a fer un acte de sobirania, amb unitat d’acció de les forces polítiques i de la ciutadania mobilitzada, recuperarem la democràcia real. Per a l’Assemblea, aquest acte de sobirania és una declaració d’independència parlamentària amb la voluntat, la determinació i la capacitat de fer-la efectiva. 

Abans d’arribar-hi, podria haver-hi catalitzadors, per exemple plantar-se en qualsevol d’aquests exemples d’ingerències en la sobirania del Parlament que s’han produït els darrers anys. Si creieu que la retirada de l’escó al diputat Juvillà en pot ser un, nosaltres hi serem, amb la mobilització popular per defensar-lo. Si per contra no es volen fer actes de desobediència parcial, cal explicar-ho amb honestedat i claredat a la ciutadania, i alhora marcar de nou l’objectiu col·lectiu, el de l’obediència al vot de la majoria popular, el de l’obediència a la sobirania popular representada en el nostre Parlament, el de l’obediència a la majoria del 52%.

Sense horitzó per la independència i sense parlar clar a la ciutadania, només ens aboqueu a la frustració, a la desmobilització, a la retirada col·lectiva. Amb determinació i honestedat, tindreu la gent al costat com la vau tenir l’1 d’octubre.

Elisenda Paluzie

Presidenta de l’Assemblea