01 | Juliol | 2025 | Assemblea Nacional Catalana

L’Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat del 25 al 30 de juny de forma telemàtica, ha conclòs amb l’aprovació de la reforma parcial dels Estatuts i del Reglament del règim intern (RRI). Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han avalat la ponència de reforma parcial dels Estatuts amb el 73% dels vots a favor, per sobre del 65% necessari. També s’ha aprovat la reforma parcial del RRI amb el 75% dels vots a favor. A l’AGO hi han participat 3.434 socis, que suposa un increment de participació d’un 1,8 respecte a l’anterior reforma dels Estatuts del maig de 2021 (1.870 socis). També ha superat la participació de la votació del Full de ruta aprovat el gener d’enguany (2.434), que ja havia sigut la més alta dels últims fulls de ruta aprovats.

Els socis han aprovat àmpliament la reforma dels Estatuts i del RRI, uns documents que posen al dia l’ANC, adequant l’entitat a les necessitats del context actual. Els resultats i els documents finals actualitzats es presentaran el pròxim diumenge 6 de juliol a les 12 h en un acte polític al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona, que servirà per explicar la tasca de l’Assemblea i els principals reptes de futur de l’entitat per avançar cap a la independència.

Els nous Estatuts i RRI aprovats reforcen la naturalesa de l’Assemblea com a moviment cívic transversal i independent de partits i altres entitats. També incorpora millores en la governança interna, reforça la transparència i millora les garanties dels processos disciplinaris i electorals. Entre els canvis destacats hi ha la consolidació del caràcter no partidista de l’Assemblea, la regulació de la participació dels membres simpatitzants, la possibilitat de recuperar antics activistes per càrrecs electes, i l’actualització dels mecanismes per celebrar reunions telemàtiques. Pel que fa al funcionament intern, s’han introduït mesures per garantir el dret a la informació dels membres, ordenar millor els plenaris i assegurar una participació més efectiva de les bases en les decisions del Secretariat Nacional. En l’àmbit electoral, es fixa un procediment estable i no variable en cada convocatòria, es redueixen els requisits per presentar candidatures i es garanteix la seguretat tècnica del vot electrònic. També es regulen amb més claredat les funcions i incompatibilitats dels diferents òrgans, com el Comitè Deontològic i la Comissió d’Apel·lacions.

A la 144a sessió del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, celebrada a Ginebra, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO) han denunciat conjuntament les violacions sistemàtiques del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR per les seves sigles en anglès) comeses per l’Estat espanyol contra el poble català.

Durant el briefing formal amb ONG, l’expresidenta de l’ANC i vicepresidenta de l’UNPO, Elisenda Paluzie, juntament amb la secretària general de l’UNPO, Mercè Monje, han exposat com Espanya incompleix diversos articles clau del ICCPR i han posat de manifest l’arrel política de la repressió que encara persisteix.

L’autodeterminació com a dret fonamental

L’ANC i l’UNPO han reafirmat que l’article 1 del ICCPR, que garanteix el dret de tots els pobles a l’autodeterminació, és vulnerat de manera estructural per l’ordenament jurídic espanyol. La referència a la “unitat indissoluble” de l’Estat a l’article 2 de la Constitució espanyola, i el paper de les Forces Armades com a garants d’aquesta unitat (article 8), representen obstacles clars a l’exercici d’aquest dret a Catalunya. La repressió violenta del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 —una expressió pacífica del dret a decidir— en continua sent un exemple clau.

Persecució legal i política

Durant la intervenció s’han destacat diverses vulneracions preocupants:

Article 14 – Dret a un judici just: el poder judicial, altament polititzat, continua presentant càrrecs infundats —incloses acusacions de terrorisme— contra activistes catalans. La llei d’amnistia del 2024, que havia de posar fi a aquesta persecució, s’ha aplicat de manera selectiva, beneficiant sobretot agents policials i no els represaliats independentistes.
Article 17 – Dret a la privacitat: continuen les vulneracions a través d’espionatge amb programari com Pegasus —conegut com a Catalangate—, malgrat les alertes de l’ONU i la UE. Les víctimes encara no tenen accés efectiu a la justícia.
Articles 19 i 21 – Llibertat d’expressió i reunió: les lleis que criminalitzen “l’enaltiment del terrorisme” i la “difamació de la Corona” s’utilitzen per silenciar la dissidència. No s’hi han introduït reformes malgrat la pressió internacional.
Article 25 – Participació política: el Comitè de Drets Humans ja ha resolt que Espanya va violar aquest dret en suspendre el president Puigdemont i altres diputats. Hi ha més casos pendents de resolució.
Article 27 – Drets culturals: la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga a impartir el 25% de les classes en castellà posa en risc el model d’immersió lingüística, que ha estat clau en la promoció del multilingüisme durant dècades.

Recomanacions

L’ANC i l’UNPO han demanat al Comitè que:

Pressioni Espanya perquè alineï el seu marc legal amb els estàndards internacionals de drets humans.
Derogui o reformi les lleis repressives.
Garanteixi reparació efectiva per a les víctimes de la repressió política i de l’espionatge.
Restableixi i protegeixi el model d’immersió lingüística català.

Aquesta intervenció forma part de l’estratègia d’advocacia internacional de l’Assemblea per fer visible la situació de Catalunya a escala global. Com a membre de ple dret de l’UNPO des de 2019, l’ANC continua defensant el dret a l’autodeterminació i denunciant la regressió democràtica que té lloc dins d’un estat membre de la Unió Europea.

Llegiu l’informe complet presentat al Comitè de Drets Humans de l’ONU.