Davant el capteniment espanyol, la lluita com a resposta

Aquesta Diada hem evidenciat la intenció de seguir defensant el dret a l’autodeterminació demostrant que seguim als carrers, que no renunciem als nostres principis i aspiracions i que serà amb aquesta força social que defensarem la llengua, la cultura i les nostres institucions, organitzant-nos per treballar incansablement per avançar cap a un futur de llibertat.

Tot i l’abatiment provocat per les darreres disputes electorals, la inacció institucional i alguns pactes contra natura, en els actes d’ahir milers i milers de persones ens van demostrar que el poble català segueix decidit a continuar la lluita per la independència fugint dels pactes autonomistes. Més encara que altres anys.

La participació massiva és un exemple de la fermesa de la nostra lluita, forta davant els reptes actuals: la repressió, la pèrdua de la majoria parlamentària, els atacs a la llengua, l’espoli fiscal…

Davant de l’objectiu d’Espanya de desarticular el moviment independentista, la nostra resposta ahir va ser la mobilització ferma i insubornable. Ahir van sortir als carrers la gent més combativa amb l’objectiu de desafiar els pacificadors, els desmobilitzadors.  Amb l’objectiu de plantar cara als colonitzadors i als seus còmplices.

Vam demostrar, una vegada més, que existeix una massa social decidida a encapçalar la lluita per la llibertat de Catalunya. I és amb la gent mobilitzada que l’ANC compta per fer possible les properes campanyes. Estem convençuts que la persistència i determinació del nostre poble superarà les dificultats pròpies de qualsevol lluita per la sobirania d’una nació sense estat.

Ahir, les entitats vam demostrar que quan hi ha voluntat és possible arribar a una entesa amb un pensament de marc estratègic i de país, que podem unir les nostres forces a partir de la importància del nostre projecte. Aquest és el mateix esforç que demanem als partits, però que també traslladem a tots i cadascun dels independentistes de Catalunya: militeu, organitzeu-vos, treballem junts perquè així és com hem aconseguit grans fites històriques.

No n’hi ha prou de dir que som independentistes. L’independentisme, com ha dit en Lluís Llach un munt de vegades, implica militar, militar, militar. I implica mobilitzar-se, implica lluitar. I davant el capteniment espanyol per imposar a la força el fals idil·li entre Catalunya i Espanya, la nostra resposta ha de ser la lluita, des de la perseverança i la intel·ligència.

Per això és feina nostra, dels independentistes organitzats, buscar les noves formes de lluita que ens permetin trencar amb el domini demofòbic i despòtic d’Espanya.

La Lluita continua! Reactivem-nos! Independència!

L’independentisme omple els carrers en un clam descentralitzat per la llibertat i la sobirania de Catalunya

Aquest Onze de Setembre, l’independentisme ha tornat a mobilitzar milers de persones a cinc grans ciutats de Catalunya –Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa–, reafirmant la seva força i unitat en la defensa dels drets nacionals i socials del país. Amb l’impuls d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els Comitès de Defensa de la República (CDRs), les manifestacions descentralitzades han posat en relleu la diversitat de lluites que conflueixen en l’objectiu d’una Catalunya sobirana i més justa. 

L’acte polític, que s’ha celebrat simultàniament a les cinc ciutats a les 17:14 h, ha posat el focus en la necessitat de construir un país que pugui decidir lliurement sobre les seves polítiques socials, econòmiques i mediambientals, trencant amb un model que, segons els convocants, frena el desenvolupament del territori. Cada ciutat ha centrat el seu discurs en reivindicacions concretes que afecten la vida quotidiana de la població, causades en gran part per l’espoli fiscal que pateix Catalunya, fent evident que la lluita per la independència és també una lluita per millorar les condicions de vida.

A Barcelona, la històrica activista Maria Antònia Castellana ha exigit polítiques que garanteixin l’accés a una llar digna per a tothom. Una situació, la de l’habitatge, que milloraria si comptéssim amb els 22.000 M€ que marxen cada any a Madrid i no tornen.

A Girona, la metgessa Marina Geli i el metge i secretari nacional de l’ANC Albert-Jordi Vendrell, han assenyalat que l’any 2021 cada català va deixar de rebre 2.978 €, remarcant que “tenim un dèficit d’inversió en sanitat de l’ordre de 5.400 milions cada any, el 2,2% del PIB de Catalunya” i que “amb la gestió dels nostres recursos evitaríem tancament de llits a l’estiu, passadissos d’urgències plens de malalts esperant llits i llistes d’espera molt llargues”.

Lleida ha posat el focus en la sobirania alimentària, amb els representants de la pagesia Gemma Bertran i Miquel Torres, que han defensat la necessitat d’una agricultura forta i sostenible per garantir el futur del país. 

A Tarragona, l’economista i exsecretari nacional de l’ANC, Eduard Gràcia, ha denunciat la manca d’inversió estatal en infraestructures crítiques, com el sistema ferroviari, que impedeixen el creixement econòmic de la regió i perjudiquen a tots els usuaris de tren.

Finalment, a Les Terres de l’Ebre, Matilde Font (Plataforma en Defensa de l’Ebre), Josep Sunyé (Unió de Pagesos) i el jove activista Dani Martí Forcadell han denunciat el desequilibri territorial i demogràfic i han fet una crida d’alerta per a la defensa del riu.

Les manifestacions descentralitzades han conclòs amb la lectura d’un manifest conjuntque posa l’accent en la necessitat d’avançar cap a un país lliure i amb plena capacitat per decidir el seu futur. Lluís Llach, president de l’ANC, ha fet una crida clara a “no acceptar una democràcia espanyola que criminalitza les mobilitzacions i impedeix la lliure expressió de la voluntat popular”. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha retret als partits independentistes no haver “estat capaços d’acordar una estratègia compartida per l’autodeterminació” i ha avisat que no existeix “normalitat mentre es negui l’amnistia i s’impedeixi l’exercici de l’autodeterminació”. 

Per la seva banda, David Minoves, president de CIEMEN, ha emplaçat a la ciutadania i a la societat civil a actuar per garantir drets polítics, socials i un futur sostenible i “fer front als reptes com la repressió, els atacs a la llengua, la desigualtat social i l’emergència climàtica”. Un representant dels CDR també ha volgut recalcar la capacitat dels catalans i catalanes per mobilitzar-se davant les injustícies. Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical, ha reclamat la necessitat “d’un estat propi per afrontar els reptes actuals, començant per una gestió pròpia del finançament i la llengua”. “Cal defensar el català a l’educació, mitjans de comunicació i garantir el dret a viure plenament en català. Només la independència ho farà possible”, ha assegurat. 

Jordi Gaseni, de l’AMI ha exigit que els ajuntaments disposin de recursos per desenvolupar polítiques locals, que també ha alertat que “l’estat espanyol suposa una amenaça per a la llengua i la cultura catalanes”. Finalment, la membre del govern del Consell de la República, Teresa Vallverdú, ha afirmat que “la independència és necessària per acabar amb l’espoli fiscal i assegurar que els recursos de Catalunya es destinin a millorar el benestar de la societat”.