El divendres 7 de novembre, a Terrassa, es farà un sopar solidari amb Ràdio Arrels.
També es poden fer donatius directes per donar suport a la ràdio de la Catalunya Nord.
L’acte començarà a les 20.30 al Casal de Sant Pere, passeig Vint-i-dos de Juliol, 337.
L’Assemblea Nacional Catalana ha rebut aquest migdia a la plaça Urquinaona la marxa que va sortir de Salses, Catalunya Nord, el dia 11 i que, després de 15 etapes, ha arribat avui a Barcelona. El president de l’ANC, Lluís Llach, ha agraït als integrants de la columna de la Catalunya Nord “la càrrega simbòlica” de la iniciativa: “En un moment de dubtes i renúncies, vosaltres sempre hi sou”.
Vuit anys després del referèndum i de la Declaració d’Independència al Parlament, la columna.catalunyanord.cat —una iniciativa de diferents entitats de la Catalunya Nord, entre les quals la territorial de l’Assemblea— té l’objectiu de recordar als partits polítics independentistes amb representació parlamentària l’obligació de reprendre el mandat del referèndum del Primer d’Octubre. També vol recordar al moviment independentista civil que cal tornar a recuperar l’esperit de lluita. Jep Bonet, coordinador de la territorial nord-catalana de l’ANC ha afirmat que “No ens cansarem de demanar que s’acabi la feina de l’octubre del 2017”.
Amb l’acte polític d’aquest diumenge, l’Assemblea també ha volgut reivindicar la reacció a la sentència del judici de l’octubre de 2019, amb les grans marxes fins a Barcelona i la batalla d’Urquinaona. Pau Pacheco i Bruna Mendo, de l’assemblea de joves de l’ANC, han volgut deixar clar que ara més que mai cal tornar a l’esperit de l’1-O: “És el moment del moviment civil, de la pressió, de la unitat i de la resistència”. Han constatat que “ara ens toca a nosaltres acabar la feina” i han assegurat que els joves “hi som i hi serem sempre i fins al final, perquè sense jovent no hi ha revolució”.
L’històric militant i exeurodiputat de la Catalunya Nord, Miquel Mallol, que també ha participat en alguna de les etapes de la marxa, ha intervingut a la part final de l’acte i ha llegit el manifest de la Columna de la Catalunya Nord: “Només la República Catalana ens pot garantir llibertat, justícia, progrés i democràcia. Continuem caminant junts, perquè el 27-O no és només un record: és la promesa. I aquesta promesa, la farem realitat.”
Llach ha tancat l’acte demanant a l’independentisme que assumeixi el compromís de continuar mobilitzat, de continuar treballant per la llibertat, la justícia i la independència del país: “El mandat popular del Primer d’Octubre ens vincula a tots i continua ben viu: la República Catalana no és un record, és una tasca pendent.”
L’ANC organitzem el dia 13 de novembre la representació de l’obra de teatre “Isabel Cinc Hores” amb l’actriu Carme Sansa al Teatre Auditori del Mercat Vell a les 19.30 hs.
Monòleg sobre la vida de la Isabel Vila i Pujol (Calonge 1843 – Sabadell 1896), sindicalista i republicana
• Primera dona dirigent sindical
• Primera dona directora d’una escola laica de nenes
• Organitzadora del primer manifest de dones de Catalunya
• Lluità contra l’explotació infantil a les fàbriques reivindicant la jornada laboral de cinc hores per als menors de 13 anys
L’obra és una aportació a la recuperació de la memòria històrica del paper de les dones en la lluita pels drets civils i socials de la ciutadania Isabel Vila fou la primera dona sindicalista catalana, per la seva implicació a l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) i per crear la Federació Local de l’Associació Internacional de Treballadors de Llagostera. Fou una figura clau en la revolta revolucionària de mitjan segle XIX. L’any 1874, amb el cop d’estat del general Pavia es va emetre una ordre de detenció per Isabel Vilà, motiu pel qual es va exiliar a Carcassona. Allà, va cursar estudis de magisteri per ser mestre d’escola. En una època dominada pels homes, Isabel va lluitar amb determinació pels drets laborals, republicans i educatius, anticipant-se en 23 anys a la llegendària sindicalista americana Emma Goldman. (Publicat el 2025).
Amb un lideratge ferm i compromès, Isabel Vila es va convertir en un referent de llibertat i justícia social.
El diari digital isabadell.cat publicà l’any 2020 una semblança biogràfica d’ “Isabel Vila Pujol, sindicalista i pedagoga ( 1843-1896)” i l’any 2023 un article sobre la importància del treball infantil ifemení als inicis de la industrialització a Sabadell: “La família obrera al segle XIX. Treball infantil i femení”
Isabel Vila fou una dona avançada al seu temps i fou rescatada de l’oblit per en Francesc Ferrer i Gironès, historiador i polític, l’any 1996, amb la publicació del llibre “Isabel Vila: La primera sindicalista catalana: Una dona rebel al segle XIX”. Reescrit, ampliat i editat per Viena Edicions l’any 2005
L’any 2024 el diari digital El Público feu una ressenya de la publicació del llibre “Isabel Vila, la sindicalista irreverent que va canviar l’escola”
Trobareu exemplars del llibre il·lustrat “Isabel Vila. La primera sindicalista catalana“ editat per Llibres del Segle a la llibreria LaLibre del carrer de Montcada, 31 de Ripollet.
La ficció és la gran palanca per fer conèixer la història.
L’obra ens retrata la història d’una dona que els historiadors negaven i ens apropa al convuls segle XIX.
El 20 de novembre de 1959 les Nacions Unides van promulgar la Declaració del drets dels infant´.
L’obra de teatre ens convida a conèixer els moviments socials i polítics del segle XIX per assolir-los.
Ens agradaria saludar-vos el dia 13 de novembre al Teatre Auditori del Mercat Vell compartint l’experiència de veure conjuntament la representació de la Carme Sansa amb l’obra escrita pel Toni Strubell
L’Assemblea Nacional Catalana organitzarà un acte polític a la plaça Urquinaona el pròxim diumenge 26 d’octubre a les 13 h per rebre els caminaires que van sortir el dia 11 de la Catalunya Nord i arriben aquell dia a Barcelona. També reivindicarà la reacció que hi va haver a la sentència del judici del procés l’octubre de l’any 2019 per deixar clar que “la resistència d’Urquinaona” dels dies 18 i 19 és un llegat que cal tenir molt present.
La columna.catalunyanord.cat és una iniciativa de l’Associació Catalunya Nord, que aixopluga diferents militàncies independentistes, entre les quals la territorial de l’Assemblea. L’ANC rebrà la marxa que va sortir de la Porta Catalana de Salses el dia 11 d’octubre, i arriba a Barcelona el dia 26, després de 15 etapes on s’hi han anat sumant caminaires amb el suport i la implicació de diverses assemblees territorials. L’objectiu polític de la Columna 27 d’Octubre, més enllà de demanar als partits polítics independentistes amb representació parlamentària que assumeixin la represa del mandat del referèndum del Primer d’Octubre, busca també recordar al moviment independentista civil que cal tornar a recuperar l’esperit de lluita, la resistència al colonitzador i la iniciativa en la lluita per la independència.
L’última etapa surt diumenge des del Maresme i arribarà a les 13 h a la plaça Urquinaona. L’Assemblea convoca a tothom que vulgui acompanyar els caminaires en el darrer tram d’aquesta jornada a les 11 h a la cruïlla del passeig Taulat amb el carrer Josep Pla, prop del Parc del Fòrum.
D’altra banda, l’Assemblea vol reivindicar l’herència de la batalla d’Urquinaona, un símbol de la resistència de l’independentisme català, que va centrar l’atenció de tot el país, així com de la comunitat internacional. En aquest espai emblemàtic de la ciutat de Barcelona, el jovent va plantar cara a les forces d’ocupació espanyoles amb determinació i valentia. El compromís, la constància, l’inconformisme i la resiliència que van representar ens marca el camí a seguir.
L’acte comptarà amb les intervencions del president de l’Assemblea, Lluís Llach; de l’històric militant i exeurodiputat de la Catalunya Nord, Miquel Mallol; del coordinador de l’assemblea territorial de la Catalunya Nord, Jep Bonet i de membres de l’assemblea de joves de l’ANC.
En el món actual, la llengua i cultura catalana necessiten una televisió nacional pública, transparent i creïble que permeti la seva difusió i coneixement. Aquests darrers temps estem veient com aquest paradigma està sent assetjat:
Tant el Consell Professional de TV3 com el Comitè d’Empresa de TV3 i Catalunya Ràdio han fet queixes públiques per tot plegat. Cada cop els catalanoparlants ens identifiquem menys amb aquesta televisió perquè les cadenes estatals ja ofereixen a bastament els continguts que fan referència a tot Espanya. Volem que TV3 continuï sent la televisió pública catalana, amb la qual els catalans ens hi sentim identificats. Lamentem el propòsit desnacionalitzador a què porta aquest embolic de canvis.
Som conscients que la majoria espanyolista del Parlament, vinculada al 155, impulsa aquesta política desnacionalitzadora. Però resulta incomprensible que partits considerats independentistes o sobiranistes participin d’aquestes polítiques, en comptes d’actuar conjuntament per frenar la deriva espanyolista i recuperar una majoria independentista que, amb les desafeccions que provoquen, cada cop esdevé més llunyana.
Els mitjans de comunicació són una eina clau en qualsevol procés de regeneració democràtica. Sense una premsa lliure, plural i compromesa amb la veritat, la ciutadania no pot exercir plenament els seus drets ni participar amb criteri en la vida pública. La televisió pública catalana ha de ser un veritable servei públic independent del poder polític i econòmic, que fomenti el pensament crític, reflecteixi la diversitat del país i contribueixi a la cohesió social i nacional. Garantir-ne la transparència, la professionalitat i la independència és una condició indispensable per avançar cap a una democràcia madura i una República catalana amb institucions fortes i amb les quals es pugui confiar.
Per tot això, demanem:
L’Assemblea Nacional Catalana organitza el simposi “L’independentisme català en el nou context global” en què, al llarg de tres taules rodones, s’abordaran els reptes i oportunitats per a l’independentisme català i les nacions sense estat en el nou escenari internacional, així com els retrocessos en drets humans i l’augment de la intervenció estatal. Les xerrades seran a la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.
Aquestes seran les taules rodones i els ponents:
· 10:30 h – L’independentisme català en la nova cruïlla global: perills, reptes i oportunitats (En català)
Ponents: Núria Franco, professora agregada de Ciència Política a la UOC i Abel Riu, politòleg cofundador del think tank Catalonia Global Institute.
· 12:30 h – El paper de l’independentisme català en el marc de les nacions sense estat. (En català i castellà)
Ponents: Elisenda Paluzie, catedràtica d’Economia a la UB i vicepresidenta de l’Organització de Nacions i Pobles Sense Estat; Vicent Partal, periodista expert en política internacional i director de Vilaweb; i Pello Urzelai, membre de la Junta Directiva de Gure Esku.
· 15:30 h – Sustaining stateless nations: countering shrinking rights and increased State intervention. (En anglès i subtítols en català)
Ponents: John Packer, professor de Dret i de Resolució de Conflictes Internacionals a la Universitat d’Ottawa; Neus Torbisco, catedràtica de Dret Internacional al Graduate Institute a Ginebra; i Timothy Waters, catedràtic de Dret a la Universitat d’Indiana i autor de ‘Boxing Pandora: Repensant les fronteres, els estats i la secessió en un món democràtic’.
L’acte també comptarà amb un parlament de benvinguda a les 10 h a càrrec del president de l’Assemblea, Lluís Llach, i amb un parlament d’honor del catalanòfil i professor emèrit d’Estudis Hispànics, Henry Ettinghausen, a les 10:15 h.
Serà una jornada de debat obert i reflexió compartida sobre el present i el futur del moviment independentista català en el marc dels grans canvis globals.
El dissabte 18 d’octubre, a Sant Llorenç Savall, es farà un acte commemoratiu de l’U d’Octubre amb portes i músics per la República.
L’acte començarà a les 18.00 a la Casa de Cultura U d’Octubre.
L’Assemblea Nacional Catalana volem fer un posicionament de suport als pagesos del Maresme en el conflicte de Santa Susanna sobre la zona agrícola protegida del Pla de Balasc, classificada com a sòl de protecció agrícola pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner. Denunciem que l’alcalde, Joan Campolier, impulsa una estratègia sostinguda per transformar aquest espai en reserva de sòl urbà barata al servei del sector turístic i hoteler, en detriment de la pagesia i del patrimoni natural.
Cal tenir també una visió de país sobirà i sostenible. Si volem ser conseqüents i defensar la terra ens cal fer-ho activament, i al Maresme ara mateix s’està fent un “pla pilot” preparat per després expandir-lo a tot el territori d’aquesta comarca i poder convertir zones agrícoles en espais turístics on edificar.
Però no ens limitem al contingut de la demanda. Creiem que és un bon exemple de fins a quin punt aquest país nostre necessita una regeneració democràtica dels partits com a pas previ a assolir la independència i el país que volem, tal com definim en el nostre full de ruta, especialment pel que fa al funcionament dels partits polítics. En aquest cas, afecta, en primer lloc, a Junts per part de l’herència convergent que part han heretat. Per millorar resultats i càrrecs comarcals i a la Diputació incorporen a les seves llistes alguns personatges provinents de l’època franquista, que han utilitzat el seu estatus per tota mena de maniobres i per les quals inclús han estat condemnats i inhabilitats temporalment. A canvi d’aquesta suma, l’implicat negocia i aconsegueix un lloc de privilegi que li correspon al seu partit via Associació Catalana de Municipis en la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità. El més paradoxal és que el president del partit, des de Waterloo, promet suport a aquesta causa pagesa, mentre en molts casos en àmbit local els interessos de càrrecs tergiversen aquesta declaració i voten i executen just el contrari. Sense perdre de vista la complicitat necessària dels responsables d’etapes anteriors per tramitar la documentació.
Els diferents col·lectius agrupats ens fan arribar un document on ens demanen una anàlisi de la situació i que en fem un manifest. El document que ens fan arribar, planteja la necessitat de defensar el dret a decidir no només en termes polítics, sinó també en la gestió del territori, l’alimentació i el model productiu del país. Es destaca que la preservació d’espais agraris i la seva gestió democràtica és un afer col·lectiu, i no només de la pagesia, ja que condiciona la qualitat de vida, la sobirania alimentària i el futur del territori.
Es detallen irregularitats urbanístiques històriques dels darrers anys:
1. Legalització d’il·legalitats i irregularitats urbanístiques al sector hoteler (PAU 12), que van comportar la pèrdua de terres i mitjans de vida per a pagesos, forçats a cedir sòl, en alguns casos per segona vegada.
2. Concessions irregulars de zones verdes i equipaments públics als hotels, convertides des del minut zero en sòl privat, i que el nou Pla General pretén legalitzar.
3. Permís tàcit per construir uns 25.000 m² addicionals de sostre no previstos al planejament, que el nou POUM pretén legalitzar.
4. Trasllat de les zones verdes a sols no urbanitzables i dels equipaments al sòl agrícola del Pla de Balasc, que no els correspon, carregant novament el cost sobre el sector agrari.
Un altre focus greu és la gestió de l’aigua. Des del gener de 2025, l’Ajuntament extreu massivament aigües freàtiques des de sota la via del tren, abocant-les al mar sense autorització. Aquest procés amenaça de salinitzar els pous agrícoles del Pla de Balasc, fet que faria inviable l’activitat pagesa i obriria la porta a la seva urbanització. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha requerit la paralització de l’abocament, però les actuacions municipals continuen, sota sospita de manca de transparència i legalitat.
Davant d’aquesta situació, l’ANC hem acordat:
1. Donar suport i solidaritat als pagesos de la Comarca del Maresme, la Unió de Pagesos, Assemblea Pagesa del Maresme i les associacions que defensen el Pla de Balasc.
2. Considerant que en la compareixença de la Unió de Pagesos comarca del Maresme a la Comissió de Territori i Urbanisme de data 2/04/2025 al Parlament de Catalunya, tots els partits polítics (PSC, Junts, Podemos i la CUP) varen donar suport a la defensa i preservació de l’espai agrari del Pla de Balasc, sol·licitar i requerir a l’honorable consellera de Política Territorial i Urbanisme i els membres que formen part de la Comissió de l’Arc Metropolita de Barcelona, que suspenguin l’aprovació del nou POUM de Santa Susanna fins a aclarir les irregularitats urbanístiques.
3. Exigir a l’ACA el compliment i execució de les seves pròpies resolucions i la transparència en la gestió de l’aigua.
4. Demanar una reflexió als partits que pretenen assolir la independència: sense una regeneració democràtica del seu funcionament, no és possible avançar i cal fer complir normes i lleis. Per això, vistes les irregularitats urbanístiques comeses per l’alcalde Sr. Joan Campolier al municipi de Santa Susanna, se sol·licita i requereix a l’Associació Catalana de Municipis que deixi sense efecte el nomenament o la designació com a vocal dels municipis a la Comissió de l’Arc Metropolità de Barcelona del Sr. Joan Campolier i en el seu lloc designi un altre vocal en representació dels municipis.
En síntesi, cal denunciar aquest procés d’especulació urbanística sostinguda, que posa en risc un espai agrari bàsic i estratègic del Maresme, i alhora demanar una regeneració democràtica del funcionament dels partits; per tant, cal fer una crida a la mobilització ciutadana i institucional per preservar-lo com a bé col·lectiu i element clau d’un model de país sostenible, i alhora exigir transparència i regeneració en el funcionament dels partits. La vella política d’interessos especulatius i intercanvi de vots i càrrecs està caducada i en la Catalunya per què lluitem s’ha d’erradicar totalment.
Podeu consultar l’Annex amb tota la informació sobre aquesta reivindicació.
L’Assemblea Nacional Catalana ha tornat a portar la lluita del poble català per la democràcia i l’autodeterminació a l’escenari internacional, participant en la Conferència sobre la Dimensió Humana de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) celebrada a Varsòvia.
La conferència d’aquest any commemora el 50è aniversari de la Conferència de Hèlsinki, i ha reunit representants de la societat civil i dels governs dels 57 Estats participants en l’OSCE per debatre sobre l’estat de dret, la democràcia i les llibertats fonamentals.
Ariadna Heinz, secretaria nacional de l’ANC, ha intervingut en dues sessions sobre l’estat de dret, on ha denunciat les contínues violacions dels drets civils i polítics per part d’Espanya, la manca d’independència judicial i la persecució política dels líders i activistes catalans.
A la quarta sessió, dedicada a la prevenció i erradicació de la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i als drets humans en la lluita contra el terrorisme, Heinz ha condemnat la brutal repressió policial espanyola durant el referèndum d’independència del 2017, quan més de mil votants pacífics van ser ferits, molts d’ells d’edat avançada, quan la policia espanyola va disparar bales de goma i colpejar els ciutadans que intentaven votar pacíficament.
La representant de l’ANC també ha denunciat que, en virtut de la llei d’amnistia del 2024, 129 dels 133 agents de policia espanyols acusats de violència –el 97%– ja s’han beneficiat de l’amnistia, mentre que gairebé la meitat dels activistes independentistes processats continuen criminalitzats, inclosos els de l’Operació Judes.
Ariadna Heinz ha advertit que Espanya continua utilitzant lleis antiterroristes com a arma contra la dissidència pacífica, citant casos com el del raper Pablo Hasél, que fa gairebé cinc anys que és a la presó per les lletres de les seves cançons i tweets, i al qual, segons s’informa, se li nega una atenció mèdica adequada.
A la cinquena sessió, sobre ‘Independència judicial, judicis justos i elaboració democràtica de lleis’, Heinz ha denunciat la politització del poder judicial espanyol, criticada en repetides ocasions per organismes internacionals com el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa.
De fet, des del 2017, més de 4.000 catalans –entre ells professors, alcaldes i activistes– han sigut víctimes de persecució judicial. La llei d’amnistia del 2024, destinada a reparar aquestes injustícies, ha estat bloquejada pels jutges espanyols, que l’apliquen de manera selectiva per beneficiar els agents de policia, mentre que la neguen als presos polítics i exiliats catalans.
Finalment, Heinz ha recordat que el 2022, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va declarar a Espanya culpable de violar els drets de participació política dels parlamentaris catalans, i que el 2023, els relators especials de l’ONU van condemnar l’escàndol d’espionatge conegut com a Catalangate. Tot i aquestes conclusions, Espanya no ha aplicat les resolucions i recomanacions internacionals.
Per aquestes raons, l’Assemblea ha instat l’OSCE a pressionar Espanya per:
• Garantir l’aplicació imparcial de la llei d’amnistia del 2024.
• Garantir investigacions independents sobre la brutalitat policial.
• Posar fi a l’ús indegut de les lleis antiterroristes contra l’activisme pacífic.
• Garantir que Espanya apliqui les resolucions dels organismes internacionals de drets humans.
La participació d’Assemblea a la Conferència sobre la Dimensió Humana de Varsòvia reafirma el compromís d’internacionalitzar la causa catalana per la democràcia i l’autodeterminació, denunciant les violacions dels drets humans per part d’Espanya davant les principals institucions internacionals.
Vegeu aquí les intervencions completes:
El dijous 16 d’octubre, a Terrassa, es presentarà el llibre “Ho vam donar tot“, de la Cristina Farré.
L’acte començarà a 19.00 hores a l’Aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha reunit aquest divendres a Barcelona tres presidents dels Països Catalans per analitzar el present i el futur polític i social dels tres territoris, commemorar la jornada històrica del 3-O de 2017 i renovar el compromís independentista.
Josep Lluís Albinyana, president del Consell preautonòmic del País Valencià (1978-1979); Cristòfol Soler, president del govern de les Illes entre el 1995 i el 1996, i Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya del 2018 al 2020, han denunciat l’espoli fiscal, han exigit als partits independentistes un programa radical per la independència i han demanat una reacció unitària de tot el poble dels Països Catalans per fer front a l’emergència lingüística.
L’acte, celebrat a l’Auditori de la Fundació Conservatori Liceu, ha començat amb una presentació del president de l’ANC, Lluís Llach, on ha incidit en el fet que les experiències del passat han de servir per poder construir un projecte de futur pels Països Catalans.
Quim Torra, 131è president de la Generalitat de Catalunya (2018-2020), ha incidit en l’afectació que té l’espoli fiscal de l’Estat als Països Catalans: “puja a 42.000 milions €, el 9,9% del seu PIB, i això aboca els serveis públics al col·lapse i compromet el futur nacional col·lectiu”. “És el doble del que aporta Alemanya a la UE o equival a la suma dels pressupostos del País Valencià i Mallorca”, ha recordat. També ha estat crític amb l’estratègia dels últims anys dels partits independentistes: “amb el resultat extraordinari del Primer d’Octubre i un suport a la independència que es mou entre el 40 i el 45% és incomprensible que no tinguin com a prioritat absoluta plantejar un programa radical per a la independència.”
Josep Lluís Albinyana, president del Consell del País Valencià (1978-1979) ha definit Espanya com “un estat fallit, creat pels borbons i la seva colla del bloc social dominant, mercè un centralisme hipertròfic com a instrument adient d’una política colonial sobre la resta de territoris”. Ha volgut constatar que “si els Països Catalans existeixen, és perquè nosaltres som una realitat, no una quimera”. També ha afegit que la llengua, “sent el nostre ADN comú no és l’únic senyal d’identitat, també ho és el mateix model de societat”.
Cristòfol Soler, president del Govern Balear (1995-1996) ha deixat clar que “el dret d’autodeterminació és un dret reconegut als pobles com a titulars del dret, i no és prerrogativa de l’Estat espanyol atorgar-lo o denegar-lo” i, pensant en el pròxim embat cap a la independència, ha sentenciat que “en cas de conflicte entre el principi d’integritat territorial i el dret humà a l’autodeterminació, és el darrer el que preval.”
“És important saber qui som i d’on venim: els Països Catalans, la Nació Catalana sencera és el nostre poble”, ha conclòs.
L’Auditori de la Fundació Conservatori del Liceu, de 400 butaques, ha quedat petit, amb les inscripcions exhaurides des de feia dies, en una demostració del compromís de l’independentisme amb el 3-O i amb el futur dels Països Catalans.
El primer d’octubre del 2017 vam fer l’acte de desobediència civil col·lectiu més important de la nostra vida i quedarà gravat a les nostres retines i a la nostra ment per sempre més. La realitat viscuda, ningú no la podrà esborrar: l’ocupació dels col·legis electorals per garantir-ne l’obertura, els nervis per si arribarien les urnes i les paperetes i els qui feien guàrdia per alertar si les forces d’ocupació s’hi acostaven. Tampoc es podrà esborrar la indignació que sentíem amb les imatges que ens anaven arribant de la veritable cara de l’estat espanyol, que era la cara violenta, destructiva, imperialista i colonitzadora, lluny dels estàndards democràtics que pensàvem que, com a societat, havíem assolit.
El primer d’octubre no només vam votar: ens vam autodeterminar com a poble i vam ensenyar a tot el món la nostra maduresa democràtica mentre l’estat espanyol va mostrar sense enganys que viu ancorat en el segle passat. El que va fer possible aquell dia històric no van ser els despatxos ni els partits, sinó el poder popular autoorganitzat, la força col·lectiva del poble. Aquesta és la lliçó més valuosa de l’1-O: quan el poble esdevé subjecte actiu i s’organitza, és imparable.
L’actual govern de la Generalitat de Catalunya ens vol imposar un fals relat de normalitat, mentre el cop d’estat judicial continua actuant. En tenim nombrosos exemples recents: els represaliats del 23-S, a qui no es vol aplicar l’amnistia i els qui són a l’exili des de fa vuit anys. La mateixa sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa el 25% de castellà a les escoles, en un nou intent d’anorrear la nostra llengua arreu dels Països Catalans.
Els partits, subordinats al marc mental i polític espanyol, representen justament allò que és contrari a l’esperit de l’1-O. La regeneració democràtica no vindrà d’ells, sinó de la construcció d’estructures de poder popular directe, assembleari i transformador, eines de lluita que es nodreixen de l’ANC i de l’autoorganització del poble.
Cal trobar les eines necessàries perquè els partits polítics que encara s’autoanomenen independentistes es vegin obligats a tornar a situar la independència al centre de la seva acció. Per això, l’estratègia de l’ANC és clara i inajornable: exercir de contrapoder organitzat, persistent i incòmode, capaç d’arrossegar les institucions cap a la voluntat del poble. En aquest sentit, l’Assemblea Nacional de Catalunya ens com prometem a pressionar-les des del moviment civil organitzat, i comptem amb tots vosaltres per fer-ho. Des de l’Assemblea Nacional Catalana us convidem a continuar endavant, a fer sentir la vostra veu i a no malbaratar l’objectiu. Estem convençuts que, com a poble, tenim la força per fer-ho.
Som els amos del nostre destí i no hi renunciarem. La nostra tossuderia i la nostra resistència, demostrades durant més de tres-cents anys, en són la prova i alhora en són la clau.
Davant de la raó de la força d’un estat ancorat en el passat, continuarem responent amb la força de la raó i amb la desobediència col·lectiva, tants cops com faci falta, tal com vam fer fa vuit anys. En tenim més motius que mai.
Només la Independència ens farà lliures.
Visca la República Catalana dins dels Països Catalans!
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 