El dijous 28 de novembre, a Ripollet, es farà la projecció del documental “Les nostres accions, el nostre poder“. Posteriorment es farà un col·loqui amb Martí Olivella.
L’acte començarà a les 19.30 h. al Centre de Cultura de Ripollet.
La nova Sectorial de Persones Represaliades ja és una realitat. En un acte a l’antiga presó Model de Barcelona, amb la presència d’una nodrida representació de la societat civil i de represaliats de diverses generacions, la nova sectorial s’ha donat a conèixer públicament, enmig d’una gran expectació.
L’acte, conduit pel fotoperiodista Jordi Borràs, ha comptat amb la presència de la historiadora Anna Sallès, i una nodrida representació de represaliats del franquisme, com Carles Garcia Solé i Àngels Coté, mestra represaliada que va exiliar-se del 1974 al 1978 i secretària de la nova sectorial; represaliats de l’independentisme dels anys 70, 80, com Blanca Serra, dels 90, com Ramon López, Ramón Piqué i Guillem de Pallejà, i també represaliats actuals, com Francesc Colomines, detingut el 18 d’octubre i alliberat el 7 de novembre, i Tomàs Sayes, informàtic, identificat diverses vegades per haver fet talls i pintades, detingut per no haver-se presentat a una citació judicial i detingut a El Pertús pel tall a la frontera.
Posar el testimoniatge al servei de la lluita La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha subratllat la importància i la necessitat que aquesta sectorial posi al servei del moviment independentista el seu testimoniatge i la seva experiència, i ajudi gestionar la repressió política. “Si hem de conèixer bé el cor de la bèstia, és important tenir aquesta perspectiva històrica”, ha afegit.
Per a Paluzie, cal adaptar-se a aquesta repressió sense acceptar-la, i sobretot cal evitar que aconsegueixi el seu objectiu: que el moviment independentista es paralitzi i deixi de lluitar pels seus objectius polítics. Per això, ha demanat convertir en força aquesta repressió, per aconseguir més suport social i internacional i que acabi jugant a favor de la causa catalana.
Per acabar, Paluzie ha fet una interpel·lació directa a En Comú Podem arran de la detenció aquesta tarda del Mohammed, que després del seu empresonament durant les jornades de protesta post-sentència a Lleida, avui, tot just ser alliberat, ha estat novament detingut per la Policia Nacional per ser deportat. La presidenta de l’Assemblea ha recordat a En Comú Podem que les deportacions són competència del govern de l’Estat i que en virtut dels seus acords amb el PSOE ha d’exigir la no deportació del Mohammed.
Una xarxa antirepressiva forta Coté ha estat l’encarregada de llegir el manifest, al qual s’hi han adherit, a més dels membres de la sectorial, personalitats com Agustí Alcoberro, detingut i empresonat l’any 1975, Jordi Sànchez i Carme Forcadell, antics presidents de l’Assemblea, ara a la presó. El text fa una crida a totes les persones represaliades i als grups de suport a unir-se a la sectorial per fer una “xarxa forta” que permeti fer front a la repressió.
D’entre les veus que han intervingut, la historiadora Anna Sallès ha advertit que els camins utilitzats fins ara en la relació Catalunya-Espanya no han servit, i cal trobar nous mecanismes, diferents, que portin a assumir la plena condició de poble lliure a Catalunya. Tomàs Sayes, acompanyat de Francesc Colomines, ha demanat finalment de prendre nota de la repressió patida i que serveixi d’aprenentatge de cara al futur per evitar que condicioni les formacions polítiques.
L’Auditori de la Casa del Llibre ha quedat petit aquest vespre durant la presentació del llibre Manual de desobediència civil, que ha comptat amb un dels autors, Paul Engler, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. L’editora i activista Liz Castro ha estat l’encarregada de moderar la taula rodona.
Un dels temes recurrents de la conversa ha estat la importància que tenen els pilars del poder. Paluzie ha assenyalat aquí la importància que adquireixen campanyes com Eines de País en l’objectiu d’afeblir aquests poders. Un dels objectius és compensar les febleses que es van evidenciar l’octubre del 2017, a través de campanyes de la por, en molts nivells, especialment l’econòmic. Per això, ha explicat com d’importants són campanyes com les de de no-cooperació per enfortir també el teixit empresarial alternatiu al format pels grans oligopolis, que es van alinear amb interessos de poder polític espanyol fa dos anys.
La importància de la polarització Els moviments sempre guanyen a través de la polarització. Així de contundent s’ha mostrat Engler, que, lluny de lamentar-ho, ha dit que és una eina necessària en qualsevol procés de desobediència civil. “No n’hi ha prou amb els somriures”, ha afegit. En aquest sentit, Mauri ha recordat que polarització no és sinònim de risc per a la convivència, i ha evidenciat que la societat catalana, lluny de descohesionar-se, és prou madura per acceptar qualsevol tipus de resultat que obtingui un referèndum, i fins i tot a l’hora d’afrontar les mobilitzacions post-sentència, que han estat “àmpliament acceptades” i s’han vist fins i tot útils i necessàries des de la societat.
Precisament sobre les mobilitzacions, Engler ha explicat que, quan es troben en el pic de l’onada, són difícils de sostenir durant molt de temps. Tanmateix, tornen, com una onada, més tard o més d’hora. Perquè això succeeixi, però, és essencial buscar suport actiu i sobretot suport popular, i no delegar la tasca de mostrar els avenços als mitjans de comunicació, que sovint no ho fan quan l’onada és al punt més àlgid.
Una repressió mai vista en països democràtics Per Engler, és bo per al moviment que hi hagi repressió que ataqui drets fonamentals com el d’expressió, perquè deslegitima l’autoritat. Ara bé, s’ha mostrat molt sorprès del nivell repressiu de l’Estat espanyol: “No ho havia vist mai en societat democràtiques”. De fet, ha titllat certes actituds més pròpies de dictadures.
Engler ha advertit que caure en la violència és un error, perquè fa mal al moviment, i de fet la policia molt cops intenta instigar-la en els moviments perquè es moguin en el seu terreny. A més, ha recordat que és l’Estat qui té el monopoli de la violència i que, per tant, vol tenir una justificació per exercir-la.
Finalment, Elisenda Paluzie ha enviat un missatge als assistents: ningú vindrà a resoldre el conflicte català, sinó que depèn, en bona part, del que es faci aquí. I ha reivindicat que la societat catalana ja ha exercit motles estratègies de lluita noviolenta sense ser-ne del tot conscient, com en les consultes populars iniciades l’any 2009, o fins i tot durant el referèndum del Primer d’Octubre.
L’Assemblea ha fet costat aquest matí al president de la Generalitat, Quim Torra, en l’inici del judici per desobediència que ha començat avui, després que es negués a despenjar, en primera instància, la pancarta en favor de la llibertat dels presos polítics del balcó de la Generalitat el mes de març d’aquest any.
A més de l’Assemblea, altres entitats de la societat civil, com Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i formacions polítiques sobiranistes també s’han desplaçat fins al passeig Lluís Companys. Cap a quarts de nou, el president Torra ha arribat i, a través d’una breu marxa passeig enllà, se l’ha acompanyat fins a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Molta gent, també personalitats de la societat civil, han desafiat el fred i amb càntics de suport i a favor de la independència han fet arribar l’escalf cap al president.
Un judici que mai no s’hauria d’haver produït El vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, ha lamentat que aquest procés judicial s’hagi acabat obrint, i ha evidenciat que els tribunals espanyols “deformen” i “manipulen” el principi de legalitat, tot transformant-lo en qualsevol situació de delicte. Segons Pep Cruanyes, el president de la Generalitat, com a autoritat, té el deure i l’obligació de defensar “l’exercici dels drets humans” i denunciar la vulneració de drets, com ho feia la pancarta per la qual se l’està jutjant. “És una vergonya que això es vulgui transformar en delicte”.
Pel vicepresident de l’Assemblea, l’Estat espanyol confon el respecte i l’obediència a la llei amb el “vassallatge”, i ja no estem a l’època medieval, ha exclamat. De fet, s’ha referit a l’informe del Grup de detencions arbitràries de l’ONU, i ha recordat que aquest informe apunta que els òrgans de poder de l’Estat espanyol, com la Fiscalia, els tribunals i el propi Govern, trenquen el principi de separació de poders, i duen a terme una persecució de l’independentisme. “I aquest procés això ho posa en evidència”, ha conclòs.
A l’Assemblea no ens quedarem de braços plegats esperant el desenllaç del procés d’independència. La societat civil ha de continuar essent motor de canvi, i per això optem per debatre, preparar-nos i instruir-nos per actuar. La gent té el poder per canviar les coses i el deure de fer front a les injustícies. Si ens organitzem, el nostre potencial es multiplica.
L’Assemblea Nacional Catalana expressa la seva preocupació per la situació a l’Estat plurinacional de Bolívia i condemna el cop d’estat militar que ha forçat la sortida del poder del president legítim Evo Morales.
La comunitat internacional no pot restar al marge d’aquest atac contra la democràcia i contra les institucions d’aquest país. Bolívia, durant els darrers anys, ha aconseguit un progrés històric en matèria de drets socials, econòmics i culturals per a la seva població. També ha aconseguit avenços en la seva sobirania nacional sobre els recursos naturals i una major inclusió i respecte per a les seves minories, històricament discriminades.
L’Assemblea fa una crida a tots els actors implicats perquè posin fi als actes de violència. A l’hora, demana que la situació es pugui resoldre amb un procés que doni veu al poble de Bolívia. Advoca perquè es respectin els drets civils i polítics de tots els seus habitants i, especialment, de les seves minories ètniques quítxues, aimares i d’altres grups indígenes, víctimes de la violència i la repressió per part de policia i forces armades durant els darrers dies.