Aquest matí l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat la fiscalització de l’acció de govern del 4t trimestre del 2021. Aquestes avaluacions es fan de forma trimestral per tal de fer el seguiment de la feina feta pel Govern de la Generalitat d’acord amb el decàleg d’accions per avançar cap a la independència des de les institucions elaborar per l’entitat.

L’informe d’aquest trimestre destaca que totes aquelles accions que suposen una confrontació directa amb l’Estat espanyol no s’estan duent a terme. Això fa que alguns dels principis, com ara el respecte per la voluntat dels electors, la sobirania i no cooperació institucional i la construcció de la institucionalitat pròpia), els considerem com a no previstos pel Govern.

En la roda de premsa de presentació de la fiscalització, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha destacat que “per ara l’estratègia del Govern de la Generalitat no és la de confrontació amb l’Estat espanyol. Ara bé, el nostre decàleg recull accions totalment factibles i legals que es podrien fer sense cap problema i no s’han dut a terme, com per exemple elaborar uns pressupostos de la Generalitat sense dèficit fiscal”.

D’altra banda, ha explicat que: “Hi ha àmbits que considerem estratègics per preparar la ruptura com ara la sobirania energètica. De moment, els resultats en aquest cas, com en d’altres, no són positius”.

El coordinador de la Comissió d’estratègia i discurs, Arnau Padró, i la secretària nacional, Assumpta Vilajosana, han estat les persones encarregades de desgranar aquesta fiscalització trimestral.

En l’àmbit de la sobirania fiscal i financera han destacat que la gran novetat positiva és que el Govern, a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos, ha habilitat l’ICF per l’entrada de dipòsits d’institucions privades. La part negativa és el fet que els grups parlamentaris que sostenen el Govern declinessin blindar jurídicament la sobirania fiscal. D’altra banda, pel que fa a la sobirania econòmica, el Govern no aplica criteris de proximitat en la seva contractació.

En l’àmbit de la sobirania energètica, Padró i Vilajosana han constatat que s’està instal·lant quatre vegades més de potència energètica amb energies renovables a l’Aragó que a Catalunya. D’aquesta manera, si no es reverteix aquesta tendència, Catalunya acabarà tenint una dependència energètica total de l’Aragó.

En l’àmbit de la justícia lingüística han denunciat importants retrocessos pel que fa a la immersió lingüística a l’ensenyament obligatori. Les dades fetes públiques de l’ús del català a l’ESO mostren que només el 46% del professorat manté el català en les seves classes, i de moment el Govern no ha sabut donar resposta a les sentències que imposen el 25% de castellà en diversos centres educatius. Tot just s’acaba de presentar el Pacte Nacional per la Llengua, que l’Assemblea havia proposat en el seu decàleg. L’anunci és positiu però falta veure’n l’execució.

En l’àmbit de la seguretat els secretaris han assenyalat que les promeses fetes pel Govern de retirar-se de les causes contra activistes no s’han complert en la majoria dels casos. I pel que fa a l’àmbit internacional s’han identificat possibilitats de canvi pel que fa al Diplocat i a establir una xarxa internacional de suport amb altres nacions sense estat i estats de recent constitució que de moment es troben a les beceroles.

Per últim, en l’àmbit de la lluita contra els efectes sanitaris i econòmics de la pandèmia es progressa adequadament, ja que el Govern ha aplicat polítiques i mesures pròpies independents de les de l’Estat i està desplegant unes polítiques d’ocupació relativament ambicioses.