Cançó com a resposta a la sentència injusta dels presos i preses polítiques, l’empresonament de les companyes dels CDR i la persecució constant a la disidència política.
Així que podeu escalfar motors escoltant i compartint-la perquè en els propers dies apareixerà una altra cançó que serà l’himne de les mobilitzacions.
Artistes:
Valtonyc (des de l’exili)
Roba Estesa
Buhos
Els Catarres
Suu
Gemma Humet
Auxili
Cesk Freixas
Brams
Huntza
Bittah
Cesc Sansalvadó
Joina Jo Jet i Maria Ribot
Pirat’s Sound Sistema
Jordi Ginesta
Alidé Sans
Pachawa Sound
Àlex Pérez
Autor: Àlex Pérez
Altres lletristes:
Valtonyc,
Joina,
Bittah i
Auxili
Enregistrament i mescla: Àlex Pérez i Bernat Villà
Mastering: Ferran Conangla Vídeo: Gemma Martz Lettering: Nirvana Jiménez Estudi d’enregistrament: Medusa Estudio. (Agraiment a Can Pardaler, Jaume Nin, Wz Estudi,Estudio Haritz Harreguy)
Músics: Isaac Romagosa (guitarra) Jaume Àvila (baix) Oscar Jorba (bateria) Mario Coloma (teclats) Maria Cofan (trombó) Klaus Stroink (trompeta) Jofre Alemany (saxo)
Dansa: Yandra de la Mano Lorenzo Silvia Gallifa Royo Jana Vaqués
Tenim un somni immens i entre totes el podem fer possible!
L’Assemblea Nacional Catalana ha activat un telèfon d’assistència jurídica gratuïta les 24 hores per a tota la ciutadania. En un alt context repressiu, i preveient que la sentència de l‘1-O pugui accelerar una cadena repressiva, l’entitat vol donar cobertura legal a la ciutadania en casos d’extrema necessitat o d’emergència. Tanmateix, aquest servei no està pensat per atendre dubtes o consultes, sinó que únicament podrà donar resposta a casos de necessitat urgent.
Per accedir-hi caldrà trucar al telèfon de l’Assemblea, el 93 347 17 14, i marcar l’extensió 1035. Aquesta extensió redirigirà a un departament jurídic que atendrà només les trucades que siguin d’emergència o d’extrema necessitat. En cas de consulta o assessorament jurídic, l’entitat demana traslladar els dubtes i peticions de suport legal a l’adreça de correu suportlegal@assemblea.cat.
Hem decidit avançar. Ho hem fet molts cops en la història d’aquest país, farcida de lluites veïnals, laborals, vagues i manifestacions. Hem estat i som un poble tossudament alçat, llavor de moltes lluites, que no s’ha conformat mai i que sempre ha lluitat per avançar.
Ho fem en un context advers: l’Estat ha decidit que la seva unitat territorial és innegociable i que aquesta condició està per sobre de qualsevol dret, també per sobre de tots aquells pels quals els nostres pares, avis i besavis van lluitar. Anys i dècades d’avenços i lluites als carrers.
L’Estat espanyol, els seus estaments de poder, pretenen vulnerar drets fonamentals. Els vol criminalitzar, i ens vol fer creure que votar és un delicte; que manifestar-se massivament és un delicte; que dissentir no està permès. I que plantar cara a les desigualtats és motiu d’empresonament.
No se’n sortiran. I no ho faran perquè davant de les seves mentides i del seu poder es trobaran un mur de gent alçada, disposada a plantar cara de manera noviolenta per defensar aquells drets pels quals no només val la pena lluitar, sinó que és obligat fer-ho. L’1 d’Octubre ens vam plantar davant dels col·legis electorals perquè sabíem que aquella lluita no només era legítima, sinó que era necessària. Fa 100 anys, a la vaga de La Canadenca, milers de treballadors van plantar cara a l’Estat, a la seva força i a la repressió per defensar drets fonamentals, conscients que aquella lluita era justa, i que calia deixar-hi la pell. I se’n van sortir. Perquè la lluita sempre acaba donant els seus fruits.
Som una immensa majoria que no tolerem més repressió, que volem i exigim la llibertat immediata de les preses i presos polítics i el retorn de les exiliades i exiliats. I som molts els que creiem que l’autodeterminació és un dret tan legítim com qualsevol altre, i que el seu exercici no pot ser mai considerat un delicte.
I precisament perquè som molts els que ho creiem, també som molts els que caminarem, inspirant-nos en altres marxes que han marcat la història de la humanitat. Ho va fer Martin Luther King l’any 1963, arribant fins a Washington. I abans ho havia fet Gandhi, durant la Marxa de la Sal.
Cada poble fa el seu camí. Nosaltres també. Sempre hi ha camí. No l’hem abandonat mai i no donarem mai per perduda cap batalla. Davant de la injustícia, més solidaritat; davant la repressió, més mobilització. Ni jutges ni policies podran impedir fer sentir la veu d’un poble alçat i determinat a lluitar per la justícia social i per la llibertat.
Omplir places i desbordar carrers. Només hi ha una via: respondre amb dignitat, avançar plegats, i guanyar-nos el futur!
L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han anunciat les primeres accions unitàries per respondre a la sentència del Tribunal Suprem, que preveuen condemnatòria. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, han explicat que es faran cinc marxes massives, anomenades Marxes per la Llibertat, que sortiran de cinc localitats diferents: Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i que aniran passant poble a poble per tot el territori fins arribar a Barcelona.
Durant tres dies, es recorreran 100 km, dividits en 5 etapes. El primer i segon dia hi haurà dues etapes (una al matí i una a la tarda), i el tercer dia només una, ja que s’arribarà a Barcelona al migdia. Cada etapa té aproximadament uns 20 km.Les marxes, inspirades en d’altres marxes pacífiques històriques, pretenen ser una resposta de país en favor de la llibertat de les i els presos polítics, les i els exiliats, en contra de la repressió i per reivindicar el dret a l’autodeterminació. La voluntat és implicar tot el territori, de manera transversal i plural, i retornar a la ciutadania el paper protagonista de les mobilitzacions.Tothom qui hi vulgui participar només caldrà que s’hi uneixi, sense limitacions ni l’obligatorietat de completar etapes senceres. Cada etapa començarà i acabarà en un nucli urbà, des d’on s’oferirà, a preu simbòlic, esmorzar, dinar i sopar populars. També s’hi podrà pernoctar de forma gratuïta i prosseguir així la marxa l’endemà, prèvia reserva al web http://www.marxesperlallibertat.cat. El web s’activarà avui al vespre.Concentracions quan surti la sentènciaEl mateix dia que el Tribunal Suprem faci pública la seva decisió, les entitats també convocaran concentracions a les 20 h en diversos punts del país. Els detalls d’aquesta acció es concretaran a través dels canals oficials de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.
Aquesta és la intervenció de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, en la Jornada Internacional de Noviolència que va fer-se a Barcelona.
La repressió vol que renunciem als nostres objectius polítics i que deixem de mobilitzar-nos. La resposta ha de ser mobilització massiva, des dels principis de la noviolència que ens han fet guanyadors.
Avui, 1 d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.
En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l’ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.
Els dies posteriors al referèndum del Primer d’Octubre vam demostrar una força popular i cívica que fer tremolar els fonaments de l’Estat. Però les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l’independentisme. Aprenguem dels errors per no tornar a cometre’ls. No podem jugar-ho tot a una carta que s’ha demostrat tramposa. No podem caure una vegada i una altra en la mateixa pedra.
En comptes de diàleg, el que hem trobat és presó, exili i repressió. I davant d’això, correm el risc d’oblidar quin és el nostre objectiu, allò pel qual més de 2 milions de persones vam sortir a votar avui fa dos anys. La independència és l’única eina real per sortir d’aquest atzucac repressiu en el qual l’Estat es vol engabiar. Què busca la repressió? Que renunciem als nostres objectius. Doncs tenim una mala notícia per a l’Estat: estem determinats a seguir fins al final. No renunciem al nostre objectiu: treballem incansablement per la independència!
I en un temps de moltes preguntes, trobem la majoria de les respostes precisament en l’1 d’octubre: societat mobilitzada, majoria independentista al Parlament, i Govern compromès són la fórmula per avançar. Nosaltres, la societat mobilitzada, hi estem treballant a través de campanyes com Eines de País i formacions de noviolència. Però el Parlament i el Govern, què fan? Què volen fer? Fins on volen arribar? Estan preparant la via unilateral? No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques. Els vots de l’1 d’Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real.
Nelson Mandela deia que els líders han d’estar disposats a sacrifica-ho tot per la llibertat del seu poble. Nosaltres mai no abandonarem els companys de lluita: ni presos, ni exiliats ni cap dels milers de represaliats. Tampoc no vam abandonar els col·legis el Primer d’Octubre. El nostre compromís és i serà insubornable. Però exigim d’una vegada per totes la fi dels tacticismes i partidismes que ens impedeixen teixir definitivament una estratègia unitària. O com es pensen que vam fer possible l’1-O?
Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem, i buscarem la màxima unitat possible. Però que ningú no s’equivoqui: no acceptarem cap renúncia més. L’1-O vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre. I si algú té cap temptació de canviar el sentit de l’acte més important que hem dut a terme com a poble en els darrers anys, ens hi trobarà de cara.
Acabem el que vam començar, guanyem la independència!
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 