Neus Torbisco ha fet una valoració de l’estratègia jurídica internacional relacionada amb la defensa i reivindicació de les preses i presos polítics. En aquest sentit ha dit que “es va erosionant internacionalment la idea que l’Estat espanyol és un país democràtic. Hem de seguir aprofundint en aquesta etapa de litigis internacionals i actuar de forma unitària”.

Segons Torbisco “una de les fites més importants que s’ha assolit en l’àmbit internacional és la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries, implantat pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, que va demanar la llibertat de les preses i presos polítics. Cal tenir en compte, que el Tribunal de Drets Humans utilitza la jurisprudència d’aquest grup de treball”.

A partir de preguntes que els usuaris li anaven traslladant a través de les xarxes, Neus Torbisco ha explicat que “es comença a relacionar aquest dret amb una vulneració continuada de drets humans o persecució cultural, per exemple, els intents per evitar que una llengua persisteixi o que una cultura s’expandeixi. Cal donar veu a aquestes vulneracions permanents de drets humans per guanyar legitimitat internacional. Tenim el dret a no ser subordinats i a ser un poble igual que la resta”.

En referència al fet que no hi ha unes normes clares per exercir el dret a l’autodeterminació, ha apuntat que “nosaltres estem fent el camí, si ho fem bé podem assentar un precedent per construir un ideal de llibertat. Autodeterminació vinculada a l’exercici pacífic, persistent i coordinat de la voluntat col•lectiva”.

Torbisco ha incidit en la idea que cal fer difusió internacional, “no ens han d’entendre a Madrid, ens han d’entendre a escala global. Cal fer lobby polític, generar opinió, accedir als principals mitjans. Necessitem una organització estratègica per poder-nos adreçar de forma coordinada a les institucions internacionals. Tal com ha fet i continua fent molt bé l’Assemblea. Hem d’aconseguir canviar l’opinió mundial”.

Finalment, segons Torbisco “els recursos de la Conselleria d’Exteriors haurien d’anar destinats a explicar internacionalment el que està passant en qüestió de vulneració de drets. Tot això hauria d’estar sistematitzat en informes que haurien d’arribar a països que ens podrien entendre, com ara Canadà. Aquest discurs ha de ser unitari tant jurídicament com política”. Ha afegit “que tenim una mirada curt terminista, cal mirar més enllà i entendre que la defensa ja no només va de les preses i presos polítics sinó de tot el poble català. Hem de treballar per evitar que d’aquí a uns anys pugui tornar a passar el mateix”.

Centralitza, confisca i menysté reiteradament la ciutadania catalana i el Govern de Catalunya. Ni hi ha diàleg, ni l’esperem.