Resum de la intervenció de la portaveu, Sra. Natàlia Cugueró.

Les Cambres de Comerç són unes entitats de dret públic que contribueixen a la formació de l’interès general. Per això hi són presents totes les activitats econòmiques, i tant les grans empreses, com els autònoms, les mitjanes empreses, com les microempreses, utilitzin o no, els seus serveis.

En els darrers anys, amb la desaparició de la quota obligatòria, les Cambres de Comerç s’han hagut de centrar en oferir i cobrar serveis. La Presidència i el Comitè executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa, s’han hagut de dedicar a aconseguir l’equilibri pressupostari entre les despeses i els ingressos, i oferir serveis de mercat.

L’ajustament obligat, per la desaparició de la quota obligatòria, ha fet guanyar modernitat a les Cambres de Comerç, en la prestació dels seus serveis. La primera i més antiga de les 13 cambres que hi ha actualment en el conjunt de Catalunya, és la Cambra de Comerç de Terrassa, i ara està en condicions de projectar-se i enlairar-se. Curiosament, les organitzacions empresarials veuen les Cambres de Comerç com a competidores en la prestació de serveis a les empreses, i això fa que majoritàriament siguin de l’opinió que haurien de desaparèixer.

En canvi, les persones que ens presentem en les candidatures “Les Cambres: eines de país”, som persones que considerem que no s’han de descuidar les funcions de les Cambres de Comerç , ben al contrari, creiem que calen en favor del progrés econòmic del Vallès i de Catalunya.

Som persones que fem la nostra trajectòria professional fent empresa. En actiu. Autònoms, microempreses, petites i mitjanes empreses. Sense cap voluntat de protagonisme personal, sinó amb una voluntat de servei. Amb humilitat, creiem que convé que les Cambres de Comerç siguin eines de país que, apart de desenvolupar les seves funcions de defensa dels interessos econòmics generals, hi afegeixin la cooperació entre empreses (cooperar per a competir). Compartim la necessitat d’incloure un elevat capteniment ètic i de participació oberta, que els instruments de participació de la societat digital del segle XXI permeten, i fer-los nostres.

Ens presentem precisament quan les eleccions són obertes. I amb vot electrònic, i deixem enrere l’obscurantisme amb que s’havien confegit els plens en el passat.

Volem ser el parlament “empresarial” de la comarca i traslladar als Ajuntaments, al Consell Comarcal i a les institucions catalanes, les propostes que reuneixin el major consens entre les persones que realitzen activitat econòmica, per tal de contribuir al progrés econòmic i social.

Hem decidit presentar-nos a les eleccions de la Cambra de Comerç de Terrassa, convençuts que la participació electoral li farà un bé a la nostra Cambra de Comerç. La revitalitzarà. Li farà guanyar autoritat i reconeixement social. Li farà guanyar influència en la presa de decisions col·lectives de la qual tots, ens n’hem de sentir corresponsables.

Volem fomentar la participació electoral, i per això el vot electrònic n’és una oportunitat.

El Vallès, el gran motor de Catalunya

La demarcació de la Cambra de Comerç de Terrassa està majoritàriament inclosa en la comarca del Vallès Occidental. Juntament amb la Cambra de Comerç de Sabadell inclouen tots els municipis de la comarca.

La superfície comarcal és de 583,2 km2, la qual cosa representa un 1,8% de la superfície total de Catalunya. Això no obstant, en aquest territori relativament petit, es concentren, a data d’1 de gener de 2018, 917.905 persones, el 12,1% de la població catalana.

El Vallès Occidental és una comarca essencialment urbana, amb una elevada densitat de població (1.574,1 hab/km2 enfront dels 236,7 hab/km2 del conjunt de Catalunya).

Terrassa, amb 218.535 habitants, a 1 de gener de 2018, és la tercera ciutat catalana. Sant Cugat del Vallès, amb 90.664 habitants, la dotzena, i Rubí, amb 76.423, la quinzena.

Ens trobem al centre del corredor mediterrani i a 20 minuts de Barcelona, per això el Vallès Occidental és un territori divers i referent dins l’arc metropolità, pel seu teixit industrial i de serveis avançats a les empreses.

És la primera comarca catalana en quantitat de sòl per a activitats econòmiques, amb una bona dotació d’espais per a localitzar empreses, i representa el 12% del PIB de Catalunya.

Concentra 26.793 empreses, 321.960 treballadors i 60.854 autònoms, i disposa de 140 polígons d’activitat de 5.334 hectàrees.

El Vallès Occidental és la primera comarca tèxtil de Catalunya. Terrassa (llana, gèneres de punt, cotó, confecció) segueix a poca distància a Sabadell, que és el primer centre llaner i d’acabats de cotó de la península Ibèrica. Aquest sector, tot i que havia estat dominant, ara només representa el 4,4% del VAB industrial de la comarca, ja que l’economia de la comarca s’ha diversificat abastament.

Avui, l’activitat econòmica del Vallès Occidental és heterogènia i té un teixit local d’empreses petites que complementa i facilita el desenvolupament dels negocis. Els percentatges d’implantació dels diferents sectors econòmics segons els llocs de treball són:

• 25,9% Serveis relacionats amb l’empresa
• 20,8% Comerç
• 20,7% Indústria
• 15,7% Serveis a la ciutadania
• 10,1% Serveis al consumidor
• 6,6% Construcció

La comarca compta amb centres formatius superiors de referència internacional i catalana i una àmplia oferta de centres de formació professional; 2 grans universitats, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), 2 escoles de negoci, 5 escoles especialitzades i 54 centres de formació professional.

Les infraestructures tecnològiques i d’investigació són punteres internacionalment i amb una llarga experiència; existeixen 14 centres de recerca, 4 parcs científics i tecnològics, entre altres.

El Vallès Occidental té un important entorn de serveis i institucions de suport a les empreses, amb centres de negoci, vivers d’empreses i agrupacions i institucions empresarials, que junt amb els clústers i projectes d’innovació, impulsen el treball en xarxa i la cooperació pública – privada per a la dinamització econòmica.

Les candidatures agrupades en el nom “La Cambra de Comerç de Terrassa: eina de país” representem una diversitat d’empreses petites i mitjanes, i autònoms, en els municipis de l’àrea la cambra.

Els nostres compromisos 2019-2023

• Compromís de país.

Aportar en positiu. Ens comprometem a oferir alternatives viables, amb humilitat, i des de l’experiència que tenim com a emprenedors.

• Compromís de representació.

On els interessos de totes les empreses que conformen el teixit empresarial de la Cambra de Comerç hi siguin representades: microempreses, pimes, grans empreses, autònoms i cooperatives.

Prioritat del bé comú. Les nostres propostes són per a una Cambra de Comerç proactiva en l’obra del millorament i progrés econòmic del Vallès.

• Compromís de bon govern.

Un nou model de Cambres: més democràtiques, en base a la participació, la transparència, la innovació i la igualtat.

Una Cambra de Comerç en xarxa, digital, en què les opinions de gran transcendència es puguin consultar en referèndums digitals.

Una Cambra de Comerç que posi en contacte el talent i que connecti les empreses.

– Cooperant per a competir millor.

– Sent propositius en el millorament i el progrés econòmic del Vallès.

• Compromís de transformació.

Fomentar el talent, el cooperativisme i les polítiques d’ocupació i d’emprenedoria, en el marc d’una economia sostenible i amb valors.

Prendre cura del cens de la Cambra de Comerç, de la seva revisió, per tal que cap activitat econòmica se’n senti exclosa.

Governança. Volem fomentar el bon govern, resultat de la relació entre els organismes que dirigeixen políticament un territori i la societat civil d’aquest territori. No és un sinònim de govern, o de gestió, sinó d’interrelació.

• Catalunya.

Articulant les complicitats, a nivell català, per a contribuir al millorament i el progrés econòmic.

Col·laborant activament al reconeixement de la independència de Catalunya.

Terrassa, 4 de març de 2019.