El centre de Barcelona ha acollit aquesta tarda una multitudinària concentració que ha congregat centenars de milers de persones per exigir l’alliberament immediat dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La marxa ha estat també un clam a favor de la defensa dels drets i les llibertats.
De fet, el clam majoritari ha estat el de llibertat Jordis, però també s’ha cridat a favor de la independència. Entre els manifestants, molts amb el llaç groc en solidaritat amb els presos polítics, i també molts cartells exigint el seu alliberament. També hi han assistit el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i membres del Govern i del Parlament, entre d’altres.
La manifestació ha estat convocada per la taula per la democràcia, una ens que agrupa una setantena d’entitats, sindicats i organitzacions de la societat civil, d’entre les quals l’ANC. Puntualment, a un quart de sis, s’ha iniciat, i ha avançat de Passeig de Gràcia amb Aragó fins a la cruïlla amb Gran Via. Allà, Rosa Andreu i Jordi Llovet han estat els encarregats de conduir l’acte. També hi han parlat Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, i Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural.
Un dels moments més emotius de l’acte ha estat la lectura de frases dels dos presidents, just abans dels parlaments de les dues entitats. “Estem bé, estem forts. Gràcies pel vostre suport; no afluixeu a favor del diàleg i de la independència” ha estat el missatge adreçat. Cuixart, per la seva banda, ha demanat seguir amb “serenitat, coratge” i amb pacifisme.
Parlaments
El vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha estat contundent: “de cap manera no ens podem acostumar a tenir presos polítics!”, i ha considerat la detenció dels presidents de lANC i d’Òmnium com una “humiliació” i un “ultratge” a dues persones honestes que han utilitzat el dret a manifestar-se i que ara es troben injustament a la resó precisament per això.
De fet, per Alcoberro, en els darrers mesos el país ha viscut una escalada repressora que ha desembocat fins i i tot amb violència policial com la de l’1 d’octubre. Per això, ha demanat organitzar-se i seguir treballant per evitar allò que pretenia la judicatura: “escapçar les entitats i atemorir la gent que avui lluita col·lectivament per la República Catalana”. “I no ho aconseguiran”, ha dit, perquè Catalunya compta amb “una de les pedreres més preparades que hi ha avui”.
Per la seva banda, Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural, ha posat en valor la transversalitat de la concentració. “Això no va d’independentistes i no independentistes”, ha dit, sinó que va de llibertat, i també de la dignitat i fermesa de tota aquella gent que han empès cap endavant.
Mauri també s’ha referit a l’aplicació de l’article 155 que ha anunciat avui el Govern espanyol, tot afirmant que les institucions no han quedat suspeses perquè això no ho podran fer mai. “Les institucions som nosaltres, i no ens les podran prendre mai; cap govern pot suspendre la sobirania popular”.
Lectura del manifest
L’actriu Lloll Bertran ha estat l’encarregada de llegir el manifest, que ha demanat l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la retirada dels càrrecs de sedició, així com posar punt i final a l’ordre de presó preventiva. Així mateix, han volgut “autoinculpar-se”, perquè si manifestar-se és un delicte, ells també se’n declaren culpables.
Sobre la decisió d’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola per, així, acabar amb l’autogovern català, han estat nítids: “volem deixar clar que no acceptem aquesta decisió”, i han apel·lat la ciutadania a defensar l’autogovern i les seves institucions.
Actes també arreu d’Europa
Barcelona no ha estat l’única concentració que s’ha fet per exigir l’alliberament dels dos presos polítics. Diversos punt d’Europa n’han acollit també. Luxemburg, Brussel·les, Paris, Frankfurt, Pàdua, Edimburg, Milà o Londres n’han estat algunes.
A Barcelona, també hi han assistit diverses territorials de tot el país, que s’han desplaçat en bus per donar suport a la marxa unitària.
L’acte ha finalitzat cap a quarts de set, amb l’actuació de “Què volen aquesta gent”, de Maria del Mar Bonet, i amb el cant d’Els Segadors per part de tots els assistents.
Les dues entitats han fet pública una nova onada de mobilitzacions per exigir democràcia, internacionalitzar el conflicte i també per defensar els resultats del referèndum de l’1-O.
Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, i Marcel Mauri, portaveu d’Òmnium Cultural, han encetat aquest matí un nou calendari de mobilitzacions. La finalitat: defensar la democràcia, la llibertat, internacionalitzar el conflicte i defensar els resultats del referèndum del passat 1 d’octubre.
Rodejats de membres de l’Assemblea i d’Òmnium, Alcoberro ha informat que tant Sànchez com Cuixart han tingut, ja avui, la visita dels seus advocats, i han dit que estan “forts, serens i convençuts del paper que els pertoca jugar”, tot reiterant que no han comès cap tipus de delicte, i que la causa està “polititzada” i la raó de ser de la causa és “aturar el moviment cap a la República Catalana”, però també generar por i escapçar el moviment independentista i les seves entitats.
Alcoberro ha advertit que es podria donar el cas que les entitats fossin il·legalitzades, però aquest escenari convertiria Espanya en un regne amb escassa qualitat democràtica, més propis d’una dictadura. De fet, el vicepresident ha considerat que Sànchez i Cuixart són “hostatges polítics” amb l’única finalitat d’atemorir el moviment independentista i escapçar les entitats. Tot i això, ha deixat clar que l’organigrama no es modificarà, perquè només els socis de l’entitat poden canviar el seu president, i no cap jutge, si bé ha anunciat mecanismes per garantir un bon funcionament de l’entitat si la detenció s’allarga.
Al seu torn, Mauri ha descrit la situació com a greu, especialment a partir de la detenció dels presidents de les entitats, motiu pel qual defensen passar a una nova escala de mobilitzacions que serveixin per dotar a la gent de la “força directa” perquè puguin canviar les coses. Per això, ha dit, en els propers dies aniran parlant amb agents socials i econòmics per convocar noves mobilitzacions que serveixin, també, perquè l’estat espanyol, però també la comunitat internacional, “reaccionin”.
Noves mobilitzacions
Aquesta tarda està prevista la primera mobilització. Serà a la cruïlla entre Passeig de Gràcies i la Diagonal de Barcelona, i es demana a la ciutadania que hi assisteixi amb una espelma i amb un llaç groc en homenatge als dos presidents detinguts.
Aquesta, però, no serà l’única mobilització. La segona serà dissabte. Si bé encara no se n’han donat gaires detalls, sí que s’ha fet públic que serà multitudinària, i que començarà a les 17 h, als Jardinets de Gràcia.
Aturades arreu del país i concentracions arreu d’Europa
Durant el dia d’avui ja han anat sorgint mostres de solidaritat amb les dues entitats. A les 12 h del migdia, moltes empreses han secundat l’aturada proposada ahir, i han parat la seva activitat i els treballadors han sortit al carrer en protesta per les detencions efectuades ahir. A la seu de l’Assemblea, els treballadors, però també vianants, han sortit amb cartells amb el lema “Llibertat Jordis” per protestar.
El ressò de l’empresonament de Sànchez i Cuixart també ha estat internacional. Per aquest motiu, diverses territorials de l’ANC d’Europa han organitzat concentracions. Al migdia, Brussel·les n’ha acollit, a la Plaça de Luxemburg. Durant la tarda, però, se n’han produït més. Berlín, Budapest o Londres n’han estat algunes.
Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, han quedat detinguts sense fiança aquest vespre per ordre expressa de la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela. La jutge va acceptar un nou atestat de la Guàrdia Civil fa dues setmanes, motiu pel qual avui, Sànchez i Cuixart, però també el Major Trapero i la intendent Teresa Laplana han hagut de tornar a declarar. Aquest cop, però, Sànchez i Cuixart han quedat detinguts, mentre que Trapero i Laplana han quedat en llibertat.
Jordi Sànchez ha deixat clar que aquesta decisió no respon a cap principi de justícia, sinó que simplement pretén atemorir i castigar per haver defensat la llibertat i per haver sortit al carrer pacíficament.
El president de l’ANC ha demanat que les reaccions a l’empresonament segueixin l’actitud que ha mantingut la gent fins ara, amb “unitat, civisme i confiança en nosaltres mateixos”. Per Sànchez, si tots plegats ens mantenim forts, “no ens podran doblegar”.
Finalment, si bé ha admès que la decisió pugui indignar molta gent, també a ell mateix, ha volgut deixar clar que la llibertat “o és sencera o no és”, i ha recordat que el passat 1 d’octubre el poble català va decidir “obrir les portes a la llibertat”. “I la guanyarem”, ha conclòs.
Aquest dimarts, mobilitzacions
Com a conseqüència de les detencions, l’Assemblea demana a la ciutadania que es mobilitzi. Primer, aquest vespre, fent una cassolada per tot el país a partir de les 22 h.
Dimarts, a les 12 del migdia, es farà una aturada davant dels centres de treball.
A les 20 h CONCENTRACIÓ NACIONAL AMB ESPELMES a Barcelona per reclamar la llibertat dels presos polítics. DIAGONAL des de pg. de Gràcia fins a Francesc Macià a les 20:00. Porta la teva espelma
Segona declaració en quinze dies
La d’avui ha estat la segona declaració que han fet Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, però també el Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana. El passat 6 d’octubre van declarar per primera vegada davant la jutge Carmen Lamela. Sànchez estava acusat d’un presumpte delicte de sedició pels fets ocorreguts el 20 de setembre, durant les mobilitzacions que es van produir arrel dels escorcolls i detencions fetes a la seu d’economia del Govern Català.
Un nou atestat presentat per la Guàrdia Civil, però, els ha fet tornar avui a declarar. En aquest nou atestat, s’hi ampliava informació i continguts audiovisuals dels fets del 20 de setembre, però també de l’1 d’octubre, motiu pel qual han hagut de tornar a desplaçar-se fins a Madrid avui. Aquest cop, però, l’Audiència Nacional ha privat de llibertat els presidents de les entitats independentistes.
Vídeos amb subtítols en català, espanyol i anglès.
Un documental on es destapen les vergonyes del funcionament de l’Estat espanyol. Per què es construeixen autopistes que no van enlloc? Perquè el corredor mediterrani passarà per Madrid? Qui comanda en realitat a Espanya? Com funcionen els poders de l’Estat? Quin paper té Catalunya? I el País Valencià i les Illes?
Un viatge per Barcelona, València, Ciudad Real, Toledo, Madrid i Valladolid, amb entrevistes a experts de diversos àmbits ha estat la manera de cercar respostes a totes aquestes preguntes que condicionen la nostra vida diària. Quines en seran les respostes?
Documental basat en el capítol 4 del llibre “Interès d’Estat”, d’Albert Pont, i dirigit per Pere Sánchez, Responsable creatiu d’Alvent Produccions.