Les Assemblees Exteriors de l’Assemblea convoquen prop de trenta mobilitzacions a l’estranger contra la sentència

Les reaccions de la sentència del judici al procés arreu del món no es faran esperar. Les Assemblees Exteriors de l’Assemblea han programat prop de trenta accions de protesta a diversos països, que tenen per objectiu alçar la veu a l’exterior i informar sobre la vulneració de drets fonamentals que ha suposat el judici del procés independentista català.

A Anglaterra, la branca internacional de l’Assemblea organitzarà una protesta el mateix dia de la sentència, a les 19 h, davant l’ambaixada espanyola a Londres, i una altra al centre de Manchester, mentre que a Escòcia s’organitzarà a Edimburg i Glasgow, a una hora encara per determinar. Per part seva, l’Assemblea Dublín organitzarà la seva protesta a les 18 h, davant l’ambaixada espanyola de la capital irlandesa. A França, la secció de l’Assemblea a aquell territori també organitzarà una acció el mateix dia, mentre que Niça ho farà el dissabte següent.

Brussel·les organitzarà dues accions, una el mateix dia de les sentències davant de l’ambaixada espanyola, a les 18 h, i una altra el dia següent, al conegut rond-point davant de la Comissió Europea, amb la participació de personalitats i euro parlamentaris. A Alemanya, el mateix dia de les sentències se celebraran actes a Frankfurt i Múnic (Max-Joseph-Platz), i s’estan concretant actes a Colònia, Hamburg, Stuttgart. Per la seva part, l’Assemblea Letònia celebrarà l’acte a Riga amb l’actuació d’un dels cors més importants del país. Als Països Baixos també es celebrarà aquell dia, a la Haia, a una hora per determinar.

A l’altra Banda de l’Altàntic, Washington i Ciutat de Mèxic organitzaran actes el mateix dia de la sentència a les 19 h, davant de les respectives ambaixades espanyoles. São Paulo i Buenos Aires també tenen previst organitzar protestes, però encara no han concretat una data.

L’endemà de la sentència, l’Assemblea Suïssa convocarà accions a Zuric i també a Ginebra, les dues a les 18.30 h. Alemanya repetirà, aquesta vegada a Berlín, en una actuació conjunta amb el CDR local i Solidaridad Antirrepresiva. A Lisboa, per la seva banda, faran la seva acció el dia següent, però encara no s’ha revelat la localització per evitar interferències per part de grups espanyolistes.

El dissabte després de la sentència, les assemblees de Karlsruhe (Alemanya), Bolonya i Luxemburg organitzaran els seus respectius actes. A més, les Assemblees de Madrid i Euskal Herria organitzaran actes amb les entitats locals que no s’anunciaran fins que es conegui la decisió del Tribunal Suprem.

Stand up for your rights, stand up for Catalonia 

Mentre que a Catalunya, la campanya de resposta a la sentència es centrarà en l’objectiu polític de l’entitat amb el lema “Contra la sentència, independència”; a nivell internacional i seguint la feina que en els darrers mesos l’entitat està portant a terme, l’Assemblea ha dissenyat la campanya “Stand up for your rights, stand up for Catalonia”, emmarcada dins de la iniciativa de denúncia internacional i sota el hashtag #StandUpForCatalonia, apel·la a la ciutadania europea i d’arreu del món per a que posin en marxa mecanismes de solidaritat amb el poble de Catalunya, es mobilitzin, i denunciïn públicament aquestes violacions de drets fonamentals davant els seus representants polítics i els mitjans de comunicació dels seus països. Ja que defensant Catalunya, es defensen els drets fonamentals de tothom.

Si la campanya internacional anterior, #MakeAMove, es centrava a repassar altres lluites noviolentes que han acabat confluint en la constitució de nous drets i posava de manifest que una d’aquestes lluites era la del dret a l’autodeterminació de Catalunya, ara #StandUpForCatalonia fa una crida a defensar aquests drets, tot defensant Catalunya.

Què caldrà fer immediatament després que es faci pública la sentència?

D’una banda, es fa una crida perquè la ciutadania surti al carrer immediatament després que la sentència vegi la llum per fer sentir la seva veu, ja sigui aturant el cotxe i fent sonar el clàxon si s’està circulant; fent soroll i protestant al carrer; o baixant al carrer si s’està a la feina o a casa. Sigui com sigui, l’Assemblea demana una participació massiva de la ciutadania en aquesta primera resposta espontània, així com les posteriors.

A més, l’entitat demana que tothom estigui alerta de les convocatòries que es faran aquell mateix dia a través del mòbil a les 20 h, convocades conjuntament amb Òmnium Cultural. Per saber on caldrà anar i quan, es demana que se segueixin les xarxes socials de l’entitat (twittertelegramfacebook i instagram) perquè serà a través d’aquests canals que es farà una crida a la mobilització, de manera molt ràpida i coordinada.

La tercera resposta prevista per al mateix dia de saber la sentència és promoure una gran encartellada arreu del país, per mostrar el rebuig a una sentència que es preveu condemnatòria, així com reafirmar que cal assolir l’objectiu polític, la independència.

A més a més, aquell dia s’anunciarà la data d’inici de les Marxes per la Llibertat, que sortiran des de 5 punts diferents del territori, Berga, Vic, Girona, Tàrrega i Tarragona, i que recorreran el país durant tres dies fins arribar a Barcelona, sempre en dimecres, dijous i divendres.

Aquesta és el vídeo de la cançó “La força de la gent”

  • Veus:

  • Pemi Fortuny (ex-Lax’n’busto)
  • Montse Castellà
  • Esteve Tortosa (Auxili)
  • Els Catarres ( Eric Vergés i Roser Cruells )
  • Paula Giberga (La Folie)
  • Guillem Solé (Búhos)
  • Elèctrica Dharma ( Joan i Lluís Fortuny )
  • Gemma humet
  • Joan Reig (Els Pets)
  • Nerea Bassart
  • Cesk Freixas
  • Albert Garcia (Ítaca band)
  • Natxo Tarrés i Roger Farré (Gossos)
  • Músics:
  • Joan Reig (Bateria)
  • Dani Peña (Baix)
  • Adrià Farré (Teclats)
  • Pemi Rovirosa (Guitarres)
  • Xavi de la Salud (Trompetes)
  • Kike Ordax (Saxos i flauta)

Producció: Pemi Rovirosa i Arturo Torres.

Enregistrat a Sputnik Recording Studio (El Vendrell)

 

Cartells per imprimir de resposta a la sentència contra l’1-O

Aquí trobareu material per imprimir cartells i expressar la vostra posició de resposta a la sentència de l’1-O

Vídeo “Quan surti la sentència, fes-te sentir”

Aquest és el vídeo “Quan surti la sentència, fes-te sentir”

Vídeo de la cançó “Un somni immens”

Cançó com a resposta a la sentència injusta dels presos i preses polítiques, l’empresonament de les companyes dels CDR i la persecució constant a la disidència política.

Així que podeu escalfar motors escoltant i compartint-la perquè en els propers dies apareixerà una altra cançó que serà l’himne de les mobilitzacions.

Artistes:

  • Valtonyc (des de l’exili)
  • Roba Estesa
  • Buhos
  • Els Catarres
  • Suu
  • Gemma Humet
  • Auxili
  • Cesk Freixas
  • Brams
  • Huntza
  • Bittah
  • Cesc Sansalvadó
  • Joina Jo Jet i Maria Ribot
  • Pirat’s Sound Sistema
  • Jordi Ginesta
  • Alidé Sans
  • Pachawa Sound
  • Àlex Pérez

Autor: Àlex Pérez

Altres lletristes:

  • Valtonyc,
  • Joina,
  • Bittah i
  • Auxili

Enregistrament i mescla: Àlex Pérez i Bernat Villà

Mastering: Ferran Conangla Vídeo: Gemma Martz Lettering: Nirvana Jiménez Estudi d’enregistrament: Medusa Estudio. (Agraiment a Can Pardaler, Jaume Nin, Wz Estudi,Estudio Haritz Harreguy)

Músics: Isaac Romagosa (guitarra) Jaume Àvila (baix) Oscar Jorba (bateria) Mario Coloma (teclats) Maria Cofan (trombó) Klaus Stroink (trompeta) Jofre Alemany (saxo)

Dansa: Yandra de la Mano Lorenzo Silvia Gallifa Royo Jana Vaqués

Tenim un somni immens i entre totes el podem fer possible!

Vídeo “L’Estat espanyol no dialoga, sentencia”

Aés el vídeo quest “L’Estat espanyol no dialoga, sentencia”.

5 marxes populars i massives sortiran de 5 llocs diferents i confluiran a Barcelona per respondre a la sentència del Suprem

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han anunciat les primeres accions unitàries per respondre a la sentència del Tribunal Suprem, que preveuen condemnatòria. La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, han explicat que es faran cinc marxes massives, anomenades Marxes per la Llibertat, que sortiran de cinc localitats diferents: Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, i que aniran passant poble a poble per tot el territori fins arribar a Barcelona.

Durant tres dies, es recorreran 100 km, dividits en 5 etapes. El primer i segon dia hi haurà dues etapes (una al matí i una a la tarda), i el tercer dia només una, ja que s’arribarà a Barcelona al migdia. Cada etapa té aproximadament uns 20 km.Les marxes, inspirades en d’altres marxes pacífiques històriques, pretenen ser una resposta de país en favor de la llibertat de les i els presos polítics, les i els exiliats, en contra de la repressió i per reivindicar el dret a l’autodeterminació. La voluntat és implicar tot el territori, de manera transversal i plural, i retornar a la ciutadania el paper protagonista de les mobilitzacions.Tothom qui hi vulgui participar només caldrà que s’hi uneixi, sense limitacions ni l’obligatorietat de completar etapes senceres. Cada etapa començarà i acabarà en un nucli urbà, des d’on s’oferirà, a preu simbòlic, esmorzar, dinar i sopar populars. També s’hi podrà pernoctar de forma gratuïta i prosseguir així la marxa l’endemà, prèvia reserva al web http://www.marxesperlallibertat.cat. El web s’activarà avui al vespre.Concentracions quan surti la sentènciaEl mateix dia que el Tribunal Suprem faci pública la seva decisió, les entitats també convocaran concentracions a les 20 h en diversos punts del país. Els detalls d’aquesta acció es concretaran a través dels canals oficials de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

Vídeo de la intervenció d’Elisenda Paluzie a la Jornada Internacional de noviolència

Aquesta és la intervenció de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, en la Jornada Internacional de Noviolència que va fer-se a Barcelona.

Vídeo “Vam votar, vam guanyar”

Aquest vídeo, fet a Terrassa, resumeix la consecució de l’1 d’Octubre.

Vídeo d’Elisenda Paluzie als Matins de TV3

Vídeo resum d’Elisenda Paluzie als Matins de TV3.

La repressió vol que renunciem als nostres objectius polítics i que deixem de mobilitzar-nos. La resposta ha de ser mobilització massiva, des dels principis de la noviolència que ens han fet guanyadors.

2 anys de l’1-O: Acabem el que vam començar. Vam votar independència i exigim independència

Avui, 1 d’octubre del 2019, sortim novament al carrer i ens concentrem arreu del país per reivindicar una data que ha marcat un punt i a part en el passat, present i futur d’aquest país. I sortim per reivindicar, no per celebrar, perquè el mandat que derivava del referèndum i de les lleis del 6 i 7 de setembre aprovades al Parlament encara no s’ha materialitzat.

En aquests dos anys hem vist com, en gran mesura, s’ha intentat buidar de legitimitat i de contingut aquella data i aquell mandat i l’ha convertit en una mobilització més i no pas en un referèndum d’autodeterminació avalat per la legitimat d’una majoria independentista al Parlament de Catalunya sorgida d’unes urnes.

Els dies posteriors al referèndum del Primer d’Octubre vam demostrar una força popular i cívica que fer tremolar els fonaments de l’Estat. Però les esperances dipositades en un diàleg que es va demostrar fals i inexistent i el fet de no estar preparats realment per a la unilateralitat van desarmar els carrers i l’independentisme. Aprenguem dels errors per no tornar a cometre’ls. No podem jugar-ho tot a una carta que s’ha demostrat tramposa. No podem caure una vegada i una altra en la mateixa pedra.

En comptes de diàleg, el que hem trobat és presó, exili i repressió. I davant d’això, correm el risc d’oblidar quin és el nostre objectiu, allò pel qual més de 2 milions de persones vam sortir a votar avui fa dos anys. La independència és l’única eina real per sortir d’aquest atzucac repressiu en el qual l’Estat es vol engabiar. Què busca la repressió? Que renunciem als nostres objectius. Doncs tenim una mala notícia per a l’Estat: estem determinats a seguir fins al final. No renunciem al nostre objectiu: treballem incansablement per la independència!

I en un temps de moltes preguntes, trobem la majoria de les respostes precisament en l’1 d’octubre: societat mobilitzada, majoria independentista al Parlament, i Govern compromès són la fórmula per avançar. Nosaltres, la societat mobilitzada, hi estem treballant a través de campanyes com Eines de País i formacions de noviolència. Però el Parlament i el Govern, què fan? Què volen fer? Fins on volen arribar? Estan preparant la via unilateral? No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques. Els vots de l’1 d’Octubre eren reals. Els cops de porra eren reals. Volem una independència real.

Nelson Mandela deia que els líders han d’estar disposats a sacrifica-ho tot per la llibertat del seu poble. Nosaltres mai no abandonarem els companys de lluita: ni presos, ni exiliats ni cap dels milers de represaliats. Tampoc no vam abandonar els col·legis el Primer d’Octubre. El nostre compromís és i serà insubornable. Però exigim d’una vegada per totes la fi dels tacticismes i partidismes que ens impedeixen teixir definitivament una estratègia unitària. O com es pensen que vam fer possible l’1-O?

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem, i buscarem la màxima unitat possible. Però que ningú no s’equivoqui: no acceptarem cap renúncia més. L’1-O vam votar independència, i el que exigim és aquell mandat, cap altre. I si algú té cap temptació de canviar el sentit de l’acte més important que hem dut a terme com a poble en els darrers anys, ens hi trobarà de cara.

Acabem el que vam començar, guanyem la independència!

1 d’octubre de 2019

Vídeo de la Jornada International de noviolència de Barcelona

Aquest és el vídeo de la Jornada International de noviolència que va fer-se dissabte a Barcelona organitzat per l’Assemblea.

L’Assemblea celebra la primera jornada internacional de noviolència amb un èxit massiu de públic

La Jornada Internacional de Noviolència de l’Assemblea que s’ha celebrat avui a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat un èxit. De fet, s’ha hagut d’ocupar una segona sala per encabir tots els assistents que han volgut seguir l’acte en directe.

La jornada s’ha dividit en diverses intervencions al matí i també a la tarda, amb introducció a càrrec del vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, que ha dit que davant la reacció violenta dels diversos òrgans de l’Estat espanyol, la resposta no potser una altra que la desobediència civil noviolenta.

La presidenta de l’Assemblea ha defensat la desobediència civil noviolenta com una eina legítima i necessària per arribar a la independència, però ha demanat dur-la a terme tenint en compte les pròpies característiques de la societat catalana, com es va fer l’1-O i el 3-0, dates que demostren que l’Estat no és invencible.

Tot i això, Paluzie ha admès derrotes, però tanmateix, ha enviat un missatge: “la lluita no s’abandona quan es perd una batalla. La lluita continua”. Per aquest motiu, ha explicat com s’estan duent a terme campanyes, com Consum Estratègic, per revertir les febleses del moviment. “Volem empreses deslligades del poder polític que no respecta el poder de la ciutadania” ha dit. “No volem una República catalana per tenir un capitalisme d’amiguets com a l’Estat espanyol.

Finalment, la presidenta de l’Assemblea ha demanat afrontar la sentència units, i fer-hi front amb intel·ligència, flexibilitat, estant organitzats. “Hem d’estar preparats, amb el cap fred, i mostrar-nos ferms, determinats, units i dignes. Sobretot dignes”, ha demanat.

Ponents internacionals
Stellan Vinthagen, professor de sociologia, doctor (PhD) en Recerca sobre Pau i Desenvolupament (Universitat de Gotemburg), ha basat la xerrada en demostrar com d’important és treballar una estratègia de noviolència per aconseguir els objectius polítics de cada lluita, i ha recomanat usar estratègies innovadores i creatives, i també de l’humor per fer front a la criminalització de la causa catalana.

Ayla Bakkalli, representant als EUA de l’ens d’autogovern (Mejlis) dels tàtars crimeans davant el Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre Qüestions Indígenes ha fet una retrospectiva de la causa tàtara de Crimea i ha dit que, si els tàtars han esdevingut un banc de proves d’aquelles nacions i estats que utilitzen la lluita noviolenta, Catalunya ha esdevingut un banc de proves per a l’Estat espanyol per veure fins on poden sustentar els seus principis democràtics.

Un dels discursos més aclamats ha estat el del sociòleg Ramón Grosfoguel, que ha deixat clar que l’independentisme està preparat per disputar l’hegemonia a l’Estat espanyol mitjançant la desobediència civil noviolenta, i ha apostat per generar una guerrilla noviolenta amb una doble finalitat: el pla físic i el digital. L’objectiu: fer ingovernable Catalunya per assolir una sortida “digna i sobirana”. A més, ha posat sobre la taula dos conceptes que, al seu parer, són aglutinadors i centrals a Catalunya: l’amnistia i la llibertat dels presos polítics; i el dret a l’autodeterminació.

I ara què?
Després de la projecció del documental “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita noviolenta”, s’ha dut a terme una taula rodona que ha aplegat Gabriela Serra, feminista, internacionalista i antimilitarista; Laia Serra, advocada penalista; David Fernàndez, periodista de base La Directa; Jesús Castañar, sociòleg i investigador, i moderada per Eduard Peris. Totes elles i ells han debatut sobre què cal fer en un moment com el d’ara. Laia Serra ha subratllat que la repressió mai no és casual, i ha demanat una “absoluta consciència social” que el relat i el suport a les persones reprimides ha de ser unànime i indiscutible.

En aquesta línia, David Fernàndez ha dit que la repressió pretén disciplinar i castigar la societat, i ha receptat capacitat per trobar-nos i reconèixer-nos, per posar-nos d’acord per lluitar per allò que val la pena. Gabriela Serra també ha volgut desdramatitzar la situació, i ha recordat que poques vegades el primer cop és mai el que triomfa, però obre el camí per segui endavant, i que el poder de l’estat comença amb l’obediència, i la democràcia amb la desobediència.

Al seu torn, Jesús Castañar ha fet una breu dissertació sobre els processos de desenvolupament de la desobediència civil, i ha vaticinat que, si la lluita catalana es basa en la defensa i la lluita per la democràcia, tindrà suports a la resta de l’Estat, malgrat el relat contrari, i a Europa.

L’Assemblea, també present a Sabadell
A més de la Jornada Internacional sobre Noviolència, l’Assemblea també ha estat present aquesta tarda a la manifestació que ha recorregut pels carrers de Sabadell en protesta pels empresonaments ordenats per l’Audiència Nacional aquesta setmana. La presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres secretaris nacionals, ha volgut mostrar així la solidaritat de l’entitat amb els 7 nous presos polítics i amb els familiars i coneguts.

Vídeo “Resum de la Diada 2019 – Objectiu Independència”

Vam fer una Diada massiva. Centenars de milers de persones i un missatge: no cedim al xantatge. Continuem la lluita per la independència. I serà dempeus, amb el cap ben alt, que respondrem el cop de la sentència.