L’Assemblea no participarà en l’estratègia plantejada pel president Pere Aragonès

Comunicat

Històricament el catalanisme, i per extensió l’independentisme, ha treballat per tenir un projecte global de país. I considerem positiu que la conferència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, ajudés a reafirmar-ho.

Ara bé, pel que fa als elements més concrets de l’estratègia independentista proposada, entenem que parlar de la consulta del 9-N, dels resultats de les eleccions i, especialment, del referèndum de l’1-O només com a formes polítiques que expressaven la voluntat de decidir el futur del país, és llençar el mandat del Primer d’Octubre.

En aquest sentit, volem recordar al president de la Generalitat que el que significa el 9-N i, sobretot, l’1-O no ho decideix ell, sinó el Parlament de Catalunya, i que aquest va aprovar una llei que deia clarament que era un referèndum vinculant, no un procés participatiu. El sistema democràtic és un consens del país i la millor manera de defensar-lo és que allò que es decideixi al Parlament es respecti i no es manipuli.

El poble català ja va votar i va guanyar incontestablement contra la força repressiva de tot un estat. Alhora, el 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va declarar la independència. Aquest últim capítol no va ser ni anomenat per part del president.

D’altra banda, considerem que només amb la mobilització i la unitat d’acció no es forçarà l’Estat a pactar un referèndum: és ingenu i ens retorna al 2012.

El president va parlar dels indults com el reconeixement de la injustícia de la sentència per part del govern espanyol. En canvi, a l’Assemblea considerem que aquesta lectura és errònia. Canviar la posició de l’advocacia i la fiscalia de l’Estat en el judici del Suprem sí que hauria estat una victòria, o després de la sentència suprimir la sedició com a delicte al Codi Penal. Els indults són una mesura de gràcia que no reconeix la injustícia de la sentència i que políticament han ajudat l’Estat a donar aparença de normalització del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Per aquest motiu, considerem que demanar al govern espanyol una solució a la situació de les persones exiliades similar als indults és renunciar a un dels elements de confrontació fins ara més exitosos. 

Finalment, no participarem en una unitat d’acció i de mobilització al voltant de l’estratègia plantejada per part del president de la Generalitat, que, a més, no ha estat consensuada en cap espai. Des de l’Assemblea estem en total desacord a demanar concessions a l’Estat espanyol en la taula de diàleg sense preparar alternatives unilaterals.

L’Assemblea es posiciona en contra de la candidatura catalano-espanyola dels Jocs Olímpics d’hivern 2030

El plenari de socis de l’Assemblea ha aprovat aquest cap de setmana, per unanimitat, una proposta de resolució que ha fixat el posicionament de l’entitat en contra de la presentació de la candidatura Barcelona/Saragossa/Pirineus als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. L’entitat ha pres la decisió després que la plataforma Stop Jocs Olímpics hagi contactat amb l’entitat per demanar-ne el suport.

A Catalunya hi ha diferents arguments a favor i en contra dels Jocs. Els arguments a favor són esportius i socioeconòmics. Els Jocs Olímpics suposen normalment una difusió i una despesa en els esports que hi competeixen més gran en els països organitzadors. I els territoris que els organitzen reben inversions en infraestructures necessàries per a l’organització dels Jocs que poden ser aprofitades després.

Els arguments en contra són socioeconòmics, ecològics i nacionals. Els arguments socioeconòmics en contra dels Jocs se centren en el model de desenvolupament que aquest tipus d’esdeveniments esportius afavoreixen. Un model basat en el turisme de masses i en la construcció, que són activitats de poc valor afegit i depredadores del territori. El Pirineu té poca diversificació econòmica i un monocultiu d’aquests sectors que ja és molt gran. Els arguments ecològics són especialment rellevants en els Jocs d’hivern, atès el canvi climàtic, que comporta un augment de la temperatura i una reducció de les precipitacions de neu, pujant la cota de neu.

A l’Assemblea Nacional Catalana, per la seva transversalitat ideològica, hi pot haver socis que estiguin a favor o en contra dels Jocs, en funció del model de desenvolupament socioeconòmic que defensin, i en circumstàncies normals no ens pertocaria posicionar-nos en aquest debat. Però aquests Jocs es proposen en circumstàncies que no són normals: no som un Estat independent, l’Estat espanyol ha criminalitzat i persegueix el moviment independentista i cerca la nostra assimilació nacional.

La candidatura ni tan sols és una candidatura catalana, sinó que és una candidatura conjunta amb Aragó. La visualització externa dels Jocs serà en clau nacional espanyola i contribuirà al missatge de falsa normalització de la situació política, atès que representarà una col·laboració amb una altra comunitat autònoma, el govern del qual s’ha mostrat especialment poc respectuós amb els nostres drets, en uns Jocs organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i amb plena implicació del Govern espanyol. Els Jocs són sempre una oportunitat pels Estats per practicar el nacionalisme. Aquests seran uns jocs espanyols, on es practicarà el nacionalisme espanyol, amb la col·laboració del Govern de la Generalitat.

Els Jocs tenen un impacte internacional important, i el missatge que transmetrà aquesta candidatura serà nefast en la nostra lluita pel reconeixement del dret d’autodeterminació i pel futur reconeixement internacional de la República Catalana.

En clau nacional, l’Assemblea Nacional Catalana està obligada, si vol ser coherent amb el seu Full de ruta, a posicionar-se en contra d’aquesta candidatura i a posar la seva capacitat mobilitzadora al servei de la plataforma en contra dels Jocs que s’ha constituït al Pirineu.

Per tots aquests motius, l’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva posició contrària a la candidatura catalano-espanyola als Jocs Olímpics d’Hhvern 2030, perquè considera que aquesta candidatura forma part de l’agenda del “reencuentro” i implicarà una campanya d’espanyolització totalment incoherent amb la lluita per la independència.

Estat de la Nació: Entrevista a David Fernàndez i Josep Costa

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • L’Assemblea es mobilitza demà a les 12 h davant del Parlament. David Fernàndez, vicepresident de l’entitat, n’explica les raons. 
  • Com s’encaixa la decisió d’Interior d’acabar amb Meridiana Resisteix? Com s’hi ha de reaccionar? En parlem amb David Farzón, membre del col·lectiu. 
  • En marxa una ILP per reformar la llei d’estrangeria per facilitar la regularització de la immigració. En parlem amb Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona. 
  • Les institucions, estancades davant les ingerències de l’Estat. Com s’ha d’avançar cap a la independència? Entrevista a l’exvicepresident de la mesa del Parlament, Josep Costa.   
  • Què passa amb les dades dels usuaris de serveis bancaris? Iu Alemany, cap de l’oficina de suport de la fintech catalana 11Onze. 

🔴 A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:  

L’Assemblea denuncia que el Govern vulgui acabar amb Meridiana Resisteix

Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha estat informada, per part de la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior, de la denegació de permís per exercir el dret fonamental de manifestació del 12 al 27 de febrer a l’avinguda Meridiana de Barcelona.

Des del 14 d’octubre del 2019, com a resposta a la sentència del judici de l’1 d’Octubre, el col·lectiu Meridiana Resisteix s’ha manifestat diàriament en defensa de la llibertat, la justícia i la independència de Catalunya.

L’Assemblea, que tramita els permisos per aquestes mobilitzacions, no entén aquest canvi de criteri per part del Departament d’Interior i denuncia públicament la voluntat de limitar un dret fonamental com és el de manifestació. El que hauria de fer la conselleria és protegir-lo i no limitar-lo.

La comunicació rebuda aquest matí ofereix una alternativa en la ubicació de la concentració, amb la justificació que es limitarien les externalitats i efectes d’aquesta protesta. En aquest sentit, l’Assemblea entén que des del Departament d’Interior es vol limitar al màxim el resultat d’una protesta justa i emparada en els drets fonamentals.

Amb aquestes traves administratives, el Govern de la Generalitat no fa res més que promoure la desmobilització de l’activisme en favor de la llibertat i la independència.

L’Assemblea critica la manca de voluntat política per fer front a la repressió de l’Estat espanyol

Des de la tardor del 2017 s’ha fet evident, encara més, que Catalunya és un país ocupat. La proposta d’inhabilitació del diputat Pau Juvillà per part de la Junta Electoral Central, només n’ha estat un exemple més. 

Per fer front a aquest escenari de repressió caldrien uns representats disposats a escalar el conflicte amb l’Estat espanyol fins a fer-lo insostenible. Ara bé, s’ha demostrat que no estan disposats a això. Des de l’Assemblea, el mínim que els demanem és honestedat, que diguin clar allò que estan disposats a fer i el que no.

Volem denunciar que des de fa temps posen els seus interessos personals o de partit per sobre del país. El moviment popular, assumint la situació crítica del país i la ineficàcia dels nostres càrrecs electes, hem de fer un pas endavant per construir eines alternatives per combatre l’Estat espanyol.

En aquesta situació en la qual ens trobem, ens cal aturar la retirada, hem de consolidar la nostra posició en algun àmbit en el qual ens puguem fer forts. El primer pas ha de ser la no col·laboració amb l’Estat espanyol. L’Assemblea treballarà per teixir una xarxa civil disposada a exercir la no cooperació amb l’Estat. Un cop consolidat aquest pas podrem plantejar nous reptes.

Per tots aquests motius, l’entitat crida a mobilitzar-se aquest dissabte davant del Parlament de Catalunya per exigir un canvi d’estratègia de la majoria del 52%.  La ciutadania va omplir les urnes i l’independentisme va aconseguir una victòria històrica.  Ja n’hi ha prou de retrets i pèrdues de temps. Cal fixar la independència com a objectiu i treballar en aquest sentit.

20 de febrer, a Montcada i Reixac, presentació del documental “De matinada”

El diumenge 20 de febrer, a Montcada i Reixac, es presentarà el documental “De matinada” sobre el cas dels CDR represaliats. L’acte tindrà amb la presència de David Aranda, d’Alerta Solidària, i de Jordi Ros, un dels encausats.

L’acte començarà a 19.00 h al Casino de Terra nostra.

Estat de la Nació: com plantar cara a la repressió de l’Estat?

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • La repressió no para. Com hi plantem cara per convertir-la en eina política? Amb Elisenda Romeu, coordinadora de la Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea.
  • Catalunya, endarrerida amb les energies renovables. Per què? Pep Puig, president d’Eurosolar Catalunya, ens en dona les claus.
  • Més de 300 cims il·luminaran els Pirineus per reivindicar la independència. Parlem de la Via Pirinenca amb Mònica Batalla (Assemblea) i Amalur Alvarez (Gure Esku).
  • Com assegurem els nostres diners en una situació financera incerta com la que es preveu? Amb Jordi Sánchez, product owner de la fintech catalana 11Onze.

A les 21.30 h, a TV Sant Cugat i al nostre canal de Youtube:

Carta de la presidenta Elisenda Paluzie: “Fins quan?”

La no investidura del president Puigdemont, a qui no es va permetre defensar-la a distància; la no investidura de Jordi Sànchez, a qui no es va deixar sortir de la presó per assistir-hi, malgrat les cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de Nacions Unides; la suspensió, sense haver estat jutjats, de sis diputats al Parlament, aleshores presos polítics o exiliats; la retirada de l’escó al president i diputat Quim Torra; la seva posterior inhabilitació com a president; i ara, la retirada de l’escó al diputat Juvillà, per un llaç groc a la finestra del seu despatx a la Paeria, durant la campanya electoral d’unes eleccions on la seva formació ni tan sols es presentava. 

Aquestes són algunes de les ingerències de la Junta Electoral o del Tribunal Suprem que hem patit al nostre Parlament en els darrers quatre anys. I són de les més greus, perquè impliquen que, al nostre país, el que decidim els electors votant no es respecta. 

Hi va haver un dia en què el que vam decidir votant sí que es va fer realitat: va ser el 6 de setembre de 2017, quan es va aprovar la llei del referèndum, i l’1 d’octubre, quan el referèndum es va fer malgrat les resolucions judicials i malgrat la violència desfermada de les forces d’ocupació. Aquell dia vam guanyar. Aquell dia vam sentir que el nostre vot comptava.

D’aleshores ençà hem entrat en una falsa democràcia on el que votem no té valor. I només tornant a fer un acte de sobirania, amb unitat d’acció de les forces polítiques i de la ciutadania mobilitzada, recuperarem la democràcia real. Per a l’Assemblea, aquest acte de sobirania és una declaració d’independència parlamentària amb la voluntat, la determinació i la capacitat de fer-la efectiva. 

Abans d’arribar-hi, podria haver-hi catalitzadors, per exemple plantar-se en qualsevol d’aquests exemples d’ingerències en la sobirania del Parlament que s’han produït els darrers anys. Si creieu que la retirada de l’escó al diputat Juvillà en pot ser un, nosaltres hi serem, amb la mobilització popular per defensar-lo. Si per contra no es volen fer actes de desobediència parcial, cal explicar-ho amb honestedat i claredat a la ciutadania, i alhora marcar de nou l’objectiu col·lectiu, el de l’obediència al vot de la majoria popular, el de l’obediència a la sobirania popular representada en el nostre Parlament, el de l’obediència a la majoria del 52%.

Sense horitzó per la independència i sense parlar clar a la ciutadania, només ens aboqueu a la frustració, a la desmobilització, a la retirada col·lectiva. Amb determinació i honestedat, tindreu la gent al costat com la vau tenir l’1 d’octubre.

Elisenda Paluzie

Presidenta de l’Assemblea

El 2 de juliol els Pirineus s’il·luminaran de l’Atlàntic al Mediterrani

L’Assemblea Nacional Catalana, Gure Esku i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) il·luminaran simultàniament més de 300 cims al llarg de tots els Pirineus, el 2 de juliol vinent. Amb farells especials i llanternes frontals es crearà una línia de llum que recorrerà la serralada per reivindicar el dret d’autodeterminació dels pobles.

El projecte serà un gran repte que perdurarà en la memòria de la ciutadania. Activisme i creació artística entrellaçats. Un relat poètic i polític que es convertirà en un gran acte d’imatge. Per primera vegada, els Pirineus s’il·luminaran de punta a punta, de l’oceà Atlàntic al mar Mediterrani.

A la Via Pirinenca hi haurà molts cims preparats perquè hi pugui participar tothom que ho vulgui, però també n’hi haurà d’altres d’alta complexitat on l’activitat estarà estrictament reservada a muntanyenques i muntanyencs experts.

A hores d’ara només s’han obert les inscripcions dels Pirineus centrals, on tots els cims són catalogats d’alta complexitat. Les inscripcions per als pics d’Euskal Herria i Catalunya, on molts seran oberts a tot el públic, començaran l’1 de març.

Amb aquesta històrica acció l’Assemblea, Gure i la FEEC volen reclamar l’atenció de la comunitat internacional cap a una causa justa en favor del dret d’autodeterminació dels pobles. A més, es farà explícit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressió i als obstacles antidemocràtics que pretenen impedir la materialització de la voluntat democràtica dels pobles basc i català.

Catalunya i Euskal Herria aspiren a la plena sobirania, a decidir lliurement el seu futur i a fer realitat la independència. Alhora, es reivindicarà que la veu d’aquests dos països sigui escoltada i, al mateix temps, s’exigirà respecte per als respectius pobles.

19 de febrer, a Els Banys, trobada terrassenca per la llibertat

El dissabte 19 de febrer, a Els Banys, a la comarca nordcatalana del Vallespir, es farà una trobada terrassenca per la llibertat.

Hi seran presents el conseller Josep Rull i Lluís Puig. També hi participaran altre represaliats i exiliats, membres dels cants de llibertat i l’alcaldessa d‘Els Banys.

L’acte començarà a 12.00 a la plaça de la Sardana. La sortida serà a 8.30 de l’estació d’autobusos de Terrassa.

Estat de la Nació: els Ajuntaments per la sobirania fiscal

Aquest vespre, un nou Estat de la Nació!

Al programa d’avui:

  • Presentats els Ajuntaments de Catalunya per la Sobirania Fiscal, amb la intenció que totes les institucions del país s’hi afegeixin. Ens en parla Jordi Fàbrega, l’alcalde de Sant Pere de Torelló, un dels municipis promotors.
  • Els dèficits democràtics de l’Estat espanyol, a la llum a l’informe “Espanya, una democràcia plena?” En parlem amb Eduard Gràcia, un dels autors i membre de la Sectorial d’Economistes de l’Assemblea.
  • Analitzem el conflicte entre Ucraïna i Rússia des de la perspectiva catalana amb Abel Riu, politòleg especialitzat en l’espai post-soviètic i membre del Catalonia Global Institute.
  • Els bancs tradicionals desatenen la gent gran? Amb Lara de Castro, cap d’agents de la fintech catalana 11Onze.

🔴 Com sempre, a les 21.30 h al nostre canal de Youtube:

I ara també a TV Sant Cugat!

El 28 de febrer, a Sant Quirze, commemorarem els 12 anys de camí avançant cap a la independència

El 28 de febrer farà 12 anys de la consulta per la independència a Sant Quirze.

Volem fer un acte per commemorar-ho, per repassar les gestes que hem fet aquests 12 anys i per adonar-nos que tenim força per seguir avançant cap a la independència.

El moment present és decebedor i les lluites partidistes han substituït l’estratègia que teníem d’avançar amb la força de la gent. Però hi reaccionem.

Volem omplir la Patronal de totes les persones que un dia o altre han ajudat ha avançar. A les consultes, a la Via Catalana, el 9N, l’1O, a les Marxes o en el centenar d’actes que hem fet a Sant Quirze.

Volem ser conscients de la nostra força i de la necessitat de seguir avançant.

Ens ajudeu a que arribi a tothom?
Podeu fer córrer aquesta crida?

El 28 de febrer, a les 19.00 h, a la Patronal.

L’Assemblea, Òmnium i Irídia demanen 37 noves imputacions d’agents de la Policia Nacional en la macrocausa de l’1-O a Barcelona

L’Assemblea, Òmnium i Irídia han demanat 37 noves imputacions d’agents de la Policia Nacional en la macrocausa de l’1-O del Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona. Les tres acusacions populars han presentat al jutge un nou informe pericial d’anàlisi d’imatges on s’identifiquen fins a 468 accions policials desproporcionades a 16 escoles de Barcelona que van ser centre de votació durant el referèndum de l’1 d’Octubre. S’hi observen cops de puny, empentes amb força, obstrucció de les vies respiratòries, escanyaments o puntades de peu, entre d’altres. A partir del visionat d’aquestes imatges i gravacions, i fruit de mesos de feina, les tres acusacions populars consideren imprescindible la imputació de 37 agents més de la Policia Nacional, de les quals 24 serien noves imputacions i 13 serien ampliacions d’imputació de policies ja investigats. Quatre d’ells són caps de grup. Així, la xifra total d’agents de la Policia Nacional imputats en la causa de l’1-O a Barcelona ascendiria fins a 90.

L’Assemblea, Òmnium i Irídia, personades com a acusacions populars, tornen a denunciar que estan suplint el paper que hauria de fer la Fiscalia en defensa dels drets fonamentals vulnerats a la ciutadania.

Totes les actuacions policials desproporcionades i il·lícites que s’analitzen en aquesta nova pericial van tenir lloc l’1 d’octubre del 2017 en 16 punts de votació de la ciutat de Barcelona: Escola Mediterrània, IES Pau Claris, Escola Pia Sant Antoni, IES Ramon Llull, IES Joan Fuster, Centre Educatiu Projecte, Escola Infant Jesús, Dolors Monserdà, IES Santa Caterina de Siena, Àgora, Mare Nostrum, Escola Prosperitat, Escola Víctor Català, IES Joan Boscà, CAP Guinardó i CEIP Els Horts.

Alhora, les tres acusacions també reclamen una nova pròrroga de 6 mesos de la instrucció del casper practicar diligències pendents d’investigació i resoldre les que se’n puguin derivar de les noves imputacions d’agents de la Policia Nacional. La darrera pròrroga de la investigació fixava la fi de la instrucció per al 29 de gener de 2022.

AJORNAT 8 de febrer, a Bellaterra, Gabriela Serra parlarà de República i desobediència

Aquest acte s’ha ajornat. Informarem de la nova data.

El dimarts 8 de febrer, a Bellaterra, es farà una xerrada sobre la República catalana i la desobediència a càrrec de l’activista Gabriela Serra.

L’acte començarà a les 19.30 h al Centre Cívic.

Una trentena d’ajuntaments del país insten la Generalitat a fer sobirania fiscal

Aquest matí, diversos ajuntaments del país han presentat un manifest conjunt en defensa de la sobirania fiscal des del municipalisme. Els consistoris promotors són Sant Pere de Torelló, Santa Eulàlia de Riuprimer, Taradell, Sant Julià de Vilatorta, Sant Cugat Sesgarrigues, Celrà, Vallbona d’Anoia, Montblanc, Calldetenes, Balenyà i Arbúcies. Aquest grup, anomenat Ajuntaments de Catalunya per la Sobirania Fiscal, anima tots els ajuntaments de Catalunya que hi participin.

En el manifest destaquen la importància del control efectiu de la recaptació i gestió d’impostos des de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) per aconseguir la República Catalana. També demanen que la Conselleria d’Economia posi en marxa la “política fiscal corporativa“, que facilitaria el pagament d’impostos als ajuntaments. La lectura ha anat a càrrec de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra (Junts); l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga (Entesa-Independents de la Selva), i l’alcaldessa de Viladamat, Dolors Pons (CUP). Les conclusions de les intervencions han anat a càrrec de l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (ERC).

Els ajuntaments promotors del manifest animen tots els ens locals del país a portar a terme la sobirania fiscal pagant tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), fent valer que “l’únic govern legítim és el Govern de Catalunya i a la vegada denunciant l’espoli fiscal endèmic que patim per part de l’Estat espanyol“.

Ajuntaments de Catalunya per la Sobirania Fiscal creu que la clau de millores municipals és treballar en sobiranies, tant fiscals com energètiques, recordant que si el món local fa pinya es pot parar “l’abús de les oligarquies energètiques vers la ciutadania“. Per aquest motiu, animen els ajuntaments que encara no s’hi han adherit, que ho facin.

A més dels impulsors, en el manifest ja s’hi han adherit ajuntaments com Sant Quirze de Besora, Marçà, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Folgueroles, la Secuita, Tona, Espinelves, Igualada, les Borges del Camp, Roda de Ter, Viladrau, Vic, Masies de Roda, Riudoms, Sant Pol de Mar, Collsuspina, Creixell, Manlleu i Alcoletge, entre d’altres.

Aquest grup d’ajuntaments, que treballen de forma independent, ha nascut sota el paraigua de la campanya “Jo pago a Catalunya”, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana.

A partir del dilluns 31 de gener, els càrrecs electes municipals es podran adherir al manifest mitjançant aquest portal web.