Aquesta nit Eduard Berraondo entrevistarà l’europarlamentari Toní Comín per conèixer els detalls del suplicatori que s’està debatent al Parlament europeu. També entrevistarà a Lluís Llach per parlar del Debat Constituent.
També conversarà de cinema amb Ventura Pons.
La tertúlia serà amb Meritxell M. Pauné, Xavier Ginesta i Adrià Alsina.
En aquesta nova edició Eduard Berraondo entrevistarà a la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie i a l’històric activista independentista Carles Castellanos, que acaba de publicar les seves memòries.
La tertúlia serà amb Ferran Casas, subdirector del Nació Digital, Sílvia Barroso, directora del Món, i Neus Torbisco, doctora en dret.
Avui a les 21.30 h torna l’Estat de la Nació!
Com s’ho faran les catalanes i els catalans de l’exterior per votar?
L‘Estat de la Nació entrevista a Mònica Roca, vicepresidenta de la Cambra de Barcelona. Tertúlia amb Vicent Partal, Ester Rocabayera i Adrià Alsina. Presenta Eduard Berraondo.
Aquesta setmana, a l’Estat de la Nació número 3, Eduard Berraondo entrevista a l’advocat Gonzalo Boye. També es farà tertúlia amb Sara Cuentas, Jordi Cabré i Adrià Alsina. També entrevistarà l’activista en lluita noviolenta Sandra Saura.
L’Assemblea està immersa en una gran campanya per promoure que es paguin els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en comptes de fer-ho a la hisenda espanyola, per tal de reforçar les institucions catalanes i encaminar-les cap a la ruptura amb l’Estat espanyol. Aquesta campanya es titula “Jo pago a Catalunya“.
El dilluns 14 de desembre l’Assemblea retransmetrà en directe una xerrada en el marc de la campanya “Jo pago a Catalunya. Fem sobirania fiscal”. Serà a les 19 h i es podrà seguir a través del canal de YouTube de l’entitat.
La xerrada, que es desenvoluparà a partir de les preguntes i dubtes que plantegin espectadors i espectadores, anirà a càrrec de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie; del coordinador de la Comissió Fem República, Aleix Andreu; del secretari nacional Arnau Padró, i de la impulsora de Catalunya Diu Prou, Carme Teixidó.
Així doncs, t’animem a enviar les preguntes escrites a l’usuari de Telegram @assembleanacional abans de les 17 h de la tarda del mateix dilluns, i posar-hi el nom i la població. També podràs intervenir durant la xerrada a través del xat del YouTube.
A més, el 14 de desembre també es posarà en marxa un centre de trucades per atendre les persones que tinguin qualsevol dubte relacionat amb la Sobirania Fiscal. El número de telèfon és el 93 595 46 46 i l’horari d’atenció serà de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Si tens qualsevol dubte, posa-t’hi en contacte!
El documental repassa l’evolució lingüística del català en aquesta regió de França fins a la quasi desaparició i recull el testimoni dels darrers parlants del rossellonès. És un documental d’Eugeni Casanova i David Valls coproduït per TV3.
Aquest dijous a les 9:30 h, hi ha hagut la primera vista (“hearing”) del recurs presentat per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg contra la inadmissió de la Iniciativa Ciutadana Europea “Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles” per part de la Comissió Europea el juliol del 2019.
La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), presentada per l’Assemblea i el Consell el maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals.
La iniciativa pretén demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó que són generalitzades i han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, que han destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.
Emfatitzen així, l’escàs respecte al dret de les minories; la politització de les altes instàncies jurisdiccionals; la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals; el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea; la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres; la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants; i la vulneració sistemàtica de determinats drets sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.
L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que no es compleixen els requisits per admetre una ICE d’aquestes característiques perquè consideren que no s’ha sol·licitat que la Comissió proposi un acte legislatiu. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea.
Així, l’Assemblea i el Consell han estat representats per l’advocat Gonzalo Boye, que ha argumentat que el que la ICE sol·licita és un acte jurídic, el qual tal com estableix l’article 288 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, inclou els actes legislatius, però també les decisions, recomanacions i dictàmens.
Gonzalo Boye ha argumentat davant del tribunal que Espanya té un problema amb les minories nacionals com la catalana i que l’argument formal és una excusa per no entrar al fons de la qüestió. També els hi ha dit que si es rebutja el recurs, l’Assemblea i el Consell per la República tornaran a presentar la Iniciativa en els termes que indiqui el Tribunal de Justícia de la UE, i veuran que un cop més serà rebutjada per la Comissió, i tornarem a estar davant del Tribunal amb un nou recurs en un any.
Val a dir que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.
Parlem de la repressió contra l’independentisme de base amb Francisco Garrobo, condemnat per la vaga del 8-N, i amb Pep Cruanyes, advocat. Analitzem els efectes psicològics de la lluita contra la Covid-19 des d’una perspectiva feminista amb la psicòloga Alba Alfageme.
Tertúlia amb Adrià Alsina (doctor en comunicació), Sílvia Barroso (Diari El Món), i Jordi Domingo (advocat). Presenta Eduard Berraondo. #EstatDeLaNació
Eduard Berraondo, periodista i productor amb llarga trajectòria en el panorama periodístic i audiovisual català, dirigeix i presenta l’Estat de la Nació. Aquest programa televisiu, d’una hora i mitja de durada, s’emet cada dissabte a les 21.30 h a Teve.cat i a través del YouTube, Facebook i Twitter de l’Assemblea.
L’Estat de la Nació, amb el suport de l’Assemblea, té l’objectiu de prendre la temperatura a la situació política, social i econòmica del país, en un moment transcendental per Catalunya. Aquest, vol ser un programa plural, transversal i divers, fet des d’una òptica independentista i de país.
El programa comença amb una entrevista temàtica a una persona experta en la matèria tractada, segueix amb una tertúlia d’actualitat i acaba amb una segona entrevista. Tot això, sota la mirada de l’actual cap de comunicació de l’Assemblea, Eduard Berraondo, que torna a la televisió tres anys després de presentar l’Illa de Robinson a El Punt Avui Televisió.
El programa pilot d’Estat de la Nació es va emetre el passat dissabte 28 de novembre. Va comptar amb dues entrevistes, al sociolingüista Francesc Xavier Vila, i a la cuinera Ada Parellada. A l’espai de la tertúlia hi va participar Josep Casulleras, cap de redacció de VilaWeb, Joan Puig, director de La República, i David Fernàndez, vicepresident de l’Assemblea.
Ajuda a fer més gran l’entitat i regala la quota d’ UN ANY de sòcia o soci de l’Assemblea!
El lot també inclou la samarreta i la mascareta de l’Assemblea. Escull el color que més t’agradi!
Parlem del català amb Francesc Xavier Vila, sociolingüista (UB), i de la reobertura parcial de la restauració amb Ada Parellada, cuinera (Semproniana).
Tertúlia amb Josep Casulleras (Vilaweb), Joan Puig (La República) i David Fernàndez (Assemblea). Presenta Eduard Berraondo.
El dia 20 d’octubre vam presentar la campanya de sobirania fiscal, “Jo pago a Catalunya”. La campanya consisteix en pagar tots els impostos a l’Agència Triburària de Catalunya (ATC) i d’aquesta manera, anar prenent poder a l’administració espanyola per atorgar-li a la catalana.
“Jo pago a Catalunya” és una campanya ambiciosa i només amb el teu suport podem fer que aquesta acció sigui un èxit.
Per aquest motiu ens plau convidar-te a la xerrada de formació virtual de la campanya. La xerrada de formació, dirigida a sòcies i socis de Vallès Occidental, es farà aquest dilluns, 30 de novembre, a les 19.00 h via plataforma Zoom.
Podràs assistir-hi amb aquest enllaç.
Per a que puguem resoldre tots els teus dubtes, et recomanem visitar la pàgina web de la campanya “Jo pago a Catalunya” abans de la xerrada de formació. També, et recomanem veure el vídeo adjunt.
Comptem amb tu i esperem veure’ns aquest dilluns. Per qualsevol dubte ens pots escriure a sobiraniafiscal@assemblea.cat
L’Assemblea engega una campanya de sobirania fiscal per tal de promoure que persones físiques, empreses, autònoms, administració pública, sindicats, patronals i partits polítics paguin els impostos, com l’IVA, l’IRPF o l’Impost de Societats, a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en comptes de fer-ho a l’Agència Tributària espanyola. És una forma d’apoderament ciutadà que vol atorgar poder al Govern de la Generalitat en detriment de l’Estat espanyol.
Aquesta iniciativa pretén aconseguir que les institucions catalanes tinguin el control del màxim d’impostos possibles. Actualment la Generalitat tan sols recapta el 5,3% dels impostos que paguem les catalanes i els catalans, bàsicament aquells que són propis i els cedits per l’estat. És important empènyer el Govern a enfortir l’ATC, una administració que no s’està explotant prou i que ha de ser un pilar fonamental en una eventual ruptura amb l’Estat espanyol.
La societat civil organitzada ha de treballar per reforçar les institucions de Catalunya. Cal pressionar el Govern de la Generalitat perquè no cometi els mateixos errors que l’octubre del 2017, quan les estructures fonamentals d’un Estat no estaven treballades ni preparades. Aquesta vegada no pot tornar a passar, fer sobirania fiscal no només és una manera d’anar traient poder a l’Estat, sinó també de pressionar el Govern de la Generalitat perquè prepari i enforteixi una administració tan cabdal com ho és l’Agència Tributària.
Aquesta iniciativa no seria possible sense la feina feta anteriorment per la societat civil organitzada. L’any 2012, la plataforma Catalunya diu prou ja va impulsar la sobirania fiscal. Ara cal aprofundir-hi i convertir la sobirania fiscal en una eina bàsica per avançar cap a la independència de Catalunya.
Des de l’organització, el treball col·lectiu i la desobediència civil, cal avançar cap a la independència de Catalunya. Ara bé, si les institucions i la societat civil organitzada no van de la mà i comparteixen el mateix objectiu, com ara el referèndum de l’1-O, no s’assolirà la llibertat nacional.
Entrevista a Aleix Andreu Oliver, secretari nacional de l’Assemblea i coordinador de la Comissió Fem República. És autònom i ja fa sobirania fiscal:
– Quins van ser els motius que et van portar a fer sobirania fiscal?
El principal motiu ha estat el fet de saber amb certesa que fer sobirania fiscal és possible, és legal, i conec persones i empreses que porten 6 o 7 anys pagant a Catalunya amb tota normalitat. A diferència d’ara, fins fa poc, no disposava de prou informació.
A més, si puc triar entre pagar els meus impostos a l’Estat espanyol o a la Generalitat, la meva obligació com a català és pagar-los al Govern de Catalunya.
– Consideres la sobirania fiscal com una eina clau en el procés d’independència de Catalunya?
És clar que sí! El dia que el Govern de la Generalitat estigui políticament en disposició de declarar la independència de Catalunya serà determinant disposar del major nombre de recursos possible, i més pensant en la consolidació estructural del futur Estat català.
– La societat civil organitzada té poder per influir en la construcció de les estructures fonamentals de l’Estat català?
La societat civil té tot el poder, però ens ho hem de creure com ens ho vàrem creure per fer l’1-O. Si recuperem l’autoestima perduda i tornem a anar tots a una, ho farem canviar tot. Si bona part dels independentistes fem sobirania fiscal i paguem els nostres impostos al Govern de Catalunya -estem parlant de molts milions d’euros- que ningú tingui cap dubte que farem canviar moltes coses.
– La Generalitat ha treballat com caldria l’Agència Tributària de Catalunya o encara hi ha molta feina a fer?
Encara hi ha molta feina a fer. Poder fer sobirania fiscal hauria de ser un fet absolutament normal. Per això és tan important que la societat civil pressioni el Govern. Només amb la pressió dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya aconseguirem que la Generalitat s’esforci a millorar les seves estructures.
– Si cada vegada més ciutadanes i ciutadans paguem els impostos a l’ATC estem traient poder a l’Estat espanyol i li estem atorgant a la Generalitat?
Evidentment, que en un moment donat el Govern de Catalunya disposi d’aquests recursos econòmics el posa en una posició de força enfront del Govern d’Espanya.
– Com s’ha de procedir per poder pagar els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya?
Per fer sobirania fiscal -només s’ha de fer quan toca pagar- s’han de tramitar, com sempre, els formularis a l’Agència Tributària espanyola però amb la diferència que s’hi ha de posar el compte corrent de l’Agència Tributària de Catalunya en comptes del teu. A continuació, s’ha de fer un dipòsit bancari a l’Agència Tributària de Catalunya per la quantitat a pagar i adjuntant el justificant de l’Agència Tributària espanyola. L’ATC et fa el càrrec de seguida, i llestos!
En el meu cas ha sigut molt senzill ja que li he demanat al meu gestor que volia fer sobirania fiscal i ell m’ho ha fet sense cap problema. De fet, des de l’Assemblea oferim un seguit de gestories voluntàries per assessorar en aquest procés a tothom que ho necessiti.
– Des que fas sobirania fiscal has tingut mai cap problema quant a duplicitat de cobraments o sancions?
Cap ni un.
– Què li diries a un autònom que s’està plantejant fer sobirania fiscal?
Que tiri endavant, que com he dit abans és possible i és legal, i que hi ha persones i empreses que porten 6 o 7 anys fent sobirania fiscal amb tota normalitat. Cal que ens tornem a posar a treballar per construir la República de Catalunya, i una de les maneres és deixant de pagar els nostres impostos a l’Estat espanyol pagant-los al Govern de Catalunya.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 