II Trobada a Terrassa amb la Catalunya Nord (el català és cosa de tots)
Divendres 5 de maig
18:30 Conferència sobre la situació del català a la Catalunya nord (el cas de la Bressola). Auditori de la Biblioteca Central de Terrassa. Amb la participació de Maria Costa (batllessa dels Banys), Nicolas Garcia (batlle d Elna), Claudi Ferrer (Batlle de Prats de Molló) i Joan Pau Billés (batlle de Pessilla)
20:00 Cants de Llibertat davant de la Biblioteca Central de Terrassa
21:00 Sopar de germanor
Dissabte 6 de maig
De 9:30 a 14 hores visita a la Fira Modernista i recepció de l’alcalde de Terrassa.
14:00 Dinar de comiat (organització)
Organitzen els Cants de Llibertat de Terrassa i ANC TxI.
Amb suport del Consell Local de la República de Terrassa, Òmnium Terrassa, Plataforma per la Llengua i La Traca
La comunitat rifenya i amaziga, i diverses entitats de defensa del DDHH de Catalunya, inclosa l’Assemblea, han impulsat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya per demanar l’alliberament dels activistes del Moviment Popular del Rif (Hirak) al Marroc.
La proposta de resolució, que es va registrar ahir dimecres al Parlament, recorda que fa cinc anys que els líders del Hirak estan a la presó per exercir els seus drets a la llibertat d’expressió i reunió de forma pacífica. El seu líder, Nasser Zefzafi, i uns altres dos activistes, Nabil Ahamjik i Samir Ighid, van ser condemnats a les penes més altes, de 20 anys.
Les organitzacions que hi donen suport són l’Assemblea, Amnistia Internacional, la Casa Amaziga de Catalunya, el CIEMEN, Hirak Catalunya, la Fede.cat, NovAct, Òmnium Cultural, SUDS i Canal EuroArab.
Es vol aprofitar aquest cinquè aniversari de les condemnes per demanar a les autoritats marroquines l’alliberament dels activistes empresonats i exigir la protecció dels drets individuals i col·lectius del poble rifeny, així com investigar de forma independent els possibles casos de tortura i maltractaments per part d’agents policials a les persones detingudes per participar o donar suport a les protestes.
El Rif és un territori del nord del Marroc d’identitat i llengua amazigues i que la comunitat amaziga instal·lada a Catalunya se situa entre les 100.000 persones i les 200.000 persones, cosa que fa de l’amazic la tercera llengua en parlants per darrere del castellà i el català.
Pels vincles culturals amb el poble amazic i rifeny i pel compromís amb els seus drets humans individuals i col·lectius demanem a les institucions de Catalunya, Espanya i Unió Europea que pressionin el Govern del Marroc per l’alliberament del Hirak Rif.
L’Assemblea, en col·laboració amb el CIEMEN, va organitzar un acte amb la comunitat rifenya i amazic a mitjan any passat on denunciava aquesta realitat. També ha mantingut reunions periòdiques amb representants, i ha participat en diverses manifestacions en suport dels presoners del moviment Hirak.
El proper dimarts 25 d’abril, a les 7 del vespre, celebrarem un debat preelectoral amb els partits independentistes de Sabadell per conèixer de quina manera poden contribuir a la independència des de l’àmbit municipal.
L’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No-representats) està celebrant per primera vegada la seva Assemblea General Ordinària a Catalunya, fent l’Assemblea d’amfitriona. L’independentisme català ha aprofitat aquesta trobada per reivindicar-se com a un moviment polític amb xarxa i influència internacional.
Aprofitant la presència dels membres d’aquesta organització internacional a Barcelona, l’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una taula rodona sobre autodeterminació i independència a la sala principal de la Casa de la Convalescència, al conjunt arquitectònic de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, amb una audiència de més d’un centenar de persones, que ha comptat amb l’expertesa de membres de l’UNPO i dignataris de tot el món. L’acte ha comptat amb la presència d’assistents com Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Ramos, vicerector d’economia de la UAB, Jordi Garell, director del CIEMEN i Agustí Colomines, Càtedra UB Josep Termes, entre d’altres.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha donat la benvinguda i ha agraït la participació als ponents i als espectadors, i ha expressat que “Les minories s’han de mantenir unides i mostrar solidaritat entre elles. Cada nació té les seves particularitats, però els problemes en joc són els mateixos. És una qüestió de democràcia, drets humans, justícia i llibertat.”
Els ponents de l’acte han estat el president del Congrés Mundial Uigur, Dolkun Isa; l’exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO, Edna Adan Ismail; la presidenta del Congrés Mundial Sindhi i vicepresidenta de l’UNPO Rubina Greenwood; i Taimoor Aliassi, membre del Kurdistan Human Rights Association – Geneva.
Adan, presidenta de l’UNPO, ha expressat el seu agraïment per la invitació i ha reblat “Un país només pot néixer una vegada. El meu país va ser el 12è estat independent africà, però els actuals 42 països africans, molts dels quals encara estaven sota domini colonial quan vam esdevenir independents, ara no ens reconeixen […] Somàlia, que ha estat la causa de la nostra destrucció, ha rebut l’autoritat per representar-nos. Ens preguntem a quin altre lloc del món s’ha donat a l’agressor l’autoritat per representar la seva víctima.”
L’acte ha comptat amb la moderació de Josep Alay, doctor en Ciències, Física i Història Contemporània i director de gabinet de l’oficina del president Carles Puigdemont. A més, durant l’acte, el president del Catalonia Global Institute, Abel Riu, i Daniel Roldan, editor en cap del Catalonia Global Institute, han presentat el seu nou informe: Moviments secessionistes i compromís internacional: un estudi comparatiu.
Si no heu pogut assistir a l’acte, podeu recuperar-ne el directe en aquest enllaç.
L’UNPO continuarà amb la seva Assemblea General Ordinària fins al diumenge 23, en què els membres participaran de la diada de Sant Jordi i s’organitzarà una recepció a la parada de l’Assemblea a les 13 h amb la presidenta Dolors Feliu.
L’UNPO i l’Assemblea
L’Assemblea és membre de l’UNPO des del 2018, en el marc de la seva estratègia internacional de difusió de la causa catalana, la lluita pel dret a l’autodeterminació i la denúncia dels abusos de l’estat espanyol envers el moviment independentista. Les col·laboracions amb UNPO han estat molt exitoses els darrers anys, com per exemple la publicació de l’informe Tools of Repression o la denúncia davant els Relators Especials de Nacions Unides que va provocar la comunicació que denunciava el Catalangate i exigia explicacions i reparacions a l’estat espanyol.
L’UNPO és una organització internacional que té com a objectiu defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres: pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. A més de Catalunya, entre els més de 40 membres s’hi troben nacions com els Tàtars de Crimea, Biafra, o la Kabília, entre altres.
Davant la recent iniciativa llançada a l’aire pel Govern de la Generalitat d’elaborar una proposta d’acord amb l’Estat anomenada “Acord de claredat”, l’Assemblea manifesta:
Els acords de claredat fins ara només han servit als estats per controlar unilateralment els referèndums d’autodeterminació plantejats per nacions que volen independitzar-se, o per deixar la potestat d’atorgar arbitràriament l’exercici (o no) del dret d’autodeterminació als parlaments estatals. Per tant, aquesta proposta pretén assolir un referèndum on la pròpia nació catalana renunciï a la independència autoimposant-se condicions abusives i suplementàriesque facin improbable la legítima victòria de l’opció independentista amb majoria de vots.
Aquesta proposta d’”Acord de claredat” porta adjunt un procediment previst per elaborar-lo que ens sembla com a mínim poc clar, llarg i feixuc, però sobretot ignora el camí ja recorregut de demanda frustrada d’acord amb les institucions espanyoles, on s’han buscat reiteradament i sense èxit resultats per aquesta via. Els darrers intents són molt recents i l’Estat no està disposat a dialogar ni abans, ni ara, ni mai.
La nostra fermesa com a nació lliure ens va portar a l’acte de sobirania més important en segles amb la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’octubre de l’any 2017. Legítimament ens vàrem autodeterminar com a poble. Després vam deixar en mans de les institucions la voluntat i perseverança de segles de resistència i se’ls hi ha escolat com sorra entre les mans.
Suposadament el Govern havia de negociar en la Taula de diàleg amb l’Estat espanyol com encarar la situació generada pel referèndum; un referèndum que va ser referendat pels resultats de les darreres eleccions i el conseqüent govern. La Taula era per seure i parlar de com fer efectiva l’autodeterminació.
Ara, després d’un nou fracàs, també previsible, de negociació amb l’Estat, ens volen distreure amb una proposta d’”Acord de claredat” que no ha estat avalada per ningú, que no compta amb cap majoria independentista i ha estat rebutjada pel Parlament de Catalunya. És per això que el Govern s’ha posicionat fora de la legitimitat democràtica que li ha atorgat el mandat popular per fer la independència.
D’altra banda, sembla que la comissió encarregada d’elaborar aquest acord busca legitimar el discurs en què s’ha instal·lat l’actual govern català: renunciar a l’1 d’Octubre. Sobretot si tenim en compte la trajectòria de la majoria dels seus membres: o bé han escrit obertament contra el dret d’autodeterminació dels catalans, o bé han qualificat de fracassat i inútil el referèndum del Primer d’Octubre. Tota una declaració d’intencions.
L’objectiu no és altre que referendar, amb la connivència d’uns suposats especialistes, la decisió política que ja ha pres l’executiu català, i abandonar del tot i menysprear al màxim l’opció de la via unilateral.
La ciutadania va parlar i ha parlat clar.El Govern espanyol també ha tornat a parlar amb claredat: “no” rotund a qualsevol referèndum acordat.
El que ara és necessari és posar-se a treballar de debò per fer efectiva la independència: amb estratègies clares, contundents i unilaterals; perquè totes les negociacions comencen amb els fets consumats que fan realitat la llibertat nacional, mai demanant a l’opressor que deixi d’oprimir. No volem desfer el camí que ja hem fet, ni fer passos enrere. L’Assemblea continuarà persistint. No ens hem rendit ni ens rendirem, i continuarem lluitant per fer realitat el nostre únic objectiu: fer efectiva la independència de Catalunya.
Havent esgotat el seu propi marge de diàleg fracassat, i sense més recorregut, a aquest govern col·laboracionista no li queda més via que abandonar la seva aposta cap al no-res, i si no està disposat a materialitzar la República Catalana ha de dimitir i convocar eleccions plebiscitàries per fer la independència.
El dijous 20 d’abril, a Terrassa, es presentarà el llibre “Torturades“ amb la presència de l’autora, Gemma Pascual i de dues de les dones testimoni de les tortures.
L’acte començarà a partir de les 20.00 al local dels Minyons de Terrassa, carrer del Teatre, 4.
El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha votat en ple extraordinari les línies generals del full de ruta d’enguany, en què reconeix que després del primer procés per la independència del període 2012-2017, l’independentisme ha viscut uns anys difícils, però també ha dut a terme uns aprenentatges, com la necessitat de mantenir la mobilització permanent en el moment de fer-se efectiva la declaració d’independència, i la necessitat d’una classe política absolutament compromesa en el manteniment i desplegament de la República Catalana, un cop proclamada. La mobilització sostinguda i la coherència de l’Assemblea a través del temps és el que ha mantingut encesa la flama i ha permès superar aquest escull, i que ara s’albiri la represa del moviment independentista.
Així, en vista del gran èxit de la manifestació de l’11 de setembre passat –malgrat la presidència de la Generalitat cridant a la no participació-, la important mobilització del 6 de desembre contra el delicte de desordres públics agreujats pactat entre els governs català i espanyol, la multitudinària protesta davant la cimera francoespanyola el gener d’enguany i la recent Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, l’entitat certifica que estem davant d’un nou embat independentista, i així ho reflecteix el seu Full de Ruta.
Després d’aquesta aprovació s’obre un procés de participació territorial que culminarà a la propera Assemblea General Ordinària amb la votació definitiva dels socis i sòcies, la votació del qual tindrà lloc del 18 al 24 de maig, i el contingut sencer es farà públic a l’acte polític del 18 de juny.
L’entitat remarca que aquest nou embat per la independència té tres fronts de lluita, que porta desenvolupant des de fa anys, determinada a intervenir-hi i liderant on calgui per superar les mancances del passat: el front civil, el front institucional i el front internacional.
En el front civil, l’Assemblea planteja el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència com a instrument d’anàlisi, creació de sinèrgies i d’actuacions en l’àmbit de la mobilització, així com la consecució de nous espais de poder civil per a l’independentisme, des del sindicalisme a les cambres de comerç i a l’empresariat.
El front institucional reivindica la necessitat que l’independentisme unilateral recuperi el lideratge a les institucions i es plantegin noves iniciatives com la llista cívica per aixecar la declaració d’independència. L’Assemblea remarca que cal fugir de l’autonomisme i del pacte sense escrúpols amb el govern repressiu de l’Estat i els partits del 155. Pel que fa al front internacional, l’Assemblea continuarà amb la tasca de projectar la realitat nacional catalana i la lluita independentista i denunciar les actuacions antidemocràtiques dels estats espanyol i francès cercant suports i complicitats per a la causa catalana.
Finalment, el full remarca l’ocupació i la repressió històrica que han patit els Països Catalans, i la minorització de la nació catalana dins dels estats espanyol i francès. L’intervencionisme polític de la justícia, la repressió política i lingüística, l’espoli fiscal i els abusos als drets fonamentals estan arribant a nivells intolerables.
L’Assemblea manté el seu compromís en contra d’aquestes injustícies, reivindica la confrontació a través de la llengua, la construcció de la sobirania nacional catalana, la solidaritat i un front comú contra la repressió. Defensem el Primer d’Octubre i la necessitat d’implementar-lo per fer efectiu el mandat del poble i la independència.
El dimarts 18 d’abril, a Terrassa, es farà la presentació del llibre a dibuixos La Força de la Gent de JordiMagrià (Bicman).
Començarà a les 19:15 h a l’Aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa.
Tindrà la participació de Pilarín Bayés, Celdoni Fonoll i LlollBertran.
Organitzen el Consell Local per la República de Terrassa i Òmnium Terrassa. Amb la col•laboracio de ANC TxI, Plataforma per la Llengua, Cants per la Llibertat i La Traca