CAMÍ DE LA LLIBERTAT
El camí de la llibertat no és sempre fàcil. Però quan es fa amb tanta gent és sempre agradable. L’actuació de l’Audiència Nacional ha arribat en un moment on algú potser ha pensat que podria ser determinant per capgirar la voluntat d’un poble expressada a les urnes.
L’estat espanyol ha rebutjat una i mil vegades els camins de la política i el diàleg. Avui mateix ho ha fet a la invitació del president Puigdemont a donar una oportunitat al diàleg en els propers dos mesos.
Espanya és un estat fort i té tots els mecanismes de poder per intentar imposar la seva veritat. Ho vàrem veure l’1 d’octubre, com ho havíem vist abans. I certament el camí escollit pels governants espanyols ens posa molta pressió, ens causa dolor i ens obliga a ser conscients de cada pas que fem. Però nosaltres tenim el poder de la voluntat de la ciutadania, imbatible, si ens mostrem amb la mateixa perseverança.
La nostra aposta per prosseguir el camí de llibertat és clara i meditada. No tenim res a amagar. Volem ser un estat en forma de República. Som demòcrates per damunt de qualsevol altra consideració. Ningú ens canviarà.
La decisió de privar-nos de llibertat per part de l’Audiència Nacional és una decisió mancada de tot fonament jurídic i processal. Una decisió acordada fa dies com ho van corroborar centenars de comentaris a la recepció del passat 12 d’octubre al Palau Reial i milers de tuits i informacions prèvies a la nostra compareixença avui a l’Audiència. És una decisió de la qual l’estat espanyol haurà d’explicar-se davant l’opinió pública internacional i també davant les corts i els tribunals europeus. És, senzillament, un escàndol. Una de les vergonyes d’Europa.
No accepto la condemna. No accepto les mesures cautelars ni les seves derivades. La decisió de privar-me de llibertat és injusta. I seran les autoritats de l’Estat qui hauran de passar vergonya per aquesta decisió.
Jo espero tranquil l’ordre de llibertat. Sé que arribarà, no pot ser d’altra manera. Quan no hi ha delicte, no hi pot haver ordre de presó. Demano, espero, exigeixo una rectificació d’aquesta gran injustícia que avui s’ha comès des dels tribunals espanyols.
Sé del cert que la ciutadania del meu país tindrà una resposta cívica i pacífica, com sempre hem donat. Tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir els nostres drets i llibertats. Però també demano que ho fem amb el compromís insubornable a la no-violència. Mai hem caigut en el parany de la violència. Ara tampoc ho farem.
Potser arriben més ordres de presó, potser una suspensió de l’autogovern, potser mesures polítiques de l’Estat de gran agressivitat. No perdem el nord. Si ens mantenim confiats, compromesos, mobilitzats i cívics com ara, com ho vam fer l’1 d’octubre o el passat dia 3 en l’aturada general, arribarem a la independència entre tots.
En aquest punt expresso la confiança en les decisions que pugui prendre la
majoria del nostre Parlament i l’estratègia a favor del diàleg que proposen el president Puigdemont i el vicepresident Junqueres en nom del govern. Ens volen dividits, mostrem-nos com una pinya per culminar aquest últim tram. Sense cap renúncia ni retrocés, cap fred i decisió valenta per seguir avançant ara que ho tenim a tocar.
Ningú ens podrà vèncer si seguim junts, forts, units en la pluralitat, mobilitzats pacíficament en defensa de la llibertat, la democràcia i la República catalana.
La llibertat és digna i plena o no és! Som-hi!
Jordi Sànchez i Picanyol
President de l’Assemblea Nacional Catalana
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 