Aquest 1 d’Octubre s’estan organitzant actes contra la repressió i en honor als represaliats.
Una de les Marxes sortirà de Montcada i Reixac per anar a Barcelona. Una marca de cotxes sortirà de St. Cugat del Vallès.
Marxes en contra la repressió – Primer d’octubre de 2023
Omplim les marxes de solidaritat sortint de bon matí cap a Barcelona a peu o en vehicle propi!!!
Sant Cugat del Vallès (marxa lenta de cotxes), 9:00 hores.
La plaça de La Pelleteria (al costat del Parc de la Pollancreda) és el punt de trobada i posterior sortida. Els vehicles participants poden aparcar al voltant d’aquesta plaça i als carrers dels polígons.
Badalona (A peu i tractors), 7:00 hores.
Sortida de la plaça de La Plana, on els tractors dels pagesos del Maresme poden estacionar.
Montcada i Reixac (A peu i tractors), 7:00 hores.
Sortida del Gran Casino de Terra Nostra.
Sant Feliu del Llobregat (A peu i tractors), 7:00 hores.
Sortida de la plaça de la Vila.
Sitges (motos), 8:30 hores
El punt de trobada i posterior sortida és l’E.S. de Repsol a la C-31, pk 164,38.
El dimarts 26 de setembre, s Sabadell, Carles Castellanos presentarà els seus dos darrers llibres. Carles Castellanos és un històric militant independentista i un dels fundadors de l’Assemblea Nacional Catalana.
Els llibres que ha escrit descriuen els antecedents i la trajectòria del moviment d’alliberament nacional dels Països Catalans i la confrontació amb l’Estat espanyol.
L’acte començarà a les 19.00 h, al local del carrer Illa 3.
El Primer d’Octubre, l’Assemblea Nacional Catalana, organitzem un acte a la plaça d’Urquinaona, a les 11 h, per commemorar i reivindicar aquesta data històrica.
Enguany fa sis anys que el SÍ a la independència va guanyar el referèndum i, per això, cal recordar aquella gesta i reafirmar la voluntat de complir amb el mandat sorgit de les urnes.
Hi haurà parlaments de la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu; dels activistes Júlia Balas i Marcel Vivet, i del membre de Meridiana Resisteix Nacho Pallàs.
Al finalitzar els parlaments es farà una manifestació que anirà fins a la plaça de Sant Jaume.
RECUPEREM L’ESPERIT D’URQUINAONA! La plaça d’Urquinaona de Barcelona és un referent de l’independentisme des de fa molts anys i per motius molt diversos, entre els quals cal destacar-ne el més recent i que tenim gravat a foc: les càrregues policials contra un jovent que no feia altra cosa que defensar el resultat del referèndum del Primer d’Octubre i denunciar la repressió política i judicial contra l’independentisme.
Per això, convoquem a tothom a la plaça d’Urquinaona el dia 1 d’Octubre a un acte que té per objectiu continuar impulsant la mobilització ciutadana: cal que la gent tornem a prendre les regnes i ens preparem novament per un nou i definitiu embat amb l’estat espanyol.
Volem fer efectiva la independència que ja vam votar i guanyar el Primer d’Octubre. Ens veiem a Urquinaona!
La territorial de Bellaterra de l’Assemblea Nacional Catalana ha preparat una tertúlia amb Albano Dante i Josep Costa, el dimarts dia 26 de setembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala de l’1 d’octubre.
Pot ser una tertúlia molt interessant. Si seguiu als dos ponents a la tertúlia que fan a Vilaweb cada dijous, la Tertúlia proscrita, ja sabeu que val la pena escoltar-los. Vindran a casa nostra per parlar-nos d’ells i del moment actual.
El 19 de setembre serà un dia important pel català. Es votarà al Parlament Europeu que sigui una de les llengües oficials de la Unió Europea i això li donaria un estatus d’igualtat amb els altres idiomes reconeguts d’Europa. La seva minorització podria ser menor.
Però el català és una de les moltíssimes llengües que hi ha al món i on cadascuna té un àmbit diferent, té un nombre de parlants diferents i un prestigi diferent. Com podem fer perquè el català no sigui menjat pels idiomes més grans que té de veïns? Què podem fer per fomentar-lo, en un entorn de tantes persones que parlen tants idiomes diferents?
La Jessica Neuquelman i el David Vila i Ros, els Llenguaferits, ens acostaran el seu coneixement de les llengües i es donaran eines perquè fomentem l’ús del català.
Serà el 19 de setembre, a les 19.00 h a la Biblioteca Marcel Ayats de Sant Quirze.
L’independentisme ha tornat a demostrar que segueix al carrer. Prop de 800.000 persones s’han manifestat als carrers en 4 columnes que han confluït a la plaça del Primer d’Octubre, sota el crit unànim d’”independència” i “Via Fora!”.
L’acte polític, que ha començat amb l’actuació del grup Fetus, ha seguit després amb els parlaments de representants de les quatre columnes. César Lagonigro, de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, per la columna Llibertat, ha avisat dels perills de l’amnistia, “que no és la solució, perquè una llei d’amnistia és un perdó i punt final”. Marta Pessarrodona, medalla d’or de la Generalitat de Catalunya, ha reivindicat la llengua catalana i la importància d’utilitzar-la. Sergi Perelló, secretari general de La Intersindical, ha remarcat que la plenitud social nacional i social han d’anar plegats. Finalment, Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha instat a votar a les pròximes eleccions les Cambres de Comerç: “som un poble que mai falla quan toca votar”. Alhora, ha destacat l’espoli fiscal que pateix Catalunya.
Tot seguit, han pujat a l’escenari representants del Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència” i Òmnium Cultural.
Lluís Llach ha intervingut com a membre del govern del Consell per la República, per reivindicar com volem construir la república catalana: “hi som perquè estem convençuts, perquè sabem fer una societat més justa que la que se’ns imposa des de les institucions colonitzadores” .
Jordi Gaseni, president de l’AMI, ha recordat la importància dels ajuntaments per avançar cap a la independència, “perquè els ajuntaments, entre moltes altres coses, canvien noms de les places com aquesta que, a partir d’avui ja té un nom tan bonic com la plaça del Primer d’Octubre”.
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha recordat que “ni amb exilis, ni entrant a les nostres cases, ni dient-nos terroristes, acabaran amb la voluntat d’aquest poble”. “Perquè no hi ha una causa més poderosa, que la causa de la llibertat”, ha conclòs.
Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea, ha recordat que qualsevol negociació per la governabilitat de l’estat només pot ser assumida des d’una posició independentista si passa “pel reconeixement explícit del referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 i el reconeixement d’allò que decideixi el Parlament deCatalunya per fer efectiva la independència“. Ha conclòs amb la “independència o eleccions” amb què ja va avisar l’any passat.
Amb el Cant dels Segadors ha acabat un acte i una manifestació on ha quedat demostrat, una vegada més, que la societat civil continua disposada a manifestar-se massivament per defensar els seus drets fonamentals, per oposar-se a la repressió i enganys de l’estat espanyol i per fer saber, també als partits independentistes, que aquí no s’ha acabat res. La independència ha de tornar a estar el centre del debat, i més en un moment com aquest. L’entitat fa una valoració molt positiva de la resposta de la ciutadania, que tot i el context polític i les divisions estratègiques, ha omplert els carrers amb la voluntat ferma de fer efectiva la independència.
Sempre, però especialment cada 11 de setembre, cal recordar que l’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. I tenim pressa per assolir-lo.
L’any passat, la mobilització de l’11 de setembre va servir per denunciar l’estratègia autonomistadel Govern de la Generalitat, la qual cosa va comportar que una bona part de l’independentisme deixés de donar-hi suport.
Alhora, s’ha consolidat una creixent exigència cap a la classe política amb increments notables de l’abstenciópel fet que la majoria independentista del Parlament es nega a fer efectiva la independència, tot i haver-s’hi compromès al principi de la legislatura.
En paral·lel, el moviment civil continua fent xarxa i preparant-se per assolir l’objectiu comú de la independència. És per això que fruit de la Conferència Nacional pel Moviment Civil Independentista, organitzada per l’Assemblea, s’ha acabat impulsant el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència.
Enguany, la mobilització de l’11 de setembre es convoca en un context de presidència espanyola de la Unió Europea i de debilitat de l’estat espanyol, que no pot conformar una estabilitat institucional sense els vots de l’independentisme. És, doncs, una bona oportunitat perquè la mobilització independentista exigeixi aprofundir en el debilitament de l’estat repressor i alhora activar la majoria del Parlament per fer efectiva la independència.
Entenem que aquest també hauria de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol. Creiem i hem exposat reiteradament que podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat.Només cal no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament de Catalunya decideixi per fer efectiva la independència. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar, des d’ara, i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des d’octubre de 2017.
Qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista,només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.
Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents espanyols de l’estat repressor, sinó per activar, amb la majoria parlamentària que conformen els partits independentistes, i fer efectiva la independència. I ens correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.
Si aquesta majoria política continua sense ser eficaç i sense respondre als anhels dels ciutadans que l’han sostingut, que ningú no dubti que s’acabaran activant nous instruments polítics perquè la independència sigui una realitat en la propera legislatura. La Llista Cívica serà l’instrument a desenvolupar, doncs, per a assolir la majoria parlamentària si els partits actuals no decideixen aixecar la DUI i fer efectiva la independència.
Cada dia la necessitat d’independència se’ns mostra diàfana: amb la necessitat de gestionar i controlar els recursos hídrics, amb la manca d’infraestructures, amb la persistent persecució política i judicial de la llengua catalana, amb la continuïtat invariable de l’espoli fiscal que ens converteix en una societat de segona quant a polítiques econòmiques i socials.
Confiar amb l’estat per resoldre aquests problemes o acceptar-ne reformes cosmètiques ens desvien de l’objectiu immediat que necessitem i ens fan perdre un temps preciós que Espanya utilitza per debilitar-nos i assimilar-nos com a nació.
Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: l’acord que volem és la independència de Catalunya! I el volem aquí, a Catalunya, ara.
Aquest divendres s’ha presentat a l’Ateneu Barcelonès el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència, impulsat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, el Consell de la República, l’Associació de Municipis per la Independència i la Intersindical CSC. El Pacte, que neix amb una vintena d’entitats adherides, és un acord de país en el qual les entitats signants es comprometen amb l’objectiu de fer real la independència de Catalunya i manifesten el seu compromís amb el Primer d’Octubre i amb la mobilització ciutadana.
La llavor del Pacte va ser la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista que va organitzar l’Assemblea el mes de març, on una seixantena d’entitats van debatre el paper del moviment civil independentista per fer efectiva la independència.
Les entitats signants ratifiquen cinc acords, entre els quals, el reconeixement de la legalitat i legitimitat del referèndum d’autodeterminació per la independència del Primer d’Octubre de 2017, i el compromís de defensar-ne el resultat i de mantenir la majoria social per la independència que en va resultar. També es comprometen a treballar des dels respectius àmbits d’actuació per tornar a posar el dret d’autodeterminació per la independència al centre del debat polític, econòmic i social, tant en l’àmbit de l’Estat espanyol com internacional, amb l’objectiu de configurar les condicions necessàries per al definitiu embat per fer efectiva la independència.
El Pacte estableix almenys dues reunions a l’any i també quan, per consens, es consideri necessari si l’actualitat i els esdeveniments així ho requereixen. També indica que caldrà buscar el màxim consens a l’hora de prendre decisions.
La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha obert la presentació destacant que d’aquest pacte de la base del moviment civil “és d’on ha de sorgir la força per assolir la independència definitivament, posant en xarxa totes les entitats per sumar, mobilitzar i generar sinergies, sense renunciar a les iniciatives i identitats pròpies de cadascuna d’elles”. També ha explicat que el Pacte pren el nom i el model dels anteriors “Pacte Nacional pel Dret a Decidir” i “Pacte Nacional pel Referèndum”, amb la diferència que aquest no l’impulsa el Govern sinó que ho fa la societat civil, i “que assenyala l’objectiu sense eufemismes”.
Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural ha recordat que “una de les principals riqueses de l’independentisme és el seu pluralisme i transversalitat.” Ha fet una crida perquè tots els independentistes, vinguin d’on vinguin, “ens apleguem per conjurar-nos en allò que ens ha fet veritablement forts: l’organització i la mobilització civil”. També ha remarcat que “és imprescindible que totes les organitzacions que treballen en diferents fronts perquè aquest país sigui lliure, tinguin espais de trobada i de treball permanent”.
Teresa Vallverdú, membre del govern del Consell de la República, ha situat l’acord com “un pacte que permet escurçar les diferències que en algunes ocasions ens han allunyat, i així poder definir què és realment prioritari en el camí cap a la independència, i ho hem aconseguit sent generosos els uns amb els altres per buscar denominadors comuns”. També ha volgut recordar que aquesta unitat que s’ha presentat avui també cal exigir-la als partits polítics: “si nosaltres ho hem pogut fer, els partits estan obligats a fer-ho”.
Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència, ha volgut destacar la importància de la signatura del Pacte Nacional, “que expressa la voluntat d’avançar cap als nostres objectius d’independència i llibertat, compartits per les entitats”. També ha assegurat que els alcaldes i alcaldesses continuaran tenint un paper clau per “defensar els nostres drets com a país i els drets de les persones”.
Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical CSC, ha conclòs les intervencions assegurant que “el nou escenari polític i social pot esdevenir una oportunitat per avançar en els nostres objectius nacionals i socials, i hem de ser capaços de rellançar la mobilització popular com a manifestació clara de la voluntat d’aconseguir la independència del nostre país”.
Els representants de les cinc entitats impulsores han fet una crida a assistir massivament a la manifestació de l’11 de setembre, “contemplada expressament en el Pacte Nacional com a gran mobilització per la independència”.
L’acte ha comptat també amb la presència de representants de les quinze entitats que ja s’han adherit al Pacte. Tots els signants confien que durant les pròximes setmanes desenes d’entitats també s’hi adhereixin.
L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest també ha de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol.
És des d’aquesta perspectiva que des de l’Assemblea plantegem ja, d’entrada, els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència a l’hora de definir la postura útil i eficaç dels partits independentistes per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’estat.
Creiem i hem exposat reiteradament que, només amb el fet de no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència, podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar des d’ara i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des de l’octubre de 2017.
Les negociacions amb els partits estatals, que defensen la unitat d’Espanya per damunt de tot, no són una opció creïble, atès que l’estat espanyol incompleix sistemàticament qualsevol compromís.
És per això que, qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista, només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.
Des de l’Assemblea creiem que només amb aquestes premisses es pot desenvolupar una estratègia d’embat amb l’estat, amb garanties per aconseguir el nostre objectiu.
Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents de l’estat repressor, sinó per activar la majoria política del Parlament i fer efectiva la independència. I correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.
Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: L’acord que volem és la independència de Catalunya!
Qualsevol altre objecte de negociació que no inclogui el respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència rebaixa els mínims democràtics i regala el blanqueig de l’estat davant la Unió Europea. Cal no perdre mai de vista que aquest és l’objectiu dels partits estatals amb possibilitats de governar: emblanquir l’estat i debilitar l’independentisme. A més, cal no oblidar l’impacte que pot tenir a nivell de la presidència de la UE per part de l’estat espanyol, una posició forta de l’independentisme.
El que aconsegueix l’estat amb qualsevol pacte que no sigui encarar el conflicte nacional amb Catalunya i la seva independència rebaixa, i molt, les expectatives que els partits independentistes ens havien plantejat: la confrontació amb l’estat per assolir la independència. Deixant de banda l’objectiu amb el qual s’han presentat a les eleccions espanyoles, els partits independentistes reforcen l’autonomisme a Catalunya.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 