El dimecres 24 de juliol, a Matadepera, es farà una xerrada amb Josep Costa sobre el present i el futur de l’independentisme.
L’acte començarà a les 19.00 h al Casal de Cultura.

El dimecres 24 de juliol, a Matadepera, es farà una xerrada amb Josep Costa sobre el present i el futur de l’independentisme.
L’acte començarà a les 19.00 h al Casal de Cultura.

Milers de manifestants han omplert de gom a gom la Via Laietana i, després, la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra el cop judicial que els jutges espanyols estan perpetrant contra la llei d’amnistia. La manifestació contra el cop d’estat judicial espanyol s’ha convocat sota el lema “Desobeïm els jutges espanyols: Independència” i hi han donat suport, entre altres, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, els CDR, la Intersindical, la Comissió de la Dignitat, Alerta Solidària, Òmnium Cultural, Junts, CUP, Voluntaris per la República, l’Associació Memòria Contra la Tortura i diversos grups de suport de persones represaliades. La manifestació s’ha convocat després que el Tribunal Suprem ha refusat aplicar l’amnistia al MHP, Carles Puigdemont, a l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. A més, el cas 23S dels CDR encara està obert i, en canvi, s’ha aplicat immediatament als 46 policies espanyols acusats de delictes de tortures o tractes inhumans per les seves actuacions el Primer d’Octubre.
Un cop la capçalera ha arribat davant del Palau de la Generalitat, institució que s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola, s’han llençat 200 quilograms de pa sec mentre sonava “Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer”, de la cançó ‘Tot explota pel cap o per la pota’ d’Ovidi Montllor. Tot seguit, el president Lluís Llach ha pronunciat un discurs. “Ens alcem contra la rebel·lió judicial fins que no s’amnistiï a l’últim CDR i tots els exiliats puguin tornar lliures a casa”, ha clamat. En aquest sentit, Llach ha assegurat que la judicatura espanyola “prevarica” prenent decisions polítiques contra el poder legislatiu per “intentar aturar l’independentisme”. En una plaça de Sant Jaume plena de gom a gom, Llach ha reclamat a Esquerra Republicana que “no faci cap col·laboració activa o passiva” amb el PSC: “No ens faci president en Salvador Illa!”.
En paral·lel, coincidint amb la manifestació a Barcelona, les assemblees exteriors de l’Assemblea s’han manifestat davant dels consolats i ambaixades espanyoles a diferents capitals del món per denunciar, davant la comunitat internacional, les maniobres del sistema judicial espanyol.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) posa a la venda avui dissabte, 13 de juliol, la samarreta de la Diada 2024. Ja es pot comprar a la botiga en línia de l’ANC, a la seu nacional (carrer Marina, 315, de Barcelona), i d’aquí a uns dies a les parades de les assemblees territorials per tot Catalunya.
Enguany la samarreta és de color verd amb els vius de les mànigues i del coll de color negre. El verd escollit és el “verd voluntari”, que busca imitar les armilles que històricament han lluït els voluntaris de l’Assemblea a les manifestacions o concentracions independentistes i que són imprescindibles. Com sempre, està fabricada i produïda a Catalunya, en concret a Mataró, en teixit tècnic 100% polièster. A més, aquest any la samarreta de la Diada llueix una fletxa i el lema “Fem més curt el camí. Independència”. El paquet de la Diada consta de la samarreta de l’11S i d’una bossa de roba de tires de color blanc amb el mateix lema.
La samarreta és una de les vies principals de finançament de l’Assemblea per organitzar la històrica manifestació de la Diada de l’11 de Setembre i la resta de campanyes. Cal recordar que l’Assemblea no rep cap subvenció pública i està sustentada econòmicament només per les aportacions dels socis, pel marxandatge i les donacions. És per això que la samarreta de la Diada és una via important perquè els catalans puguin aportar el seu granet de sorra per mantenir viu l’embat contra l’Estat espanyol, que comanda l’ANC amb les campanyes per la independència de Catalunya.

Aquestes són les convocatòries que es fan al Vallès Occidental per anar a la manifestació de Barcelona.


El dilluns 15 de juliol, a Rubí, es farà l’acte amb el títol “Tres catalans que van aconseguir la independència de l’Argentin“ a càrrec de Diego Arcos.
L’acte començarà a les 19.00 al local de la Assemblea Nacional Catalana, carrer Llobateres 65.

L’Assemblea i l’Organització de Pobles i Nacions No Representats (UNPO) han enviat una queixa conjunta a diversos relators especials de Nacions Unides on denuncien la repressió continuada de l’Estat espanyol i l’ús de legislació antiterrorista contra el moviment d’autodeterminació de Catalunya.
L’informe, enviat ahir als experts de l’ONU, detalla nombroses violacions de drets civils i polítics relatius a la llibertat d’expressió, llibertat de reunió i associació, dret a participar en els afers públics, dret a la privacitat i dret a la dignitat.
Aquestes violacions de drets humans formen part d’un patró de repressió sistèmica i d’assetjament judicial contra activistes i representants catalans per part de les autoritats espanyoles, que han intensificat la criminalització del moviment d’autodeterminació català, etiquetant-lo com a violent i recorrent a un poder judicial extremadament polititzat per abordar i silenciar el moviment, especialment des del referèndum del 2017.
L’ús de mecanismes antiterroristes contra dissidència política i defensors de drets humans és extremadament preocupant, i alinea l’Estat espanyol amb altres estats cada vegada més autoritaris, que utilitzen els conceptes d’”unitat nacional” per justificar la repressió de moviments d’autodeterminació, de minories nacionals i de poblacions indígenes.
L’UNPO és una organització internacional dedicada a defensar el dret a l’autodeterminació dels seus més de quaranta membres d’arreu del món, que inclouen pobles indígenes, minories, estats no reconeguts i territoris ocupats. L’Assemblea representa Catalunya a l’UNPO des de 2018, com a part de la seva estratègia internacional, i actualment n’ocupa la vicepresidència amb l’expresidenta de l’Assemblea Elisenda Paluzie.
La col·laboració entre ambdues entitats ha sigut molt profitosa i ha dut a la publicació de l’informe Eines de repressió (Tools of Repression), així com a la presentació d’una queixa conjunta sobre l’ús de Pegasus contra membres de l’Assemblea als relators especials de l’ONU el 2022. Aquesta va provocar un comunicat dels experts de l’ONU que va denunciar l’escàndol d’espionatge Catalangate i va demanar una “investigació immediata, independent, transparent, imparcial i efectiva”, com també reparacions per part de l’Estat espanyol.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat per sorpresa en el festival Canet Rock la samarreta de la Diada 2024. El president Lluís Llach l’ha fet pública posant-se-la durant l’actuació conjunta amb tots els integrants de la banda CanetRock interpretant el clàssic “Que tinguem sort”
La samarreta és una de les vies principals de finançament de l’Assemblea per organitzar la històrica manifestació de la Diada de l’11 de Setembre. Cal recordar que l’Assemblea no rep cap subvenció pública i està sustentada econòmicament només per les aportacions dels socis i pel marxandatge. És per això que la samarreta de la Diada és una via important perquè els catalans puguin aportar el seu granet de sorra per mantenir viu l’embat contra l’estat espanyol, que comanda l’ANC amb les campanyes per la independència de Catalunya.
Enguany, la samarreta és de color verd amb els vius de les mànigues i del coll de color negre. A més, aquesta llueix una fletxa i l’eslògan “Fem més curt el camí. Independència”. Com sempre, està fabricada i produïda a Catalunya en teixit tècnic 100% polièster. Aprofitant l’aparició del president Llach a l’escenari amb la nova samarreta, s’han posat a la venda en primícia i en exclusiva unes poques unitats a la parada que l’Assemblea ha posat en el recinte del Canet Rock, tot i que no serà fins al pròxim dissabte 13 de juliol que es podran comprar a la botiga en línia de l’assemblea, a la seu nacional (Marina, 315 de Barcelona) i posteriorment a les parades de les assemblees territorials per tot Catalunya.

Font: Plataforma per la Llengua
L’InformeCAT 2024 revela que un dels principals actius de què disposa el català és la forta vinculació amb la comunitat política i el sentiment de pertinença, fet que facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària
A les Illes Balears, el 54, 2% dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, i només el 27,3 % ho fan en català, mentre que al País Valencià el 9,4 % dels residents que no parlen valencià amb la família sí que l’utilitzen amb els amics, i el 15,9 % a la feina
Plataforma per la Llengua publica aquest dimecres, 3 de juliol, la tretzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre l’estat del català arreu del domini lingüístic
Vuit de cada deu catalanoparlants de Catalunya consideren que per ser català és molt important saber parlar la llengua pròpia del país: el català. És una de les dades més destacades de la tretzena edició de l’InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l’estat del català a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia.
Aquesta dada, extreta de l’Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023 feta pel Centre d’Estudis d’Opinió, indica que, per al 78,1 % dels catalanoparlants, “ser capaç de parlar en català” és molt important per “ser realment català”. L’enquesta demanava als enquestats que posessin nota per indicar el grau d’adhesió a l’afirmació i aquest gairebé 80 % de catalanoparlants hi posaven un 8, un 9 o un 10. A més, un altre 16,2 % hi posaven un 5, un 6 o un 7, de manera que el 94,3 % de catalanoparlants vinculaven, en certa manera, la identitat i la llengua. La nota mitjana entre aquest col·lectiu era del 8,6 mentre que, entre els castellanoparlants, del 6,4, i només el 44,8 % hi posava un 8, un 9 o un 10.
Pel que fa a altres possibles elements d’identitat, els catalanoparlants posaven, de mitjana, un 4,1 al vincle entre “ser realment català” i tenir avantpassats catalans, i un 6,0 al vincle entre la identitat i tenir l’estatus legal de ciutadà (notes, en el cas dels castellanoparlants, del 2,4 i del 5,8, respectivament). Si es preguntava per la identitat espanyola, la vinculació amb la llengua espanyola augmentava per als castellanoparlants i es reduïa per als catalanoparlants. Així, el 62,3 % de castellanoparlants posaven un 8, un 9 o un 10 a l’afirmació “és important ser capaç de parlar en espanyol per ser realment espanyol”mentre que només pensaven igual el 43,5 % dels catalanoparlants. De manera similar, pel que fa a la vinculació entre identitat espanyola i el fet de tenir avantpassats espanyols, la nota mitjana d’adhesió entre els castellanoparlants era del 4,4 i, entre els catalanoparlants, del 2,6.
Per a Plataforma per la Llengua, aquesta dada fa palès que un dels principals actius de què disposa el català, malgrat la situació d’emergència lingüística, és la forta identificació entre identitat de grup i llengua. Això passa a Catalunya, però, com recull l’InformeCat 2024, també a Andorra: al Coprincipat, quatre de cada cinc residents creuen que parlar habitualment la llengua és important per considerar que s’hi està ben integrat. A més, a Catalunya, el 86,0 % de la població creu que s’han de fer polítiques per garantir l’ensenyament de la llengua als nouvinguts.
Aquesta vinculació entre llengua i sentiment de pertinença és cabdal per assegurar el futur del català en un context marcat per dos factors. D’una banda, l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol imposa el coneixement del castellà a tothom i això incentiva que els nouvinguts en prioritzin l’aprenentatge i converteix el català en redundant. D’altra banda, l’hàbit dels catalanoparlants de canviar de llengua redueix la presència ambiental del català i contribueix a la seva residualització. Tanmateix, la identificació de la llengua amb la comunitat política facilita la incorporació de nous membres i fa possible la continuïtat comunitària en moments de grans canvis i pressions estructurals. Així, mentre els catalanoparlants s’identifiquin amb la llengua, la valorin, la reivindiquin i la vulguin compartir, el català tindrà futur.
A les Illes Balears i al País Valencià, dificultats però la llengua encara reté certs d’espais d’ús
L’InformeCAT 2024 recull dades d’arreu del domini lingüístic. A les Illes Balears, tan sols un 27,3 % de la població declarava, segons l’Institut Nacional d’Estadística (2021), que parlava sempre en català amb els seus familiars, mentre que més de la meitat, el 54,2 %, utilitzava sempre el castellà. El 46,9 % de la població declarava que no utilitzava mai el català amb la família, i només un 17,6 % que no utilitzava mai el castellà. Cal tenir en compte que, segons dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears extretes del padró municipal, el 2022 només el 54,0 % dels residents eren nascuts a les mateixes Illes Balears.
Pel que fa al País Valencià, una altra dada de l’InformeCat indica que, tot i la situació adversa en què es troba la llengua, el català encara reté certs espais d’ús que inclouen no només els parlants familiars. Segons l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, amb dades del 2021, un de cada deu habitants del País Valencià que no parla mai en valencià amb la família sí que utilitza la llengua en alguna ocasió amb els amics. Dels 4.947.527 residents aquell any, 2.739.656 no usaven mai la llengua pròpia amb la família (el 55,4 %) i 2.483.497 no la usaven amb els amics (el 50,2 %). Per tant, el 9,4 % dels no-valencianoparlants familiars, 256.159 sobre 2.739.656, empraven la llengua amb els amics en alguna ocasió.
Entre aquesta població, l’ús del valencià augmentava encara més en el context laboral. Així, 436.175 persones de les 2.739.656 que no parlaven la llengua amb la família sí que la parlaven a la feina, el 15,9 %. Sobre el total de la població, els que no feien cap ús del valencià a la feina eren el 46,6 %.
50 dades sobre l’estat del català a la cultura i als mitjans de comunicació, l’empresa i els serveis, l’educació, la justícia, o Internet
A més d’aquestes dades, l’InformeCAT 2024 també recull dades com les següents:
L’InformeCAT 2024 ja es pot consultar al web de Plataforma per la Llengua. La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevingut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L’entitat vol que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha denunciat avui dijous en una roda de premsa un cop d’estat judicial en l’aplicació de la llei d’amnistia. El Tribunal Suprem ha refusat aplicar l’amnistia al MHP, Carles Puigdemont, a l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i en canvi s’ha aplicat immediatament als 46 policies espanyols acusats de delictes de tortures o tractes inhumans per les seves actuacions el Primer d’Octubre. Davant d’aquest atac a la democràcia i a la separació de poders, l’ANC ha convocat una manifestació el dissabte, 13 de juliol, a les 17 h, amb el lema “Desobeïm els jutges espanyols. Independència”.
El president, Lluís Llach, acompanyat de l’advocada Pilar Rebaque, membre de la sectorial de l’ANC de persones represaliades, i la coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha carregat contra el nou atac a l’independentisme que representen les irregularitats en l’aplicació de la llei d’amnistia. Davant d’aquests moviments judicials, Llach ha explicat que s’ha contactat amb altres entitats independentistes per plantejar la necessitat de “protestar enèrgicament” i ha fet una crida a adherir-se a la manifestació. El president de l’entitat ha exigit als partits catalans que donen suport al govern espanyol que “tenen l’obligació de forçar-lo a enfrontar-se” a les maniobres d’una judicatura en rebel·lia. “Com a representants de la societat civil, ens sentim amb el dret, i tenim l’obligació, d’alçar-nos contra aquesta conculcació dels nostres drets”, ha proclamat.
Pilar Rebaque, advocada especialitzada en defensar represaliats, ha explicat en detall la no aplicació de la llei d’amnistia a tot l’independentisme. “El problema no és que s’està fent una interpretació jurídica, sinó que s’està fent una interpretació política”, ha apuntat. La lletrada ha advertit que ens trobem en “una situació de doble estat” on els independentistes “són l’enemic de l’Estat” i a qui “no se’ls aplica la mateixa llei”.
La coordinadora de la Comissió de Mobilització, Elisenda Romeu, ha detallat que l’Assemblea convoca una manifestació el pròxim dissabte, 13 de juliol, a les 17 h, que sortirà des de la plaça Urquinaona amb Via Laietana i es dirigirà fins al Palau de la Generalitat de Catalunya, institució que s’ha adherit a les peticions d’amnistia formulades per agents de la policia espanyola. Coincidint amb la manifestació de Barcelona, les assemblees exteriors de l’ANC es manifestaran, alhora, davant dels consolats i ambaixades espanyoles a diferents capitals del món amb l’objectiu de denunciar, davant de la comunitat internacional, les maniobres del sistema judicial espanyol per mantenir la repressió contra els independentistes catalans i alhora garantir la impunitat dels policies que van agredir violentament el Primer d’Octubre ciutadans pacífics que només volien votar.


El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana ha aprovat una declaració política que apel·la a Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP a no proporcionar cap suport actiu o passiu a l’eventual investidura del primer secretari del PSC, Salvador Illa. L’Assemblea adverteix que els partits independentistes no poden votar un candidat que en el conflicte amb l’Estat espanyol va donar suport a l’aplicació de l’article 155 i que defensa les posicions de les institucions espanyoles i els seus tribunals.
Catalunya es troba en una cruïlla històrica per al seu futur com a nació avançada. En aquest entreforc el Secretariat Nacional reclama als partits independentistes no facilitar la presidència al candidat socialista. El seu relat des de fa anys presenta el procés independentista com la causa de la suposada fractura de la convivència a Catalunya i la seva decadència, quan la realitat és la contrària: la dominació espanyola genera la inestabilitat política, la baixa qualitat de la nostra economia, la desnacionalització del nostre país i la degradació del seu medi natural. A més, els partits d’obediència catalana no poden fer president de la Generalitat un candidat que utilitza sistemàticament la llengua castellana en els seus actes públics i que castellanitza topònims i ciutats. Un president de la Generalitat amb aquesta pràctica degradarà el prestigi i l’ús social del català.
Per tot això, el Secretariat Nacional anuncia que l’Assemblea respondrà davant una eventual investidura de Salvador Illa intensificant el pla de mobilitzacions.
D’altra banda, en el moment del retorn, el Secretariat Nacional creu que el MHP Carles Puigdemont mereix el reconeixement del poble català pels seus anys d’exili i per la tasca de projecció internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya. Un reconeixement que esdevindrà defensa popular de la seva integritat si el poder judicial espanyol intenta arrestar-lo. En aquest sentit, l’Assemblea estarà llesta i preparada per rebre i acompanyar Puigdemont en un retorn sense qualsevol ombra de partidisme.
El Secretariat Nacional també ha aprovat un altre document que conté un seguit de prioritats per encaminar l’acció política de l’Assemblea pels pròxims dos anys de mandat per revertir la situació d’estancament i desencís de l’independentisme.

L’Assemblea, Òmnium Cultural i Irídia recorrerem la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’amnistiar els 46 policies espanyols investigats per cometre violència policial durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, l’1 d’Octubre de 2017. Les tres entitats, personades com a acusació popular -en el cas d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium- i acusació particular i popular -en el cas d’Irídia- al·legarem en els recursos que la brutalitat policial perpetrada per part dels policies contra la societat civil contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i amnistiar-los implica una vulneració del mateix per part de l’Estat.
L’Assemblea, Òmnium i Irídia insistim que la llei d’amnistia no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial, i que els actes investigats queden exclosos de l’àmbit de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.
Les tres entitats, que formalitzarem els recursos durant els pròxims dies, hem denunciat durant tot el procediment la lentitud judicial en aquest causa. Lamentem també que, set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i que les víctimes de la brutalitat policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) inicia una gira per diverses ciutats de Catalunya per escoltar l’independentisme i reactivar-lo. Sota el clam “Reactivem-nos”, Lluís Llach i Jordi Pesarrodona inicien una sèrie de trobades participatives amb l’independentisme, per acostar el Secretariat Nacional a les assemblees territorials i engrescar les bases per a un nou embat.
Una de les prioritats del Secretariat Nacional actual és millorar la comunicació bidireccional amb les assemblees de base. L’objectiu és tornar a activar l’independentisme i escoltar les diferents propostes de les bases fent desenes de trobades pel Principat. D’aquesta manera es vol construir un nou full de ruta, de baix a a dalt, que expressi el que sent l’independentisme. Aquesta campanya ha de servir per enfortir de nou la musculatura de l’independentisme i de l’Assemblea.
En aquest mapa podreu trobar actualitzades totes les xerrades que s’han programat.


L’Assemblea, Òmnium Cultural i Irídia presenten un escrit exigint la no aplicació de l’amnistia pels policies que van cometre violència policial durant la celebració del Referèndum d’Autodeterminació, el Primer d’Octubre de 2017. Ho fan com a acusació popular en el cas d’Òmnium i Assemblea Nacional Catalana i com acusació popular i particular en el cas d’Irídia després que el jutge instructor que investiga els policies de l’1-O per vulneracions de drets, al jutjat d’instrucció núm. 7 de Barcelona, hagi demanat el posicionament a les diverses parts personades.
Les acusacions reiteren que la llei d’amnistia no pot beneficiar els responsables de la brutalitat policial exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. De fet, argumenten que els actes investigats haurien de quedar exempts de l’aplicació de la llei perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants, que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.
En aquest sentit, les organitzacions personades contradiuen els arguments principals de la Fiscalia encarregada d’aquest procediment, que ja s’ha posicionat a favor de l’aplicació de l’amnistia pels agents de policia investigats, i al·leguen, a més, que els fets no són subsumibles dins l’àmbit d’aplicació de l’article 1 de la llei, ja que aquests les actuacions policials no anaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives. La petició del Ministeri Fiscal a favor de la impunitat no sorprèn a les acusacions, doncs ha demanat el sobreseïment del procediment des del seu inici, l’any 2017.
A més, denuncien la lentitud dels procediments judicials contra els agents policials per la vulneració de drets fonamentals i critiquen, que set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i les víctimes de violència policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació. Finalment, les entitats afirmen que continuaran exercint el seu rol d’acusació popular i anuncien que, en cas que se’ls apliqui la llei d’amnistia acudiran a les instàncies necessàries per a no deixar impune la violència policial.

El diumenge 23 de juny, a Sabadell, es faran diversos actes per rebre la flama del Canigó. Consulteu el cartell.

L’Assemblea Nacional Catalana incorpora un eslògan que expressa els valors i l’essència de l’entitat i que entronca directament amb l’esperit fundacional: “Assemblea. L’independentisme en acció”.
Aquesta frase curta o tagline, que s’ha treballat internament involucrant els diferents àmbits de l’organització, acompanyarà a partir d’ara l’Assemblea. D’aquesta manera es vol reforçar la identitat de l’entitat per ancorar-la en el seu objectiu i raó de ser centrals.
El nou eslògan de marca es presenta amb un vídeo que conté les principals idees força que defineixen l’entitat:
Amb aquest eslògan, l’Assemblea vol recordar que la força de la gent en acció és imparable, com es va demostrar el Primer d’Octubre, i que actuar per la independència és responsabilitat de tots els independentistes. Per això demana deixar de lamentar-se, tornar als carrers i encarar el futur amb determinació i unitat: “És hora de passar a l’acció; amb una Assemblea forta, la independència és més a prop.”
