Sant Julià de Ramis marca el camí

Aquest 1 d’octubre, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis ha organitzat una consulta ciutadana sobre la sobirania fiscal. La majoria dels habitants d’aquest municipi del Gironès han aprovat que el seu municipi pagui els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya.

Un gest de sobirania que l’Assemblea impulsarà arreu dels consistoris del país. El municipalisme ha d’assentar les bases del futur que es vol construir. Liquidar els impostos a Catalunya és més que un gest, reforça la Generalitat i la dota d’uns instruments essencials per al dia que es decideixi desconnectar totalment de l’Estat espanyol.

Sant Julià de Ramis és un molt bon exemple de compromís i voluntat de construir un futur millor. Ni de bon tros és el primer ajuntament que paga els seus impostos a l’ATC, però sí que és cert que haurien de ser molts més.


Els ajuntaments han d’empènyer el Govern de la Generalitat a enfortir l’Agència Tributària de Catalunya, una eina d’estat indispensable, perquè gestioni un volum superior de recaptació i d’informació tributària. Cal estar preparats per afrontar amb més garanties la culminació del procés d’independència quan arribi el moment.

És important pagar a Catalunya per situar el Govern en una posició de força de cara a la ruptura amb l’Estat espanyol. Cal aconseguir que les institucions catalanes tinguin el control del màxim d’impostos recaptats possibles. I en aquest sentit, els ajuntaments són una peça clau per tal d’assolir aquest objectiu.

Per aquest motiu, l’Assemblea fa una crida a tots els municipis amb un govern independentista a apostar fermament per la sobirania fiscal per tal d’avançar de forma real cap a la sobirania de Catalunya.

Enmig de les mobilitzacions en commemoració de l’1 d’Octubre, l’entitat proposa als consistoris de tot el país que convoquin consultes ciutadanes sobre la sobirania fiscal.

D’altra banda, cal recordar que aquest 1 d’octubre s’ha obert el període per liquidar l’IVA i l’IRPF del tercer trimestre del 2021.

14 d’octubre, a Rubí, xerrada amb l’Elisenda Paluzie

El dijous 14 d’octubre, a Rubí, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, l’Elisenda Paluzie farà una xerrada.

L’acte començarà a les 19.00 h al Castell-Ecomuseu de Rubí.

Estat de la Nació: les mobilitzacions del cap de setmana de l’1 d’Octubre

Aquests és el programa Estat de la Nació dedicat a les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre.

Èxit de convocatòria a les marxes Ponent i Nord

A les 6 del matí ha començat la marxa Ponent, que va de Fraga a Lleida. Ha estat el tret de sortida al segon dia de mobilitzacions convocat per l’Assemblea. Dues hores més tard, han estat les comarques gironines les que s’han posat en marxa des de Sant Julià de Ramis en direcció a Aiguaviva.


Aquesta segona marxa ha viscut el moment àlgid a Girona, on s’ha desviat del recorregut previst per concentrar-se quinze minuts davant la delegació del Govern de la Generalitat. El clam ha estat unànime: fi de la repressió i fer passes efectives per avançar cap a la independència.


En aquest sentit, el vicepresident de l’Assemblea, David Fernàndez, que participa a la marxa Nord, ha manifestat que “fa quatre anys vam guanyar, avui ens tornem a mobilitzar per exigir als polítics independentistes que facin efectiu el mandat de les urnes”. L’ 1 d’Octubre “vam votar i vam guanyar”.


Per la seva banda, el secretari nacional i coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Martí Claret, que participa a la marxa Ponent, ha deixat clar que “davant la mobilització cal més carrer i militància que mai”. Alhora ha afegit que “cal una estratègia per la confrontació, ja que qualsevol negociació que es doni sense guanyar-nos una posició serà menys rellevant que una conversa d’ascensor”.


Per acabar, Claret ha parafrasejat el president Lluís Companys i ha manifestat que “totes les causes justes del món tenen els seus defensors; en canvi, Catalunya només ens té a nosaltres”.


Les dues marxes ja són a prop del seu punt d’arribada, on es faran actes polítics com a cloenda. A Aiguaviva (marxa Nord) serà a les 13 h i a Lleida (marxa Ponent) serà a les 14 h.


A les 14 h de la tarda començarà la marxa Centre, que anirà de Vinaròs a La Ràpita. Hi participarà la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie.

Elisenda Paluzie: “Som centenars de milers que estem disposats a tornar a arriscar i a fer sacrificis com els del 2017”

L’Assemblea Nacional Catalana ha donat aquesta tarda el tret de sortida a les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre. Illa (Catalunya Nord) ha estat l’escenari del primer dels més de 100 actes que farà l’Assemblea durant aquests tres dies amb l’objectiu de reivindicar l’1 d’Octubre i defensar-ne el seu mandat.


L’Assemblea, acompanyada d’Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha volgut que l’acte polític central d’aquest Primer d’Octubre fos el municipi on es van guardar les urnes del referèndum d’autodeterminació del 2017. D’aquesta manera, s’ha volgut agrair el compromís i lluita dels catalans del nord amb la llibertat dels Països Catalans i, en especial, per fer possible que Catalunya s’autodeterminés fa quatre anys.


A l’acte d’aquesta tarda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “aquest estat tan poderós i els seus serveis secrets, no comptaven amb aquest poble que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. L’Estat espanyol no comptava amb els catalans del nord, perquè per ells són francesos i res més”.


Paluzie ha afegit que “aquesta és una de les lliçons de l’1 d’octubre: quan anem units som invencibles. Catalans del nord i del sud. Poble mobilitzat i institucions democràtiques. Parlament, govern i ajuntaments. Dirigents polítics i socials. Sindicats i associacions empresarials. Associacions de mares i pares, entitats culturals i associacions d’estudiants. Aquell dia vam ser poble, tots units defensant les urnes”.

Elisenda Paluzie ha demanat recuperar aquella força que va fer possible derrotar l’Estat espanyol. “Som centenars de milers que estarem disposats a tornar a arriscar i a fer sacrificis com els vam fer col·lectivament aquella tardor”, ha afegit. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha manifestat que “ la repressió no ens pot aturar, al contrari, ha de ser un estímul encara més gran per lluitar per la independència”.


Per concloure el seu discurs ha deixat clar que “la llibertat té un cost, els drets s’han guanyat sempre lluitant-los, i el dret a la independència ens el guanyarem amb persistència, combat democràtic i aquella barreja de realisme i imaginació que vam aplicar tan bé fa quatre anys”.


En el transcurs de l’acte, dotze voluntàries i voluntaris de la Catalunya Nord han pujat a l’escenari per dir-li a l’Estat espanyol: “jo també vaig fer possible l’1 d’Octubre”. Al final de l’acte, han carregat les urnes del referèndum a un seguit de cotxes que les han portat cap a Figueres, on ha de tenir lloc un concert a partir de les 20 h.

Vídeo de l’acte de l’1 d’Octubre a Illa

Acte a Illa, al Rosselló, en motiu de l’1 d’Octubre.

L’Assemblea impulsa una nova Catalan Week en el 4t aniversari de l’1-O

Les Assemblees Exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana organitzen una nova edició de la #CatalanWeek, que tradicionalment s’organitza en el context dels actes de la Diada de l’11 de setembre; però aquest any la iniciativa se centrarà en el 4t aniversari del referèndum d’independència de Catalunya, la victòria més gran del moviment independentista català fins avui.

Organitzada per primera vegada el 2016, la #CatalanWeek té com a objectiu fomentar la causa independentista de Catalunya a l’estranger i, degut al moment en què s’enfronta el país, també mobilitzar la diàspora catalana per denunciar i sensibilitzar sobre la repressió política espanyola i les vulneracions dels drets humans contra el poble de Catalunya.

En aquest sentit, les Assemblees Exteriors de l’Assemblea a països com Mèxic, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, els països bàltics, Alemanya, el País Basc i Madrid, així com l’àrea Internacional de l’Assemblea, organitzaran una dotzena d’esdeveniments del 5 al 14 d’octubre.

Les Assemblees Exteriors dels Països Baixos, el País Basc i Mèxic seran les encarregades d’endegar aquesta edició, i el primer esdeveniment tindrà lloc a Països Baixos, centrat en les llengües minoritàries i el seu paper a Europa, la directora de cine Isona Passola, el periodista Michel Neumuller, i el professor de lingüistica Cor van der Meer. L’ANC Euskal Herria co-organitzarà, juntament amb “Som-hi” –una organització de cultura catalana al País Basc– una presentació presencial del llibre “Història del moviment independentista català” amb l’autor i excoordinador d’ANC Euskal Herria, Fermí Rubiralta. Finalment, l’ANC Mèxic organitzarà un acte en línia sobre els reptes actuals del moviment independentista català, amb representants de partits polítics i entitats catalanes i un acadèmic mexicà expert en relacions internacionals i la Unió Europea.

L’endemà, el 6 d’octubre, l’ANC a Alemanya organitza una videoconferència sobre qüestions internacionals i legals en el cas català, amb el jurista especialitzat en drets humans Nico Krisch,  seguida del debat públic “Fake news i desinformació contra la dissidència política a la UE”, organitzat pel Comitè Internacional de l’Assemblea en el marc de la Conferència sobre el futur d’Europa de la Comissió Europea, amb el doctor en drets humans i periodista internacional Raphael Tsavkko Garcia i el sociolingüista i activista polític català Miquel Strubell.

El 7 d’octubre serà el torn de l’ANC als Estats Bàltics, que organitzarà un debat amb motiu del 30è aniversari de la independència dels Bàltics, amb l’exdiputat estonià i ex-líder del Partit Lliure Estonià, Artur Talvik; el periodista i escriptor letó i participant actiu a la Via Catalana 2013, Otto Ozols; i Tomas Kavaliauskas, professor associat de la Universitat de Kaunas (Lituània) especialitzat en minories nacionals.

El mateix dia, ANC Euskal Herria organitzarà un altre acte sobre la situació actual del moviment independentista català i els seus reptes actuals, amb l’exdiputat al Parlament de Catalunya i activista Albano Dante Fachin; mentre que l’ANC Madrid organitzarà una conferència contra l’experimentació i el maltractament animal.

El 8 d’octubre, ANC Madrid celebrarà un altre acte, aquesta vegada sobre els intents de repressió de les autoritats espanyoles contra els moviments d’autodeterminació de la península, incloent la il·legalització de partits polítics i el bloqueig de la creació d’organitzacions sense ànim de lucre, com Izquierda Castellana i la Fundació Doris Benegas.

El 9 d’octubre, ANC Mèxic organitzarà un segon acte, centrat en el Debat Constituent, una plataforma que impulsa el debat sobre la independència catalana i el futur estat català promovent un paper actiu de la societat civil, amb una de les seves impulsores, Gabriela Serra.

La setmana següent hi haurà dos esdeveniments més. El primer, dilluns dia 11, sobre l’imacte del cas català en els drets fonamentals de tots els europeus, organitzada per ANC Luxemburg, amb la participació del representant del partit d’esquerres DeÍ Lenk, David Wagner, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i altres ponents pendents de confirmar. Finalment, l’ANC Brussel·les tancarà la Catalan Week el dia 14, amb la conferència en línia “Repressió contra el moviment de base català: el cas de l’operació Judes contra activistes pacífics”, amb la participació d’activistes i advocats perseguits.

Part fonamental de l’estructura organitzativa de l’Assemblea Nacional Catalana, les Assemblees Exteriors de l’Assemblea treballen des de la base com a diàspora catalana organitzada, contactant amb organitzacions locals, ONG i representants polítics de tot el món per informar sobre la situació política a Catalunya i la seva lluita per la independència. Les Assembles Exteriors animen a qualsevol persona interessada a contribuir i treballar a favor de la causa independentista catalana des de l’estranger a posar-se en contacte amb elles, conèixer-ne més o participar en aquests o altres esdeveniments.

L’Assemblea publica un llibre de propostes per reprendre la via unilateral

Els dies 7 i 8 de maig, l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el primer Congrés d’independències unilaterals, un esdeveniment internacional concebut amb l’objectiu d’estudiar i extreure aprenentatges dels processos d’independència dels països bàltics i d’Eslovènia aplicables al cas català, per donar un nou impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 inscrits van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert van comptar amb prop de 3.000 participants.

L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors, Dimitrij Rupel, i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, els diferents tallers que es van organitzar van comptar amb la participació de figures com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat, Jordi Galí i Daniel Soler.

Els temes i casos que es van exposar durant el marc del Congrés han estat ara recollits en un document de propostes en format de llibre blanc, en els àmbits de l’economia, les relacions internacionals, la defensa, la desobediència civil i els processos constituents. El contingut se sintetitza en 14 conclusions i recomanacions finals que inclouen aspectes com:

  • La importància de defensar de facto allò que s’ha declarat de jure per part de les institucions.
  • Un procés d’independència té cos­tos, tant individuals com col·lectius.
  • La importància d’aprofitar els moments de debilitat de l’adversari i les seves fe­bleses, per distingir i aprofitar les fines­tres d’oportunitat que es puguin obrir.

Al document també es destaca el paper que ha de jugar la societat civil organitzada per potenciar les estratègies i tàctiques de defensa civil, i els instruments de control popu­lar del territori, especialment pel que fa a infraestructures estratègiques i edificis que representin la sobirania popular. També es destaca la necessitat d’impulsar l’anàlisi i el debat acadèmics de polítiques de defensa i se­guretat en clau nacional.

Per últim, en aquest llibre blanc es posa en relleu com a element fonamental el fet que quan els lideratges polítics i insti­tucionals fallen, la societat civil ha d’estar preparada per prendre la iniciativa i man­tenir la tensió als carrers, així com el fet que la repressió de l’Estat contra el moviment independentista pot i ha de ser utilitzada en favor del moviment, en àmbit nacional i internacional, per afegir més legitimitat a les demandes democràtiques d’autodeterminació i impulsar un increment de la mobilització popular.

Amb la publicació d’aquest document, l’Assemblea reforça el seu argumentari per incidir públicament en relació a la necessitat de preparar i avançar cap a la ruptura amb l’Estat en base a la via dels fets, amb mesures concretes en els fronts institucional, popular i exterior, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.

Vídeo de la roda de premsa sobre les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre

Avui, a partir de les 11.30 h, roda de premsa per explicar els darrers detalls de les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre.

Guia del Vallès Occidental dels actes del cap de setmana de l’1 d’Octubre

Actualitzat el 30 de setembre, 21.00 h

Aquests són els actes previstos al Vallès Occidental pel cap de setmana de l’1 d’Octubre de 2021.

Els actes d’àmbit nacional els trobareu a aquest enllaç.

  • Bellaterra
    • 1 d’Octubre. Acte polític, a partir de les 17.30 h a l’EMD diversos actes sobre el referèndum. Després s’assistirà a l’acte de Sabadell.
  • Castellbisbal
    • 1 d’Octubre. Acte polític, a partir de les 20.00 h, a l’escola Montserrat, parlaments i projecció d’un documental.
  • Montcada i Reixac
    • 2 d’octubre. Tornem a les escoles, a les 19.00 trobada als diferents col·legis electorals de l’1 d’Octubre i a les 20.00 al Ps4c Cerveseria.
  • Palau-solità i Plegamans
    • 1 d’Octubre. Rua per la llibertat amb patinet, cotxe o bicicleta. Inici a les 19.00 h al carrer Maria Aurèlia Capmany fins a la plaça U d’Octubre.
  • Rubí
    • 1 d’Octubre. 9.00 h concentració al Casal de la Gent Gran. 20.00 h concnetració plaça U d’Octubre.
  • Sabadell
    • 1 d’Octubre. Acte Vam votar i vam guanyar. 19.30 h a la plaça del Mercat.
    • 2 d’octubre. Autocars per anar a la Marxa de St. Julià de Ramis. Sortida a les 6.30 h de la pl. de les Dones del Tèxtil. Tornada cap a les 15.00 h. Reserves al local (Illa, 3), els feiners de 6 a 8 de la tarda. Preu: 10 €
  • Sant Cugat del Vallès
    • 2 d’octubre. Marxa per la llibertat, a les 11.00 h sortida des de l’Escola Joan Maragall.
    • 2 d’octubre. Birres per la República, de 18.00 a 20.00 h a la plaça U d’Octubre.
  • Sant Llorenç Savall
    • 1 d’Octubre. Cultura popular i sopar, a partir de les 18.00 h actes populars a la casa de Cultura.
    • 3 d’octubre. 10.00 h pujada al Turó de Baiarols per canviar la senyera.
  • Sant Quirze del Vallès
    • 1 d’Octubre. Trobada a les 19.15 a l’estació dels FGC per anar a l’acte de Sabadell.
  • Terrassa
    • 1 d’Octubre. Autocars per anar a l’acte d’Illa, (Catalunya Nord). Sortida a les 9.00 h. Informació i reserves al local de l’ANC, dilluns 27 i dimecres 29 de 17.00 a 19.00 h. També cada dia als Cants del Raval, enviant un correu a terrassa@assemblea.cat o bé trucant al telèfon 609 90 39 35. Preu 25 €.
    • 2 d’octubre. Cants de llibertat, 19.30 h, al Raval de Montserrat, amb la presència de grups antirepressius.

LA CONVOCATÒRIA PASSA AL DIA 3 D’OCTUBRE. Diumenge 27, a Barcelona, manifestació per la llibertat del president Puigdemont

La manifestació s’ha desconvocat davant la ràpida resolució de la detenció i es convoca tothom a participar als actes del cap de setmana de l’1 d’Octubre.

Aquest diumenge 26 de setembre, l’Assemblea Nacional Catalana i diverses entitats i partits independentistes convoquen a una manifestació per la llibertat del president Puigdemont.

Serà a les 12.00 h a la Plaça Catalunya

És manté la concentració al carrer Aribau.

Divendres 20.00 davant dels ajuntaments

L’Assemblea s’ha sumat a la convocatòria de l’Associació de Municipis per la Independència per a concentrar-se davant dels ajuntaments a les 20.00 h.

#IndependènciaÉsLlibertat #FreePuigdemont

Mobilitzacions arreu d’Europa

L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis organitza una consulta ciutadana sobre la sobirania fiscal

Per tercer any consecutiu, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana, organitza una consulta ciutadana coincidint amb l’1 d’octubre. Enguany, els habitants d’aquest municipi podran decidir si el seu Ajuntament ha de liquidar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Si la resposta fos afirmativa, el primer trimestre de 2022 aquesta administració ja pagaria a l’ATC.

La consulta es farà el divendres 1 d’octubre de 16 h a 20 h, i hi estaran cridades a participar totes aquelles persones empadronades al municipi i que siguin majors de 16 anys. La votació tindrà lloc pavelló municipal de Sant Julià de Ramis.

Aquesta iniciativa s’afegeix a la campanya “Jo pago a Catalunya” impulsada per l’Assemblea per tal que les persones físiques, empreses, entitats, autònoms, administracions públiques, sindicats, patronals i partits polítics paguin tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola. Es pretén empènyer el Govern de la Generalitat a enfortir l’Agència Tributària de Catalunya, una eina d’estat indispensable, perquè gestioni un volum superior de recaptació i d’informació tributària. Així, estarem preparats per afrontar amb més garanties la culminació del procés d’independència quan arribi el moment.

En aquest sentit, Jaume Casamitjana, coordinador de l’assemblea territorial de Sant Julià de Ramis, assenyala que “si la majoria d’ajuntaments paguessin els seus impostos a l’ATC, quan arribés el moment que fes falta, la Generalitat tindria a la seva disposició aquests diners“. A més, afegeix que “per assolir la independència és imprescindible que els ciutadans a títol individual facin accions concretes com ara exercir la sobirania fiscal“.

Paral·lelament a la consulta, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i l’Assemblea han organitzat el mateix divendres a la tarda una xerrada sobre sobirania fiscal i una altra del Debat Constituent.

23 de setembre, a Sabadell, concentració de suport als detinguts del 23S

Aquest dijous 23 de setembre, a Sabadell, es farà una concentració de den8nciaca l’operació Judes i de suport als detinguts del 23S.

Aquest dia farà fos anys de l’operació.

L’acte començarà a les 19.30 h a la plaça de Sant Roc.

30 de setembre, a Ullastrell, xerrada amb Adrià Alsina

El dijous 30 de setembre, a Ullastrell, es farà la xerrada Per què la independència va fracassar i per què encara és possible a càrrec d‘Adrià Alsina.

Adrià Alsina és membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana i autor de llibre que porta el mateix títol de la xerrada.

L’acte començarà a les 20.09 a la sala de les Orenetes. Per reservar seient cal demanar-ho al 628 450 430.

Jordi Sànchez i l’Assemblea denuncien la sentència del Tribunal Suprem davant del Tribunal Europeu de Drets Humans

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, al costat del seu expresident, Jordi Sànchez, han anunciat avui que, havent esgotat tots els recursos judicials a l’Estat espanyol, han presentat un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per denunciar la desproporcionada condemna de 9 anys de presó (dels quals ha passat gairebé 4 a la presó) que va rebre pel seu paper com a líder civil independentista durant els fets de setembre i octubre de de 2017.

Durant la roda de premsa, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “hi ha hagut diverses violacions greus i acreditades de drets fonamentals del Conveni europeu de drets humans. Entre ells hem de destacar la vulneració dels dret de reunió, la llibertat d’expressió o la llibertat ideològica”.

A més, ha afegit que “tota l’acció antirepressiva ens ha de legitimar més interna i externament. A l’Assemblea estem convençuts que les sentències europees reforçaran la causa de l’autodeterminació i de la independència de Catalunya”.

Per la seva banda, Jordi Sànchez ha deixat clar que amb aquesta demanda espera que “el Regne d’Espanya rebi un correctiu inequívoc per part de la màxima instància europea en l’àmbit de la justícia i drets humans”.

També ha explicat que va a Estrasburg “perquè mai més cap ciutadà de Catalunya tingui la incertesa que exercir drets fonamentals pot ser motiu d’una condemna com la meva. Això va de defensar els drets que en una democràcia haurien d’estar emparats”.

Personalitats internacionals com Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu (França), Clare Daly, membre del Parlament Europeu (Irlanda), i Sébastien Nadot, membre de l’Assemblea Nacional francesa i de la seva Comissió d’Afers Estrangers, han fet arribar el seu suport i solidaritat a través de missatges per vídeo. El Sr. Onesta denuncia que “la justícia espanyola és una justícia política” i que “manipula no només els fets, sinó també les paraules”, acusant per exemple de “terrorisme” a molts dels que qüestionen la qualitat democràtica del sistema. Per la seva part, Daly critica el silenci de la Comissió Europea sobre aquest alarmant cas i anima el poble català a seguir lluitant, ja que amb això també lluita pels drets de tots els ciutadans europeus. En una línia similar, el diputat francès Sébastien Nadot expressa la importància “que Jordi Sànchez sigui indemnitzat per la vulneració de drets que ha patit per part de les autoritats espanyoles” i fa una crida al Tribunal Europeu de Drets Humans perquè revisi detingudament el cas.

L’Assemblea Nacional Catalana i Jordi Sànchez confien que, un cop estudiat el cas per part del TEDH, no quedi cap dubte que Sànchez és víctima d’una persecució política per l’exercici dels seus drets fonamentals, especialment per defensar el dret d’autodeterminació del poble català. La justícia europea ha de condemnar la utilització del poder judicial espanyol per motius polítics, un fet que mostra una greu manca d’independència judicial.

En concret, l’objectiu d’aquest recurs és denunciar la violació dels drets fonamentals de Jordi Sànchez a la llibertat d’expressió, reunió, llibertat de pensament i dret a jutge natural, entre d’altres, i que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemni Espanya per aquestes vulneracions. La sentència, que s’espera que sigui condemnatòria, demana a l’Estat espanyol que prengui totes les mesures que consideri necessàries per reparar la violació dels drets.

Des de 2018, tribunals europeus de Bèlgica, Alemanya i Escòcia ja han desestimat les peticions per les ordres de detenció europees que Espanya va emetre contra els representants catalans a l’exili, cosa que demostra que els arguments proporcionats per la judicatura espanyola no tenen suport legal i estan motivats políticament.

Reaccions internacionals al cas de Jordi Sànchez

Durant els darrers anys, diverses associacions de juristes i organitzacions internacionals de drets humans, com la Comissió Internacional de Juristes i Amnistia Internacional, han seguit amb preocupació el cas dels líders independentistes catalans, qualificant les seves penes de presó com “una restricció de les llibertats d’opinió, expressió i reunió pacífica”. També han afirmat en diverses ocasions que l’aplicació del delicte de sedició provoca un efecte aterridor entre la població i sovint impedeix que els ciutadans puguin exercir els seus drets civils i polítics, per por de ser processats.

Al juny de 2019, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU va confirmar que la detenció del Sr. Jordi Sànchez -juntament amb la de la resta de presoners polítics catalans- constituïa una detenció arbitrària. Atès que havia estat detingut per les seves creences i activitats polítiques, l’organisme de l’ONU va demanar el seu alliberament immediat i una indemnització pel temps transcorregut a la presó preventiva i la vulneració de drets consegüent, una petició que les autoritats espanyoles van ignorar. Van haver de transcórrer més de dos anys fins que es van produir els indults per part del Govern espanyol, alliberant els presoners polítics catalans tot i que de forma condicionada i parcial el juny de 2021, i sense que s’hagi produït cap reparació pels danys causats.