L’InformeCAT 2025 revela que hi ha certa incoherència entre l’opinió generalitzada que el català és important en l’àmbit laboral i els fets: només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important a la seva feina i només el 8,6 % dels residents estrangers a Catalunya fa un ús habitual del català
Els castellanoparlants inicials són els que estan més d’acord en la importància del català per progressar professionalment: hi estan d’acord el 84,4 %, per damunt del 80,7 % dels catalanoparlants
Al País Valencià més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es van decantar pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, i a les Illes Balears tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament
Aquestes són algunes de les dades de l’InformeCAT 2025 recull altres dades:
Més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant del País Valencià s’han decantat pel valencià en la consulta per triar la llengua d’escolarització dels fills, amb què el president Carlos Mazón pretenia eliminar la llengua a l’escola.
A les Illes Balears, tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament.
De les més de 300 pel·lícules estrenades el 2024 a les Illes Balears, no van arribar a 15 les que es van poder veure en català.
L’ús del català amb els amics va caure 15 punts entre els joves de les Illes Balears entre el 2014 i el 2022.
A Catalunya, les persones que s’identifiquen com a bilingües català – castellà han crescut 7,7 punts entre el 2018 i el 2023: hi ha hagut una erosió gradual del català i, sobretot, una bilingüització creixent dels catalanoparlants.
També a Catalunya, un 50,5 % dels catalanoparlants han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per “evitar problemes”.
El 65,0 % dels catalanoparlants de Catalunya considera que la catalanitat té més relació amb compartir una llengua o uns valors i uns costums que amb la condició legal i administrativa que deriva del fet de viure a Catalunya.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enviat un document sobre les violacions de drets humans d’Espanya contra el poble català a diverses ambaixades, que prèviament han expressat preocupació o tenen un vincle amb la qüestió. Aquesta acció es produeix abans de l’Examen Periòdic Universal (EPU) d’Espanya per part de les Nacions Unides, amb l’objectiu de garantir l’escrutini internacional davant la repressió sistemàtica que pateixen els catalans.
El document és un resum de l’informe presentat en col·laboració amb l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), el qual va ser inicialment lliurat a l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OHCHR) en el marc del procés de l’EPU d’Espanya. L’informe documenta un patró de repressió estatal, incloent-hi la persecució judicial de líders polítics i socials catalans, la vigilància il·legal de més de 65 catalans amb l’espionatge Pegasus, atacs contra la llibertat d’expressió i brutalitat policial contra manifestants pacífics. També denuncia els intents d’Espanya d’erosionar la llengua i la cultura catalanes mitjançant polítiques discriminatòries en l’educació i l’administració pública.
Malgrat les recomanacions anteriors de l’EPU, Espanya no ha implementat reformes significatives i continua vulnerant drets fonamentals. Amb l’enviament d’aquest document a ambaixades clau, l’Assemblea busca sensibilitzar i fomentar la pressió diplomàtica perquè Espanya rendeixi comptes. L’organització insta els actors internacionals a seguir de prop el compliment d’Espanya amb les seves obligacions en matèria de drets humans i a exigir mesures concretes per protegir els drets civils i polítics del poble català.
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2023 posa de manifest el lingüicidi que pateix el català a Catalunya, un dels seus territoris històrics. Les dades de la seva evolució són incontrovertibles. A l’enquesta de 2003 el 36,20% de la població de Catalunya tenia el català com a llengua inicial i el 44,30% el considerava la seva llengua d’identificació. Vint anys després només el 29% dels habitants ha après el català a casa seva i només el 30% considera el català la seva llengua d’identificació. Aquestes xifres representen un descens del 7,20% d’habitants amb el català com a llengua inicial i una caiguda del 14,30%, de les persones que tenen el català com a llengua d’identificació. Aquesta davallada és més greu perquè mesura una reducció cabdal de la capacitat d’atracció de la llengua pròpia de Catalunya en una societat catalana més desestructurada.
La minorització del català en aquests vint anys és el resultat d’un lingüicidi, d’una asfíxia premeditada. La minorització forçosa deriva de la supremacia del castellà consagrada a la Constitució espanyola de 1978 i de la falta de control de Catalunya de les seves fronteres. L’any 2006 els ciutadans de Catalunya van aprovar en referèndum que «totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials (català i castellà)». Però el Tribunal Constitucional espanyol va considerar anticonstitucional el deure de conèixer el català, mentre el castellà continuava sent obligatori. En el que va de segle XXI la població catalana ha passat de sis a vuit milions d’habitants, l’increment percentual més gran de tota la Unió Europea. Catalunya no ha pogut gestionar els fluxos migratoris i els nouvinguts no han tingut, ni tenen, el deure legal de conèixer la llengua pròpia de Catalunya, mentre estan obligats a saber el castellà. Al mateix temps s’han multiplicat els canals de televisió gràcies a la TDT, la immensa majoria en castellà. I a partir de 2007, gràcies als telèfons mòbils de pantalla tàctil, han irromput amb una força inusitada les xarxes socials en mans de grans corporacions multinacionals.
La realitat que reflecteix l’Enquesta d’Usos Lingüístics evidencia que formar part d’Espanya condemna la llengua i identitat a ser residuals. L’acatament de la legalitat espanyola i la normalització institucional, política i social, la gestió rutinària del «mentrestant» a la que s’han lliurat els partits independentistes impedeix revertir la minorització de la llengua. En canvi, Andorra, l’únic Estat independent dels Països Catalans, s’ha dotat de la llei de la llengua pròpia i oficial per aturar la seva descatalanització. Aquesta llei assenyala el camí per revertir la situació de la nostra llengua. Però una llei lingüística com l’andorrana seria declarada anticonstitucional a Espanya.
La gestió administrativa del «mentrestant» i el voluntarisme en defensa de la llengua són necessaris, però insuficients. L’única eina que pot garantir la supervivència del català és la República Catalana. I des d’ara només la lluita per la independència infondrà l’esperit de resistència contra el lingüicidi més subtil. Només el combat per l’alliberament nacional generarà l’entusiasme que ha d’integrar les noves i velles generacions gràcies a compartir el futur d’un país més democràtic, més just, més culte, definitivament lliure de l’opressió espanyola.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat el nou Full de ruta, que proposa un pla per fer la independència de Catalunya a les pròximes eleccions al Parlament l’any 2028. En un acte polític a l’Ateneu Barcelonès, membres del Secretariat Nacional i coordinadors de comissions han exposat “una estratègia viable i creïble” que esbossa els passos a fer en el front civil, institucional i internacional per desfermar el nou embat per la independència i per defensar la República Catalana.
“Només una Catalunya forta guanyarà la independència”. Amb aquest propòsit l’Assemblea vol recuperar el múscul del moviment canalitzant la indignació ciutadana: “per combatre els nefastos efectes de ser un país ocupat, la independència és l’única solució”.
El nou Full de ruta, on hi ha una clara aposta per la desobediència civil i la lluita no violenta, indica que per al nou embat és indispensable que el moviment civil per la independència recuperi la capacitat de paralitzar i controlar el país que va demostrar el 3 d’octubre de 2017. Així mateix, també apunta la necessitat d’aconseguir una majoria electoral determinada a fer efectiva la independència en el cicle electoral vinent i esbossa una profunda regeneració democràtica per a aconseguir-ho. Finalment, destaca la importància d’intensificar la internacionalització del conflicte amb Espanya per contrarestar el relat de l’Estat espanyol segons el qual el «problema català» ja s’ha resolt.
L’Assemblea vol reforçar els espais de coordinació entre les entitats i els partits independentistes i proposa als partits independentistes una “Agenda per la Independència” compartida i l’exclusió dels pactes amb partits espanyolistes, que estabilitzen l’Estat espanyol.
El president de l’Assemblea, Lluís Llach, ha conclòs l’acte amb un discurs davant d’una sala plena de personalitats de l’àmbit polític independentista, amb representants de Junts, ERC, CUP, Òmnium, Intersindical, AMI, Consell de la República o la CAL.
Llach, ha començat la seva intervenció amb un crit d’alerta: “si volem ser – si volem sobreviure com a poble -, necessitem el combat, i l’Assemblea està disposada a picar pedra, una pedra dura i cantelluda, fins a aconseguir un moviment d’alliberament nacional estructurat, possible i resolutiu”. El president de l’entitat també ha volgut deixar clar que lluitaran per la independència al mateix temps que ho faran també “per enfortir els paràmetres de convivència que defineixen la nostra nació”.
També ha aprofitat l’acte per a dirigir-se als partits independentistes, als quals ha avisat que no demanin a l’Assemblea que participi “en la gestió autonomista de la colònia, ni en el sotmetiment que comporta”. “En la lluita per la independència -ha reblat – mai més no serem la vostra crossa”. Tot i la crítica, ha deixat la porta oberta a l’entesa: “si la vostra praxi política es dirigeix envers la independència, nosaltres ja hi serem”.
El president ha finalitzat el discurs convidant els catalans a sumar-se a la lluita per “un món millor” assenyalant que “l’única manera de fer-ho és treballant i lluitant per una Catalunya justa, centrada en el servei de les persones”.
L’Assemblea General Extraordinària (AGE), que s’ha celebrat del 15 al 19 de gener de forma telemàtica, ha conclòs amb l’aprovació del nou Full de ruta de l’entitat. Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han rebutjat totes les esmenes vives i han avalat el nou document amb el 83% dels vots a favor.El 13% hi ha votat en contra i un 4% en blanc. La participació en la votació delFull de ruta definitiu ha estat de 2.434 socis, un 113% més respecte al 2023 i un 15% més que el 2022.
Després d’un procés participatiu que es va iniciar a la tardor, recollint aportacions prèvies de les assemblees de base —iniciativa innovadora per primer cop a l’Assemblea—, els socis han aprovat àmpliament el nou Full de ruta, un document per aconseguir la independència basada en la unilateralitat, la denúncia de l’espoli fiscal i la fi dels pactes amb l’espanyolisme. El document estratègic de l’entitat es presentarà el pròxim dissabte 25 de gener a les 11:30 h en un acte polític a l’Ateneu Barcelonès. A més a més dels socis que han reservat entrada, està previst que hi assisteixin representants de les principals entitats, associacions i partits independentistes. L’acte es podrà seguir en directe des del canal de YouTube de l’Assemblea.
El Full de ruta aprovat estableix els passos fonamentals per preparar un nou embat amb l’Estat espanyol a les pròximes eleccions al Parlament per aconseguir la independència de Catalunya. L’aposta per la unilateralitat es concreta en la creació d’un moviment de desobediència civil, a través de la lluita noviolenta, com a única resposta a l’actitud totalitària d’Espanya, i la regeneració democràtica. Manté i defensa que cal una Catalunya forta per assolir la República Catalana. El document advoca per una estratègia de renacionalització; per la denúncia de l’espoli fiscal i els altres efectes nefastos de l’ocupació espanyola, amb l’objectiu d’arribar a tota la població més enllà dels més convençuts; per la creació d’estructures de país ben arrelades al teixit social que planifiquin i organitzin la sobirania catalana sobre el territori, l’administració i les infraestructures de país en el moment de fer efectiva la independència; per la reactivació de la mobilització per reprendre la confrontació amb l’Estat espanyol. L’actualització del document estratègic de l’Assemblea, que defensa la fi dels pactes amb l’espanyolisme, també una escalada de mobilitzacions que retorni a l’independentisme la capacitat de paralitzar el país en el moment de fer efectiva la República Catalana.
Per aconseguir aquests objectius el Full de ruta es divideix en tres apartats:
-Front de la societat civil: només una Catalunya forta guanyarà la independència.
El Full de ruta assenyala la importància de preparar una escalada d’accions per canalitzar la indignació ciutadana dels greuges de la dependència d’Espanya, des de l’espoli fiscal fins a l’arraconament de la llengua catalana, vers l’única solució: la independència. En aquestes mobilitzacions caldrà introduir la lluita noviolenta per plantar cara a l’Estat espanyol i per desactivar els possibles efectes de la repressió espanyola. A més, apunta que per prevaler sobre la força de l’Estat espanyol, l’independentisme civil ha de crear estructures de país, a més de l’escalada de mobilitzacions. En aquest sentit, recentment el Secretariat va crear la comissió d’Estructures de País, que té com a coordinador a Julià de Jòdar.
-Front institucional i polític: per una majoria electoral determinada a fer efectiva la independència.
El document conclou que l’actual escenari polític no ens acosta a la independència i aposta per repetir l’operació d’arrenglerar els partits independentistes en la confrontació unilateral amb l’Estat espanyol basada en la desobediència civil. Per fer-ho l’Assemblea promourà una regeneració democràtica i de lideratges per superar la falta de transparència i la manca de democràcia interna dels partits catalans, mantenint-se com una entitat transversal que aposta per la unitat. Davant les futures eleccions es treballarà per un programa comú mínim per a l’assoliment de la independència consensuat amb la resta del Moviment Civil per la Independència. En aquest sentit, el document considera necessari que els partits catalans trenquin els seus pactes amb els socialistes a tot arreu: “Mentre siguin aliats del PSOE a Espanya no podran fer oposició creïble al Parlament.” També aposta perquè l’Assemblea visualitzi que el govern espanyolista d’Illa és completament subsidiari del govern espanyol, i assenyala que cal promoure la mobilització i la confrontació simultània amb els dos governs, de tal manera que resulti insostenible per a qualsevol partit nacional català continuar donant suport a l’un o l’altre. Finalment, proposa una agenda per la independència al Parlament per culminar la independència a les pròximes eleccions al Parlament sempre que hi existeixi una majoria independentista.
-Front internacional: per intensificar la internacionalització del conflicte amb Espanya.
El nou Full de ruta destaca el treball fet en matèria de visibilitat internacional i remarca que l’objectiu de l’acció internacional és preparar i facilitar el reconeixement internacional de la futura República Catalana. Per tant, incideix en el fet de mantenir les aliances establertes i teixir noves aliances arreu del món per a aconseguir suports. A més, com que Catalunya no té accés directe a organitzacions internacionals, l’Assemblea ha de planificar i liderar l’acció de la diàspora per aconseguir suport de tot tipus: governamentals, d’organitzacions internacionals, mediàtics, judicials, d’ONG, etc. D’altra banda, el Full de ruta assegura que l’entitat continuarà fent seguiment i donant suport a totes les querelles i afers de justícia a Europa, en relació amb el moviment independentista.
El dimecres 20 de novembre, a Sant Cugat del Vallès, dins del cicle Àgora 1 d’Octubre, es farà el debat ‘Present i futur de l’independentisme‘ amb Josep Costa i Carles Heredia.
L’acte començarà a les 19.00 a la Casa de Cultura.
Assemblea Nacional Catalana - VALLÈS OCCIDENTAL 