Trobada Vallesana de CDR del Vallès Occidental per recuperar vincles i retrobar-se.
És farà el dissabte 6 de novembre a Rubí, al carrer Sant Joan, 1. Començarà a les 10.00 i serà una jornada lúdica i reivindicativa, amb la presència de David Fernàndez.
4 anys d’exili i lluita des de l’exterior. Com ho ha viscut Lluís Puig, exconseller de Cultura i diputat al Parlament?
11Onze: què i com és la nova fintech catalana? En parlem amb la seva CEO, Natàlia Cugueró.
Una declaració internacional per posar sobre la taula les polítiques del temps, més enllà de la reforma horària. Amb Marta Junqué, coordinadora de Barcelona Time Use Initiative.
Parlem de la qualitat del son amb Carla Estivill (Fundació Estivill Sueño).
🔴 A les 21.30 h en directe a TeveCat i al nostre canal de Youtube.
Plataforma per la Llengua ha publicat l’InformeCAT 2021, la desena edició d’un report anual que recull 50 dades sobre la situació del català arreu del domini lingüístic. Fet a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia, l’InformeCAT 2021 inclou dades preocupants que demostren la situació d’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana. Algunes reflecteixen la deixadesa de les institucions a l’hora de defensar i garantir els drets dels catalanoparlants i d’altres mostren que les actituds lingüístiques dels mateixos parlants sovint són contraproduents.
Una de les dades inèdites del 2021 mostra que la subordinació lingüística és una actitud majoritària entre els catalanoparlants. Segons una enquesta encarregada aquesta primavera per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, a Catalunya 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. A més, a l’hora d’explicar els motius d’aquesta conducta, el 43,5% afirma que canvia de llengua “per respecte” o “per educació”. Com a segona causa i amb un percentatge molt inferior, el 16,3% opta per respondre en castellà perquè creu que potser no serà entès si es manté en català.
Destacats
Només 1 de cada 3 catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el Procés
A les Illes Balears, tan sols el 19% dels alumnes de sisè de primària tenen un nivell alt de català
Dels 214 jutjats del País Valencià, només 1 funciona habitualment en català
1 de cada 5 casos de discriminació lingüística a mans de l’Administració passa en l’àmbit de la sanitat
El 20,1% dels algueresos fa servir el català amb el primer fill.
Dijous 28, a Terrassa, us esperem al Debat Constituent. A 2/4 de 8 del vespre a l’aula Magna de la Factoria Cultural de Terrassa (Rambla d’Ègara 340)
Amb el periodista Vicent Partal, especialista en política internacional i l’Alejandro Kemp, director a Xile de projectes de democràcia, desenvolupament i participació ciutadana via eines digitals.
Elaborar la nostra Constitució és un exercici de Democràcia plena.
El divendres 29 d’octubre, a Terrassa, es farà un acte de suport als 9 de Lledoners.
Encausades i represaliades per un muntatge policial. Veniu a l’acte en suport a les companyes encausades.
Denunciem la repressió que continua exercint l’estat espanyol sobre el poble català.
Ens trobarem a l’espai dels cants, el divendres 29 a 2/4 de 8 del vespre.
Estan sent utilitzats com a carn de canó i escarment per a tot l’independentisme. Cridem a l’Estat espanyol el lema antifeixista: “No passaran!”
Pels dies del judici, el 2 i 3 de novembre a Manresa, s’organitzen autocars per anar-hi des de Terrassa. Sortiran a 8.30 h de l’estació del Nord per arribar a la sala de judici a les 10.00 h.
Aquest vídeo d’Octuvre aclareix quina és la manera de fer creure que es fan inversions en els pressupostos de l’Estat però a l’hora de la veritat no s’executen.
Com funcionen les eleccions al Consell per la República? En parlem amb Jordi Domingo, síndic electoral.
Els 10 anys de l’adéu a les armes d’ETA. Amb Martín Aramburu, politòleg.
Diego Arcos, president del Casal Argentí a Barcelona, ens parla del procediment contra Rodolfo Martín Villa a l’Argentina per crims contra la humanitat.
L’Assemblea presenta 3 recursos d’empara al TC com a pas previ per portar la vulneració del dret de manifestació a la justícia europea. Amb Patrícia Sierra i Jordina Sonet, de la Comissió Jurídica de l’entitat.
La llei de l’audiovisual, una nova amenaça per al català? En parlem amb Jordi B. Oliva, president de PROA (Federació de Productors Audiovisuals).
A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube:
L’Assemblea va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quinze recursos contenciosos-administratius contra les resolucions dictades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona (JEPB) durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques del 14 de febrer de 2021. En aquest període, es van prohibir quinze concentracions convocades per l’entitat titllant-les d’actes electorals.
Tres d’aquests recursos van ser desestimats, amb el vot unànime de tots els magistrats i totes les magistrades, simplement i únicament pel fet de no haver comunicat els actes a l’Administració amb una antelació de deu dies. Es van desestimar aquests recursos sense valorar el contingut d’aquests actes i la justificació de la JEPB per prohibir-los.
Respecte a la desestimació d’aquests recursos, l’Assemblea considera que:
El TSJC no té en compte que, en no tractar-se d’actes electorals, la junta electoral no és competent per resoldre res al respecte i solament per aquest fet ja haurien d’haver-se estimat els recursos.
El TSJC es va acollir a una llei preconstitucional que prohibeix el dret de reunió si no s’ha comunicat en el termini de deu dies. Aquesta llei ha estat derogada de forma tàcita per la pròpia Constitució Espanyola i expressament per la Llei Orgànica 9/1983.
La normativa vigent i la jurisprudència existent en cap moment no consideren que l’exercici pacífic del dret de reunió estigui sotmès a cap mena d’autorització. La comunicació prèvia a l’Administració no és requisit per poder dur-lo a terme.
El TSJC, en aquestes tres sentències, obvia d’una forma flagrant i escandalosa el principi de legalitat i la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquests tribunals consideren que l’exercici pacífic del dret de reunió mai no es pot prohibir o limitar per l’únic fet de no haver-se comunicat abans a l’Administració.
De forma injustificada, la JEPB i el TSJC han trigat pràcticament sis mesos a resoldre els assumptes. Evidentment, per no limitar de forma unilateral i injustificada el dret fonamental de reunió, ho haurien d’haver fet abans del dia que estaven convocats aquests actes.
L’entitat considera que, a les sentències esmentades, el TSJC ha vulnerat el dret fonamental de reunió contingut a l’article 21 de la Constitució Espanyola i l’article 11 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. També ha vulnerat el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, reconegut a l’article 24 de la Constitució Espanyola.
Per tot això, l’Assemblea ha interposat tres recursos d’empara al Tribunal Constitucional contra aquestes sentències i es prepara per recórrer a Europa si fos necessari.
Per últim, l’entitat vol recordar que els poders públics i els tribunals estan obligats a garantir l’exercici del dret fonamental de reunió. També vol manifestar que no poden limitar aquest dret sense cap fonament, fent una interpretació desproporcionadament restrictiva del seu contingut. Tampoc no es pot privar la ciutadania de la tutela dels tribunals a l’hora de defensar els seus drets i llibertats.
El dimecres 27 d’octubre, a Cerdanyola del Vallès, el director de Vilaweb, Vicent Partal parlarà sobre els mitjans de comunicació i la repressió. L’acte coincidirà en el dia que va fer-se la declaració d’independència al Parlament de Catalunya, fa quatre anys.
L’acte començarà a les 19.30 h, al Teatre de l’Ateneu, carrer Indústria 38.
Al vestíbul de l’Ateneu, i des de les set del vespre, representants del Consell per la República informaran sobre l’organització i la seva transcendència en el procés d’alliberament nacional. Així mateix, explicaran com poder-s’hi inscriure i, per a qui ja ho estigui, com poder votar a les properes eleccions a l’Assemblea de Representants dels propers dies 29, 30 i 31 d’octubre.
Els dies 14 i 15 d’octubre, l’Assemblea Nacional Catalana ha participat en l’acte de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) “Democràcia, drets humans i seguretat a l’OSCE”, en el 30è aniversari de l’Oficina per a les Institucions Democràtiques i Drets Humans (ODIHR).
Representants de l’entitat han intervingut en dues de les sessions de la conferència per denunciar els abusos de les autoritats espanyoles contra les institucions democràtiques catalanes i els representants electes, i les vulneracions dels drets humans contra els activistes pacífics catalans.
La secretària nacional Eva Pruneda ha participat a la segona sessió, “Promoure i protegir conjuntament els drets humans i les llibertats fonamentals”, on ha denunciat l’ús del lawfare per part de l’Estat espanyol: “la ciutadania també ha estat afectada per aquesta persecució, amb més de 3.000 víctimes catalanes de violència institucional o lawfare. És el cas de 13 activistes catalans, empresonats sota acusacions terroristes el 2019. Tot i ser alliberats per la manca de proves, l’Audiència Nacional espanyola els ha tramitat recentment pels mateixos càrrecs. El comportament de les autoritats espanyoles contribueix a l’erosió dels principis democràtics i de l’estat de dret”.
Finalment, Bàrbara Roviró, secretària nacional de l’Assemblea i coordinadora de la Comissió Internacional de l’entitat, ha participat a la darrera sessió, “Abordar totes les formes d’intolerància i discriminació i construir societats iguals i inclusives”, en la què ha denunciat la “discriminació generalitzada contra els catalanoparlants per part de l’administració, el poder judicial i les forces de seguretat espanyoles”.
En el marc de la conferència, i com a representants de l’Assemblea, ambdues secretàries nacionals han fet una crida als òrgans de drets humans de l’OSCE per visitar Catalunya i investigar aquestes violacions dels drets humans i, en general, a jugar un paper més actiu pel que fa a la qüestió catalana.
L’Assemblea participa regularment a les reunions de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa sobre drets humans, on els seus representants han realitzat declaracions orals i han presentat declaracions escrites per denunciar les violacions de drets de les institucions espanyoles contra el poble de Catalunya (setembre de 2019, novembre de 2019, juny de 2020, abril de 2021, juliol de 2021).
Nou èxit de la #CatalanWeek2021
També aquesta setmana i l’anterior, les assemblees exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana han organitzat una nova edició de la #Catalanweek, 14 esdeveniments a 8 països i territoris durant dues setmanes i en més de 5 idiomes, que han reunit centenars d’assistents en línia i presencialment.
A banda de sensibilitzar sobre la causa independentista catalana a l’estranger, els esdeveniments van abordar qüestions com ara les fake news i el seu ús per part d’autoritats espanyoles, casos d’èxit d’independència al segle XXI -com els països bàltics-, la importància de la diversitat lingüística a Europa, aspectes legals i polítics de la repressió de l’Estat espanyol contra els moviments d’autodeterminació, i el marc legal per assolir l’èxit dels moviments independentistes, entre d’altres.
Part fonamental de l’estructura organitzativa de l’Assemblea Nacional Catalana, les assemblees exteriors treballen en l’àmbit popular com a diàspora catalana organitzada amb organitzacions locals, ONG i representants polítics de tot el món per informar sobre la situació política a Catalunya i la seva lluita per la independència, i animen qualsevol persona interessada a contribuir i treballar a favor de la causa independentista catalana a l’estranger, a posar-se en contacte amb elles, per col·laborar i participar en aquests o altres esdeveniments.
El Tribunal de Comptes espanyol rebutja l’aval de l’ICF pels alts càrrecs d’exteriors. En parlem amb Jaume Amat, síndic major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
Taula jove sobre oci, cultura i precarietat amb Maria Villaró (La Forja) i Pol Ibós (Jovent Republicà).
Sant Carles o la Ràpita? Parlem de la consulta al municipi amb la coordinadora de l’assemblea territorial de la Ràpita, Mariona Gairí.
Parlem amb Eva Fontova, secretària nacional de l’Assemblea, sobre l’activitat internacional de l’entitat la darrera setmana.
L’Assemblea fa balanç dels 100 primers dies del Govern. En parlem amb Arnau Padró, coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’entitat.
A les 21.30 h a TeveCat i al nostre canal de Youtube: