Repercussió a la premsa internacional del documents d’inici del procés aprovat pel Parlament

Recull fet per Vilaweb

La reacció dels mitjans espanyols

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i l’AMI traslladen al Consell d’Europa el cas dels catalans

Per a commemorar l’aniversari de la consulta popular que el 9 de novembre del 2014 va permetre als ciutadans de Catalunya expressar de forma lliure i democràtica quina era la seva voluntat política per al futur del país, diverses entitats de la societat civil han enviat una delegació al Consell d’Europa per mantenir una reunió a on s’ha informat de la situació actual de manca de democràcia vers els ciutadans de Catalunya per part de l’Estat Espanyol.
Els representants de l’ANC, Jordi Sànchez (president) i de l’AMI, Carles Puigdemont (president) han viatjat a Estrasburg per informar també de les signatures que es van recollir aquell mateix dia, demanant un referèndum vinculant.

En paraules de Jordi Sànchez: “Com a agents de la societat civil hem traslladat informació a l’equip de la presidència del Consell d’Europa sobre el gran moviment democràtic de base civil que a Catalunya hem viscut els darrers anys.” A més, ha afegit que “un estament europeu ens escolti demostra que hi ha una voluntat de promoure un futur diàleg entre Catalunya i l’Estat espanyol i que el cas català és a l’agenda europea“.

Carles Puigdemont, per la seva banda, ha explicat que “hem traslladat a l’equip de presidència del Consell d’Europa l’ampli suport del món local al procés democràtic català vers la consecució d’un nou estat, donat la llarga tradició europea en aquest àmbit.
Durant la trobada, Sànchez i Puigdemont han lliurat la còpia de l’acta notarial que certifica l’existència i l’autenticitat de les 1.385.628 signatures de la societat catalana més les 3.703 signatures de carrecs electes de diverses institucions recollides el 9N 2014, un dossier explicatiu del procés polític que està vivint el país i una carta informant a l’Assemblea del Consell d’Europa.
Tot seguit, adjuntem fragments de la carta presentada i registrada formalment al Consell d’Europa, que fa una explicació cronològica de tots els fets i accions duts a terme per la societat civil i el Govern català i incideix en:

  1. “La legitimitat democràtica dels catalans a l’hora de tenir sobirania política i legal.
  2. Els catalans, bé directament o a través dels seus representants polítics, hem expressat insistentment la nostra voluntat de decidir el nostre futur polític durant els darrers anys.
  3. El Parlament i el Govern de Catalunya han seguit totes les passes necessàries per fer valer el mandat democràtic sorgit de les eleccions del 25 de novembre de 2012, basant-se en els principis de legitimitat, democràcia, diàleg, negociació, legalitat i cohesió social.
  4. Fins ara, l’Estat espanyol no ha procedit d’acord les pràctiques internacionals dels països democràtics i de la llei internacional.

Per aquestes raons, en aplicació dels principis democràtics que inspira la Carta de les Nacions Unides i els successius acords i tractats internacionals que garanteixen els drets de les persones per a decidir el seu futur polític, ens adrecem al Consell d’Europa i enparticular a la seva Assemblea Parlamentària, per tal d’informar sobre les circumstàncies que actualment bloquegen l’exercici del dret dels ciutadans de Catalunya a decidir democràticament el seu futur.”

  

Aquesta és la declaració d’inici del procés acordada entre Junts pel sí i la CUP perquè l’aprovi el Parlament

Tot i que està oberta a canvis per sumar més adhesions si fos el cas. 

TEXT DE LA DECLARACIÓ
El Parlament de Catalunya:

PRIMER.- Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.

SEGON.- Declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.

TERCER.- Proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

QUART.- Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.

CINQUÈ.- Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

SISÈ.- Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d’altres.

SETÈ- Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol de tal manera que permeti l’empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.

VUITÈ.- Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.

NOVÈ.- Declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.


ANNEX

  1. Pobresa energètica
    Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l’accés als subministraments bàsics, el futur Govern desplegarà les mesures per evitar la pobresa energètica aprovades a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que es garanteixi el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i unitats familiars en si­tuació de risc d’exclusió residencial, mentre duri aquesta situació.
  2. Habitatge
    Per tal de garantir que cap persona es vegi privada de l’accés a un habitatge digne, el futur Govern treballarà en l’aplicació del nou marc normatiu que re­gula la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En aquest marc, el futur Govern es compromet a garantir ei principi de reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés d’ésser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament.
    Així mateix, de forma urgent, es realitzaran modificacions normatives per tal de fer efectives les previsions de la Llei 24/2015, com és el cas del reglament de funcionament de les Meses de valoració per l’adjudicació d’habitatges per a situacions d’emergències econòmiques, socials i altres casos amb necessitats especials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
  3. Sanitat
    En l’àmbit de les polítiques de salut per a tota la ciutadania, el futur Govern garantirà l’accés universal a l’atenció sanitària pública i de qualitat, mitjan­çant el CatSalut, a totes les persones que viuen a Catalunya.
    Cap persona en podrà quedar exclosa per raons d’origen, tinguin o no la con­dició d’assegurats o beneficiaris del Sistema Nacional de Salut, i amb indepen­dència de si consten o no al padró. Així mateix, cap ciutadà no es veurà privat d’assistència farmacèutica per motius econòmics.
    D’acord amb les diferents resolucions aprovades per aquest parlament, no es realitzaran nous concursos per a la gestió de Centres d’Atenció Primària.
  4. Educació
    El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat con­tra bona part de l’articulat de la LO 8/2013 de 9 de desembre de Millora de la Qualitat Educativa, recurs que va ser admès a tràmit el passat 3 d’abril del 2014. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava com els preceptes indicats de la LO 8/2013 són contraris a les competències establertes en favor de la Generalitat de Catalu­nya, al model educatiu català determinat per la LEG i als consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt. En coherència amb aquest re­curs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria d’educació per la plena vigència i respecte de les competències establertes en favor de les admi­nistracions catalanes i per mantenir-­hi els consensos obtinguts per la comunitat educativa en el seu conjunt.
  5. Garantia de les llibertats públiques
    El Parlament de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat con­tra alguns articles de la LO 4/2015 de Seguretat Ciutadana, recurs que va ser admès a tràmit el passat 21 de Juliol de 2015. En aquesta impugnació, avalada pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, s’argumentava com els preceptes indicats de la LO 4/2015 són contraris a drets fonamentals previstos en els textos internacionals com la Declaració Universal de Drets Humans, el Conveni Europeu dels Drets Humans i la Jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. En coherència amb aquest recurs, el futur Govern vetllarà en la seva actuació en matèria de seguretat ciutadana per la plena vigència i, respecte dels drets fonamentals esmentats.
  6. Administracions locals
    Amb l’afany de garantir les plenes competències de les Administracions Locals catalanes per servir l’interès general, el futur Govern proporcionarà les eines de suport necessàries per deixar sense efecte els preceptes de la LRSAL (Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril d’estabilitat pressupostaria dictada en desenvolupament del article 135 de la Constitució Espanyola) relatius a la limitació de competències als ens locals, els de control del cost dels serveis i l’obligació de la priorització de l’activitat econòmica privada.
  7. Persones refugiades
    A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen les per­ sones refugiades, el futur Govern generarà un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats (AGNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones més enllà de les decisions adopta­ des al respecte pel Govern espanyol.
  8. Avortament
    En matèria de dret a l’avortament, el futur govern es regirà pel que estipula la Llei 17/2015, de 21 de Juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
  9. Finançament d’un pla de xoc social i gestió del deute
    Per tal d’alliberar recursos per a dotar financerament un pla de xoc social, el futur Govern, entre altres mesures, establirà vies de negociació per tal de re­duir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa.
    Prioritàriament, el futur Govern impulsarà la renegociació de tots els finança­ments estructurats, separant els pagaments que compensen un servei (inversió i manteniment) d’aquells que constitueixen un pagament excessiu respecte als tipus d’interès i a les taxes d’inflació actuals. Així mateix, el futur Govern insta­ rà els concessionaris o superficiaris a redefinir els contractes estructurats, transformant l’amortització de les inversions en finançament ordinari mitjan­çant deute públic i eliminant el cost excessiu del capital.
    Aquesta transformació, que ha de permetre una rebaixa de costos per a la Ge­neralitat que es pugui aprofitar per finançar un pla de xoc social, ha d’anar acompanyada d’una revisió a fons dels programes pressupostaris de despesa que permeti avaluar i contrastar la seva utilitat en moments on atendre la urgència social ha esdevingut la màxima prioritat de la despesa de la Generali­tat, expressada en l’esmentat pla de xoc. Els estalvis que s’obtinguin de la revi­ sió de programes aniran íntegrament dedicats a un pla de xoc social.
    Per tal de fer un seguiment de l’efectivitat d’aquest objectiu i compromís, el futur govern crearà̀ un grup de treball obert als grups parlamentaris. Així mateix, el futur govern establirà̀ un calendari de reunions amb els respon­ sables de la banca resident per estudiar la possibilitat de renegociació del pa­gament dels interessos amb finalitats socials.

L’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM organitzen actes en defensa de la democràcia els dies 13 i 15 d’octubre

El passat 9 de novembre, 2,4 milions de catalans i catalanes van votar sobre el futur polític de Catalunya i ho van fer amb un somriure, desafiant la por, les amenaces i les traves de l’Estat espanyol. El 9N va ser un èxit col·lectiu, de país: d’aquells qui van votar,  dels voluntaris, de les entitats i sindicats i d’una gran majoria parlamentària.

Els atacs per respondre al mandat democràtic de la ciutadania i posar les urnes són també un atac a la pròpia democràcia i per això l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis fan una crida a la mobilització en defensa de la democràcia i en suport als imputats pel 9N.

Les quatre entitats convoquen a les següents mobilitzacions de les quals rebreu més informació a mesura que se’n confirmin els detalls:

MOBILITZACIONS PREVISTES
Dimarts 13 d’octubre

  • – 9.30h, TSJC (Passeig de Lluís Companys, 14-16, Barcelona) Concentració de suport a la consellera d’Ensenyament.
  • – 15.30h, TSJC (Passeig de Lluís Companys, 14-16, Barcelona) Concentració de suport a l’exvicepresidenta del Govern.
  • – 19.30h, Suma’t a les concentracions davant dels ajuntaments de tots els municipis catalans en suport a les institucions.

Dijous 15 d’octubre

  • 9.00h, Arc de Triomf, Barcelona. Concentració d’electes del món local davant el Monument al President Companys (Arc de Triomf)
  • 9.30h, TSJC (Passeig de Lluís Companys, 14-16, Barcelona) Concentració de suport al President de la Generalitat.

A més, les entitats convocants animen als seus socis a enviar una carta  de protesta a títol individual dirigida al TSJC.

Podeu trobar la carta clicant aquest enllaç.

Captura de pantalla 2015-10-09 a les 11.39.26

twitter_1024x512_v1 twitter_1024x512_v2

Personalitats públiques del Quebec signen un escrit a favor de la independència de Catalunya

Aquest és el text i la llista de signants.

Pel poble català, res d’impossible

Catalunya, una nació mil·lenària que ja tenia el seu propi parlament al segle XIII, va exercir un poder sobirà sobre el seu territori fins l’11 de setembre de 1714. La derrota en la Guerra de Successió va deixar Catalunya sotmesa als poders espanyols. En aquell moment, les institucions foren abolides i la utilització de la llengua prohibida. La cultura i l’autogovern dels catalans han estat perseguits reiteradament des de llavors. Durant la dictadura feixista del general Franco, la utilització pública del català va ser prohibida.

El 1979, després de la mort de Franco i del final de la dictadura, Catalunya va recuperar un cert estatus d’autonomia. Tanmateix, una bona majoria de catalans veu aquesta autonomia insuficient.

A partir dels anys 2000, diferents iniciatives pacífiques i democràtiques per revisar el nivell d’autonomia cultural, política i financera de Catalunya han estat rebutjades per un Estat espanyol intransigent. El fracàs en el procés d’aprovació d’un nou estatut d’autonomia el 2010 va ser un dels elements que van desencadenar el moviment polític actual en favor de la independència. A partir d’aquest moment, la nació catalana posa rumb vers un projecte de país.

Malgrat la prohibició per part de l’estat espanyol de la via referendària el 2014, la consulta “inconstitucional” realitzada el 9 de novembre va revelar un gran suport del poble català a la independència. A partir d’aquí el govern anuncià la seva intenció de convocar eleccions anticipades amb caràcter plebiscitari el 27 de setembre. L’objectiu : demanar als catalans un mandat per a la creació d’un nou estat. Catalunya té una cita amb la història.

A partir del resultat d’aquestes eleccions, apel·lo a la societat quebequesa a:

  • reconèixer l’expressió de la voluntat democràtica catalana;
  • acompanyar d’igual a igual els catalans en el seu camí cap a la independència;
  • recolzar la decisió d’una nació de dotar-se d’un estat, un país.

Signants:

  1. Roméo Bouchard, ex-professor, periodista i primer president de Union paysanne, portaveu de la Coalition pour une Constituante
  2. Sol Zanetti, president del partit Option Nationale
  3. Catherine Dorion, comediant, actriu i militant i candidata del partit Option Nationale

Els 17 presidents regionals del Consell nacional de Joves del Parti Québécois de tot el Québec :

  1. Abitibi-Témiscamingue : Joël Morneau
  2. Bas-Saint-Laurent : Maxime Blanchette
  3. Capitale-Nationale : Josué Gosselin
  4. Centre-du-Québec : Cécile Vigneault
  5. Chaudière-Appalaches : Alex Gagnon Lacroix
  6. Côte-Nord : Joé Champagne
  7. Estrie : Charles Picard-Duquette
  8. Gaspésie-Îles-de-la-Madeleine : André-Félix Barriault
  9. Lanaudière : Marc-André Michaud
  10. Laurentides : Pierre Norris
  11. Laval : Anis Telmat
  12. Mauricie : Marc-André Bouvette
  13. Montérégie : Kathleen Nadeau-Richard
  14. Montréal-Centre : Camille Goyette-Gingras
  15. Montréal-Ville-Marie : Julie Hébert
  16. Outaouais : Marc-André Provost
  17. Saguenay-Lac-Saint-Jean-Nord-du-Québec : Julien B. Gauthier
  18. Maxime Laporte, president de la Société Saint-Jean-Baptiste de Montréal, coordinador de la xarxa Cap sur l’indépendance.
  19. Simon-Pierre Savard-Tremblay, ex-president del sector de joventut del partit Bloc Québécois i president-fundador de Génération Nationale
  20. Gilbert Paquette, antic Ministre de Ciencia i Tecnologia al costat de René Lévésque, ex-president de OUI-Québec i candidat pel Bloc Québécois
  21. Catherine Fournier, candidata del Bloc Québécois
  22. Olivier Barrette, comediant
  23. Alexandre Chartrand, cineasta, productor, documentalista i pintor.
  24. René Derouin, pintor i artista multidisciplinari
  25. Lucie Laurier, actriu i portaveu del Mouvement Québec Français
  26. Simon Beaulieu, documentalista, autor de “Godin” i de “Miron”
  27. Frédérick Pelletier, cineasta, autor, realitzador i guionista.
  28. Alexandre Leduc, sindicalista, candidat del partit Québec Solidaire
  29. Claude André, periodista, candidat pel partit Bloc Québécois
  30. Danic Champoux, productor, realitzador, documentalista, ex-participant a la Cursa Destination Monde
  31. Martin Desgagné, actor i director
  32. Richard Brouillette, documentalista
  33. Maxime le flingué, actor
  34. Pierre Graveline, escriptor
  35. Daniel Turp, professor de l’Universitat de Montréal, ex-diputat del Bloc Québécois i del Parti Québécois.
  36. Claudette Carbonneau presidenta en funcions del OUI-Québec i ex-presidenta de la Confederació de Sindicats Nacionals (CSN)
  37. Dany Gilmore, actor
  38. Martine Ouellet, diputada i ex-ministre de recursos naturals del Parti Québécois
  39. Gilles Laporte, professor d’història i president del Mouvement National des Québécois
  40. Léo Bureau-Blouin, ex-diputat i president dels joves del Parti Québécois
  41. Marie-Anne Alepin, comediant i cronista
  42. Martine Desjardins, ex-presidenta de la Federació d’Estudiants Universitaris del Québec (FEUQ), tertuliana i cronista.
  43. Jocelyn Desjardins, co-president-fundador i portaveu del Nouveau Mouvement pour le Quebec

Captura de pantalla 2015-09-25 a les 19.02.48

Carta als pensionistes signada per Romeva. Mas i Junqueras

Aquest escrit signat per Raül Romeva, Artur Mas i Oriol Junqueras que vol treure la por als pensionistes que han estat rebent amenaces de tenir la seva paga en risc.

Carta als pensionistes.PDF

Captura de pantalla 2015-09-24 a les 14.38.26

“L’ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difondrà informació de totes les candidatures compromeses amb la independència i amb el caràcter plebiscitari del 27S”.

Document “Un Peu al Parlament de Catalunya” de la CUP

Aquesta és la rendició de comptes del treball de la CUP al Parlament de Catalunya.

“L’ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difondrà informació de totes les candidatures compromeses amb la independència i amb el caràcter plebiscitari del 27S”.

A new kind of rally on September 11 – and a new kind of vote on September 27

Document del Col·lectiu Emma



On September 11, hundreds of thousands again took to the streets of Barcelona in what has become a yearly ritual of peaceful national affirmation and democratic resolve. The Catalans’ persistent claim, this year and every year since 2010, is simple – they aim to be recognized as a people and, as such, assert their right to determine their country’s future political status. The proposal to hold a Scottish-style referendum on the matter has been invariably rejected by the Spanish establishment, often against some sensible advice coming from beyond its national borders, and is sure to be rejected this time as well. The latest Catalan attempt could be, then, just a reenactment of the usual plea to discuss a political solution and the expected refusal from the Spanish side. What makes all the difference this time is the election called for September 27. On the face of it, it’s just a vote to renew the regional parliament. But, as made clear by most international media reporting about last Friday’s demonstration and the issues involved, it is widely recognized as a de facto plebiscite on independence.

Up to now, people from very different ideological backgrounds had learned to march side by side to voice one common demand. Now they have managed to induce the leadership of the two main parties in Catalonia to take a step back on their respective agendas and push to the foreground one essential point – that of the future relation with the Spanish state. Those two parties, representing the center-right and the center-left, together held an absolute majority in the outgoing parliament and have now formed a wider coalition including leaders of civil society associations and prominent independent figures. Supporting independence is also a smaller coalition of the left, while other groups come short of demanding full sovereignty but endorse the Catalans’ right to decide in a popular referendum. In fact, some in those groups may lean towards independence when the issue comes to a vote in parliament. Against both options remain only the subsidiaries of the two major Spanish parties plus an up-and-coming organization that had its start defending Spanish interests in Barcelona and whose leader is now hoping to boost his career in Madrid.

That this will be, by another name, the referendum that a steady 80% of Catalans support and which has been so far denied to them has been made explicit by those in favor of independence. In a more devious way, it is also acknowledged by those that are against. For now, unionists fall back on repeating that this is just a routine regional election, but the way they act reveals that they know all too well that it’s not. At the end of the day, glossing over their very deep disagreements, they will certainly count their combined votes as representing a no to separation and they will band together to oppose independence, even if that turns out to be the choice of a majority of Catalans.

Catalans have no doubts about what’s at stake when they come to the ballot box this time. They know they must decide between prolonging their dependent status in a political framework that has proved to be detrimental to their interests or setting out on an orderly process of administrative disengagement from the state. And for those who may ask what comes next, the pro-independence side has also made it very clear: a vote in the new parliament will be called on the relationship that the Catalan people – acting through their newly elected representatives – wish to have from now on with the Spanish state. A democratically elected parliament, they claim, is indeed entitled to decide on the matter, since every other avenue has been closed. If there is a majority for separation, the transitional arrangements already devised will gradually be activated, the European institutions will be notified and the Spanish government will be invited to a meaningful negotiation on the terms and the time frame to bring about an amicable parting of the ways.

It could be claimed that by forcing the Spanish side to recognize the exceptionality of this election, the fact that it is indeed a plebiscite, Catalans have already won the first battle. On September 27 they will be exercising their right to self-determination, and that night every vote will be counted as a yes or a no to independence. At all events, a new scenario will open in Catalonia before the end of the month, and it will be in everyone’s interest to manage it in a way that causes the least damage – and hopefully delivers the largest benefit – to all.

El “corralito” és impossible: el BCE mai posaria en risc Caixabank i Banc Sabadell

Aquest és el comunicat de la Sectorial d’Economistes de l’Assemblea amb algunes consideracions en referència a les declaracions del gobernador del banc d’Espanya d’aquest matí.

En relació a les declaracions fetes avui pel governador del Banc d’Espanya, Luis Maria Linde, en les que amenaça d’un risc de “corralito” a Catalunya si esdevé un Estat independent, la sectorial d’Economistes per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa públiques les següents consideracions:

  1. Recordem que Luis Maria Linde és un càrrec de confiança del Govern espanyol i que, com ja han demostrat anteriorment altres responsables institucionals designats pel gabinet Rajoy, no representa altres interessos que els del Partit Popular. És una nova veu a les que repeteix les amenaces infundades per intentar condicionar el vot del 27S.
  2. Com sap Linde, des de fa un any el Banc d’Espanya ja no té competències supervisores ni de liquiditat dels bancs catalans, funcions que depenen del Banc Central Europeu (BCE). Amb la creació de la Unió Bancària i l’establiment del Sistema de Supervisió únic dependent del BCE el 2014, Caixabank i el Banc Sabadell són dues entitats financeres considerades sistèmiques a nivell europeu i estan sota la supervisió directa del BCE. Per aquest motiu, el BCE mai posaria en risc l’accés d’aquestes entitats al seu finançament, com a peces fonamentals del Sistema Monetari Europeu. Per tant, l’amenaça de “corralito” a Catalunya és tan falsa com inacceptable.
  3. En diversos informes i estudis hem demostrat que no sortirem de la UE ni del Sistema Monetari Europeu, per moltíssimes raons d’interès comú amb l’Estat espanyol i amb la resta de països de la UE i les seves economies, bancs i empreses. I encara que Catalunya estigués temporalment fora de la UE durant el procés negociador, el BCE ja disposa d’un mecanisme directe per signar un acord monetari que garanteix tant el manteniment de l’euro com l’accés al finançament del BCE; mecanisme que té formalitzat amb diversos estats europeus. En cas que fos així, els bancs també podrien accedir al finançament del BCE indirectament a través de les seves sucursals a Espanya o altres països de l’Eurozona.
  4. Finalment, cal recordar que fa just un any, Linde va afirmar en un sopar amb empresaris que “en el cas que Catalunya s’independitzés, l’economia espanyola patiria un greu impacte en perdre un motor essencial equivalent al 18% del PIB”. Com és evident que, l’Estat espanyol es veuria forçat a negociar ja que, en cas contrari, el nou Estat català no assumiria cap part del deute de l’Estat espanyol, i Catalunya es quedaria amb un endeutament de només el 30% del seu PIB (corresponent al deute de la Generalitat) que seria un dels més baixos de la UE, si no el més baix de tot el continent. Però, contràriament, l’Estat espanyol tindria un deute de més del 130% del seu nou nivell de PIB, insostenible financerament i que afectaria greument la seva prima de risc, ja que s’acostaria als nivells d’endeutament públic de Grècia que ja l’han portada al seu tercer rescat.

Catalunya expulsada de la Unió Europea? Aquí teniu les respostes

En la polèmica interessada sobre l’expulsió de la República Catalana de la Unió Europea cal tenir clares aquestes coses:

Captura de pantalla 2015-09-21 a les 1.45.59

L’ANC presenta diumenge la Declaració sobre la immigració en la República Catalana a Terrassa

Aquest diumenge, dins dia festa de la Festa de la diversitat cultural que es farà a Terrassa, l’Assemblea Nacional Catalana presentarà la Declaració sobre la immigració en la República Catalana. El document  crida a “participar a la creació d’una república catalana amb igualtat de drets, llibertats i deures per a tothom” i ha estat signat per milers de persones i entitats de catalans provinents de tot el món. La iniciativa està acompanyada d’11 vídeos que ja circulen a la xarxa.

  

L’ANC presenta l’informe sobre les pensions en una Catalunya independent

L’ANC ha elaborat un estudi sobre com seria el sistema de pensions en una Catalunya independent. L’estudi assenyala que la continuïtat dins l’Estat espanyol fa insostenibles les pensions, que a més estan amenaçades per una important retallada en els propers dos o tres anys.

En una Catalunya independent les pensions estan garantides.PDF

Captura de pantalla 2015-09-18 a les 1.22.01

L’ANC dóna arguments per a la independència

L’Assemblea començarà a repartir a partir de demà l’últim dels diaris amb els quals es proposa oferir arguments a favor de la independència. Aquest sisè número tindrà un tiratge de gairebé 450.000 exemplars i es distribuirà –principalment-, a estacions de metro, tren i altres transports a primera hora del matí (de 7.00 a 9.00).

La publicació posa èmfasi en la transcendència de la cita electoral que s’acosta i destaca el paper actiu que s’espera de la ciutadania per exercir la seva sobirania. En les pàgines centrals es descriu l’actual marc de relació amb l’Estat espanyol en matèria de justícia social, democràcia, pensions i progrés i s’hi identifiquen les opcions de millora que suposa tenir un Estat propi.

També es recullen dades i estudis econòmics per assegurar que tindrem un Estat solvent i es rebat el discurs de la por amb arguments constructius sobre l’escenari que es presenta a partir del 28S. A la franja superior hi apareixen personatges coneguts, independentistes i no independentistes que expressen el seu suport al Dret a decidir.

Diari setembre.PDF

El repartiment d’aquest diari s’emmarca en la campanya ‘Explicar, ajudar, animar’ que l’ANC està duent a terme aquests dies per tal d’oferir arguments favorables a la independència; precisament avui es presenta un vídeo explicatiu amb els detalls de l’acció, dirigida a tots aquells ciutadans que vulguin convertir-se en per a fer campanya a favor d’un Estat propi:  

 

L’Assemblea comença una campanya per donar arguments a favor de la independència

Després d’omplir la Meridiana i convertir-la en una onada de colors gegant, que va enviar una imatge d’il·lusió i civisme al món, l’ANC segueix amb les actuacions de cara a les eleccions més decisives de la nostra història del pròxim 27S.

Avui mateix, l’Assemblea engega la campanya ‘Explicar, ajudar i animar’ que té l’objectiu de donar arguments per a fomentar un debat seriós entorn de l’independentisme, mitjançant accions de proximitat, que es duran a terme a les 50 ciutats més poblades del país, centrant els esforços a Barcelona i Tarragona i les seves àrees metropolitanes.

La campanya consta de tres parts i pretén prendre força aprofitant l’enorme massa social que aplega L’ANC i la seva distribució pel territori. La primera acció vol explicar a tothom que necessitem la independència per aconseguir un futur millor i que és l’única opció real d’aconseguir un canvi.

Dins l’acció d’explicar. L’Assemblea organitzarà entre dimarts 15 i dijous 17 de setembre fins a 17 formacions arreu de Catalunya, aquestes estaran obertes a tothom que vulgui col·laborar amb la campanya.

A més a més des de les assemblees territorials s’estan distribuint grans quantitats de material. Al final de la campanya s’hauran distribuït més de 4.000.000 díptics informatius, diaris i altres documents que adjuntem a continuació:

Captura de pantalla 2015-09-15 a les 1.21.01

Document de la sectorial d’economia “Impacte de la independència en l’empresa”

La sectorial d’economia de l’ANC ha elaborat un informe amb el títol “Impacte de la independència en l’empresa”.

Se n’ha fet una edició impresa i us demanem que la feu arribar a tantes persones vinculades amb el món empresarial com sigui possible, independentment de la dimensió de l’empresa o negoci.

Captura de pantalla 2015-09-15 a les 1.13.13