L’InformeCAT 2025 revela que hi ha certa incoherència entre l’opinió generalitzada que el català és important en l’àmbit laboral i els fets: només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important a la seva feina i només el 8,6 % dels residents estrangers a Catalunya fa un ús habitual del català

Els castellanoparlants inicials són els que estan més d’acord en la importància del català per progressar professionalment: hi estan d’acord el 84,4 %, per damunt del 80,7 % dels catalanoparlants

Al País Valencià més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es van decantar pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, i a les Illes Balears tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament

Aquestes són algunes de les dades de l’InformeCAT 2025 recull altres dades:

• Més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant del País Valencià s’han decantat pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, amb què el president Carlos Mazón pretenia eliminar la llengua a l’escola.
• A les Illes Balears, tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament.
• De les més de 300 pel·lícules estrenades el 2024 a les Illes Balears, no van arribar a 15 les que es van poder veure en català.
• L’ús del català amb els amics va caure 15 punts entre els joves de les Illes Balears entre el 2014 i el 2022.
• A Catalunya, les persones que s’identifiquen com a bilingües català – castellà han crescut 7,7 punts entre el 2018 i el 2023: hi ha hagut una erosió gradual del català i, sobretot, una bilingüització creixent dels catalanoparlants.
• També a Catalunya, un 50,5 % dels catalanoparlants han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per “evitar problemes”.
• El 65,0 % dels catalanoparlants de Catalunya considera que la catalanitat té més relació amb compartir una llengua o uns valors i uns costums que amb la condició legal i administrativa que deriva del fet de viure a Catalunya.

Aquí trobareu l’informe sencer.