L’Assemblea Nacional Catalana reforça els seus llaços amb l’independentisme sard

Una delegació de l’Assemblea Nacional Catalana, encapçalada per la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha visitat Sardenya aquest divendres i el cap de setmana, convidada per l’organització independentista de la societat civil Assemblea Natzionale Sarda, seguint la col·laboració iniciada durant la detenció i posterior posada en llibertat a Sàsser del president català a l’exili i eurodiputat Carles Puigdemont el passat mes de setembre.

Els membres de l’Assemblea van arribar divendres a la tarda a Càller, on van ser rebuts per una delegació de l’organització sarda i per la seva presidenta, Valeria Serrelli. Aquell vespre, Elisenda Paluzie va participar a l’acte “Catalunya & Sardigna. Llibertat i autodeterminació: la via catalana”, organitzat per l’ANS, on va destacar la importància de la societat civil, i especialment de l’Assemblea, com a factor fonamental en el procés independentista català iniciat fa més d’una dècada. Paluzie va posar també en valor el referèndum d’independència de l’octubre del 2017, i del paper que va tenir la gent en defensar amb els seus cossos els col·legis electorals i les urnes. També va destacar que, tenint en compte la situació actual del moviment, per poder avançar és necessari portar a terme “un nou acte de sobirania, aprofitant les oportunitats que es puguin obrir, i reconstruir la fortalesa que atorga la unitat estratègica”.

En el marc de l’acte, les presidentes de totes dues entitats van signar un acord de suport i solidaritat mutu entre l’Assemblea i l’ANS, per intensificar la seva relació, i els vincles de suport i cooperació. Diversos mitjans de comunicació sards i italians van cobrir l’acte, entre els quals l’antena sarda del canal italià de televisió Rai 3, que va fer un minireportatge sobre la conferència i la qüestió catalana.

L’endemà, la delegació catalana va participar en una sessió de treball amb representants de l’ANS, per compartir experiències i conèixer millor el treball, els aspectes organitzatius i els processos democràtics interns de l’Assemblea.

A la tarda es va reunir amb diferents partits i associacions independentistes sardes, com Sardigna Natzione Indipendentzia, Progres, o Sardigna Libera, per parlar de la situació política a Sardenya i Catalunya, i els principals reptes dels respectius moviments independentistes, així com per relatar les accions repressives de l’Estat espanyol contra el poble català, i establir mecanismes de cooperació i suport mutu. La reunió va comptar també amb la participació del president i la vicepresidenta de la Corona de Legu, l’associació que agrupa representants electes dels municipis de Sardenya, inspirada en l’Associació de Municipis Independentistes de Catalunya.

La visita a Sardenya s’emmarca en el treball continuat de l’Assemblea Nacional Catalana per donar a conèixer la lluita per la independència de Catalunya i per guanyar suports a l’exterior. En aquest sentit, Paluzie viatjarà aquest mes també a Occitània i Escòcia, per continuar aquesta tasca i enfortir la relació amb la societat civil i els partits polítics independentistes dels territoris respectius.

L’ANS es va crear fa dos anys inspirada en l’Assemblea Nacional Catalana, adaptant la seva organització i estructura de base, i els seus valors fundacionals, com ara la democràcia, el pluralisme la noviolència, i la defensa del dret a l’autodeterminació per aconseguir la independència.

Estat de la Nació: entrevista a Teresa Cabré, presidenta de l’institut d’Estudis Catalans

Aquest vespre, un nou Estat de la Nació.

Al programa d’avui:

  • Entrevista a la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré.
  • Clam per convertir la comissaria de la Via Laietana en un espai d’interpretació i memòria de la repressió i la tortura. Amb Elisenda Romeu (Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea).
  • Els 9 de Lledoners, absolts. En parlem amb Eric Laredo, un dels encausats.
  • Atesos per persones o màquines? Ens en parla Xavier Esteve, cap d’atenció al client d’11Onze.

A les 21.30 h, al nostre canal de Youtube:

18 de novembre, a Sant Cugat, Àgora 1 d’Octubre: Creant eines de país

El dijous 18 de novembre, a Sant Cugat del Vallès, es farà una nova xerrada del cicle Àgora 1 d’Octubre.

En aquest cas serà sobre “Creant eines de país” i hi participarà Salvador Cot, d’Eines de país i Roser Palol, de la Instersindical.

L’acte començarà a 19.00 hores a la Casa de Cultura.

19 novembre, a Terrassa, Exposició i presentació del llibre “Homenatge a Lluís Llach”

El divendres 19 de novembre, a Terrassa, es farà la presentació del llibre “Homenatge a Lluís Llach” d’en Jordi Magrià (Bicman).

A l’acte hi participarà Gabriela Serra i Lluís Llach i serà també la inauguració de l’exposició.

L’acte està previst que comenci a 19.00 hores a la Factoria Cultural de Terrassa, Rambla Egara 340, sala número 5.

Estat de la Nació: el canvi climàtic i la cimera de Glasgow

Avui, divendres, un nou Estat de la Nació.

Al programa d’avui:

  • Entrevista a Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat. Què n’hem d’esperar, de la cimera pel clima de Glasgow?
  • Tornen els castells. Parlem de la represa de la temporada castellera amb Albert Pedret (Colla Vella dels Xiquets de Valls) i Montse Soler (Colla Joves Xiquets de Valls).
  • Com canvia la relació entre clients i bancs al segle XXI? Amb Òscar Tafanell, director financer d’11Onze, la nova fintech catalana.
  • Hervé Pi, des de Perpinyà, ens parlarà de la repercussió de la Diada de la Catalunya Nord.
  • Quina és la situació dels joves i adolescents que arriben a Catalunya? En parlem amb Guillermo Scheling, coordinador de la Sectorial d’Immigració de l’Assemblea.

A les 21.30 h al nostre canal de Youtube

18 de novembre, a Ripollet, acte “Lluitar per la llengua, encara!”

El dijous 18 de novembre, a Ripollet, es farà l’acte titulat “Lluitar per la llengua, encara!“.

L’acte comptarà amb la participació dels filòlegs Pau Vidal i Jaume Marfany.

Està previst que comenci a les 19.30, a la sala d’actes del Centre Cultural.

Els silencis de la Comissió Europea sobre els abusos de l’Estat contra Catalunya són “injustificables”, segons un nou estudi europeu

Els silencis de la Comissió Europea sobre la persecució política de l’Estat espanyol contra Catalunya afecten negativament l’estat de dret a la UE. Aquesta és una de les conclusions d’un nou estudi europeu que també ha analitzat els casos de França i Bulgària i ha constatat que els dobles estàndards i la manca de transparència de la Comissió Europea suposen serioses amenaces contra l’estat de dret.

L’estudi denuncia que els informes sobre l’estat de dret de la Comissió Europea de 2020 i 2021 no fan referència a les “nombroses vulneracions de l’estat de dret que el Govern espanyol ha comès en resposta al referèndum d’independència de Catalunya del 2017″, declarant el cas com “un afer intern d’Espanya”. Unes vulneracions dels drets i llibertats fonamentals i una impunitat que, segons l’estudi, “no poden suposar un afer intern de cap govern”, titllant “d’injustificable” el silenci de la Comissió Europea, en tant que constitueix una renúncia al deure de salvaguardar l’estat de dret a la Unió.

En aquest sentit, l’informe denuncia també un ampli “ventall d’incompliments de la llei a Espanya, des de la independència judicial fins a la politització de l’executiu”, incloent l’empresonament arbitrari dels líders civils i polítics catalans, denunciat per institucions com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. També, a l’informe es recull l’augment del discurs d’odi i d’agressions contra els catalans, tal com alerta el relator especial de l’ONU per a les Minories Nacionals.

D’altra banda, es destaca l’informe del Consell d’Europa del juny de 2021 en què es denuncia la persecució dels líders catalans per les seves declaracions i per convocar manifestacions pacífiques, o la fiança de 5,4 milions d’euros del Tribunal de Comptes imposada a líders polítics i funcionaris catalans per promoure la independència a l’exterior, així com l’espionatge il·legal de polítics catalans a través del programari espia Pegasus, tal com va informar el diari britànic The Guardian, entre d’altres. En aquest sentit, l’informe denuncia que “sota l’aparença de protegir una Constitució democràtica, les autoritats espanyoles han dut a terme un abús de poder sistemàtic”.

L’informe també esmenta una carta que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va enviar a la Comissió Europea l’octubre de 2020, en la qual es preguntava “per què l’empresonament dels polítics catalans no es va incloure en l’Informe de l’Estat de Dret de la Comissió del 2020, atès que les condemnes de presó dels dirigents catalans constitueixen una clara vulneració de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea”. En la seva carta, Paluzie també va subratllar les recomanacions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i va alertar dels perills que comportava la falta d’actuació de la Comissió Europea: “tota violació de drets humans comesa per un estat membre de la UE erosiona la legitimitat de les institucions europees per a criticar aquestes pràctiques en països fora de la Unió, i actua com a precedent perquè els països dins i fora de la Unió justifiquin les seves pròpies transgressions”.

L’informe esmenta que, en la seva resposta a la carta de Paluzie, el comissari de Justícia de la Comissió, Didier Reynders, va argumentar que la Comissió valorava les violacions “sistèmiques” de l’estat de dret i va argumentar que no comentaven “casos individuals”. A més, va reiterar que l’evolució dels esdeveniments pel que fa al referèndum català eren “una qüestió interna d’Espanya i que la Comissió en respecta el seu ordre constitucional i les decisions judicials”.

En aquest sentit, a les seves conclusions, l’informe assegura que, pel que fa a les autoritats espanyoles, la Comissió ha omès tant les amenaces sistemàtiques com les infraccions reiterades de l’estat de dret, afirmant que moltes d’aquestes qüestions són “un assumpte intern” de l’Estat espanyol. A més, destaca que “el silenci deliberat de la Comissió probablement tindrà un efecte negatiu i de gran abast sobre l’estat de dret a la Unió Europea”, i que “l’anàlisi reductiva i legalista de la Comissió sobre l’estat de dret a Espanya obre la porta a la seva utilització com a instrument d’opressió”.

L’estudi Binding the Guardian ha estat encarregat per l’eurodiputada Irlandesa Clare Daly i redactat per l’acadèmica guardonada Albena Azmanova. Es centra en investigar els informes anuals de la Comissió Europea sobre l’estat de dret (2020 i 2021), i té l’origen en una carta oberta al president de la Comissió Europea, Juncker, i al president del Consell Europeu, Tusk, publicada el novembre de 2017. Aquesta carta alertava de la tendència creixent dels estats membres a utilitzar l’estat de dret com a eina d’opressió política, assenyalant que la mateixa Comissió Europea no havia complert les seves responsabilitats, “reduint l’estat de dret a una simple qüestió de legalitat, ignorant les violacions rutinàries dels valors fonamentals, com ara el dret de reunió pacífica, la llibertat d’expressió o fins i tot el dret a la llibertat i a la vida.”

12 de novembre, a Terrassa, acte de suport els represaliats del 23S

El divendres 12 de novembre, a Terrassa, es farà una acte en suport a les persones represaliades pel cas 23S.

S’hi projectarà el documental “De matinada” i hi participaran alguns dels encausats, persones del grup de suport i advocats d’Alerta Solidària.

L’acte començarà a 19.00 hores a la plaça Vella de Terrassa.

L’Assemblea demana no donar estabilitat a l’Estat amb els pressupostos mentre aquest no respecti el dret d’autodeterminació de Catalunya

El Secretariat Nacional de l’Assemblea, reunit en plenari avui a Perpinyà, ha fixat el posicionament de l’entitat respecte a la negociació dels pressupostos generals de l’Estat per part dels partits independentistes amb representació al Congrés espanyol.

La proposta de resolució aprovada avui assenyala que “garantir la governabilitat d’un estat que ens nega drets fonamentals i ens espolia econòmicament és una paradoxa inadmissible, ja que ens situa en una posició cada cop més i més subsidiària i ens allunya d’un escenari que ens permeti assolir l’alliberament nacional.”

Alhora afegeix que “els diputats independentistes a les Corts espanyoles han d’establir una estratègia de bloqueig basada en el seu posicionament contrari en les principals votacions que tinguin lloc en aquest àmbit. És l’acció més simple i amb menor cost repressiu que tenim a les nostres mans. És un mínim que el front institucional hauria d’entomar com a tret de sortida per recuperar la iniciativa davant l’Estat”.

El Secretariat Nacional també critica que “anualment aquests pressupostos contenen partides d’inversió a Catalunya, sempre per sota de la proporció de població i PIB en relació amb el conjunt de l’estat, de les quals de forma sistemàtica se n’executa menys del 70%. Any rere any els partits catalans han intentat pactar millores en l’autogovern a canvi de l’aprovació dels pressupostos que mai s’arriben a complir, i així perpetuen l’espoli que significa un dèficit fiscal per sobre del 8% del PIB català”.

“És una paradoxa inadmissible intentar negociar uns pressupostos generals de l’Estat, amb què perpetua la dominació, i tenir alhora com a objectiu culminar el procés”, deixa clar el Secretariat de l’entitat.

El Secretariat també considera que “caure en el parany de la negociació alimenta la dominació i la subordinació a l’Estat, confon la ciutadania, genera tensions internes innecessàries en el moviment independentista, i ens torna previsibles i fàcils de manipular”.

En resum, l’Assemblea Nacional Catalana, amb voluntat de defensar els interessos del moviment popular independentista, exigeix als nostres representants, diputats i senadors independentistes a les Corts espanyoles el seu rebuig als pressupostos espanyols; cal fer un front comú en l’estratègia de bloqueig institucional fins que Espanya ens reconegui com a subjecte de dret internacional i reconegui els efectes de la nostra autodeterminació exercida l’1 d’octubre de 2017.

9 de novembre, a Sabadell, acte de suport als represaliats del 23S

Aquest dimarts 9 de novembre, a Sabadell, hi ha una cita solidària.

S’hi passarà el documental «De matinada», sobre el cas del grup de represaliats del 23S. Es farà una xerrada amb la seva presència i la de l’Eva Pous, d’Alerta Solidària.

L’acte començarà a 18.30 al teatre de Sant Vicenç.

Taquilla inversa, el que es recapti serà pels encausats!

Estat de la Nació: Entrevista a Toni Comín sobre les eleccions al Consell per la República

Com cada divendres, un nou Estat de la Nació

Al programa d’avui:

  • Toni Comín, eurodiputat, ens parla dels resultats a l’Assemblea de Representats del Consell per la República. I ara, què? 
  • El cas dels 9 de Lledoners. Amb Anna Roselló, portaveu del grup de suport. 
  • Jocs Olímpics d’Hivern: sí o no? En parlem amb Francesc Sanahuja, responsable de Pirineus Territori esportiu d’Europa, i Mònica Bosch, presidenta de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern.
  • Activisme per la independència i pels drets de les persones nouvingudes. Amb Cristina Álvarez, de la Sectorial d’Immigració de l’Assemblea

Aquest és el vídeo d’Octuvre: “Senyor Trapero: he de tenir por de fer aquest vídeo?”

Aquest és l’últim vídeo d’Octuvre, dedicat a les actuacions dels Mossos.

9 de novembre, a Cerdanyola, Debat Constituent: Parlem dels drets dels immigrants

El dimarts 9 de novembre, a Cerdanyola del Vallès, es farà un Debat Constituent sobre el tema: “Parlem dels drets dels immigrants“.

L’acte començarà a les 18.30 h a la sala d’acte de Museu d’Art de Cerdanyola.

9 de novembre, a Terrassa, Debat Constituent: Una justícia independent és possible?

El dimarts 9 de novembre, a Terrassa, dins del Debat Constituent es tractarà “Una justícia independent és possible?“.

Començarà a les 19.30 a l’aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa.

Vídeo “4 anys d’exili, 4 anys de lluita!”

El front internacional és clau per a l’embat amb l’Estat espanyol. En cada victòria es reforça i es legitima el camí cap a la #independència!

Fins que torneu en un país lliure, #LluitemiGuanyem! #StandUpForCatalonia