Davant les noves mostres de repressió que avui ha dut a terme el govern espanyol contra els presos polítics, convoquem a sortir al carrer a exigir la seva llibertat.
Manifest

L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest matí una roda de premsa davant de la representació de les institucions de la UE a Barcelona, després de l’aprovació de l’aixecament de la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín per part del ple del Parlament Europeu ahir al vespre (amb uns resultats del 57,72% per al sí, un 35,8% per al no i un 6,5% d’abstencions).
L’acte ha comptat amb la representació de diverses organitzacions de la societat civil a Catalunya –a més de personalitats nacionals i internacionals-, que han denunciat l’actitud de les institucions de la UE envers la qüestió catalana i els abusos comesos per l’Estat espanyol, i han reclamat un canvi d’actitud immediat.
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha fet una apel·lació al president del Parlament Europeu, David Sassoli, i a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per expressar la preocupació de diversos sectors europeus amb relació al resultat del suplicatori. En aquesta línia, aquest matí 60 representants de personalitats de la societat civil catalana i internacional, encapçalades per l’Assemblea, han adreçat una carta als líders del Parlament Europeu i de la Comissió per expressar el seu rebuig al cas.
Entre els signants hi ha personalitats com el secretari general de l’Organització de Nacions i Pobles No Representants (UNPO), Ralph Bunche; el secretari general de l’European Language Equality Network, Davyth Hicks, o el president de l’ONG internacional de drets humans Society For Threatened Peoples, Jan Diedrichsen. Tambvé hi figuren eurodiputats i exeurodiputats de diversos territori europeus, com Clare Daly (Irlanda), Jordi Solé, Oriol Junqueras i Diana Riba (Catalunya), François Alfonsi i José Bové (França), Mark Demesmaeker (Flandes), Pernando Barrena (País Basc), Tamas Meszerics (Hongria) o Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu. En l’àmbit nacional, també s’han sumat a la iniciativa associacions culturals i de drets humans catalanes com Òmnium Cultural, el CIEMEN o l’associació de juristes Col·lectiu Praga.
La missiva denuncia la persecució dels líders cívics i polítics catalans, així com més de 3.300 activistes i representants, per part de les autoritats espanyoles, i demana que es posi fi a la permissivitat amb Espanya per les mateixes o fins i tot pitjors violacions de l’estat de dret que Hongria o Polònia, una discriminació enorme i una violació dels drets humans, en contra de l’article 2 del Tractat de la Unió Europea.
La carta també recorda la legitimitat democràtica dels tres eurodiputats catalans, que van rebre els vots d’un milió de ciutadans de la UE, i afirma que “negar els seus drets com a membres del Parlament Europeu només és possible quan ja s’ha infringit els drets de les persones que els han votat“.
A més, la missiva destaca que el cas ha estat considerat infundat pels tribunals d’Alemanya, Escòcia o Bèlgica, i denuncia les violacions de drets contra el poble català, un fet que es dona quan Espanya ja ha vulnerat reiteradament el dret a l’autodeterminació. En fer-ho, les autoritats espanyoles també van vulnerar el dret dels catalans a la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió i d’associació i participació política.
En aquest sentit, és important recordar que l’organització d’un referèndum sense el consentiment del govern espanyol no és un delicte segons la legislació estatal, tal com va declarar al juny del 2019 el Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària de les Nacions Unides.
A l’acte d’aquest migdia també hi ha participat Bàrbara Roviró, secretaria nacional de l’Assemblea i representant de les assemblees extoriors, ha explicat que “hem aconseguit que molts eurodipitats i eurodiputades es signifiquessin en públic per demanar el no al suplicatori”.
L’Assemblea Nacional Catalana rebutja completament el resultat de la votació del ple del Parlament Europeu sobre l’aixecament de la immunitat parlamentària i insta les institucions de la UE a corregir l’actitud antidemocràtica de l’Estat espanyol respecte a Catalunya, que no va d’acord amb els principis fundacionals europeus. Està en joc la credibilitat i legitimitat de la Unió Europea com a projecte d’integració basat en principis i drets fonamentals.
Fa un any que estem en una emergència sanitària que ens ha capgirat la vida a una immensa majoria de la població. Moltes ens hem quedat a casa per no col·lapsar els serveis de salut, unes teletreballant i d’altres aturades. Moltes hem perdut la feina i no tenim dret a cap atur, altres estem subsistint amb ERTOs fins al maig. Moltes no hem parat perquè les nostres feines remunerades s’han considerat essencials per contenir la pandèmia o abastir la societat del que és indispensable. Moltes estem esgotades. Hem tornat a sostenir els treballs de cura, amb les criatures a casa, combinant teletreball, flexibilitzant la jornada laboral remunerada o reduint-la. No hem parat. El món del capital sí.
La COVID-19 ha aconseguit aturar el món i ha accelerat l’evidència que el sistema està caducat. Sembla que la natura, a través d’un minúscul virus, hagi donat una empenta a la humanitat: PAREU. I hem parat. Els governs, un any més tard, parlen de reconstrucció social i econòmica. Què hem de reconstruir? Res. No res. El treball remunerat ja no és garantia de poder “guanyar-te la vida”. I no hi ha treball remunerat per a tothom. Cal pensar com ho farem.
Ens cal un país nou que superi la crisi econòmica, social, climàtica, sanitària, política, però també la crisi de cures i les discriminacions i violències que patim les dones. Tenim el mateix dret a existir i viure en dignitat que la resta de la població. S’acosta el 8 de març, i per un dia tothom parlarà de les xifres
22,17 % de bretxa salarial, 15% més destrucció de llocs de treball de dones que dels homes, 6 de cada 10 persones que cobren -1.000 € per la feina remunerada som dones, 3,5% més expedients de regulació d’ocupació per a les dones, 75% de les persones contractades a temps parcial som dones. Tenim les ocupacions amb els salaris més baixos, més penalitzades per ser mares, més penalitzades per responsabilitats de cures, i ens sentim culpables per traslladar a altres dones, que estan en pitjors condicions que nosaltres, les responsabilitats de les nostres cures.
Si hem de reconstruir, fem-ho amb ulleres 100% liles. Posem al centre la vida de totes les persones. Protegim les tasques de cures amb guarderies, centres de dia i residències suficients i de qualitat i serveis públics de salut i educatius de qualitat per a tothom. Construïm un país que compti el PIB reproductiu? Assegurem a totes i tots uns ingressos suficients per viure en dignitat? Garantim els drets i llibertats a tothom?
Un altre país és possible. No necessitem una reconstrucció: necessitem bases noves! Un projecte il·lusionant i de futur ens ajudarà a sortir d’aquest esgotament vital. Un país nou, independent, ple de llibertat. I mentrestant, comencem a casa amb corresponsabilitat, que cada dia és 8 de març.
Dones ANC
Sectorial Assemblea Nacional Catalana

Eduard Berraondo explicarà com ha anat el judici als síndics electorals de l’1 d’octubre amb Tània Verge i Josep Pagès.
Sara Cuentas i Cristina Sánchez parlaran d’aquest 8M. Adrià Alsina presenta el seu llibre. Les eleccions del Barça amb Adrià Soldevila.
A partir de les 21.30 h a Teve.cat, a les xarxes de l’Assemblea i al seu canal de YouTube.

Aquest és el vídeo de la xerrada que va organitzar la territorial de Matadepera de l’Assemblea Nacional Catalana el 4 de març.
Hi van participar Andreu Francisco, exalcalde que va iniciar-ho al 2012 a Alella, Jordi Roset, empresari que va ser dels primers a fer-ho, i Aleix Andreu, secretari nacional ANC coordinador de la campanya.
L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural havien convocat un seguit d’accions al voltant de l’automobilística Seat a Martorell amb motiu de la visita del monarca espanyol, Felip VI. Aquestes accions consistien en una penjada de pancartes als ponts de l’autopista amb el lema “Catalunya no té Rei”.
En un primer moment l’operatiu dels Mossos d’Esquadra no han permès penjar tres de les quatre pancartes. Totes elles havien estat correctament comunicades al Departament d’Interior. Finalment, l’operatiu ha rebut l’ordre de permetre’n la penjada, després de la mediació de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie.
Paluzie ha explicat que aquestes accions s’emparen en “la llibertat d’expressió i no pot ser que els operatius d’ordre públic vagin en contra de l’exercici dels drets fonamentals. Finalment, com no podia ser d’altra manera han rectificat i han permès penjar les pancartes”.
Referent a la visita del rei Felip VI, Elisenda Paluzie ha manifestat que “el monarca espanyol, el del 3 d’octubre, mai serà benvingut a Catalunya”. A més, ha afegit que l’Estat espanyol “vol aprofitar aquesta crisi per tornar-se a fer fort a Catalunya”.D’altra banda, Elisenda Paluzie ha avisat que l’Estat espanyol, “aprofitarà la gestió dels fons europeus per fer-se present i fort amb uns diners que corresponen a la ciutadania de Catalunya”, tal com hem pogut veure avui.

Avui l’Assemblea ha participat en l’acompanyament als síndics del referèndum de l’1 d’octubre a la Ciutat de la Justícia. Els demanen penes de presó, multa i inhabilitació per assegurar les garanties democràtiques en el referèndum de l’1-O. La presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, ha manifestat que “no es poden convertir drets en delictes. És evident que aquest judici, com la resta, acabarà anul·lat en els tribunals internacionals“.
Paluzie ha explicat que “aquest judici forma part de la causa general contra l’autodeterminació de Catalunya. L’objectiu d’aquesta repressió és fer por, i crear exemplaritat per tal que faci afecte. Però no ho estan aconseguint“. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea ha afegit que en aquestes eleccions “hem tornat a demostrar la nostra determinació de continuar amb el procés d’independència. El 52% dels vots és una nova mostra que continuem persistint“.

L’Assemblea Nacional Catalana fa una crida a donar suport als membres de la Sindicatura de l’1-O, per a qui es demanen penes de presó, multes i inhabilitació per haver defensat les garanties democràtiques del referèndum. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, serà aquest dimecres, 3 de març, a les 8.30 h davant de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, per acompanyar els síndics el dia que comença el judici.

Resum de la concentració a Plaça Catalunya del 28 de febrer de 2021.
Ja som el 52%. Som majoria social i política. Ara toca un govern independentista. Partits, no desaprofiteu el vot de la gent, i la gent hi serà per fer la independència.
Fem més forta la #XarxaIndependència per continuar empenyent.
Fes-te sòcia o soci de l’Assemblea: https://anc.si/EmfaigSoci
L’Assemblea Nacional Catalana a Matadepera ha enviat als 3 grups municipals independentistes una carta instant l’Ajuntament a aprovar l’exercici de la Sobirania Fiscal.
Pagar tots els impostos municipals a l’Agència Tributària Catalana, i cap a l’espanyola, és legal i segur.
Més informació de com fer-ho, a la xerrada “Jo pago a Catalunya”, el proper dijous 4 de març a 2/4 de 8 de la tarda, al Canal Youtube Assemblea de Matadepera.
Andreu Francisco, exalcalde que va iniciar-ho al 2012 a Alella, Jordi Roset, empresari que va ser dels primers a fer-ho, i Aleix Andreu, secretari nacional ANC coordinador de la campanya, i com a ciutadà que només paga a Catalunya, ens explicaran com fer-ho.
US HI ESPEREM!
Fem República Catalana!!!
L’Assemblea s’ha mobilitzat aquest diumenge per demanar un govern de concentració independentista que afronti la urgència social i nacional en què està immers el país. Aquest matí, al voltant de 10.000 persones han omplert la plaça Catalunya de Barcelona per posar en valor el 52% de vot directe a candidatures independentistes i demanar sentit d’estat a ERC, Junts i CUP-Guanyem.
En el marc d’aquesta concentració, l’Assemblea va publicar un manifest, que ja ha recollit més de 15.000 signatures, i que ha estat llegit avui per deu de les entitats que s’hi han adherit. En aquest document, l’entitat explica que “només un govern de concentració nacional permetrà fer front als continus atacs de l’Estat espanyol a tots els fronts: judicial, polític, financer i de retallada de drets civils i socials”.
La lectura del manifest ha anat seguida del discurs de la presidenta de l’Assemblea. Elisenda Paluzie ha volgut deixar clar que “som majoria política i social, i hem tornat a guanyar, com ja vam guanyar l’1 d’octubre. Aquest moviment té unes bases sòlides i fidels que no fallen mai”. Paluzie ha afegit que el 52% dels vots independentistes ens torna “a legitimar internament i externament”. La presidenta de l’Assemblea, ha manifestat que “no es tracta només que hi hagi un acord per conformar un govern de les forces independentistes. Això ja ho hem tingut aquests darrers tres anys. Ens cal un govern que es construeixi sobre la base de la confiança i del projecte comú”.
Paluzie ha explicat que “som conscients que les estratègies de les tres candidatures són diferents quant al moment i al mètode per culminar el procés d’independència. Però es comparteix l’objectiu, hem de trobar consensos en el camí i accions que ens permetin avançar”.
“Ens hem de preparar per a un nou exercici real de l’autodeterminació, que implicarà una confrontació des de la desobediència institucional i civil, i que ha d’acabar amb una proclamació d’independència que, aquest cop sí, ens porti a la República catalana”, ha explicat Elisenda Paluzie.
A més, ha demanat un “govern alineat amb el consum sobirà i que desplegui la sobirania fiscal. Un govern que preservi l’ordre públic sense vulnerar drets i que promogui la llengua catalana”. En definitiva, un govern que exerceixi “la seva sobirania per sobre de les institucions del sistema judicial espanyol”.
Elisenda Paluzie ha acabat el seu discurs demanant a les forces independentistes que “no desaprofitin aquests resultats electorals. Els vots de la gent els han tornat a donar una oportunitat per liderar el camí a la llibertat”.
La presidenta de l’Assemblea ha estat acompanyada per les i els representats de les entitats que han llegit el manifest impulsat per l’Assemblea:

Eduard Berraondo entrevista a la consellera a l’exili Clara Ponsatí per saber com es viu el procés del suplicatori des de dins del Parlament Europeu
També sabrem com serà la concentració de l’Assemblea d’aquest diumenge? En parlarem amb David Fernàndez, vicepresident de l’entitat, i Esther Güell, membre del Secretariat Nacional.
A partir de les 21.30 h a Teve.cat, a les xarxes de l’Assemblea i al seu canal de YouTube.
El manifest “Govern independentista, ara! Per la urgència social i nacional” ja ha assolit les 10.000 adhesions en poc més de tres dies. Milers de persones han signat aquest document promogut per l’Assemblea que demana a les candidatures independentistes que “actuïn amb sentit d’estat i treballin per conformar un executiu independentista fort que es construeixi sobre una nova base“.
El manifest assenyala que “només un govern de concentració nacional permetrà fer front als continus atacs de l’Estat espanyol en tots els fronts: judicial, polític, financer i de retallada de drets civils i socials“. A més, es reconeix que “les estratègies per assolir la independència són diferents. Tanmateix, l’objectiu és comú i, per tant, cal que Esquerra Republicana, and Junts i CUP-Guanyem cerquin els consensos necessaris i avantposin els interessos de país als de partit“.
L’Assemblea vol fer valdre el 52% dels vots directes a candidatures independentistes a les eleccions del 14-F: “El poble ha complert; ara li toca als electes actuar en justa correspondència amb la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes“.
Aquest manifest no només pot ser signat per particulars, sinó també per associacions i entitats. De fet, són diverses les que ja s’hi han adherit. Com per exemple: l’AMI, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, el Cercle Català de Negocis, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca o Anem X Feina.
Aquest manifest serà llegit per algunes de les entitats signants a la concentració que l’Assemblea farà aquest diumenge, 28 de febrer, a les 12 h a plaça Catalunya. Després, intervindrà la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie.El manifest continuarà actiu per tal que s’hi puguin continuar adherint entitats i particulars.

L’Assemblea Nacional Catalana ha llançat una campanya contra el suplicatori per a l’aixecament de la immunitat parlamentària dels eurodiputats catalans Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, impulsada pel Tribunal Suprem espanyol. La Comissió d’Afers Jurídics (JURI) del Parlament Europeu va aprovar ahir la proposta d’aixecar la immunitat dels tres eurodiputats, basada en un informe elaborat per l’eurodiputat búlgar d’extrema dreta Angel Dzhambazki, del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, al qual pertany el grup de VOX al Parlament Europeu.
En el marc de la campanya #DefendCataloniaSaveEU, que es pot seguir a les xarxes socials, l’Assemblea fa una crida als ciutadans de tota la UE a alçar la veu i dirigir-se als seus representants al Parlament Europeu, per expressar-los la seva preocupació i emplaçar-los a votar NO a l’aixecament de la immunitat durant la sessió plenària que tindrà lloc en algun moment els dies 8, 9 o 10 de març. Amb aquesta finalitat, l’Assemblea llançarà diversos vídeos de campanya durant les properes setmanes, i ha creat un lloc web en diversos idiomes perquè els usuaris puguin enviar missatges preestablerts als líders dels grups parlamentaris europeus a través del correu electrònic i Twitter.
L’Assemblea també enviarà comunicacions a tots els eurodiputats i als representants de grups polítics i organitzacions de la societat civil de tot Europa amb informació sobre el cas. Les comunicacions inclouen cartes de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en les quals denuncia la campanya repressiva sistemàtica de les autoritats espanyoles contra el poble català.
A les cartes, Paluzie també demana als eurodiputats que votin NO a l’aixecament de la immunitat, per tal com suposa una amenaça per al dret a la participació política de més d’un milió de ciutadans de la UE que van votar pels tres eurodiputats catalans i, per tant, per als drets democràtics de tots els ciutadans de la UE.
En resum, l’Assemblea fa una crida als diputats al Parlament Europeu dels 27 estats membres a votar en contra de l’aixecament de la immunitat dels eurodiputats catalans Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí en el ple del 8, 9 o 10 de març, i emplaça els ciutadans de la UE que aixequin la seva veu i s’adrecin als seus representants al Parlament Europeu per expressar preocupació pel cas.
