L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest matí una roda de premsa davant de la representació de les institucions de la UE a Barcelona, després de l’aprovació de l’aixecament de la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans Carles Puigdemont, Clara Ponsatí  i Toni Comín per part del ple del Parlament Europeu ahir al vespre (amb uns resultats del 57,72% per al sí, un 35,8% per al no i un 6,5% d’abstencions).

L’acte ha comptat amb la representació de diverses organitzacions de la societat civil a Catalunya –a més de personalitats nacionals i internacionals-, que han denunciat l’actitud de les institucions de la UE envers la qüestió catalana i els abusos comesos per l’Estat espanyol, i han reclamat un canvi d’actitud immediat.

La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha fet una apel·lació al president del Parlament Europeu, David Sassoli, i a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per expressar la preocupació de diversos sectors europeus amb relació al resultat del suplicatori. En aquesta línia, aquest matí 60 representants de personalitats de la societat civil catalana i internacional, encapçalades per l’Assemblea, han adreçat una carta als líders del Parlament Europeu i de la Comissió per expressar el seu rebuig al cas.

Entre els signants hi ha personalitats com el secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representants (UNPO), Ralph Bunche; el secretari general de l’European Language Equality Network, Davyth Hicks, o el president de l’ONG internacional de drets humans Society For Threatened Peoples, Jan Diedrichsen. Tambvé hi figuren eurodiputats i exeurodiputats de diversos territori europeus, com Clare Daly (Irlanda), Jordi Solé, Oriol Junqueras i Diana Riba (Catalunya), François Alfonsi i José Bové (França), Mark Demesmaeker (Flandes), Pernando Barrena (País Basc), Tamas Meszerics (Hongria) o Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu. En l’àmbit nacional, també s’han sumat a la iniciativa associacions culturals i de drets humans catalanes com Òmnium Cultural, el CIEMEN o l’associació de juristes Col·lectiu Praga.

La missiva denuncia la persecució dels líders cívics i polítics catalans, així com més de 3.300 activistes i representants, per part de les autoritats espanyoles, i demana que es posi fi a la permissivitat amb Espanya per les mateixes o fins i tot pitjors violacions de l’estat de dret que Hongria o Polònia, una discriminació enorme i una violació dels drets humans, en contra de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea.

La carta també recorda la legitimitat democràtica dels tres eurodiputats catalans, que van rebre els vots d’un milió de ciutadans de la UE, i afirma que “negar els seus drets com a membres del Parlament Europeu només és possible quan ja s’ha infringit els drets de les persones que els han votat“.

A més, la missiva destaca que el cas ha estat considerat infundat pels tribunals d’Alemanya, Escòcia o Bèlgica, i denuncia les violacions de drets contra el poble català, un fet que es dona quan Espanya ja ha vulnerat reiteradament el dret a l’autodeterminació. En fer-ho, les autoritats espanyoles també van vulnerar el dret dels catalans a la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i d’associació i participació política.

En aquest sentit, és important recordar que l’organització d’un referèndum sense el consentiment del govern espanyol no és un delicte segons la legislació estatal, tal com va declarar al juny del 2019 el Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària de les Nacions Unides.

A l’acte d’aquest migdia també hi ha participat Bàrbara Roviró, secretaria nacional de l’Assemblea i representant de les assemblees extoriors, ha explicat que “hem aconseguit que molts eurodipitats i eurodiputades es signifiquessin en públic per demanar el no al suplicatori”.

L’Assemblea Nacional Catalana rebutja completament el resultat de la votació del ple del Parlament Europeu sobre l’aixecament de la immunitat parlamentària i insta les institucions de la UE a corregir l’actitud antidemocràtica de l’Estat espanyol respecte a Catalunya, que no va d’acord amb els principis fundacionals europeus. Està en joc la credibilitat i legitimitat de la Unió Europea com a projecte d’integració basat en principis i drets fonamentals.