L’Assemblea, Òmnium i Irídia exigeixen que no s’apliqui l’amnistia als policies que van cometre violència policial durant el Referèndum

L’Assemblea, Òmnium Cultural i Irídia presenten un escrit exigint la no aplicació de l’amnistia pels policies que van cometre violència policial durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, el Primer d’Octubre de 2017. Ho fan com a acusació popular en el cas d’Òmnium i Assemblea Nacional Catalana i com acusació popular i particular en el cas d’Irídia després que el jutge instructor que investiga els policies de l’1-O per vulneracions de drets, al jutjat d’instrucció núm. 7 de Barcelona, hagi demanat el posicionament a les diverses parts personades. 

Les acusacions reiteren que la llei d’amnistia no pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. De fet, argumenten que els actes investigats haurien de quedar exempts de l’aplicació de la llei perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.  

En aquest sentit, les organitzacions personades contradiuen els arguments principals de la Fiscalia encarregada d’aquest procediment, que ja s’ha posicionat a favor de l’aplicació de l’amnistia pels agents de policia investigats, i al·leguen, a més, que els fets no són subsumibles dins l’àmbit d’aplicació de l’article 1 de la llei, ja que aquests les actuacions policials no anaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives. La petició del Ministeri Fiscal a favor de la impunitat no sorprèn a les acusacions, doncs ha demanat el sobreseïment del procediment  des del seu inici, l’any 2017.

A més, denuncien la lentitud dels procediments judicials contra els agents policials per la vulneració de drets fonamentals i critiquen, que set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i les víctimes de violència policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació. Finalment, les entitats afirmen que continuaran exercint el seu rol d’acusació popular i anuncien que, en cas que se’ls apliqui la llei d’amnistia acudiran a les instàncies necessàries per a no deixar impune la violència policial.

L’Assemblea estrena eslògan: “L’independentisme en acció”

L’Assemblea Nacional Catalana incorpora un eslògan que expressa els valors i l’essència de l’entitat i que entronca directament amb l’esperit fundacional: “Assemblea. L’independentisme en acció”.

Aquesta frase curta o tagline, que s’ha treballat internament involucrant els diferents àmbits de l’organització, acompanyarà a partir d’ara l’Assemblea. D’aquesta manera es vol reforçar la identitat de l’entitat per ancorar-la en el seu objectiu i raó de ser centrals.

El nou eslògan de marca es presenta amb un vídeo que conté les principals idees força que defineixen l’entitat:

  • L’Assemblea té com a únic objectiu aconseguir la independència de Catalunya.
  • Treballa, fa pressió i explica aquí i a fora de Catalunya, a través de campanyes i accions, per què la independència és necessària i possible.
  • Ho fa a través de l’acció, la determinació i la transversalitat, gràcies a una gran capacitat de mobilització i a una forta implementació social i territorial.
  • Compta amb desenes de milers de socis, simpatitzants i voluntaris i centenars d’assemblees de base.
  • Els socis i els voluntaris són imprescindibles, ja que l’Assemblea no rep subvencions de cap mena.

Amb aquest eslògan, l’Assemblea vol recordar que la força de la gent en acció és imparable, com es va demostrar el Primer d’Octubre, i que actuar per la independència és responsabilitat de tots els independentistes. Per això demana deixar de lamentar-se, tornar als carrers i encarar el futur amb determinació i unitat: “És hora de passar a l’acció; amb una Assemblea forta, la independència és més a prop.”

L’Assemblea elegeix els coordinadors de les comissions de treball i completa el Comitè Permanent

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha celebrat avui dissabte un nou ple per aprovar les comissions de treball del mandat 2024-2026 i elegir-ne els coordinadors.

El principal canvi respecte a l’anterior mandat és el desdoblament de la Comissió de Mobilització i Accions Territorials (CMAT) en dues comissions: Mobilització (CM) i Accions al Territori (CAT). Preveient un gran volum de feina en aquest àmbit, el Secretariat considera que d’aquesta manera podrà atendre millor totes les necessitats de l’Assemblea.

Les dues comissions, que ja havien funcionat per separat amb anterioritat, mantindran un vincle clar però amb tasques diferenciades. Des de Mobilització es potenciarà la lluita noviolenta, mentre que, des d’Accions al Territori, es vol reforçar el diàleg permanent amb les assemblees territorials per tal d’assegurar una mobilització continuada. També es recolliran les propostes que les assemblees territorials vulguin fer arribar al  Secretariat per tal de millorar la comunicació bidireccional.

Aquestes són les nou comissions i les secretàries i secretaris nacionals que les coordinaran:

  • Comissió de Gestió Econòmica i Administrativa (CGEA): Elnur Bayramzade
  • Comissió de Gestió Jurídica i Seguretat (CGJS): Josep Cruanyes Tor
  • Comissió d’Incidència Internacional (CII): Jaume Bardolet Condom
  • Comissió d’Accions al Territori (CAT): Jordi Pesarrodona Capsada
  • Comissió de Mobilització (CM): Elisenda Romeu Oller
  • Comissió de Comunicació (CC): Rosa Maria Caballero Vallès
  • Comissió de Projectes i Accions Sectorials (CPAS): Carles Sastre Benlliure
  • Comissió d’Estratègia i Discurs (CED): Josep Pinyol Balasch
  • Comissió d’Incidència Política (CIP): Josep Vila Boix

Els quatre càrrecs orgànics (presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria) i els nou coordinadors de les comissions constitueixen el Comitè Permanent del nou Secretariat Nacional.

Els secretaris nacionals també han aprovat la creació del grup de treball de l’11-S / 1-O per preparar la mobilització i el missatge de la pròxima Diada i de l’aniversari del Primer d’Octubre.

L’Assemblea, amb Abel Mora, nou pres polític

Per vergonya de la judicatura espanyola, administrada en nom del rei Felip VI, el dijous 30 de maig Abel Mora va ingressar a Can Brians condemnat a 3 anys i 9 mesos de presó. És un nou pres polític, una nova víctima de la causa general contra l’independentisme, la persecució judicial iniciada amb el discurs del monarca espanyol el 3 d’octubre de 2017, el dia de l’aturada general de país.

L’encarcerament d’Abel Mora evidencia els arrelats prejudicis del sistema judicial espanyol, impropis d’una justícia de la Unió Europea, contra tots els qui qüestionen la “unidad de España”. Els catalans que defensem la independència constituïm el que el TJUE va denominar «Grup Objectivament Identificable». El Tribunal Suprem no condemna l’Abel per l’agressió a un viatger carregat de simbologia espanyola en un vagó del metro el 10 de novembre de 2018, el dia d’una manifestació de Jusapol, associació ultradretana de policies nacionals i guàrdies civils. Els magistrats reconeixen que l’agressor va ser una altra persona, no identificada. L’acusen de vigilar el vagó perquè aquesta desconeguda pogués actuar. En definitiva, l’empresona per ser una persona amb «postulats independentistes de tall anarquista», com diu la sentència, i viatjar en metro en aquell moment.

És tota una advertència que Abel Mora fos tancat a Can Brians el mateix dia en què s’aprovava la Llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. Junts per Catalunya i ERC, que van acordar-la amb el govern de Pedro Sánchez, han de tenir molt present que no hi ha normalització possible, perquè el conflicte entre Catalunya i Espanya es manté intacte en tots els seus àmbits: institucional, perquè Catalunya es regeix per un Estatut que no és el que van votar els seus ciutadans; polític, perquè no es reconeix el dret a l’autodeterminació de la nació catalana, i social perquè els 22.000 milions d’espoli fiscal anual ataquen els fonaments de l’estat del benestar català (educació, sanitat, ajudes a la dependència, habitatge social, rodalies, etc.).

L’empresonament d’Abel Mora evidencia que el Regne d’Espanya continua determinat a retenir Catalunya per la força, sense el consentiment dels catalans. Davant d’aquest abús de poder el poble català només té la via de la desobediència civil que han seguit tantes nacions i tants col·lectius, amb referents com Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela o Václav Havel. La via de la resistència pacífica exigeix no tenir por a la judicatura espanyola ni a la presó. L’Assemblea considera el sacrifici d’Abel Mora un exemple del coratge imprescindible per continuar el conflicte amb Espanya. I estarà al seu costat en tot allò que necessiti i ens demani.

Luís Llach – President
Nohemí Zafra – Vicepresidenta
Sílvia Ventura – Secretària
Jaume Valls – Tresorer

Assemblea Nacional Catalana

12 de juny, a Sant Cugat, Àgora 1 d’Octubre sobre l’amnistia i la repressió

El dimecres 12 de juny, a Sant Cugat del Vallès, es farà un acte més del cicle de xerrades Àgora U d’Octubre. En aquest cas el tema serà “Amnistia i repressió“ i hi participaran Lluís Gibert i Josep Rosell.

L’acte començarà a 19.00 hores a la Casa de cultura.

El secretariat Nacional elegeix Lluís Llach com a nou president de l’Assemblea Nacional Catalana

El cantautor i activista ha estat escollit aquest dissabte nou president de l’Assemblea Nacional Catalana, obtenint una majoria de 48 vots sobre 72, els 2/3 necessaris, en el ple Constituent del Secretariat Nacional que s’ha celebrat a la seu nacional de l’entitat. L’acompanyaran Nohemí Zafra a la vicepresidència, Jaume Valls com a tresorer/a i Sílvia Ventura com a secretària.

Lluís Llach ha estat escollit nou president de l’Assemblea Nacional Catalana amb 48 vots, una majoria de 2/3 dels vots en el ple constituent del Secretariat Nacional que s’ha celebrat aquest dissabte a Barcelona, a la seu nacional de l’Assemblea. Els 72 membres del nou Secretariat Nacional s’han constituit en ple i han arribat a un consens per elegir la presidència de l’entitat pel mandat 2024-2026.

Llach arriba a la presidència de l’Assemblea després d’una llarga trajectòria musical i d’activisme polític. Pioner del moviment de la Nova Cançó, compta amb 33 discos i 5 llibres a l’esquena, la majoria amb un missatge polític clar: la voluntat de llibertat. Els últims anys s’ha involucrat políticament en la candidatura de Junts pel Sí el 2015 o com a membre del Consell de Govern del Consell de la República, càrrec que va abandonar el passat febrer.

En les seves primeres declaracions com a president de l’entitat, ha deixat clar que “l’Assemblea no s’atura”, i que “volem agafar embranzida”. Ja ha aclarit la seva primera mobilització: “dilluns me’n vaig amb els pagesos”.

Els seus principals objectius a l’Assemblea són impulsar-la des de l’associacionisme, reactivar la mobilització del territori a partir del reforç a les assemblees territorials, convertir les assemblees en estructures d’estat. Tot per teixir aliances i avançar plegats cap a la independència.

L’activista sabadellenca Nohemí Zafra ha estat escollida com a vicepresidenta. És una de les representants territorials més jove del Secretariat Nacional. Ha estat coordinadora de l’assemblea territorial de Sabadell entre el 2022 i el març de 2024.

Amb una llarga experiència en el moviment veïnal i popular de Sabadell, concep la mobilització ciutadana com un element central de la seva lluita i també de la de l’Assemblea.

Des de la seva postura, l’Assemblea ha de mantenir l’apartidisme i a la vegada exercir la màxima pressió possible sobre els partits polítics, per tal que no oblidin que cal treballar per la assolir la sobirania plena. També té l’objectiu d’enfortir la comunicació bidireccional amb les assemblees de base i treballar per engrescar el jovent, entre altres. Fa una aposta clara per la desobediència.

L’advocada i jurista ja jubilada, Sílvia Ventura, ha estat elegida com a secretària. Presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Congrés Català de Salut Mental. És partidària d’una nova embranzida que, amb una candidatura única i de país, faci valer que els problemes econòmics i socials que pateix la ciutadania no es poden solucionar en un règim autonòmic.

Des del lloc de secretària vol apostar per una reactivació de les assemblees de base i de la seva comunicació per tal de fer valer les seves demandes i reivindicacions, així com una comunicació més fluida amb nacional.

L’empresari de Vilassar de Mar Jaume Valls ha estat elegit nou tresorer de l’Assemblea. És el seu segon mandat al Secretariat Nacional de l’entitat.

Aposta per una renovació estratègica de l’Assemblea, amb moltes idees que queden per desenvolupar. Un dels aspectes on vol incidir més és en l’espoli fiscal i l’afectació que té en el dia a dia de la ciutadania i en el desenvolupament de Catalunya.