La Diada 2019 – Objectiu Independència omplirà la gran Via de Barcelona, plaça Espanya i els cinc carrers adjacents, i traslladarà un missatge a favor de la unitat estratègica per assolir la independència. Durant el matí, hi haurà un espai, Eines de país, per conscienciar de l’apoderament ciutadà. Les inscripcions als 26 trams que conformaran la manifestació ja són oberts al web diada.assemblea.cat.
Convertir la Diada en una jornada encara més útil i necessària per avançar cap a la independència. Aquest és l’objectiu essencial de la Diada 2019 – Objectiu Independència. D’una banda, es durà terme una manifestació multitudinària durant la tarda, que omplirà la plaça Espanya i els carrers adjacents: Paral·lel, Creu Coberta, Tarragona, Maria Cristina i Gran Via. Una confluència de carrers en una plaça que segons la presidenta de l’Assembla, Elisenda Paluzie, “representa la pluralitat de l’independentisme” per posar-se d’acord per un objectiu comú: la independència. Gran via s’allargarà fins a passeig de Gràcia.
Més enllà de sortir al carrer
La principal novetat d’enguany és un espai que s’habilitarà durant al matí, que s’anomenarà Espai Eines de País. Com indica el nou full de ruta de l’Assemblea, un dels pilars de treball és i serà la lluita noviolenta. Per això, l’espai Eines de País treballarà amb l’objectiu de potenciar la no-cooperació. “Volem que la gent s’apoderi, se senti protagonista i responsable; que sàpiga que la independència recau sobre la seva responsabilitat de poder fer alguna cosa”, ha dit Carla Soler i Pairó, secretària nacional de la Comissió de Mobilització.
Aquest espai permetrà que la gent s’informi de les maneres que té per avançar cap a la independència, s’enforteixi i permeti recuperar espais de poder: com enfortir els sindicats nacionals, els col·legis professionals o es faci consumidor estratègic. També estarà acompanyat d’altres activitats com un cinefòrum de la noviolència.
Inscripcions obertes
La manifestació es divideix en quatre grans àrees d’uns 6 trams cada una. En total, 26 trams que representen tot el territori i que faciliten l’organització. Com cada any, es demana que la gent s’hi inscrigui. De fet, Soler ha fet una petició perquè tothom ho faci, ja que “facilita molt la feina” organitzativa. Entre les novetats, aquest any s’ha facilitat la inscripció grupal, que és més àgil.
Les primeres inscripcions al web diada.assemblea.cat han estat les de Mireia Boya i Ada Parellada. L’exdiputada de la CUP ha dit que no s’ha de renunciar mai als carrers, i que la desobediència institucional no hi serà si la gent no estira des dels carrers. “Quedant-nos a casa no contribuïm absolutament a res. Al contrari, hem de sortir al carrer per dir a les institucions i als polítics que facin el favor d’espavilar”, ha conclòs. Al seu torn, la cuinera Ada Parellada ha qualificat aquestes mobilitzacions com el “fonament” del moviment independentista. “Amb això mostrem al món que som molts, cada vegada més”.
Una Diada útil
Paluzie vol que aquesta Diada serveixi perquè la gent “prengui consciència” i senti que ha fet alguna cosa “útil” per aconseguir la independència. I per aconseguir-ho, a més a més de la concentració de la tarda, ha valorat molt positivament la idea d’habilitar l’espai Eines de País. “Per aconseguir la independència efectiva algun dia, necessitem compensar les febleses”, ha dit, ja que amb la unitat estratègica no serà suficient. Per això, emplaça la ciutadania a guanyar “espais de sobirania”.
Ha fet una crida a omplir el carrers a la tarda i omplir l’espai Eines de País durant el matí, per “enfortir el sindicalisme nacional, autònom i sobirà”, per exemple. En definitiva, donar eines “d’apoderament” a la ciutadania perquè les conegui i les apliqui.
Internacionalització de les vulneracions
El vicepresident Pep Cruanyes s’ha referit a la resolució del grup de detencions arbitràries de les Nacions Unides. Ha dit que posa en evidència la situació de l’Estat espanyol i l’ha qualificat de “fet importantíssim” perquè planteja la il·legalitat dels empresonaments i les vulneracions de drets. A més, ha observat que la resolució obre la porta perquè s’investiguin tots aquests fets i aquestes vulneracions de manera independent.
Per a Cruanyes, tot això demostra que finalment s’acabarà en un procés on es depuraran responsabilitats, i davant d’organismes internacionals, les resolucions no juguen amb campanyes de “criminalització” i “persecució” de l’independentisme, com sí que passa a l’Estat espanyol.
Vídeo del reportatge del 30 minuts de TV3 “Entre togues. 52 dies al Suprem”.
Treball d’anàlisi gravat durant el judici als líders independentistes que se situa en els primers moments d’investigació per part de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, l’any 2015, i avança fins al moment final del vist per a sentència.
Des que es va impulsar la campanya Consum Estratègic, al mes de novembre passat, s’han dut a terme 148.000 canvis de contractes, 115 xerrades i 92 fires fetes a tot el país. El coordinador de la Comissió Fem República i de la campanya de Consum Estratègic, David Fernàndez, ha considerat aquestes xifres “molt importants”. Els principals sectors de canvi són la telefonia, el sector de l’electricitat, les assegurances i de la banca. Val a dir, però, que alguns d’aquests sectors suposen un repte important, perquè no hi ha gaires empreses que s’hi dediquin.
En una roda de premsa celebrada aquest matí, s’ha donat a conèixer la segona fase de la campanya. D’ara endavant, el web consumestrategic.cat comptarà amb un cercador que permetrà buscar empreses a partir de diversos criteris com el nom, el codi postal, si són cooperativa, si disposa de certificats mediambientals, polítiques de responsabilitat social o de respecte al medi ambient, si fan una proposta d’economia circular, etc. perquè “cadascú cerqui en funció dels seus interessos”, ha matisat Fernàndez.
A més d’això, es reorientaran les fires de consum estratègic, des d’una vessant comarcal, perquè siguin més grans; se seguiran fent xerrades informatives; se centraran esforços per potenciar el registre de consumidors i proveïdors perquè s’hi inscriguin des d’ara mateix, i es posarà en marxa un butlletí setmanal amb informació econòmica, ja sigui a partir de fonts pròpies o alienes.
David Fernàndez ha demanat a empresaris i autònoms que estiguin a l’alçada del moment, d’allò que els demana el mercat i d’aquesta nova manera de fer negocis i de consumir, “amb consciència de país”, i que permetin construir una economia catalana “lluny de les manipulacions polítiques”. En definitiva, ha fet una petició a que s’inscriguin al registre. Als consumidors els ha demanat que recolzin la iniciativa.
Deslliurar-se d’un model econòmic oligopolístic
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha explicat que aquesta campanya analitza què va passar l’octubre del 2017, quin tipus d’empreses van participar obertament de la campanya de la por, “en un model econòmic estretament depenent del poder polític“, i pretén afeblir aquest tipus d’economia “oligopolística, poc competitiva”. L’objectiu: enfortir l’economia catalana deslligada de pressions polítiques i que afavoreixi el teixit productiu català amb valors com el medi ambient, la promoció i respecte de la llengua catalana, etc.
La campanya s’emmarca dins d’una altra de més global, Eines de país, que pretén enfortir les estructures pròpies del país, com ho demostra l’èxit de la victòria de la candidatura Cambres: Eines de País, a la Cambra de Barcelona. Consum Estratègic pretén buscar empreses que respectin allò que decideixi majoritàriament el poble de Catalunya.
“Ara som mes conscients que ens enfrontem a un estat molt poderós”, ha dit, que per preservar la “sagrada unitat de la pàtria espanyola” està disposat a vulnerar drets i utilitzar la repressió política. Però davant d’aquesta consciència, cal treballar per enfortir-se, i una de les maneres és a través de la lluita noviolenta, i Consum Estratègic és una eina més d’aquesta estratègia noviolenta que cerca “afeblir els pilars de poder de qui exerceix l’opressió”, ha conclòs Paluzie.
Aquest divendres la seu de l’Assemblea ha acollit la roda de premsa per valorar els resultats a les eleccions a les cambres de comerç de la candidatura Eines de País, que comptava amb el suport de l’entitat i que ha assolit la majoria absoluta de vocalies a la Cambra de Comerç de Barcelona i ha entrat amb força a la resta de cambres on ha presentat candidatures, com les de Terrassa, Sabadell i Manresa. Roser Xalabrader, Maria Català i Jesús Torres, portaveus de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona, juntament amb Jordi Roset, portaveu de la mateixa candidatura a la Cambra de Terrassa, han acompanyat la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en aquesta valoració.
En total, 46 dels 67 candidats d’Eines de País han estat escollits, cosa que significa un 68,6 % d’èxit a nivell global. Els resultats de la candidatura independentista Eines de País a les diferents cambres de comerç han estat els següents:
Barcelona: es van presentar 40 vocalies i se n’han obtingut 31. Per tant, 77,5% d’èxit.
Terrassa: es van presentar 21 vocalies i se n’han obtingut 10, cosa que significa un 48% èxit.
Sabadell: es van presentar 4 vocalies i se n’han obtingut 3, que equival a un 75% d’èxit.
Manresa: es van presentar 2 candidatures a vocalies i s’han obtingut totes dues. 100% d’èxit.
Elisenda Paluzie ha remarcat el valor del gran resultat de les candidatures independentistes a les eleccions a les cambres: “volem ratificar l’alegria de l’Assemblea per aquesta victòria i donar les gràcies a candidats i candidates que s’hi han deixat la pell”. Ha volgut subratllar, també, el paper dels voluntaris de l’Assemblea que han col·laborat en la difusió de les candidatures. També ha assegurat que aquestes candidatures han treballat “amb total autonomia, sense influència de l‘Assembla en la presa de decisions” i ha explicat que la intenció és continuar col·laborant: “l’Assemblea estarà a disposició del que necessitin a través de les seves sectorials d’empresaris o economistes”.
En relació a la Cambra de Comerç de Barcelona, Paluzie ha volgut destacar la “importància transcendental” d’aquesta victòria, que ha de posar la institució al servei del país, de les seves empreses i del seu teixit productiu. “Es tracta de posar la Cambra al servei de la majoria i no al servei d’uns quants”. Aquest triomf, segons l’Assemblea, és una fita important per a l’independentisme: “hem assolit moltes fites; la més important va ser guanyar el referèndum. Però no s’ha aconseguit fer efectiva la independència. Aquest secretariat ha volgut analitzar què va passar l’octubre de 2017 i quines febleses van influir en el fet que no s’hagi aconseguit la independència. Una de les que vam detectar és l’existència de grans empreses de caràcter oligopolístic, molt lligades al poder polític espanyol, que van contribuir a la campanya de la por econòmica”.
Una victòria de la societat civil que enforteix l’independentisme
“Feta aquesta anàlisi, tenint en compte que l’Assemblea és societat civil i que té una base social molt àmplia, amb més de 47.500 socis i 45.000 simpatitzants, i que tenim capacitat d’influència i mobilització sobre la societat catalana, vam decidir posar-la al servei de projectes autònoms que contribuïssin a l’objectiu d’enfortir-nos per tenir una societat civil més preparada per quan torni a plantejar-se un embat democràtic”, ha indicat Elisenda Paluzie.
La presidenta de l’Assemblea ha recordat que un dels papers fonamentals de la Cambra és l’elaboració d’estudis econòmics des del seu prestigiós servei d’estudis, en què els equips directius de la Cambra decideixen quins tipus d’estudis es fan. “Seria molt interessant que es fessin estudis que expliquin perquè se’n van anar determinades empreses. Van ser campanyes de pressió política? Què va passar amb la fuita de dipòsits bancaris? Van ser institucions de l’Estat espanyol que van retirar fons bancaris?”, s’ha preguntat. “Hi va haver molta foscor, poca transparència, i hem trobat a faltar estudis que ens diguin amb rigor i objectivitat què va passar aquell mes d’octubre. Hem trobat a faltar que, davant les campanyes de la por, no se sortís amb força a explicar exactament els impactes econòmics que s’havien produït”.
“Algunes institucions van callar davant les mentides de la por econòmica, algunes de tan falses com que el canvi de seus d’empreses podia representar una caiguda del 30% del PIB de Catalunya”. “Vam trobar a faltar algunes veus amb influència, rigor i sentit de la responsabilitat de la societat civil empresarial que les desmentís”. Segons Paluzie, les dades econòmiques objectives han acabat desmentint el que es va dir en aquell moment. Hi havia institucions econòmiques de l’Estat que, “directament, van estar fent un paper de pressió perquè no es declarés la independència”, ha volgut deixat clar.
Unes cambres independentistes, representatives i igualitàries
En nom de la candidatura a la Cambra de Comerç de Terrassa han intervingut candidats Natàlia Cugueró, a través d’un vídeo, i Jordi Roset. Tots dos han volgut destacar la importància d’unir forces entre les diverses cambres, la necessitat de deixar d’invisibilitzar les dones i han celebrat que la Cambra de Terrassa s’hagi obert al territori i a les seves empreses. “Cal que totes ens unim per treballar pel país. A Terrassa ens hem enfrontat a una entitat que és propera a l’independentisme i que ha pogut incidir més en els empresaris. Des d’aquí els donem l’enhorabona a la patronal CECOT per haver guanyat”, ha volgut indicar Roset.
Finalment, han intervingut els membres de la candidatura Eines de País a la Cambra de Barcelona. Roser Xalabarder, de l’empresa Nubur XXI, escollida en un dels epígraf de serveis immobiliaris, ha subratllat que la candidatura Eines de País “ha obert la porta perquè l’empresariat es manifesti com a independentista, cosa que ens havien fet creure que no podríem fer, que no seria possible”. “La ciutadania s’ha organitzat per retornar una eina de poder econòmic al país i amb aquest procés s’ha aconseguit que la Cambra torni a ser coneguda per les petites i les microempreses, i entre els autònoms, que no en sabien res”. Ha volgut indicar, com a objectiu del proper govern de la Cambra, representar el teixit productiu del país: “hem de fer que les 430.000 empreses que formen part de la Cambra la sentin seva, que en treguin profit i se sentin representades”.
Maria Català, de Bacus Events, del sector dels esdeveniments, ha volgut posar l’accent en la preparació de l’equip per liderar la cambra: “la candidatura que ha fet possible aquest triomf està formada per 40 empresaris arrelats al país i que treballem per ell sense por de les represàlies”. “Som un equip altament preparat que vol governar de manera inclusiva i transversal”, ha volgut deixar clar.
I ara, què?
Respecte els objectius d’aquest nou govern, Català n’ha volgut remarcar tres de principals. El primer, fer de la Cambra un actor estratègic per a l’economia de Catalunya. El segon, representar “tots els empresaris: petits, grans, autònoms i cooperatives”. El tercer, fer de Catalunya el país amb més benestar i riquesa d’Europa. “Estem convençuts que sense la independència aquest objectiu no és possible. Assolir-la serà un pas més per aconseguir posicionar Catalunya com una gran regió industrial i creadora de riquesa. Un pol econòmic al sud d’Europa i a la Mediterrània”.
Jesús Serra, de Ràpid i Segur Assistència de la Llar, del sector de la construcció, ha volgut remarcar que “ens distingim perquè no som una candidatura presidencialista. Hem decidit que la cambra serà gestionada per un equip. Pel millor equip que puguem crear. Ens volem enorgullir de fer el millor equip que mai hagi governat la Cambra de Barcelona”.
Una presidència compartida i paritària
Sobre l’elecció de la presidència de la Cambra de Barcelona i del consell executiu que l’acompanyarà en el mandat, encara haurem d’esperar, almenys fins al proper dia 22, per saber qui ocupa els càrrecs, que seran escollits pels 40 candidats d’Eines de País a la Cambra de Barcelona. Segons ha explicat Serra, 17 dels candidats ja s’han ofert a formar part d’aquest consell, que portarà el timó de la Cambra, i que el conformaran 12 persones. Els 40 candidats també escolliran qui ocupa la presidència, per a la qual ja s’han postulat 4 dels candidats, i la resta de càrrecs orgànics, segons ha avançat Serra. La idea és que el mandat, de 4 anys, tingui una presidència compartida entre un home i una dona, amb dos anys de presidència respectivament.
Finalment, Serra també ha volgut agrair a les persones que fins ara ocupaven els càrrecs a la Cambra que s’hagin ofert a col·laborar per fer al millor possible la transició. En aquest sentit, “no pensem que hi hagi un procés de trencament, sinó que tenim la voluntat de treballar amb conjunt amb altres institucions i organismes”.
Aquest és el vídeo de la roda de premsa de valoració dels resultats de les eleccions a les Cambres de Comerç.