La independència és una oportunitat per millorar l’actual marc de relacions laborals, sobretot en el context d’un Procés Constituent que comptarà amb la participació ciutadana i garantirà el debat sobre drets fonamentals, també laborals.
Des de l’ANC es vol animar a tots els ciutadans de Catalunya a participar en les diverses mobilitzacions que s’organitzen arreu del territori en motiu de l’1 de maig per reclamar unes condicions de treball més justes.

Essent conscients que una República digna comença per un treball digne, l’Assemblea Sectorial de treballadors i treballadores participarà activament en les mobilitzacions que es duran a terme aquest diumenge a 

• Barcelona (plaça Urquinaona / Pau Claris, 11.00)
• Igualada (Estació Vella, 11.30)
• Cliqueu aquí per veure’l

Podeu llegir el manifest que fa públic aquesta sectorial amb el seu posicionament en matèria de drets laborals: La independència és l’oportunitat que no es pot deixar escapar. Cliqueu aquí per veure’l

Per què ens interessa un nou Estat

Actualment, a l’estat espanyol:

• 4,8 milions de persones estan aturades. D’aquesta xifra, més de la meitat són aturats de llarga durada.
• Un milió i mig de llars tenen tots els seus membres a l’atur.
• Un de cada quatre contractes realitzats l’any 2015 tenia una vigència inferior a una setmana.
• Les dones tenen una taxa d’ocupació inferior a la dels homes i, quan treballen, el salari és un 20% menor.
• Un de cada dos joves menors de 25 anys no troba feina.
• El salari mínim és de 655€ (menys de la meitat del que tenen a Holanda, Irlanda o Bèlgica).
• És el país de la Unió Europea amb més becaris sense salari, amb més falsos autònoms i amb més frau laboral (el 95% dels contractes temporals es realitzen en frau de llei).
• Quan ens jubilem la cosa tampoc no millora: la pensió mitjana a Espanya és 200€ inferior a la mitjana europea.

I, mentrestant, els impostos que paguen les empreses de l’Ibex-35, de mitjana, no arriben al 7%, s’indemnitza a ACS amb 1.350 milions d’euros pel desastre del Projecte Castor, es rescaten bancs i caixes amb diners públics i s’aproven reformes laborals que només tenen com a objectiu facilitar l’acomiadament, reduir-ne els costos i precaritzar el mercat de treball.

La conclusió és molt evident: l’Estat espanyol maltracta a les treballadores i els treballadors, abandona les PYME i afavoreix les empreses del gran capital.

Tenir un Estat independent ens garanteix que tot això deixarà de succeir?

Tot i què és evident que hi ha estats sobirans i democràtics on la classe treballadora no està en les millors condicions, sí podem garantir que romandre a l’Estat espanyol assegura la perpetuació de pèssima actual realitat.

La fundació d’un nou Estat, en canvi, possibilita la creació d’un marc laboral diferent, més just i solidari per a les persones treballadores, aprofitant els models de referència del nostre entorn. El procés constituent (amb participació ciutadana) permet, a més, blindar aspectes socials essencials. Suècia, per exemple, té un permís retribuït de maternitat/paternitat de 16 mesos i aquesta mesura de protecció no és qüestionada, sigui quin sigui el color del govern de torn, perquè forma part de la seva estructura social constitucional.

Per què descartem que les coses puguin canviar a Espanya?

A Espanya, malauradament, no hi ha cap possibilitat de canvi. Fins i tot ara, amb els resultats electorals més oberts de la història de la democràcia, PP, PSOE i C’S han obtingut 16,2 milions de vots i aglutinen gairebé el 75% del Congreso de los Diputados. Hem de recordar que populars i socialistes són els qui han imposat les dues regressives reformes laborals que ha patit el mon del treball en els darrers anys, i que el projecte laboral estrella de Ciudadanos és el “contracte únic”, que no és cap altra cosa que la unificació de tots els contractes en una mateixa precarietat.
Les persones treballadores a Catalunya, tenim, però, una gran ocasió per millorar el nostre futur participant en la creació de la República catalana i en la confecció de la nova Constitució com a garantia de canvi i de progrés democràtic. La independència és l’oportunitat que no podem deixar escapar.